el butlletÍ de l’amicsament del preu del petroli), que han provocat fortes caigudes a les borses...

Construïm grans audiències

EL BUTLLETÍ de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

29/01/2016

nú

me

ro 166

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETÍ de l’amic

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACTUALITATLA PRIMERA: Zenith Vigía: la inversió segueix en positiu, però la percepció acusa la incertesa política i econòmicaD’AQUÍ I D’ALLÀ: Ramon Grau, nou president de la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals

COMUNICACIÓ DIGITALEl canvi gravitatori

PUBLICITAT I MÀRQUETINGEls editors s’oposen al xantatge de les llistes blanques

NOVES EINESNo només el The New York Times aposta ja per la realitat virtual

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICAPeriodisme d’investigació: un bé públic, però no gratuït

EN PROFUNDITATLA CRÒNICA: Luis Enríquez (Vocento): “Els diaris no són vells, són necessaris”TRIBUNA: Sí al periodisme de proximitatENTREVISTA: Julia Cagé, economista especialitzada en mitjans de comunicació: “La informació és un bé públic”ANÀLISI: Com mesurar l’audiència a internetDOSSIER: Les publicacions especialitzades són el futur dels mitjans impresos?

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



Zenith Vigía: la inversió segueix en positiu, però la percepció acusa la incertesa política i econòmicaPer Blogginzenith

D’acord amb les estimacions dels panelistes de Zenith Vigía (directius de mitjans de comunicació), corresponents al mes de gener de 2016, l’evolució de la inversió publicitària per a aquest any continua en positiu, amb un increment previst del 5,4%.

No obstant això, els panelistes acusen la incertesa que viu el país tant des del punt de vista polític com econòmic, el que ha

fet caure amb força els índexs sobre la situació econòmica i sobre el mercat publicitari.

No obstant això, en ambdós casos es mantenen també en po-sitiu. L’IPSE (Índex de Percepció de la Situació Econòmica) cau gairebé 26 punts i se situa en 51,2, un valor encara molt saluda-ble si s’aconsegueix frenar la tendència negativa, apunten els responsables de l’informe, ja que “es manté molt per sobre dels valors negatius en els quals es va moure durant el llarg període transcorregut entre 2008 i 2013 “.

Pel que fa a l’IPMP (Índex de Percepció del Mercat Publicitari) cau també una mica més de 25 punts i es queda en 49,4, “un valor bo si ens oblidem de la tendència”, matisen. Tanmateix, el fet que l’IPMP se situï per sota de l’IPSE, “se sol interpretar com un senyal negatiu”.

Les previsions s’han fet en la seva major part durant la setma-na del 18 de gener, la mateixa en què el Rei mantenia la seva primera ronda de reunions amb els dirigents dels partits polítics per buscar una coalició de govern, informen des del panell. Per tant, “els dubtes sobre la composició del pròxim Govern es-panyol”, unides a “les convulsions de l’economia internacional

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



(alentiment de les economies xinesa, russa i brasilera; enfon-sament del preu del petroli), que han provocat fortes caigudes a les borses de tothom i la possible deriva de la situació a Ca-talunya (que un 69% dels panelistes creu que tindrà una reper-cussió gran o mitjana sobre la inversió publicitària) són l’origen d’”un fort nivell d’incertesa en el mercat publicitari que rep l’any amb un optimisme una mica menor que el que es vivia en els últims mesos de l’any anterior “.

Previsions per mitjansNo es produeixen grans variacions en les previsions per mi-tjans, que són molt similars a les que obteníem al novembre. Només en dues ocasions la variació és superior a un punt: per al Cinema i els Canals de Pagament de Televisió per als que ara s’espera un creixement superior al previst llavors.

Milloren tres dècimes per al conjunt dels mitjans, es mantenen negatives per als mitjans impresos, per sobre de la mitjana per Internet i Mòbils, Televisió i Cinema i positives però per sota de la mitjana per Ràdio i Exterior.

S’ha inclòs per primera vegada una previsió sobre Publicitat Exterior Dinàmica (PED) també coneguda pel seu nom anglès

“Digital Signage”, com una part específica, però separades, de la Publicitat Exterior.

Les previsions d’inversió per mitjans poden veure a la taula que acompanya aquest text. Es comparen amb les previsions per al 2016 elaborades al novembre. A la tercera columna es representa el sentit de la variació. Un signe + indica que la previsió és ara millor; un signe - que la previsió ara és pitjor. Un major nombre de signes suposa major intensitat en la variació. (foto: badmanproduction)

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



Ramon Grau, nou president de la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans DigitalsPer Redacció AMIC

La Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals va fer dimarts la seva assemblea anual per donar comptes dels projectes desenvolupats el 2015 i per ele-gir els nous càrrecs que gestionaran l’entitat fins a la propera

assemblea. D’acord amb els Estatuts de la Federació la pre-sidència és rotatòria i el seu mandat és d’un any. És per això que Lluís Gendrau, editor del Grup Enderrock i president de l’APPEC, ha cedit el testimoni a l’editor del Grup Totmedia i president de l’AMIC, Ramon Grau, que presideix des d’ara la Federació. En conseqüència, el president de l’ACPC, Carles Ayats, és el nou vicepresident primer i Lluís Gendrau, vicepre-sident segon.

A la reunió de dimarts es van aprovar els projectes que es por-taran a terme aquest 2016: la Nit de les Revistes i la Prem-sa en Català, que es farà el 4 de maig; els nous evolutius de l’iQUIOSC.cat com a portal de venda en línia i com a mostra itinerant; el projecte iniciat amb el Departament d’Ensenyament per acostar les publicacions als centres de secundària; una nova fase per al Banc de Continguts; l’elaboració del Llibre Blanc del sector i el desenvolupament de l’àrea de formació adreçada als editors de les tres entitats.

La Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals es va crear el 17 de juny de 2014 i agrupa les tres associacions del sector: ACPC (Premsa Comarcal), AMIC (Mitjans d’Informació i Comunicació) i APPEC (editors de re-

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀ



vistes i digitals). En conjunt la Federació agrupa mig miler de publicacions en paper i digitals editades en català.

Jaume Clotet, nou director general de Comunicació del Govern

El reestructurat organigrama de comunicació i difusió dins de Presidència es va completant. Aquest dimarts, el Govern va nomenar com a director general de Comunicació el periodis-ta Jaume Clotet i Planas, que des de febrer de 2014 dirigeix Programa Internacional de Comunicació i Relacions Públiques Eugeni Xammar, adscrit a Presidència.

A banda de col·laborar en diversos mitjans, anteriorment Clotet havia estat cap de política al diari Avui (2011), subdirector de l’Agència Catalana de Notícies (2008-2010), cap de premsa del Departament de Governació (2003-2008) i corresponsal al País Basc (2001-2003).

La Direcció General de Comunicació és una de les dues que pengen de la nova Secretaria de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació. També aquest dimarts, l’Executiu va confirmar el nomenament com a secretari de Miquel Martín i Gamisans, del qual ja havíem informat

Per altra banda, dins la nova Secretaria de Difusió i Atenció Ciu-tadana encapçalada des de fa una setmana per Jordi Vilajoana i Rovira, el Govern va nomenar Ignasi Genovès i Avellana com a director general de Difusió. Genovès era des de 2011 el res-ponsable de la Direcció General de Difusió i Atenció Ciutadana ara transformada en Secretaria, i de la qual en depenen dues direccions generals. (de Premsa Gencat)




Aragó derogarà la llei de llengües aprovada del PP i el PAR

Les Corts d’Aragó, amb el suport de PSOE, Podem, Chunta i IU, han presentat una esmena a la llei de patrimoni cultural per a incorporar-hi un article que diu que el català i l’aragonès són les llengües pròpies de l’Aragó, en comptes dels termes LAPAO i LAPAPYP imposats pel PP i el PAR fa tres anys.

És el primer pas cap a la derogació de la polèmica llei de llen-gües aprovada el 2013 pel govern anterior. El nou president

aragonès, el socialista Javier Lambán, ja va anunciar a l’estiu que la derogaria i recuperaria la llei lingüística del 2009, que reconeixia l’ús del català a la Franja. (d’ACN)

La difusió dels diaris esportius cau un 9,24% als Països Catalans

En els primers sis mesos de 2015, el conjunt de diaris esportius auditats per OJD (As, Marca, Mundo Deportivo, Sport i Super Deporte) va tenir una difusió mitjana diària de 136.957 exem-plars a Catalunya, Illes Balears i País Valencià. La xifra suposa una reducció del 9,24% respecte els 150.907 exemplars regis-trats durant el mateix període de 2014, segons les dades certi-ficades d’OJD.

La caiguda varia segons el territori: a Catalunya, amb 90.236 exemplars de mitjana diària, la difusió de les cinc capçaleres va patir un retrocés del 8,22% durant el primer semestre; a les Illes Balears, amb 8.274 exemplars, va caure un 13,42%, i al País Valencià, amb 38.447 exemplars de mitjana, ho va fer un 10,65%.




122x188 CAT apaisado.indd 1 21/07/15 14:48



En el conjunt dels tres territoris, Mundo Deportivo es va man-tenir com l’esportiu de més difusió amb 38.351 exemplars de mitjana (un 7,62% menys que els sis primers mesos de 2014), seguit de ben a prop de l’Sport, amb 38.119 (-3,93%), i ja a més distància Marca, amb 29.871 exemplars (-14,16%); As, 24.805 (-14,18%), i el valencià Super Deporte, amb 5.811 (-3,38%). (de Comunicació 21)




El canvi gravitatoriPer Ramón Salaverría, director del Center for InternetStudies and Digital Life / Academia.edu

El periodisme viu temps de canvi: els mitjans nadius digitals competeixen ja amb els tradicionals pel lideratge en la informa-ció. Què necessiten les publicacions nascudes a la xarxa per consolidar-se?

La gravetat, ens expliquen els físics, és la força que provoca l’atracció dels cossos. La advertim tant en el gran com en el petit. Com una corretja invisible, subjecta a la Terra en la seva òrbita al voltant del Sol i impedeix que ens escapem surant per l’espai, com gosset caminador. També és la responsable de

fenòmens com aquell de la Llei de Murphy: si la torrada es ens cau pel costat de la mantega, no es deu tant a la mala sort com, sobretot, a l’existència d’una força que la atrau a terra.

Darrerament, la llei de la gravetat sembla estendre la seva va-lidesa fins i tot més enllà dels confins de la Física. Serveix per explicar, si més no per analogia, un dels canvis més grans que està experimentant quelcom en principi tan allunyat de les cièn-cies exactes com el periodisme.

