EL CANT CORAL A SECUNDÀRIA.REPERTORI POPULAR, TRADICIONAL I MODERN,

BASAT EN PECES I AUTORSCATALANS.

NOM: Sellés Calabuig, M. AgnèsCURS DE LA LLICÈNCIA: 2003-2004CENTRE DE TREBALL: IES Josep Lladonosa (Lleida)ESPECIALITAT: Música

2

3

Als cantaires i ex-cantaires que han passat per la coral de l’IES Josep Lladonosa , sense

ells el meu treball no tindria sentit.

4

“El mestre de música de Kisvarda és més important que el director de l’òpera de Budapest. Un director dolent no tindrà èxit i serà substituït (de

vegades fins i tot se’n substitueixen els bons!). Però un mestre dolentmatarà durant trenta anys en trenta cursos seguits l’amor a la música “

Zoltán Kodály

5

INTRODUCCIÓ.............................

BLOC I1- LA VEU......................................................................................................... 10

1.1. Fisiologia de la veu.......................................................................... 101.2. Classificació de les veus ................................................................. 111.3. Agrupació de les veus ..................................................................... 121.4. La importància de la tècnica vocal................................................... 12

1.4.1. Quina tècnica ................................................................... 121.4.2. Educar la veu ................................................................... 131.4.3. Consideracions pràctiques (exercicis) .............................. 13

� Respiració� Relaxació� Articulació� Impostació

1.5. Prevenció de les afeccions vocals................................................... 201.6. Consells pel cantaire constipat o amb mal de gola .......................... 21

2- PEDAGOGIA DE L’ASSAIG......................................................................... 222.1. Preparació de l’assaig..................................................................... 222.2. La dinàmica de l’assaig................................................................... 232.3. La disciplina, la responsabilitat i el respecte.................................... 252.4. Assaig obert.................................................................................... 25

3- LA DIRECCIÓ CORAL ................................................................................. 273.1. Dirigir .............................................................................................. 273.2.La direcció d’una coral de Secundària ............................................. 30

3.2.1. Responsabilitat musical i pedagògica del director ............ 303.2.2. La formació continuada dels directors .............................. 313.2.3. El cantaire ensenya al director ......................................... 323.2.4. Feines extramusicals del director ..................................... 33

4- COM HAURIA DE SER EL REPERTORI...................................................... 344.1. Aspectes previs............................................................................... 344.2. Per què triem un determinat repertori.............................................. 354.3. El repertori que no hauria de faltar .................................................. 354.5. Com l’hem de proposar................................................................... 364.6. Les dificultats per trobar un repertori adient a Secundària .............. 37

5- QUAN I COM ORGANITZEM ELS ASSAJOS.............................................. 385.1. Temps de dedicació........................................................................ 385.2. Crèdit variable................................................................................. 395.3. Activitat oberta a tota l’ESO ............................................................ 40

6- EL CONCERT............................................................................................... 416.1. El director........................................................................................ 41

6.1.1. La seva responsabilitat en el concert................................ 426.2. Els cantaires ................................................................................... 43

6.2.1. Què els demanem? .......................................................... 436.2.2. Treball en grup ................................................................. 43

6.3. La posta en escena......................................................................... 446.3.1. On actuem?...................................................................... 446.3.2. Qui tenim de públic?......................................................... 45

6

6.4. El programa de mà ......................................................................... 456.4.1.Format del programa de mà .............................................. 466.4.2. Informació ........................................................................ 466.4.3. El programa fa història ..................................................... 47

6.5. Valor pedagògic del concert............................................................ 47

7- GESTIÓ ECONÒMICA DE LA CORAL ........................................................ 487.1. Quines són les seves necessitats ................................................... 487.2. Com les financem ........................................................................... 49

8- AVALUACIÓ DEL TREBALL REALITZAT................................................... 508.1. Quan avaluem ................................................................................ 508.2. Què avaluem .................................................................................. 518.3. A qui presentem els resultats .......................................................... 51

CONCLUSIONS................................................................................................ 52

APENDIX ......................................................................................................... 53

BLOC II

INTRODUCCIÓ AL BLOC II ............................................................................. 64

LES PARTITURES I ELS COMENTARIS ......................................................... 65

INDEX DE LES CANÇONS:1. Llistat de cançons ................................................................................ 4282. Índex alfabètic...................................................................................... 4333. índex classificat ................................................................................... 436

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA..................................................................... 439

7

8

INTRODUCCIÓ

Perquè creiem que a través del cant podem “educar”, educar en l’esforçpersonal, en la tasca d’equip, en el cultiu de les emocions i la sensibilitat, en elreconeixement de les dificultats pròpies i el respecte a les dels altres, en el gaudidels resultats obtinguts gràcies a l’esforç de tots. Perquè també sabem que cantarpotencia els coneixements musicals, com el ritme, la pulsació, el sentit del’harmonia, la melodia, el fraseig, la dinàmica, la respiració, l’educació de l’oïda deforma global, sense deixar-nos de remarcar que a través del cant podem potenciarla memòria, la intel·ligència, la voluntat, el sentit estètic, la creativitat, lacomunicació, la sociabilitat... És per tot això que us presentem aquest treball, fetamb la intenció de proporcionar una eina pràctica pels directors i directores de lescorals de secundària.

De repertori per cant coral n’hi ha molt, però que sigui realment adequatpels nois i noies de secundària ja és una altra cosa. La nostra experiència ens diuque trobar aquella partitura que s’adapti perfectament a les necessitats del nostregrup, ja no és tant fàcil. Sovint hem de fer adaptacions i modificacions a la partituraoriginal per tal de fer-la accessible.

Totes aquestes qüestions prèvies, ens han impulsat a buscar material vocaladequat a diverses possibilitats, per tal de donar resposta als diferents tipus deformacions vocals que hi puguin haver en els instituts. Així, en aquest recullpodrem trobar peces per a una veu i acompanyament, per veus blanques o perveus mixtes amb o sense acompanyament instrumental i de diferent grau dedificultat, de diverses temàtiques, etc. També hem donat cabuda a les cançons defora de Catalunya; en un primer moment no teníem previst incloure-les, però nohem pogut resistir-nos a encabir en el nostre “cançoner” obres que, sent dediverses procedències, hem considerat molt interessants pels nostres alumnes.

També podeu veure que el treball l’hem estructurat en dos blocs; el primertracta aspectes teòrics, estratègics, d’organització i avaluació i en el segon bloctrobarem les peces i les seves fitxes explicatives. Ho hem fet així perquè creiemque tant important és tenir la partitura adequada pel nostre grup, com poderaprofundir en qüestions més teòriques, que ens poden ajudar a fer millor la nostrafeina.

Finalment voldríem que aquest treball servís per encetar un camí que ensajudi a aconseguir que el cant coral es converteixi en una activitat normal a lesnostres aules, i esdevingui un element molt important de la vida als nostres IES; siamb aquest treball hi podem contribuir, n’estarem molt orgullosos i satisfets.

9

BLOC I

10

1. LA VEU

Si reflexionem sobre la definició de veu que trobem al Pompeu Fabra: “El soque es produeix a la laringe en vibrar les cordes vocals quan l’aire expel·lit pelspulmons s’obra pas a través d’elles, posades prèviament en contacte”, ensn’adonem que hi falta alguna cosa, ja que la veu va més enllà d’una simpledefinició fisiològica. També conté sentiments.

La veu és l’instrument del cantaire, és la seva via d’expressió i comunicació,és l’element que ens permet unir la paraula amb la música i així poder fer arribarals altres un missatge molt més complet i expressiu.

Tota persona està físicament capacitada per cantar, és una qualitatintrínseca a l’ésser humà. Però sovint hom creu que cantar de manera natural éssuficient. De fet per aconseguir una veu en plenitud, caldrà posar en joc un granconeixement dels òrgans que participen en l’emissió de la veu, per tal de treure’n elmàxim rendiment, i també caldrà tenir una especial cura per mantenir-los en bonestat; serà l’única manera de garantir el poder estar a punt.

És per això que volem fer un repàs de tots els aspectes relatius a la veu,que ens poden ser útils i que haurem de tenir presents a l’hora de treballar amb elsnostres cantaires.

1.1. FISIOLOGIA DE LA VEU

El cos humà disposa de les cordes vocals per emetre sons; però elles solesno són les responsables d’aquests sons, fan falta un conjunt d’òrgans, treballant enequip, per posar en marxa la funció lingüística i la del cant.

Aquest conjunt d’òrgans el dividirem en tres blocs: aparell respiratori, defonació i ressonador.

1- Aparell respiratori, on s’emmagatzema i circula l’aire. L’aparell respiratoriestà format pel nas, la tràquea, els pulmons i el diafragma.

L’aire que entra pel nas (o per la boca), passa per la tràquea i arriba alspulmons.

Els pulmons constitueixen el nostre receptacle d’aire i estan protegits per lacaixa toràcica. Quan inspirem, a l’inflar-se els pulmons, les costelles es separen i lacaixa toràcica es dilata. L’elasticitat de la caixa toràcica està assegurada pelsmuscles intercostals, pels cartílags, que serveixen per unir les costelles i, finalment,pel diafragma, que separa els òrgans respiratoris dels digestius.

El diafragma baixa durant la inspiració, per deixar més lloc als pulmons.

2- Aparell de fonació, on l’aire es transforma en so quan passa entre lescordes vocals. L’aparell fonador està format per la laringe i les cordes vocals.

La laringe està situada a continuació de la tràquea, allargant-la cap dalt. Laformen molts ossets i cartílags.

A la laringe és on es genera la veu, ja que hi estan situades les cordesvocals, que de cordes només en tenen el nom, ja que són uns plecs muscularsenganxats a la laringe.

11

3- Aparell ressonador, on l’aire, ja transformat en so, s’expandeix, adquirintqualitat i amplitud.

El so que produeixen les cordes vocals quan vibren, és molt fluix. Per queaquest so adquireixi amplitud, brillantor, per a que sigui ben rodó, caldrà que actuïnels ressonadors. Igual com tots els altres instruments, la veu també hauràd’amplificar-se a través dels mecanismes ressonadors de que disposa.

Quins són els ressonadors de la veu humana? Són molt nombrosos i fins itot podríem dir que és tot el cos que es posa en funcionament per tal d’amplificar laveu.

Els ressonadors més importants són: la faringe, la boca, les fosses nasals,la caixa toràcica.

Quan produïm sons greus augmenten les ressonàncies pectorals i quanemetem sons aguts augmenten les ressonàncies facials, sobretot a les dones.

La bellesa de la veu, el seu timbre, la seva amplitud, depenen molt més dela qualitat dels ressonadors que de les pròpies cordes vocals.

Tots aquests elements fisiològics que hem descrit, funcionen de la següentmanera:

Mitjançant la inspiració, i amb l’ajuda del diafragma, els pulmons s’omplirand’aire. Aquest aire és el que es transformarà en so.

Quan espirem. Les cordes vocals es tensen i s’apropen entre sí per podervibrar quan passa l’aire.

Aquest aire, ja transformat en so, es dirigeix cap als ressonadors, onadquirirà amplitud i qualitat, abans d’ésser expulsat.

1.2. CLASSIFICACIÖ DE LES VEUS

Una de les primeres tasques que caldrà fer quan un alumne s’apunti a lacoral serà classificar-lo segons el tipus de veu.

La primera classificació la farem entre nois i noies. Però caldrà que vigilem ,ja que els nois de 1er i 2on d’ESO segurament encara no hauran canviat la veu ihauran de cantar amb les noies, com a contalts. Caldrà que fem un seguiment moltatent d’aquests nois, que siguem hàbils i delicats a l’hora de tractar-los, ja quecometran errors d’entonació i moltes vegades tindran la sensació de fer el ridícul.Llavors serà necessari tenir algunes precaucions vocals i, sobre tot, psicològiques.Els demanarem que no forcin la veu, que no cridin. Caldrà que els donemconfiança per intentar superar aquest moment de canvi, tant difícil. Segurament elcanvi de veu és el motiu principal que frena als nois a apuntar-se a les corals delsIES.

Les veus femenines les dividirem en dos grups que jo, en vegadad’anomenar-les sopranos i contralts, prefereixo dir-ne primeres i segones, ja que notreballarem amb tessitures gaire àmplies i, fins i tot, serà bo que de vegadess’inverteixin els termes i que les primeres passin a fer se segones i viceversa.

Si per classificar-les fem una prova individualitzada podem cohibir l’alumna,que no voldrà cantar sola; de manera que podem optar per fer-les a elles mateixespartícips d’aquesta decisió, deixant que triïn on es sentin més còmodes. Finalment,però, cal que sigui el director/a qui prengui l’última decisió, un cop conegui lespossibilitats de l’alumna.

12

1.3. AGRUPACIÓ DE LES VEUS

Després de classificar les veus haurem de procurar que hi hagi un equilibride les cordes. En el cas de les noies, aconseguir aquest equilibri no serà difícil, jaque sempre podem passar alguna noia d’una corda a l’altra, donat que els àmbitsde les peces que proposem no són extrems. El cas dels nois és diferent, ja que,per començar, la primera dificultat està en el nombre de nois, que segurament seràescàs. En tot cas, està ben clar que en les corals dels IES, s’ha de treballar ambels cantaires de que disposem i fer amb ells el millor treball possible.

Cal que tinguem sempre present que treballem amb adolescents que estanpassant per un període complicat de la seva vida i la veu no queda al marge. Elsaparells fonadors sofreixen una transformació que, en el cas dels nois és evident.Per ells és un procés delicadíssim i cal no exigir-los més del que poden fer ambcomoditat. No és estrany que molts d’ells es “tallin “ a l’hora de cantar.

Com a norma general, treballarem amb dues veus femenines i una demasculina, o bé haurem de treballar només amb veus de noies.

1.4. LA IMPORTÀNCIA DE LA TÈCNICA VOCAL

La tècnica vocal és molt important perquè gràcies a ella, a l’aplicaciócontinuada de petits exercicis, podem aconseguir millorar molt la veu dels nostrescantaires, fent que sigui clara, timbrada i suau.

Per aconseguir una bona tècnica haurem de tenir en compte tots els òrgansimplicats en la fonació i fer exercicis per facilitar-ne el seu ús.

Caldrà, doncs, que mai perdem de vista, a l’hora de cantar i fer cantar, quela tècnica hi ha de ser present com un element fonamental.

1.4.1. Quina tècnica?

A l’hora de plantejar-nos quina tècnica haurem d’emprar amb els nostresalumnes, no podem perdre de vista alguns aspectes fonamentals:

1- Cal que els exercicis que treballem siguin simples i potenciïn l’emissiód’una veu natural, que no estigui forçada.

2- Aprendre per imitació. La majoria de vegades deixarem de banda elsaspectes teòrics de la tècnica i procurarem que l’alumne copiï el nostreexemple, per imitació (penseu que la veu és un instrument no visible desde l’exterior i sovint només accessible a través del treball desensacions).

3- Variació i repetició d’exercicis. Resultarà molt més dinàmic i atractiu quefem exercicis variats abans de començar la sessió d’assaig, però tambéens servirà de punt de referència si alguns dels exercicis triats són elsmateixos a cada sessió.

4- Caldrà que els exercicis tractin tots els aspectes de la fonació: relaxació,respiració, articulació, impostació.

13

1.4.2. Educar la veu.

Si a través de la tècnica eduquem la veu dels nostres alumnesaconseguirem que l’activitat del cant coral sigui encara més enriquidora.

Educar la veu els ha de servir per poder cantar millor, ampliant les sevesexpectatives, els ha de servir per aprendre a parlar amb més claredat i poder-secomunicar amb fluïdesa (tots coneixem les dificultats de vocalitzar que tenen elsadolescents).

També els ajudarà a prevenir certes afeccions vocals i a potenciar el controld’ells mateixos a través de la respiració i la relaxació. Potenciar aquests aspectesd’autocontrol també resultaran beneficiosos de cara a la concentració en l’estudi,tant necessària i a vegades tant difícil.

Potser costarà convèncer els nostres alumnes de tots aquests avantatges,però caldrà que ho intentem amb decisió. El primer pas, però, és que nosaltresn’estiguem convençuts. De fet, més endavant, podrem comprovar com la majoriadels exercicis que proposem són amens i divertits i els podem treballar ambcomoditat.

1.4.3. Consideracions practiques (exercicis).

RESPIRACIÓ

Quan proposem exercicis de respiració pels nostres cantaires hem de serconscients que no només seran beneficiosos per millorar la seva manera de cantar,sinó que la pràctica respiratòria també ens mena a un equilibri físic i mental, almateix temps que resulta una excel·lent teràpia per combatre nombrosos trastornsproduïts per estats de tensió física i anímica. També és cert que una bonarespiració ajuda a corregir alteracions del sistema cardiovascular, del sistemadigestiu, etc.

Malgrat tenir molt clar que una correcta respiració és sempre beneficiosa,no serà tant fàcil convèncer els nostres alumnes de que és així; per la majoria d’ellsla respiració no és una qüestió sobre la que s’hagi de reflexionar i fins i tot pensenque és una bajanada passar l’estona treballant sobre un tema tant evident; a lapregunta de: sabeu respirar correctament? Ells ens diran: és clar que sí, sinóestaríem morts. Veiem, doncs, que caldrà convence’ls de la necessitat de treballarper controlar a voluntat aquest acte reflex que es diu respiració i per fer-ho usproposem uns exercicis molt senzills que jo mateixa he pogut experimentar, amb elguiatge de la meva professora de cant, M. Carme Valls, i que també podreuampliar amb el llibre de Hiltrud Lodes “Aprender a respirar”.

14

a) Exercicis que ens ajudaran a prendre consciència de la nostra pròpia respiració,tot observant-la.

♪ Estiraments i observació de la respiració.Tant si estem de peus, asseguts o ajaguts, ens estirarem

com si ens estiguéssim despertant, poc a poc i vigilant que totesles parts del cos experimentin la sensació de l’estirament.Després descansarem, ens deixarem anar tot concentrant-nosen la nostra respiració.

♪ Deixar que la respiració es desenvolupi ambnaturalitat.

Ajaguts d’esquena, relaxats, posem les mans sobre elbaix-ventre i deixem que la respiració flueixi sense obstacles, totobservant com les costelles es van obrint i tancant, mentre la panxa puja i baixa.També podem suggerir als nostres alumnes que observin aquest mateix procésquan es posen al llit, disposats a dormir. Observar el procés els ajudarà aracionalitzar-lo i així poder-lo començar a controlar.

Si l’aula on treballem no presenta els requisits propicis perpracticar aquest exercici, també el podem fer asseguts, amb l’esquenaben recta, les espatlles relaxades i les cames una mica separades.Igualment ens podrem concentrar amb el nostre diafragma i podremobservar com es mou seguint el ritme de la respiració.

♪ Exercicis en parella.Proposem aquest exercici perquè treballar en parella pot resultar estimulant

i divertit. Tot allò que fomenti la cohesió del grup serà interessant i aquest exerciciens pot ajudar.

Situarem els alumnes per parelles asseguts a terra, esquena contaesquena, agafant-se pels braços i estirant-se ara l’un, ara l’altre alternativament,per tal de buscar la màxima obertura de l’estreno.

15

Despès de l’exercici d’estiraments en parella, és convenient que s’ajuntinles esquenes per tal de poder escoltar la respiració del company, fins i tot es potiniciar una conversa de respiracions, sempre amb silenci i buscant la màximaconcentració.

b) A l’hora de cantar i si hem d’agafar l’aire ràpidament, respirarem per laboca, però sempre que sigui possible, sobretot quan treballem els exercicis, caldràrespirar pel nas.

El nas té les funcions de filtre i condicionador de l’aire; calenta l’aire quearriba a les cordes vocals i el neteja de pols i cossos estranys. Així que respirar pelnas ens ajudarà a protegir-nos contra certes agressions externes. Però cal queestimulem correctament la respiració nasal.

Exercicis per estimular la respiració nasal:

♪ Massatge sobre el nas.Amb els dits polze i índex anem tocant-nos i fent

pressió sobre el nas, com fent un lleuger massatge per tal deprendre consciència de l’existència del nostre nas.

♪ Olorar fragàncies.Olorem un perfum, una planta aromàtica, una barreta

d’incens, etc. i deixem que funcionin els òrgans respiratoris.

♪ Respirar per un forat nasal.Amb la boca oberta i deixant caure la mandíbula,

sense cap mena de tensió, amb el dit índex ens taparem unforat nasal i amb l’índex de la mà contrària sobre la galtaobrirem l’altre forat nasal, buscant una respiració profunda. Un cop ho hauremrepetit 3 o 4 vegades, canviarem de forat. Aquest exercici ens ajudarà a oxigenar-nos profundament, de manera que podem sentir una mica de sensació de mareig.No convé abusar-ne.

c) Exercicis per aprofitar els impulsos respiratoris naturals: badallar,sospirar, riure i esternudar.

Badallar és un moviment reflex en el que hi estan involucrades tant lainspiració com l’expiració i ambdues les fem amb profunditat, per la qual cosaresulten regeneradores i ens ajuden a alliberar tensions.

Sospirar també ens ajuda a estimular la respiració sense cap menad’esforç, de forma “natural” i agradable.

Riure i esternudar potenciaran la tonificació del diafragma (tant important al’hora de cantar), proporcionant-li elasticitat i donant profunditat a la respiració.

