el castell de cubelles. quaderns de patrimoni

El cnsrell DE CuerLles: HlsrnlA I pnoJEcrr o's

Ouaderns cientfics tcnics de restauraci monumental

RESTAURACI I BEUTILITZACIO DEL CASTELL DE CUBELLES

Antoni Gonzlez Moreno-Navarro

El municipi de cubelles, ve i bressol del de Vilanova i la Geltr, capital de lacomarca del Garraf, s el ms occidental i meridional dels municipis de laprovincia de Barcelona que toquen el mar. El seu nucli histric

-un caseriu

per tant, d'un edifici urb -potser no del tot, ja que Cubelles no s urbs, per

en tot cas no s un edifici aillat, i encara menys roquer, sin rodejatd'edif icacions i vials. El seu aspecte extern tamb gaudeix d,aquestaambivalncia entre el que s urb i el que s rural, per dins d'uns slidsparmetres d'unitat formal, elegncia i sobrietat que li donen l'aparenad'edifici senyorial construrt de nova planta. per aix a primera vista s difcildeduir que es tracta, segons les dades conegudes, d'un castell medievaltransformat en poca moderna.

El 1989, el marqus d'Alfarrs -el seu ltim propietari particular- va vendre

el castell a l'Ajuntament de cubelles, i I'edifici va quedar deshabitat idesmoblat. Tres anys ms tard. desprs de fer algunes temptatives dereutilitzaci que per sort no van reeixir, el municipi va demanar ajuda tcnicai econmica a la Diputaci de Barcelona, que, entre altres finalitats t lad'ajudar els ajuntaments del seu territori a conservar el patrimoni monumentalde la seva propietat. El gener de 1993, el servei de patrimoni ArquitectnicLocal (SPAL) de l'ens provincial es va fer crrec dels estudis i les tasques derestauraci.

37

A. Gonzlez: Restauraci i reutilitzaci del castell de Cubelles/ Restauracin y reutilizacin del castillo de Cubelles

Aplicaci del mtode SCCM

En la restauraci del castell de cubelles, I'SPAL est seguint amb precisi elmtode especfic per a la restauraci monumental dissenyat des del Servei.Aquest Mtode SCCM (anomenat aix en record de la denominaci oriqinaldel Servei), parteix, d'una banda, de la necessitat d'analitzar amb rigor ipragmatisme el monument i les seves circumstncies abans de definir elsobjectius de les intervencions i els mitjans i els criteris a emprar, i de fer elsprojectes. I d,una altra, parteix d'una triple smultna consideraci delmonument com a document histric (que com a tal ha de ser tractat amb elmxim rigor cientfic), com a objecte arquitectnic viu (que ha de seguir senttil a la col'lectivitat), icom a element significatiu, amb relacionsemblemtiques i sentimentals amb els usuaris.l

seguint el mtode, el primer treball realitzat amb relaci al castell de cubellesva ser l'informe que anomenem prediagnstic, que va incloure una primeracronologia (redactada d'acord amb els documents i les notcies conegutsaleshores), un estudi de les potencialitats arqueolgiques (amb una propostad'actuaci), les anlisis inicia ls (arquitect nica, constructiva, historicoartstica-paral'lels tipolgics, herldica, etc.-, historicoconstructiva -sistemes imaterials constructius a travs dels documents- i fisicoconstructiva) i unaextensa bibliografia. El prediagnstic es va completar amb una anlisi delprograma d'usos proposat per l'Ajuntament i d'una possible adaptaci delcastell com a seu de la casa consistorial, i, ms endavant, amb un recullbibliogrfic i documental sobre la vida i l'obra de l'arquitecte fra Josep de laConcepci, protagonista, com veurem, d'un dels episodis ms destacats del'evoluci arquitectnica de I'immoble.

En la segona etapa, o diagnstic, i d'acord amb les recomanacions delprediagnstic, es van emprendre els estudis histrics (en les seves quatrevessa nts: arqu eolg ica, docu menta l, historicoartstica ihisto ricoconstructiva ),i els arquitectnics. La investigaci arqueolgica ha comportat trescampanyes d'excavaci; les dues primeres destinades a determinar lescaracterstiques essencials i la seqncia estratigrfica del subsl i de lesestructures aries de I'edifici, i la tercera dirlgida a I'estudi de I'entornimmediat. Juntament amb l'excavaci es van portar a terme els habituals

38

estudis concurrents: investigaci numismtica i ceramolgica, estudiecoambiental i anlisi pol'lnica (estudi de l'evoluci de l'entorn vegetal).

L',estudi documental s'ha basat fonamentalment en I'anlsi d'uns documentsdels segles XVl, XVll iXlX, iabasta I'evoluci de la propietat, l's iles obresde transformaci del castell il'evoluci urbana de la vila. L'anlisihistoricoartstica tampoc no s'ha Iimitat al castell i ha abastat tot el nucliurb, ja que paral'lelament a la restauraci de l'edifici s'ha portat a termeI'inventari del patrimoni arquitectnic de Cubelles i el corresponent PlaEspecial de Protecci, dirigit per I'arquitecte Llus Cuspinera Font amb lacol'laboraci de la historiadora Nria Pinos.

Pel que f a al castell han tngut un inters molt especial els estudis dels grafitsdel segle XVlll que es conserven als murs, ja sigui els de tema naval, els detema costumista o els manuscrits, estudiats respectivament per Jos MaraMartnez-Hidalgo Tern, que va ser director del Museu Martim de laDiputaci de Barcelona, i les historiadores Mara Jos Sureda i AnnaCastellano. La investigaci historicoconstructva ha consistit en la recollidade dades i l'anlisi material i constructiva dels diferents elements de l'edifici(sistemes de sustentaci, tancaments, etc.) i en l'anlisi de l'evoluciconstructiva a travs dels documents escrits d'poca moderna.

Els estudis arquitectnics i constructius han tingut dos aspectes: l'anlisifisicoformal, i l'anlisi fisicoconstructiva. Pel que fa al primer aspecte, es vaprogramar una recollida exhaustiva de dades (plantes, alats, seccions,detalls i entorn) per procediments tradiconals o mitjanant ortof otogrametria,i la corresponent restituci. Ouant al segon, ha tingut en compte lacaracteritzaci de materials de construcci, I'estudi dels revestimentsexteriors (material i cromtic) i dels interiors (especialment la base delsgrafits), I'estudi del descens de crregues en el sistema de sustentaci,I'estudi de les bigues de fusta de la coberta i els forjats, l'estudi de leshumitats, la inspecci dels baixants no accessibles mitjanant una cmera devdeo encapsulada i la redacci d'una memria de sntesi, redactada perl'arquitecte Jos Luis Gonzlez, catedrtic de Construccions Arquitectniqueslde la universitat Politcnica de catalunya, instituci que ha col'laborat ambl'SPAL en la redacci de la majoria d'aquests estudis.2

Ouaderns cientfics i tcnics de restauraci monumental

El pes de la histria

El conjunt d'investigacions histriques realitzades va permetre ratificar lesnotcies que ja es tenen sobre la histria i l'evoluci constructiva del'immoble i aportar-ne moltes d'altres, desconegudes o noms insinuades finsata.

El resultat ha estat comprovar no noms la riquesa de la histria del castell,sin el fet que l'edifici. gaireb intocat des del segle XVll, constitua undocument insubsttuble de la mentalitat i la tcnica constructiva d'aquellsegle a Catalunya. Aquest fet ha influit lgicament en els plantejaments dela restauraci ireutilitzaci del castell. De les dades noms insinuades finsara, la ms significativa fa referncia al fet que el castell medieval restauraten poca moderna, va ser alat sobre les restes d'una vil.la romana, que vaocupar possiblement la totalitat de l'actual nucli antic de Cubelles.

Segons els resultats de la recerca dirigida pel doctor Albert Lpez Mullor, elsvestigis ms antics trobats corresponen a l'poca baixa republicana, cap al'any 1 25 aC. En aquella poca, en el territori cosset, alguns poblats ibricss'abandonen, experimenten canvis mportants o es romanitzenprogressivament, fenomen coincident amb la fundaci d'un conjunt de ciutatsromanes, la qual cosa va provocar la reordenaci del territori, amb la fundacide noves vil'les. Alguns dels elements ms importants de la vil.la de Cubellesque han arribat als nostres dies se situen al voltant de l'any 2OO-210, comel conjunt de cisternes de la planta subterrnia, associades amb diversesconduccions hidruliques i paviments d'opus tessellatum. Cap a l'any 360 esvan produir canvis importants a la pars urbana, com la reestructuraci del'edifici de les cisternes i I'aixecament d'arcs de mig punt, encara benconservats, que suportarien un pis superor, transformacions prpies d'unmoment en qu moltes residncies rurals adquireixen gran importncia, endetriment de les urbanes. L'ltima fase constructiva romana constatadaarqueolgicament data aproximadament de I'any 400. L'arqueologia tambcertifica activitat econmica en el jaciment al llarg del segle Vl i el primerquart del Vll, la qual cosa confirmaria, malgrat la manca de refernciesdocumentals explcites, la teoria de la continu'itat de moltes vil.les romanesfins a la implantaci del sistema feudal. En el cas de Cubelles, la vil'la hauria

estat reconvertida en castrum per adaptar-la a la nova situaci econmica isocial creada per l'expansi del sistema f eudal, aprof itant f ins i totestructures arquitectniques antigues.

La documentaci escrita d'poca medieval referent al nostre castell tambs molt escassa. El primer document que cita el terme de Cubelles s del'any 977, quan ja devia existir el castell (els murs d'opus spicatum trobatssemblen confirmar-ho), tot i que aquest no s anomenat per primera vegadafins al 1O42.Tamb es coneix l'ordre de la reina Violant (esposa de Joan l),dictada el 1 388. que obligava tots els habitants de la jurisdicci quereparessin els murs de l'edifici i el fossat. Per la histria ms singular delcastell, si ms no la que ms ha influit en la determinaci dels criteris de larestauraci, comena el 1459, quan el castell va perdre la titularitat reial endonar-lo Joan ll, amb totes les propietats annexes, a Joan Brgit Bosc,ciutad de Barcelona, com a premi a la seva fidelitat. La barbacana estavadestruTda (i la torre cilndrica del segle Xlll, possiblement arrunada) i lafortificaci havia perdut la seva funci defensiva, i havia esdevingut mas, onresidien els masovers dedicats a l'explotaci agrcola de la finca. Un nt deBosc va donar el castell com a dot a la seva esposa, Violant d'Almogver,que en va ser pr.opietria entre el 1492 i el 1519, any de la seva mort.Aleshores el castell va passar com a herncia a un f ill de Violant, Joan Boscid'Almogver, nascut a Barcelona entre el 1487 i el 1492 (no se sap delcert), que no s sin el poeta ms conegut com a Juan Boscn, les obres encastell del qual (un autntic manifest renaixentista, segons les crniques),juntament amb les del seu amic Garcilaso de la Vega, van ser publicades perprimera vegada el 1543, un any desprs de la seva mort a Barcelona. Ja el1527, Bosc

-que en els ltims anys de la seva vida adopt el cognommatern i signava com a Joan d'Almogver, olim [abans] Bosc-s'autotitulava "senyor del castell de Cubelles". El dia de Sant Joan de 1535va signar un document amb els mestres de cases Pere Bosch i Antoni Lorda(document que hem pogut conixer), amb l'objectiu de fer un seguit dereormes que af ectarien bona part de la fbrica, i que serien realitzades entree|1535ie|1536.El 1572Ia propietat va ser adquirida per la duquessa lsabel de Cardona, ipassaria desprs al seu f ill, Llus d'lcart. Un seu descendent, Carles de Llupi

39

A. Gonzlez: Bestauraci i reutilitzaci del castell de Cubelles/ Restauracin y reutilizacin del castillo de Cubelles

ide Vilanova (vidu de Ceclia d'lcart, besnta de Llus), mort el 1695, vapromoure, entre 1673 i1675, l'ltima reforma de l'immoble - el qual vaadquirir l'aspecte que ha conservat fins als nostfes dies- iva fer col'locar elseu escut sobre la porta principal. El projecte va ser encomanat a fra Josepde la Concepci, el frare carmelita de nom Josep Ferrer i sobrenom elTracista, nascut a Valls el 1626 i mort a Nules (Castell) el 1689. Es potserel millor arquitecte del barroc catal del segle XVll i algunes de les sevesobres sn el magnfic campanar de I'esglsia de Sant Antoni de Vilanova i laGeltr, el desaparegut Palau del Virrei, a Barcelona, i l'esglsia de San Jos,al carrer Alcal de Madrid, encara bella malgrat la seva negror actual. Comha demostrat la historiadora Raquel Lacuesta, la reforma promoguda per deLlupi va comportar modificar part de l'obra feta en temps de Bosc, aixcom la construcci d'un cos d'edifici nou i la redistribuci d'envans sostres,i la uniformitzaci de faanes i cobertes.

