El Caimán Butlletí Informatiu del Casal d’Amistat Català-Cubà de Barcelona

CONTRA EL BLOQUEIG INFORMATIU AL MOVIMENT DE SOLIDARITAT AMB CUBA

Desembre 2006

CUBA no està sola

“Su visión de América Latina en el porvenir, es la misma de Bolívar y Martí, una comunidad integral y autónoma, capaz de mover el desti-no del mundo”

El Fidel Castro que yo conozco per Gabriel García Márquez

Font: voltairenet.org

Venezuela

Bolivia

Nicaragua

Ecuador

Uruguay

Brasil

Chile

Argentina

CUBA

Perú

México

“La historia es nuestra y la hacen los pueblos” Salvador Allende

"Ya se ven los primeros resplandores del alba". Fidel Castro

Haití

Haití: René Preval

Chile: Michele Bachelet Argentina: Néstor Kichner

Brasil: Lula

López Obrador

Ollanta Humala

Paraguay: Nicanor Duarte

Paraguay

Uruguay: Tabare Vázquez

Hugo Chávez

Evo Morales Daniel Ortega Rafael Correa

Amèrica llatina en ALERTA L’exemple de la Revolució Cubana comença a reco-llir els seus fruits. Governs democràtics progressistes assoleixen el poder en comicis d’extremada transpa-rència, on els observadors internacionals queden fascinats per la maduresa entusiasta dels pobles que, com Veneçuela, tenen fe en els seus líders polí-tics i en el seu treball diari per consolidar un procés de transformació polític social com mai s’havia vist fins ara. Recentment, la victòria de Rafael Correa a l’Equador, ve a sumar-se a la d’Evo Morales a Bolívia. L’una i l’altra, juntament amb la de Daniel Ortega, a Nicara-gua, venen a reforçar l’eix Cuba-Veneçuela. Amb aquestes victòries del poble, es reforça la idea que l’Amèrica Llatina avançar vers un socialisme ca-da vegada més evident. Altrament, a Mèxic on les revoltes a Oaxaca eviden-cien l’aixecament popular, després dels comicis, Ló-pez Obrador i els seus seguidors reclamen com a pròpia la victòria electo-ral. Ollanta Humala i els seus votants al Perú, es-peren el seu torn. La resta de països, en-capçalats per Brasil, ca-minen poc a poc però sense pausa cap a un futur més social, on la població més desfavorida pugui sortir de la margina-litat i de la pobresa.

En un món cada dia més convulsionat arreu, on l’imperialisme i la globalització capitalista naveguen sense full de ruta només amb l’únic objectiu que els mou, el seu benefici, és molt interessant i caldrà es-tar molt atents al que està succeint i el que s’acabarà consolidant a l’Amèrica Llatina. Aquest altre món possible al que les esquerres aspi-ren, s’està gestant amb propostes integradores com l’ALBA que prima els drets bàsics de la població i la solidaritat entre els pobles per damunt de les relaci-ons exteriors, comercials i financeres “políticament correctes”. Si tot això ara és possible, ha estat en gran mesura perquè abans ha existit un poble resis-tent, Cuba, que amb la seva revolució i el seu herois-me ha demostrat que es pot fer front a l’imperialisme, malgrat els grans sacrificis que això els comporta. Considerem que qui avui desacredita aquesta nova via naixent cap a un món millor i qui s’avergonyeixi

de recolzar Cuba, no pot consi-derar-se d’esquerres. Malgrat les contradiccions d’aquests moviments i dels obs-tacles que els imposa el “primer món” estem ben segurs que els pobles amb la seva lluita arriba-ran a l’albada d’una nova socie-tat, més justa, més sostenible, més solidària i més igualitària. Aprenguem del seu coratge i de la seva dignitat. Ho necessitem!

EDITORIAL

“El Ejército Rebelde fue el alma de la Revolución. De sus armas victoriosas emergió libre, hermo-sa, pujante e invencible la patria nueva. Sus soldados reivindicaron la sangre generosa vertida en todas las contiendas por la independencia y con la suya propia cimentaron el presente socia-lista de Cuba. “

Fidel Castro Ruz Informe Central al Primer Congreso del Partido (1975)