♪ Estimular el badall.El badall el podem estimular conscientment, volent badallar. Si el director/a

de la coral vol treballar amb el grup aquest exercici només li caldrà fer el primerbadall acompanyat d’un estirament i ben aviat els cantaires copiaran l’exemple; jasabem que badallar s’encomana.

16

♪ Les articulacions maxil·lars.Amb les puntes dels dits i fent moviments circulars, ens farem un massatge

a la part de dalt de la mandíbula, al costat de les orelles, mentre anem obrint laboca deixant-la “caure” de manera que anem relaxant la cara i la mandíbula.Segurament acabarem badallant; ja està bé!

♪ Gemegar.Ens posarem a gemegar com si ens haguéssim fet mal o tinguéssim una

gran pena. Serà una bona manera d’estimular el diafragma i, per tant, la respiracióprofunda.

♪ Deixar caure el cap i gemegar.Estant plantats o bé asseguts amb l’esquena recta i les cames obertes,

mirarem al sostre i deixarem caure el cap sense oferir resistència, al mateix tempsque sospirem.

♪ Riure.Riguem tots alhora fins a sacsejar el diafragma: ha, ha, ha! Imposem tot

seguit silenci, amb el fonema “tst” o “pst”, o bé a tota veu i amb energia, “xxt!”

Tots aquests exercicis de conscienciació de la respiració, d’estimulació irelaxació, d’aprofitament i racionalització dels impulsos naturals, no cal que els femtots cada dia. Però cal que abans de començar l’assaig en treballem alguns. Seràconvenient que els cantaires els coneguin i que els puguin posar en pràctica quanho considerem necessari.

Jo us en he suggerit alguns, però se’n poden fer altres que tambéaconsegueixin els mateixos objectius. Si consulteu la bibliografia sobre el tema,veureu que hi ha molts recursos al respecte. El que sí us puc garantir, és que aquínomés he explicat aquells exercicis que jo mateixa he pogut experimentar amb elsmeus cantaires i que m’han funcionat. També us puc dir que de vegades exercicisque han anat molt bé amb un grup, amb un altre han resultat inadequats, així que,al cap i a la fi, és molt important que el director/a del grup tingui bona intuïció al’hora de “triar”.

RELAXACIÓ

Parlem de la relaxació, tant necessària per cantar, després de l’apartatdedicat a la respiració, però ho podíem haver fet al revés, ja que amb la respiració ila relaxació passa com amb l’ou i la gallina: no sabem qui és primer, però sí sabemque de l’existència de l’un en depèn l’existència de l’altre. La relaxació ésindispensable per respirar bé i a la inversa.

Qualsevol tensió muscular bloqueja la respiració, de manera que caldràeliminar aquest bloqueig per millorar i normalitzar l’estat respiratori.

Amb els exercicis que us proposem a continuació, pretenem quel’adolescent, que forma part de la nostra coral, prengui consciència del seu propiestat de tensió-relaxació, que descobreixi i escolti el seu cos per tal de poder

17

aplicar, a voluntat, la relaxació, que l’ajudarà a respirar millor i a controlar lamusculatura necessària per cantar.

Aquests exercicis que us explico els he experimentat jo mateixa amb elsmeus alumnes i també en podreu trobar altres als llibres de la Carmen Quiñones:“El cuidado de la voz. Ejercicios prácticos” i al de la Hiltrud Lodes: “Aprender arespirar”. Us puc assegurar que funcionen, encara que en un principi cal fer unesforç per convèncer els cantaires que relaxar-se és molt necessari per podercantar millor; la relació entre un i altre concepte no l’acaben de veure clara i caldràla nostra insistència i l’aplicació d’exercicis senzills per aconseguir l’objectiu: larelaxació.

a) Exercicis per calmar-nos i relaxar-nos, i que ens ensenyaran a “deixar-nos anar”.

♪ L’empremta del nostre cos.Aquest exercici l’haurem de fer ajaguts, sobre una superfície no massa

dura, ni freda (una esterilla d’acampada...), però si no disposem del lloc, ni delmaterial adequat, ho podem fer asseguts, amb els ulls tancats; la nostra imaginaciópodrà suplir les mancances.

Pensem que el nostre cos està ajagut sobre una base tova i confortable,sobre la qual podem dibuixar la seva empremta i resseguir-la mentalment. Aquestdibuix mental el començarem a la pelvis, baixant per l’interior de la cuixa fins arribaral peu i resseguirem, un a un, tots els dits del peu dret. Pujarem per la part exteriorde la cama fins al genoll, i del genoll fins als malucs i la cintura i continuarem pujantfins l’aixella; resseguirem el braç dret cap a la ma i, un a un, tots els dits, seguintper l’exterior del braç fins a l’espatlla i el coll. Donarem el tomb al cap fins l’altrecostat del coll i l’espatlla esquerra i baixarem pel braç cap a la ma, dibuixarem totsels dits buscant la part interior del braç fins l’aixella i començarem a baixar cap a lacintura, els malucs, el genoll, el peu, els dits del peu fins a tornar al punt de partida.

Aquest exercici ens ajudarà a “visualitzar” interiorment el nostre cos iprendre consciència de totes les seves parts, dels seus límits amb l’exterior.

♪ Afluixar el cos.Després d’haver fet el recorregut

mental sobre el contorn del nostre cos(l’empremta), podem “observar” si tenimalgun muscle en tensió i quan el localitzemintentarem deixar-lo anar, afluixar-lo.

♪ Busquem un lloc agradable.Amb els ulls tancats i amb el cos

deixat anar (exercicis anteriors), intentemimaginar un lloc agradable, tranquil, queens proporcioni calma i plaer. Intentem quela nostra ment el contempli i s’hi concentri.Deixarem que la respiració sigui plàcida itotalment natural.

♪ Tot ens pesa.Imaginem que les cames ens pesen

i els braços també, que tot el cos ens pesamolt. El tòrax i l’abdomen estan relaxats i la respiració no troba cap resistència.

18

Pensem un moment amb els muscles de la cara: la front relaxada, sensearrugues, els ulls tancats, la mandíbula inferior deixada anar, els queixals separats,la punta de la llengua sobre el llavi inferior.

b) Per comprovar quines parts del cos tenen tensió.

♪ Tensió, distensió.Asseguts en una cadira, amb l’esquena recta, les cames lleugerament

obertes i les mans sobre les cuixes, treballarem diferents parts del cos, primertibant-les i després distenent-les.

1 Tibar el muscle que pretenem treballar2 Ens concentrarem en sentir aquesta tensió3 El relaxarem deixant-lo anar4 Centrarem la ment en l’agradable sensació de relaxació

Quan treballem una part del cos, procurarem que la resta no estigui tensa.Aquest exercici de tensió-relaxació l’anirem fent sense oblidar-nos de cap

detall, sobre tot de la cara, el coll i les espatlles. Seguirem aquest ordre: front,parpelles, nas, galtes, llengua, mandíbula, llavis, coll, espatlles, braços, esquena,tòrax, cintura i abdomen.

c) Relaxació de la llengua i la mandíbula.Una llengua sense tensions i lliure per articular i una mandíbula tova,

preparada per obrir-se i tancar-se amb elasticitat seran fonamentals a l’horad’articular i impostar la veu. Caldrà fer-ho amb domini i sense tensions.

♪ Palpar, amb la llengua, la cavitat bucal.Amb la punta de la llengua palparem tot el receptacle bucal; repassarem,

una a una, totes les dents i els queixals de la part superior i els de la part inferior iho farem diverses vegades.

♪ Tocar la barbeta amb la llengua.Estirarem la llengua, traient-la enfora, amb la intenció de tocar la barbeta.

♪ Tocar l’orella amb la llengua.Traurem la llengua i l’estirarem primer en direcció cap a una orella i després

cap a l’altra. L’allargarem tant com puguem.

♪ Fer pessigolles al paladar.Posarem la llengua cap dalt i cap al darrera, de manera que amb la punta

toqui el paladar tou, ens farem pessigolles. L’exercici el farem pausadament,observant la sensació que ens provoca.

♪ Relaxar la mandíbula.Deixar que caigui la mandíbula inferior (el gest característic del nen badoc),

sense oferir cap mena de resistència. La llengua haurà de sortir una mica tocant elllavi inferior.

♪ Massatge a la mandíbula.Amb les puntes dels dits índex, mig i anular, farem uns

massatges a les articulacions maxil·lars, prement amb els dits

19

i movent-los en cercle, al mateix temps que anirem afluixant els muscles de la cara.

♪ Moure la mandíbula inferior.Poc a poc i amb molt de compte, anirem movent la mandíbula inferior de

dreta a esquerra. Després procurarem relaxar la musculatura de tota la cara inotarem com la mandíbula queda tonificada.

ARTICULACIÓ

Moltes vegades quan sentim cantar una coral no entenem què diu la lletrade la cançó. Segur que no s’ha treballat prou l’articulació. Si articulem bé no nomésaconseguirem que l’obra interpretada “tingui” lletra, sinó que a més una bonaarticulació ens ajudarà a projectar el so i a que la veu dels nostres cantaires sesenti amb plenitud. Una veu petita ben articulada, pot semblar molt més sonora queuna altra de gran sense articular

A l’hora d’assajar haurem de dedicar una part important de la nostra feinaals exercicis d’articulació, que també serviran per a què els alumnes aprenguin aparlar millor.

Malgrat els exercicis que us proposem, estem convençuts que el que méspot ajudar al cantaire és el nostre exemple, copiar el que nosaltres fem, de maneraque ens haurem d’esforçar en que el nostre model sigui correcte.

Per treballar i millorar l’articulació us proposem els següents exercicis:

♪ Treballem amb el bolígraf.Agafem un bolígraf i ens el col·loquem entre

les dents i si podem el subjectem amb els queixals.El bolígraf obstaculitzarà els òrgans de fonació, demanera que recitar un text es farà molt més difícil i,si volem que s’entengui, ens hi haurem d’esforçar ivèncer la mandra que de vegades fa articular lesparaules. Després tornarem a llegir el text sense elbolígraf, lliures de traves , i podrem comprovar quen’és de fàcil pronunciar totes les lletres de lesparaules.

Si aquest treball el fem amb els textos de lescançons, amb el ritme de la cançó i amb les

respiracions situades en el lloc adequat, podem avançar feina i introduir, de formamés directa, els nostres cantaires a l’obra que pretenem treballar.

♪ Les vocals i les consonants.Les vocals tal com les pronunciem quan parlem, no són prou rodones. Les

haurem de practicar sense oblidar la posició del “badall”, que els proporciona mésespai per ressonar, més arrodoniment i pastositat.

Si les ordenem U,I,E,O,A anirem de la que requereix menys obertura, a laque en necessita més. Per assegurar-nos que l’obertura és correcta podemintroduir un dit dins la boca, entre les dents, en les vocals U,I,E, dos en la O i tresen la A. Practicarem la pronunciació d’aquestes vocals de menys a més oberturaU,I,E,O,A i de més a menys A,O,E,I,U.

20

Pel que fa a les consonants cal que al pronunciar-les les dupliquem, sensepor a exagerar. Treballant-les els llavis adquireixen flexibilitat, fermesa i agilitat.

Cal que posem la màxima atenció en les consonants finals de paraula,sobre tot amb la T, la S i la R, que moltes vegades queden abandonades i no sesenten. Quan aquestes lletres estan en una paraula abans d’un silenci, han decaure o coincidir amb el mateix silenci.

IMPOSTACIÓ

Impostar la veu vol dir col·locar-la en la caixa de ressonància adequada pertal que la puguem amplificar i treure’n el màxim rendiment fonador.

Resulta molt difícil suggerir alguns exercicis senzills, que serveixin a tothomper igual, ja que caldrà que siguin el més personalitzats possible, però podemutilitzar aquella idea de: per impostar la veu cal que voli, que tingui ales, que nopesi, que tinguem la sensació que se n’ha anat molt amunt. Evidentment costaràque els nostres alumnes entenguin aquesta “imatge”, però segurament molts d’ellsla sabran trobar. L’exemple del propi professor/a sempre pot fer miracles!

Per iniciar-nos en el treball de la impostació haurem de posar en pràcticales sensacions físiques que ja haurem adquirit amb el treball de la respiració i larelaxació. Amb la mandíbula flexible, llengua relaxada, llavis deixats anar, el vel delpaladar elevat practicarem els següents exercicis.

♪ Busquem el so “m”.Amb obertura de mandíbula i buscant espai dins la boca, unim els llavis i

fem el so “m”. Posem una mà a la nuca i una altra damunt el front, tot notant lesvibracions.

♪ Dirigir la veu.Intentem dirigir la veu cap al cap. Ho farem suavitzant el volum i elevant el

to, buscant la sensació de no utilitzar el coll per produir la fonació.

♪ La “m” i les vocals.Fem sonar la “m” tal com hem indicat en l’exercici anterior i a partir

d’aquesta “m” iniciem l’emissió de les vocals, de forma lenta i lligada (dins de l’unaen comencem l’altra) “Maeiou-Maouei”.

1.5. PREVENCIÓ DE LES AFECCIONS VOCALS.

Per prevenir les afeccions vocals no hi ha res com portar una vida saludablei tractar les cordes vocals com es mereixen:

1. dieta equilibrada, rica amb fruites i verdures2. no fumar3. evitar els ambients sorollosos i/o contaminats4. fer exercici5. respectar les hores de son i de descans6. aprendre a utilitzar la respiració diafragmàtica7. controlar el nostre cos per aconseguir relaxar la musculatura vocal

21

8. no forçar mai la veu9. procurar que la postura del nostre cos sigui equilibrada, evitant anar

encorbats10. ingerir líquids amb abundància (aigua preferentment)

Si teniu en compte aquest decàleg podreu evitar molts problemes, ja queencara que aquests consells són molt bàsics, la seva aplicació ens pot donar unsresultats excel·lents de forma immediata. Però si detectem que un dels nostrescantaires té algun problema que nosaltres no som capaços de solucionar, caldràque l’adrecem a un bon professional de la medicina o bé a un bon rehabilitador.

1.6. CONSELLES PEL CANTAIRE CONSTIPAT O AMB MAL DE GOLA.

Quan, malgrat la prevenció, ens constipem o ens agafa mal de gola caldràque tinguem paciència; aquestes afeccions han de fer el seu curs per curar-se,però podem minimitzar els seus efectes i ajudar a que la curació vagi més ràpida isigui més efectiva i si veiem que la cos dura massa, caldrà consultar el metge.

Per començar, si tenim mal de gola o bé tos, és inútil que ens esforcem acantar. Les mucositats obstrueixen el nas i les cavitats sinusals, afectant lesressonàncies que haurien de tenir lloc a la màscara, de manera que haurem delluitar contra els mocs: beure aigua tot sovint, fer inhalacions de vapor, de maneraque aconseguim que els mocs siguin més fluids i puguem disminuir la congestió.També hi ha medicaments que aconsegueixen aquest efecte (els mucolítics), peròamb l’aigua i el vapor els podrem evitar.

Les mucositats també ens obstruiran l’oïda, fent que no sentim bé la nostrapròpia veu. Si cantem en aquestes condicions, probablement forçarem per tal desentir-nos i això ens perjudicarà.

Altres consells que funcionen molt bé són:

� fer gargarismes amb aigua tèbia i una culleradeta de bicarbonat.Ajudarà a reduir la inflamació,

� insistim amb la ingestió de líquid: aigua, brou, sopa, tisanes...Ferinhalacions de vapor també ajudarà,

� fer una sucada al pit i a l’esquena, amb Vicks Vaporub o similars,abans d’anar a dormir. Ens ajudarà a respirar millor durant la nit i adescansar,

� dormir tant com puguem ajudarà al nostre sistema immunològic.Quant més descansats estiguem, millor,

� anem abrigats; evitem que ens toqui l’aire fred, sobre tot protegim-nos el coll i el nas i vigilem amb els canvis bruscos de temperatura,

� i, sobre tot, si la cosa no millora és el metge qui us ha de receptarels medicaments i qui ha de fer una valoració del vostre estat.

22

2. PEDAGOGIA DE L’ASSAIG

Si tenim molt clar què volem aconseguir a través de l’assaig, també sabremcom l’hem d’estructurar, quins components tècnics haurem de posar en pràctica i,sobre tot, quins mecanismes pedagògics i psicològics haurem de fer servir.

El director/a, a part de ser un bon pedagog, haurà de tenir clar quinsrecursos ha d’utilitzar per aconseguir els seus objectius. Haurà de saber treballaramb el seu grup per poder garantir uns resultats acceptables musicalment. Hauràde saber captar l’atenció dels seus cantaires, ser exigent, amable, divertit i tambéelàstic; saber transmetre il·lusió, entusiasme i el gust per la feina ben feta.

També haurà de conèixer un mètode clar i efectiu de transmetre i ensenyarla cançó, saber corregir els errors i preveure’n aquells que es puguin produir.

Segons el que acabem de dir, el director/a haurà de ser una persona ambbona formació, que disposi de recursos i estratègies que l’ajudin a fer planeres lesdificultats.

Anem ara, a través de diferents punts que desenvoluparem, a suggeriridees i recursos per treure un bon partit a l’assaig.

2.1. PREPARACIÓ DE L’ASSAIG.

La primera cosa que un director/a ha de tenir molt clara és que no pot anaraprenent l’obra a mesura que l’assaja amb el seu grup; això seria una pèrdua detemps i cal esforçar-se per optimitzar al màxim l’estona que treballem directamentamb la nostra coral, per tant, el director/a no ha de tenir dubtes.

♪ Aprendre cada una de les veus.Caldrà observar bé la partitura (tonalitat, ritme, tempo, text ...) i, amb l’ajuda

del piano si és necessari, cantarem les veus per separat, vigilant molt l’afinació.Mentre fem l’estudi de les veus, la mà pot anar reflectint la intenció musical de lalínia melòdica.

Analitzarem les dificultats, tant rítmiques com melòdiques, i anirem buscantla interpretació que desitgem.

Cal tenir ben present que un director/a que no sàpiga cantar cada una deles veus amb seguretat i correcta afinació, no podrà aconseguir que els seuscantaires ho facin.

♪ Cantar una veu mentre se’n toca una altra.Quan el director/a és capaç de tocar una veu, mentre en canta una altra i

pot fer aquest exercici amb cada una de les veus, haurà arribat a dominar l’obramelòdicament.

♪ Donar el to.Si el nostre grup canta a capella, convé que practiquem amb el diapasó, de

manera que donar el to no representi cap dificultat. Comprovarem que ho fem ambexactitud.

23

♪ Salts de veus.Si estem treballant amb una peça polifònica, o bé una obra en que la

melodia principal està repartida entre les diferents veus, caldrà que assenyalem ala partitura els salts de veu i que els sapiguem cantar. Cantant cada una de lesentrades podrem comprendre millor a quines dificultats s’haurà d’enfrontar elcantaire.

♪ Marquem la partitura.La partitura del director/a haurà d’estar tant ratllada com convingui:

entrades, tempo, dinàmiques..., caldrà marcar tots aquells detalls que consideremimportants a l’hora de la interpretació. Un cop feta aquesta tasca intentarem dirigirla partitura completa, donant les entrades i marcant les frases i les articulacions, totimaginant-ne el seu so.

Si fem tot aquest treball amb intensitat i precisió, quan estiguem davant delcor només caldrà concentrar-nos en ell i li podrem dedicar tot el nostre esforç. Hopodrem fer amb total confiança en nosaltres mateixos, cosa que, la nostra coralsabrà notar, valorar i agrair.

2.2. LA DINÀMICA DE L’ASSAIG.

Un cop tenim l’obra preparada ja estem a punt per començar el treball ambel cor. És molt important que ens mostrem convincents, segurs de que la peçaescollida és l’adequada pel nostre grup i també és molt important que sapiguemtransmetre aquest sentiment als nostres cantaires. Podem començar a parlar-losdel compositor, del sentit del text, de l’època, de l’estil. Podem fer-ne una primeraaudició (tocant el piano o cantant cada una de les veus) per que se’n comencin afer una idea.

A partir d’aquesta introducció a la cançó, anirem treballant de formasistemàtica, seguint unes pautes que, a la llarga, ajudaran molt l’alumne. Ell lesaprendrà i quan haguem de treballar una altra cançó ja esperarà que ho femseguint el sistema a que l’hem acostumat.

Penseu que els resultats artístics que aconseguirem amb la nostra coraldepenen d’una bona planificació i aprofitament dels assaigs. Anem a veure com hopodem fer:

♪ Assaig parcial i assaig general.Encara que podríem trobar diferents opinions sobre la conveniència o no

dels assaigs per veus, nosaltres hi estem totalment a favor. Els cantaires deSecundària, a excepció d’alguns, tenen poca experiència en cantar a diferents veusi convé que puguin treballar per tal d’assegurar la línia melòdica que cada corda had’interpretar. A la majoria els costarà seguir amb agilitat la partitura i l’aprenentatgeper imitació acabarà sent la millor solució. Per aconseguir-ho caldrà repetir, ambinsistència, cada una de les veus i aquesta tasca es farà amb més comoditat perseparat, veu a veu.

L’assaig parcial donarà als cantaires més confiança en ells mateixos iajudarà a compactar les veus i a que el director/a pugui estar més pendent de cadaun dels membres del seu grup.