No hi ha constncia documental ni aparena visual que els successors decarles de Llupi, que van obtenir el ttol de marquesos d'Alfarrs a final delsegle XVlll, fessin noves obres. D'aquest segle noms es conserva unanovetat: la col'lecci de grafits

-manuscrits, de tema naval o de temacostumsta- dibuixats amb carb en les superfcies verticals de moltesestances del castell, i alguns fins i tot en el terra cermic. La majoria van serdibuixats el 1 768 per Bonaventura Almirall, un jove de dinou anys,presumiblement fill o parent dels masovers, que potser va ser castigat aromandre al castell per alguna acci que calia reprovar' Amb el temps,Almirall esdevindria una persona respectada (va ocupar el crrec de sndic del'Ajuntament), sense perdre el seu tarann impulsiu, que als quaranta-quatreanys el va induir a allistar-se com a voluntari per combatre en la guerradeclarada per Frana contra Espanya (1 793).

Al llarg dels segles XIX i XX el castell va continuar en mans dels successiusmarquesos d'Alfarrs i va mantenir el carcter agrcola. A la casa, de fet, hivivien els masovers, que ocupaven la planta baixa, ja que els propietarisnoms anaven de tant en tant. Aquest fet i la manca d'inversions d'aquests,que en devien treure un baix rendiment de la finca, van ser la causa quel'edifici no pats ca modernilzaci al llarg de quasi tres segles i pogusarribar a leS nostres mans amb unes condicions ptimes per a Ser restaUrat.

40

De totes les recerques realitzades com a aplicaci del Mtode SCCM, queens han perms definir aquesta histria, es publiquen a continuaci, lamemria o un resum.

Notes

1. Vegeu GoNzLEz MoRENo-NAVARRo, Antoni et al. Com i per a qui lestaurem. Objectius,mtodes idifusi de la restauraci monumental Barcelona: Diputaci de Barcelona, 1990; iGoNzLEz MoRENo- NAVARRo, Antoni: Mtode de la restauraci monumental. Barcelona: Diputacide Barcelona,1998.2. s previst publicar aquests estudis tcnics i cientfics en un proPer nmero de OCTRM.

Quaderns cientfics i tcnics de restauraci monumental

BESTAURACIN Y REUTILIZACIN DEL CASTILLO DE CUBELLES

Antoni Gonzlez Moreno-Navarro

El municipio de Cubelles, vecino y cuna del de Vilanova i la Geltr, capital dela comarca del Garraf, es el ms occidental y meridional de los de la provinciade Barcelona que se asoman al mar. Su ncleo histrico -un casero que anconserva una cierta unidad formal y tipolgica- se ha ido alejando de la lneade costa, a medida que se ganaban terrenos al mar y se llenaban stos connuevos ensanches destinados, fundamentalmente, al turismo y la segundaresidencia. Presidiendo ese casero, junto a la que est a punto de pasar a serla antigua carretera Barcelona-Tarragona, se halla el castillo. Se trata por lotanto de un edificio urbano -quiz no llega a tanto, pof no ser Cubelles urbe,pero en cualquier caso no de un edifcio aislado, menos an roquero, sinorodeado de edificaciones y de viales. Su aspecto externo tambin goza deesa ambivalencia entre lo urbano y lo rural, pero dentro de unos slidosparmetros de unidad formal, elegancia y sobriedad que le dan la aparienciade edificio palaciego construido de nueva planta. Es por ello difcil a primeravista deducir que se trate de un castillo medieval transformado en pocamoderna.

En 1989, el marqus de Alfarrs -su ltimo propietario particular- vendi elcastillo al Ayuntamiento de Cubelles, quedando el edificio deshabitado ydesamueblado. Tres aos despus, tras hacer algunas tentativas dereutilizacin que por fortuna no cuajaron, el municipio pidi ayuda tcnica yeconmica a la Diputacin de Barcelona, que, entre otras muchas cosas, paraeso est, para ayudar a los ayuntamientos de su territorio a conservar elpatrimonio monumental de su propiedad. En enero de 1/993, el Servicio dePatrimonio Arquitectnico Local (SPAL) del ente provincial se hizo cargo delos estudios y trabajos de restauracin.

Aplicacin del mtodo SCCM

En la restauracin del Castillo de Cubelles, el SPAL est siguiendo conprecisin el mtodo especfico para la restauracin monumental diseadodesde el servicio.l EsTe Mtode SCCM (nombrado as en recuerdo de ladenominacin original del Servicio) se basa, por una parte, en la necesidadde analizar con rigor y pragmatismo el monumento y sus circunstancias antesde proyectar la intervencin. Y, por otra parte, en una triple y simultneaconsideracin del monumento como documento histrico (que como tal hade ser tratado con el mximo rigor cientfico), como objeto arquitectnicovivo (que ha de seguir siendo til a la colectividad), y como elementosignificativo (con relaciones emblemticas y sentimentales con sus usuariosl.De acuerdo con estos principios, el SPAL realiza, por medio de equipospluridisciplinarios, los estudios de carcter histrico y tcnico previos a ladefinicin de los objetivos de las intervenciones.Siguiendo el mtodo, el primer trabajo que se realiz en relacin al castillo deCubelles fu el informe que denominamos Prediagnstico, que incluy unaprimera cronologa (redactada en base a los documentos y noticias entoncesya conocidos), un estudio de las potencialidades arqueolgicas (con unapropuesta de actuacin), los anlisis iniciales (arquitectnico, constructivo,histrico-artstico Iparalelos tipolg icos, herd ica, etc.], histrico_constructivolsistemas y materiales constructvos a travs de los documentosl y fsico-constructivo) y una extensa bibliografa. El prediagnstico se complet conun anlisis del programa de usos propuesto por el Ayuntamiento y de unaposible adaptacin del castillo como sede de la casa-consistorial, y, msadelante, con una recopilacin bibliogrfica y documental sobre la vida y laobra del arquitecto Fra Josep de la Concepci. protagonista. como veremos,de uno de los episodios ms destacados de la evolucin arquitectnica delinmueble.

En la segunda etapa o Diagnstico, y de acuerdo con las recomendacionesdel prediagnstico, se acometieron los estudios histricos (en sus cuatrovertientes: arqueolgica, documental, histrico-artstica e histrico-constructiva), y los arquitectnicos. La investigacin arqueolgica hacomportado tres campaas de excavacin, las dos primeras destinadas a

41

A. Gonzlez: Restauraci i reutilitzaci del castell de Cubelles/ Restauracn y reutilizacin del castillo de Cubelles

determinar las caractersticas esenciales y la secuencia estratigrfica delsubsuelo y de las estructuras areas del edificio, y la tercera dirigida alestudio del entorno inmediato. Junto a la excavacin se realizaron losestudios concurrentes: investigacin numismtica y ceramolgica, estudioecoambiental y anlisis polnico (estudio de la evolucin del entorno vegetal).

El estudio documental se ha basado fundamentalmente en el anlisis de unosdocumentos de los siglos XVl, XVll y XlX, y ha abarcado la evolucin de lapropiedad, el uso y las obras de transformacin del castillo y la evolucinurbana de la villa. El anlisis histrico-artstico tampoco se ha limitado alcastillo y alcanz a todo el casco urbano, ya que paralelamente a larestauracin del edif icio se ha realizado el inventario del patrimonioarquitectnico de Cubelles y el correspondiente Plan Especial de proteccin,dirigido por el arquitecto Llus Cuspinera Font con la colaboracin de lahistoriadora Nria Pinos. En cuanto al castillo han tenido un inters muyespecial los estudios de los grafitos del siglo XVlll que se conservan en susmuros, tanto los de tema naval, los de tema costumbrista o los manuscritos,estudiados respectvamente por Jos Mara Martnez-Hidalgo Tern, quefuera director del Museo Martimo de la Diputacin de Barcelona, y lashistoriadoras Mara Jos Sureda y Anna Castellano. La investigacinhistrico-constructiva ha consistido en la toma de datos y el anlisis materialy constructivo de los dif erentes elementos del edif icio (sistemas desustentacn, cerramientos, etc.) y en el anlisis de la evolucin constructivaa travs de los documentos escritos de poca moderna.

Los estudios arquitectnicos y constructivos han tenido dos aspectos: elanlisis fsico-formal, y el anlisis fsico-constructivo. En cuanto al primerose program una exhaustva toma de datos (plantas, alzados, secclones,detalles y entorno) por procedimientos tradicionales o mediante orto-fotogrametra, y la correspondiente restitucin. El segundo ha contempladola caracterizacin de materiales de construccin, el estudio de losrevestimientos exteriores (material y cromtico) y de los interiores(especialmente la base de los grafitos), el estudio de descenso de cargas enel sistema sustentante, el estudio de las vigas de madera de la cubierta y losforjados, el estudio de las humedades, la inspeccin de los bajantes noaccesibles mediante cmara de vdeo encapsulada y la redaccin de una

42

memoria de sntess, redactada por el arquitecto Jos Luis Gonzlez,catedrtico de Construcciones Arquitectncas I de la Universidad PolitcnicaCatalua, institucin que ha colaborado con el SPAL en la realizacin de lamayor parte de estos estudios.2

El peso de la historia

El conjunto de investigaciones histricas realizadas permiti ratificar lasnoticias que ya se posean sobre la historia y evolucn constructiva delinmueble y aportar muchas otras, desconocidas o slo insinuadas hastaahora. El resultado fue comprobar tanto la riqueza de la historia del castillocomo que el edif icio, prcticamente intocado desde el siglo XVlll, constituaun documento insustituible de la mentalidad y la tcnica constructuiva delsiglo XVll en Catalua). Este hecho ha inf luido lgicamente en losplanteamientos de la restauracin y reutilizacin del castillo.

De los datos hasta ahora slo insinuados que han sido comprobados, el mssignificativo hace referenca a que el castillo medieval remozado y restauradpen poca moderna, fue levantado sobre los restos de una villa romana, queocup posiblemente la totalidad del actual nucleo antiguo de Cubelles. Segnlos resultados de la investigacin dirigida por el doctor Alberto Lpez Mullor,los vestigios ms antguos de esta villa hallados corresponden a la pocabajo-republicana, hacia el ao 125 aC. En aquella poca, en el territorocosetano, algunos poblados ibricos se abandonan o suf ren cambiosimportantes o se romnizan paulatinamente, fenmeno coincldente con laf undacin de un conjunto de ciudades romanas, lo que provoc lareordenacin del territorio, con la fundacin de nuevas villas.