(…)“Estamos convencidos de que la salida a los acuciantes conflic-tos que enfrenta la Humanidad no está en las guerras, sino en las soluciones políticas. Sirva la oportunidad para nuevamente decla-rar nuestra disposición de resolver en la mesa de negociacio-nes el prolongado diferendo entre Estados Unidos y Cuba, claro está, siempre que acepten, como ya dijimos en otra oca-sión, nuestra condición de país que no tolera sombras a su independencia y sobre la base de los principios de igualdad, reciprocidad, no injerencia y respeto mutuo. Mientras tanto, después de casi medio siglo, estamos dispuestos a esperar pacientemente el momento en que se imponga el sentido común en la conducta de los círculos del poder en Washington. Con independencia de ello, proseguiremos consolidando la invul-nerabilidad militar de la nación sobre la base de la concepción estratégica de la Guerra de Todo el Pueblo, cuya planificación e introducción iniciamos hace 25 años. Este tipo de guerra popular, como ya se ha demostrado de modo reiterado en la historia con-temporánea, es sencillamente imbatible. Preservaremos al precio que sea necesario la libertad del pueblo cubano y la independencia y soberanía de la Patria. ” (…) 2 de desembre de 2006

Aquestes paraules del dis-curs de Raúl Castro han tin-gut àmplia repercussió als mitjans de comunicació. No-més reclamem que Cuba tin-gui l’oportunitat de poder decidir el seu futur en pau, tot i que l’exèrcit i tot el po-ble està preparat per defen-sar-se en cas d’una eventual agressió. Ens est ranyar ia que l ’ a d m i n i s t r a c i ó B u s h s’avingués al diàleg perquè, com ha demostrat ar-reu del món, persegueix objectius totalment contra-ris. Mentre Cuba envia metges a missions humani-tàries pels confins de la terra, USA només sap envi-ar tropes invasores, armes destructives i dòlars per a finançar la desestabilització de règims democrà-tics provats, com el de Veneçuela.

50è. Aniversari del desembarcament del Granma i de les FAR

La plaça de la Revolució, a La Havana, fou l’escenari de la desfilada del poble combatent. Malgrat no assistir-hi físicament, l’esperit de Fidel Castro hi fou present en tot moment.

2

NOTÍCIES i ACTIVITATS

EXTRACTE DEL MISSATGE DELS CINC HEROIS CUBANS PRESOS A FIDEL CASTRO “Bajo su guía hemos aprendido que la vida no tiene sino el sentido que decidamos darle, y que solo el altruismo, la solidaridad y el amor puedan dar a la vida la plenitud de su sentido. (…) Su presencia física nos regocija más allá de la certeza absoluta en la inmortalidad de su figura histórica y de sus ideas. (…) Se lo hacemos saber, de todo corazón, desde cinco celdas en que enfrentamos todo el odio y la cobardía de un imperio. Y lo hacemos orgullosos, irreductibles; inspirados en el arrojo, la valentía y la moral con que un joven cubano, hace cincuenta años, se valió de un pequeño barco para estremecer la tierra. Con orgullo de hijos, Gerardo Hernández Nordelo, Ramón Labañino Salazar, Antonio Guerrero Rodríguez, Fernando González Llort, René González Sehwerert” www.granma.cubaweb.cu

El Casal de Barcelona participa en la diada preelectoral convocada per l’Assemblea Bolivariana de Catalunya

El proppassat dissabte, 2 de desembre, vigília de les eleccions a Veneçuela, el Casal de Barcelona va acudir a la invitació cursada per l’Assemblea Bolivariana de Catalunya per par-ticipar en l’acte de suport a Hugo Chávez, que després ha resultat reelegit president de Ve-neçuela, amb un 67% dels vots i una participació superior al 70% de l’electorat. Al recinte Bahia, del Barri de Sants, es van aplegar molts amics de la República Bolivariana de Veneçuela i el seu procés polític-social. Les xerrades van estar a càrrec d’Antonio Cabo, professor de la universitat complutense, Rosa Cañadell, dirigent de la USTEC i Manel Bus-queta, membre del seminari d’economia crítica TAIFA. També varem gaudir de les interpretacions de grups de música veneçolans i d’altres grups joves d’aquí que es van adherir a l’acte. El Casal d’Amistat amb Cuba va oferir als presents un tros de pastís per celebrar el 80è. Ani-versari de Fidel Castro, iniciativa que fou aplaudida per tots els presents. El nostre tenderol oferia entre d’altres: llibres, sa-marretes, gorres i calendaris 2007 commemoratius del 40è. Aniversari de l’assassinat del Ché Guevara. A totes i a tots, de part de la companya CLÀUDIA, l’argentina del Casal, des de Veneçuela: “FELIZ CHAVIDAD”

TAMBÉ HEM ESTAT A ...

La Fundación Guayasamín aplega més de 2000 persones als actes del 80è Aniversari de FIDEL CASTRO La Habana, 2/12/2006. Quasi dos mil invitats d’arreu del món, des del 28 de novem-bre han pres part en el col·loqui “Memoria y Futuro. Cuba y Fidel”, un concerto de música i una gran exposició d’arts plàstiques, organitzats per la Fundación Guaya-samín. Hi ha assistit el company Badía d’aquest Casal que ens aportarà la seva experiència.