24

Als assaigs parcials també és molt interessant que el director/a comenci afer sentir les altres veus, o bé cantant-les, o bé tocant-les amb el piano.

En els assaigs generals convé que no hi hagin cantaires desocupats. Sirepassem fragments curts de cada veu, que ja han assajat prèviament, i acontinuació els anem ajuntant, farem que el cor treballi pràcticament tota l’estona ievitarem l’avorriment i distracció dels cantaires. Mantenir el seu interès ésimportantíssim a l’hora d’optimitzar l’estona que dediquem a l’assaig; alternar eltreball dels detalls amb el del conjunt, preparar més d’una obra en una mateixasessió, etc. poden ser un bon motiu per agilitar l’assaig.

♪ Treballar la veu.Si aconseguim dedicar, al començar cada assaig, uns deu minuts a treballar

la veu, fent alguns dels exercicis que hem proposat a l’apartat 1.4.3. o altres,podem treure més rendiment de l’assaig. No cal dedicar-hi molta estona, no cal ferexercicis molt complexos; pocs, ben fets i amb insistència.

♪ Treballar el text.A l’apartat on vàrem parlar de l’articulació ja vàrem afirmar que treballar el

text amb atenció és sempre una molt bona inversió que, de ben segur, ens donaràresultat.

És molt important no deslligar mai el text del ritme, ja que així el cantaire potavançar en els dos aspectes alhora. Cal llegir-lo de forma lleugera, però molt clara,vocalitzant per tal que s’entengui bé, sense oblidar cap de les consonants del text.

També funciona molt bé fer recitar el text sobre una única nota, de maneraque anem introduint el so (musical) al text.

♪ Treballar la melodia.Com hem dit al parlar de l’assaig parcial, anirà molt bé, que en un primer

moment, els nostres alumnes prenguin contacte amb la melodia que han de cantar,en un assaig per cordes.

Insistim també, en que la millor manera d’aprendre aquesta melodia és através de la imitació, de la imitació que en facin a partir del nostre exemple. Latècnica, doncs, consistirà essencialment a ensenyar la melodia per fragments queanirem repetint unes quantes vegades abans de fer-los cantar als alumnes.Aquests fragments, un cop apresos, els anirem enllaçant fins completar tota lacançó. D’aquí deriva la gran importància de que un director/a d’una coral sigui unapersona amb una bona preparació vocal.

♪ Comencem amb un tempo lent.Comencem amb un tempo lent, ja hi haurà temps per córrer.Per evitar confusions, per assegurar notes i fins i tot el ritme, convindrà

treballar en un tempo lent i amb el ritme molt clar. Les imprecisions de ritme quanes comença l’aprenentatge, no afavoriran en absolut que el grup canti compactat.Si aconseguim crear un fort sentit del ritme de forma individual, aconseguiremtambé que les consonants caiguin al seu lloc, que el grup soni unificat, que sel’entengui, etc.

♪ L’ajuda del piano.La utilització del piano a l’hora d’assajar pot tenir aspectes negatius i

positius.Utilitzar contínuament el piano pot fer “mandrejar” l’alumne al no obligar-lo a

fomentar la seva habilitat per buscar, dins ell, el so que pretén cantar. Per tantsuggerim que a l’assaig s’utilitzi el piano tant poc com sigui possible. Això no vol dir

25

que, en determinades ocasions, el piano no sigui útil; quan un interval és moltdifícil, per fer sentir altres veus, o bé per introduir la peça que volem treballar, va bél’ajuda del piano.

♪ Resultats que volem obtenir.Està clar que el que volem obtenir a través de l’assaig és que el nostre grup

avanci cap a una musicalitat global. Que aprengui a articular amb claredat, quedoni expressió al text, que el so en conjunt sigui bo i soni compactat, que, endefinitiva, la interpretació de l’obra sigui bona.

És evident que aquests resultats es poden aconseguir emprant maneresdiferents de treballar, posant més èmfasis en un aspecte o en un altre. Podemtreballar molt el text, o bé els detalls tècnics, en funció de les nostre pròpieshabilitats com a directors/es. És obvi que quan més preparat està el director/a mésbons resultats pot obtenir del seu grup, però a part de la preparació caldrà que hiposem una gran dosi d’imaginació i creativitat.

2.3. LA DISCIPLINA, LA RESPONSABILITAT I EL RESPECTE.

Crec que és evident que per desenvolupar qualsevol activitatd’aprenentatge cal que el significat de les paraules disciplina, responsabilitat irespecte hi siguin presents, encara que , en els darrers temps, parlar de disciplina,sembla que hagi quedat “passat de moda”.

Intentar que els nostres cantaires siguin nois i noies disciplinats, disposatsa esforçar-se, atents a les nostres indicacions, serà fonamental per desenvolupar lanostra tasca. Que ells mostrin aquest tarannà també dependrà de nosaltres, de quetambé nosaltres siguem disciplinats en la nostra tasca, que estiguem disposats aesforçar-nos davant les dificultats i, sobre tot, que vetllem per què entre elsmembres del nostre grup hi hagi respecte i bona relació.

Haurem d’estar molt atents a les tensions que es puguin produir. Intentaremfomentar el bon ambient i la companyonia, procurarem organitzar altres activitats(sortides, trobades...) que estimulin la cohesió del grup; tots aquests elementsajudaran a treure el major profit de les hores d’assaig. Nosaltres hem de garantirque sigui així.

Caldrà que els nostres cantaires siguin responsables, sàpiguen assumir elcompromís que representa formar part d’un grup en que TOTS són tant importants.Hauran d’assumir els esforços que es poden derivar de la preparació d’un concertimminent (assaigs extraordinaris....), tenint ben clar que la coral està composta perun grup d’individus que formen una unitat.

Caldrà, també, que inculquem als nostres cantaires, que la idea de grupimplica la participació d’elements heterogenis i que, tant per les aptituds, pelcaràcter, pels gustos personals, tots som diferents, però que, a l’hora de cantar,tenim objectius comuns que ens han d’unir i ens han de potenciar com a grup.

2.4. ASSAIG OBERT.

Creiem que les portes de l’aula de música han d’estar sempre obertes aqualsevol alumne que, encara que no pertanyi a la coral del centre, tingui curiositatper saber què fem i com treballem. Aquesta possibilitat, però, només es podrà

26

donar en els casos en que la coral assagi a les hores del pati o en hores fora del’horari escolar.

Obrir les portes ens servirà per que els alumnes que no són cantairesaprenguin a veure la coral del seu centre com un grup proper a ells, que treballa is’ho passa bé cantant, que desenvolupa una activitat que li és gratificant i que lapot oferir al públic.

Aquesta seria una primera possibilitat d’assaig obert, però n’hi ha una altraque també pot resultar molt interessant, encara que una mica més difícild’organitzar. Hi hauria la possibilitat que cap al final d’un assaig, vinguessin algunsalumnes d’altres grups a escoltar la interpretació de les obres que estem preparant.Aquest assaig obert seria beneficiós per la nostra coral des de dos aspectesdiferents: primer pels nostres cantaires que han de cantar davant de “públic” itambé per aquest públic, que podrà apreciar la feina dels seus companys icompanyes i potser algun d’ells s’animarà a cantar.

Aquest segon tipus d’assaig obert, tot i ser molt beneficiós, creiem quecaldrà organitzar-lo amb cautela, sabent primer quina predisposició tenen els nois inoies del nostre grup, per posar-se a cantar davant d’altres companys. Cal tenirmolt present que el sentiment de vergonya és molt destacat entre els adolescents iuna mala experiència en aquest sentit podria aguditzar la seva timidesa. Caldràvalorar la conveniència o no d’aquest darrer assaig obert i, si es decideix tirarendavant, segurament els resultats seran molt positius.

Per acabar aquest apartat que hem dedicat a l’assaig voldria insistir en laidea de que res s’improvisa, tot es prepara i que el treball que fem en els assaigsha de servir per això. Res del que pugui passar en un concert és fruit de laimprovisació. Per l’experiència que en tenim estem en condicions d’afirmar que, sisom capaços d’aconseguir fer amb els nostres cantaires un treball racional i seriós,si som capaços d’inculcar als nostres alumnes la idea de que sense treball no hi haresultats, estarem en el bon camí.

Si confiem en el treball, en l’assaig ben portat; l’atzar no hi tindrà cabuda.

27

3. LA DIRECCIÓ CORAL

En aquest apartat volem tractar aspectes tècnics i humans relacionats ambla pràctica de la direcció coral, sense perdre mai de vista la tipologia i peculiaritatsque envolten la coral que nosaltres dirigim, però no espereu trobar aquí un manualdel gest i la metodologia de la direcció.

Estem convençuts que el moviment dels ulls, la cara, el cos i, sobre tot, elsbraços i mans del director/a han de saber transmetre tot allò que es pretén, peròtambé creiem que és molt difícil aprendre-ho a partir d’un llibre (en trobarem en labibliografia d’aquest treball), per molt ben fet que estigui, de manera que nosaltresaquí no explicarem els secrets d’aquesta tècnica, però sí en donarem algunesdirectrius que ens podran ajudar.

És probable que molts de nosaltres haguem arribat a dirigir una coral unamica per casualitat, moguts per les circumstàncies. També és probable que a l’horade dirigir intentem posar a la pràctica el que hem vist fer a altres directors/es mésexperimentats o que haguem intentat no fer allò que ens semblava reprovable.Segurament, i després d’una primera experiència, hem cregut convenient fer alguncurs de direcció coral, que ens haurà ajudat molt a nivell tècnic i que consideremque és tant necessari fer.

En tot cas, estem convençuts que a dirigir se n’aprèn dirigint, però nooblidem fer-ho amb esperit crític i exigent amb nosaltres mateixos; és importantdemanar opinió a persones que considerem que tenen més criteri i buscar semprela manera de millorar la nostra tasca.

3.1. DIRIGIR.

En primer lloc insistirem en la preparació del director/a; si no tenim aquestapreparació específica caldrà treballar per obtenir-la (els cursets són la millor opció).

Tots sabem que a través del gest que proposa el director/a el cor ha defuncionar, cal, doncs, poder dominar la tècnica de direcció sabent marcarperfectament els compassos amb exactitud i claredat, saber indicar tots aquellssignes de caràcter interpretatiu, segons la partitura que s’ha de cantar:articulacions, entrades, canvis de compàs, reguladors.... Caldrà que els movimentssiguin clars, efectius i segurs. Per fer-ho així serà necessari que el director/a esprepari en els següents aspectes:

♪ El “líder”.Per tal que la preparació tècnica del director arribi als cantaires, caldrà que

primer assumeixi el paper de líder que tot director/a ha de protagonitzar.

♪ El ritme intern.El director/a ha de tenir un ampli domini del ritme. L’ha de sentir clarament

en el seu interior, de manera que el pugui transmetre a través de la pulsació quemarcaran les seves mans i braços. Si no tenim clar aquest element, no podrem“arrossegar” el nostre grup.

28

♪ El gest.Caldrà que els nostres gests siguin entenedors i precisos, a més de ser

elegants, bonics i suggerents.

♪ La posició del cos.La posició del nostre cos haurà de ser equilibrada, gens rígida i haurà

d’oferir confiança als cantaires que tenim davant.Cames una mica separades per assegurar l’estabilitat del cos i braços

elevats en sentit horitzontal, situant-los una mica més amunt de la cintura.Les mans, que constituiran la continuïtat del braç i l’avantbraç, es

mantindran flexibles i sense tensió.

♪ El gest d’atac.Aquest gest l’hem de fer amb gran precisió, d’ell depèn que la coral entri

amb exactitud o bé quedi un començament imprecís i dubtós que, de ben segur,crearà sensació de poca confiança. Primer el director/a marcarà el levare, respirantconjuntament amb el cor, per tornar a caure al punt de partida, o punt d’atac real. Apartir d’aquest gest ja podem continuar batent el compàs amb precisió rítmica. Dela lentitud o rapidesa del levare inicial en dependrà l’establiment del tempo del’obra.

La mà dreta serà l’encarregada de continuar marcant la pulsació, seguint elcompàs indicat.

♪ La intensitat del so.Per controlar la intensitat del so ho podrem fer amb els braços i amb el

palmell de la mà esquerra. Obrint els braços (sobre tot l’esquerre) el so aniràcreixent, tancant–los anirà disminuint. Aquest efecte també el podem aconseguirgirant la mà esquerra; primer el palmell de la mà està en paral·lel amb el terra idesprés el podem veure. Si tornem a girar la mà cap avall el so haurà de tornar adisminuir.

FORT MIG FORT PIANO

29

♪ El gest de tancament.Cal que aquest gest sigui clar per evitar les molestes “cues”.El tancament més important es produirà al finalitzar l’obra, però caldrà que

posem molta atenció en aquells petits finals que podem anar trobant a les diferentsveus en el transcurs de la peça i que caldrà indicar amb molta cura.

Per marcar el final de l’obra s’acostuma a dibuixar a l’aire, amb els dosbraços, un cercle que anirà de fora cap a dins, iniciant-se en un punt, per caure enell mateix. Aquests és un gest evident, però si ho volem fer més subtilment, uniremels dits índex i polze de les dues mans, fent amb total la mà un moviment rotatoride canell. També podem tancar tota la mà.

♪ Després del final.Recordem que el final del so no és l’acabament de l’obra. Aquesta finalitza

quan el director/a baixa els braços indicant que les seves mans ja no han de “dir”res més.

♪ Ulls, cara i boca.L’expressió dels ulls i la cara del director/a són molt importants a l’hora de

dirigir. Una cara somrient, alegre donarà confiança als cantaires; una cara seria elstransmetrà desconfiança. Una mirada dirigida a una corda pot indicar una entrada.Una determinada expressió pot ajudar a la pròpia interpretació de l’obra: legatto,crescendo, pianissimo... Així que aquests seran una mena d’elements auxiliars algest, pròpiament dit.

La boca, i amb ella la pronunciació muda del text, pot ajudar als cantaires.Hem dit pronunciació muda perquè encara que la nostra tendència sigui cantarjuntament amb l’alumne per ajudar-lo, no convé que ho fem, sinó quina veucantarem?

Finalment podríem dir que per treballar el gest no hi ha res comexperimentar amb el cor, per tal que els cantaires vagin responent a les senyals deldirector/a i el director/a pugui aprendre de les respostes dels seus cantaires.També serà molt important desenvolupar el sentit de l’observació, tant de nosaltresmateixos com del que facin altres directors, i en aquest sentit vull recuperar unafrase que surt en el llibre de Francesc Viñas, pàgina 91 i que diu: “estudieu delserrors dels vostres companys, doncs són lliçons que costen poc i ensenyen molt”.

30

3.2. LA DIRECCIÓ D’UNA CORAL DE SECUNDÀRIA.

En principi dirigir una coral a Secundària no hauria de ser diferent de dirigirun altre tipus de formació coral, però en l’àmbit de l’ensenyament i en l’edat amb laque treballem (de 12 a 18 anys) la nostra feina es fa més complexa.

Estem convençuts que avui, més que mai, impulsar una formació coral enels centres d’educació és una tasca realment important. Els alumnes que tenenl’oportunitat de formar part d’un cor, disposen d’una excel·lent ocasió d’aprendre elque és el respecte, la solidaritat, la lleialtat, malgrat les diferències; cantantpotenciem l’assoliment d’aquests valors, potenciem el treball en grup i l’aportacióparticular per impulsar uns resultats comuns.

El fet de pertànyer a la coral del centre on s’estudia, fomentarà en l’alumnela confiança en ell mateix, l’ajudarà a augmentar l’autoestima, ja que el grup elnecessita i ell és important.

És fonamental que el director/a de la coral d’un IES doni aquestaautoconfiança als seus cantaires. Ha de mostrar interès per ells i elles, per cadaintegrant del seu grup. Aquest interès ha de ser la força que ha de motivar eldirector/a i ha d’impulsar els cantaires.

En una coral de Secundària tothom ha de ser benvingut, tothom ésnecessari. Per això és important que inculquem als nostres cantaires que cadapersona té alguna cosa especial en la seva veu, que la fa única i important. Noseria gaire divertit tenir una coral amb treta veus idèntiques, quin avorriment!Encara que fossin molt bones! Caldrà que els nostres cantaires siguin diversos,bons i no tant bons, més dolents i menys. Tots seran necessaris i molt importants.Els uns aprendran dels altres, farem un equip, tot reforçant el sentit de la solidaritati la lleialtat al grup, que treballa per assolir un objectiu comú.

Els cantaires també han de saber que el director/a necessita d’aquestalleialtat i responsabilitat per poder tirar endavant. Cal que s’estableixin uns fortslligams de confiança mútua: director/a - cantaires.

3.2.1. Responsabilitat musical i pedagògica del director/a.

De la responsabilitat musical i pedagògica del director/a no només enparlem en aquest punt, en l’apartat sobre pedagogia de l’assaig o al suggerirexercicis de respiració, relaxació, etc. també hem estat incidint en aspecteseducatius, però ara ens volem plantejar qüestions no tant tècniques, encara quenecessàries i que també són responsabilitat del director/a.

QÚESTIONS GENERALS:

� Treballarem per fer néixer en cada un dels cantaires el plaer que produeixtant cantar individualment com de forma col·lectiva.

� A través del cant coral podrem fer que nois i noies entrin en contacte directeamb les èpoques musicals, estils, compositors. Ho farem de manerapràctica, però en tot moment intentarem desvetllar la seva curiositat iprocurarem que ho relacionin amb altres qüestions que, probablement,s’hauran treballat al crèdit comú.

31

� Insistirem en la idea de treball en equip amb uns objectius comuns a tots iamb la necessitat de ser disciplinats i respectuosos a l’hora de treballar,per tal de poder fer fecunda la nostra feina.

� El cant coral és una activitat artística i per això ajudarà a desvetllar la nostrasensibilitat i penetrarà directament en el nostre interior.

� A través del cant coral podem convertir alumnes “analfabets”, musicalmentparlant, amb nois i noies que interpreten música. Els hem d’ajudar a gaudird’aquest important paper protagonista que, si no fos pel cant, difícilmenthaurien arribat a adquirir.

QÜESTIONS ESPECÍFIQUES:

� És evident que a través del cant coral podem treballar amb els nostresalumnes aspectes concrets del llenguatge musical com són: la pulsació, elritme, la melodia, les respiracions i el fraseig, la veu, l’afinació, l’anàlisi, laimaginació...

� Podem insistir en l’educació de la veu (apartat 1)� Treballarem per desenvolupar l’oïda, sobre tot la interiorització dels sons, el

sentir-los per dins, que tant ens ajudarà per cantar afinadament.� Ampliarem el repertori musical dels nostres cantaires, donant-los a conèixer

obres que si no fos pel cant coral no tindrien l’oportunitat d’aprendre;principalment les que pertanyen al repertori català, tant tradicional commodern. Creiem que aquest repertori tant pot interessar als alumnes delpaís, com als nou vinguts, ja que per ells representaran les cançons del llocque els ha acollit.

� També treballarem tots els aspectes d’actitud, tant necessaris per ferfuncionar el nostre grup: sentit d’equip, concentració, posició corporal,escolta i silenci, responsabilitat, respecte...

� Els aspectes lingüístics també hauran de merèixer la nostra atenció: elvocabulari, les frases fetes, el sentit del text... seran aspectes importants ifins i tot integradors. Si en la nostra coral hi ha immigrants, el text de lescançons també els pot ajudar a augmentar el seu vocabulari i a fer un pasmés en el coneixement de la cultura amfitriona.

Totes aquestes qüestions, tant generals com específiques, lesaconseguirem posar a la pràctica si som capaços de fer-ho amb una actitudresponsable i lúdica a la vegada, amb serietat però amb divertiment i així podremincidir en aspectes de la personalitat dels nostres cantaires que també els podranaplicar en altre situacions de l’aprenentatge en particular i de la vida en general.

3.2.2. La formació continuada dels directors/es.

Tenint en compte que un director/a hauria de tenir un perfil definit per unasèrie de punts que no necessàriament se li exigeixen a l’aspirant a professor/a demúsica de secundària, anem a analitzar quina ha de ser la formació que ha de teniri com cal buscar els mitjans per fer que la preparació d’un director/a no s’aturi mai.

Creiem que el director/a d’una coral de secundària ha de ser una personapreparada musicalment i amb carisma per convertir-se en el centre d’atenció delsseus cantaires, a la vegada que ha de tenir mà esquerra per treballar ambadolescents, amb capacitat per engrescar-los i animar-los davant les dificultats.D’ell depèn que els cantaires gaudeixin del cant, cantin bé i comprenguin allò quecanten.

32

Per poder aconseguir aquests objectius caldrà que el director/a sigui unapersona preparada en aspectes com el llenguatge musical, la tècnica de direcció,el coneixement de les veus i particularment les veus dels adolescents, el repertori,la tècnica d’assaig, o sigui, tots els aspectes bàsics de la direcció.