De hacia el ao 2OO-21 0 datan algunos de los elementos ms importantesde la villa de Cubelles llegados a nuestros das, como el conjunto de cisternasde la planta subterrnea, asociadas con diversas conducciones hidrulicas ypavimentos de opus tessellatum. Hacia el ao 360 se produjeron cambiosimportantes en la pars urbanai como la reestructuracin del edificio de lascisternas y el levantamiento de arcos de medo punto, bien conservados an,que soportaran un piso superior, transformaciones propias de un momento


en que muchas residencias rurales alcanzan gran importancia, en detrimentode las urbanas. La ltima f ase constructiva romana constatadaarqueolgicamente data aproximadamente del ao 400. La arqueologacertifica tambin actividad econmica en el yacimiento a lo largo del siglo Vlly el primer cuarto del Vll. lo que confirmara, a pesar de la falta dereferencias documentales explcitas, la teora de la continuidad de muchasvilas romanas hasta la implantacin del sistema feudal. En el caso deCubelles, la villa habra sido reconvertida en castrum para adaptarla a lanueva situacin econmica y social creada por la extensin del sistemafeudal, aprovechando incluso estructuras arquitectnicas antiguas.

La documentacin escrita de poca medieval referida a nuestro castillotambin es muy escasa. El primer documento que cta el trmino de Cubelleses del ao 977, cuando ya deba de existir el castillo (los muros de opusspicatum parecen confirmarlo), aunque ste no es citado por primera vezhasta 1O42.Tambin se conoce la orden de la reina Violant (esposa de Joanll, dictada en 1388, que obligaba atodos los habitantes de la jurisdiccin quereparasen los muros del edificio y del foso.

Pero la historia ms singular del castillo, o al menos la que ms ha influidoen la detern.inacin de los criterios de la restauracin, empieza en 1459,cuando el castillo perdi su titularidad real al donarlo Joan ll, con todas suspropiedades anejas, como premio a su fidelidad, a Juan Brgido Bosc,ciudadano de Barcelona. La barbacana estaba destruida (y arruinadaposiblemente la torre cilndrica del siglo Xlll) y la fortificacin haba perdidosu funcin defensiva, habindose convertido en casa de labranza, en la queresidan los colonos, dedicados a la explotacin agrcola de la finca. Un nietode Boscn di el castillo como dote a su esposa, Violant d'Almogver, quelo posey entre 1 492y 1519, ao de su muerte. En 1519 el castillo pas porherencia a un hijo de Violant, Joan Bosc d'Almogver, nacido en Barcelonaentre 1 487 y 1492 lno se sabe con certeza), que no es otro que el poetams conocido como Juan Boscn, cuyas obras en castellano (un autnticomanifiesto renacentista, segn las crnicas), junto a las de su amigoGarcilaso de la Vega, fueron publicadas por primera vez en 1543, un aodespus de su muerte en Barcelona. Ya en 'l 527, Bosc -que en los ltimosaos de su vida adopt el apellido materno y f irmaba como Joan

d'Almogver, olim lanlesl Bosc- se autotitulaba "seor del castillo deCubelles". El da de san Juan de 1535 firm un documento con los maestrosde casas Pere Bosch y Antoni Lorda (documento que hemos podido conocer),con objeto de realizar una serie de reformas que afectaran a buena parte dela fbrica, que seran realizadas entre 1535 y 1536.

En 1572 la propiedad fue adquirida por la duquesa lsabel de Cardona,pasando de sta a su hijo, Llus d'lcart. Un descendiente de ste. Carles deLlupi y de Vilanova (viudo de Ceclia d'lcart, biznieta de Llus), fallecido en1695, promovera entre 1673 y 1675 la ltima reforma del inmueble -queadquiri asel aspecto que ha conservado hasta nuestros das- e hizo colocarsu escudo sobre la puerta principal. El proyecto fue encargado a Fra Josepde la Concepcin, el f raile carmelita de nombre Josep Ferrer y sobrenombreEl Tracista, nacido en Valls, en 1626 y muerto en Nules en 1689, quiz elmejor arquitecto del barroco cataln del siglo XVll (obras suyas sonr porejemplo, el magnfico campanario de la iglesia de Sant Antoni de Vilanova ila Geltr, el desaparecido palacio del Virrey, en Barcelona, y la lglesia de SanJos, en la calle Alcal de Madrid, bella an a pesar de su negrura actual).Como ha demostrado la historiadora Raquel Lacuesta, la reforma promovidapor de Llupi supuso modificar parte de la obra hecha en tiempo de Bosc,as como la construccin de un cuerpo de edif icio nuevo y la redistribucinde tabiques y techos, y la uniformacin de fachadas y cubiertas.

No existe constancia documental ni apariencia visual de que los sucesoresde Carles de Llupi, que alcanzaron el ttulo de marqueses de Alfarrs afinales del siglo XVlll, hicieran nuevas obras. De ese siglo slo se conservauna novedad: la coleccin de grafitos -manuscritos, de tema naval o de temacostumbrista- dibujados a carbn en las superficies verticales de muchasestancias del castillo, algunos incluso en el suelo cermico. Fueron en sumayor parte dibujados en 1768 por Bonaventura Almirall, un mozo de 19aos, presumiblemente hijo o pariente de los colonos, quiz castigado apermanecer en el castillo por alguna accn que mereci ser reprobada. Conel tiempo, Almirall sera persona respetada (ocup el cargo de sndico delAyuntamiento), sin perder su carcter impulsivo, el que le indujo, a los 44aos, a alistarse como voluntario para combatir en la guerra declarada porFrancia contra Espaa (1 793).

43

A. Gonzlez: Bestauraci i reutilitzaci del castell de Cubelles/ Restauracin y reutilizacin del castillo de Cubelles

A lo largo de los siglos XIX y XX el castillo, que continu en manos de lossucesivos marqueses de Alfarrs, mantuvo su carcter agrcola' En la casavivan slo los colonos -que ocupaban la planta baja-, ya que los propietariosslo acudan de vez en cuando. Esta circunstancia y la falta de inversionesde los propietarios, que deban sacar un bajo rendimiento de la finca, fueronla causa de que el edificio no sufriera ninguna modernizacin a lo largo decasi tres siglos y pudiera llegar a nuestras manos en unas condicionedptimas para ser restaurado.

De todas las investigaciones realizadas como aplicacin del Mtode SCCMque nos han permitido definir esta historia, se publican a continuacin lamemofla o un resumen.

Notas

1. Ved, Gonzlez Moreno-Navarro. Antoni, et altrii, Cmo y para quin restauramos. Objetivos,mtodos y difusin de la restauracin monumental. Diputacin de Barcelona, Barcelona, 1990,yGonzlez, Antoni, Mtododelarestauracinmonumental. Diputacnde Barcelona, Barcelona.1 998.2. Est prevista la publicacin de estos estudios tcnicos y cientficos en un prximo nmero deOCTRM.

44


L'EVOLUCI URBANA DE LA VILA DE CUBELLES

Anna Castellano i Tresserra

1. El Terme de Cubelles. L'estructuraci del territori

El cartulari del monestir de sant cugat del valts recull un document de l'any977 on es deixa constncia de la venda del castell de castellet,l situat enun punt limtrof entre el Peneds occidental i l'oriental. En un extrem delterritori, sota el domini d'aquesta fortalesa, es trobava el lloc de cubelles.

Una altra venda, aquest cop del mateix lloc de Cubelles, feta l,any 999 pelscomtes de Barcelona, Ramon i Ermessenda, a favor d,un tal Gombau, situal'indret sota la jurisdicci del castell d'olrdola. En aquest cas, el documents ms explcit i permet reconstruir d'una forma fora aproximada els lmitsdel territori de cubelles, que tamb s anomenat com a Maritima o Rochacrespa- Per llevant, el terme limitava amb el torrent dela vitta episcopale; amigdia, amb el mar; a ponent, amb Calafell, i a tramuntana, amb elbargallone que baixava tins a esderroca presbiteros. L'esmentada vita bisbal(villa episcopale), es trobava prop del lloc on, ms tard, s,aixecaria el castellde la Geltr, per que. en aquell moment, encara es trobava dins el terme delcastell de Ribes. Pel que fa al lmit nord. aquest s ms imprecs de definir.Es de pensar que el mot hargallone faria referncia a un indret on abundarienles palmetes, potser, com apunta l'historiador Virella i Bloda, podria ser el llocencara avui conegut com a Coll de les palmeres, des d'on baixaria f ins a unapossible roca que es coneixia com dels capellans, el record de la qual avuis'ha perdut.2 En la descripci del lloc no es fa encara esment d'edif icacions,per s'intueix un cert poblament en parlar de terres conreades.s difcil determinar el moment exacte en qu es devia definir el terme, persi atenem al que certifica el comte Ramon Borrell en I'esmentada venda delterritori, aquest li havia pervingut a ell del seu progenitor, el comte Borrell ll

45

A. Castellano: L'evoluci urbana de la vila de Cubelles

(947-9921 , per tant, ens hem de remuntar a Ia data anterior (977). Aquestadata coincideix amb el pas a la sobirania del comte de Barcelona de lescomarques de I'Alt Peneds, I'Anoia, alguns indrets de la Conca de Barberi de I'Alt Camp; poc desprs s'hi afegirien les terres del Garraf i tot elPeneds. Va ser al llarg del segle X que aquests territoris, que constituTen elslmits de la Marca extrema, van ser objecte d'una progressiva ocupaci comconfirmen els primers esments del lloc de Cubelles. L'acord de pau assolitl'any 940 entre el comte de Barcelona i el califat de Crdova, va permetreuna certa estabilitzaci de la zona, que ben aviat es va veure ocupada per unseguit de castells que garantien la seguretat dels seus dominis.3

s a partir del testament dictat per Gombau de Besora el 16 d'agost de 1041que podem tenir la certesa absoluta de l'existncia d'una fortificaci al llocde Cubelles. Abans de marxar cap a "lspania" per combatre als moros,Gombau de Besora va repartir els seus bns, entre els que hi havia el "castellde Cubelles" que va deixar a les seves filles Ermengarda iErmessenda.a Nopodem concloure per aix que s'hagi d'atribuir a aquest noble l'edificaci dela fortalesa. ja que aquesta podia existir, pel que hem dit, des d'abans,almenys des del darrer ter del segle X, quan apareixen els primers esmentsdel lloc a la documentaci. Les restes d'opus spicatum d'alguns paramentsdel castell s'avenen molt b amb aquesta dataci primerenca.s

El cert s que, a partir de mitjan segle Xl, coincidint amb el testament deGombau de Besora, les notcies del castell de Cubelles sovintegen a ladocumentaci. Un cop allunyada la frontera cap el sud, els castells de lazona, ms que respondre a una funci purament defensiva contra un enemicexterior, passen a consttuir un centre de domini de les terres i dels habitantsdel seu voltant, que s'hi subjecten a travs dels lligams que imposava elrgim feudal. D'aquesta manera, al voltant del castell era possible enGetaruna primera configuraci del territori.