Fidel va adreçar per escrit un missatge d’agraïment als assistents lamentant no poder ser-hi present i elogià el seu amic, el pintor equatorià Osvaldo Guayasamín, dient: “Mientras el planeta exista y los seres humanos respiren, la obra de los creadores existirá” “Fidel se recupera y seguirá conduciéndonos, pues le pediremos que lo haga por unos cuantos años más”, afirmà Carlos Lage, vice-president del Consell d’Estat, tot afegint que “En Cuba no habrá sucesión ni transiciones, sino continuidad de la Revolución”. www.granma.cubaweb.cu

BREUS

CIMERA EUROPEA DE SOLIDARITAT AMB CUBA A ESTAMBUL

El Casal de Barcelona va participar el passat mes d’octubre a la Cimera d’Estambul juntament amb delegacions de 23 països: Espanya, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Alemanya, Àustria, Itàlia, Suècia, Dinamarca, Islàndia, Noruega, Finlàndia, Kazajstan, Bulgària, Grècia, Regne Unit, Suïssa, Irlanda, R. Txeca, Malta, Romania, Estònia i Turquia. El més destacable fou la creació d’una coordinadora integrada pels països se-güents: Suècia, Luxemburg, Turquia i Itàlia. Els seus representants s’encarregaran de convocar la resta perquè difonguin entre les associacions de solidaritat dels països respectius les actuacions de caràcter unitari i urgent

que convingui dur a terme. La primera ha estat la tramesa d’una CARTA als membres de l’assemblea general de la ONU, que el 8 de Novembre sotmetia a votació la resolució de Cuba de condemna al Bloqueig que ve patint des de fa 47 anys, perquè s’equipari a un ACTE DE GENOCIDI, segons la resolució 160 de la Convenció de Gi-nebra.

Les 5 persones que hi varem participar valorem l’experiència com a molt enriquidora i els amfitrions, decidits defensors de Cuba, una gent molt jove i encantadora, que tenien com a lema: “Nosotros somos cubanos”.

Ahora, 183 países (de 192 representados en la Asamblea General) votaron contra Estados Unidos y su demencial bloqueo, cuatro a favor, un número igual no participó (Nicaragua, Costa de Marfil, Irak y El Salvador) y sólo una abstención, en lo que se constituye como el principal apoyo diplomático a Cuba desde que en 1992 se presentara la primera resolución en tal sentido. Carlos Fernández-Vega (La Jornada)

La ONU condemna el bloqueig contra CUBA

08 de novembre, 2006

3

Telèfon: 93 313 94 09

Pere Vergés, 1 08020-BCN

UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE: LA SOLIDARITAT INTERNACIONALISTA ÉS UNA BONA MANERA DE CONSTRUIR-LO ¡ASSOCIA’T AL CASAL DE BARCELONA! Envia’ns un correu electrònic a cubabcn@pangea.org per poder-te passar informació periòdica així com aquest butlletí, en suport informàtic. ¡UNEIX-TE A NOSALTRES PER LA XARXA, practica, també així, la solidaritat!

Hugo Chávez anuncia una nueva era del socialismo Piotr Romanov MOSCÚ (Rusia) tomado de: www.voltairenet.org Agencia IPI (Informe de Prensa Internacional) 11 de diciembre de 2006 Hugo Chávez, y junto con él Cuba, preocupada al extremo por la enfermedad de Fidel y su propio futuro, celebran la victoria obteni-da en las elecciones presidenciales en Venezuela. Era una victoria predecible, los sondeos mostraban que el rival de Chávez iba muy a la zaga, pero pese a ello existía cierto nerviosis-mo, tanto en Caracas como en La Habana, la que actualmente depende en lo económico del petróleo y dinero venezolano y en lo político ve precisamente en Chávez a un nuevo líder regional radi-cal. Verdad que no sólo los cubanos hacen esta última deducción. Hugo Chávez, un orador que sabe encender al público y un político algo travieso (baste con recodar aunque sea el discurso que él pronunció en la ONU), desde hace mucho ha convencido a todo el mundo de que él es continuador de las ideas de Bolívar y de la causa de Fidel Castro en el continente. Una vez alcanzado el triunfo electoral (el perdedor ya felicitó al ganador), Chávez anunció el comienzo de una nueva era socialista en la historia de su país. El respaldo por parte de más del 60% de los electores le da derecho para hacerlo. Pero pese a ello, convendría enfocar con cautela tales manifesta-ciones. La gente sabia recomienda dividir en dos cuanto promete un político, y en el caso de América Latina, es mejor dividirlo diez. Sí, proseguirán y hasta se intensificarán, probablemente, las retóri-cas antiestadounidenses de Chávez. Sin lugar a dudas, él llevará adelante y hasta aportará, por lo visto, algo nuevo a su línea de edificar una economía orientada a las necesidades de la sociedad. Sí, Chávez seguirá prestando apoyo a Cuba y otros países del continente de la llamada "orientación izquierdista". Mas no creo que él intente cambiar radicalmente el sistema económico del país ni, menos aún, instituir una especie del "comité estatal de

planificación", a semejanza de aquel que existió en la Unión Sovié-tica. Conviene señalar a propósito que su ídolo, Fidel (quien se hizo comunista no por su propia voluntad, fueron los estadounidenses quienes lo obligaron a evolucionar en ese sentido), después del desmoronamiento de la URSS empezó a alejarse de las ideas socialistas y poner sus miradas en las bolivarianas, tradicionales para el continente latinoamericano: las de la lucha por una sobera-nía auténtica y contra la pobreza. El que Hugo Chávez lo llame socialismo es asunto de él. Primero, él todavía no ha inventado un término nuevo, auténticamente venezolano, y, segundo, no puede negar a sí mismo el placer de volver a tirarlo de las barbas al "tío Sam". La corbata roja que él llevaba era su única "propaganda". Pero lo que realmente le daba peso era lo reali-zado por él durante el mandato anterior. El presidente de Vene-zuela sometió a un riguroso control la compañía nacional Petróleos de Venezuela, cortando en gran medida los tentáculos de la co-rrupción. Él dirige las superganancias que se obtienen del petróleo a construir hospitales y escuelas, realizar la reforma agraria, liqui-dar el analfabetismo y cumplir otros programas sociales. En Cara-cas hay suficientes médicos y maestros, desde luego, pero las provincias antes de la llegada al poder de Chávez vivían sin ellos. Durante su gobierno allí se dirigieron maestros y médicos cubanos. Precisamente por ello lo reeligen a Chávez. Y no es la primera vez que él reúne más del 60% de los votos. A una gran parte del elec-torado venezolano le gustan también las retóricas antiestadouni-denses de su líder. Le gusta como él, teniendo una imagen algo extravagante, aprovecha con inteligencia y pragmatismo las diver-gencias existentes entre EE UU y la Unión Europea y establece buenas relaciones con China, la India, Canadá, Rusia e Irán. Dicen que la madre de Hugo quería que él llegase a ser sacerdote, pero el hijo primero se hizo militar, luego revolucionario, y después de ello, presidente elegido legítimamente. O sea prefirió construir el Reino de Dios en la Tierra, como muchos lo intentaron antes de él. ¿Le va a resultar este plan? No estoy seguro. Pero sé que él ganó sus elecciones honestamente.

OPINIÓ

AGENDA “Cuba: cooperación y desarrollo sostenible” Dies : 14 i 15 de desembre de 2006 Lloc: Paranimf de la Facultat de Ciència i Tecnologia. Bilbao Nueva jornada mundial a favor de antiterroristas cubanos Del 12 al 17 de diciembre está prevista la movilización de la opinión pública internacional en solidaridad con los 5 héroes cubanos presos del imperio.

RECOMENACIONS "Bush vs Chávez: la guerra de Washington contra Venezuela" d’EVA GOLINGER, (Ed. José Martí) advocada i investigadora nord-americana veneçola-na que ha destacat que el text mostra tota la docu-mentació probatòria necessària sobre l’increment progressiu de l’hostilitat imperial contra la Revolució Bolivariana.

El 28 Festival de Cinema a La Havana té lloc aquest desem-bre. Espanya hi presenta El laberin-to del fauno, de Guillermo del Toro. El PROCESO, de Rolan-

do Almirante, aborda el judici injust dels cinc.

La Globalització neoliberal i els reptes de l’esquerra al segle XXI (Edicions EL JONC) de FIDEL CASTRO i pròleg de G. García Márquez En unes pàgines de rabiosa actuali-tat apunta els diferents camins que ens pot preparar el futur i analitza les vies de què disposa l’esquerra per transformar aquest procés ja irreversible en una globalització de naturalesa radicalment oposada, no al servei dels actuals amos del món sinó al ser-vei dels pobles i de les persones.

Per estar al dia del procés bolivarià de Veneçuela, una pàgina web: Comunicación popular para la construcción del socialismo del Siglo XXI www.aporrea.org

4