Pel que fa al llenguatge musical, el director/a haurà de tenir un molt bonsentit del ritme, saber entonar amb correcció i llegir amb facilitat per tal de poderpreparar la peça que pretenem fer cantar. Per altra part necessitarà dominar el gestamb que vol comunicar-se amb els seus cantaires. Caldrà que conegui leslimitacions de les veus dels nois i noies de secundària, veus que estan en procésde canvi i formació, veus que de vegades fins i tot resulten estranyes als propiscantaires. El director/a també haurà de saber buscar aquell repertori adequat, queestigui a l’abast dels seus cantaires i que resulti engrescador i enriquidor. Moltesvegades de l’encert de les obres triades en depèn que els cantaires estiguinanimats i s’esforcin a fer la feina ben feta. Per últim saber portar una dinàmicad’assaig que defugi l’avorriment, que sigui atractiva, engrescadora, atenta idivertida, també ens ajudarà en la nostra feina.

Per tot el que hem dit podem afirmar que el director/a ha de ser unapersona que domini molts recursos i estratègies, que contínuament haurà d’anarvariant per adaptar-se a les necessitats i exigències del grup.

Després de tot això, és lògic que arribem a la conclusió i al convencimentque la formació del director/a no s’atura mai. És una tasca que requereix unapreparació continuada al llarg de tota la vida: millorar la formació tècnica, sobre tota través de cursets, buscar i estudiar nous repertoris, analitzant si són adients algrup amb el que treballem, observar la tasca dels grans directors, aprenent del seuexemple, escoltar discografia de qualitat, anar a tots els concerts corals quepuguem... ens ajudarà a fer-nos avançar com a directors i directores dels nostresgrups i ens prepararà per aprendre a donar lo millor de nosaltres mateixos.

3.2.3. El cantaire ensenya al director/a.

És evident que segons la tipologia del grup (edat, preparació, si és mixt o deveus iguals...) el repertori, el plantejament pedagògic, la dinàmica de l’assaig o latècnica vocal variaran; és per això que no hem de perdre mai de vista quetreballem amb un grup d’adolescents que, probablement, serà diferent a cada curs ique variarà segons el centre on treballem, de la tradició coral que tingui l’IES o delllos on estigui ubicat. Cal tenir, doncs, els sentits ben oberts cap a aquells quedirigim. Cal que estem ben atents a les seves reaccions, als comentaris, alssuggeriments que ens puguin fer. Ens poden ensenyar molt. De fet són ells i apartir del que ells ens plantegen, que nosaltres aprenem. Segurament és això elque fa que dirigir un cor en un IES pugui resultar tant satisfactori.

Aquesta mena de “feedback”, d’acció-reacció, tant del director/a cap alscantaires, com al revés, crec que és un dels aspectes més interessants del cantcoral. Podíem dir que és una activitat, una disciplina, en la que hi guanyem tots iquan la feina feta es pot oferir al públic i es crea aquesta complicitat entrecantaires, director/a i públic encara més.

És evident que al professor/a de música de qualsevol centre la coral liofereix la possibilitat de conviure d’una manera més estreta amb els cantaires,d’establir uns lligams més forts que amb la resta d’alumnes, la qual cosa ens

33

proporcionarà un plus en la nostra relació personal professor/alumne. Aquestarelació més estreta segurament ens permetrà escoltar-los amb més calma i a partirde l’escolta dels seus suggeriments podrem iniciar les nostres reflexions, els seuscomentaris ens poden ajudar a modificar actuacions, sovint repetitives; seguramentseran els nostres cantaires els qui ens impulsaran a iniciar nous projectes.

3.2.4. Feines extramusicals del director/a.

Podríem dir que la persona que dirigeix una coral ha de fer dos tipus defeines. De la tasca “normal” del director/a ja n’hem parlat, però ara voldria referir-me a tot un seguit de tasques que, sense ser estrictament de direcció coral, sóntambé fonamentals pel bon funcionament del cor i que sovint recauen en la figuradel director/a i si pensem en els IES, encara més.

Per que la coral funcioni, cal que ens ocupem d’altres tasques: llistes,cartes, material, demanar ajuts o subvencions, organitzar les actuacions ocupant-nos de tota la infrastructura (piano, partitures, faristols, micròfons, decorat, flors...) iquan fem sortides haurem de buscar l’autocar o programar les activitatscomplementàries. És probable que de tota aquesta feinada no se’n pugui ocupar eldirector/a tot sol; segurament faran falta altres col·laboradors (responsabled’activitats del centre...), però encara que hi hagin companys que ens ajudin ésevident que el director/a hi haurà d’estar implicat, molt implicat.

Cal que el director/a no pensi que la seva feina s’acaba preparant unrepertori en una sèrie d’assaigs; té més responsabilitats:

� S’encarregarà de programar les actuacions que es faran durant el curs id’acceptar o no les propostes que puguin arribar, analitzant la sevaconveniència .

� S’ocuparà d’organitzar un arxiu, amb les obres que s’han treballat i aquellesque es podrien cantar en un futur.

� Serà qui prepari el programa de mà, quan hi hagi concert.� Verificarà l’acústica del local on s’hagi d’actuar i organitzarà la col·locació

dels cantaires.� Quan es prepari un viatge serà qui haurà de tenir cura que els cantaires

arribin en condicions, evitant el cansament i el soroll.� Somniarà i pensarà en les fites i objectius als que poden aspirar, encara

que “només” es tracti de nois i noies de secundària.� Quan acabi el curs farà una memòria i avaluarà tot el que la coral ha fet

(veure l’apartat 8) .

Després de repassar aquest llistat no m’agradaria que ningú pensés que latasca de director/a és excessiva; de fet penseu que dirigim per què volem, però hovolem per què ens agrada, ens omple i ens ajuda a donar una mica més de sentit ala tasca de professors/es de música.

Dirigir la nostra coral resulta gratificant; el tracte més directe amb elsalumnes, la complicitat que establim entre ells i nosaltres, entren dins l’apartat deles compensacions, encara que semblin feines extramusicals.

34

4. COM HAURIA DE SER EL REPERTORI

El repertori ens ha de servir de fil conductor per aconseguir tots elsobjectius que volem assolir en plantejar-nos l’activitat de cant coral. Ha de serl’excusa per aprofundir en la tècnica vocal i en la musicalitat dels cantaires.

Però penseu també que les cançons que treballem es convertiran enfragments de la banda sonora de la vida dels nostres cantaires. Les recordarancom a vivències pròpies i els ajudaran a rememorar els moments viscuts mentreles assajaven i les cantaven davant el públic. A través d’elles recordaran elscompanys i companyes i les anècdotes, les dificultats i els èxits, de manera que lescançons, per elles mateixes, ens serviran per educar, treballar amb els nostresalumnes i incidir, encara que no se fins a quin punt, en les seves pròpies vides.

És per tot això que saber triar o tenir l’encert de triar les cançons adequadesens pot ajudar, o fins i tot es pot convertir en el factor definitiu, a l’hora de tirarendavant el projecte d’una coral a secundària.

4.1. ASPECTES PREVIS.

A l’hora de fer la tria del repertori caldrà que tinguem en compte algunesqüestions bàsiques, a les que hem anomenat “aspectes previs”, i que són:

♪ Com és el grupPrimer que res caldrà tenir clar amb qui treballem, quines característiques

vocals i capacitats musicals tenen els nostres cantaires. Tant negatiu pot sertreballar un repertori massa difícil, com fer-ho amb cançons que estiguin per sotade les seves possibilitats.

En el primer cas els cantaires es desmoralitzaran, veient que els estemexigint massa, tindran la sensació de que no hi arriben i que no en saben prou. Enel segon cas és possible que s’avorreixin per falta d’incentius.

Per tant, saber trobar les obres adequades al nivell de les capacitats delnostre grup, és essencial.

♪ El contingutÉs important que el contingut del text de les cançons arribi a la sensibilitat

dels nostres alumnes, que entenguin què diu la cançó i com el text està lligat a lamúsica i aquesta expressa el seu significat.

Convindrà, doncs, que la lletra digui alguna cosa que connecti amb els noisi noies de 12 a 18 anys. També dependrà de si el propi director/a és capaçd’explicar el que diu o significa la lletra, en el cas de trobar-nos davant d’un textpoètic de més difícil comprensió.

♪ L’interès musicalMés important encara és que l’obra triada tingui un interès musical, que

considerem que és de qualitat i que ens pot ajudar a fer créixer la sensibilitatmusical dels nostres alumnes. Aquest interès musical no passa, necessàriament,per ser una peça forçosament complexa; ja hem dit que la complexitat de l’obras’ha d’adaptar a les possibilitats del grup. És molt important que sempre tinguempresent que el que fem ho hem de fer bé, sense preocupar-nos massa de picarmolt alt: el que sigui, però ben fet.

35

♪ La tessituraUn altre aspecte importantíssim a l’hora de triar és la tessitura de l’obra, que

sempre s’haurà d’adaptar a les possibilitats del grup, tot i que a través de la tècnicavocal podrem aconseguir que es cantin notes més extremes amb més comoditat,caldrà que no ens embarquem en fer cantar ni massa agut, ni massa greu.

♪ Pensar en el públicFinalment les cançons aniran destinades a cantar-les davant el públic i

caldrà que pensem en ell, que el tinguem en compte, que imaginem com potreaccionar davant l’escolta de tal o tal cançó.

Si la resposta del públic és positiva els cantaires quedaran reforçats ianimats a continuar; se sentiran valorats i creixerà la seva autoconfiança. Enaquest procés, el repertori hi té molt a dir; una cançó ben triada ens ajudarà a fer“miracles”.

4.2. PER QUÈ TRIEM UN DETERMINAT REPERTORI.

És evident que quan triem una cançó ho fem moguts per diferents i variatsmotius: els nostres gustos, les demandes dels cantaires, la tipologia del grup quedirigim, el que ens hagi caigut una partitura a les mans, haver escoltat una cançóbonica cantada per una altra coral... Però anem ara a detallar el que ens had’empènyer, segons la nostra opinió, a triar les cançons que cantarà el nostre grup.

En primer lloc creiem que el més important és triar aquelles obres ques’adeqüin a les necessitats tècniques del nostre cor i que s’adaptin a la sevasonoritat, però també convindrà triar per tal d’evitar fer un poti-poti sense cap tipusde coherència, agafant cançons d’aquí i d’allà, entre les quals no hi ha cap nexed’unió, essent molt més adequat buscar una mena de fil conductor que, finalment,doni unitat a les obres treballades quan les presentem al públic. Aquest “filconductor” pot ser divers; podrem trobar-lo en la procedència de les peces, l’autoro autors, la cronologia, els temes de les obres, l’estil, podem, fins i tot, inventar-lo,però és molt important que les obres s’enllacin per algun punt.

Penseu que, finalment, les obres que assajarem hauran d’arribar al públic iés molt important que el concert estigui dissenyat i pensat seguint una pautacoherent. És molt freqüent, per desgràcia, escoltar concerts corals que resultenuna barreja sense cap criteri. Si la nostra intenció és oferir al públic peces moltvariades, convindrà que ho fem havent pensat prèviament per què ho volem fer iaquest motiu pot acabar convertint-se en el propi “fil conductor”, del que parlàvem.

Sigui com sigui, quan triem un determinat repertori, cal que hi hagi undenominador comú entre les obres treballades, el resultat del concert serà moltmillor.

4.3. EL REPERTORI QUE NO HAURIA DE FALTAR.

Pel títol del treball, ja us podeu imaginar quines són aquelles peces que nohaurien de faltar en un repertori per secundària. Però el que vull explicar en aquestapartat són els motius que m’han impulsat a treballar sobre un repertori bàsicamentcatalà.

36

Tots els directors/es que hem anat, any rera any, a les trobades de coralsde secundària, hem pogut constatar com cada vegada es presenten més cançonscantades en anglès o en altres llengües i menys en català. És evident que lainfluència anglosaxona (americana) en el mercat musical de consum és molt i moltforta. No està malament cantar obres procedents de musicals americans, gospels,blues o cançons dels Beatles, o bé de les pel·lícules de Walt Disney, però creiemque són molts els motius que ens impulsen a defensar un repertori més proper,geogràficament parlant, encara que de vegades sigui més desconegut pels nostrescantaires.

Crec que la nostra tasca educadora passa per apropar els nostres alumnesa un repertori que, en principi, ells senten llunyà i desconegut, però si nosaltres noel proposem difícilment tindran una altra possibilitat d’apropar-s’hi.

És una llàstima que nois i noies que han viscut “sempre” a Catalunyadesconeguin completament les cançons populars catalanes, per exemple. Peraquells nois i noies que fa poc que han arribat, poder cantar una cançó de“Gossos” o de “Els Pets” els pot fer sentir més integrats i els pot arribar a ferdescobrir un altre àmbit de la cultura que els acull.

Penso que la interculturalitat, el mestissatge, la convivència de tots amb totstambé passa per l’oportunitat d’aprendre aquestes cançons cantades amb l’idiomacatalà, que pot i ha de servir de nexe d’unió i podem fer que les cançons en catalàcompleixin també un objectiu integrador i aconsegueixin fer una tasca didàcticamés enllà de la musical.

4.4. COM L’HEM DE PROPOSAR.

Un cop haguem estudiat i decidit què volem cantar, que ho vegin amb bonsulls i s’ho agafin amb ganes o no dependrà de la manera en que ho presentem alsnois i noies.

Ja hem vist que triar el repertori adequat al tipus de grup és fonamental,però també ho és l’habilitat que tinguem a l’hora de proposar aquest repertori. Calque siguem uns bons “venedors” del que volem cantar, cal engrescar-los i per fer-ho els podem explicar alguna història o anècdota relacionada amb la cançó, elspodem parlar de la lletra, fent més proper el seu significat, els podem fer escoltaralguna versió de l’obra etc. però, sobre tot, ho hem de fer amb molta dosid’entusiasme, ens ho hem de creure i fer-ho creure.

Segur que una cançó bona, adequada, interessant, però mal presentada tétots els números per fracassar i al revés, i una peça difícil i dura, si nosaltres somcapaços de saber crear unes bones expectatives, segur que podrà tirar endavant.Tots sabem que una bona predisposició davant les dificultats, fa que es puguinsuperar i al final ens proporcionin una gran satisfacció.

És evident que a l’hora de proposar repertori, els nostres alumnes tambéhan de ser capaços de fer-ho. Cal que ens facin saber quines cançons elsagradaria cantar i és molt important que , de tant en tant, puguem cantar aquellesobres que ells ens han proposat. De ben segur que complaure les seves propostespot ser difícil, per falta del material adient (partitures) o pel fet que nosaltres noconeixem la cançó proposada, però segur que ells mateixos ens ajudaran asolucionar aquest problema.

37

Estem convençuts que amb nois i noies de secundària és molt importantque les propostes sorgeixin tant d’ells com de nosaltres.

4.5. LES DIFICULTATS PER TROBAR UN REPERTÒRI ADIENT.

És, precisament, les dificultats per trobar un repertori adient als nois i noiesde secundària, un dels arguments que m’han mogut a l’hora d’endinsar-me enaquest treball.

Tots sabem que Catalunya té una dilatada i intensa tradició coral i totsconeixem els grans esforços que s’han fet a l’hora d’editar i donar a conèixer elrepertori. Però moltes vegades aquest repertori que trobem al mercat no s’adapta ales peculiars característiques dels nostres grups (adolescents i poc preparatsmusicalment) i en la majoria d’ocasions ens veiem en la necessitat d’adaptarpartitures, retallant per aquí i inventant per allà, cosa que, de vegades, ofereixresultats més que dubtosos. És difícil, doncs, disposar d’un repertori adient als noisi noies, d’un repertori que, sobre tot, sigui digne i bo i que comporti algunapinzellada d’aquella vida musical que no mor.

És per ajudar a pal·liar aquesta mancança que us presentem el reculld’obres, al bloc II, i que responen a força anys d’experiència impulsant i dirigint unacoral d’un IES.

4.6. LES VERSIONS I TRADUCCIONS.

És evident, i ja ho hem dit anteriorment, que defensem el fet de fer cantaren català, però de cap manera ens oposem a cantar en altres idiomes, ja quetambé pot ser enriquidor pels nostres alumnes.

Si ho volem fer així, caldrà que vigilem a l’hora d’utilitzar les versions itraduccions d’obres originals. La connexió tant directa que existeix entre la música iel llenguatge, pot quedar deteriorada a l’adapta-la al català; l’accentuació i, fins itot, el significat de les paraules pot variar en detriment de l’obra.

És per això que, sempre que es pugui, cal cantar en l’idioma original de lapartitura o bé assegurar-nos que la traducció i la seva adaptació musical és del totfiable.

Si, finalment, l’opció que triem és interpretar l’obra en l’idioma original,caldrà que els cantaires en coneguin la traducció, que sàpiguen en tot moment quèés el que estan dient, ja que els pot ajudar molt en la correcta interpretació musical.

També serà important que a l’hora d’interpretar en l’idioma original tinguemen compte el públic que ens escolta. Estaria bé que al programa de mà hi figurés latraducció del text, per tal que l’oient no es perdi cap detall del contingut de l’obrainterpretada.

38

5. QUAN I COM ORGANITZEM ELS ASSAJOS

Disposar del temps adequat per assajar és una qüestió vital per qualsevolcoral. El producte final que podrem oferir al públic dependrà del treball fet a leshores d’assaig i, per tant, tindrà una relació directa amb el temps que hi haguempogut dedicar.

També hi ha un altre factor que és obvi en qualsevol coral, però que devegades és molt difícil d’aconseguir en les corals dels IES: la continuïtat. Per poderavançar, millorar, obtenir bons resultats, cal poder treballar amb els mateixosalumnes durant alguns anys; seria molt positiu que els nois i noies formessin partde la coral més d’un curs seguit, per tal de donar continuïtat a la tasca feta, totbuscant un cert nivell musical.

Aquestes dues qüestions obvies, bàsiques i fonamentals per qualsevol coral(temps suficient per assajar i continuïtat dels cantaires) quasi sempre costa moltposar-les a la pràctica, tot i que es poden oferir crèdits variables d’educació vocal ies poden fer altres combinacions més imaginatives, ja que el crèdit variable de“cant coral” no és, ni de bon tros, suficient per nodrir i fer avançar la coral d’un IES,només és un primer pas.

Segur que podem aplicar aquella dita castellana: “a grandes males, grandesremedios” ja que és evident que tots aquells professors/es de música que hanvolgut tirar endavant una coral en el seu centre, ho han aconseguit, malgrat lesdificultats, però han hagut de posar-hi molta imaginació, temps personal, esforç,moltes vegades sacrifici i, fins i tot, diners per continuar formant-se; sabeu quanvalen els cursets de direcció coral?

5.1. TEMPS DE DEDICACIÓ.

Igual que tots els plantejaments tècnics de l’assaig (dels quals n’hem parlata l’apartat 2) la seva freqüència i duració també tenen una relació directa amb elsresultats que obtindrem. De fet, estem convençuts que de la planificació temporalen depenen, en gran mesura, els resultats artístics de qualsevol cor,independentment de les seves característiques. Per dir-ho d’una altra manera, ésuna de les claus per entendre per què unes corals canten millor que unes altres, enigualtat de condicions.

♪ El temps del director/aÉs evident que el director/a necessitarà un temps setmanal, d’una hora i

mitja a dues hores, de treball directe amb els seus cantaires, a més de complir ambles feines extramusicals (apartat 3.1.4.).El més desitjable seria que aquest tempsestigués contemplat com a hores lectives. Si aquest temps porta el nom de crèditvariable no hi haurà cap problema en aquest sentit, però ja sabem que els crèditsvariables o són trimestrals (3 hores per setmana) o quatrimestrals (2 hores persetmana) i després ja s’ha acabat, de manera que ens poden ajudar, però no sónpas la solució. Cal buscar alguna fórmula que permeti la continuïtat i aquestatampoc passa per les hores de crèdit comú, ja que hi han altres continguts atreballar i el cant coral només és una petita part de la feina a fer.

Crec que la solució a aquest problema temporal passa, indiscutiblement,per la implicació de la directiva del centre en el projecte de la coral. Si la directivaho veu amb bons ulls, estic convençuda que sortiran les hores necessàries per que

39

el professor/a s’hi pugui dedicar. Tampoc és tant temps, si pensem amb les“alegries” acadèmiques que pot proporcionar de cara a l’exterior. Una coral quetreballa bé pot acabar esdevenint un símbol de qualitat pel propi centre. És un bonainversió!

Altres vegades, quan la directiva no pot assumir les hores de professor/a,és l’AMPA qui ho pot tirar endavant com a activitat extraescolar, pagant, a part, lesdespeses del director/a, que pot ser el mateix professor/a de música del centre obé algú de fora. Creiem que aquesta segona opció no és tant bona, ja que la coralqueda una mica més desvinculada de la pròpia labor educativa del centre.

♪ El temps dels alumnesSi treballem el cant coral en hores del crèdit variable, no hi ha res a discutir

pel que fa al temps dels alumnes, però si escollim un altre sistema la cos canvia.Les hores del pati, alguna hora al migdia o en horari d’activitats de tarda,

són les opcions que ens queden i, en aquest cas, el que pesa més són lescaracterístiques horàries del propi centre, la disponibilitat que manifestin elscantaires i la imaginació del director/a.

A tall d’exemple us explicaré el que hem anat fent durant més de dotze anysen el meu centre. Sempre hem treballat en estones de pati. Els anys que hempogut treballar a 3 veus, fèiem 4 assaig (4 patis) per setmana, la qual cosaimplicava que cada alumne venia a dos assaigs, l’un el de la seva corda i l’altrel’assaig comú. Durant aquests últims anys, que només treballem a 2 veus, fem 3assaigs i cada alumne assisteix a dos d‘ells. És una fórmula que ens funciona proubé, però que no és infal·lible; quan venen els exàmens o quan comença a fer bontemps, es produeixen algunes desercions.