En el cas de Cubelles, el terme ja devia haver-se organitzat mnimament,quan l'any lOT2DeodaT Bernat de Claramunt, en aquell moment senyor delcastell, va fer donaci de dues mojades d'una vinya que es trobava dins lajurisdicci del castell a la cannica de Ia santa creu i santa Eullia. Eldocument fa referncia a un antic cam'. strada, que confrontava pel cant

46

de llevant amb aquestes vinyes i que portava fins al lloc de Rocacrespa, quees trobava igualment sota domini del castell de Cubelles.6

L'esment del lloc de Rocacrespa al mateix temps i de forma unida al termede Cubelles mostra una subdivisi del territori des de ben aviat. Rocacrespaja apareix en la venda del castell de Castellet l'any 977 i, posteriorment, enl'esmentada venda del lloc de Cubelles el 1041. s interessant observar elstermes exactes en qu apareix al document ja que d'alguna maneras'identifica el lloc amb Cubelles, encara que es t la voluntat de diferenciarclarament els dos indrets esmentant-los amb noms diferenls: in locum ubidicunt maritima sive rocha crespa ut Cubelles, s a dir: en el lloc que esconeix com a maresma o roca crespa aix com Cubelles. El territori, doncs,prou a la vora del mar i, possiblement, amb molt terreny negat peraiguamolls, el que li valdria el qualificatiu de maresma, estava ocupat perdiferents nuclis habitats. El cam (stradal que pujava cap a Rocacrespa, ques esmentat en el document de l'any 1072, indica que aquest assentaments'emplaava a la part alta del terme, com aix s en realitat encara avui. Elfet que a partr del segle Xll ja apareixi amb el qualificatiu de quadra mostraque, si b es trobava sota el domini del castell de Cubelles, gaudia d'unacerta independncia jurdica respecte a aquest, com d'altres quadres quesorgeixen dins el terme per la mateixa poca.

De la resta de quadres que trobarem esmentades juntament amb Rocacrespacap el segle Xl, no totes presenten la mateixa antigor en el seu poblament.Cunit s potser una de les ms antigues juntament amb Darr o Adarr (al'actual terme de Vilanova ila Geltr). En el cas de Cunit es pot pensar queel seu poblament es va iniciar de forma paral'lela a la dels altres dos nuclisveins, ja que apareix esmentada per primera vegada l'any 991, quan es vafer donaci del terme a l'esglsia de Sant Miquel d'Olrdola. En la definicidel territori d'Olrdola es fa menct del torrent de Cunit com a lmit, en lapart que es trobaria ms a ponent del terme de Cubelles.T

Pel que faaDarr,1'existncia d'un assentament hum a l'indret es remuntaal segle V aC. Es tractaria d'un primer nucli ibric que basaria la sevasubsistncia en l'agricultura i la ramaderia per, fonamentalment, en unaintensa dedicaci artesanal, preferentment cermica. A partir del segle I aC,

Ouaderns cientfics i tcncs de restauraci monumental

aquest nucli perd importncia paulatinament alhora que s'implanta una vil.laromana al seu costat cap el segle ll de l'era. Tamb aquesta vilas'abandonaria possiblement, cap el segle VI. A partir d,aquest moment, noes t constncia ni documental ni arqueolgica de presncia humana al'indret f ins ben entrada l'poca medieval. per malgrat aix, s possible quemai s'arribs a despoblar del tot ja que, d'altra manera, seria dif cild'entendre la persistncia de la toponmia -Darr o Adarr t una clara arrelpre-romana que s'hauria llatinitzat- i probablement del mateix fundus centratper la vil'la, que molt b es podria correspondre amb la quadra esmentada alsegle Xl.8

s possible que cap a les darreries del segle Xl, tots aquests nuclisconstituTssin ja una mena de llogarrets amb una casa fortificada com a nuclicentral, encara que sota la jurisdicci i protecci del castell de cubelles.L'any 1 1 10, els documents ja fan esment, de forma especf ica, d,unesprimeres cases que s'havien aixecat al costat de la fortalesa de cubelles ique haurien de constituir el germen de la poblaci. un document redactat elmes de mar d'aquell any recollia la donaci d'un alou feta per Enguncia aGuillem Bernat i la seva muller Ermengarda. L'alou es trobava situat al termede Cubelles, ims concretament, "prop de la vila". La pea llindava, pelcant de llevant, amb una via que anava de cubelles a Gallifa i, per ponent,amb la riera que desembocava al mar.s La utilitzaci del terme "alou" coma definitori de la pea de terra donada, podria indicar que el territori hagusestat ocupat en un inici per colons, que haurien detentat la terra de formalliure i que, paulatinament, I'haurien anat venent a favor dels senyors delcastell a canvi de la seva protecci.

Malgrat que no disposem de ms notcies d,aquest primer moment, no s'had'excloure la possibilitat que uns inicials pobladors s'haguessin agrupat alvoltant d'una primitiva esglsia que els oferiria una certa seguretat dins elseu espai sagrat. Per ara, la primera notcia coneguda de la parrquia deCubelles apareix en un un breu del papa Anastasi lV de 1 1 b4.1o sprobable, per, que l'erecci de I'esglsia fos fora ms anterior ja que, endefinitiva, el breu papal tenia com a objectiu que el bisbe de Barcelonarestitus la parrquia de Cubelles, juntament amb d,altres properes comSitges, Ribes o la Geltr, a la seu de Tarragona, desprs que el bisbat

barcelon les hagus incls dins la seva jurisdicci durant el ,'cautiveri" de laseu tarragonina. Aix ens remuntaria a f 'poca de les invasions musulmanes.coincidint amb aquesta apreciaci, caldria prendre en consideraci I'esmentd'uns preveres anomenats Arsolius i Auriolus, que semblen relacionar-se ambcubelles cap a I'any 973.11 De confirmar-se l'antiguitat de la parrquia desanta Maria de cubelles, la seva protecci hauria possibilitat el primerassentament a l'indret que s'hauria vist reforat per la construcci d,unafortalesa al matex lloc de cubelles. si atenem a la conf iguraci actual de lavila veiem que els dos edificis principals, el castell i l'esglsia, que romanenal mateix lloc des de la seva fundaci, es troben l'un al costat de l,altre. seriaaquest emplaament el que condicionaria l'estructuraci de la vila al seuvoltant i tot seguint els vials que donaven accs al terme i que eltravessaven.

No disposem , pet ata, de ms dades sobre la estructuraci de la vila ni delseu territori fins a mitjan segle Xlll, moment en qu pon de cervera, el 30de desembre del 125o, va vendre la propietat del castell al propi sobir, elque evidencia que, fins en aquell moment, n'havia ostentat la titularitatabsoluta. tot i que reconeixia que es trobava sota feu reial.r2 Aleshores, elterme que es traspassava a la corona juntament amb el castell, llindava pelcant de llevant amb el terme de Ribes -concretament, amb la torre-fortalesade la Geltr-, per migdia amb el mar, per ponent amb carafelr, i pel nord ambel terme de castellet, exactament els mateixos limits que tena en el 999,per ara aquest vast territori incloa ja un seguit d'indrets habitats, a ms deles quadres de cunit i Rocacrespa ja conegudes. Es tractava de la casa deSegur i les quadres de Cunit, Vila-Seca, Enveja, Aderr, Mar-Morta, SantPere, Gallifa, El Piulart, creixell, Soterrnia, Vila-rodona, sa Llacuna i la Vilanova. Aquesta ltima poblaci apareix esmentada pocs anys ms tard que elrei Jaume I conceds una srie d'exempcions temporals dels serveis reials o

especial i rebessin una carta especfica de poblaci juntament amb el lloc deSa Llacuna que, posteriorment, s'uniria amb Cunit.la

47


2. El Cam Ral al seu pas per Cubelles

Ouan al segle Xl el territori es comenava a estructurar, es trobava solcat perun seguit de camins que deven tenir una gran antigor, ja que apareixenanomenats als documents com a strata, terme que sembla fer referncia aantics camins romans. Molts d'aquests camins els Coneixem perqu erenutilitzats com a llindes de peces de terres. A banda dels petits camins semblaclar que el terme era travessat per vies ms principals que unien cadascunade les quadres amb el nucli principal de cubelles. Aix, trobem citada en1072una antiga via que deuria anar des de les immediacions de la fortalesade Cubelles fins a Rocacrespa.ls

Una altra via, segurament, tamb, d'origen rom, uniria la quadra de Darr(Adarr) amb Cubelles. En aquest cas el document, redactat el 30 de juny de1079, s molt interessant en la mesura que defineix d'una forma foraacurada aquella part del terme que es trobava ms a la vora del mar. Comd'altres vegades, es tracta d'una donaci de terres, en aquest cas, entremarit i muller. El donatiu de Guila al seu esps Sans, comprenia terres i casesdins el territori de Cubelles que afrontaven amb el terme d'Adarruno, amb unprat que hi havia entre aquest terme i Cubelles, amb l'alou del comte i, pertramuntana, amb l'strada que anava de Cubelles a Adarru.16

Encara tenim conexement d'una tercera via en aquests primers anys, quecomunicaria Gallifa amb cubelles. ouan el mes de mar de I'any 1 1 10 es vavendre una pea de terra situada "prop de la vila" de Cubelles, es fa esmenttamb que aquesta llindava pel cant de llevant amb una via que anava deCubelles a Gallifa.lT

L'existncia de tots aquests camins des de ben antic reaf irma la hiptesi que,malgrat que es pogus haver produit una certa desocupaci del terme a partirdel segle Vl, el lloc no s'hauria abandonat mai completament. D'aquestamanera es podria haver conservat l'antiga estructuraci del territori, quevindria marcada en Certa mida per I'existncia dels esmentats camins quecomunicaven els antics nuclis de poblament. A ms d'aquestes ves, amesura que s'anaven conf ormant la resta de quadres que trobemdocumentades dins el territori del castell, sorgiren d'altres camins que

48

comunicarien les terres de conreu amb masos o amb la prpia quadra, iaquesta amb Cubelles. Es devia tractar de camins secundaris, normalmentcamins de bast, que noms permetien el pas d'animals. Al costat d'aquestscamins interiors, un brancal de l'anomenaT cam ral permetia I'accs al termei comunicava Cubelles amb les artres principals del pas i amb els poblesimportants de la rodalia. Es tractava, en aquest cas, de camins empedratsque permetien el pas de carruatges de manera que es convertiren en lesartries principals de comunicaci. De la mateixa manera que moltes de lesvies secundries, el cam ral, al seu pas pel Peneds i Garraf, t el seu origenen antics camins coneguts documentalment.

El Cartulari de Sant Cugat del Valls,18 juntament amb d'altres registresdocumentals, dna referncies de diversos camins que creuaven la comarcadel Valls i d'altres llocs de la provncia de Barcelona. Aix, sabem que aOlrdola hi arribaven diferents camins per, principalment, l'anomenadastrata francisca (estrada dels francs), principal via medieval, hereva de la viaAugusta romana que, cap al nord, comunicava Barcelona amb el Pirineu. Enel 979 aquesta via ja apareix documentada a la zona del Peneds' Semblaque hem d'identif icar alguns trams d'aque sTa strata francisca amb el cam ral.Un dels brancals d'aquesta via -que en aquest cas, resseguia l'antic traat dela Via Augusta romana- sortia de Barcelona cap a ponent, travessava el pontdel riu Llobregat per Martorell id'aqu anava cap aVilafranca del Peneds perGelida, Sant Sadurn i la Granada. Des de Vilafranca -que es convertiria al'edat mitjana en un important mercat- dos brancals arribarien a Cubelles,l'un, el que anava cap a la Vilanova, i des d'aqu es dirigia al nucli medievalde Cubelles entrant a la poblaci per l'anomenatAntic camde Vilanova, alcapdavall de l'actual carrer de Sant Antoni. Un segon brancal tamb sortiade Vilafranca cap als Monjos i d'aqu, a l'Arbo, en direcci al Vendrell. Desde l'Arbo un cam portava a Cubelles i entrava a la poblaci per l'actualcarrer de Jacint Verdaguer fins a trobar-se amb l'altre brancal del camral jadescrit, que venia de Vilanova.ls Un cop ja dins el terme de Cubelles,l'anomenat camral seguia un tracat per les partides de terra que envoltavenel nucli urb, fins a arribar en aquest, travessant-lo en direcci cap al sud.

