EXPOSICIONS:EL CARDENAL DESPUIG, IL·LUSTRAT MALLORQUÍ

Palma, 1745 - Lucca, 1813. Segon centenari de la seva mort

Del 24 de setembre de 2013 al 24 de gener de 2014Arxiu Municipal de Palma

Can Bordils

COL·LECCIÓ DESPUIG D’ESCULTURA CLÀSSICAExposició permanent

Museu d’Història de la CiutatCastell de Bellver

El cardenal Despuig, il·lustrat mallorquí

Palma, 1745 - Lucca, 1813Segon centenari de la seva mort

Col.laboren:

DL P

M 7

89-2

013

Comissaris: P. de Montaner i Magdalena Rosselló Pons.Texts: Manuela Domínguez, Alexandre Font, Elvira González, P. de Montaner, Manuel Oliver, Aina Pascual, Magdalena de Quiroga i Magdalena Rosselló.Restauració i coordinació del muntatge: Joana Seguí Prats.Realització: equips de l’Arxiu Municipal i del castell de Bellver.Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic (Ajuntament de Palma).Il·lustració de la coberta: casulla procedent de l’oratori de Son Garreta (Campanet), per cortesia del Bisbat de Mallorca. Fotografia: David Bonet.Il·lustració interior: retrat de A. Despuig de G. Cades per cortesia de la SAL.

Despuig i la Il·lustració a Mallorca, a càrrec de la Dra. Isabel Moll Blanes, catedràtica de la UIB.

Dijous 26 de setembre, Can Bordils, a les 19 h.

Viatge virtual pels escenaris vitals d’Antoni Despuig, a càrrec del Sr. Gaspar Valero i Martí, historiador i promotor cultural.

Dissabte 5 d’octubre, castell de Bellver, a les 12 h.

Visita comentada a l’exposició de Can Bordils, a càrrec del Dr. P. de Montaner, historiador i director de l’Arxiu Municipal de Palma.

Dijous 10 d’octubre, a les 19 h.

Visita comentada a la Col·lecció Despuig d’escultura clàssica, a càrrec de la Sra. Magdalena Rosselló Pons, conservadora del castell de Bellver.

Dissabte 19 d’octubre, castell de Bellver, a les 12 h.

La carrera eclesiàstica del cardenal Antoni Despuig: de canonge de la Seu de Mallorca a príncep de l’Església romana, a càrrec del Dr. Pere Fullana i Puigserver, professor de la UIB i director de l’Arxiu Capitular de Mallorca.

Dijous 24 d’octubre, Can Bordils, a les 19 h.

Despuig y la conjura de los cardenales contra Godoy, a càrrec del Dr. Emilio La Parra López, catedràtic de la Universitat d’Alacant.

Dijous 7 de novembre, Can Bordils, a les 19 h.

Il lapidario: el fons epigràfic de la Col·lecció Despuig d’escultura clàssica, a càrrec de la Dra. Antònia Soler i Nicolau, filòloga, professora de la UNED.

Dissabte 16 de novembre, castell de Bellver, a les 12 h.

El cardenal Despuig i Ramon Llull, a càrrec del Dr. Rafel Ramis Barceló, professor de la UIB.

Dijous 21 de novembre, Can Bordils, a les 19 h.

La Col·lecció Despuig d’escultura clàssica, a càrrec de la Sra. Manuela Domínguez Ruiz, investigadora de la UAB.

Dissabte 30 de novembre, castell de Bellver, a les 12 h.

From Raixa to Copenhaguen: The Ny Carlsberg Glyptotek collection, a càrrec de la Dra. Mette Moltessen, conservadora emèrita de la Ny Carlsberg Glyptotek de Copenhaguen.

Dijous 23 de gener, Can Bordils, a les 19 h.