En efecte, si és veritat que els cossos amb major massa atrauen els més petits, en els últims anys assistim a un canvi gravitato-ri en els mitjans de comunicació. Durant dècades, els mitjans hegemònics, aquells que acaparaven la major part del temps de les audiències, han estat els diaris, la televisió i la ràdio. Ells han marcat l’agenda informativa, han orientat l’opinió dels ciutadans i, com a resultat de l’anterior, han atret els majors ingressos publicitaris. Han estat, en fi, el Sol del periodisme.

Aquesta situació, però, està canviant. Un còctel de tres factors –l’abrupte canvi tecnològic, la llarga crisi econòmica i una cre-dibilitat informativa fortament qüestionada- ha desencadenat un terratrèmol en l’statu quo de la indústria periodística tradicional.

COMUNICACIÓ DIGITAL



Es tracta d’un fenomen similar al que s’adverteix en altres esfe-res públiques, on assistim a processos de substitució o, si més no, de desafiament. En la política, per exemple, emergeixen moviments que repten als partits tradicionals.

L’espanyol és un dels mercats periodístics mundials en els quals aquesta transformació s’adverteix amb més claredat. En els úl-tims temps ha sorgit una quantitat sorprenent de mitjans nadius digitals, que es van obrint forat en el mercat periodístic. En els últims set anys s’han llançat prop de mig miler de nous projectes periodístics, grans i petits. Els més reeixits ja competeixen de tu a tu amb la audiència de les grans capçaleres tradicionals.

Com que el mercat és limitat, és de suposar que molts d’aquests nous mitjans digitals sucumbiran pel camí. No obs-tant això, cada vegada hi ha menys dubtes que almenys uns quants triomfaran. En aquest moment, si la llei gravitatòria es compleix una vegada més, es situaran en l’eix del mercat perio-dístic, desplaçant d’aquesta posició als mitjans tradicionals més immobilistes i marcant el pas de la informació.

Els nous mitjans de la xarxa compten amb bones armes per provocar aquest tomb. La seva naturalesa els permet afrontar

millor que els seus predecessors dos dels tres factors que han sacsejat al periodisme en els últims temps: tenen una més gran capacitat d’adaptació tecnològica i són, així mateix, més ver-sàtils en el negoci. A més de respondre millor al trepidant canvi tecnològic, estan lliures de les pesades estructures de produc-ció que llasten els mitjans impresos i audiovisuals. La motxilla dels mitjans nadius digitals és lleugera.

No obstant això, hi ha un tercer factor clau: la credibilitat. No serà ni la tecnologia ni el negoci el que farà que alguns d’aquests mitjans digitals es consolidin. Només els que acon-segueixin a guanyar-se la confiança de la gent apostant pels valors clàssics del periodisme -honradesa, servei, independèn-cia- aconseguiran convertir-se veritablement en grans mitjans.

La nova News Media Europe vol col·laborar en l’Agenda Digital EuropeaEl Grupo Heraldo, en la persona del seu conseller director, Fer-nando de Yarza López-Madrazo, s’ha posat al capdavant de News Media Europe, una nova associació que agrupa més de




2.000 diaris i a editors d’onze països: Espanya, Regne Unit, Bèlgica, Xipre, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Països Baixos, Noruega, Suècia i Irlanda. El també president editor de 20 mi-nutos va assumir el càrrec dimarts a Brussel·les, en un acte que va servir, així mateix, per presentar públicament l’associació, en la qual actuen com a vicepresidents el britànic lord Black i el noruec Raoul Gruntal, i que té una estratègia clara: defensar els continguts periodístics i col·laborar en el disseny de l’Agenda Digital Europea.

“Els propers anys són decisius per configurar l’escenari de les següents dècades”, va assenyalar Fernando de Yarza, qui va estar acompanyat per la presidenta editora de Grupo Heraldo, Pilar de Yarza.

Entre els reptes del segle XXI està el de regular el bloqueig de continguts dins de les fronteres europees, el que es pot patir quan es visita l’edició digital d’un diari i no es pot accedir a una informa-ció a causa de la geoposició. Fernando de Yarza va explicar en l’acte celebrat a la capital belga que “no pot ser que ens bloquegin el pagament per continguts i també els ingressos publicitaris”. Els responsables de News Media es van mostrar satisfets de la reu-nió que van mantenir aquest passat dilluns amb Gunter Oettinger, el comissari d’Economia Digital de la UE. “Se’l veu una persona realment implicada amb la protecció dels drets dels editors, cons-cienciada que Europa es juga molt, un entorn d’informació lliure”, va assegurar el conseller director de Grupo Heraldo.

Noruega mostra el camí amb un IVA del 0%La premsa pateix un problema amb els impostos que Europa ha de resoldre. A Espanya l’IVA per als exemplars impresos és del 4%; però, les edicions digitals han de pagar un 21%. Els diaris paguen un impost diferent per oferir al lector europeu el mateix contingut, l’única diferència és si ho llegeix en premsa impresa o en l’edició digital. La indústria de la premsa busca un IVA reduït o superreduït per tots els seus productes seguint l’exemple noruec, que els editors europeus van aplaudir di-marts a Brussel·les.




Noruega acaba d’aprovar un IVA del 0% per als serveis electrò-nics de notícies, una mesura que estarà en vigor fins 2022. Prem-sa digital i escrita aniran de la mà. “És molt bo que en els països es produeixi aquesta homologació, que es vagi avançant”, va dir Fernando de Yarza, tot i mostrar els seus dubtes per la seva con-secució a curt termini. Cada soci europeu té independència per fixar els impostos. News Media Europe vol que la UE pressioni per assolir una equiparació tributària entre els països, com va ex-plicar Ebbe Dal, director executiu Danish Media. Davant diversos eurodiputats, el britànic Guy Black era categòric al demanar que Brussel·les treballi en aquest sentit. (de Diari Més)

El Parlament Europeu insta a actuar ràpid contra Google

Les investigacions per presumpte abús que la Comissió Eu-ropea ha obert contra Google continuen molt presents a Brussel·les. L’informe anual sobre política de competència a la Unió Europea presentat pel ponent Werner Langen i aprovat per 500 vots a favor, 137 en contra i 37 abstencions esmenta fins a deu vegades el cercador. El text reclama que no només s’actuï ràpid i amb fermesa contra aquesta multinacional tecnològica,

sinó també que s’investiguin altres pràctiques seves així com l’enginyeria financera que algunes multinacionals d’internet uti-litzen per pagar menys impostos als països europeus.

L’informe, aprovat pel Parlament Europeu la setmana passa-da, qüestiona la llarga durada de les investigacions sobre el gegant nord-americà d’internet Google i també “lamenta que aquestes investigacions es prolonguin ja des de fa anys sense transparència i sense cap resultat definitiu”. (de La Vanguardia)

L’Agència EFE obre part del seu arxiu gràfic als usuaris de Google

L’Agència EFE comparteix des d’aquesta setmana amb els usuaris de Google un centenar de fotografies pertanyents al




seu arxiu gràfic després sumar-se al projecte de Google Cultu-ral Institute, una plataforma en la qual més de mil institucions culturals han obert les seves col·leccions a internet.

Cinc anys després de la posada en marxa de Google Cultural Institute, que es va iniciar amb un acord amb 17 museus que va permetre bolcar a internet centenars d’obres d’art perquè tothom pogués gaudir-les, l’Agència EFE s’ha unit a aquest pro-jecte incorporant tres col·leccions de fotografies sobre l’esport, la guerra civil i Salvador Dalí.

Aquest centenar de fotografies formen part dels 18 milions d’imatges que integren l’arxiu gràfic d’EFE. El representant de Google Espan-ya ha considerat una “fita” la col·laboració entre ambdues empreses per ajudar-se mútuament en la tasca de “democratitzar l’accés a la informació i la cultura des de qualsevol lloc del planeta”. (d’EFE)

El diari Corriere della Sera llança noves ofertes digitals

Corriere della Sera va estrenar abans d’ahir, dimecres, nova portada en la seva edició per a Internet i ha presentat les seves

noves ofertes de subscripció digital. Per 0,99 euros el primer mes, serà possible accedir a tots els continguts informatius del diari italià, a més de a la totalitat del seu arxiu històric, 140 anys del millor periodisme.

Sense descuidar la seva reconeguda edició impresa, el diari italià celebra el seu aniversari amb aquest reconeixement a la seva oferta en línia, ja sigui per als usuaris d’ordinadors per-sonals com per als qui prefereixen informar-se a través dels nous dispositius mòbils. “Amb la nova oferta digital, Corriere della Sera abraça una nova visió de la informació, marcant-se la meta d’oferir contingut únic, original i distintiu en totes les plataformes”, va dir Luciano Fontana, director de la capçalera.




La subscripció pot ser de tres tipus. La bàsica és de 9,99 euros al mes, pagant 0,99 euros el primer d’ells. Els usuaris que pre-fereixin no gaudir dels avantatges de les subscripcions podran tenir accés gratuït a la portada, a les portadetes de les sec-cions, a tots els vídeos de la capçalera i a un total de 20 articles al mes. A més, des de dimecres mateix, poden navegar pel nou disseny. Corriere della Sera forma part de RCS MediaGroup, companyia a la qual també pertany Unidad Editorial, grup editor de Expansión, El Mundo i Marca, entre altres mitjans a Espan-ya. (d’Expansión)




Els editors s’oposen al xantatge de les llistes blanquesPer Mario Sánchez / El Economista

La preocupació dels grups editorials pels bloquejadors de pu-blicitat va en augment. Els mitjans han adoptat mesures agres-sives ja que no estan disposats a pagar per ser inclosos en les llistes blanques de Adblock Plus, un procés que consideren com un xantatge. Perque l’ús dels bloquejadors d’anuncis és una realitat. A Alemanya, una quarta part dels usuaris els utilit-zen mentre que al Regne Unit el 18 per cent dels lectors també fa ús d’aquests programaris, segons un informe de PageFair.

A l’octubre de 2015, el tabloide alemany Bild va fer front al pro-blema després de prohibir l’ús de bloquejadors al seu web. Per

disposar dels seus continguts, el mitjà obliga als seus lectors a desactivar-lo o pagar una taxa de 3 euros mensuals per a una experiència de publicitat lleugera. Gràcies a aquestes tècni-ques antibloqueig, la proporció de bloquejadors es va reduir en dos terços. Altres editors com Forbes i Condé Nast han emprat tàctiques similars.

La utilització dels bloquejadors s’ha reduït gràcies a l’ús de tècniques antibloqueigCompanyies com PageFair ofereixen als editors la possibilitat d’eludir els bloquejadors d’anuncis a canvi de pagar un preu per això i incloure’ls així en les llistes blanques. Julien Reichelt, director de Bild, ha mostrat el seu rebuig. “Algunes empreses ens estan dient pagueu-nos i us posarem a la llista blanca”. No podem permetre que ens xantatgeixin”, va dir Reichelt.