Per fer un seguiment del cam dins de la vila, s de gran mportncla elcadastre del 1739, del qual es conserva, a l'arxiu histric municipal, una


Fotografia aria de la pobiaci amb el possibfe itinerari que seguiria el cam ral al seu pas perCubelles. Remarquem els dos brancals. un cap a l'Arbog il'altre cap a Tarragona

cpa de la part que fa referncia a Cubelles. S'ha de dir que, a diferncia dela part que afecta les finques rstiques, on es descriuen de manera detalladales llindes, pel que fa al nucli urb noms s'hi fa esment del nom delpropetari de la finca i el valor amb el qual es va gravar aquesta, per en capmoment se stua I'edifici. Aix doncs, cal recrrer a d'altres documents, devegades anteriors, per omplir el buit deixat pel cadastre i per establir unahiptesi del recorregut que seguia el cam un cop dins de la poblaci.

El registre cadastral va seguir un determlnat fecorregut per les diferentspartides de terreny del terme comenant pel cant de ponent. concretamenta la partida coneguda com de les Tapies.2o Aquesta llindava per una bandaamb el camque portava a Mars Mortas i per l'altra amb el cami ral. Desprsla via seguia per les partides de les Planes, Els Caus, Mas Guineu, Mas d'enPedro, i es dirigia cap a Ia vila. Encara al cant de ponent del riu Foix passavaper la partida del Camp del Pont i arribava al Pou del Com.21 Aqu hi haviauna pea de terra propietat d'lsidre Roig, que llindava pel cant de migdiaamb les cases de la vila, i per tramuntana i ponent, amb el cami real deVilafranca. A partir d'aqul, idesprs de passar per la Plana de la Snia, seguiacap a l'altre extrem de la poblaci on es trobava l'entrada des de Vilanova,per arribar al camp de la capella de Sant Antoni, encara avui localitzada alcarrer dedicat al mateix sant. A continuaci es descriuen les peces quedevien quedar entre la capella i el castell, per la banda sud: un camppropietat de Pau Lle iel mateix Camp del castell, que igualment llindavenamb el cam ral. Tot seguit es passa a descriure el cant nord del nucli anticen direcci a la partida coneguda com el Mal Pas que estrobava a I'indret onel brancal del cam ral que anava a I'Arbo travessava el riu Foix per arribaral corral de lAlmirall. Sempre seguint aquest segon brancal, que a l'interiorde la poblaci s'iniciaria a l'actual carrer de Jacint Verdaguer, el camanavacap el Auart de Cunit, a l'alada del corral de l'Almirall per en aquest punt,en lloc de travessar la riera seguia cap al nord en direcci a l'Arbo.

En el capbreu que va dur aterme Joan d'lcart, senyor del castell, l'any 1bg3,es troba la confessi f eta per Joan Andreu de la poblaci de Cubelles, en laque reconeixia que possea una casa sota domini del castell, situada a laPlaa major de la poblaci que llindava a llevant amb la casa de Joan Borges,a migdia, amb el cam ral i Ia plaa, a ponent, amb un altre cam, i a

49


tramuntana, amb el corral del mateix Borges.22 Segons aquesta notciahaurem de pensar que el cam passava just pel centre de la poblaci i pertant, podria seguir cap a p'onent, seguint el carrer Major.

El 14 de setembre del 1659, per necessitats econmiques, els iurats de lavila es van veure amb I'obligaci de vendre la casa de la Vila a FrancescAlmirall. Segons es diu, aquesta casa ocuparia el mateix emplaament queI'actual. Afrontaria per orent, amb la plaa, a migdia. amb el carrer Major i,a ponent, amb la casa de Ramon Cendrs.23 Res es diu del cam ral.

Si b tenim encara d'altres vendes de patis i cases que llindaven amb elcam, aquestes estaven emplaades al capdavall de la vila, com la vendaefectuada per Jaume Almirall l'any 1702.24 El 19 d'octubre d'aquell any,I'esmentat Almirall va vendre a caterina coma una terra que tenia alcapdavall de la vila que afrontava, a llevant, amb el rec del mol (avui carrerJoan XXlll). a ponent i al nord, on es trobava el rec, amb la possessi delmatex venedor i a migdia, amb el cam ral.

Trobarem encara d'altres vendes que confirmen que el cam passava pelcant de migdia de les f inques -algunes cases i encara moltes peces de terrasense edificar- que es trobaven al capdavall de la vila, prop del rec de lapoblaci. Pel que fa al tram que passava pel mig de la poblaci segueixoferint alguns dubtes. si atenem a la nota que apareix al capbreu del 1 593,no semblaria haver-hi cap dubte que el cam concidia amb el carrer Major,per aquesta s l'nica dada que apunta cap a aquesta hiptesi; la restadistingeix clarament el carrer Major del cam ral'

Molt interessant per aclarir el traat del cams un document redactat el Id'octubre del 171 5, que recull la venda feta per un pags de Cubelles, PereGass, d'una pallissa que possea dins el terme i que llindava a llevant, ambpart de la seva prpia finca i en part amb una altra pallissa propietat d'lsidreRoig, a migdia el lmit el definia el camral, mentre que el de tramuntana erael carrer Major; per definir encara millor el lloc, es diu que a ponent estrobava el trull de l'esglsia.25 Tenim informaci de l'existncia d'aquesttrull -que depenia de l'Obra de l'esglsia- des de l'any 1577, moment en ques va comenar a construir al capdavall de la vila, just a tocar l'antic rec

50

Comengament del carrer Sant Antoni En aquest punt el cami Raval entrava a la poblaciprovinent de Vilanova


moliner i prop de l'anomenat pou de les nimes. Aquest trull va seguir enfuncionament fins a comenament de l'actual segle. sent utilitzat per moltscubellencs per a desfer-hi l'oli. El 1591, el trull ja servia per definir els lmitsde les cases que s'anaven construint al seu costat.26 Aix, la pallissa quePere Gass va vendre l'any 1715, es trobara a l'illa de cases que pel cantnord llinden amb el carrer Major iper migdia amb l'actual carrer VctorBalaguer. En conseqncia, podem dir, sens cap mena de dubte, que el camral discorreria pel cant de migdia de la poblaci ide forma paral.lela al carrerMajor. Si tenim en compte que el castell es trobava voltat per una murallaque, pel sud i en direcci a llevant, arribava fins a l'esglsia27, el cam ralhauria de passar per sota d'aquesta muralla, seguint el tracat de l'antic valldel castell que coincidiria amb el tram final de I'actual carrer d'ngelGuimer, fins a enllacar amb els carrers de Joan Roig i Vctor Balaguer. ons'uniria al tram final del carrer Major, per sortir cap als afores de la poblacien direcci Tarragona.

3. El procs de configuraci del nucli urb

No disposem de dades precises de com podia haver estat la vila de Cubellesa la qual feia referncia el document de l'any 1110.28 En tot cas, deviaconstituir una primera aglomeraci de cases que s'haurien aixecat a reds del'esglsia i del castell formant el que posteriorment es coneixeria com aCarrer Major. Al mateix temps podien haver sorgit alguns dels carrerons alvoltant de l'esglsia. Pel que fa a aquesta ltima, I'edifici actual no escorrespon exactament amb la planta del temple original encara que s enconserva I'orientaci. Ouan el 1715 va arribar al poble el nou rector MiquelCurt la construcci de la nova esglsia ja s'havia encetat feia uns anys. Elnou temple es feia del tot necessari ja que, segons deien els mateixosparroquians en una sol.licitud adrecada al rei Carles lll el 2 de juliol del 1698,la [esglsia] que tenen es molt xica y reduida, de manera que noy podenestar tots los parroquians.2s Per desprs d'iniciar-se les obres, aquestes esvan haver d'aturar per manca de recursos. Aix. I'any 1715|a nova esglsiaarribava noms fins a la cornisa, i s'utilitzaven per a les celebracionslitrgiques les capelles del cant de mar que corresponien a la vella esglsia.Al cant de tramuntana de l'antic temple s'hi havia ubicat, des de sempre,

el cementiri, que es va traslladar I'any 1732 al cant sud de l'esglsia novaquan les obres d'aquesta ja estaven molt avanades.3o Tampoc la planta dela rectoria actual es correspon exactament amb I'antiga, de manera que totel cant de ponent i tramuntana de l'esglsia (l'actual plaa de Santa Maria,els carrers Colom i Anselm Clav i la placa de la vila), havia de presentar unaimatge diferent de l'actual.

Respecte a la configuraci arquitectnica del castell i al seu entorn msimmediat, aquests van anar variant amb el temps. Poc es pot dir, per ara, dela primera fortif icaci que es va aixecar a I'indret, de la que en resten nomsalguns paraments d'opus spicatum que recolzen sobre les restes enrunades,encara que visibles, d'una vil'la romana. Posteriorment, cap el segle Xlll, esva bastir una torre circular al mateix lloc que la que avui veiem, encara que,possiblement, de menor alada.31

A banda de les dades que fins ara han proporcionat les excavacionsarqueolgiques, diversos documents fan referncia al fet que el castell estavaformat per dos cossos, un de principal i un de ms avanat al que esdenomina "barbacana". L'1 de juliol del 1379, el castell i les altrespossessions afegides a la castlania van sertraspassades pel noble Guillem deCanet a Pere de Vall (Desvall). Al document s'especifica de forma clara quela possessi comprenia la "fortalesa major" ila "barbacana", s a dir, un cosprincipal iun d'exterior que deuria protegir el vall il'entrada al castell.32

Un segle ms tard, la fortalesa es trobava en f ora mal estat, almenys aquestcos ms avanat, segons que especificava el rei Joan ll. Aquest, el 30d'octubre del i459, des de l'Aljafera de Saragossa va emetre una reial ordreerr la que posava el castell de Cubelles sota la seva especial protecci il'entregava al seu fidel Joan Bosc, avantpassat del poeta Joan Bosc iAlmugver.33 Va ser aquest darrer senyor qui, el 1536, va dur a terme unaprimera reforma important de I'edifici que va afectar el cos principal de lafortificaci; res es diu ja de la barbacana, que potser havia caigut totalmenten dess.3a s de ressenyar el fet que al contracte d'obres es fa esment dela construcci d'una barana al pont que, segons s'especifica, es trobavadavant del castell. s de pensar que aquest pont devia servir per salvar eldesnivell del vall que encerclava el recinte murat. s potser, a partir d'aquest

51


moment, que un cop perduda tota funci militar. el clos del castell va podercomenar a urbanitzar-se.

Hem d'esperar, per, encara uns anys per trobar informaci sobre la formaen qu aquesta urbanitzaci es va dur a terme. Aix, per un establiment d'unapea deterra feta el primer d'agost del 1582 per Dionsia d'lcart a MagMir,pags i habitant a Cubelles, sabem que dins la muralla que envoltava elcastell hi quedava un espai buit on s'hi comenaven a construir cases.Aquestes peces de terra quedaven sota el domini del castell al que havien deprestar un cens. El document fa referncia encara de la permanncia de lamuralla i d'un torratx, aix com de I'hostal i d'una botiga que pertanyien alssenyors del castell. Al recinte s'hi arribava a travs d'un camque I'escrit nositua, per que podria correspondre a l'actual carrer que porta al castell enuna cantonada del qual es trobava l'hostal, on devien aturar-se els viatgersicavalls que arribaven a Cubelles pel camral.35 Un altre camsortla de molta la vora del castell iportava a mar ial mol de Sant Pere.36 Al costat demigdia de la poblaci es trobaven les vrnyes del castell, que s'estenien endirecci al mar, prop de la zona coneguda com a Mar mortes.37 En aquestesvinyes s'hi arribava a travs d'una carrerada que sortia del mateix camral.38 A ms de les cases que en aquell moment comenaven a aixecar-sedins I'antic clos del castell, en aquesta poca la fortificaci ja llindava per laresta dels cantons amb unes cases sobre algunes de les quals cobravacensos.