1745 Neix a Can Montenegro (Palma). Fill novè del III comte de Montenegro i VI comte de Montoro.1760 Primera tonsura a Raixa, rebuda de mans del seu oncle Llorenç Despuig i Cotoner, bisbe de Mallorca.1769 Rep els ordes menors. 1774 Canonge de la Catedral de Mallorca.1777 Vicari general apostòlic de l’orde de Malta a Mallorca.1779 Batxiller en ambdós drets i doctor-mestre en sagrats cànons. 1782 Acadèmic de San Fernando de Madrid.1783 Rector i procanceller de la Universitat Literària de Mallorca.1785 Auditor de la Rota de Roma.1791 Bisbe d’Oriola.1794 Arquebisbe de València.1794 Cavaller prelat Gran Creu de l’orde de Carles III. 1795 Arquebisbe de Sevilla.1798 Soci de número de la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca. 1798 Patriarca d’Antioquia.1800 Conclave de Venècia.1803 Cardenal del títol de Sant Calixt.1807 És desterrat per Napoleó.1813 Mor a Lucca.1817 Arribada del cor per a ser sepultat a l’església conventual de Santa Magdalena de Palma.

Com no podia ser d’altra manera, l’Ajuntament de Palma commemora el II centenari de la mort del seu fill il·lustre, el cardenal Antoni Despuig i Dameto (1745, Palma - 1813, Lucca). Aquesta exposició, proposada pels tècnics de l’Arxiu Municipal i del Museu d’Història de la Ciutat, presenta una aproximació al personatge amb la intenció d’incidir amb particular esment en els aspectes de la seva trajectòria vital com a il·lustrat, característica de la seva època. S’hi mostren seleccions del contingut de l’arxiu familiar conservat a l’Arxiu del Regne de Mallorca, que es contextualitzen per tal d’extraure’n la informació que ens ajuda a definir –sovint redefinir– la complexa personalitat del biografiat: correspondència, diaris, passaports, diaris de viatges, dibuixos de les seves observacions, patents de mèrits, etc.

La documentació cedida per altres propietaris ho complementa: així, des del Còdex Despuig de l’Arxiu Diocesà de Mallorca, del segle XVII, que conté interessants notícies sobre la família, fins a gravats de col·leccions privades que ens permeten estudiar la retratística del cardenal. Les estampes, també gentilment aportades pels seus propietaris, són obres d’artistes que directament o indirecta hi estigueren en contacte perquè formaven part del cercle reduït i selecte al qual pertanyien els seus antiquaris proveïdors –ells mateixos col·leccionistes, no només comerciants com ara s’entén

per “antiquari”, sinó bons coneixedors d’art alhora que artistes, com eren Gavin Hamilton i William Hamilton. D’aquesta producció d’estampes que el mateix cardenal col·leccionava (i fins i tot en alguns casos patrocinà), n’hi ha dels gravadors Piranesi, Fontana, Cunego, Gómez de Navia, etc., que reprodueixen obres de pintors coetanis que treballaren per a Despuig, com Cades i Tofanelli. També s’aporten ornaments litúrgics i altres records personals del cardenal que ambienten el conjunt. El retrat aportat pel Capítol de la Seu ens introdueix un personatge tan singular.

A Mallorca, les principals aportacions culturals de Despuig foren la reforma de Raixa –la imponent casa de possessió dels Despuig al terme de Bunyola– i la seva col·lecció d’antiguitats, que volgué destinar a un museu obert al públic a Palma. Després de complicats atzars, es creà el Museu a la mateixa Raixa, que acabaria malauradament desfet als inicis del segle XX. Això no obstant, una part (minsa, és cert) es conservà com a propietat de l’Ajuntament de Palma. Ara, el visitant d’aquesta exposició que vulgui recrear el que fou la col·lecció podrà fer-ho visitant les sales Despuig de Bellver. A més, podrà ampliar-ne la informació assistint al cicle de conferències d’especialistes que versaran no només sobre el Despuig “antiquari” sinó també sobre el Despuig eclesiàstic, il·lustrat i polític i viatger.