Aquest sistema té altres avantatges, com el de permetre l’entrada a la coralde gent de nivells diferents, de 1er a 4art d’ESO, i això ens proporciona continuïtat(ja en parlarem a l’apartat 5.3.). També té l’avantatge de quedar, d’alguna manera,desvinculat del currículum obligatori, ja que els alumnes no s’han d’examinar, pertant ho han d’assumir com una activitat voluntària, a la vegada que s’hi han decomprometre. Considerem que aquest voluntarisme compromès té un gran valorpedagògic.

Malgrat aquestes estones de pati, quan s’atansa un compromís, quasisempre cal fer algun assaig extra, per deixar-ho tot a punt. En aquest sentit tot ésvàlid: alguna hora de classe, un cap de setmana, al vespre... aquí ja depèn de ladisponibilitat i l’acord de tots plegats.

5.2. CRÈDIT VARIABLE.

Si finalment decidim tirar endavant la coral a partir del crèdit variable, caldràque reflexionem sobre els aspectes positius i negatius.

♪ Aspectes positius1. Disposar d’unes hores concretes reconegudes en l’horari del professor.2. Assegurar-nos l’assistència dels alumnes, ja que és una matèria que

desprès haurem d’avaluar.3. Tenir la possibilitat d’introduir el cant coral a alguns alumnes que no ho

haurien fet si es tractés d’una activitat voluntària (es pot donar el cas, al’hora d’escollir el C.V., que algun alumne triï el cant coral un copdescartades les altres opcions)

40

♪ Aspectes negatius1. La limitació de continuïtat que planteja el C.V. (trimestral o quatrimestral) i

que no assegura poder fer l’activitat durant tot el curs, a no ser s’inventialgun sistema que ho garanteixi, com per exemple: dos crèdits variablesquatrimestrals, un el de cant coral i l’altre relacionat amb algun aspecte delllenguatge musical, com a C.V. de centre, que s’haurà de programar amb elvist i plau del Departament.

2. Estem convençuts que ha de cantar qui vulgui cantar. Si ho plantegem coma C. V. ens podem trobar a classe amb gent desmotivada, que no els agradii, el que és pitjor, que no vulguin. Creiem que cantar ha de ser totalmentvoluntari.

3. El C.V. pot ser molt útil a l’hora de dinamitzar un grup per a que canti, peròcreiem que no és la via definitiva per disposar d’una coral activa i dilatadaen el temps, que pugui acabar esdevenint un signe d’identitat del propicentre.

5.3. ACTIVITAT OBERTA A TOTA L’ESO.

Com ja hem dit, el C.V. de cant coral ens pot servir per iniciar i perempènyer el projecte d’una coral en qualsevol IES, però no serà la garantia decontinuïtat que pretenem, de manera que caldrà buscar altres solucions.

Nosaltres animem al professor/a de música que pensi i plantegi algunaformula (apartat 5.1.) que permeti garantir tres qüestions que ens semblenfonamentals:

1. La possibilitat que la coral estigui formada per alumnes de tots elsnivells (ESO, BAT o Cicles Formatius). En aquest cas estem convençutsque barrejar les edats d’un grup de gent que treballa vers un objectiu comú,és absolutament positiu.

2. Si complim el primer punt i podem obrir la coral a TOTS els alumnes delcentre, també aconseguirem el segon objectiu, que és fonamental: garantirla continuïtat d’un alt percentatge d’alumnes. Ens podem trobar ambnois i noies que han treballat amb nosaltres durant 3, 4 o 5 cursos; realmentés una satisfacció veure la seva evolució vocal, com els costava al principi icom cap al final del seu pas per la coral, han aconseguit fer-ho molt més bé,esdevenir els pilars del grup i aprendre cançons que els acompanyaran laresta de la seva vida. Sense aquests alumnes fidels a la coral, no es podriaplantejar cap projecte d’un cert nivell.

3. Fer-ho fora del marc pròpiament lectiu assegura un altre element queconsiderem fonamental: que sigui una activitat voluntària. Creiem quecantar ha de ser un acte voluntari, s’ha de fer amb ganes i motivació, ambinterès i gust. No ens ha d’estranyar si durant el curs es produeixen algunesbaixes. Si un alumne s’atansa a l’activitat i després no n’està satisfet, no liagrada o troba que no respon al que ell esperava, no passa res. És moltimportant que disposem de cantaires convençuts, però també és essencialque els sapiguem convèncer.

41

6. EL CONCERT.

El concert és l’hora de la veritat, és quan haurem de mostrar públicamentels resultats del nostre treball, de la labor dels alumnes i col·laboradors; serà elpunt de confluència de tots els esforços, el moment de la veritat.

Tots sabem que quan es fa un concert, les vivències són diferents a leshabituals. Els cantaires s’han de concentrar més, han de tenir cura de la sevaactitud, sabent que el públic està pendent d’ells. Dalt de l’escenari se sentensensacions especials que sorgeixen al sumar les energies personals de tots elsintèrprets i del públic. L’experiència és quasi bé màgica i d’això els alumnes se’nrecorden i, el que és millor, se’n recordaran.

És molt important, doncs, que els concerts es programin amb l’antelaciónecessària per poder-ho tenir tot controlat. En aquells casos en que el concert jasigui un “clàssic” de la vida cultural del centre, això no serà cap problema. Nadal,St. Jordi, el lliurament de les orles o fi de curs, la Trobada de Corals o algun altreesdeveniment propi del centre, seran dates que ja les tindrem presents des decomençament de curs.

Poder programar els concerts del curs amb dates conegudes o béaproximades, transmet als membres del grup seguretat i aquesta seguretat ésbàsica per aquelles persones que fan una activitat voluntària, però que resultaexigent i els demana un compromís. Si els nostres alumnes saben, prèviament,què els espera, sabran també quina haurà de ser la seva contribució.

Però també és veritat que de vegades sorgeixen compromisos o ocasionsde cantar que no estaven previstes. És important que es valorin, però sempre quees pugui , cal acceptar. L’oportunitat de cantar davant el públic fa que surti de dinsdel cantaire lo millor d’ell mateix; resulta un gran incentiu. De totes maneres, abansd’acceptar caldrà fer-ne una valoració seriosa de la seva conveniència o no, perpoder complir amb dignitat, mostrant un treball ben fet.

En els següents punts anirem analitzant quina és la funció de tots elselements que conflueixen en el concert.

6.1. EL DIRECTOR/A.

En l’apartat 3 ja fèiem un repàs sobre el paper del director de cor, però hemdeixat per aquest punt totes aquelles qüestions relacionades amb la figura deldirector en el concert.

Hem de tenir present que el concert és el moment de la veritat, l’examen, ésquan es posa en evidència el treball fet, quan es veu si s’han superat els reptes oes posen de manifest les mancances. En el concert també es posa enfuncionament una certa “teatralitat” que ens ajudarà a connectar amb el públic. Detot el que acabem de dir el responsable, per bé o per mal, n’és el director/a.

Si falta un, dos o tres cantaires, el concert es pot fer igual; si hi ha molt opoc públic, el concert es pot fer igual; però què passa si el director no hi és?

42

Segurament si a un cor professional li faltés el director a última hora, abans delconcert, podria agafar el relleu el director suplent, que per això està, però en elnostre cas si el director/a no hi és, s’ha de suspendre el concert.

A l’hora del concert, doncs, el director/a n’haurà de ser el motor, qui facifuncionar la maquinaria, qui doni la cara a tots els efectes. Haurà de ser el màximresponsable.

6.1.1. La seva responsabilitat en el concert.

La responsabilitat, millor dit, les responsabilitats del director en el concertsón moltes i molt variades. Les podríem dividir en tres apartats: abans, durant idesprés del concert.

♪ Abans del concertAbans del concert cal pensar en tots els detalls. És probable que tinguem

algú que col·labori amb nosaltres, tant pot ser un professor/a o un alumne, però quiho haurà de supervisar tot serà el director/a.

Tenir les partitures a punt, si se’n fan servir, els instruments, faristols,micròfons, escenografia (cortines, decorats, projeccions...), programes de mà, lescartes als pares, les invitacions, les instruccions d’horaris, vestuari etc. saber quifarà les fotos o el vídeo. Totes aquestes, i pot ser algunes més, seran lesocupacions del director/a prèvies al concert, a més de fer, segurament, algunassaig extraordinari per donar les últimes “instruccions” i assegurar uns bonsresultats en el concert.

♪ Durant el concertDurant el concert caldrà que el director/a estigui molt atent a l’actitud dels

seus cantaires. En tot moment haurà de saber captar la seva atenció, per tal queestiguin el màxim pendents possible dels gests i les indicacions del director/a. Peraconseguir-ho caldrà que el propi director/a es mostri concentrat i tranquil, quesigui capaç de transmetre serenitat i seguretat per tal de crear un clima deconfiança entre cantaires i director/a. Segur que el públic també sabrà captar-ho. Siel director/a no es mostra segur i convençut del que fa, els cantaires i el públictambé rebran aquestes “males vibracions” i segur que la cosa no funcionarà. Pertant, l’actitud del director/a és fonamental.

De vegades, quasi sempre, és el propi director/a qui farà una presentaciódel concert i de les peces que s’interpretaran. És bo que ens ho preparem, peròcrec que més val no llegir-ho. Si som capaços de dir-ho sense un paper a la mà, lacomunicació amb el públic es farà molt més directa i serà una manera de començarel concert amb més bon peu.

Salutacions, entrades, sortides, fins i tot mirades i gesticulació formen partde la litúrgia, de la teatralitat del concert i crec que són detalls importats dels quecal tenir cura.

♪ Posteriorment al concertUn cop acabat el concert encara no és el moment per pensar que ja hem

enllestit la feina. El primer que hem de fer és felicitar els alumnes per l’esforç quehan fet, tant si el resultat ha sigut bo com si no n’ha sigut tant i després s’ha derecollir tot i haurà de ser el director/a qui prengui la iniciativa.

Hi ha una altra tasca més important que caldrà fer: la valoració del concert.Ens plantejarem unes preguntes fonamentals: què ha anat bé? Què no ha anat bé?

43

Què es podria millorar? Què hauríem de fer per millorar-ho? Aquestes quatrepreguntes ens proporcionaran els elements per fer una anàlisis raonada del concerti segurament ens ajudaran a plantejar-nos el proper repte. Ja se sap, quan s’acabaun concert ja hem de pensar en el següent.

6.2. ELS CANTAIRES.

Sense ells no hi hauria coral; sense ells, doncs, no hi hauria concert. Totssón importants; els bons, els no tant bons i també els dolents. Els bons perquèfaran tirar endavant la coral, els no tant bons perquè segurament podran aprendredels bons i dels seus consells i els dolents perquè els reptes que ens plantegin ensajudaran a millorar com a directors/es.

Però ara el que volem és analitzar quin ha de ser el paper, l’actitud, elcompromís dels cantaire a l’hora del concert.

6.2.1. Què els demanem?

Ja hem dit que el concert és el moment de la veritat i és, també, quan méshem d’exigir als nostres cantaires. De fet potser no caldrà manifestar aquestaexigència de forma explícita; els mateixos cantaires, un cop estiguin dalt del’escenari es transformaran en persones atentes, disciplinades, disposades al quecalgui. És produirà una fantàstica metamorfosi.

Però, sigui com sigui, nosaltres hem de demanar als nostres cantairesdisciplina, perquè és necessària en el desenvolupament de qualsevol activitatcol·lectiva, concentració, per poder respondre amb rapidesa a les indicacions deldirector/a, compromís, que els ajudi a comprendre que tots som importants i que elbon funcionament del concert depèn de tots i cada un d’ells i col·laboració, per tald’estar disposats a ajudar, quan calgui i amb el que calgui.

Ja veieu que aquestes paraules: disciplina, concentració, compromís ocol·laboració, moltes vegades estan lluny dels nostres alumnes adolescents, peròés increïble com davant el concert es posen a funcionar d’una manera perfecta isón els propis alumnes els que ens en donen lliçons. Suposo que aquest també ésun gran valor que el cant coral porta en ell mateix.

6.2.2. Treball en grup

Tots sabem que a l’ESO es valora molt el treball en grup pel que aportad’humanitat, companyonia i convivència. Humanitat per posar tots elsconeixements i qualitats individuals al servei col·lectiu. Companyonia que ens ajudia la creació d’un clima adequat i necessari per fer front a les exigències i sacrificisque l’activitat coral comporta. Convivència per establir lligams personals entre totsels membres que formen part del grup.

Creiem que el cant coral és una disciplina en que aquests valors i actitudssón fonamentals i encara hi afegirem un plus a l’activitat coral respecte les altresactivitats col·lectives que puguin fer els nostres alumnes. Cantar és una activitat engrup que fomenta el gaudi artístic, que té la capacitat de penetrar en els sentiments

44

més íntims dels individus que en són protagonistes, la qual cosa, penso, en faaugmentar el seu valor.

Totes aquestes qualitats i beneficis del cant coral com a disciplinacol·lectiva conflueixen i es posen de manifest a l’hora del concert.

6.3. LA POSTA EN ESCENA.

A tot el que envolta el concert, dalt de l’escenari, i que no és la música,pròpiament dita, ho anomenarem “posta en escena”.

Crec que és important que els concerts que oferim al públic tinguin algunacosa més que les cançons que hem preparat; cal també que pensem en introduiralgun element de teatralitat que ajudarà, de ben segur, a crear un clima més màgici excepcional a la nostra actuació. Les llums, cortines, plantes o flors, decorats,projeccions, el propi color de l’escenari, el vestuari, juntament amb les nostresentrades i sortides, sempre ben fetes, amb la màxima disciplina i respecte enversel públic, les salutacions, picar de mans en un moment determinat, algun pas deball etc. poden ajudar a fer més atractiva i completa la nostra actuació.

Qui haurà de vetllar, imaginar i decidir sobre aquests elementsextramusicals que apareixeran en el concert? Una vegada més la resposta és eldirector/a de la coral, però segurament no estarà sol; un professor/a de dibuix li potdonar un cop de mà pel que fa als elements decoratius plàstics. Algun professor/aaficionat al teatre o que porti el grup de teatre del centre, si n’hi ha, ens pot ajudaramb la seva opinió i col·laboració. Segur que sempre trobarem algú amb quirecolzar-nos, però , evidentment, un cop més les decisions i la coordinació de totplegat acabarà sota la responsabilitat del director/a.

6.3.1. On actuem

És evident que el lloc on actuarem condicionarà la nostra posta en escena.Si es tracta d’una sala del propi centre podrem treballar la posta en escena ambmés comoditat. Els moviments dels alumnes dalt de l’escenari segurament espodran assajar a la mateixa sala, així com podrem pensar amb els elementsd’il·luminació i sonorització comptant amb un coneixement objectiu. Tot plegat ensfacilitarà la feina i ens donarà confiança.

Si la sala de concerts on hem de cantar ens és desconeguda, caldrà queabans d’actuar l’observem i l’analitzem i, sobre tot, en fem una prova de so ipractiquem les entrades i sortides, per tal de familiaritzar-nos amb els elementsbàsics, resposta sonora de la sala i espai de que disposem.

És cert, però, que de vegades no es té aquesta oportunitat i que hem decantar sense haver pogut provar la sala prèviament. Aquest fet resulta negatiu, jaque ens pot provocar inseguretat i desconfiança. Però la majoria de vegades enque ens trobem amb aquesta situació és perquè participem en una trobada o en unconcurs i no ho fem sols, segurament hi ha altres corals que es troben en lesmateixes condicions i que també estan obligades a superar les dificultats com espugui.

45

Per tant, en qüestió d’escenari, és molt important que tinguem tots elselements controlats i preparats, segur que el resultat de la nostra actuació seràmolt millor.

6.3.2. Qui tenim de públic

Les corals dels IES acostumen a tenir un públic fidel i entusiasta; alumnes,amics, professors, pares i familiars constitueixen el gruix dels qui se situaran al’altra banda de l’escenari.

Serà un públic fidel, fàcil de tenir content, serà benvolent i entusiasta, sabràperdonar els errors i no tindrà mandra d’aplaudir de forma generosa. Però segurque també serà un públic amb ulls i orelles i la nostra feina consistirà encompensar la seva generositat oferint-li un treball digne.

Si la feina està ben feta, els alumnes que estiguin entre el públic admiraranels companys cantaires, els professors sabran valorar la importància de la feinafeta en equip i els pares apreciaran positivament la tasca educativa de l’IES, ja quela coral en serà un exponent. Tot plegat ens proporcionarà una satisfacció general.Per tant, és evident que quan actuem davant un públic ”casolà” el nostre nivelld’exigència ha de ser igual o superior a quan ho fem davant d’un públic mésheterogeni i divers. Actuar davant un públic “desconegut” de ben segur queestimula el nostre nivell d’autoexigència. Això també serà bo.

6.4. EL PROGRAMA DE MÀ.

No se si parlar del programa de mà pot semblar gratuït o de tant evidentinnecessari. Segurament tots els professors/es de música són assidus als concertsi moltes vegades han observat i fullejat diferents tipus de programes de mà. Però,per si de cas, m’he pres la molèstia de fer algunes observacions sobre elprograma, ja que és un element més del concert que pot ser molt útil percomunicar-nos amb tot el públic i també pot servir com a recordatori de lesdiferents actuacions de la coral al llarg de la seva trajectòria.

El programa de mà és com una tarja de presentació. El públic el podrà llegiri observar abans que comenci el concert. Serà la primera imatge del grup abansque soni la música. Si no tenim cura a l’hora d’elaborar-lo, si el fem de qualsevolmanera, donarem a entendre que la nostra forma de treballar no és prou seriosa.

Després de tota la feinada que suposa preparar un concert, creiem que valla pena dedicar una estona al programa de mà. Cal que en tinguem cura per talque a través d’ell s’acabin d’arrodonir tots els esforços que hem fet per prepararl’actuació.

Un programa ben fet ens pot ajudar a iniciar una bona comunicació amb elpúblic, estimulant així la seva atenció, ens permetrà acostar-nos a ell i establir elslligams que es creen quan es comparteix una feina.

Es tracta de pensar-hi, de tenir clar que el programa de mà és un elementmés del concert i segurament és un element molt important.

46

6.4.1. Format del programa de mà

La forma, color, mida, tipus de paper, tipus de lletra o les il·lustracions delprograma són aspectes totalment subjectius, que depenen dels gustos deldirector/a i dels col·laboradors que intervinguin a l’hora d’elaborar-lo.

Sigui com sigui, caldrà que vigilem i tinguem en compte algunes qüestionsformals objectives. Haurem d’evitar utilitzar paper que faci soroll quan consultem elprograma, o que el format sigui massa gran i difícil de manipular; la lletra no convéque sigui massa petita, sinó no es podrà llegir amb poca llum.

Un text de presentació del grup, no massa llarg, el nom de tots elsintèrprets, deixar clar com estan estructurades les parts del concert, no oblidar elsagraïments o fer constar el nom dels col·laboradors, ajudarà a que l’espectador sesenti més posat en situació, fomentant així una actitud més receptiva i participativa.

6.4.2. Informació

El primer que ha de quedar molt clar en el programa és quines obress’interpretaran. El públic, abans que comenci el concert, llegirà els títols i aniràcomprovant si coneix alguna de les cançons que es cantaran; d’aquesta maneras’anirà predisposant a gaudir de l’actuació.

El programa també ha d’incloure dates. Saber el dia i l’any de cada concertens serà molt útil a nivell d’arxiu. Els autors, a ser possible, hauran d’anaracompanyats per la data de naixement i mort; si sabem l’any de composició del’obra també la hi posarem.

El nom de l’autor de l’obra, si és anònima o popular, el nom de l’adaptador ode l’harmonitzador, també hauran de figurar al programa.

Fins aquí hem explicat quina és la informació bàsica d’un programa de mà.Però segur que la podem complementar amb altra informació que ajudi encara mésa introduir el públic en allò que els volem oferir.

El programa de mà pot també contenir informació sobre altrescircumstàncies del concert: si el concert està dedicat a algú, o a algun fet concret.Podem incloure-hi una presentació del grup o bé donar-hi indicacions tècniques ihistòriques sobre les obres interpretades. Qualsevol dada addicional pot ajudar aque l’espectador ho trobi més interessant. Si cantem obres estrangeres amb el textoriginal, pot ser molt convenient que s’incloguin les traduccions perquè el públicpugui seguir el significat del text.

En el programa també hem de tenir present el nom dels intèrprets i de totsels col·laboradors. Vigilem de no oblidar el nom de ningú, serà una manera dereconèixer públicament el seu valuós treball.

Abans de fer-ne les còpies caldrà que ho revisem tot per evitar possibleserrors o mancances d’última hora. Val més detectar-ho abans del concert i poder-ho corregir, que no començar a cantar just després d’haver-nos adonat que enshavíem oblidat del nom d’algun col·laborador, quin compromís!

47

6.4.3. El programa fa història

A part de servir de nexe d’unió amb el públic, els programes de mà tambétenen una altra funció: ajudaran a rememorar i construir la història del nostre grup.Deixaran constància del que haurem anat fent al llarg dels anys, dels llocs on hemactuat, de les obres que haurem cantat, dels noms dels col·laboradors que haurananat passant...