Un cop enllestit aquest procs de poblament de I'entorn, la zona deviapresentar un aspecte molt semblant al que veiem representat en el plnol quees va confeccionar el gener de 1817,3s a excepci del cant de llevant, quedevia diferir del que plasma el dibuix, ja que fins al 1673 encara no s'haviendut a terme les obres de remodelaci iampliaci de la vella fortalesa, elprojecte del qual va ser encarregat a fra Josep de la Concepci.40 Aquestaampliaci va ser f eta pel cant de llevant del cos principal del vell castell, finsa assolir la mateixa amplada que l'hostal que discorria de forma paral'lela aaquest cos, fent front al carrer Major. Aquest hostal ja existia, almenys, desde les anteriors obres dutes a terme a l'edif ici per Joan Bosc i d'Almugverl'any 1536, moment en qu un contracte d'arrendament d'aquest esmentaque s'havia acabat de construir de nou.al D'altra banda, el cementiri

52

representat al plnol de 181 7 , alocar de la f aana principal de l'esglsia, ques'havia construit en aquest lloc el i 732, abans d'aquesta data ocupava elterreny de tramuntana de la vella esglsia desapareguda.a2

En unes anotacions al peu del dibuix es fa una breu referncia de cada unade les parcel'les properes al castell ique es trobaven sota domini d'aquest,amb el nom dels tenents i els cens que havien de pagar per elles. Grcies aaquestes explicacions podem corroborar que alguns dels censos esremuntaven al segle XVll iXvlll, aproximadament, doncs, al moment en qula famlia lcart va decidir comenar a urbanitzar I'entorn de la fortalesa.a3

Segons aquest plnol, el cos principal del castell es trobaria practicament albell mig d'un espai que per tramuntana estaria delimitat per unes parcel'lesque feien front al carrer Major, algunes d'elles edificades. Tres d'aquestes(que el plnol identifica amb les lletres E-G) constituen l'hostal i una quarta(H), el celler, que s'alava sobre un seguit de botigues o casals amb lacarniceria en un extrem, edificis que consttuen dependncies del castell. Laresta de casals aixecats a ponent de I'hostal (A-D), estaven tamb sota aloudels senyors: dues parcel'les restaven sense construir i dues estavenedificades. Entre aquesta filera de cases i la fortificaci prpiament dita, hihavia un pati o exida, i part d'un corral ov. Un carrer, el mateix que encaraavui porta al castell, separava aquesta mansana d'una segona que des detramuntana a migdia tenia les mateixes mides que l'anterior. Aquestacomprenia diverses parcel'les, que tamb pagaven censos al castell, almenysdes del segle XVlll. Dues d'aquestes parcel'les donaven al carrer Major. Acontinuaci d'aquestes, el plnol assenyala el cementiri que ocupava l'indretsud-oest des del 1 732.

Per migdia, tot aquest conjunt donava al pati del castell, I'antic "clos" delsdocuments. Aqu s'hi trobava I'entrada principal de la fortificaci i la delcorral ov. Un espai restava com a hort i tenia com a lmit de llevant la"muralla del castell" que continuava fins a fer de paret del cementiri ienllacaramb el mur de migdia de l'esglsia. En direcci a ponent, el perfil de lamuralla anava resseguint el vall que envoltava la fortrficaci, per, almenysa comenament del segle XlX, aquest mur de defensa ja havia desaparegutper aquest cant. Un cam cobert devia donar accs al recinte, potser, des


{'r ].J' '-.'.#.,:lille;'r'"1 '._ :.J.r...i,..1.

Ca'rer

(n't'n/0vl

tate//

i:-1-i:l--.ci--;J1 Jr''ft ti

l,l

tel',| ,,

Ct e'1.1a'r

1

I t,..iqL ,. 1". a'11-^ul

r \t..:z;tr ,t. r, ' - ^ ' /tt* ). 7i.-t-N !-\"7t t-",a.;D ,i s

-,.,, r.. /a J j.o.t ..a* -. ,7*_11 .

-.'.ajl,*! at a...n- ,t,,lL,

de ben antic. El vall, pel cant de ponent de la fortalesa, arribava fns alcarrer Major, i noms en arribar a aquest darrer punt quedava tallatbruscament per I'esmentat pati que el plnol assenyala amb la lletra A. El vallservia de llinda del recinte murat del castell, per no de les seves terres, bonapart de les quals s'estenien en direcci al mar. contrriament, el lmit detramuntana el constitua el carrer Major que, segons el plnol del ig17,tamb era anomenat carrer del Roman.

Tot iels canvis que es van produir en punts concrets, lazona de les rodaliesdel castell va quedar ms o menys configurada al llarg del segle XVll en laforma que la veiem avui. A ms d'aquesta part, tamb la resta de la poblacies va anar ordenant al llarg d'aquest segle. Malgrat que no possem una llistadetallada dels carrers de la vila en aquest moment, s que disposem d.unamena de cens de totes les cases i els seus propietars ja que es trobavensubjectes a l'esglsia. a qui pagaven censos a canvi dels serveis espiritualsque aquesta els hi prestava. Aquest cens es troba contingut en un capbreu,el Llibre Vert, redacTat el 16bb pel rector Ramon Minguella.aa

La llista permet fer un recorregut per la vila des del cap de ta vita tins al Motde sant Pere, ramb nomenat mor de baix. L'esment d'aquests dos puntspermet intuir el recorregut que es va seguir per fer la relaci, malgrat noesmentaf cap carrer. sens dubte s'ha de situar el cap de la vila acomenament de l'antc camde Vilanova, d'aqu se segueix en direcci capal torrent (riu Foix), passant pel pou det Com (a l,actual carrer de JacintVerdaguer) tins al'Hospital (al'actuar carrer de Joan pedro Roig) per arribar,per ltim, al mol de sant Pere, emplacat f ora la vila, al cant de baix a mar.En total es relacionen una seixantena de cases habitades, entre les que s,hicompta el castell i l'hostal, que se citen l'un a continuaci de l,altre. Alcastell hi habitava en aquell moment pere Gass. i a l'hostal, Josep Marqus.Entre aquest ltim ila "casa de la Vila" noms s'esmenta una altra casa, la"casa nova de Josep Marqus", er mateix, doncs, que possea Ihostal.abEl cens no fa esment en cap moment de la situaci d'aquestes cases, i pertant, noms podem situar aquelles ms conegudes, com, per exemple, el molde Sant Pere, l'hospital, el castell, l,hostal ila casa de la vila.a6 srnteressant ressaltar el fet que entre les cases relacronades es fa al.lusi a

53


algunes d'elles amb l'apel.latiu de "casa nova", el que fa pensar que al llargde-la primera meitat d'aquell segle es van construir moltes edif icacions novesdes d;poca medieval. A banda d'aquesta llista, possem I'esmentat cadastredel'any1739quesibserveixdegranajutperconixerlesdiferentspartides de terreny que envoltaven la poblaci, la informaci que aporta sobreel nucli urb s escassa, ja que no situa cap de les cases censades. calrecrrer un cop ms a una llista eclesistica per obtenir ms dades sobre lavila: les cases, els seus propietaris l, en aquest cas, tamb el nom delscafrers. La nova llista va ser inclosa pel rector de la poblaci, el prevereBruno, en la consueta que va redactar entre els anys 1772 i 1785'41L'escrit recull el nom de tots els caps de famlia de la vila, ubicant les casesper carrers. Grcies a aix es pot dibuixar amb fora exactitud la configuraciurbana de la poblaci en aquell moment. Havia passat ms d'un segle des del,anterior llista es pot apreciar com el nombre d'habitants de la poblacihavia augmentat i tamb la complexitat de la trama urbana. La poblaci, sensdubte, ei va veure beneficiada per l'auge econmic que va experlmentar elprincipat al llarg d,aquell segle, que li va permetre recuperar-se del revspoltic i social que va suposar la Guerra de Successi. cubelles no va restaral marge de la conjuntura i si tenim en compte les opinions del rector MiquelCurti', fuan va prendre possessi del crrec el 1715,1a rectoria es trobava entan mal estat com la resta de cases de la poblaci, que eren, al seu parer,inhabitables.as

Des d'aquell moment, la poblaci es va anaf recuperant i es van edificarnoves cases. Aix, cap al darrer ter del segle XVlll, el poble constava d'uncarrer principal que comenava al cap de ta vila (actual carrer de santAntoni), i que arribava fins a I'esglsia; s el carrer per on entrava, com hemvist, el cam ral a la poblaci. Des de l'esglsia, la llista fa referncia adiversos carrers secundaris que partien del carrer Major: el carrer de I'Arrabal,el carrer de la Poca Farina (bsicament, el carrer del Mig)' el carrer del Oro(avui carrer de la Pau) i el carrer dels Roncayres (actual carrer del Dr. Junci, abans, del castell). D'aqu, l'escrit passa al carrer Major, on sembla queinicia el seu recorregut baixant a m dreta, per acabar, tot pujant a mesqUefra,finsaarribara|,hostal,alcostatdelcastell,ons,aturaladescripci. Al carrer dels Roncaytes s'hi menciona la Casa del Castell, perno es fa esment ni del seu propietari ni dels masovers'at

54

Vista del carrer dels Horts l'any 1957 Malgrat les reformes de molts edificis, encara es poden

trobar a la poblaci algunes cases tradicionals com les que veiem aqui'


4. El desenvolupament de Cubelles al llarg del segle XX

Malgrat la renovaci del segle XVlll, la poblaci devia oferir un aspectesenzill, fins i tot, pobre a I'inici del segle XX. Aquesta imatge s la que varecollir mossn Aviny a comenament del segle XX quan deia que totes lescases de la poblaci presentaven un aspecte pobre a excepci feta del'esglsia ila casa rectoral, que respiraven una certa grandesa "d'hidalgoarrunat". Afegia que la resta de cases eren estretes i encongides, llevat dela moderna casa Trav amb els seus jardins.50 La humil poblaci queobservava mossn Aviny s'havia anat configurant al llarg del segle XVlll iXlX. Es tractava d'un nucli urb que mantenia una tipologia de casa popularque es perpetuava en el temps. Eren les tradicionals cases de cos encabidesen estretes parcel'les regulars, amb un pis o dos d'alada iportal d'entradaamb arc rebaixat, i construdes, quasi totes elles, amb parets de tpia. Alcarrer Major aquestes cases tradicionals convivien amb d'altres de diferentsestils arquitectnics, edif icades, preferentment, al segle XlX. Tamb al carrerSant Antoni es poden veure cases de llenguatge popular convivint ambd'altres d'estil historicista axecades al segle XlX, sense que es puguidestacar cap edifici en concret. a excepci d'alguna torre de novaconstrucci, com l'esmentada Casa Trav. Alguns carrers, com el del Mig oel dels Horts, mantenen encara en molts dels seus trams I'aspecte decomenament de segle.