Fins al moment la batalla legal que està duent a terme l’editorial Axel Springer contra els adblockers no ha tingut molt d’èxit. L’editorial ha perdut dos judicis ja que els tribunals han fallat a favor de les companyies productores de bloquejadors.

No obstant això, l’editorial alemanya no es dóna per vençuda D’aquesta manera, Reichelt es mostra optimista i creu que a

PUBLICITAT I MÀRQUETING



partir d’ara la justícia pot tornar-se a favor seu. “Des que hem establert aquest model els tribunals comencen a entendre’ns. Començarem a guanyar aquests casos”, diu el director del Bild.

Endesa estrena marca corporativa amb el nou posicionament d’Enel

Endesa ha estrenat nova marca corporativa en el marc del nou posicionament del Grup Enel, el seu principal accionista, que ha presentat la seva imatge corporativa global.

El president d’Endesa, Borja Prado, va destacar que aquest canvi en la identitat visual de l’elèctrica respon “a la necessitat

de traslladar als clients la nova realitat” en la qual la companyia està immersa, amb l’aparició de “nous actors i l’increment de la competència”, que obliga a ser cada dia més eficients en la pro-ducció, la distribució i la comercialització de l’energia elèctrica.

D’aquesta manera, va subratllar que l’elèctrica seguirà concen-trant els seus esforços a “estar més oberts” als seus clients, proveïdors, socis o qualsevol dels seus stakeholders, “així com més oberts en la cerca de noves iniciatives de negoci que con-solidin el seu lideratge”.

Enel ha presentat una nova marca corporativa que basa la seva estratègia en un posicionament del grup com a companyia inno-vadora, sostenible i avançada, “activa al llarg de tota la cadena de valor i que fa del concepte d’obertura un valor fonamental del seu enfocament estratègic i operatiu”, va indicar l’empresa.

El conseller delegat del grup italià, Francesco Starace, va su-bratllar que amb aquest reposicionamient de marca, el grup està “harmonitzant la seva imatge corporativa amb els canvis que s’estan produint tant dins de l’empresa com en l’evolució progressiva que està duent a terme al mercat energètic”.




El nou logotip i el sistema visual del grup representen una nova era en l’empresa i encarnen els principis “flexibles i dinàmics” del concepte de ‘Open Power’. Al costat de logotips del grup i Enel també s’ha donat una nova imatge de marca a Enel Green Power. (de VIAempresa)

Tendències clau en la publicitat el 2016

Outbrain, la plataforma de gestió de continguts, presenta el que creu que seran els temes importants relacionats amb la publi-citat per 2016. La publicitat digital té cada vegada menys efec-te en l’usuari final, els lectors i usuaris s’han fet immunes als intents cada vegada més intrusius de les marques per captar

l’atenció de les seves audiències i de fer conversions, ja siguin clics, descàrregues o qualsevol tipus d’interacció amb l’usuari. Aquest és el motiu pel qual l’any passat van proliferar els nous formats publicitaris i també van aparèixer noves aplicacions que lluitaven contra la invasió dels anuncis. Enguany veurem la consolidació d’algunes d’aquestes tendències i l’explosió d’altres d’elles.

Adbloquers i les seves conseqüències: L’aparició de bloque-jadors d’anuncis ha afectat tot el món en la indústria. Ha estat un toc d’atenció per a les publicacions pels formats intrusius que s’estaven fent servir i per a les marques i agències de contingut al veure que el diners que gasten per arribar a les seves audièn-cies produeix rebuig. També obre el debat per als usuaris, massa acostumats a rebre de forma gratuïta el que realment costa diners fer, i creant amb aquesta exigència la precarietat de la informació.

Instant Aticles: Aquesta nova modalitat és encara molt jove per saber la repercussió que es preveu que tindrà. No se sap si els lectors utilitzaran la plataforma de Facebook com a prin-cipal proveïdor en el que consumir el contingut. De moment, i després del seu llançament no ha tingut una acollida massiva ni per mitjans ni pels lectors.




Publicitat Nativa: A través de contingut, marques i audiències intenten aconseguir el mateix procés de compra que qualsevol anunci de publicitat, ja sigui en format digital o de forma tradicional.

Contingut: El contingut continuarà sent el centre de totes les comunicacions de les empreses amb les seves audiències. La forma en què presentarem aquest contingut és el que variarà, el vídeo i les imatges seran més utilitzades aquest any. Un al-tre format podcast, és una altra manera de tornar al que era la ràdio antiga en la qual les històries s’expliquen i arriben a l’audiència d’una manera fàcil i còmoda per consumir-la.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC trobaran un ampli resum d’aquest estudi de tendències CLICANT AQUÍ (d’Utbrain Businesses)

La inversió en patrocinis creixerà enguany

Es consolida la tendència de creixement i la inversió en patroci-ni es mantindrà o augmentarà lleugerament en 2016 respecte a l’any anterior. Així ho indica la nova edició del Baròmetre de Pa-trocini de Lagardère Sports Consulting, la divisió de consultoria

en patrocini i esport del grup francès Lagardère, que assenyala que l’activitat creix a nivell mundial a una taxa anual d’entre el 4% i el 6%.

La inversió en patrocini creixerà aquest any. L’estudi destaca també que visibilitat de marca (76%), l’associació amb els va-lors de l’actiu patrocinat (52%) i la possibilitat de generar negoci amb el públic objectiu (32%) són els tres principals objectius de les empreses que fan patrocini.Entre els aspectes d’activació del patrocini més importants se citen la visibilitat de marca (80%), l’exclusivitat (el 76%, el que són 20 punts més que el 2014), la presència en mitjans via RP (36%), l’hospitalitat VIP (36%) el facilitar drets a la força de vendes / distribució (36%, 12 punts més que el 2014) i l’accés a


http://www.outbrain.com/blog/2015/12/the-five-most-important-content-marketing-trends-for-2016.html



contingut únic i exclusiu (32%, 8 punts més que el 2014).Segons Carlos Cantó, vicepresident de Lagardère-Sports Con-sulting, “els resultats de l’estudi constaten que la inversió en patrocini segueix creixent i que, entre les principals tendències, figuren la creació de valor a través de l’accés al contingut únic i exclusiu com a mitjà per diferenciar-se de la competència; el fa-cilitar drets de patrocini a la força de vendes/distribució perquè aconsegueixin diferenciar-se i aportar valor afegit als públics objectiu; i els ‘naming rights’ (d’estadis, pavellons, competi-cions, equipaments i zones públiques, etcètera) tot i que enca-ra en una etapa no tan desenvolupada com als Estats Units i Europa Central i del Nord”. (de Marketing 4food)

Nielsen utilitzarà també Facebook per mesurar l’impacte de la TV en xarxes socialsNielsen i Facebook han subscrit un acord pel qual la consultora, que mesura l’audiència de televisió en diferents estats, utilitzarà aquesta xarxa social, com ja ho fa amb Twitter, per mesurar l’impacte social de la televisió. Aquest pas, que permet esta-blir el “social content ràtings”, estarà disponible, de moment, a

Estats Units, Austràlia, Itàlia i Mèxic. Igualment podria ampliar pròximament aquesta mesurament a altres xarxes socials com Instagram (propietat de Facebook). En 2013, Nielsen va arribar a un acord similar amb Twitter, creant l’índex Nielsen Twitter TV Ratings. (de Fayerwayer)

Èxit del sistema publicitari de Facebook: ingressa 1.000 milions

Facebook Audience Network (FAN) ha suposat un èxit per als editors i anunciants causa que ha assolit uns ingressos anuals de 1.000 milions de dòlars. Segons dades publicades per la companyia, la xarxa de publicitat ha generat un bon rendiment en augmentar per 10 el nombre d’aplicacions que l’han adoptat des del seu llançament el 2014. Per això, la publicitat s’ha con-vertit en un dels principals negocis del gegant social.

El servei publicitari ha generat 250 milions de dòlars en el quart trimestre de 2015, convertint-se així en una important font d’ingressos. Alvin Bowles, representant de la companyia, declara que la majoria d’aquests beneficis pertanyen als editors, mentre que la part restant correspon a Facebook. (d’El Economista)




La primera universitat digital d’Europa confia en Grey Spain

El Grup Laureate, empresa d’educació superior amb més de 80 institucions en 28 països de tot el món, ha encarregat a l’oficina espanyola de Grey la campanya de llançament internacional d’University of Europe Laureate Digital, la primera universitat digi-tal d’Europa. La campanya anirà dirigida als mercats d’Espanya, França, Turquia, Xipre i Grècia. Laureate és una xara internacio-nal d’universitats privades que a l’Estat espanyol te com a mem-bres: Les Roches International School of Hotel Management Marbella; Real Madrid Graduate School; Universidad Europea de Canarias (UEC); Universidad Europea de Madrid (UEM); Univer-

sidad Europea de Valencia (UEV); IEDE Business School.Sota el claim “For all you are. For all you can be”, la comuni-cació s’adreça al col·lectiu denominat” long life learners”, un grup de persones cada vegada més ampli que no vol deixar mai d’aprendre i de créixer, però que compatibilitzen la seva formació amb el seu treball i la seva vida familiar o personal. La campanya de Grey Spain ha estat llançada a Espanya, França, Turquia, Xipre i Grècia.

El repte estratègic de Grey ha estat anar més enllà del que fins ara hi havia a la categoria i passar de la formació uni-versitària en línia a un nou concepte, l’educació superior que neix digital i aprofita tot el potencial de l’era digital i d’una xar-xa global de professionals, professors i estudiants. Es tracta d’un model únic, dissenyat en exclusiva per a l’aprenentatge digital, que s’aplica tant al disseny dels programes com a mi-llorar l’experiència d’aprenentatge perquè resulti motivadora i realment transformadora per a l’estudiant. D’aquesta manera, el nou model permet triar l’idioma i la universitat d’entre una àmplia xarxa d’institucions. (de Cibertec)




Endesa s’anuncia als mitjans de l’AMICLa multinacional Endesa ha triat sis mitjans de l’associació AMIC per fer difusió de la seva campanya “Deixa de viure a les ombres per por a tenir aire condicionat”. En total van fer 11 insercions durant els mesos de juny i juliol, arribant a 88.000 lectors segons dades de l’EGM i amb una tirada de 92.057 exemplars. (de Redacció AMIC)

La Diputació de Barcelona tria mitjans de l’AMIC per la campanya d’incendis forestals La Diputació de Barcelona ha tornat a confiar en els mitjans de l’AMIC per fer difusió sobre la campanya 2015 contra els incen-dis forestals durant el mes de juliol: “Pla d’Informació i Vigilàn-cia contra els incendis”. La planificació ha inclòs nou mitjans i 10 insercions, el total de la campanya ha arribat a 96.000 lec-tors segons dades de l’EGM i una tirada de 83.000 exemplars. (de Redacció AMIC)

Tactics Europe desenvolupa la nova campanya de Vitaldent

Vitaldent ha confiat en Tactics Europe la seva nova campanya de publicitat. Una campanya en la qual s’expliquen els avantat-ges dels principals productes de la marca i que alhora, comu-nica els valors i fortaleses de Vitaldent com a companyia líder, pionera a oferir els millors serveis odontològics a peu de carrer.