Només per tot això valdrà la pena fer-los ben fets i ben complets, ja queconstituiran una font d’informació molt valuosa.

6.5. VALOR PEDAGÒGIC DEL CONCERT.

Abans de parlar del valor pedagògic del concert, pròpiament dit, crec queval la pena fer una petita reflexió sobre els valors pedagògics del cant i la músicaen general. I reflexionant sobre aquest punt, voldria reproduir les paraules queescriu Eulàlia Ramos a la Circular del SCIC, al número 120, pàgina 24: “Tots estemd’acord que cantar no només potencia una sèrie de coneixements estrictamentmusicals, com el ritme, la melodia, la pulsació, l’harmonia, el fraseig, la dinàmica, larespiració i també l’educació de la veu i de l’oïda, sinó que a més es potenciatambé la intel·ligència, la memòria, la voluntat, el sentit crític i estètic, lacomunicació, la creativitat, la imitació, la comparació, la individualitat i sociabilitat ien definitiva l’ésser humà en tota la seva complexitat”.

Dit això no se si es pot afegir alguna cosa més, quan resulta que nosaltrestambé estem absolutament convençuts de l’altíssim valor que té el cant coral.

Però no volem deixar d’insistir en alguns aspectes que volem destacar: apart dels coneixements objectius que es poden adquirir cantant, cantar és algunacosa més, és una vivència, és un sentiment tant a nivell individual com col·lectiu, ésuna manera de compartir emocions i sentiments tot gaudint de la música, totsentint-la amb les orelles i amb la pròpia pell.

Si volem concretar una mica quin és el valor pedagògic del concert, ja queen tot l’apartat 6 ens hem referit a ell, pensem que el concert és el moment en quel’alumne s’adona de com els esforços fets al llarg de molts assaigs, durant untreball continuat i persistent, ens recompensen amb el goig de l’actuació pública i elreconeixement dels qui ens escolten.

La concentració, l’actitud, l’atenció al director/a, el fet de cantar dememòria.. seran grans esforços que exigirem als nostres adolescents i que ellsmateixos estaran contents i satisfets al veure que són capaços de respondre a lesnostres exigències.

48

7. GESTIÓ ESCONÒMICA DE LA CORAL

És probable, o gairebé segur, que la gestió econòmica de la coral d’un IESacabi, també en mans del propi director/a, encara que, amb una mica de sort,podrem comptar amb l’ajut de la figura de l’administrador del centre; aquest és elcas del meu institut.

El que està clar és que la coral necessitarà que algú faci quatre númerosper tal de tenir present quines seran les nostres necessitats i com finançar-les.

7.1. QUINES SÓN LES NECESSITATS

Les necessitats poden variar en funció dels projectes que pretenguem dur aterme, però hi haurà algunes despeses que, segurament, seran comunes a totesles agrupacions corals.

1. Les fotocòpies. Totes les corals dels IES utilitzen fotocòpies; potserno és el millor sistema, però és el que tenim més a l’abast i és elmés econòmic. Al cap de l’any se’n gasten moltes i es converteix enuna despesa considerable.

2. Els programes de mà. Les nostres actuacions sempre aniranacompanyades d’un programa de mà. Si el concert el fem dins elcentre, com una activitat de centre, el programa el podem fer ambl’ordinador i després fer-ne les fotocòpies necessàries, però si estracta d’una actuació de més “compromís” caldrà fer els programesimpresos i, probablement, també n’haurem de fer cartells, la qualcosa farà augmentar les despeses.

3. El vestuari. El vestuari l’aportarà cada un dels nostres cantaires,però si volem que llueixin alguna peça de roba distintiva, unasamarreta, un mocador, un fulard ...caldrà que els hi facilitem, ambla despesa que això comporta, despesa que val la pena peraconseguir un efecte visual, una posta en escena més maca.

4. Decoració de l’escenari. És probable que calgui decorar l’escenari,la qual cosa sempre ajudarà a completar la nostra actuació. En totcas caldrà que tinguem present aquesta despesa.

5. Col·laboracions. En més d’una ocasió serà necessari demanar lacol·laboració d’altres músics per millorar el muntatge que volem fer.Si aquests col·laboradors són alumnes del centre, la despesa quepoden generar serà mínima, però si necessitem altres ajuts, com perexemple un cantant solista, un pianista, guitarrista etc. caldrà quepensem quant se li paga o bé quin regal se li ha de fer.

6. Flors. Als concerts no hi poden faltar les flors, que acabaran dedonar lluïment al muntatge. Són una bona despesa i de vegades unamica incòmoda, ja que és el propi director/a qui ha d’encomanar el“seu” propi ram, però crec que hi ha concerts que ho requereixen is’ha de fer; sempre hi ha la possibilitat de triar un ram modest.

7. Desplaçaments. És evident que els desplaçaments són el capítolmés important dins de les despeses. Cal que la coral es mogui,participant en trobades, fent una sortida de fi de curs..., ens ajudaràa cohesionar el grup, a fer que la coral sigui alguna cosa més queuna colla de cantaires, i per tot això caldrà diners. Els autocars sóncars i durant el curs convindrà que en contractem més d’un.

49

7.2. COM LES FINANCEM.

Com ja hem dit, partitures, programes, cartells, vestuari, sala de concerts,col·laboracions d’altres músics, sortides..., generaran unes despeses que caldràcobrir; com? Bé, ja sabeu que cada IES és un món i la gestió dels diners nos’escapa a aquest tòpic, però podem afirmar que hi ha unes fonts d’ingressos quepoden funcionar a tots els centres i que són:

1. AMPA. L’associació de mares i pares del centre segurament esmostrarà sensible i amb voluntat d’ajudar econòmicament la coral ino serà difícil que en els seus pressupostos hi figuri una partidadestinada al nostre grup de cantaires. Que confiïn en nosaltrestambé farà augmentar la nostra responsabilitat.

2. El centre. Si la coral es compromet a no faltar en els actes méssignificatius que es vagin fent durant el curs (Nadal, St. Jordi, fi decurs, actes culturals diversos...) de ben segur que la direcció delcentre també respondrà a les necessitats econòmiques de la coral ipodrem comptar amb la seva col·laboració.

3. Actuacions. Segurament serà molt més difícil l’obtenció de diners através d’alguna actuació, però no és impossible. Sempre que espugui, quan es presenti l’ocasió, no s’ha de dir mai que no a unaproposta que generi beneficis; la nostra coral ho necessita tot.

4. Concursos. Encara que hi ha poques ocasions de participar encertàmens competitius, que estiguin al nostre abast pel que fa alnivell, cada any hi ha l’oportunitat de participar en algun concurs. Unconcurs que pot representar un repte pels nostres cantaires i els potesperonar a millorar el que fan i a més poden guanyar un premi enmetàl·lic per la coral, aleshores ja ho podem plantejar com unapossibilitat al nostre abast i pot significar una nova font d’ingressos(de vegades també de despeses!; caldrà valorar-ho).

5. Subvencions. Cada any el Departament d’Ensenyament publica alDOGC una resolució per la qual una partida de diners són destinatsa ajudar a agrupacions corals, de dansa, etc. que hagin fet o bétinguin previst fer algun desplaçament, però que caldrà estar molt alcas de quan surten (als voltants de l’abril) ja que el termini depresentació dels papers no acostuma a ser gaire llarg, i seria unallàstima no arribar-hi a temps.

6. Aportacions dels cantaires. En funció de quina sigui la política delpropi centre i el paper de la coral en la vida socio-cultural de l’IES,les aportacions econòmiques dels cantaires variaran: des de fer-lospagar l’import total de les sortides que es fan, fins a intentar que elcantaire no hagi de posar un cèntim de la seva butxaca, hi pot haverun terme mig. En tot cas dependrà, sobre tot, de si les anteriors fontsd’ingressos que hem esmentat han funcionat o no. A partir de lameva experiència puc afirmar que quan menys demanem alcantaire, econòmicament, millor. El fet de poder fer alguna sortidacomplementària gratuïta, per exemple, pot ser un incentiu més peratreure els cantaires i quan més seductora sigui la nostra coral,millor!

Aquestes són algunes fonts d’ingressos que poden funcionar a qualsevolcentre, però és evident que no tenen perquè ser les úniques; la imaginació i lacreativitat de cada director/a de coral i de cada junta directiva de cada IES enspodria sorprendre amb altre idees: loteria, rifes, venda de samarretes...

50

8. AVALUACIÓ DEL TREBALL REALITZAT

Segurament poques activitats hi ha que, com el cant coral, ens permetinmantenir un contacte directe i personal amb els alumnes, ens donin la possibilitatd’observar i seguir quina és la seva concentració, la seva disponibilitat, les sevesganes i el seu entusiasme i també ens permetin conèixer i valorar la seva dedicacióa la matèria, el nivell d’assoliment dels coneixements que els hi hem transmès i laseva contribució a la interpretació del conjunt.

Així, doncs, donades totes les dades de que disposarem, avaluar la nostraactivitat i la contribució dels alumnes no serà pas massa complicat i més tenint encompte que la majoria de vegades aquesta valoració no s’haurà de reflectir ambqualificacions concretes, sinó que haurà de consistir en un seguit de “reflexions”que ens ajudin a ser crítics amb nosaltres mateixos i que fomentin la millora de lanostra tasca.

8.1. QUAN AVALUEM.

El quan avaluem depèn, en primer lloc, de com hem organitzat la coral. Siaquesta coral ha sorgit a partir d’un crèdit variable, és evident que l’avaluarem igualque els altres crèdits variables, posant la nota individual al finalitzar el crèdit. Si estracta d’una activitat voluntària, distribuïda al llarg de tot el curs, estem parlant d’unaltre tipus d’avaluació, que la podríem anomenar “avaluació interna”.

Aquesta avaluació interna no consistirà en posar nota a ningú; es tractaràde fer una reflexió acurada i seriosa un cop acabats els concerts, de manera quesiguem capaços de valorar les qüestions positives i negatives de l’actuació pública.A l’apartat 6.1.1. ja comentàvem que posteriorment al concert caldrà reflexionarsobre com han anat les coses, què ha funcionat i què no ha anat bé, i també enshaurem de plantejar què haurem de fer per tal de millorar i rectificar els errors.

També serà molt important que cap a final de curs fem una memòria, quetant serà útil per nosaltres mateixos com per mostrar a la directiva tota la tasca quela coral ha fet. Aquesta memòria també serà una mena de document d’avaluació ien ella hauran de figurar:

� El nom de tots els alumnes que han participat a l’activitat durant tot el curs,especificant les altes i baixes que s’han anat produint (teniu en compte quesi és una activitat voluntària sempre hi haurà “moviment” d’alumnes).

� Els concerts que hem fet i la seva valoració, especificant-ne totes lesincidències.

� Els col·laboradors que ens han anat ajudant, concretant quina ha estat laseva labor.

� L’explicació de com s’han gastat els diners i quin ha estat el criteri al fer-ho.

Bé, en definitiva, caldrà que ho expliquem tot al voltant del nostre grup i nopenseu pas que aquesta serà una feina de poca importància; de ben segur que pernosaltres, com a directors/es ens serà molt útil ja que ens ajudarà a fer una reflexióintensa i pausada sobre la nostra trajectòria durant el curs. Moltes vegadesnosaltres mateixos quedarem sorpresos del que hem arribat a fer en un any!

51

8.2. QUÈ AVALUEM.

Ja hem comentat i insistit en que al cantar en una coral treballem tant sobreels aspectes tècnics i artístics de la música com sobre els aspectes humans derelació social que comporta el treball en equip, per tant a l’hora d’avaluar la tascade la coral ens fixarem en ambdós aspectes, encara que moltes vegades noquedaran clars els límits de cada un. Segurament al plantejar-nos què avaluem elsaspecte purament musicals es barrejaran amb els de relació humana.

Podem avaluar les següents qüestions:

� Si hem assolit els objectius plantejats a nivell musical.� Si hem tingut, o no, poder de convocatòria a l’hora d’aconseguir cantaires.� Si el públic que ha assistit als nostres concerts ha quedat satisfet.� Si el repertori triat ha sigut encertat o no i per què.� Si hem comès algun error en els plantejaments.� Si la posta en escena ha sigut correcta o bé hi ha hagut alguns elements

que no han funcionat.

També seria molt interessant elaborar unes fitxes de valoració dels concertson quedessin reflectits els aspectes que acabem de citar. Aquesta fitxa podriaquedar arxivada juntament amb el corresponent programa de mà. Així, de mica enmica, es podria anar escrivint la història de la nostra coral.

8.3. A QUI PRESENTEM ELS RESULTATS.

És evident que els primers interessats en portar-ho tot en ordre, tenir elspapers ben arxivats i la memòria clara som nosaltres mateixos, com a directors/es.Però és molt important que els resultats de la feina feta també la tinguin present,sobre tot, els membres de la directiva, els companys/es del claustre, l’AMPA i fins itot el propi delegat/a del Departament.

Tots sabeu que la majoria de nosaltres tirem endavant la nostra coral ambmolt esforç i dedicació. És evident que ho fem perquè ens agrada, que ho fem ambel cap i amb el cor, però si els de més amunt ens ho saben valorar, seguramentcontinuarem la nostra tasca sense desànim i amb l’impuls que es necessita.

52

CONCLUSIONS

Ja heu vist com en aquesta primera part del treball s’ha fet un repàs sobretotes les qüestions tècniques, d’organització i fins i tot filosòfiques que envolten elcant coral. També hem fet un esforç per intentar que les nostres explicacions nodeixessin mai de banda el fet que nosaltres, com a professors/es de secundària,hem de treballar amb uns cantaires un tant especials (adolescents poc avesats altipus de música que els proposem). Hem intentat, doncs, que aquest primer blocsigui una mena de manual teòric i pràctic que pugui orientar i donar idees als quevolen treballar el cant coral en els seus IES.

De llibres sobre cant coral, tècnica vocal, direcció de cors etc. n’hi ha unsquants, però que específicament ens serveixin pels nostres adolescents no n’hetrobat cap, de manera que hem fet un esforç per adaptar tota aquesta literaturacoral a les necessitats pràctiques d’un IES.

Per fer-ho tot tocant de peus a terra també hem intentat posar-nos encontacte i intercanviar opinions amb altres professors/es que dirigeixen una coralen el seu centre. Aquesta tasca no ha resultat gens fàcil i al final només hem pogutcomunicar-nos amb alguns d’ells que, molt amablement, han respost unaenquesta, els resultats de la qual ens han ajudat a entendre una mica més la tascadel professor/a que també és el director/a d’una coral d’un IES. A l’apèndix Ireproduïm les preguntes i les respostes per tal de treure’n les nostres pròpiesconclusions.

Però finalment la conclusió més important que hem tret, després d’elaborarel treball, és que cantar constitueix tota una experiència i que el que queda del pasper l’institut no són els coneixements sinó les experiències. Ningú no dubta quecantar en la coral del teu centre, on passes un mínim de quatre anys, moltimportants en la teva vida, a voltes fins i tot decisius, no sigui una veritableexperiència. Tots els qui ho han fet se’n recorden, però i de les equacionsmatemàtiques, de les capitals dels països, del llatí o dels elements químics, quise’n recorda?

53

APÈNDIX

Les enquestes als professors/es de música

La primera idea que teníem respecte les enquestes era que ens podrienservir per fer un estudi important al voltant del món coral als centres de secundària.

Havíem pensat en enviar l’enquesta per e-mail a tots els centres deCatalunya i a tots els ensenyants de música d’aquests centres. Una cosa i l’altravaren resultar impossibles. El Departament no estava autoritzat a facilitar-nosaquestes dades, o potser no vàrem saber trobar la persona indicada per ajudar-nos, i aquesta va ser una greu dificultat. Aleshores vàrem posar-nos en contacteamb Constantí Sotelo, l’ànima de les trobades de corals, i ell es va oferir a enviarl’enquesta a tots els professors de les 60 corals que vàrem participar en aquestaultima edició. Gràcies a aquest gest del Constantí hem aconseguit que deuprofessors/es responguessin les nostres preguntes.

Donat el reduït nombre de mostres obtingudes, els resultats de l’enquestano son extrapolables i no ens serveixen per afirmar ni desmentir res, però si sónuna mostra del que passa en altres centres i una manera de posar en comúqüestions en les que tots ens sentim reflectits.

Gràcies als que han sigut tant amables en enviar les seves respostes, araus les podem transcriure perquè tots vosaltres vegeu com no estem sols, encaraque treballem sols i que els problemes i les solucions que apliquem acostumen aser molt comuns, molt semblant i fins i tot repetides.

A l’hora de reproduir les preguntes no direm quin professor/a ha escrit cadaresposta ni de quin centre prové, però sí que anomenarem la ciutat i veurem queles respostes estan molt repartides geogràficament, encara que coincideixen molten el contingut, la qual cosa fa pensar en la concomitància de problemes i en lacoincidència en les solucions.

QÜESTIONARI:

1. Qui forma part de la coral del teu centre?(Edat dels alumnes, participació d’altres professors, participació d’exalumnes, decol·laboradors de fora...)

GANDESA → Els alumnes de 3r d’ESO; aquests curs 3 grups: 3A,3B i 3C. El curspròxim 4 grups: 3A, 3B, 3C i 3D i els alumnes de 4rt i 2n d’ESO que fan crèditsvariables.

GIRONA → De 12 a 17 anys. ESO, BAT i Cicles.

LLINÀRS DEL VALLÈS → Alumnes (noies) de 1r i 2n d’ESO i alguna que cantades de l’inici i que ara ja fa batxillerat.Les col·laboracions que tenim per l’activitat són d’algun alumne més gran queacompanya instrumentalment alguna cançó. Fora d’això no hi ha cap altre tipus decol·laboració

54

BARCELONA → En el meu centre formen part de la coral els alumnes de CrèditVariable de quart d’ESO i optativa de 1r de Batxillerat. A més fem una introduccióal cant coral un trimestre a 3r d’ESO. També, a través del pla de formació de zona,tenim una coral de professors de diversos instituts que ens reunim els dimecres ales 14h per assajar i fem diverses actuacions. El professorat rep un certificat de 30hores al finalitzar el curs.

VIC → Formen part de la coral 26 alumnes de 3r d’ESO, van començar a 1r i ara jasón a 3r.

ST. FELIU DE LLOBREGAT → Enguany ha estat el primer que hem tingut coral almeu centre i l’hem formada amb 56 alumnes de 1r d’ESO.La coral la dirigia jo sola i, com que tenia tots els alumnes alhora, sempre hi haviaalgú de la junta directiva amb mi per ajudar-me amb el tema de la disciplina.Per algun dels concerts que hem dut a terme al llarg del curs, han col·laborat ambla coral dos professors del centre acompanyant-nos amb la guitarra.

BARCELONA → Participen alumnes de 3r i 4t d’ESO.

TARRAGONA → La coral està formada per alumnes de Batxillerat que fanl’optativa d’expressió vocal. En alguna ocasió hi col·laboren els alumnes de 3rd’ESO del variable de cant coral.

LLEIDA → Participen alumnes (noies) de 1r a 4t d’ESO i de BAT. També comptemamb la col·laboració d’un company de secretaria que ens fa l’adaptació de lespartitures i ens acompanya amb el piano o amb la guitarra. A més tambécol·laboren amb nosaltres un professora que toca el violoncel i , segons el curs i ladisponibilitat d’alumnes, aquells alumnes que toquen algun instrument i que vulenparticipar en el nostre projecte.

HOSPITALET DE LLOBREGAT → En el darrer curs han estat alumnes de 4rtd’ESO . Amb 1er hem pogut participar en l’activitat d’òpera a Secundària. Elprofessorat s’ho mira de lluny, malgrat en alguns casos s’expressa simpatia perl’activitat. No hi participen exalumnes ni personal extern al centre.

2. Com s’organitza?(Horari d’assaig, crèdits variables, horari extraescolar...)

GANDESA → Es dedica part de les classes al cant coral. Abans d’un concert es faun o dos assaigs generals en hores extraescolars. Aquest curs hem fet dosconcerts públics amb col·laboració d’una soprano, Gina Sureda, i un altre professorde música, Edu Roselló, tocant el piano. A part hem participat en la Xa Trobada, aTarragona, i en la Va Trobada Com son l’ESO a Aielo de Malferit i en dos festivalsal mateix institut.

GIRONA → Com activitat extraescolar de l’AMPA de l’institut: St. Jordi , festes definal de curs, etc. Les professores de musica no cobrem res, però a canvi l’AMPAfa una aportació econòmica per comprar material per a l’aula de música de l’institut.

LLINARS DEL VALLÈS → L’horari d’assaig és extraescolar, per tant la coral és unaactivitat voluntària, Ho fem els dimecres de 13.30 a 14.30h. quan tothom marxa acasa, ja que a la tarda no hi ha classe.“Crèdits variables?” Si cada vegada han anat retallant les hores de música. Si tu enpots fer algun, considerat afortunat.

55

BARCELONA → Dins l’horari de Crèdits variables i optatives de Batxillerat.

VIC → Assagem els dimecres a la tarda, que no hi ha classe.