Un dels primers canvis que va experimentar la vila es va produir com aconseqncia de l'arribada del ferrocarril. L'any 1882 es van comenar apagar les indemnitzacions pels terrenys expropiats.sl Un any ms tard, elferrocarril va arribar a Cubelles en dur-se a terme I'ampliaci de la lneaBarcelona a Vilanova, inaugurada el 1881, cap a Picamoixons, on s'enllaavaamb la de Tarragona i Lleida. El 1 883, doncs, el tren arribava a Cubelles ipossiblement aquell mateix any es va construir l'edif ici de I'estaci. Amb aixva adquirir msimportncia l'antic camde mar que, a partir d'aquesta data,va prendre el nom de Cam de I'Estaci i, des del 1897, ja de forma oficial,es va dir carrer de I'estaci.52 El cam de I'estaci era una de les antiguesvies secundries que unien la poblaci amb la zona ms propera al mar,ocupada f ins, aleshores, noms per diferents partides de terres cultivades alcostat de I'esmentat mol de Baix.

El segon gran fet urbanstic el va constituir Ia construcci del trar quepassava per la vila de la carretera comarcal que unia Barcelona amb SantaCreu de Calafell. Les primeres gestions per a I'expropiaci dels terrenys esvan iniciar a finals del 1897, iel 1901 ja s'havien confiscat les parcel.lesafectades.s3 Amb l'obertura d'aquest tram de carretera, les terres delcastell van quedar partides en dues parts a banda i banda de la via.

Pel que fa al nucli de la poblaci , un Amillaramiento dut a terme l'any 1 920permet conixer com estava estructurat just abans que es produi'ssin elsgrans canvis urbanstics que canviarien definitivament la seva fesomiatradicional.5a Com en les llistes anteriors, la relaci de cases censadescomena al capdamunt del carrer de Sant Antoni, on es comptabilitzen trentanou cases; d'aqu es dirigeix cap a ponent, tot passant pel carrer de l'Arbo,carrer Nou, carrer de la Soledat, carrer del Mig, carrer de l'Or, carrer del'Arrabal, carrer del Rec i carrer de Joan Pedro. Arribat en aquest punt, lallista retorna enrere pel carrer Major , carrer de I'Estaci, placa de laConstituci, un carrer sense denominaci iel carrer del Castell. Un cop aqu,la llista continua amb un recorregut pels diferents carrerons del voltant deI'esglsia: el carrer de la Rectoria, dels Horts. plaqa de la Rectoria, carrer deI'Esglsia, carrer de Colom, placa de la Font, placa Nova, carrer Ordez icarrer del Rector Guinovart, que comenava just al davant de I'esglsia, icomprenia el tram del que avui s el comenament del passeig Bardaj.Grcies tamb a aquest Amillaramiento, tenim constncia de les diferentsmasies del terme, abans que s'urbanitzessin bona part de les partides de terraon s'ubicaven. Totes es trobaven encara el 1 920 en zona despoblada.S'esmenten el mas d'en Pedro, el mas Guineu, can Xinxola, el mol del'Estaper, can Gallifa, can Bar, el mol de l'Anton, can Granell, el Corral del'Almirall, el mol Nou, can Tarder, can Gallart, can Gibert, Roca Crespa, elmol d'en Rovirosa, Cucurella, el Salzer, can Baldiri Bass, el Corral d'enCona, i per ltim, l'estaci (propietat de la Companyia de Ferrocarrils) i laCaseta. A ms, es fa menci de I'ermita de Sant Pere que era administradaper l'Ajuntament. s interessant ressaltar la permanncia de masies quetenen origen en les velles quadres medievals, com Gallifa i Rocacrespa. Comveiem, trobem al terme quatre molins censats, avui tots en dess.

Va ser arran de l'obertura del passeig Bardal, inaugurat oficialment el 13

55


d'abril de 1932, que la carretera comarcal es va asfaltar iaquella part de lapoblaci va canviar radicalment, en quedar novament partides les terres delcastell, aquest cop, en quatre parts. L'any 1 958 el passeig de Bardaj es vacontinuar per la banda sud, a l'altre cant de la carretera, discorrent de formaparal'lela al carrer de I'Estaci, de manera que els dos vials es van convertiren els eixos a travs dels quals es va iniciar la urbanitzaci d'aquest cantde la poblaci, ja fora del primitiu casc antic. El sector de llevant del'esmentat passeig va rebre el nom de Bardaj, mentre que el de ponent vapassar a denominar-se del Mol de Baix. Per migdia el sector va quedardelimitat per la lnia del ferrocarril. Per sota d'aquesta ifins al mar, es vaurbanitzar la zona seguint un pla d'ordenaci aprovat l'any 1 960, que t coma eix principal I'avinguda del Mediterrani. De forma paral'lela a aquest eix estroba I'avinguda dels Paisos Catalans, que vindria a coincidir amb el tramfinal de l'antic cam que portava al mar.55 Pocs anys ms tard ques'urbanitzs tot aquest sector sud de la poblaci, el 1 967 es va aprovar elPla Parcial de l'Eixample i de Santa Maria, a la zona nord del nucli antic, quedonaria peu a la creaci del barri de la Creu. Aquest barri es va constituirtenint com a eixos principals la perllongaci del carrer de Sant Antoni, finsa enllaar amb l'antiga carretera de Vilanova, ja fora del terme, el passeig deVilanova, el carrer de la Creu i el carrer de Sumella.s6

En els darrers anys, el municipi n'ha augmentat el poblament amb la formacide noves urbanitzacions, sobretot al voltant dels antics masos. Al cant nordhan sorgit les de Santa Maria, la ms propera a la zona de l'Eixample abansdescrita, i encara ms amunt, la urbanitzaci del Corral d'en Cona, al cantde llevant del riu Foix, i la del Mas Trader, estructurada en dues zones, aI'altre cant del riu. Tamb en aquest cant de ponent del riu per al cantde mar, s'hi troben d'altres urbanitzacions ms clarament d'estiueig, laSolana i la Gaviota, prop dels antcs masos d'en Pedro i de la Guineu. Perltim, la creaci del poliesportiu ha perms la perllongaci del Passeig Martimen direcci ponent i la creaci de noves avingudes i carrers a la zona.

Dins el nucli antic no s'han produit canvis per s actuacions en puntsconcrets, sobretot al voltant dels dos edificis emblemtics de la poblaci. Und'aquests canvis va venir propiciat pel trasllat del cementirr, l'any 1906, alsafores de la poblaci. D'aquesta manera quedava alliberat l'espai que

56

ocupava al cant sud de l'esglsia, on s'havia ubicat des de la construccide la nova, a comenament del segle XVlll. La donaci al municipi d'aquestapart alliberada, va permetre obrir el carrer anomenat aleshores RectorGuinovart, en memria del rector que havia donat el terreny. Aquest indretes caracteritzava per la presncia d'un pont elevat que comunicava la vellarectoria amb el campanar, i que va ser enderrocat l'any 1 968, juntament ambla casa de la rectoria, per a construir I'edifici que avui trobem. L'enderrocd'aquest element va significar un canvi important en la fesomia de la poblaciprecisament per trobar-se a I'entrada del nucli urb, un cop s'havia iniciat jala urbanitzaci del passeig Bardaj. Aquesta part alta del passeig patiriaencara una nova remodelaci en edif icar-se el terreny que quedava a migdiade l'esglsia, a la cantonada amb el carrer ngel Guimer, on antigament hihavia la premsa de vi propietat de la parrquia. En aquests darrers anys s'hananat edificant les parcel.les que quedaven al mateix cant del passeig, enI'antiga vinya del castell, que arribaven fins el jard de la casa Trv.

L'entorn ms immediat del castell es va veure igualment modificat al llarg delsegle XX. Fins als anys trenta, l'entrada a l'esplanada es trobava presididaper un arc que en aquell moment va desaparixer. Per el canvi mssignificatiu el va suposar la conversi del cam sota muralla en un carrer amitjan dels seixanta, i la construcci a la banda sud, d'una llar d'infants enuna part de I'antiga vinya del castell. A banda d'aquests canvis, la restad'actuacions dins el casc antic han consistit, bsicament, en la construccide noves vivendes en parcel'les que encara restaven sense edificar; elconjunt del poble, per, com es constata en altres pobles del Principat,conserva encara la configuraci urbana que va adquirir al llarg del segle XVlll.

5. Notes sobre els carrers de la vila vella al llarg dels tempssT

Abdn Almirall, carrer d'. Comunica la plaa de la Vila amb el carrer del Mig.L'any 1 772-1785 apareix esmentat el Carrer de la Poca Farina, que es podriacorrespondre amb aquest carrer iamb un tram del carrer del Mig. Aquestcarrer tenia unes disset cases. Tamb era conegut com el Carrer (o Callejnen castell). L'any 1960 va rebre el nom de carrer de Ramn de Campoamori el 1986, finalment, va rebre el nom actual.


Pont que unia el campanar amb la rectoria des de la placa de santa Maria (1g40). L'enderrocd'aquest pont i la rectoria l'any 1 968 va significar un canvi profund en la fesomia d'aquesta partde la poblaci

Angel Gumer, caer d'. Va des de la plaa de la Font fins al passeig Bardaj.si observem el traat de l'antiga muralla que tancava el clos del castell queacabava justament on h havia el cementeri eclesistic (a migdia del'esglsia), veem que aquest carrer podria correspondre a un tram del CamRal que passava per la poblaci, desprs resseguia l'actual carrer de JoanRoig i Piera (per sota del castell) i, per ltim, el carrer Vctor Balaguer, onenllaava amb l'avui carretera comarcal 246, en direcci a Tarragona. Finsa les darreries del segle passat, la totaltat del recorregut era conegut comcarrer de Ia Riera i, concretament la part de sota el castell com sola muralla,sense que tngus consideraci de carrer. Tamb va ser conegut com"carretera de Vilanova al Vendrell". L'any 1897, I'Ajuntament li va donar elnom de carrer d'Ezequiel Ordez, igualment a tot el tros. El 1931 se,l varebatejar com a carrer d'ngel Guimer per tornar a ser canviat desprs dela guerra pel de Vctor Balaguer. El 1960, noms el tram que ara apuntem vatornar a rebre el nom de Guimer.

Anselm clav, carrer d'. Enllaa la plaa de la Vila amb la de santa Maria.Rep aquest nom des de finals dels anys cinquanta del segle XX. Abans eraconegut com a carrer de la Rectoria, nom oficial que va rebre per primeravegada el 1 897 i que va conservar fins a adquirir el nom actual, a excepcifeta del perode de la guerra civil de 1 936-1 939, en qu va ser rebatejat coma carrer de Joaquim Mauri. Aquesta zona ha patit diverses remodelacionsamb els anys, ja que part del carrer era ocupat pels magatzems de la rectoriaque van ser enderrocats el 1 936, de manera que el carrer es va eixamplar.

Antoni Armengol, carrer d'. Va des del carrer d'ngel Guimer al de Colom.Tradicionalment ha estat conegut com el carrer de darrera I'esglsia. El nomactual el rep de qui va ser propietari del popular caf del mateix nom, AntoniArmengol i Trav. El caf Armengol s avui el ms antic del poble i ocupal'indret de I'antic Crcol cubellenc. La denominaci actual la va rebreoficialment el 20 de mar del 1986.

castell, plaa del. cal considerar aquest espai com existent des del mateixmoment que el castell. Es trobava dins el clos de la fortalesa, iconsttuiria unpati defensat en primer terme per una muralla i una barbacana i. desprsd'elles, un fossat que discorria pel que avui s el carrer Joan Roig ipiera. s

57


a partir del segle XVI que a travs de la documentac es pot constatar coml'espai que formava el clos del castell va comenar a ser urbanitzat endiferents parcel.les de terra, encara delimitades per l'esmentada muralla ielfossat; s per tant, a partir d'aquest moment, que es podria haver configuratla plaa del davant del castell aproximadament tal com s avui.