L’eix principal de la campanya és mostrar que darrere de cada historial clínic hi ha tota una història personal, real, creïble, ori-gina... D’acord amb el plantejament estratègic adoptat, aquesta línia argumental ha estat la protagonista de les peces desen-volupades per Tactics Europe per Vitaldent al voltant de tres eixos principals: audiovisual, gràfica i material divulgatiu per a clíniques. En total, s’han creat quatre espots de televisió de 30 segons, i la seva adaptació gràfica. Durant tot aquest any, les peces de la campanya seran visibles en els mitjans de comuni-cació de l’Estat espanyol. (d’Infoperiodistas)




Ordino Arcalís tria a Grey Espanya

L’estació d’esquí andorrana Ordino Arcalís ha assignat a Grey Espanya la gestió del seu compte publicitari global. Atorgada a la filial de Barcelona, l’agència ja fa unes setmanes treballant en la redefinició del posicionament estratègic de l’estació, així com en el desenvolupament de la nova imatge corporativa i en la realització de tots els materials gràfics, publicitaris i comer-cials, que ja s’han pogut veure en aquesta temporada d’hivern-primavera 2015-2016.

A més de la comunicació externa i la publicitat (peces per a premsa diària, cartelleria, tanques, material de suport a l’acció comercial), l’agència s’ha encarregat igualment de la renovació de tot el material de senyalització de l’estació, així com un nou mapa de pistes. (d’El Publicista)

Leo Burnett estrena nova campanya per Orange

Leo Burnett estrena nova campanya per Orange. Aquest treball, que compta amb diverses execucions, amb el claim de la mar-ca, “T’acostem al que t’importa” reflecteix com Orange està in-vertint i millorant constantment els seus productes i serveis amb un únic objectiu: oferir a tots els clients la millor connectivitat possible, independentment del lloc i del moment de connexió. Una realitat que avui és més important i rellevant que mai.




Una idea explicada a l’estil Orange, que reconeix des de l’empatia i la proximitat, que el veritablement important no és tot el que la companyia inverteix en el desplegament de fibra simè-trica de 300MB, en la qualitat de la xarxa 4G i 4G+ o tots els es-forços que es fan per donar més varietat i qualitat als continguts que ofereix la Televisió Premium d’Orange, sinó senzillament, que les persones puguin gaudir de tota aquesta tecnologia. La nova campanya d’Orange té presència tant en televisió com en la resta de suports, inclosos premsa, online, xarxes socials i cartelleria en punt de venda. (de Programa Publicidad)

Volkswagen llança la seva nova campanya de la mà de DDB Espanya

El passat mes d’octubre, la marca va convidar a quatre per-sones al circuit de Castellolí (Barcelona) per participar en un experiment una mica singular: una volta al circuit amb els ulls embenats sense saber a quin Volkswagen pujaven. 220 CV i un pilot professional es van encarregar de convertir el trajecte en una experiència d’infart. En baixar del cotxe, se’ls va preguntar si podien endevinar en quin Volkswagen havien viatjat i les res-postes no van trigar a arribar.

La campanya ja es pot veure a les diferents plataformes de Volkswagen i compta a més amb un site interactiu on l’usuari pot prendre el control, movent-se entre les diferents càmeres amb què es va filmar l’experiència. El claim de la campanya, “Aquest ja no és el Beetle que coneixies”, pretén reflectir el caràcter renovat d’aquest vehicle. “Més power i menys flower”. Més tecnologia, més adrenalina i un disseny més esportiu. (de Periódico Publicidad)

Carrefour adjudica el seu compte a Ymedia

Quan som a punt de tancar aquesta edició d’El Butlletí de l’AMIC rebem la informació que Ymedia gestionarà la inversió publici-tària en mitjans offline de Carrefour després de guanyar el con-curs convocat per l’empresa, en què han participat les principals agències que operen en el mercat espanyol. L’agència Ymedia gestionarà per a Carrefour totes les campanyes en mitjans offli-ne de l’any 2016, que puja a 14 milions d’euros. (d’AEC)




No només el The New York Times aposta ja per la realitat virtualPer Àmbit d’Estratègia i Comunicació

La realitat virtual podria aterrar a les nostres vides quotidianes en 2016, i a partir d’aquest punt, la seva presència en el mer-cat de la tecnologia no farà més que créixer. Almenys així ho suggereix un nou estudi realitzat per l’Institut de Recerca de Topologia, divisió que pertany a la firma d’investigació de mer-cat TrendForce.

L’informe apunta que les vendes dels dispositius de realitat vir-tual arribaran a les 14 milions d’unitats a tot el món en 2016, unes dades que de conformar suposarien irrupció molt fort d’aquesta categoria en el mercat.

També en la premsa, la realitat virtual és una tendència a l’alça, perquè es tracta d’una nova manera d’explicar històries que aglutina diverses tendències del periodisme actual: el vídeo, la tecnologia, l’experiència de l’usuari i la immersió en el seu dispositiu a través d’una aplicació. En els últims anys hem pre-senciat l’evolució d’aquestes tecnologies amb dispositius com Oculus Rift, Samsung Gear o el format de baix cost de Google, les Google Carboards.

Diaris generalistes com el New York Times, econòmics com el Wall Street Journal, revistes com el New Yorker i fins agèn-cies de notícies com Associated Press, experimenten aquesta tendència en una aposta per aprofundir en formats atractius orientats a despertar i capturar l’interès de les seves audiències a través de noves aplicacions. També a Catalunya s’estudia aquesta innovació de la realitat augmentada per a premsa diri-gida als a nens, projecte que lidera Eva Domínguez-

NOVES EINES



Certament, com ja explicava fa uns dies aquest butlletí de l’associació AMIC, l’última iniciativa de calat al voltant de la re-alitat virtual l’ha protagonitzat el NYT i amb ella ha aconseguit batre el seu rècord de descàrregues en el llançament d’una aplicació. Així, doncs, la realitat virtual s’anuncia com una de les principals tendències de 2016 i s’ha convertit en una de les prioritats de grans editores, no només la del de The New York Times, on el seu CEO, Mark Thompson, Marc Thompson, asse-gurava en una entrevista a Beet.TV que ja estan començant a fer diners amb la realitat virtual i esperen seguir fent-ho durant 2016. De moment, estan invertint en la creació de nous vídeos amb l’expectativa de llançar-ne almenys un al mes, a més de la seva recentment anunciada associació amb el Festival de Sundance per servir com a aparador de les seves pel·lícules. El NYT també planeja l’ús de la realitat virtual per a la creació de branded content, així com per a narrar històries de gran impac-te mediàtic en el seu mitjà.

The Associated Press s’ha associat amb una companyia de pro-ducció amb seu a Los Angeles per posar una sèrie de pel·lícules de realitat virtual en els propers mesos. The Wall Street Journal, va llançar un vídeo de 360 graus on es pot veure la solista de l’American Ballet Theatre, Sarah Lane, assajant per al principal

paper a “La Bella Dorment” al Lincoln Center. The Journal es-pera fer del VR (cosa semblant als vídeos de 360 graus) una plataforma més que freqüent per a les seves històries.

“Òbviament, hi ha un munt de coses que hem de superar per-què VRugui convertir-se en el corrent principal, però definitiva-ment veiem en aquest sistema com una gran manera d’explicar històries en el futur” . Jessica Yu, cap global d’efectes visuals de The Wall Street Journal, diu que potser no “serà aquest el futur del periodisme, però ofereix una altra nova dimensió a la narració i presentació de la informació, i la gent hauria d’entusiasmar-se amb ell com ho va fer, per exemple, quan va veure un video per primera vegada.”

Per a la seva aplicació NYT VR app, ja van començar l’any passat generant vídeo reportatges de realitat virtual com The Displaced, que introduïa l’espectador en les vides de tres nens vivint la crisi de refugiats en primera persona. Ara, el repte està en introduir en la realitat virtual al milió de subscriptors amb què compta la seva publicació, per mitjà de Google Cardboard.

La realitat és que molts editors estan parlant d’aquesta nova tendència i estan invertint molt fort en ella, com a mostra del

NOVES EINES



seu compromís amb la qualitat del contingut i de l’experiència en el consum de notícies. Entre aquestes apostes, podem des-tacar les realitzades per part de mitjans com ABC News (Inside North Korea), The Associated Press (Seeking Home), The Los Angeles Times (Discovering Gale Crater) o la productora RYOT VR (The Nepal Quake Project).

6 de cada 10 internautes espanyols fan servir tauleta i la meitat del temps en xarxes des del mòbil Es tracta de dades de Connected Life de TNS, el més gran estudi sobre el consumidor connectat realitzat a nivell global. Segons ell, el 93% dels internautes espanyols té un smartpho-ne i un 57% compta amb una tauleta. Juntament amb un 63% d’internautes que compten amb un ordinador de sobretaula i un 75% amb un portàtil podem dir que Espanya compta amb un parc tecnològic de dispositius connectats dels més rics del món. De fet, la penetració de l’smartphone a Espanya entre internautes és 9 punts superior a la mundial i la de la tauleta 19 punts. Pel que fa a altres dispositius i serveis, la penetració de les Smart Tv ja arriba al 28% dels internautes del nostre país i 1

de cada 4 disposa de TV de pagament o per cable. El streaming en línia de pagament és encara un servei minoritari amb un 8% de penetració.

A Espanya, els internautes dediquem més de 2 hores al nostre smartphone de manera diària, gairebé 3 hores i mitja en el cas dels joves entre 16 i 24 anys. L’ús de la tauleta ha crescut des del 2014 però no arriba encara a l’hora diària entre els espan-yols (0,8 hores diàries), ni tan sols entre el target més jove (0,9 hores diàries entre els usuaris d’entre 16 i 24 anys) .

