El Castanyer d’en Cuc

Té la soca buida

i plenes les mans

de vides viscudes

que el temps li ha donat.

Té la soca buida

i el cor molt ple,

records en la memòria

immensos plaers.

N’és plena l’escorça

de noms d’amants

de nens que juguen a indis,

refugi de caminants.

Les estacions

li donen colors diferents,

verds, ocres i blancs

segons el moment.

Benvolgut castanyer:

nosaltres marxarem

i tu et quedaràs per sempre ,

per ser testimoni

de nous amors

nous jocs, nous caminants

que vindran a veure’t majestuós:

com n’ets de gran...!______ 

16/2/11