ST. FELIU DE LLOBREGAT → Assajàvem dues hores a la setmana, però l’hem fetconstar com a crèdit variable d’una hora al llarg de tot el curs. Donat el nombreelevat d’alumnes que hi tenia, els alumnes conductuals hi eren exclosos i feienclasse amb els professors d’atenció a la diversitat..

BARCELONA → Dimecres de 13.30 a 14.30. És extraescolar.

TARRAGONA → L’horari és als variables de 3r d’ESO i a les classes d’ExpressióVocal de 1r de Bat. Per ajuntar els dos grup assagem alguna hora del pati.

LLEIDA → Assagem tres dies a l’hora del pati. Un dia primeres, l’altre segones i eltercer totes juntes. Quan s’atansa algun concert mirem de buscar més hores perassegurar els resultats.

HOSPITALET DE LLOBREGAT → Des del curs 2000-2001 s’ha ofert com aactivitat extraescolar. La inscripció ha estat sempre mínima i cada any he acabatobligat a “regalar” hores lectives per oferir crèdits variables.

3. Quin protagonisme té al centre?

GANDESA → Una mica.

GIRONA → Dinamitza els actes culturals de la vida de l’Institut: Sant Jordi, festesde final de curs, etc.

LLINARS DEL VALLÈS → Participa en les festes que el centre ja té establertes:Nadal, Sant Jordi i Final de curs, a part de representar l’Institut a la trobada decorals de secundària.

BARCELONA → Actua en les diferents festes: St. Jordi, trobades, etc.

VIC → Al centre participem en els concerts de final de trimestre i el de St. Jordi.

ST. FELIU DE LLOBREGAT → Força. Tinc sort de tenir una direcció que valoramoltíssim tota la tasca que fem des de l’àrea de música i que la facilita d’allò més,de manera que qualsevol iniciativa que jo tingui al respecte és sempre moltrecolzada. Durant aquest curs la coral ha fet força concerts, tots ells organitzats permi juntament amb la directiva i, el que és més valuós, amb el suport anímic i lacol·laboració de molts professors.

BARCELONA → Protagonisme: normal. Participem en vetllades de Nadal, St.Jordi, Trobades de corals, fi de curs, Jocs Florals del Districte, etc.

TARRAGONA → Actua per Nadal i a les trobades de grups musicals. A l’Institut tépoca repercussió ja que cada any són gent diferent i costa tenir-los a punt cadaany.

LLEIDA → Actuem a l’Institut per Nadal, St. Jordi i Final de curs. També participemen la Trobada de corals d’educació secundària i en el concurs “Sons i Cançons”

56

que organitza el Congrés de Cultura Catalana i fins ara ho hem fet arribant a la finalquatre anys consecutius. També hem actuat pel Consell Comarcal o en actes queorganitza l’Ajuntament de Lleida. En definitiva, sempre que podem i se’ns presental’ocasió.Al nostre centre la coral és molt valorada. Amb el pas dels anys s’ha convertit ambun signe d’identitat i de qualitat del propi centre i la direcció del centre ho té moltpresent i ens dóna recolzament tant anímic com econòmic, juntament amb l’AMPA,que també aporta una bona quantitat de diners, que ens permeten funcionar.

HOSPITALET DE LLOBREGAT → Tot aquell que vulgui el voluntarisme delprofessorat de música.

4. Quin tipus de repertori es treballa?

GANDESA → Per Nadal, cançons nadalenques. En general combinem el repertori“clàssic” amb repertori de fusió i pop.

GIRONA → Repertori variat, sobre tot obre a una veu. Temes de Walt disney,cançons de pop-rock català, cançons de les Trobades de corals de secundària...

LLINARS DEL VALLÈS → Molt variat: populars, tradicionals, actuals, etc.

BARCELONA → Una combinació de cançó coral clàssica i adaptacions d’algunescançons modernes.

VIC → El repertori que s’utilitza són cançons de pop-rock que estan d’actualitat.

ST. FELIU DE LLOBREGAT → Vàrem començar amb cànons a dues veus i tresveus i cançons a una veu amb acompanyament de piano o guitarra. De mica enmica vàrem anar introduint cançons a dues veus amb o sense acompanyamentinstrumental. Per Nadal vàrem preparar un repertori de nadales, la majoria d’elles auna veu amb acompanyament de piano. Després vàrem treballar el repertori de latrobada. I hem acabat el curs muntant la cantata “La comèdia del gall” de MichaelHurd, per a tres solistes, narrador i cor amb acompanyament de piano. Aquesta lavàrem oferir al nostre públic (tot l’alumnat de l’institut) com a concert de final decurs.

BARCELONA → Repertori variat i acomodat als cantaires. Cànons a dues i tresveus, nova cançó catalana, cançons modernes en anglès, cançó escollida iclàssica...

TARRAGONA → Tot el repertori és anglès o americà. Als més grans no els agradacantar cançons catalanes. Als més petits sí. Llavors tenim alguna cançóharmonitzada de “Els Pets”, de Lluís Llach o de Mago de Ozz.

LLEIDA → Treballem obres a dues o tres veus amb o sense acompanyament. Si ésamb acompanyament acostumem a utilitzar el piano com a base, però tambéadaptem els altres instruments de que puguem disposar. Intentem fer el repertorisempre en català, i si la cançó és anglesa la traduïm. El repertori va de cançonsclàssiques, populars o modernes, sempre que tinguin un interès musical i que eltext ens resulti atractiu, també procurem que agradin als alumnes i si no acaba deser així hi posem tot el nostre entusiasme per convence’ls.

57

HOSPITALET DE LLOBREGAT → Els tres darrers cursos s’ha enfocat a partir dela participació en l’òpera a Secundària i en la trobada de corals que organitza elConstamtí; amb aquest repertori ja n’hem tingut prou.

5. Quins criteris s’utilitzen per triar el repertori?

GANDESA → Que sigui accessible i que tingui qualitat.

GIRONA → El que agrada a l’alumnat.

LLINARS DEL VALLÈS → En funció de la quantitat de cantaires, edats i objectiusde treball (repertori de Nadal...). S’adapta al que, d’una manera fàcil, es pugui anartreballant.

BARCELONA → Que pugui agradar a la coral i que estigui adaptat a les sevescapacitats i tessitura; per això algunes cançons les fem a dues, tres i quatre veus.

VIC → Trien les cançons els alumnes i busquem els acord de guitarra, ja que lacoral s’acompanya de cinc guitarres.

ST. FELIU DE LLOBREGAT → He procurat fer una selecció que hem permetésanar millorant el nivell d’una coral que començava enguany de zero.

BARCELONA → Utilitzo el criteri pràctic i pedagògic.

TARRAGONA → El repertori m’agrada que sigui a gust de tots. Si no els agradaalguna cançó, al cap d’un temps la retiro.

LLEIDA → Procuro que les cançons siguin interessant, musicalment, i que agradina l’alumnat sense renunciar a la qualitat musical. També intento que estiguin al seunivell i que a través de la cançó escollida puguin aprendre.

HOSPITALET DE LLOBREGAT → ...

6. Quina acollida té entre l’alumnat?

GANDESA → Bastant bona.

GIRONA → És una activitat d’internivell i per alumnes que els agrada cantar.Evidentment és una proporció molt petita d’alumnat de tot el col·lectiu de l’institut.

LLINARS DEL VALLÈS → En general costa molt fer veure la importància d’aquestaactivitat i són pocs, més ben dit, poques les alumnes que s’apunten a la coral. Elsnois, llevat d’excepcions puntuals, no en volen ni sentir parlar: vergonya, quin palés cosa de nenes i altres comentaris. Per tant en el meu cas he de considerarl’activitat de la coral dins del centre com una gota d’aigua dins el mar.

BARCELONA → És el crèdit variable més acceptat en primera opció.

VIC → Té molt bona acollida entre l’alumnat, ja que canten cançons de moda.

58

ST. FELIU DE LLOBREGAT → Molt bona. Tot i que els alumnes no varen escollirformar part de la coral, la gran majoria estan encantats de ser-hi i volen continuar-hi.

BARCELONA → L’acollida per part de l’alumnat és molt bona.

TARRAGONA → Els agrada cantar, però no volen perdre hores de pati per assajar.De fet no està molt de moda el cant coral entre els joves de secundària.

LLEIDA → A nivell dels cantaires, com que es tracta d’una activitat voluntària, no hiha cap problema. Pel que fa als companys, primer es sorprenen, però un cop jaens coneixen els agrada i ens aplaudeixen amb entusiasme.

HOSPITALET DE LLOBREGAT → Aquells que han participat en l’activitat vanrepetint fins que arriben a Batxillerat. És difícil aconseguir assistència, tant per lapressió social, com per l’esforç horari que pot representar.

7. Com es veu des de la directiva?

GANDESA → Bé.

GIRONA → Tenim tot el recolzament i ajuda.

LLINARS DEL VALLÈS → La troben interessant i la recolzen. Dins el meu horaritinc una hora no lectiva que em “compensa” l’activitat d’assaig i preparació.

BARCELONA → S’ha acceptat totalment i s’ha facilitat en tot moment.

VIC → La direcció ens deixa fer el que volem i col·labora en tot el que se li demana.

ST. FELIU DE LLOBREGAT → La coral és més que recolzada des de la directiva.Estan orgullosíssims de la tasca que fem des de l’àrea de música i ens donen totesles facilitats per seguir muntant projectes.

BARCELONA → L’acollida per part de la directiva és molt bona.

TARRAGONA → A la directiva els cau bé la coral perquè vol dir que es fan coses,però no mou un dit perquè hi hagi ambient ni busca actuacions.

LLEIDA → La directiva del meu centre és la “fan” número u de la coral. Ens dónasuport i sempre li sembla bé el que fem; té una certa consideració amb l’horari delprofessor de música per tal que pugui dedicar-se a la tasca de director i ens ajudaamb el que pot.

HOSPITALET DE LLOBREGAT → De paraula l’acollida és magnífica. A la pràcticas’ha anat trampejant. Aquest curs 2004-05, no es podrà dur a terme perquè hauréde fer 19 hores lectives, totes comunes, i no es podran oferir crèdits variables.

59

8. Es disposa de material suficient per treballar?

GANDESA → No. Els professors hem d’utilitzar material, teclats... nostres.

GIRONA → De fet, per a cantar el que es necessita bàsicament són moltes ganesde portar aquest projecte endavant, il·lusió i no pretendre obtenir una qualitatartística massa elevada. Estem parlant d’una coral d’alumnat d’ESO.

LLINARS DEL VALLÈS → En general sí, a part del que ja hi ha al centre, jo l’heanat ampliant amb obres que tinc al meu arxiu particular.

BARCELONA → Sí.

VIC → Sí, disposem de guitarres comprades pel centre i tenim una assignacióeconòmica anual per comprar partitures i material.

ST. FELIU DE LLOBREGAT → Sí. Aquest darrer curs tenia una aula molt gran enun edifici annex a l’institut, de manera que ni molestàvem a les altres classes ni ensmolestava ningú a nosaltres. Tenia també un piano exclusiu per a la coral (a l’aulade música n’hi ha un altre).

BARCELONA → No tinc cap problema per comprar el material. El problema quetinc és on s’ha de comprar, on trobar-lo. Sovint jo mateix harmonitzo les cançons.

TARRAGONA → Tinc bastant material, però no és suficient. Ens manquen cançonsjoves, més modernes i d’aquí.

LLEIDA → Tinc força material que hem anat reunint al llarg d’uns quants anys, peròmai és suficient. El que costa més és trobar les cançons adequades i prouinteressant pels nostres alumnes.

HOSPITALET DE LLOBREGAT → Sí.

9. S’aconsegueix el repertori adequat?

GANDESA → Bastant.

GIRONA → Sí.

LLINARS DEL VALLÈS → És difícil trobar l’equilibri i fer que el repertori siguiatractiu als alumnes, d’alguna manera s’ha de “vendre” una peça nova i destacar-ne les seves característiques més importants: idioma del text, època, compositoretc. Per exemple aquest any, quan anàvem treballant el repertori de la trobada, elsvaig parlar de l’origen de l’Ecce Gratum, fent l’audició tant d’aquest fragment comd’altres del Càrmina Burana, que alguna cantaire va identificar com a banda sonorad’un joc de consola.

BARCELONA → A vegades ho encertes i a vegades no.

VIC → Trobem la majoria de cançons per internet, en una adreça que es diuwww.atame.es, però només hi apareixen el text i els acords.

ST. FELIU DE LLOBREGAT → Sí, tot i que mai està de més rebre partituresd’altres corals.

60

BARCELONA → La cançó catalana sempre és present en els repertoris. Enespecial la cançó catalana actual.

TARRAGONA → Mai n’hi ha prou. L’estil de música que els agrada és dificilíssimde trobar, ni a les cases de música.

LLEIDA → Moltes vegades és difícil de trobar. A les botigues de música el repertorique necessitem no hi és. És tracta de fer-ne adaptacions o bé esperar que a travésde l’intercanvi t’arribin obres interessants.

HOSPITALET DE LLOBREGAT → És pot fer, amb bona voluntat.

10.Quin paper li doneu a la cançó catalana (popular, culta, moderna)?

GANDESA → Sempre fem cançons en llengua catalana, també en castellà anglès illatí.

GIRONA → És important, ja que els alumnes demanen cantar, sobretot, el repertorimodern.

LLINARS DEL VALLÈS → Considero que el repertori d’una coral d’aquestescaracterístiques ha de ser variat en quant a la seva procedència i característiques,donant però, un relleu especial a la cançó catalana, ja sigui actual com d’altresèpoques.

BARCELONA → Dins el repertori hem cantat cançons catalanes de tot tipus.

VIC → Fem cançons de molts grups de rock català: Els Pets, Sau, Lax’nd Busto,Gossos...

ST. FELIU DE LLOBREGAT → Intentem cantar en quantes més llengües millor,però lògicament n’hem fet moltes més en català que en cap altra llengua. I les femde tots els estils. També la cantata que he citat anteriorment l’hem fet en català,traduïda de l’original que era en anglès.

BARCELONA → La cançó catalana sempre és present en els repertoris. Enespecial la cançó catalana actual.

TARRAGONA → La música a la secundària ha de tenir marxa i trempera, continguti atractiu. Si això s’aconsegueix amb alguna cançó catalana o clàssica, enhorabonai endavant, però això no passa mai. Hi hauria d’haver compositor d’aquí quecomprenguessin els joves d’ara, i fer cançons en català. Hi podria haver versionsd’obres clàssiques en català ben adaptades i distribuir-les entre els instituts.

LLEIDA → Crec que ha de ser la base del nostre repertori. Nosaltres li donem unpaper fonamental, encara que no estem tancats a interpretar qualsevol cançó, siguide la procedència que sigui, sempre que la puguem cantar en català.

HOSPITALET DE LLOBREGAT → Sempre que és possible, i ho és gairebésempre, les lletres es treballen en català.

61

11. Utilitzes molt repertori d’altres procedències? Quines?

GANDESA → El repertori comú de les trobades.

GIRONA → Temes de pel·lícules i de Walt Disney.

LLINARS DEL VALLÈS → Sí. Enguany el repertori tenia procedències de Sud-Àfrica, País Basc, Bolívia, Hongria ... i, naturalment, Catalunya.

BARCELONA → Sobre tot anglesa i castellana.

VIC → No.

ST. FELIU DE LLOBREGAT → Hem treballat cançons popular i cànons d’EEUU,Alemanya, Israel, Àfrica i Rússia.

BARCELONA → De vegades sí.

TARRAGONA → Sí, utilitzo molt repertori de fora, és més atractiu.

LLEIDA → Si la peça és prou interessant, no m’importa la seva procedència.Aquest any, a excepció de les de la trobada i alguna cançó de Nadal totes hanestat cançons de Lluís Llach.

HOSPITALET DE LLOBREGAT → Poc.

12. Quines són les principals dificultats a l’hora de treballar el cant coralen un IES?

GANDESA → Quan comencen a ser bons, ja marxen ...

GIRONA → Podríem parlar de moltes dificultats. Si et sembla te’n faig una llista:� Dificultat de motivar a l’alumnat que no es té a classe, ja que actualment

només s’ofereix música a 2n i 3r d’ESO en crèdit comú i a 4t d’ESO encrèdit variable i l’assignatura de modalitat de 1r de BAT.

� Dificultat de trobar un marc horari ideal per a tothom. Nosaltres hem fet lasegüent opció: dimecres de 13.30 a 14.30, és l’hora de coral. Els alumnesno tenen classe i no es queden a la tarda que els altres alumnes realitzenactivitats.

� S’ha de tenir molta energia i il·lusió per a dur a terme aquest projecte.� Quan es fa alguna activitat, s’hi ha de dedicar moltes hores extra.

LLINARS DEL VALLÈS → La dificultat a l’hora de treballar, tot i que jo no en diriadificultat, és el fet de que fas una feina grisa i en general poc valorada. És moltdifícil fer activitats conjuntes amb altres corals tot i que l’intercanvi d’experiències ila relació dels alumnes de diferents procedències és important per anar fent caliu.Tot i que la trobada anual és molt important i els alumnes en parlen molt bé i tenenganes de tornar-hi, és com un bolet, ja que en prou feines es pot treballar una mical’assaig tal com i tal com s’ha plantejat fins ara és impossible fer-lo amb unesmínimes condicions de treball conjunt. El passar el repertori del concert unavegada serveix de molt poc per poder fer una interpretació una mica méselaborada.El que caldria és que el cant coral a secundària pogués tenir més reconeixementoficial i que no es limités únicament al voluntarisme dels professors de música i

62

també que gradualment la música pogués tenir més presència a l’educaciósecundària.

BARCELONA → La creació del grup: afinats, no afinats permanència en el grup,motivació, etc.

VIC → Les dificultats les hem superat començant amb cançons que els agraden ipoc a poc anar consolidant la coral i de cara al proper curs ja començarem aintroduir altres estils.

ST. FELIU DE LLOBREGAT → Ara mateix se’ns planteja donar-li continuïtat a lacoral, perquè si mantenim la mateixa infrastructura que aquest curs, els alumnesserien tots nous ( altra vegada 1r d’ESO) i seria com tornar a començar de zero,així que estem estudiant quines possibilitats tenim de mantenir-la dins el currículumde l’ESO o si ens convé més convertir-la en una activitat extraescolar i departicipació voluntària, acceptant alumnes de totes les edats.

BARCELONA → No tenim cap dificultat que no es pugui superar.

TARRAGONA → La principal dificultat és que no està contemplat dins el currículumde l’ESO ni a BAT. No està recolzat per l’administració. ÉS una feina de voluntariatque et no et reporta cap recompensa moral ni material, només la que etproporcionen els alumnes que els agrada cantar.

LLEIDA → Donat que organitzem el cant coral com una activitat “voluntària”, laprincipal dificultat és disposar dels alumnes necessaris per poder treballar (entre 20i 30 és un bon nombre).L’altra dificultat és organitzar l’horari per tal que vagi bé a tots els qui hi volenparticipar. La dedicació d’hores extra de vegades és molt gran; fer cantar iorganitzar-ho tot és molt absorbent i cal estar disposat a “perdre” moltes estones iels alumnes també han de mostrar disponibilitat per fer-ho.També caldria que el Departament reconegués més aquesta feina que, de fet,ningú no ens la mana, però que tots sabem què és interessant tant pels alumnescom pels propis educadors..

HOSPITALET DE LLOBREGAT → Manca de prestigi social del cant coral. Activitatbàsicament femenina, amb el problema conseqüent en quant al repertori. Poca onul·la implicació del professorat en activitats diferents a les purament lectives; notant en quant a col·laboració activa, sinó fins i tot com a mers propagandistes del’activitat (fins i tot hi ha alumnes que han rebut pressions per part de professoresper a que deixessin l’activitat pel temps que els podia ocupar). Poca, o nul·la,implicació de la direcció que compta amb el voluntarisme del professor de música ide l’alumnat.

63

BLOC II

64

INTRODUCCIÓ AL BLOC II

La gran majoria de les cançons que hem seleccionat les hem triat perquèles coneixem bé, ja què durant els 13 anys que portem treballant amb la coral del’IES Josep Lladonosa han estat cançons que hem preparat i que hem cantatdavant el públic. Sí que és cert que durant tot aquest temps l’alumnat dels institutsha anat canviant, i molt; és cert, també, que han anat variant els seus gustos i lesseves preferències, però si una cançó és maca i té interès musical, això no variaamb el pas del temps.

Ja veureu que hem apostat per un repertori variat en tots els aspectes: enquant a la dificultat, la temàtica, obres amb acompanyament i a capella, per a veusiguals i per a veus mixtes... Hem intentat recollir un repertori que abasti tot l’ampliventall i tipologies de formacions corals que ens podem trobar en un centre, senseoblidar en cap moment que treballem amb nois i noies que no són “professionals”,que tenen limitacions, però dels quals se’n pot treure molt bon partit si treballem béamb ells.

També és cert que en un principi pensàvem reunir exclusivament pecescatalanes i en català. Hem hagut d’ampliar-ho. Algunes cançons que hem cantatdurant aquests 13 anys tenen procedències diverses, encara que sempre les hemcantat en català, i no hem pogut resistir la temptació d’incloure-les en aquestrecull.

Hem elaborat diversos índexs de les cançons: ordenades alfabèticament,segons la temàtica o la procedència, un altre índex alfabètic on també es fanconstar les veus, l’acompanyament i l’autor. Esperem que aquestes classificacionspuguin ajudar a l’hora de localitzar la cançó que ens interessa i poder-ne fer unabona tria.

Presentem les cançons acompanyades d’una fitxa que ens proporcionaràmés informació de l’obra, tant de caràcter general com a nivell de suggeriments pertreballar-la, destacant les dificultats que planteja i donant possibles solucions.

És evident que la tasca no acaba aquí. Aquesta mena de cançoner persecundària en català, es pot ampliar molt. Segurament tots vosaltres disposeud’obres que podrien fer augmentar el nostre recull, però també és cert queconeixeu i heu cantat moltes de les peces que aquí es presenten; encara que siguiaixí creiem que el fet de mostrar totes les cançons editades amb el MUSIC TIME ipoder disposar de totes elles en arxius mus. fa que el professor/a les puguiescoltar, estudiar o, fins i tot, manipular, de manera que es converteixin en algunacosa més que la simple partitura.

Esperem i confiem en que aquest recull de cançons sigui, sobre tot, pràctic iajudi al professor/a a solucionar la manca de repertori adient als nostres alumnes.

65

LES PARTITURES I ELS SEUSCOMENTARIS

66

67

- 428 -

TÍTOL DE L’OBRA VEUS ACOMPANYAMENT AUTOR/ HARMONITZADOR/ PROCEDÈNCIA

1. Abril 74' 3 veus iguals Violoncel, trompeta i acordsper guitarra o piano

Lluís Llach. Adaptació: Agustí Ardanuy

2. Amanda 1 veu Acords per guitarra o piano Víctor Jara. Adaptació: Raimon

3. Anem a Betlem 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra

4. Assaig de jazz 3 veus iguals A capella E. Sauret

5. Astres 2 veus iguals Trompeta, violoncel iacords per guitarra o piano

Lluis Llach. Adaptació:Agustí Ardanuy

6. Avui dorm el lleó 2/3 veus igual/mixtes Piano/guitarra S. Linda i P. Campbell. Adaptació: Agnès Sellés

7. Boig per tu 2 veus iguals Acords per guitarra o piano Pep Sala. Adaptació: Agustí Ardanuy

8. Bon dia 1 veu 2 violin, violoncel i acordsper guitarra o piano

Els Pets. Adaptació: Agustí Ardanuy

9. Cançó de beure 3 veus iguals A capella Harmonització: Enric Ribó

10. Cançó dels tres reis 3 veus mixtes A capella Poesia: Joan Argenté; Música: Jordi Alcaràz

11. Cançó per en Quim (1,2,3,4) Veus mixtes/ iguals Amb piano Text: Gabriel Janer Manila. Música: A. Rodríguez

12. Cànon alemany 3 veus mixtes/iguals A capella Cànon alemany

13. Cànon del cafè 3 veus mixtes/iguals A capella Karl Gottilieb Hering (1766-1853)

14. Cànon del molí 3 veus mixtes/iguals A capella Francesc Vila

15. Cànon: Adéu, adéu! 4 veus mixtes/iguals A capella Cànon holandès

16. Cànon: Al·l eluia 3 veus mixtes/iguals A capella William Boyce (1710-1779)

17. Cànon: Al·leluia 3 veus mixtes/iguals A capella W. A. Mozart (1756-1791)

- 429 -

TÍTOL DE L’OBRA VEUS ACOMPANYAMENT AUTOR/ HARMONITZADOR/ PROCEDÈNCIA

18. Cànon: Dins la fosca 3 veus iguals/mixtes A capella

19. Cànon: Falalalà 3 veus iguals/mixtes A capella Cànon alemany. Adap. Artur Martorell

20. Cànon: O dolces campanes 3 veus iguals/mixtes A capella Cànon holandès

21. Cànon: Tot en la terra 3 veus iguals/mixtes A capella Cànon alemany

22. Cànon: Una veu, dues veus … 3 veus iguals/ mixtes A capella Cànon austríac

23. Cànon: Visca la música 3 veus iguals/mixtes A capella M. Praetorius

24. Demà 2 veus iguals i solistes Piano i dos violins Música: Agustí Ardanuy; Lletra: Andreu Loncà

25. Disney: "Algun dia serà" 2 veus iguals Piano Arranjaments: Benet Puig i Alfred Garcia

26. Disney: "Dibidibabidibú" 2 veus iguals Piano Arranjaments: Benet Puig i Algred Garcia

27. Disney: "Dig-dig-dig" 2 veus iguals Piano Arranjaments: Benet Puig i Alfred Garcia

28. Disney: "Haig-ho" 2 veus iguals Piano Arranjaments: Benet Puig i Alfred Garcia

29. Disney: "Per allà on vagis" 1 veu Piano Arranjaments: Benet Puig i Alfred Garcia

30. Disney: "Xim-ximiní" 2 veus iguals Piano Arranjaments: Benet Puig i Alfred Garcia

31. Disney: "Xiula una miqueta" 1 veu Piano Arranjaments: Benet Puig i Alfred Garcia

32. Disney: "Xiulant i treballant" 2 veus iguals Piano Arranjaments: Benet Puig I Alfred Garcia

33. Dolç el núvol 3 veus iguals A capella Pop. de Hawai; Adaptació: A. Gili I J. Argimon

34. Duba 3 veus iguals Piano Rieks Veenker

35. El bon caçador 2 veus iguals A capella / acords Pop. catalana. Harm.: Manuel Oltra

36. El cant del poble 2 veus iguals A capella Música: J. A. Clavé/ A. Vives. Lletra: J. M. DeSagarra

- 430 -

TÍTOL DE L’OBRA VEUS ACOMPANYAMENT AUTOR/ HARMONITZADOR/ PROCEDÈNCIA

37. El cant dels ocells 2 veus iguals A capella Popular catalana

38. El dimoni escuat 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra

39. El garrotín vell de Lleida 1 veu Acords de guitarra Popular dels gitanos de Lleida

40. El mariner 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra

41. El noi de la mare 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: M.T.Giménez

42. El pardal 2 veus iguals A capella Popular catalana. Harm.: M.T.Giménez

43. El pobre alegre 2 veus iguals A capella Popular catalana. Harm.: M.T.Giménez

44. El rabadà 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra

45. El rossinyol 3 veus iguals A capella Popular catalana. Harm.: H.L.Jean-Baptiste

46. Els pastorets 2 veus iguals A capella /acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra

47. Els pastorets amb barbes blanques 3 veus iguals A capella Popular andorrana. Harm.: H.E.Cervera

48. Els segadors 3 veus iguals A capella Himne nacional de Catalunya

49. Els tres tambors 3 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra

50. Josep diu a Maria 2 veus iguals A capella Popular catalana. Harm.: M.D.Bonal iM.T.Giménez

51. L’emigrant 2 veus iguals A capella / acords Lletra: Jacint Verdaguer. Música: Amadeu Vives

52. L’Empordà (sardana) 2 veus iguals A capella / acords Lletra: Joan Maragall. Música Enric Morera

53. L’Empordà (Sopa de Cabra) 1 veu Acords de guitarra Música: Josep Thió. Lletra: Jaume Rufí

54. L’estaca 1 veu Acords de guitarra Lletra i música: Lluís LLach

55. L’hereu Riera 2 veus iguals A capella Popular catalana

- 431 -

TÍTOL DE L’OBRA VEUS ACOMPANYAMENT AUTOR/ HARMONITZADOR/ PROCEDÈNCIA

56. L’hora dels adéus 2 veus iguals A capella Popular escocesa. Harm.: Constantí Sotelo

57. La barraqueta 3 veus iguals A capella Tradicional valenciana. Harm.: Jorge PérezReverte

58. La cançó del lladre 3 veus iguals A capella Popular catalana. Harm.: M. T. Giménez

59. La dama d'Aragó 3 veus iguals A capella Popular catalana. Harm.: Manuel Valls

60. La filadora 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra

61. La filla del marxant 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra

62. La presó de Lleida 3 veus iguals A capella Popular catalana. Harm.: Ma. Dolors Bonal

63. La princesa Anna Maria 3 veus iguals A capella Popular catalana. Harm.: Enric Ribó

64. La puntaire 3 veus iguals A capella Lletra: R. Capmany. Música: Joan Viladomat

65. La rumba de Barcelona 1 veu Acords

66. La sardana 5 veus igual/mixtes A capella Lletra i música: Antoni Miralpeix

67. La xavola 3 veus iguals A capella Música: Teresina Jordà. Lletra: Joan Ferràndiz

68. Les dotze van tocant, 1 3 veus mixtes A capella Popular catalana. Harm.: Alain Langrée

69. Les dotze van tocant, 2 2 veus iguals A capella Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra

70. Mariner de terra endins 2 veus iguals A capella / acords Lletra i música: J. Brotons

71. Muntanyes del Canigó 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra

72. Muntanyes regalades 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra

73. Nadal a Lleida 2 veus iguals A capella Lletra: M. Jané i P. Cervera. Música: TeresinaJordà

- 432 -

TÍTOL DE L’OBRA VEUS ACOMPANYAMENT AUTOR/ HARMONITZADOR/ PROCEDÈNCIA

74. No has comptat mai les estrelles 3 veus iguals A capella Popular alemanya

75. Palometes del cel 2 veus iguals A capella Lletra i música: Miquel Querol

76. Paraules d'amor 1 veu Acords de guitarra Lletra i música: Joan Manuel Serrat

77. Perdut en la immensa mar blava 2 veus iguals A capella Popular d’Escòcia

78. Plomes al vent 2 veus iguals A cepella Lletra i música: Francecs Vila

79. Qualsevol nit pot sortir el sol 2 veus iguals Violí, violoncel i acords perguitarra o piano

Jaume Sisa. Adaptació: Agustí Ardanuy

80. Quan la nit ja torna 2 veus iguals A capella Autor: J.Ch.H. Rink. Traducció: M. Martorell

81. Que tinguem sort 2 veus iguals Acords Lletra i música: Lluís LLach

82. Sant Josep i Sant Joan 2 veus iguals A capella / acords Popular catalana. Harm.: Manuel Oltra

83. Stella Splendens 2 veus iguals A capella Llibre vermell de Montserrat

84.

Suite de cançons juvenils:

1- La pastoreta

2- El gegant del pi

3- El cant de la sardana

4- Cànon alemany

5- Els tres tambors

6- Do, re, mi

7- El rossinyol

1, 2 i 3 veus iguals Orquestra Orquestració: Agustí Ardanuy

- 433 -

INDEX ALFABÈTIC PÀGINA

1. Abril 74' 66

2. Amanda 71

3. Anem a Betlem 74

4. Assaig de jazz 77

5. Astres 82

6. Avui dorm el lleó 89

7. Boig per tu 93

8. Bon dia 96

9. Cançó de beure 105

10. Cançó dels tres reis 109

11. Cançó per en Quim (1,2,3,4) 113

12. Cànon alemany 121

13. Cànon del cafè 123

14. Cànon del molí 125

15. Cànon: Adéu, adéu! 127

16. Cànon: Al·l eluia 129

17. Cànon: Al·leluia 131

18. Cànon: Dins la fosca 133

19. Cànon: Falalalà 136

20. Cànon: O dolces campanes 138

21. Cànon: Tot en la terra 140

22. Cànon: Una veu, dues veus … 142

23. Cànon: Visca la música 144

24. Demà 146

25. Disney: "Algun dia serà" 160

26. Disney: "Dibidibabidibú" 163

27. Disney: "Dig-dig-dig" 167

28. Disney: "Haig-ho" 170

29. Disney: "Per allà on vagis" 173

30. Disney: "Xim-ximiní" 177

31. Disney: "Xiula una miqueta" 180

32. Disney: "Xiulant i treballant" 183

- 434 -

33. Dolç el núvol 185

34. Duba 188

35. El bon caçador 191

36. El cant del poble 194

37. El cant dels ocells 196

38. El dimoni escuat 199

39. El garrotín vell de Lleida 201

40. El mariner 203

41. El noi de la mare 205

42. El pardal 207

43. El pobre alegre 209

44. El rabadà 211

45. El rossinyol 213

46. Els pastorets 216

47. Els pastorets amb barbes blanques 218

48. Els segadors 221

49. Els tres tambors 223

50. Josep diu a Maria 225

51. L’emigrant 229

52. L’Empordà (sardana) 232

53. L’Empordà (Sopa de Cabra) 235

54. L’estaca 237

55. L’Hereu Riera 240

56. L’hora dels adéus 242

57. La barraqueta 245

58. La cançó del lladre 248

59. La dama d’Aragó 250

60. La filadora 253

61. La filla del marxant 255

62. La presó de Lleida 257

63. La princesa Anna Maria 260

64. La puntaire 267

65. La rumba de Barcelona 270

66. La sardana 273

- 435 -

67. La xavola 279

68. Les dotze van tocant, 1 281

69. Les dotze van tocant, 2 283

70. Mariner de terra endins 288

71. Muntanyes del Canigó 290

72. Muntanyes regalades 293

73. Nadal a Lleida 299

74. No has comptat mai les estrelles 302

75. Palometes del cel 305

76. Paraules d'amor 308

77. Perdut en la immensa mar blava 311

78. Plomes al vent 316

79. Qualsevol nit pot sortir el sol 322

80. Quan la nit ja torna 324

81. Que tinguem sort 327

82. Sant Josep i Sant Joan 329

83. Stella Splendens 333

84. Suite de cançons juvenils:

1- La pastoreta

2- El gegant del pi

3- El cant de la sardana

4- Cànon alemany

5- Els tres tambors

6- Do, re, mi

7- El rossinyol

337

- 436 -

INDEX CLASSIFICAT PÀGINA

NADALESAnem a Betlem 74Cançó dels tres reis 109El noi de la mare 205El cant dels ocells 196El dimoni escuat 199El pardal 207El pobre alegre 209El rabadà 211Els pastorets 216Els pastorets amb barbes blanques 218Josep diu a Maria 225Les dotze van tocant, 1 281Les dotze van tocant, 2 283Nadal a Lleida 299Palometes del cel 305Sant Josep i Sant Joan 329

POPULAR CATALANAEl bon caçador 191El cant dels ocells 196El dimoni escuat 199El garrotín vell de Lleida 201El mariner 203El noi de la mare 205El pardal 207El pobre alegre 209El rabadà 211El rossinyol 213Els pastorets 216Els pastorets amb barbes blanques 218Els segadors 221Els tres tambors 223Josep diu a Maria 225L’hereu Riera 240La cançó del lladre 248La dama d’Aragó 250La filadora 253La filla del marxant 255La presó de Lleida 257La princesa Anna Maria 260

- 437 -

La rumba de Barcelona 270Les dotze van tocant, 1 281Les dotze van tocant, 2 283Muntanyes del Canigó 290Muntanyes regalades 293Sant Josep i Sant Joan 329Stella splendens 333Suite de cançons infantils:1. La pastoreta2. El gegant del pi3. Els tres tambors4. Els rossinyol

337

POPULARS D’AUTOREl cant del poble 194L’emigrant 229L’Empordà (sardana) 232La puntaire 267Mariner de terra endins 288

MODERNA D’AUTORAbril 74’ 66Assaig de jazz 77Astres 82Boig per tu 93Bon dia 96Cançó per en Quim (1,2,3,4) 113Cànon del molí 125Demà 146L’Empordà (Sopa de Cabra) 235L’estaca 237La sardana 273La xavola 279Paraules d’amor 308Plomes al vent 316Qualsevol nit pot sortir el sol 322Que tinguem sort 327

ALTRES PROCEDÈNCIESAmanda 71Avui dorm el lleó 89Cançó de beure 105Cànon alemany 121Cànon del cafè 123Cànon: Adéu, adéu 127Cànon: Al.leluia (Boyce) 129

- 438 -

Cànon: Al:leluia (Mozart) 131Cànon: Dins la fosca 133Cànon: Falalalà 136Cànon: O dolces campanes 138Cànon: Tot en la terra 140Cànon: Una, dues veus ... 142Cànon: Visca la música 144Disney: “Algún dia serà” 160Disney: “Dibidibabidibú” 163Disney: “Dig-dig-dig” 167Disney: “Haig-ho” 170Disney: “Per allà on vagis” 173Disney: “Xim-ximiní” 177Disney: “Xiula una miqueta” 180Disney: “Xiulant i treballant” 183Dolç el núvol 185Duba 188L’hora dels adéus 242La barraqueta 245No has comptat mai les estrelles 302Perdut en la immensa mar blava 311Quan la nit ja torna 324Suite de cançons infantils: 1. Disney: “Do,re,mi”

337

- 439 -

BIBLIOGRAFIA

1- CANÇONERS

� AMADES, Joan: Folklore de Catalunya. Cançoner. BibliotecaPerenne. Editorial Selecta, tercera edició, Barcelona, 1982.

� BERTAN, Ricard et allii: Cançons populars i tradicionals a l’escola.Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament,1a edició,2002.

� BONAL, Ma Dolors et allii: L’esquitx num. 2. 47 cançons per ainfants. Ed. Dinsic. Publicacions musicals, 2a edició, Barcelona,2002.

� BONAL, Ma Dolors et allii: L’esquitx num. 3. Nadal. Ed. Dinsic.Publicacions musicals, 2a edició, Barcelona, 2001.

� BONAL, Ma Dolors, MARTORELL, Maria: L’esquitx num. 1. 41cançons per a infants. Ed. Dinsic. Publicacions musicals, 2a edició,Barcelona, 2000.

� Cançoneret de Nadal. Editorial Balmes. 17a edició. Barcelona.

� CASELLAS, Marcel et allii: Cançoner de butxaca. Sempre hi ha unacançó. Col·lecció: Eines de cultura popular, nim.10. Editat per laGeneralitat de Catalunya. Departament de Cultura. 1a edició,Tarragona, 2001.

� GIMÉNEZ, Toni: Tot cantant. Cançons i textos per ajudar a créixer.Edicions Raima, 2a edició revisada. Moià, 1989.

� MAIDEU, Joaquim: Llibre de cançons. Crestomatia de cançonstradicionals catalanes. Eumo editorial (Universitat de Vic). 3a edició,Barcelona 1998.

� MARTORELL, Oriol: Cànons d’ahir i d’avui, volum 1. Editorial mf.

� MARTORELL, Oriol: Cànons d’ahir i d’avui, volum 2. Editorial mf.

� RAMON, Diego et allii: Cant coral. Optativa ESO. Editat perGeneralitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.

� SOLÉ, J. Maria et allii: Cançons per al poble, num. 1, de Nadal.Editorial Claret, 2a edició, Barcelona, 1973.

� SOLÉ, J. Maria et allii: Cançons per al poble, num. 2, d’infants.Editorial Claret, Barcelona,1975.

� SOLÉ, J. Maria et allii: Cançons per al poble, núm. 4, d’excursió.Editorial Claret, Barcelona, 1998.

- 440 -

2- TÈCNICA VOCAL

� ALIÓ, Miriam: Reflexiones sobre la voz. Col·lecció neuma. Clivispublicacions. Barcelona, 1983.

� ASSELINEAU, M i BERBEL, E.: Escuchar i descubrir la voz.Ediciones J. M. Fuzeau, 1991.

� DI STEFANO, Giuseppe: El arte del canto. Javier Bergara EditorS.A. Buenos Aires, 1991.

� LIPS, Helmut: Iniciació a la tècnica vocal. Orfeó Lleidatà. Cursosinternacionals de direcció coral. Lleida, 1989.

� LODES, Hiltrud: Aprender a respirar. Ed. Los libros de Intregral.

� MANSION, Madelaine: El estudio del canto. Manuales musicalesRicordi. Biuenos Aires, 1947.

� QUIÑONES, Carmen: El cuidado de la voz. Monografías EscuelaEspañola. Ed. Praxis. Barcelona 1997.

� RUBIO, Joana i PUGPELAT, Francesc: Com parlar bé en públic. Ed.Pórtic. Col·lecció Viure, 1a edició, Barcelona 2000.

� VIÑAS, Francisco: El arte del canto. Casa del libro, 2a edición.Barcelona, 1963.

3- DIRECCIÓ CORAL

� AIZPURUA, Pedro: Teoria del conjunto coral: nociones elementalesde cultura coral. Real Musical, Madrid, 1986.

� BUSCH, Brian: El director de coro. Gestos y metodologia de ladirección. Ed Real Musical, Madrid, 1995.

� GALLO, J. A. Et allii: El director de coro. Ricordi, Buenos Aires,1979.

� JARABA, Miguel Angel: Teoria y práctica del canto coral. EditorialIstmo, Madrid, 1989.

� KAELIN, Pierre: L’art choral. Berger-Levrault, París, 1974.

� LOPEZ, José Luís: Tecnica de dirección coral. Rivera Editores.Valencia, 1998.

� WAGNER, Christian: Aprenguem a fer cantar. Hogar del Libro,Barcelona, 1966.

- 441 -

4- REVISTES

� CIRCULAR DEL SCIC:

Num. 101, maig de 1998.Num. 104, febrer de 1998.Num. 105, maig de 1999.Num. 107, novembre de 1999.Num. 108, febrer de 2000.Num. 109, maig de 2000.Num. 110, agost de 2000.Num. 117, maig de 2002.Num. 118, agost de 2002.Num. 120, febrer de 2003Num. 121, maig de 3003.