Colom, canerde. Va des de la plaa de la Font a la de Santa Maria. Formavapart de l'antic camde SantAntoni que, a lesdarreries del segle XVlll, encarano tenia un nom concret i era conegut com el carrer que comenava al "Capde la vila fins a la iglesia". El carrer Colom en seria el darrer tram. L'any 1897va rebre el nom actual. En aquest carrer hi destaca la Cooperativa "LaSalvadora", casa que havia estat adquirida per l'esmentada societat l'11d'abril de 1917. Es tractava d'una casa formada de baixos iun pis, amb unpati annex. Al document s'especifica que amb anterioritat, aquesta casacorresponia al nmero 3 del carrer Sant Antoni, mentre que al moment de lavenda constava com el nmero 5 del carrer Colom' L'1 d'agost de 1980l'esmentada societat va llogar la finca a I'Ajuntament per a tasques culturals.

Doctor Junc, carrer del. s el carrer que porta des de la plaa de la vila finsa la plaa del castell. En la consueta del rector Bruno (1772-1785) sesmentat el "carrer dels Roncaires" que es podria correspondre amb aquestcarrer que arribaria fins a la rectoria. Entre les dotze cases esmentades s'hitroba, a ms de la rectoria en un dels extrems del carrer, la "del castell". Alplnol dibuixat el gener del 1 81 7, el carrer s nomenat com "carrer qui va alclos del castell". En fer-se el nomencltor de la poblaci el 1897, va rebre elnom del "carrer del castell".

El 1939 va passar a denominar-se tal com avui el coneixem. Seguint elmateix plnol del segle XlX, en entrar al carrer del Dr. Junc des del carrerMajor, estrobava a m esquerra "el celler sobre botiga" que formava part deles possessions del castell. En una part d'aquesta ltima finca, justament ala cantonada del carrer del castell amb el carrer Major, hi havia la "carniceria"que es va mantenr oberta fins a mitjan de segle XX' A l'altra banda delcarrer hi havia diverses cases, algnes de les quals estaven sota alou delssenyors del castell. Just a l'entrada de la plaa del castell hi havia un arc queva ser enderrocat cap els anys trenta del segle XX.

58

Esglsa, carrer de /'. s el carrer que va des de la plaa de Santa Maria finsal carrer del Mig. El nom actual el va rebre el 1897. Durant la guerra de1936-1939 va passar a denominar-se "carrer de Ferm Galn" iun copacabada aquesta, va recuperar el seu nom anterior. Sembla que fins a mitjansegle XIX era considerat com a part del Raval.

Estaci, carrer de l'. s el carrer que va des del Major fins a la plaa deI'estaci. L'edif ici de l'estaci va ser inaugurat el 1 883, per la qual cosa finsen aquell moment, el carrer era la sortida natural del poble per anar a mar. sper aix que, almenys des del segle XVlll, surt a la documentaci indicantaquesta circumstncia. Entre d'altres, un document del 23 de febrer del1713, recollia la donaci entre vius feta per Joan Ramon. pags de la vila,i la seva muller d'una banda, i Francesc Galof r de l'altra, d'una casa situadaal carrer Major que af rontava a tramuntana amb l'esmentat carrer Major, i aponent, amb la propietat de Francesc Serra mitjanant "el carrer que anavaa mar". No va disposar de nom oficial fins al 1897, com d'altres carrers dela poblaci i, aleshores, es va institucionalitzar el nom de "carrer del'Estaci". Sembla que en algun moment tamb havia estat considerat comuna simple continuac del carrer Major.

Font, ptaa de la.Ya rebre aquesta denominaci el 1880 en construir-se unafont pblica en aquest punt. Oficialment, va ser batejada el 1897' Fins enaquell moment, aquest espai havia estat considerat sempre Gom a part delcarrer de Sant Antoni. Probablement sempre devia haver constitui't una cruillaon el camRal es bifurcava en dos brancals, el que anava a l'Arbo pel carrerJ. Verdaguer (abans camde l'Arbo) iel que seguia per l'actual carrer ngelGuimera cap al sud de la poblaci. L'any 1931 va passar a denominar-se" Plaa de Francesc Maci". El 1 939 va ser rebatejada com de "JosAntonio" o "Plaa de Espaa". El 1980 va adquirir el nom actual.

Horts, carrer dels. S'estn des del Raval del Torrent fins al carrer AnselmClav. Es troba travessat pel carrer del Mig. El tram final que desembocavaal Torrent, havia estat considerat fins entrat el segle XX, com a part delcarrer del Raval, isota aquesta denominaci es pot entendre que ja apareixianomenat al segle XVlll. Cal pensar que tota aquesta zona formada pel carrerdel Raval, el del Mig i el mateix dels Horts devien constituir, almenys des de


mitjan segle XVlll, el Raval de la poblaci, ien I'esmentada consueta del1772-1785 s'hi comptabilitzen unes disset cases que devien disposar del seucorresponent hort.

Jaume Balmes, plaa de. Es troba a la conf luncia dels carrers Colom i Nou.Malgrat que es troba el mig del nucli antic, la seva configuraci actual no smassa antiga, data de les darreries del segle XlX, d'aqu que el 1897 se labategs com a Plaa Nova, lol i que popularment era coneguda comla Placadel Lle, nom que rebia del propietari d'una botiga de l'indret. Abans formavapart del carrer Sant Antoni. El 1 931 va passar a denominar-se plaad'Anselm Clav, fins al 1942 que es va canviar pel de Jaume Balmes, queencara conserva.

Joan Pedro i og, carrer de. s el carrer que va des del carrer Major f ins alcomenament del carrer del Raval. Es tracta, en realitat, d'una continuacidel carrer del Mig. Va rebre aquest nom el 1897. Anteriorment, formava unaunitat amb el carrer de l'Or (avui carrer de la Pau) i aix apareix esmentat alsegle XVlll. En aquell moment, juntament amb el carrer de I'Or, tenia un totalde vint-i-quatre cases entre les que s'hi comptaven tres masos: el mas de laGuineu, el mas d'en Xinxola i el d'en Pedro. Aquest darrer mas es troba vorala carretera general, a la seva banda nord, quasi al lmit amb Cunit. Tambes trobava en aquest carrer, tal com esmenta la Consueta, l"'Hospital". Alsegle actual aquest hospital va ser reconvertit en escola de nenes i,darrerament, en equipament cultural.

Major, carrer. Va des de l'esglsia fins al carrer de Joan XXlll, al capdavallde la vila, en direcci oest. Almenys des del segle XVlll, aquest carrer apareixja amb el seu nom actual. No obstant, cal entendre que ja estava constitultdes d'abans. A mitjan segle XVll, en la llista de cases que s'iniciava al "capde la vila" en direcci al "molde Sant Pere", arribat a un punt es fa esmentdel "castell" ide t"'hostal" (construt el 1537 irenovat el 1673), id'altrabanda, de la "casa de la vila". Aquesta casa consistorial ja existia el 1659quan els jurats es van veure en l'obligaci de vendre-la a Francesc Almirall.S'especifica en la venda que la casa estava situada a la "placa de la vila" iafrontava per orient, amb la dita plaa, a migdia, amb el "carrer Major" iaponent, amb la casa de Ramon Cendrs. Al mateix lloc, doncs, que I'actual.

Segons aquesta llista, el carrer Major estava totalment urbanitzat a mitjansegle XVlll. En aquest moment s'hi compten vint-i-vuit cases a banda ibandadel carrer. La llista s'inicia amb la "casa de la vila", baixant a m dreta, iacaba amb la "casa de l'hostal", just al davant. A comenament del segleXIX el carrer era tamb conegut com "Carrer Major o del Roman" i arribavafins davant de I'esglsia. Des d'aquest punt, a m dreta sortia un carrer queportaria cap a la placa de la rectoria i just al davant de la porta, comenavael carrer Major. Un cop ia en aquest carrer, a m dreta s'hi trobava la casade la rectoria idarrera aquesta, la peixateria. Desprs venia una plaa, "laplaa de la vila". Enfront d'aquesta la "casa consistorial" que, a ms, serviad"'schola". Acontinuaci d'aquesta, al llarg del cal:et, sesucceen lescasesalgunes de les quals estaven sota cens i alou del castell. En aquest cantsortia un carrer nomenat de "l'Almirall" que es podria correspondre ambI'actual carrer de la Pau. A l'altre cant del carrer, quasi davant per davantde l'esmentat carrer de l'Almirall, feien faana al carrer Major diverses cases.Pujant a m esquerra, formant part de l'illa de cases del castell es trobava,en primer lloc, un pati (amb notcies des del segle XVll), que formava part delfossat del castell; a continuaci seguia un segon pati i una casa. Desprsd'aquestes tres parcel.les hi havia quatre finques unides que formavenl'hostal. La darrera d'aquestes, que feia cantonada amb el carrer que portavaal castell, allotjava la carnisseria. A l'altre cant del carrer del castell hi haviadues cases ms, l'ltima de les quals feia paret amb el cementiri que arribavafins a l'esglsia i, per migdia, tancava amb la muralla del castell.

Mig, carrer del. Ya des del carrer Nou fins al carrer de la Pau. Emplaatentremig del carrer del Raval i el carrer Major, d'aqu el seu nom popular.Antigament, per, noms devia rebre el nom de carrer del Mig el tros entreel carrer dels Horts i el carrer de la Pau -potser incloa el carrer Almirall-. Eraconegut com el "Carrer de la Poca Farina". Amb aquesta denonimaci apareixal segle XVlll (1772-1785) r s'hi van comptar disset cases. En el perode dela guerra civil de 1936-1939 va ser denominat "carrer del 19 de Juliol";posteriorment, va rebre el nom actual, b que castellanitzat.

Mossn Cinto Verdaguer, carrer de. Comenca al carrer de Sant Antoni iarribaal carrer Nou. Fins als anys trenta del segle XX, va rebre el nom de carrer deI'Arbo perqu anava cap a aquesta poblaci. Com hem dit, aquest carrer

59


constitua un brancal del "Cam Ral". Segons un amillarament dut a terme al1 920, el cant dret d'aquest carrer el constituia una finca rstica, propietatde Rosalia Raldiris que es perllongava pel carrer de Sant Antoni fins al carrerde la Creu. Al carrer de Mossn Cinto s'hi troi;ava el pou del Com. L'any1935 va passar a ostentar el nom que t avui, encara que es va mantenir elnom popular de Cam de l'Arbo.

Narcs Bardaj, passeig de. s l'avinguda principal del poble que serveix oerunir el nucli antic amb la part nova, urbanitzada al sud de la poblaci. Talcom el veiem avui, l'obertura d'aquest passeig va ser aprovada perl'Ajuntament el 5 de juliol del 1929,i inaugurat el 13 d'abril del 1932. Enaquest moment va rebre el nom de Passeig de Pi i Margall. L'any 1932, el 24d'octubre, es va presentar un pla d'alineacions que afectava la crulla delcarrer ngel Guimer amb I'esmentat passeig de Pi i Margall. Just en aquestencreuament, es preveia la construcci d'una illa enjardinada. Anteriorment,aquest carrer estava tallat per la muralla del castell que venia des de l'actualcarrer Joan Roig i Piera fins al cementiri de l'esglsia, el qual s'emplaava alcomenament del carrer ngel Guimer. Per tant, noms estava obert el trosdel davant de I'esglsia. La possibilitat d'obrir el primer tram del carrer vavenir en traslladar-se el cementiri I'any 1 906 cap al seu emplaament actual;aleshores el tros que s'alliberava

el castell de cubelles. quaderns de patrimoni

Documents