Els diferents dispositius no sumen sempre hores d’ús, sinó que competeixen en moltes ocasions entre si i el temps que es de-dica a cada un d’ells depèn de quins altres dispositius tinguem. En el cas dels internautes que compten amb un ordinador i un

NOVES EINES



mòbil (el que suposa el 90% del mercat), el temps es divideix entre tots dos dispositius, amb una mica més de temps dedicat a l’ordinador (54% vs 46% al mòbil). En el cas dels usuaris que compten amb una tauleta i un mòbil (el 56% del mercat) aquest gaudeix de major ús, amb un 61% del temps dedicat. Els lec-tors d’El Butlletí de l’AMIC poden conèixer més informació de l’estudi CLICANT AQUÍ (de TNS Global)

Microsoft presenta la seva aplicació de notícies en iOS

Microsoft va donar a conèixer una nova aplicació dirigida als usuaris de iOS. Es tracta d’una aplicació de notícies similar a l’app de notícies que Apple té integrat en iOS9. Es diu News Pro i té com a objectiu oferir als lectors una experiència perso-nalitzada en trobar els articles que coincideixin amb els seus interessos actuals, mentre descobreix altres llocs i històries. Els dos majors diferenciadors entre l’aplicació de lectura de notí-cies de Microsoft i Apple News són:

La versió de Microsoft és impulsada per Bing News, i perso-nalitza la seva plataforma a través de les xarxes socials. Els

usuaris poden iniciar sessió amb LinkedIn o Facebook per tal de tenir actualitzada la seva feed amb històries que responguin als seus interessos.

Un panell independent en l’aplicació mòbil també permet per-sonalitzar els temes i les indústries que es volen seguir, així com les organitzacions i els productes als quals es necessita realitzar seguiment. Aquesta característica es divideix en dues seccions, “Explorar” i “Pilot”. L’eina és gratuïta a Itunes i es pot descarregar CLICANT AQUÍ (de TechCrunch)

Com posar un botó de WhatsApp al bloc o web?

Whatsapp s’ha convertit en una de les xar-xes socials reines dels últims anys. Molt con-tingut que es comparteix per aquesta xarxa es converteix en viral. Els mitjans de comu-nicació i periodistes no haurien D’obviar-la. De fet, moltes capçaleres ja la inclouen. Un problema que es pot entreveure és que serà difícil mesurar quin trànsit prové d’aquesta aplicació. Sigui com

NOVES EINES

http://www.tnsglobal.es/sites/tnsglobal.es/files/NdP%20Connected%20Life%202015__serv.html

http://itunes.apple.com/app/id1071935844



sigui, diaris com El País, El Mundo, Ara, New York Times, Clarín o la BBC ja la usen en les seves versions mòbils.

També és recomanable posar un botó flotant de WhatsApp no-més per a mòbil. És un recurs periodístic més. Recomanem dos plugins, tots dos ofereixen el botó de forma gratuïta.

Add to Any - L’avantatge d’aquest plugin és que pots afegir quants botons vulguis de gran varietat de xarxes socials, ja fixats al final de cada post o en una barra flotant. No obstant això, posseeix l’inconvenient que mostra el botó de WhatsApp també a la web, on podria ser irrellevant (existeix l’interessant servei de WhatsApp web, però no està molt estès). En niume-dia expliquen com instal·lar Add to Any i KN Mobile. Però per aquesta última vaig fer servir el tutorial d’una altra web, al qual em refereixo en el següent paràgraf.

KN Mobile Share Bare - Aquest altre plugin disposa de tres botons: un de Facebook, un altre de Twitter i el tercer per WhatsApp. I el bo és que només es mostren en els mòbils. El desavantatge és que, en tenir instal·lats botons d’un altre con-nector a la web, els de Facebook i Twitter quedaran duplicats en els dispositius mòbils. (de Recursos Periodísticos)

L’encesa de la ràdio digital a Espanya segueix als llimbsEl 3 d’abril del 2010, la televisió analògica es va apagar a Es-panya i va començar l’era de la televisió digital terrestre. Però, què passa amb la ràdio? Doncs que des del 14 de novembre del 1924, dia en què es va inaugurar Ràdio Barcelona, la ràdio a Espanya és analògica. I, pel que s’ha pogut comprovar en unes jornades sobre la ràdio digital que ha organitzat el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), no sembla que aquesta incon-gruència tecnològica se solucioni. Almenys a Espanya, ja que en altres països del nostre entorn ja s’han posat mans a l’obra. Així, Noruega té previst l’encesa digital radiofònica per al 2017, i Suïs-sa, entre el 2020 i el 2024, segons el president del WorldDAB, Patrick Hannon, que va explicar que la seva organització té com a objectiu la implantació de la Digital Audio Broadcasting (DAB).

NOVES EINES

http://wordpress.org/plugins/add-to-any/

http://wordpress.org/plugins/mobile-sharebar/



En la seva intervenció a la Va Jornada Tecnològica del CAC, Hannon va argumentar que hi ha tres raons per les quals la DAB se situa per sobre de la ràdio per internet: “Perquè es re-ben les emissions sense cost, a diferència d’internet, on s’ha de pagar una quota a l’operadora; perquè no es perd la sintonia quan la persona es mou en un vehicle, i perquè la DAB està capacitada per respondre davant emergències, a diferència d’internet, que davant una petició massiva es pot col·lapsar”. El president del CAC, Roger Loppacher, va valorar la necessitat d’impulsar la ràdio digital, com està passant en altres països europeus. (d’El Periódico)

NOVES EINES



Periodisme d’investigació: un bé públic, però no gratuïtPer ACEPRENSA

Les societats democràtiques s’alegren que hi hagi mitjans in-dependents que treguin a la llum els excessos dels poderosos. Però pocs estan disposats a pagar per aquest servei. El pe-riodista nord-americà Paul Steiger, fundador de ProPublica, va parlar sobre aquesta contradicció en el fòrum de debat sobre el periodisme “Converses amb”, organitzat per la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra el 26 de gener.

La revolució digital ha canviat el panorama dels mitjans informa-tius, va observar Steiger. És cert que, d’una banda, ha portat no-ves oportunitats: abans calia una inversió enorme per començar un mitjà; ara, Internet ha baixat la barrera d’entrada i qualsevol pot convertir-se en editor amb un ordinador i poc més.

Però Internet també ha portat la cultura del tot gratis, que ha posat en crisi el model de negoci en què es basava fins ara el periodisme. El primer perdedor ha estat la premsa escrita. Stei-ger va citar uns dades difoses pel seu col·lega Richard Tofel, actual president de ProPublica: a EUA només queda un diari que vengui, de mitjana, una mica més d’un milió d’exemplars al dia: The Wall Street Journal. El següent que més exemplars ven és The New York Times (528.000). La resta, està per sota del mig milió.

El futur és digitalEls editors tenen clar que el futur és digital. El repte és trobar un model de negoci estable: no és fàcil descobrir com fer que la publicitat sigui rendible, i només unes poques capçaleres tenen possibilitat de cobrar a suficients lectors per accés. A falta d’una solució, els mitjans tradicionals redueixen plantilla; sobreviuen, però la qualitat es ressent. També hi ha menys recursos per

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA



al periodisme d’investigació. Gairebé tots coincideixen que és necessari. Però si els lectors no paguen per la informació, qui ho fa?

Aquí hi ha l’aportació de ProPublica, una agència de no-tícies sense ànim de lucre especialitzada en reportatges d’investigació i finançada principalment amb donacions. “El pe-riodisme d’investigació és un bé públic: beneficia també als que no paguen”, ha declarat Steiger. ProPublica col·labora amb al-tres mitjans per donar a conèixer els fraus que destapa. El més habitual és que s’associï per a un projecte determinat, com han fet la BBC i BuzzFeed en l’escàndol dels tripijocs sobre partits de tennis. En el cas de ProPublica, els seus reporters compar-teixen esborranys amb els de l’altre diari. A més, els advocats d’aquests mitjans -no els redactors- poden preguntar-los per les seves fonts.

Cuidar les històriesProPublica s’ha fet famosa per la qualitat de les seves investi-gacions periodístiques. Amb dos premis Pulitzer a l’esquena, el nivell d’exigència és molt alt. No obstant això, les exclusives no són tota la veritat: a ProPublica, es comencen moltes històries, però no totes arriben a bon port.

En la trobada amb els mitjans celebrada abans de la seva conferència, Steiger ho va explicar amb una imatge presa de la indústria petroliera: “Comences a perforar un pou, i al final descobreixes que és un pou sec”. Els reporters dediquen molt temps a buscar informació. Però si no dóna fruit, la història s’abandona i se’n comença una de nova.

Per trobar una bona història cal treballar-la i cuidar-la molt. A ProPublica, els redactors treballen en petits equips supervisats per un cap de redacció. Quan una història va per bon camí, s’incorpora a una llista de temes que es revisa cada setmana en una reunió amb els redactors. La primera vegada que es parla d’un tema en aquesta reunió, qualsevol pot suggerir en-focaments, pistes informatives, possibles problemes que poden sorgir... D’aquesta manera, tota la redacció s’implica en les his-tòries. “Aquest mètode ha fet que ens trobem amb menys pous secs dels que esperàvem”.

El bon periodisme aconsegueix canvis socialsAls periodistes presents a la trobada a l’ISEM, Steiger els va recordar que per trobar informació valuosa cal ser “creatius”. Les noves eines digitals han portat noves oportunitats. Però també cal grapa periodística. En aquest sentit, va elogiar als




periodistes que en la dècada del1960 veien la segregació racial i l’explicaven: “El bon periodisme va transformar en lleis la lluita pels drets civils”. (Foto: Europa Press)

Demanen als mitjans un paper més actiu en la lluita contra la violència masclista

Experts reunits a Barcelona en una jornada específica han dema-nat als mitjans de comunicació un paper més actiu en la lluita per eradicar la violència masclista. Els organitzadors, l’Institut Cata-là de les Dones (ICD) i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes, han dema-

nat als periodistes i editors aplicar amb màxim rigor el codi deonto-lògic i les recomanacions específiques, malgrat condicionants com la immediatesa de la informació o la falta de recursos.

La presidenta de l’ICD, Montse Gatell, ha explicat que els mitjans de comunicació han estat fonamentals per fer visible aquesta xacra, i ha demanat que “actuïn com a agents per era-dicar-la” i aprofitar l’impacte que tenen en la ciutadania. “Cal anar més enllà del fet que commou i impacta, i incloure la veu de les dones que han patit i superat la violència, les dones ex-pertes, i els mitjans també han d’expressar el seu compromís de lluitar contra la violència contra les dones”, ha remarcat.

La consellera del CAC, Carme Figueras, ha demanat als pe-riodistes una implicació més activa, i ha remarcat que, malgrat que els informes de l’organisme mostren una millora en la sen-sibilització, “persisteix l’ús d’elements d’espectacularització, la identificació d’afectades o el recurs a fonts no qualificades”. La representant de la Junta del Col·legi de Periodistes, Alícia Oli-ver, ha instat a “fer servir la varietat de gèneres informatius i d’opinió per mantenir aquest tema a l’agenda informativa, més enllà de quan hi ha una agressió, aprofitant les funcions divul-gativa i preventiva de la informació”. (d’Europa Press)




El portal d’assessorament lingüístic Ésadir compleix 10 anys

El portal d’assessorament lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), l’Ésadir, compleix 10 anys. El portal va néixer el 2006 amb l’objectiu d’oferir, en un únic espai, els ma-terials elaborats al llarg dels anys pels equips d’assessorament lingüístic de les diverses empreses de la CCMA. Des del 2011, la plataforma també forma part del llibre d’estil de la CCMA.

Tot i que el seu ús s’orienta als mitjans de comunicació, el portal està a l’abast de tothom i utilitzar-lo és gratuït. Un dels seus reptes és donar respostes clares als dubtes més habituals que planteja l’ús de la llengua als mitjans, i per fer-ho ofereix exem-ples a cada consulta i s’actualitza constantment. El portal dispo-sa actualment de 33.868 fitxes lingüístiques. (d’Ara)

Nou llibre del professor Lluis Costa

Dimecres passat, al Palau Robert de Barcelona, es va fer la presen-tació del llibre “Pensar és triomfar. La publicitat a través de la història, del professor de la Universitat de Gi-rona doctor Lluís Costa. El llibre de Lluís Costa explica la publicitat des de la història: què passava, per què

passava i on passava. Segons quins moments de l’activitat pu-blicitària serien inintel·ligibles sense la crònica sociopolítica de l’època. El gran mèrit de Pensar és triomfar és que l’autor, amb cada plat de crònica publicitària puntual, hi serveix un acom-panyament que no és només bon maridatge sinó el complement històric que fa més rigorós, atractiu i saborós l’àpat literari.

Lluís Costa es va dir que si hagués d’explicar el llibre diria: “Aquí trobaràs les claus per entendre els canvis tècnics i con-ceptuals que la comunicació comercial ha hagut de fer, i haurà de fer, per adaptar la seva funció a distintes èpoques, modes i costums; amb aquesta lectura les mutacions que t’esperen et seran més entenedores. Si tens curiositat per saber com la pu-




blicitat ha anat conformat els continguts i fins i tot el format dels mitjans de comunicació, aquí hi ha l’explicació. Si tens dubtes si els anuncis creen necessitats o les necessitats creen anuncis, ho aclariràs també”.

El professor Costa és autor del llibre La Comunicació local (2009), en el qual ens diu que la globalització permet tenir no-tícia immediata de tot el que passa al nostre planeta. Però, na-turalment, ens interessa i afecta, també, el que passa al nos-tre voltant. Costa escriu que la comunicació local “és encara imprescindible, tot i que ara és faci per Internet”. Aquest llibre explica el model català de comunicació de proximitat i alhora explica com s’organitzen els mitjans de comunicació per adap-tar-se als nous temps. (d’Àmbit de Recerca i Comunicació)

Llegat periodístic per a l’UrgellEl periodista d’Anglesola Albert Pont va donar a l’Arxiu Co-marcal de l’Urgell més de 54.000 negatius de fotografies cap-tades entre el 1992 i el 2004 en el transcurs de la seua acti-vitat professional com a director de la revista Nova Tàrrega. L’alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, va agrair el gest de Pont, mentre que el director de l’arxiu, Carles Quevedo, va

explicar que aquest fons es digitalitzarà i catalogarà. A més de negatius, Pont ha cedit la seua col·lecció d’hemeroteca de re-vistes de l’Urgell dels anys vuitanta i noranta. Pont va ser durant anys membre de la junta directiva de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal. (d’AEC)

Proximity llança una botiga en línia de paraules en desús

A la Botiga de #PalabrasOlvidadas les paraules no es paguen amb diners, es paguen compartint-les a Twitter, Facebook o Pinterest. La iniciativa pretén utilitzar el poder de difusió de les xarxes socials per fer front a la dada que fem servir només 2.000 paraules de les 94.000 disponibles al diccionari espanyol.

Els números parlen per si sols: diferents estudis afirmen que, de les 94.000 paraules que actualment hi ha disponibles al dic-cionari diàriament solem utilitzar, de mitjana, unes 2.000. La llengua s’està empobrint. Molts afirmen que les xarxes socials han estat les culpables, però molts més pensen que poden ser, en major mesura, la solució. Eines que ens ajudin a tornar a en-riquir el nostre llenguatge. I precisament per aportar el seu gra




de sorra a la causa, Proximity ha llançat una iniciativa conjunta de les seves oficines de Barcelona i Madrid: www.laTiendade-PalabrasOlvidadas.com.

Es tracta, doncs, d’una botiga en la qual es poden comprar pa-raules que han caigut en desús, no pagant amb diners, sinó difonent-les a través de les xarxes socials. Simplement, tor-nant-les a posar en circulació. I és que, tal com comenta Eva Santos, directora Creativa general de l’agència, “hi ha paraules acceptades per la Reial Acadèmia Espanyola que fa temps no diem, tuitejem i postejem. Paraules oblidades que no s’haurien de perdre’s perquè són part del nostre patrimoni cultural”. (de Proximity)

Jornada per millorar la gestió comercial dels editors associats

Divendres vinent, dia 5 de febrer, a les 10 del matí, començarà una jornada de formació comercial per a editors de premsa de proximitat, amb la conferència inicial “Vendre més i vendre amb més marge”, a càrrec del professor Josep M. Antona Cervera.

L’acte és organitzat per l’AMIC i obert a les publicacions de la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mi-tjans Digitals. La jornada començarà amb un anàlisi del que està passant ac-tualment al mercat, continuarà amb l’explicació de la importàn-cia d’una gestió comercial ben auditada de la pròpia empresa i es veurà com implementar millores en aspectes operatius i estructurals, el Pla de Seguiment i els resultats, amb algunes experiències. Aquesta serà una ponència oberta que serà parti-cipativa, on els assistents podran compartir les experiències en vendes de la seva pròpia empresa. El públic objectiu són els propietaris de mitjans, directors ge-nerals, gerents o directors comercials amb una visió global de l’empresa que els permeti implementar les millores que es tre-ballaran, amb la qual cosa l’AMIC vol potenciar una formació/assessorament que pugui ser molt útil per als associats i, en aquesta primera jornada de formació comercial, oferirà eines i recursos per a la millora de la gestió comercial dels seus edi-tors associats, un sector del tot estratègic per a les empreses de mitjans de proximitat que viuen en un entorn constantment canviant. Dotar d’eines als associats, és un dels objectius clau


http://www.laTiendadePalabrasOlvidadas.com

http://www.laTiendadePalabrasOlvidadas.com



del programa d’aquesta Junta de l’AMIC i creu que incidir en aquest àmbit, el comercial, és fonamental per millorar el present i el futur d’aquestes empreses. Cal confirmar l’assistència el més aviat possible a [email protected] (de Redacció AMIC)

La 8a edició del concurs literari Ficcions supera ja els 1.800 participants

El tret de sortida de la 8a edició del concurs Ficcions, organitzat per l’AMIC, ha estat tot un èxit. Estudiants de més de 252 esco-les de Catalunya, Balears i País Valencià ja estan registrats al web. Un total de 252 instituts i més d’un centenar de municipis

de Catalunya, Illes Balears i País Valencià ja participen en la vuitena edició del concurs Ficcions, una xifra que creix dia a dia. Fins avui dijous ja s’han registrat 1.827 participants, en tan sols dos mesos des de la data d’inici del concurs, dels quals 1.078 són de Catalunya, 555 del País Valencià i 185 de les Illes Balears. Els joves estudiants de 14 a 18 anys encara estan a temps, fins el 23 de febrer per registrar-se i participar a través de la web www.ficcions.cat “FICCIONS, l’aventura de crear històries” és un concurs de creació literària adreçat als estudiants de segon cicle d’ESO, Batxillerat i CF que vol continuar creixent i consolidar-se com el concurs de creació en llengua catalana de referència per als joves. El concurs es desenvolupa a través de la web www.fic-cions.cat, un punt de trobada on, a més de publicar-hi les seves històries, els participants poden trobar-hi notícies, entrevistes i material pedagògic. FICCIONS proposa cinc fragments extrets de les següents obres publicades: La noia del tren, de Paula Hawkins; La sang és més dolça que la mel, de Josep Torrent; Pluja negra, de Flavio Soriga; Nou dies d’abril, de Jordi Sie-rra, i Catherine, de Patrick Modiano. A partir d’aquests inicis, l’alumnat ha de crear una història de tres capítols. La participa-ció pot ser individual o en grups de 2 o 3 persones.


http://www.ficcions.cat



El jurat i els premis.- FICCIONS començarà el 2 de febrer de 2016 i s’acabarà el 7 d’abril. El jurat, format per persones vin-culades al món de la literatura i l’educació, valorarà la qualitat i l’originalitat de les històries. El veredicte es farà públic la se-gona quinzena i els premis es lliuraran al mes de maig, on els finalistes i el professorat hi seran convidats. Els primers premis seran un iPhone o una Play Station per a cada membre del grup guanyador i es lliuraran premis territorials per a les millors his-tòries de cada zona (la darrera edició amb premis: iPod...). Per a més informació: [email protected] – (de Redacció AMIC)

Diari de Tarragona cerca un director adjunt

El rotatiu Diari de Tarragona cerva un director adjunt. L’editora busca a un periodista jove (al voltant dels 40 anys) amb poten-cial d’ocupar la direcció del diari a dos anys vista. Es necessita experiència redaccional de més de 8 anys tant en paper com en digital. Coneixedor de totes les seccions d’un diari modern i avançat. Ha de tenir també coneixement en xarxes socials i dia-ris digitals. Bon gestor amb provades capacitats directives en la gestió d’equips, iniciativa i proactivitat. Gran capacitat de tre-

ball. Valor provat en actiu que hagi demostrat la seva vàlua com a directiu o comandament mitjà en un diari de més de 15.000 exemplars/dia de difusió. De manera preferible, encara que no excloent, amb coneixements de català. (d’AEC)




Luis Enríquez (Vocento): “Els diaris no són vells, són necessaris”Per J. Tahiri / ABC

El conseller delegat de Vocento, Luis Enríquez, va defensar la setmana passada el futur dels periòdics que, en les seves pa-raules, “no són vells, són necessaris”». Durant la seva conferèn-cia sobre el futur de la premsa dins el cicle d’esmorzars Esade Alumni, ha subratllat que la sostenibilitat dels mitjans depèn de la seva capacitat per adaptar-se a les noves tecnologies, sense abandonar ni la tasca d’informar ni els seus senyals d’identitat.

“El nostre primer compromís és amb els lectors. És el primer col·lectiu d’influència al qual cal satisfer. Com amb informació veraç”. Segons Enríquez, assegurar el sanejament financer és “clau” per garantir la qualitat: “La independència dels nostres pe-riodistes és la que proporciona el nostre compte de resultats”.

El directiu ha destacat l’adaptació del sector a les noves exigèn-cies dels lectors, en concret dels més joves, els anomenats «mi-llenials» -d’entre 20 i 35 anys-. Per a això, ha citat la importància de les alertes, les xarxes socials i la lectura des dels smartpho-nes. “En aquest moment, el mòbil ja concentra tot el creixement de trànsit en línia entre les marques consolidades”, va apuntar.

L’aposta de la premsa per les noves tecnologies ha de ser compa-tible amb mantenir el bon periodisme i les “senyes d’identitat” de cada periòdic, entre els quals Enríquez va ressaltar la línia editorial. “Hi ha algunes grans capçaleres que ja no reconec” va lamentar.

Davant el desafiament d’aconseguir rendibilitzar la informació per internet, va explicar el “mur de pagament” desplegat a la web del diari El Correo des del passat setembre, que permet accedir a deu articles gratuïts mensuals. A partir d’aquest límit, el contingut és de pagament.

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



Un negoci sosteniblePer Enríquez “la independència dels periodistes és la que proporciona el compte de resultats”, i apunta que el principal obstacle per implementar una bona solució és l’enorme compe-tència entre mitjans nacionals en obert. Però “hi ha un negoci tradicional, el dels diaris, que Vocento no abandonarà”. I que no s’entengui diari només com unes rotatives que imprimeixen paper de 450 grams », va aclarir.

L’estratègia de Vocento consisteix en la reducció de deute, l’ampliació del marge de negoci i en «aconseguir estructures molt àgils», que permetin al grup anticipar-se als lectors. Ha lamentat que, en comparar amb altres països, Espanya compti amb “més diaris i menys lectors per cada 1.000 habitants”.Així mateix, va defensar l’actitud crítica del periodista enfront dels poders polítics i econòmics: “El dia en què els periodistes intentin no ficar-se en embolics, el nostre negoci no tindrà reco-rregut”. (Foto: José Ramón Ladra, ABC)

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



Sí al periodisme de proximitatPer Anna Bonet Martínez / Mèdia.cat

La nit de cap d’any de 1991 les valls andorranes sintonitzaven per primera vegada la seva pròpia emissora pública, Ràdio Na-cional d’Andorra. Cinc anys després, naixia Andorra TV, dos mi-tjans que avui comparteixen redacció, esforços i objectiu: oferir als ciutadans aquella informació que cap altre mitjà espanyol, francès o internacional els pot donar.

Aquest cap de setmana, que el Principat ha celebrat el primer quart de segle dels mitjans públics andorrans, ha servit per fer

balanç del camí recorregut fins ara, per recordar quant -pressu-post, voluntat política i esforç periodístic- ha costat arribar fins aquí, i per refermar la necessitat d’una ràdio i televisió públi-ques que facin periodisme de proximitat.

Al documental “Especial ORTA 25 anys. Un quart de segle d’història de la ràdio i la televisió públiques” els directors que ha tingut l’ens al llarg d’aquests anys posen èmfasi en la cab-dal funció de servei públic que desenvolupen els informatius d’ATV, que a l’hora del telenotícies és una de les cadenes més vistes al país. En una actualitat tan globalitzada, en què les notícies esdevenen transfrontereres, què troben els andorrans en una televisió que treballa amb un pressupost i unes possi-bilitats infinitament més reduïdes que qualsevol altra cadena? Quin atractiu poden tenir dos informatius diaris de mitja hora cadascun en un país que es travessa amb un cop de cotxe i on viuen poc més de 70.000 persones que ho saben tot les unes de les altres? Doncs potser la pedra preciosa d’RTVA no és més -ni menys- que un espai de documentació i interpretació de la realitat més pròxima. A l’arxiu de la televisió hi ha més 48.000 hores de producció pròpia, una història audiovisual amb accent andorrà que no s’hauria explicat mai si no hagués estat pels mitjans públics.

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



Si bé al Principat hi ha mitjans privats que treballen igualment per explicar la realitat del país, cap d’ells té la capacitat de mostrar en viu i en directe el què hi passa. ATV és l’única televisió local -ente-nent per mitjà local aquell que centra el seu interès en el lloc- que té Andorra, però aquest és només un exemple de la importància que té el periodisme de proximitat en una societat. Sense ella, seria impossible conèixer com es prenen segons quines decisions polítiques, veure les conseqüències de l’esllavissada que s’ha pro-duït a uns quilòmetres de casa o gaudir de les copes del món d’esquí i dels partits de la Lliga ACB on competeixen els veïns.

Com Ràdio i Televisió d’Andorra, arreu dels Països Catalans hi ha (o hi ha hagut) mitjans locals i comarcals que treballen amb una vocació de servei públic i proximitat que cap altre mitjà pot fer. Som a l’era de la informació digital, de la comunicació instantània i global, sí, però també som a l’era del periodisme de proximitat, aquell que existeix per recordar-nos que sense entendre d’on venim no podem imaginar cap on anem, que el futur es construeix passet a passet, des de la base, i que si la vida és local, el periodisme també ha de ser local.

Cal reivindicar aquests mitjans perquè, a més, a molts de nosal-tres ens han donat l’oportunitat d’aprendre l’ofici, convertint-se

en una escola de periodistes que s’ha hagut de reinventar cons-tantment per adaptar-se als nous temps. I és que si aquests mi-tjans sobreviuen és també perquè han sabut agafar-se de la mà del progrés, apareixent a les xarxes socials, oferint continguts a la carta o engegant emissions web en directe.

Amb tot, no vull acabar sense recordar que, de vegades, aques-ta proximitat pot ser també perjudicial per al periodisme. Si és públic que els mitjans nacionals catalans reben pressions polí-tiques, no hi ha cap dubte que els governs locals ho tenen més fàcil per exercir aquest tipus de poder. En aquest sentit, el cas dels mitjans públics andorrans no és especial, però això és un bon motiu per escriure un altre article. (Foto: Ana / Fòrum AD)

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



Julia Cagé, economista especialitzada en mitjans de comunicació: “La informació és un bé públic”Per Àlex Vicente / El País Ideas

Economista especialitzada en mitjans de comunicació, Julia Cagé (Metz, França, 1984) és professora de l’Institut d’Estudis Polítics de París i doctora per la Universitat de Harvard. L’economista francesa, autora de l’assaig “Salvar els mitjans de comunicació”, defensa un model innovador per a la premsa tradicional

I proposa un model híbrid entre fundació i companyia per sal-var-la, sense haver d’abandonar necessàriament el paper. Tho-mas Piketty, economista estrella -i marit de Cage-, afirma en el pròleg del llibre que les seves teories conviden “a repensar la noció de propietat privada i la possibilitat d’una superació de-mocràtica del capitalisme”.

Pregunta. Viurem algun dia en un món sense mitjans de comunicació?Resposta. Sempre hi haurà plataformes dedicades a l’entreteniment, però no necessàriament a la informació. El que em fa por és acabar vivint en un món en què no hi hagi accés a un mínim de continguts sobre el que passa al món, o en el qual ningú investigui sobre els nostres polítics. Segurament no arribarem a aquest extrem, però sí tendim, cada vegada més, a això. Mai hi ha hagut tants mitjans de comunicació, però tampoc han estat mai tan fràgils com ara.

P. Malgrat tot, el seu llibre no és fatalista.R. La premsa va sobreviure a la ràdio i a la televisió. La caiguda de la publicitat en els diaris no és un fenomen tan recent. En realitat, comença a partir dels anys cinquanta, quan comença a emetre publicitat a la televisió. Fins i tot abans, els diaris es

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



negaven a publicar la programació de la ràdio. La diferència amb Internet és que no només suposa més competència, sinó que és un suport nou. El desafiament és més complex que al-tres vegades.

P. Per què no diferencia entre periodisme en paper i el digitalR. La majoria de lectors ja no presten atenció a aquestes coses. Jo llegeixo indistintament en un suport o un altre. S’ha donat un pes excessiu a Internet perquè es va creure que anava a revo-lucionar la manera d’elaborar la informació. I és cert que permet fer coses diferents, com l’hipertext, els vídeos o la infografia mòbil, que converteixen el resultat en alguna cosa una mica més interactiva. Però el que compta al final és el contingut, i és molt semblant en ambdós formats.

P. No creu que hi ha hagut una relació innegable entre el nou suport i el contingut? Molts mitjans digitals han apostat per continguts generadors de clics que, en la majoria de casos, no haguessin tingut cabuda en la seva versió impresa.R. És cert, però es tracta d’un error del que tothom comença a adonar-se’n. Seguint el model de The New York Times, la majo-ria dels grans mitjans de comunicació tendeixen cap a fórmules de subscripció digital, perquè han vist que és difícil monetitzar

els clics. Encara hi ha hagut una proliferació de continguts lleu-gers en mitjans que persegueixen la viralitat, s’inscriuen més en el món de l’entreteniment que en el de la informació. A més, aquestes companyies tenen una economia diferent a la dels grans mitjans: tenen menys periodistes i fan menys recerca, tot i que part dels seus continguts siguin periodístics.

P. Molts donen per morta la premsa en paper, però hi ha sen-yals que apunten en una altra direcció, com la compra de The Washington Post pel fundador d’Amazon, o a França, on els magnats han salvat de la fallida a Le Monde i Libération.R. És innegable que els diners han tornat a la premsa tradicio-nal. D’entrada, perquè moltes capçaleres estan en venda per quantitats no molt altes. Posseir un diari segueix sent percebut




com una forma de tenir influència política. A més, hi ha un efec-te de contagi, una mena de moda, d’estatus. Si Xavier Niel no hagués comprat Le Monde en 2010, Patrick Drahi no hauria adquirit Libération el 2014, i Bernard Arnault tampoc s’hauria interessat per Le Parisien l’any passat. Es necessita a aquests accionistes externs, perquè tenir un diari que faci bé la seva feina costa molts diners, però cal impedir que aquestes adquisi-cions tinguin un cost a la independència del mitjà.

P. Defensa que un mitjà de comunicació no és una empresa més, i que ha d’estar protegida per l’Estat?.R. Els mitjans produeixen informació d’interès general, que hauria de ser considerada un bé públic, i ho hauríem de protegir. Igual que ningú es planteja privatitzar completament l’educació, no en-tenc per què no passa el mateix amb la informació. En la majoria de països democràtics, considerem que la transmissió d’un mínim de coneixements és una cosa a la que tothom ha de tenir accés gratuït. Amb la informació passa el mateix: tenir accés a ella és imprescindible per al bon funcionament d’una democràcia.

P. Vostè proposa un nou model: la fundació, a mig camí entre les fundacions sense ànim de lucre i les societats participades.R. Cal inventar un nou sistema que permeti repartir més el po-

der. En el model que proposo, a diferència del que succeeix en les societats amb accionariat, no hi hauria una distribució de dividends i el capital estaria congelat. A canvi, l’Estat concedi-ria una deducció fiscal als donants. L’accionariat estaria format també per periodistes i lectors, que podrien participar-hi a par-tir de petites quantitats. La propietat es renovaria cada any, a diferència del que succeeix en les fundacions sense ànim de lucre, on sovint és una sola família la que escriu els estatuts i es perpetua en el poder.

P. Però el seu model sembla irrealitzable sense l’acord dels actuals propietaris dels mitjans. En el context del capitalis-me, no resulta una mica utòpic?R. No. Tot és qüestió de voluntat política. Per exemple, l’Estat francès concedeix ajuts públics als mitjans de comunicació. Po-dria proposar limitar als mitjans que adoptin aquest sistema. Sona una mica extrem, però es podria fer. Si es vol salvar els mitjans, cal trobar solucions.

P. El Govern francès ha aprovat una exempció fiscal per a les empreses de comunicació sense ànim de lucre. Charlie Hebdo és el primer mitjà que ha adoptat aquest estatus. No li convenç la mesura?




R. Va en la bona direcció, però em sembla massa tímida: no-més permet donar quantitats petites. És una llàstima que no ha-gin anat més lluny, perquè després de l’atemptat contra Char-lie Hebdo hi havia cert marge de maniobra. La confiança dels ciutadans en els mitjans va augmentar per primera vegada des de feia anys, encara que estic segura que no trigarà a tornar a baixar. Em va semblar curiós que en la gran manifestació que va succeir l’atemptat s’escoltés “sóc jueu, sóc policia” o “sóc Charlie”, però mai “sóc periodista”.




Com mesurar l’audiència a internetPer Víctor de la Serna / El Mundo

La setmana passada es publicava una llista de la difusió dels principals diaris dels Estats Units en la qual s’apreciaven les substancials caigudes de tots ells -més marcades encara en el cas del tradicional líder, USA Today-, com succeeix en el món sencer. Però la llista era enganyosa: només incloïa la difusió física, la d’exemplars en paper, quan els diaris tradicionals són ja també els líders entre els llocs informatius d’internet. El que passa és que encara no existeix un mètode unificat per mesu-rar les audiències de pagament, les que generen directament ingressos, a internet, ni tan sols les que no paguen.

L’Associació Mundial de Diaris i Editors d’Informació (WAN-IFRA) va proclamar l’any passat aquest canvi de model: “El supòsit bàsic del model de negoci, que era el subsidi que els anunciants van proporcionar durant molt temps als continguts informatius, ja no és vàlid”, ha declarat el seu secretari general, Larry Kilman. “Podem dir amb seguretat que les audiències ja són la principal font d’ingressos de les empreses informatives”. I és que el 2014, per primera vegada des que hi ha estadís-tiques, els diaris van ingressar més per la difusió en paper i l’audiència a internet, 92.000 milions de dòlars a tot el món, que per publicitat, 87.000 milions.

Si se sumen els lectors a internet als que ho fan en paper, les audiències no han caigut, però els ingressos publicitaris sí per-què a internet han de competir amb molts canals aliens a la in-formació o que la re-empaqueten (Google, Yahoo...) i a més les tarifes han caigut molt, justament per la multiplicitat de suports.

Aquests ingressos publicitaris poden tornar a pujar si els siste-mes de mesurament aconsegueixen comptabilitzar de manera fiable les audiències a internet. I aquí ens topem amb la nova realitat: la manera d’accedir a cada mitjà informatiu no és uni-forme. Alguns mantenen un accés totalment gratuït; altres co-

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



bren per una part del seu contingut, o cobren només a partir d’un cert nombre de pàgines llegides, o cobren pel 100% del seu contingut; alguns ofereixen la seva versió en paper conver-tida en imatge PDF, altres ho reformategen per internet...

De cara als anunciants, si s’arribés a un mesurament exacte del temps que cada usuari dedica a un mitjà informatiu i a un consens sobre el mínim perquè se’l consideri com a veritable lector, fins i tot els mitjans que no estan cobrant per l’accés es veurien beneficiats perquè la seva audiència total queda-ria demostrada. Mentre arriba el dia en què s’aconsegueixi un consens editors-anunciants i aquests últims recuperin el seu interès per aparèixer en els mitjans informatius i a tarifes més elevades, els editors seguiran buscant formes de millorar els seus ingressos directes per audiència. És la llei d’internet.

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



Les publicacions especialitzades són el futur dels mitjans impresos?Per Chris Stucliffe / The Media Briefing

No és un secret que les revistes són els mitjans més perjudi-cats pel desenvolupament digital. Les dades de tiratge i difusió de les revistes de tendències són els que més caigudes estan patint, i l’augment dels preus no és una solució per als editors.

De fet, hi ha experts que consideren que les revistes s’han convertit en paràsits, que són incapaços de sobreviure sense l’impuls dels famosos que apareixen en les seves portades. L’any passat Beyoncé va aparèixer a la portada de Vogue sen-se haver estat entrevistada per ningú de la revista.

I no només és Beyoncé la que acapara tanta atenció, com expli-ca la revista Fashionista en un dels seus articles titulat ¿neces-siten les revistes a les Kardashians més que les Kardashians a les revistes?:

“Des que les vendes als quioscos baixen cada mes, els mitjans que busquen més trànsit, més clics, més impactes i una bona imatge de marca veuen en les Kardashians un valor segur. Per exemple, un representant de Hearst va confirmar que la festa d’aniversari de Cosmopolitan a l’octubre, a la qual van acudir les Kardashians, va generar més de 9 milions de visualitzacions a snapchat, i més de 9.000 milions d’impactes en els mitjans “.Tampoc la conversió digital d’aquests mitjans està sent del tot positiva per a la seva audiència. Mentre que les aplicacions i els sites de les capçaleres poden tenir èxit, traslladar el producte imprès directament a una versió digital mai ha tingut una gran èxit.

El cas més representatiu d’aquests problemes va ser el de diari The Daily, propietat Rupert Murdoch. El professor Aileen Ga-llagher de la Universitat de Siracusam als EUA, ha afirmat en un post a Medium titulat “2016 quan les revistes per a tauletes moren” que:

EN PROFUNDITAT/ DOSSIER



• “La indústria de les revistes desesperada per augmentar la seva circulació va utilitzar les noves plataformes digitals oferint una rèplica de la versió impresa de la revista. La innovació, costosa per començar, era dolenta per al negoci “.

El fracàs d’aquest tipus de conversió digital se li atribueix fre-qüentment a l’obsessió dels editors per mantenir el mateix dis-seny. L’experiència de l’usuari de tauletes és diferent al de la versió impresa, de manera que tractar de copiar el disseny és un error.

Per tant, si els periòdics i les revistes impreses estan per-dent lectors, i tractar que es traslladessin al món digital no ha tingut èxit, vol dir que és el senyal que marca el final dels mitjans impresos? Estan arribant al final els periòdics i les revistes?

Bé, possiblement no, encara hi ha la possibilitat que hi hagi mitjans impresos que siguin econòmicament viables, només es requereix un nou plantejament dels propòsits i una comprensió que el valor del contingut i el mitjà de distribució del mateix s’han de tractar correctament.

Iasiah Thomas va dir: “la impressió és la preservació de l’art”Una àrea en què això s’ha vist corroborat és en el mercat de les revistes especialitzades. L’augment dels sites finançats mi-tjançant el crowdfunding, ha afavorit que gent sense experièn-cia però amb molt d’entusiasme pugui accedir al capital neces-sari per llançar productes impresos especialitzats, amb l’afegit de demostrar que hi ha una audiència per a aquests productes. Com a resultat s’ha vist un considerable increment del mercat d’aquest tipus de publicacions.

I per l’entusiasme amb què aquestes revistes cobreixen els continguts especialitzats, s’han convertit en petites obres d’art.

Samis Husni, al qual anomenen “Mr. Magazine “, assegura que el que fa a un mitjà imprès funcionar és la sensació de qualitat:




• “Per a mi, el paper dels mitjans impresos d’avui ha de ser una combinació de creació i credibilitat, amb un plus d’autoritat que digui -si és un mitjà imprès és autèntic, i està per quedar-se, està documentat-. No pot donar la sensació de ser un element d’un sol ús “.

• “Els mitjans impresos han de tenir un factor col·leccionable, el que significa que els valors del producte han de ser diferents, la qualitat del paper ha de ser bona i el tipus de contingut ha de ser cridaner i de qualitat”.

Però la qualitat dels materials no és l’únic factor que fa que una revista especialitzada tingui èxit. Jeremy Leslie, fundador de magCulture, un nou site que dissenya i crea revistes d’alta qualitat considera que una revista ben feta és una espècie de capsula del temps, un reflex de les escoles de disseny i de les tradicions culturals que han ajudat a realitzar-la:

• “Quan es tracta de decidir el que vas a imprimir has de tenir en compte que ha de ser prou bo, perquè no desaparregui com el contingut digital, sinó que continuarà aquí any rere any”.

• “Per a mi aquesta és la clara diferència entre el contingut digi-

tal i l’imprès. En les revistes impreses els continguts i el disseny està més estudiat, centrat en el llarg termini, millor editat “.

És bastant senzill, en l’època del crowdfunding per a un grup d’entusiastes poder publicar una revista és fàcil, la dificultat per als creadors de les revistes especialitzades se centra en acon-seguir que els lectors mantinguin l’atenció després de la lectura dels primers continguts afirma Leslie:

• “El primer contingut, és com una banda fent el seu primer àl-bum. Han estat junts durant 10 anys i han posat tot el seu esforç en aquest primer disc, i després, un parell de setmanes després has de recomposar-te i començar a planejar el segon”.

• “Si ets capaç d’arribar al tercer llavors tota la situació finan-cera, l’entrada de diners en metàl·lic, s’estabilitza per poder centrar-se en el tercer projecte”.

Finalment, l’explicació del creixement de les revistes especialit-zades es limita a la compressió que tant els productes impresos com el seu contingut tenen valor, pel que han de donar-se’ls una atenció especial.




En una època en què els mitjans impresos no són els primers en els quals els consumidors s’informen, tots dos aspectes han d’estar combinats en un sol producte. Aquesta és la raó per la qual diversos editors de revistes estan veient com augmenta el trànsit i l’audiència en les seves webs i xarxes socials, perquè és on es consumeixen les notícies avui dia.

Centrar-se en crear productes impresos que deixen de banda la immediatesa i se centra en la qualitat del producte afavoreix que trobin el seu nínxol d’audiència específic.


el butlletÍ de l’amicsament del preu del petroli), que han provocat fortes caigudes a les borses...

Documents