Visites guiades a la col·lecció permanent:Grups d’entre 5 i 20 persones amb cita prèvia.Informació i reserves: 971 735 065, castelldebellver@palma.es

Cicle de conferències i visites comentades:

L’exposició

Cronologia

BiografiaAntoni Despuig i Dameto (1745, Palma - 1813, Lucca)

pertanyia a una de les principals famílies de la noblesa mallorquina. En el seu cas, i en circumstància no gens habitual a Mallorca, es trobava empeltada amb nobles aragonesos (Martínez de Marcilla, Ram de Montoro). Com a fill cabaler del III comte de Montenegro i V comte de Montoro, fou destinat a la carrera eclesiàstica seguint una vella tradició nobiliària. Des d’aquesta perspectiva, es donava per suposat que acabaria succeint el seu oncle Llorenç Despuig i Cotoner, cabaler al seu torn de l’anterior generació que havia tingut el mateix destí i que arribà a ser bisbe de Mallorca i arquebisbe de Tarragona. És indubtable que aquest influí de manera capital en l’educació del nebot. Com que decididament havia d’arribar a la canongia, el féu estudiar ambdós drets i doctorar-s’hi. Una vegada canonge, el seu cursus honorum resultà ràpid i imparable cap al cim.

En la seva vida adulta i eclesiàstica, Despuig fou sobretot un personatge molt hàbil, com ho demostra el fet que arribant a trobar-se en complicadíssimes situacions polítiques sempre aconseguís sortir-ne indemne –o gairebé. Les seves relacions, no només oficials sinó també personals, amb personatges tan qüestionats com Godoy, Soler, Malaspina o el marquès de la Romana no acabaren ni molt menys amb la seva carrera. Encara

més: la seva fidelitat al papa Pius VI, públicament demostrada fins al moment de la mort d’aquest, no li suposà els enuigs que eren d’esperar de Napoleó. De tota manera, en aquesta exposició veurem com Despuig se sabia moure molt bé pels circuits de la diplomàcia.

Pel que fa al seu vessant cultural, potser tenen raó els crítics que pretenen que mancava d’una profunda formació intel·lectual. Emperò, la documentació a l’abast ens el mostra en contínua relació amb les grans personalitats il·lustrades de l’època –totes elles amb compromisos polítics.

El fet és que, al marge de les vel·leïtats polítiques, els seus detalladíssims diaris de viatge ens mostren un Despuig que aspira a un saber “enciclopèdic”, en el sentit literal de la paraula. Bona part de la seva vida la passa en el camí, sempre acompanyat pels criats (Cloquell) i amics fidels (Ballester, Walsh, García-Malo), i tot el que veu ho apunta, anota, comenta, compara, dibuixa. Per a dir-ho d’una manera expressiva, encara que de comprensió localista: és una mena de Lluís-Salvador avant la lettre. Els seus viatges i fins i tot les breus excursions s’han d’incloure per se en el concepte de Grand Tour precisament per aquesta necessitat d’observar-ho tot que es materialitza a consignar-ho tot.

Magdalena Alcover MontanerPere Alcover MontanerArxiu Diocesà de MallorcaArxiu del Regne de MallorcaBiblioteca Lluís AlemanyBisbat de MallorcaCanonesses Regulars LateranensesCapitol de la Catedral de Mallorca Col·lecció Montaner-Quiroga

Escola d’Art i Superior de Disseny de les I.B.Pere Fullana i PuigserverFundació Monestir de la RealÁngela Garcías Truyols, comtessa PálffyHotels Cadena SolJaume Llabrés MuletBartomeu MascaróManuel Oliver MoraguesJoan Parets Serra

Manel Ripoll BillónManolo Sánchez MonzóEmilia Segura BonnínSocietat Arqueològica Lul·lianaAntònia Sóler i NicolauJoaquím Truyols RoviraMargalida Vidal BarcelóMiquel Vives Mascaró Comtessa viuda de Zavellà

Agraïments: