el butlletí de l’amic · la primera: el 30% dels lectors de mitjans de comunicació pertany a la...

Construïm grans audiències

El ButllEtí de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

13/11/2015

nú

me

ro 158

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

aCTualiTaT ComuniCaCió diGiTal PuBliCiTaT i mÀRQuETinG noVES EinES ComuniCaCió ESTRaTÈGiCa En PRoFundiTaT

El ButllEtí de l’amic

la propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (amiC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. d’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACtuAlItAtLa primera: El 30% dels lectors de mitjans de comunicació pertany a la generació #hashtagD’aquí i D’aLLà: notícies gratuïtes es “paguen” amb la privacitat dels usuaris

COMuNICACIÓ DIGItAlGeneració Hit: els consumidors que salten de contingut en contingut

PuBlICItAt I MÀRQuEtINGCom els mitjans pretenen enfrontar-se al pròxim “apocalipsi online”, el ad blocker

NOVES EINESEls periòdics tiren de xarxes socials per a impulsar-se

COMuNICACIÓ EStRAtÈGICAPistes per millorar l’organització de les redaccions

EN PROFuNDItAtLa crònica: Contingut sense serrells per al “page pàrquing” dels “millennials”tribuna: Sobre el món del periodismeentrevista: Ricardo Corredor: “El periodisme de proximitat cada vegada té més força i en ell hi ha el futur”anàLisi: la publicitat nativa: avantatges i desavantatgesDossier: The new Yorker i la cultura de l’atencióopinió: la premsa i el prestigi

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



el 30% dels lectors de mitjans de comunicació pertany a la generació #hashtagPer Bain & Company

Els consumidors de mitjans que prefereixen contingut digital nativa ara representen gairebé la meitat de l’audiència per a l’entreteniment en els mercats desenvolupats i més d’un terç de l’audiència per a la publicació i serveis en línia. En els mercats en desenvolupament, aquests percentatges són lleugerament inferiors, però amb tendència a la mateixa direcció. aquests consumidors que, sense importar l’edat, afavoreixen els con-tinguts i serveis que han estat dissenyats i distribuïts exclusi-vament a través de canals digitals (i especialment els telèfons), estan transformant no només entreteniment, sinó també la pu-blicació i serveis. Potser el més important per a les empreses de mitjans de comunicació, una cohort més jove entre aquests consumidors diu que és cada vegada més disposats a pagar per continguts.

El 30% dels lectors de mitjans de comunicació pertany a la Ge-neració #hashtag tant en els mercats desenvolupats i com en els emergents. així ho explica l’últim informe anual de Bain & Com-pany aplicat a empreses de publicitat, mitjans de comunicació, editorials i de la indústria de l’oci i entreteniment, que aconsella a aquestes indústries que apostin per aquesta generació digital.

El document “Generation #hashtag ascendant: Think native di-gital first” explica que els usuaris, independentment de la seva

ACtuAlItAt/ lA PRIMERA



edat, prefereixen el contingut que ha estat dissenyat i distribuït en exclusiva a canals digitals, en concret mòbils -abasta ara gairebé la meitat dels consumidors de mitjans de comunicació-. l’informe també conclou que, al contrari del que es pensa, un nombre cada vegada més gran de consumidors joves està dis-posat a pagar per continguts, tot i disposar d’un menor pressu-post i tenir accés a alternatives il·legals.

s’equipara el consum digital en països emergents i desen-volupats.a més, l’enquesta realitzada per Bain a més de 7.000 consumi-dors en 10 països demostra que el consum dels nadius digitals és gairebé igual d’elevat en els mercats emergents com en els desenvolupats. Els mitjans de comunicació en línia, notícies i revistes, han aconseguit una penetració del 89% i 65%, res-pectivament.

En el cas de la indústria de l’oci i entreteniment ha arribat a un punt de no retorn en la seva transició a la tecnologia digital: la Generació #hashtag abasta el 47% dels consumidors de vídeos, música i jocs a França, alemanya, Suècia, el Regne unit i els Eua, i el 37% en els mercats emergents (Rússia, Sud-àfrica, Índia, Xina i Brasil) enfront de només el 24% per cent en 2014.

“la generació #hashtag s’està acostant a un moment decisiu, impulsat per l’ús de mitjans i empreses de serveis digitals tant per part d’usuaris avançats com per nous clients, però moltes companyies de mitjans -tradicionals i natives digitals- encara no han desxifrat el codi de la rendibilitat per a formats digitals “va comentar laurent Colombani, soci de Bain & Company, prin-cipal autor de l’estudi i responsable de l’àrea de mitjans de la consultora. “Hi ha un delicat balanç per donar en el blanc en-tre aconseguir que els usuaris adoptin models nadius digitals i aconseguir que paguin per això”, ha afegit.

el mòbil, una oportunitat les noves plataformes -particularment el mòbil- són una opor-tunitat per aconseguir clients de pagament . l’estudi de Bain demostra que els consumidors amb mòbils són més propensos a pagar per continguts digitals nadius: la penetració dels mo-dels de pagament per a vídeos en consumidors digitals supera en un 25% entre aquells que són propietaris d’un smartphone enfront de la meitat de aquest nombre entre aquells que no en tenen. això, segons Bain, pot explicar parcialment per què els més joves, més propensos a utilitzar el seua smartphone per accedir a continguts dels mitjans, se senten més còmodes amb els models de consum de pagament.




malgrat aquest moment positiu, l’enfocament cap la monetit-zació de les empreses natives digitals encara té un llarg camí per recórrer abans d’assolir els nivells d’ingressos dels seus competidors tradicionals. Els models nadius digitals estan llui-tant agressivament pel lideratge global en tot el sector dels mi-tjans de comunicació i reptant directament als líders històrics per augmentar la seva escala. no obstant això, ser més gran no sempre és millor. Els indicadors inicials mostren que fins i tot els més grans en grandària estan introduint contingut i serveis premium per assolir el seu potencial de mercat més eficaçment. “L’èxit en l’era nativa digital es redueix a reunir més fletxes en la bossa de monetització i en adaptar-se completament a les no-ves estructures de pagament”, va dir Colombani. “Tant com les companyies principals necessiten abraçar els models digitals, les natives digitals també tenen alguna cosa que aprendre dels trucs de les tradicionals”.

l’informe també aconsella als mitjans de comunicació algunes pautes perquè dominin les opcions de monetització de l’era na-tiva digital, com no traduir velles receptes a noves pantalles, as-segurar les vies de distribució o acollir les noves regles de pu-blicitat. Els lectors d’El Butlletí de l’associació amiC tenen accés gratuït a aquest estudi, en anglès; només cal CliCaR aQuÍ


http://www.amic.media/media/files/file_352_866.pdf



A ENDESA UTILITZEM LA NOSTRA INNOVANT PER FER-TE LA VIDA MÉS FÀCIL

ONE - INFOENERGIA - MOBILITAT ELÈCTRICA TELEGESTIÓ - CIUTATS INTEL·LIGENTS

CREIEM EN L’ENERGIA D’AQUEST PAÍS

L’ENERGIA ÉS EL QUE TU FAS AMB ELLA

endesa.com

ÉS INSPIRADORA

ÉS CONTAGIOSA

ÉS REVELADORA

ACPG_188x122_S&S_Endesa_Reposicionamiento_A_CAT.indd 1 14/05/15 17:46



notícies gratuïtes es “paguen” amb la privacitat dels usuarisPer The Conversation

un estudi de The Conversation revela que els usuaris paguen per notícies sense saber-ho. El “pagament” és a través de la seva privacitat i les dades que revelen els seus interessos, gus-

tos, etc. la investigació necessita que navegar per llocs web relacionats amb notícies exposa a més de dues vegades segui-ments com la resta de la web.

“Que els lectors, sense saber-ho,” paguen “per al contingut amb la seva vida privada és certament qüestionable, i la pràctica també és un indicatiu de la situació precària de la indústria dels mitjans amb l’augment dels bloquejadors d’anuncis”, va dir .

la investigació indica que entre els llocs web relacionats amb notícies identificats per Alexa, els lectors estan, de mitjana, con-nectats a més de 19 servidors de tercers. És a dir, dues vega-des més que els 100.000 llocs més populars.

les sortides que faciliten aquest seguiment inclouen els noms més respectats en la indústria de les notícies. un lector del web de The new York Times està potencialment connectat a 44 ser-vidors de tercers, mentre que els visitants a los angeles Times tenen en el seu historial de navegació 32 servidors externs.

Fins i tot els mitjans de comunicació públics no són segurs. un visitant de la pàgina web de nPR és monitoritzat per Chartbeat, Google, nielsen online, i comScore.

ACtuAlItAt/ D’AQuí I D’AllÀ



Aquest gràfic mostra el percentatge dels llocs de notícies que alliberen informació de diferents trackers en línia.

el nYt alerta d’una pèrdua d’independència editorial dels mitjans espanyols

l’edició internacional de The new York Times recollia en porta-da divendres passat un reportatge en què alerta de la manca de llibertat de premsa a l’estat espanyol. l’article, titulat Creix

l’alarma entre els límits de la llibertat dels mitjans de comunica-ció a Espanya i firmat per Raphael Minder, adverteix que “les re-tallades econòmiques han suposat una pèrdua d’independència editorial dels grans diaris en paper”.

El reportatge també inclou entrevistes amb diferents periodistes de les grans capçaleres espanyoles i apunta que els creditors que van salvar els mitjans de la fallida ara en condicionen al-guns continguts. Fins i tot, en posa exemples, i cita dues notí-cies d’El País sobre Qatar i Telefónica -empreses que financen el grup Prisa-. (de nació digital)

condemnen a btv perquè té treballadors cedits il·legalment

l’empresa pública que gestiona BTV i la resta de mitjans mu-nicipals barcelonins haurà de contractar quatre persones que estaven “formalment contractades” per antena local (pertan-yent a mediapro) però que en realitat treballaven per a BTV. així ho ha determinat un jutjat de Barcelona, que a més obli-ga l’empresa municipal a abonar-los “la diferència entre el sou percebut i el que els hauria correspost”. Segons el Col·lectiu




Ronda, una seixantena de treballadors (dels més de 180 que estan en aquesta situació) han denunciat el seu cas i esperen resposta judicial. (d’ara)

el jutge arxiva una denúncia contra manresainfo.cat

El titular del Jutjat d’instrucció número 5 dels de manresa ha arxivat la denúncia penal que l’alcalde de Sant Fruitós de Ba-ges, Joan Carles Batanés (de Gent Fent Poble), va presentar contra els quatre regidors de Convergència, i que va ampliar contra manresainfo.cat per haver publicat que el batlle formava part de la direcció tècnica de la construcció de l’espai nexe, que en aquests moments es troba investigada en la causa de les suposades comissions del 3% en el marc de l’operació Petrum.

El jutge ha arxivat la causa assegurant que els fets “no són cons-titutius ni de calúmnia ni d’injúries”. la resolució argumenta que les declaracions de Convergència “s’han d’emmarcar en la lluita de partits en un context de declaracions”, i recorda que va ser Joan Carles Batanés qui les va iniciar. (de Comunicació 21)

unidad editorial salva expansión

unidad Editorial, empresa editora de diaris com El mundo o marca, va haver d’injectar 42 milions d’euros al diari Expan-sión durant l’exercici 2014 per evitar que caigués en causa de dissolució. Segons recull unidad Editorial información Econó-mica -empresa de la qual depèn el rotatiu salmó- en els últims comptes presentats, “unidad Editorial ha realitzat una aportació dinerària a la societat per import de 42 milions d’euros que ha permès restablir la situació patrimonial de la societat i posa de manifest el suport financer del soci únic “.

així, després de l’aportació milionària de la matriu, Expansión va passar de comptabilitzar el 2013 uns fons propis negatius de 39,1 milions d’euros a reflectir a 31 de desembre de 2014 un patrimoni net positiud’1,78 milions d’euros. de acord amb la legislació vigent, els fons propis negatius indicarien que l’empresa hauria de entrar en causa de dissolució. no obstant això, després d’aquesta injecció, els comptes s’han formulat “d’acord amb el principi d’empresa en funcionament”. (d’El Economista)




122x188 CAT apaisado.indd 1 21/07/15 14:48



cinco Días entra en números vermells en ple procés de vendala venda del diari econòmic Cinco días sembla haver entrat en “stand-by” just quan la capçalera ha llançat uns resultats que poden espantar els més aguerrits pretendents a fer-se amb aquest diari.

Segons les últimes dades acumulades fins al setembre, el sal-mó ha registrat unes pèrdues de 290.000 euros i una caiguda en la circulació del 12%, fins a quedar-se en 23.625 exemplars de mitjana. Està per veure si Prisa pren en consideració les ofertes presentades fins ara, en cap cas milionàries i centrades en assumir el deute i el passiu laboral. El grup Heraldo s’ha per-filat fins ara com un dels principals aspirants a quedar-se amb la capçalera en una operació en què hi havia també més fons d’inversió interessats. (d’El Confidencial)

vocento i Zeta arriben a un acord comercial i editorial

Vocento i Grupo Zeta han arribat a un acord empresarial per po-tenciar i afavorir conjuntament les seves sinèrgies comercials i

les de productes editorials en els suplements de cap de setma-na. En concret, El Periódico de Catalunya integrarà a partir l’1 de gener de 2016 la revista mujer Hoy, editada per Taller de Edi-tores, en la seva oferta de cap de setmana, posant a disposició dels seus compradors catalans la revista femenina més llegida, així com el suplement trimestral mujer Hoy moda.

a més, la venda de publicitat del suplement dominical XlSema-nal i El dominical d’El Periódico passarà a gestionar-se a través de l’equip comercial de CmVocento. Tots dos grups treballen també en altres projectes, amb l’objectiu de millorar les seves cobertures geogràfiques, amb una decidida visió editorial que satisfaci als lectors i serveixi com a plataforma de desenvolupa-ment per als anunciants. (de Periódico Publicidad)




vocento minimitza el seu deute i bat al mercat en ingressos publicitaris

Vocento, recolzada en tres pilars bàsics de la seva estratègia: marques líders, rendibilitat/eficàcia i generació de caixa positi-va, ha tancat el tercer trimestre de 2015 de nou amb un notable creixement en els seus resultats operatius i amb un benefici abans d’impostos de 2,7 milions d’euros. la millora d’aquestes magnituds, confirma la tendència positiva ja registrada en pe-ríodes anteriors.

Els ingressos d’explotació totals de Vocento van arribar als 341 milions d’euros, fet que suposa una disminució del 5,7% res-pecte al mateix període de l’any anterior. El descens es deu a la reducció de les vendes d’exemplars en regionals; a la decisió de no distribució de format a les illes Balears i Canàries del format paper d’aBC; a una política de promocions més selec-tiva i, al canvi de perímetre després de la venda de Sarenet. En aquest context, però, és ressenyable que els ingressos per venda de publicitat s’han incrementat un 7,1%, per la positiva dinàmica tant als diaris regionals com a aBC. aquest percentat-ge és encara més significatiu si es compara amb el creixement

total del mercat del 6,3% (font, i2p), més tenint en compte la major exposició de Vocento al negoci de la premsa. la millora dels nombres procedeix tant pel comportament de la inversió offline (que aporta el 31% de l’augment total) com en línia (que ho fa en un 69%). (d’inversión & Finanzas)

bertelsmann fusiona en una sola divisió seves activitats d’impressió

El consorci alemany Bertelsmann fusionarà en una sola divisió les seves activitats d’impressió, ha informat el grup de mitjans de comunicació, serveis i educació. El Bertelsmann Print Group començarà a operar l’1 de gener de 2016, tindrà una facturació propera als 1.700 milions d’euros i donarà feina a unes 9.000 persones.




El grup aglutinarà un seguit de serveis que van des de la pre-impressió i impressió fins a l’enviament postal i ajuntarà sota un mateix paraigües les empreses mohn media, GGP media i Vogel druck a més de les activitats de gravat de Prinovis a alemanya i el Regne unit i les plantes d’impressió digital de Be Printers als Eua. la seu del Bertelsmann Printing Group estarà a Güterloh (nord d’alemanya).

Bertelsmann està present a 50 països i en formen part el grup audiovisual RTl, l’editorial Penguin Random House, l’editorial de revistes Gruner?, la companyia de drets musicals BmG, el proveïdor d’e-learning Relias learning i el negoci d’impremtes. l’empresa té més d’un milió d’empleats i el 2014 la seva factu-ració va ser de 16.700 milions d’euros. (d’EFE)

axel springer: guanya la partida als bloquejadors i augmenten els seus ingressos axel Springer ha elevat el seu pronòstic d’ingressos per al 2015 a causa de la bona salut de què

gaudeixen els anuncis classificats i la publicitat en línia dels nous mitjans en què inverteix. la companyia alemanya també ha aconseguit reduir considerablement la proporció de lectors que fan servir bloquejadors de publicitat a la web de Bild.

axel Springer és sens dubte un dels grups de comunicació que millor ha dut a terme la transició digital i, com a conseqüència de això, és capaç de fer front als canvis que es produeixen en l’entorn online amb sorprenent facilitat. Com és possible que la indústria estigui patint les conseqüències d’una desacceleració dels ingressos per publicitat digital i axel Springer reporti bene-ficis? La veritat és que el grup es beneficiarà d’un creixement de la publicitat digital a alemanya que s’espera que arribi al 2% a finals d’any.

Els ingressos de la publicitat en línia superaran per primer cop els dels diaris impresos. En el cas d’axel Springer, els anuncis classificats i els ingressos que reporten els nous mitjans que ha adquirit en l’últim any, estan ajudant al grup a compensar la dis-minució de la circulació impresa. Els ingressos de la compan-yia alemanya es van incrementar un 8,9% durant els 9 primers mesos de l’any. Però sens dubte el triomf del que se senten més satisfets té a veure amb la lluita contra els bloquejadors




d’anuncis. döpfner assegura que la proporció de lectors que utilitza aquest tipus d’eines per accedir a la pàgina del diari Bild, s’ha reduït del 23% a una xifra d’un sol dígit des que el mes passat els usuaris es veiessin obligats a triar entre apagar el bloquejador o pagar una subscripció. (de Reuters)

Puig descarta rebre IB3 i TV3 fins que no arrenqui la nova tv valenciana

Els governs balear i valencià volen normalitzar les relacions entre els dos territoris que comparteixen “història, llengua i llaços culturals”, segons van expressar dilluns els respectius presidents, Francina armengol i Ximo Puig, després de reunir-se a València. En aquesta normalització també hi entra veure els respectius canals de televisió. Preguntats sobre la qüestió, però, Puig va assenyalar que la reciprocitat televisiva entre iB3, TV3 i la nova televisió pública valenciana arribaria un cop es posi en marxa aquesta última.

així doncs, el president valencià, descarta la possibilitat de rebre el senyal de les televisions balear i catalana sense que s’hagi posat en marxa la pròpia. (de Comunicació 21)

Campanya de firmes perquè Netflix tingui continguts en català

la Plataforma per la llengua ha engegat una campanya de re-collida de firmes per demanar a Netflix, el proveïdor de televisió per internet més gran del món que opera a Espanya des del 20 d’octubre, que ofereixi continguts en català. a través del por-tal Canvia.cat es vol recollir 25.000 signatures en resposta a les paraules del conseller delegat i fundador de Netflix, Reed Hastings, que durant la presentació de la plataforma a Espanya va manifestar que l’opció d’emetre continguts en català estava supeditada a la demanda real dels catalanoparlants. (d’aEC)




Generació Hit: els consumidors que salten de contingut en contingutPer Puro marketing

l’actualitat s’ha convertit en un element ràpidament fagocitat pels usuaris de xarxes socials en el que s’ha convertit en un dels ingredients clau de les comunicacions en aquesta nova era d’internet. l’actualitat esdevé, cada vegada més ràpid, en un meme, en un gif i en un element amb potencial per ser viral. Ho són totes les ficades de pota dels polítics, tots els esdeve-niments destacats que esperen al calendari i totes les coses que trenquen amb la norma i que arriben al consumidor final per sorprendre’l o atrapar-lo. no fa ni un parell de setmanes,

la reina d’internet era una nena que havia estat capturada en una foto sostenint a un mussol i que es va convertir, mercès a Reddit, en la protagonista d’imatge darrera imatge. Com assen-yalaven els mitjans, la nena i el mussol havien “trencat internet”.

Però la veritat és que els memes (unitat mínima d’informació que es pot transmetre) i els gifs no són únicament material per-què els consumidors experimentin i es llancin a crear coses. També s’han convertit en un element al qual les marques fan cada vegada més mà. En els últims temps, les companyies semblen haver-se lliurat a una guerra en les xarxes socials per veure qui llança el missatge més graciós, més enganxós i més viral associat a un moment concret. alguns programes de tele-visió han, de fet, creat els seus propis sites en plataformes com Tumblr on publiquen gifs (format d’imatges, però animades) as-sociats a les emissions.

aquest interès creixent i gairebé desmesurat per aquest tipus de continguts té una explicació o una justificació. No és que les marques simplement s’estiguin deixant portar per la tendència, és que les companyies estan veient cap a on van els trets i estan començant a comprendre com han canviat les formes de consum de continguts. Els consumidors són cada vegada més

COMuNICACIÓ DIGItAl



receptius davant aquests missatges curts i de ràpid consum i desxifrat, buscant a més, cada vegada de forma més proactiva, aquest tipus d’informacions.

És el que alguns han batejat ja com la Generació Hit, els con-sumidors que salten de contingut en contingut i que busquen i esperen les coses que es consumeixen ràpid i d’un cop d’ull, abans de passar a una altra cosa. la Generació Hit serà cada vegada més important. En una previsió de Best Relations sobre les tendències que marcaran el màrqueting i la comunicació en 2016, els experts posicionen a la Generació Hit com una de les cinc líders, juntament amb la cultura social de les orga-nitzacions (el no només ser present a les xarxes socials sinó convertir-se en un més), la comunicació inesperada (l’ aprofitar

els moments), els nous influencers (o el com les marques mu-taran i es convertiran en influencers en àrees concretes) o el boom dels YouTubers en la comunicació de marca.

què fa diferent a la Generació HitQuè és el que diferencia la Generació Hit dels altres grups de-mogràfics? La diferència no està en l’edat o al lloc en què viuen. El que els separa dels altres és el com consumeixen els con-tinguts. Com expliquen els analistes, són “milions de persones que salten d’un contingut viral a un altre, com qui escolta una llista de grans èxits”. Els consumidors busquen vídeos, memes o gifs i accedeixen als continguts a través de trending topics.la informació arriba de forma fragmentada i els consumidors no busquen obtenir el context de la mateixa. no es tracta tant de saber per què s’ha produït el conflicte sirià, per exemple, tant com accedir a l’última informació emocional que ha arribat a les xarxes socials en forma de foto impactant. o, des d’un punt de vista més frívol, no es tracta tant com l’estar atent als últims moviments a la cartellera com veure i tornar a veure el gif de la pel·lícula en qüestió.

Els consumidors accedeixen a més a aquesta informació a tra-vés de les xarxes socials, que es converteixen no només en




l’espai per a distribuir aquests continguts sinó també en el lloc en el qual es descobreixen i s’alimenta la bola que els sosté. Per a la Generació Hit, les coses passen a mesura que els seus amics les comparteixen a Facebook o que aquestes s’enfilen als trending topics a Twitter. Això fa fins i tot que de vegades la informació arribi d’una forma completament errònia, com va passar fa poc amb la mort de miliki.

El tipus de contingut que consumeixen i la manera en què el consumeixen ens poden dir més unes quantes coses més so-bre ells. aquests consumidors ja no accedeixen als continguts amb temps. no s’aturen, per dir-ho així, a assaborir la informa-ció: no són aquests consumidors que es prenien el seu temps per llegir i per llegir en profunditat. accedeixen a les coses rà-pid, de manera directa i les consumeixen d’un mos. S’acosten als continguts de la mateixa manera a la que s’acosten al men-jar en un restaurant fast food.

Finalment, es podria sumar un altre punt: els continguts són espectacularment efímers.

el 75% dels espanyols cediria cedir dades digitals per compensacions

El “Value me”, d’aol, situa en el 75% els espanyols interessats en cedir dades digitals per compensacions. l’estudi, publicat per aol, assenyala que tres de cada quatre enquestats espan-yols es mostren interessats en cedir les seves dades digitals a canvi de determinats beneficis. L’estudi “Value me” publicat per aol i realitzat a través d’una macro-enquesta -de referències quantitatives i qualitatives- a 22.000 consumidors de 14 països, entre els quals es troba Espanya, destaca la gran disposició dels consumidors per compartir les seves dades personals a canvi de compensacions de diversa índole. Entre els principals resultats obtinguts amb aquest estudi es destaquen els se-güents:

- El 45% dels consumidors saben que les companyies es bene-ficien de les seves dades, però no saben com comerciar amb elles. - Tres de cada quatre enquestats espanyols (75%) es mostren interessats en cedir aquestes dades a canvi d’algun tipus de recompensa, enfront del 64% de la mitjana global.




- la percepció dels consumidors espanyols és que les com-panyies recullen online més dades personals (55%) dels que ells activament comparteixen amb les mateixes (42%). aquesta bretxa és més notòria en el sector automoció, davant del sector Retail que té més cura de la informació subministrada als seus clients en aquest camp.

de l’estudi es desprèn que com més sensibles siguin les da-des personals a compartir, més clars i perceptibles han de ser els beneficis per al consumidor. Quant a com poden gestionar això les companyies, el 74% dels consumidors opta per noves formes de serveis digitals com a compensació ideal, seguit de descomptes, punts de fidelitat i accessos Premium.

Entre les cessions que els usuaris estarien més disposats a fer a canvi de les compensacions, la majoria opta en primer ter-me per veure més publicitat, seguit per una major permissivitat a compartir en línia les seves dades personals. (de Programa Publicidad)

els serveis audiovisuals, augmenten un 16% interanual el primer trimestre

Els serveis audiovisuals i els serveis de banda ampla (tant fixa com mòbil) són els serveis als consumidors que van incremen-tar la seva facturació en el primer trimestre de 2015. En concret, els serveis audiovisuals, amb un augment del 16% interanual, consoliden la tendència a l’alça després de quatre trimestres consecutius amb taxes de variació positives mentre que la ban-da ampla fixa experimenta un increment interanual del 1,8% i la banda ampla mòbil, del 6,2%.

a la taula, els ingressos per comunicacions mòbils van suposar un trimestre més la principal partida de serveis finals. En total, els ingressos dels serveis al detall van baixar un 3,5%, mentre que els majoristes ho van fer en un 2,2%. En el primer trimestre de l’any, els accessos instal·lats nGa (accés a xarxes de nova generació, que permeten gaudir de connexions de molt alta ve-locitat) van registrar una taxa de creixement anual del 50%. (de Programa Publicitat)




Cent per Cent es multiplica per l’infinit

la revista Cent per Cent, de manacor, s’ha incorporat al món digital, amb la qual coa, segons el president de l’editora, Jaume Mateu, “es multiplica per l’infinit, gairebé. I no sols multiplica infinitament Manacor, la seva àrea d’influència, la seva gent i el seu camp gravitatori, sinó que també incorpora a la digitosfera la feina rigorosa i la seva llengua cent per cent catalana.

“Cent per Cent digital s’obre de bat a bat al món i, a la vega-da, qui sigui d’aquest món, a través de la revista, pot entrar a Manacor”, afirma Mateu. “El municipalisme, la lluita aferrissada pels drets socials, per la història que més ens compromet i per la llengua catalana, entre d’altres, marquen el perfil de la revista Cent per Cent. uns interessos convertits en valors que compar-teix amb l’obra Cultural Balear i que cal fer córrer, com deia, si, efectivament, estimam manacor, mallorca, les Balears i la resta de Països Catalans.” (d’aEC)

eL mundo estrena un disseny digital innovador

“amb la nova cara de la home (portada), l’estrena de noves apps, la creació de nous canals i els projectes que estan en camí, volem arribar a més lectors que mai, en més llocs. Però som conscients que per molt capdavantera que sigui la nostra tecnologia, per molt que millorem la forma de presentar la infor-mació, la gent només tornarà a les nostres pàgines si fem el pe-riodisme més independent i rigorós”, constata david Jiménez, director d’El mundo.” El redisseny, tal com exposa Virginia Pérez alonso, adjunta al director, és “una aposta per la imatge i per la versatilitat, amb el focus posat en els dispositius mòbils, on la informació d’El mundo és ara més accessible i jerarquitzada”. Efectivament, el nou disseny aconsegueix un encaix perfecte en els nous dispo-sitius mòbils, cada vegada més utilitzats a l’hora de consumir informació.

El gran canvi d’aquest redisseny és el pas de la clàssica nave-gació vertical (per columnes) que ha tingut fins ara, i que tenen la majoria de mitjans, “a una horitzontal (per files) que facilita




l’adaptació als dispositius mòbils», detalla Vicente Ruiz, redac-tor en cap del diari. (d’aEC)

politico anuncia els seus plans d’expansió pel 2016

El mitjà digital Politicoha anunciat els seus plans per duplicar la seva grandària en el 2016. i el primer pas és comptar amb dues contractacions significatives. Francesco Guerrera ha estat nomenat corresponsal en cap financer i Editor Associat per a la nova oficina de Londres que cobreix la política britànica i els serveis financers.

Kate day també s’uneix a l’staff com a directora Editorial i tre-ballarà a Brussel·les per tal de millorar el desenvolupament de

l’audiència ja que l’empresa s’expandeix. a més, la companyia té previst anunciar els detalls d’un total de nous serveis finan-cers europeus verticals a principis de 2016.

En un memoràndum al personal europeu, els editors van pro-clamar l’èxit de l’operació europea. “El focus en el primer se-mestre de l’any serà accelerar el creixement del nostre servei Pro i significativament ampliar la nostra cobertura a tres nous àmbits d’actuació: serveis financers, l’agricultura i l’alimentació, i el comerç”, han indicat.

“durant la primavera del 2016 tindrem sis àrees de cobertu-ra de la política amb el suport de Brussel·les i altres ciutats. i els plans concrets estan al seu lloc per a una pròxima ronda d’expansió a finals d’any”, han afegit.

Els lectors d’El Butlletí d’amiC poden accedir al memoràndum sencer CliCanT aQuÍ (de Capital newyork)


http://www.capitalnewyork.com/article/media/2015/11/8582218/politico-europe-announces-expansion-plans-2016



com els mitjans pretenen enfrontar-se al pròxim “apocalipsi online”, el ad blocker

El bloqueig d’anuncis és una tendència instal·lada a la rutina dels usuaris per a desgràcia dels marketers però també per a la dels mitjans de comunicació. molt s’ha parlat sobre els per-judicis que està patint la publicitat digital per culpa d’aquest fe-nomen però, què hi ha dels publishers? Com s’enfronten a la que pot ser una seriosa amenaça a la seva font d’ingressos? “oblideu-vos de l’arribada de BuzzFeed, aquesta és l’amenaça més gran per a la nostra indústria”. així de clar expressava la

seva preocupació un alt executiu d’un diari britànic, opinió que bona part de la indústria comparteix, però realment estem da-vant l’arribada d’un apocalipsi en línia o el món editorial ha en-trat en un innecessari estat de pànic?

moltes publicacions estan sospesant diverses mesures de con-traatac davant el ad blocker i altres ja han passat a l’acció. És el cas de Trinity mirror, l’editorial britànica de diaris regionals i online que ha assegurat estar negociant amb empreses tec-nològiques per prohibir als seus usuaris l’ús del ad blocker en iPhones i iPads.

També axel Springer va anunciar la seva intenció de plantejar als usuaris l’opció de desactivar el servei de bloqueig o, en cas contrari, hauran de pagar 2,23 lliures al mes per poder accedir a la web de l’Bild sense publicitat. una ruta presa també pels re-coneguts The new York Times, The Washington Post o el grup daily mail.

Encara que també hi ha opinions contràries com la del mana-ging director de news uK, dominic Carter, que no considera la tecnologia anti ad blocking o el camí de la llei com solucions a aquest problema. “El deure de la indústria és millorar la qualitat

PuBlICItAt I MÀRQuEtING



de l’experiència d’usuari i això inclou la qualitat dels anuncis en els seus sites. Si l’experiència publicitària que obtenen és rellevant i atractiva la necessitat de l’ad blocking desapareix”.

La indústria en orrisla majoria dels mitjans online basen el seu negoci en l’accés gratuït i els ingressos per publicitat fent que cap prestés atenció al servei ad blocker que ja portava uns anys en el món online. Però tot això va canviar quan apple va llançar el seu servei de bloqueig de publicitat per al seu sistema operatiu ioS, i amb ell va arribar el caos.

“no és només un repte per a la indústria editorial sinó també per al màrqueting i el branding. Tots formem part del mateix ecosis-tema en línia i cal que hi hagi una visió col·lectiva sobre com enfrontar-se a aquest problema”, asseguren en Trinity mirror

Hi ha qui aposta per educar el públic a través de campanyes que el conscienciïn sobre la necessitat de la publicitat per man-tenir el lliure accés als mitjans online o els models freemium, en el qual els usuaris poden optar a un servei gratuït amb pu-blicitat o de pagament sense publicitat al més pur estil Spotify o Pandora.

El que està clar és que conforme el fenomen ad blocker s’estén, el problema es fa més gran amb conseqüències negatives per a la indústria pel que és necessari que s’actuï de manera ràpida o en cas contrari, la indústria editorial corre el risc de caure en l’abisme arrossegant amb ella a la indústria de la publicitat i les marques.

the economist vendrà anuncis per temps d’atenció El setmanari ha decidit canviar el seu model publicitari basat en el cost per mil impressions. a partir d’ara, cobrarà als anun-ciants en funció de l’atenció que l’usuari presti al seu anunci. aquesta estratègia ja ha estat provada amb èxit pelr Financial Times. The Economist oferirà als venedors de tot el món la pos-sibilitat de comprar l’atenció del lector (CPH o cost per hora). la visibilitat i el compromís amb els anuncis es consideren formes més eficaces que el nombre de clics a l’hora de mesurar el re-torn de la inversió en publicitat digital.

El nou model publicitari només cobrarà als anunciants pels anuncis que generin més de cinc segons de visualització ac-




tiva. Per sota d’aquest temps, “no classifica com atenció signi-ficativa”, assegura Ashwin Sridhar, responsable de productes digitals del mitjà. desplaçar-se per la pàgina, escriure en el teclat o fer servir el ratolí es consideraran comportaments de lectors actius. The Economist també ha establert un temps de 30 segons per limitar l’atenció, protegint els venedors tant de subexposició com de sobreexposició d’impressions d’anuncis. (de Puro marketing)

s’adjudiquen 24 milions per publicitat institucional a catalunya

Es tracta de la formalització de l’acord marc dels serveis de ges-tió i inserció de publicitat institucional en els mitjans de comu-nicació de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Valor estimat del contracte: 30.000.000 euros. import net: 20.000.000 euros. import total: 24.200.000 euros. Contractistes:

lot 1.- multimèdia: media Planning Group, Sau, arena media Com-munications Espanya, Sa, Carat Espanya, Sau i Focus media, Sl.

lot 2.- mitjà imprès: media Planning Group, Sau, Carat Espan-ya, Sau i Focus media, Sl. lot 3.- mitjà internet: arena media Communications Espanya, Sa, netthink iberia, Slo, Proximia Havas, Slo, i Kardumen Grau Clotet, Sl i nothingad Comunicació, Sl, unió Temporal d’Empreses. (d’aEC)

vilif publicitat crea la campanya d’hivern per a les estacions d’esquí del Grup FGc

l’agència de publicitat de Barcelona, Vilif Publicitat, ha creat la nova campanya d’hivern per les estacions d’esquí de la molina, Vall de núria, Vallter 2000, Espot i Port ainé, gestionades pel Grup FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ). Sota




el concepte “la neu, a les teves mans (la neu, a tocar)”, i a través de la imatge d’uns dits caracteritzats com esquiadors, es pretenen comunicar totes les innovacions tecnològiques (apps, compra de forfets en línia, etc) que el Grup FGC està incorpo-rant cada any per apropar i facilitar encara més als seus usuaris el gaudi d’aquestes estacions.

Els mitjans utilitzats per aquesta campanya són d’àmbit local (anuncis en revistes, ràdio, exterior -tanques, oppis...-, material plv per a estacions i fires -roll-ups, cartells, fullets... -), desta-cant també l’esforç en materials on line, tant en webs com l’app “si xarxes socials”. (de Periódico Publicidad)

campanya per al nou posicionament de Worten

VCCP Spain crea el concepte “Tecnologia per a Tothom” per destacar com la tecnologia està a l’abast de les persones i en el paper que juga en el dia a dia de la vida de les persones. La campanya es distribueix a televisió, gràfica, campanya en línia i punt de venda. “Tecnologia per a tots”, és un nou posi-cionament que posa el focus en la relació entre les persones i

la tecnologia, destacant totes aquestes situacions quotidianes en què els productes tecnològics juguen un paper especial per als usuaris.

la cadena de Retail se situa, d’aquesta manera, com un es-pai que va molt més enllà de la compra d’aparells elèctrics: les botigues de Worten són llocs on les persones poden provar, experimentar i entendre millor el paper que els components tec-nològics poden jugar en les seves vides, acostant-se a ells i ge-nerant una relació que va més enllà de l’ús i la utilitat purament funcional. (de Control)

atresmedia publicitat comercialitza tumblr, la Xarxa social de Yahoo!

atresmedia Publicitat comercialitza Tumblr, la Xarxa Social de Yahoo! i s’ha estrenat amb el Sponsored day de Fanta amb el primer esdeveniment en exclusiva de Tumblr en un mercat local europeu. Tumblr compta amb més de 400 milions d’usuaris al món, i més de 85 milions de post diaris, permet crear blocs amb un gran atractiu visual, convertint-se en una plataforma ideal per a marques que volen provar el branded content, accedint a




una audiència extremadament apassionada i vinculada al con-tingut original.

mitjançant atresmedia, les marques podran fer comunicació de marca mitjançant la creació de Tumblr per a les mateixes, igual que mitjançant l’ús de post patrocinats, vídeo post, o fins i tot Sponsored days per grans llançaments o comunicacions d’àmplia cobertura. (de Periódico Publicidad)

concurs de mitjans d’1.452.000 euros de DGt

Es tracta del concurs per a realització del pla de campanyes de divulgació de la seguretat viària en l’any 2016: Estratègia, concepte de comunicació, creativitat i producció de peces pu-blicitàries. Direcció General de Tráfico. Pressupost base de lici-tació: net: 1.200.000,00 euros. import total: 1.452.000,00 euros. data límit de presentació: Fins a les 13:00 hores del 30 desem-bre 2015. (de Programa Publicitat)




els periòdics tiren de xarxes socials per a impulsar-sePer Printernet

Ja és sabut que la població no pot viure sense internet i cada vegada és més obvi que se’ns complica la vida si no tenim un smartphone a mà. de fet, el 71% dels espanyols es connecta a internet a través del seu telèfon, ja sigui per informar-se, consu-mir o interactuar amb els seus cercles. l’agència Press Cutting Service, especialitzada en monitoritzar i analitzar notícies, ha realitzat un estudi de la presència dels principals diaris estatals en les xarxes socials. l’objectiu? Conèixer el seu estat actual i el feedback derivat del comportament de la premsa amb els seus seguidors.

El lideratge informatiu ja no està només en el nombre d’exemplars que es venen ni en el trànsit que genera una pà-gina web. ara, la generació d’una comunitat virtual a través de les xarxes socials és el nou repte per als mitjans de comuni-cació espanyols, els que maximitzen la seva difusió a través de la viralitat que li poden arribar a aportar les xarxes socials. incrementar la base social (calculada en nombre de seguidors) i interactuar el màxim possible amb ells és la màxima que han de perseguir des de la premsa, i també des de qualsevol mitjà de comunicació en general.

El País, El mundo, aBC o la Razón trien com xarxes socials favori-tes a Twitter i a Facebook. Per això aquestes capçaleres estan, de forma activa, en aquestes dues plataformes. les dades ho avalen: dels usuaris de xarxes socials, el 88% manifesta estar a Facebook mentre que el 54% utilitza Twitter. molts d’aquests usuaris, per infor-mar-se, entren abans als perfils que els mitjans tenen creats a les xarxes socials abans que a la pròpia Home de la pàgina.

com està el rànquing?El País es posiciona com a líder pel que fa a seguidors a les dues xarxes socials. Comptant amb més de 4 milions a Twitter i gairebé dos milions de fans. El mundo acumula dos milions

NOVES EINES



de followers a la xarxa social de l’ocellet mentre que a la de Zuckerberg es queda amb 1,2 milions. la Razón es queda molt enrere amb 187.000 seguidors dela_razon i 7.908 fans. abans d’ell, aBC compta amb gairebé 900.000 seguidors a Tiwtter i mig milió de likes a la seva pàgina de Facebook.

Els botons d’interacció són el que més valor final li donen a la presència de seguidors ja que amb ells podran parlar amb el lec-tor. no en va Facebook ha presentat sis botons nous alternatius al m’agrada, d’acord a la demanda que els usuaris feia temps que anaven fent. Compartir i retuitar converteixen els usuaris en portaveus, i això multiplica exponencialment l’audiència del mitjà. El compte més actiu a Twitter quan a mitjans estatals és el d’El País mentre que el menys actiu és la de la Razón.

Google allibera tensor Flow, el seu sistema d’intel·ligència

Google ha decidit obrir a tothom un dels seus projectes de futur: el seu sistema d’intel·ligència artificial TensorFlow. Es tracta d’un sistema que aprèn a iden-

tificar patrons després d’analitzar quantitats massives d’informació i que ha permès a Google desenvolupar aplicacions com Google Translate que fan possible, per exemple, col·locar el telèfon sobre un senyal en rus i traduir-lo a l’idioma que vulgui l’usuari.

El programa també està darrere de Google Fotos, a l’ajudar a ordenar les fotografies mitjançant el reconeixement automàtic de llocs, objectes, persones, situacions i animals. Va fer pos-sible, també, que Google afegís la setmana passada a la seva aplicació de correu inbox la funció Smart Reply, que respon automàticament els e-mails deduint respostes lògiques.

El codi obert implica que qualsevol investigador, organització o em-presa interessat en la intel·ligència artificial podrà utilitzar el siste-ma. TensorFlow és un sistema que pot funcionar en un sol telèfon intel·ligent o en milers d’ordinadors en centres de dades. (d’isla Bit)

Les apps generen el 58% dels ingressos mòbils a espanya

Segons un estudi de Criteo (naSdaQ: CRTo), la companyia de tecnologia de màrqueting de resultats, titulat informe de l’Estat

NOVES EINES



de Comerç mòbil, les apps estan generant el 50% gairebé de totes les vendes mòbils a Espanya i el 58% dels ingressos mò-bils de les companyies, que han fet d’elles i de la seva expe-riència una prioritat. Els smartphones s’estan convertint en el dispositiu preferit dels consumidors a l’hora de comprar tot i que no és únicament un dispositiu de recerca ja que cada vegada són més els consumidors que fan la recerca des de casa al seu PC i acaben comprant al mòbil.

El 40% de les vendes des de l’ordinador inclou al mòbil abans de la compra i fins a un 43% de les transaccions comporta, almenys, una recerca a través d’ell. És a dir, els usuaris visiten la pàgina web via mòbil i PC quan fan la seva recerca abans de comprar. El fet que les pantalles dels smartphones siguin més grans ha contribuït a una major compra a través d’ells en comparació amb les tauletes.

Encara que l’smartphone tingui aquest gran protagonisme al mercat espanyol, es pot destacar que el 47% de les vendes són cros device, és a dir, no només un dispositiu exerceix el paper estel·lar en el procés de compra. l’estudi de Criteo tam-bé conclou que les apps poden ser el canal de major rendiment per als ecommerces. i és que les apps tenen unes ràtios de

conversió superiors als dels llocs web. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

pasteasy, per copiar i enganxar text o imatges entre diversos dispositius

Si en alguna ocasió has intentat transferir un fragment de text des del teu ordinador al teu smartphone (o viceversa), hauràs comprovat que es tracta d’un procés lent i complicat. avui us parlem de Pasteasy (paste+easy) una eina per copiar i en-ganxar text o imatges entre dispositius diferents sense compli-cacions.

En primer lloc, cal tenir en compte que per utilitzar Pasteasy haurem d’instal·lar l’aplicació tant en el nostre smartphone

NOVES EINES



(compatible amb ioS i android) com en el nostre ordinador (oS X i Windows). una de les característiques que més ens ha cri-dat l’atenció de Pasteasy és la senzillesa del seu funcionament, pràcticament transparent per a l’usuari. de fet, només haurem de limitar-nos a copiar el text, imatge, captura de pantalla o enllaç que vulguem i podrem enganxar-lo de forma pràctica-ment instantània en un altre dispositiu. Sens dubte, les possibi-litats d’una eina com Pasteasy són realment àmplies: podrem utilitzar-la per escriure missatges des de l’ordinador i copiar-los en el nostre smartphone, transferir fotos d’un dispositiu a un altre, etc. Aprofitem per destacar que els dispositius han d’estar connectats a la mateixa xarxa perquè Pasteasy funcioni. a més, no cal registrar-se per utilitzar l’eina, ja que tan sols hem d’escanejar un codi de barres per connectar qualsevol dispo-sitiu.

Pasteasy està disponible de forma completament gratuïta per a dispositius ioS i android a través de la app Store i Google Play, respectivament. a més, cal instal·lar la versió per oS X (disponible a la mac app Store) o Windows (disponible a la web de Pasteasy). als lectors d’El Butlletí d’amiC els oferim un breu vídeo en què es mostra el funcionament de l’aplicació. CliCaR aQuÍ

nou Flickr per ios 9 amb contacto 3D i característiques de cerca spotlight

Flickr per ioS 9 ve amb noves característiques per ajudar el consumidor a treure profit de les últimes actualitzacions d’Apple i els seus dispositius. a l’iPhone 6s i iPhone 6s Plus, han afegit un suport de contacte 3d, permetent així que es puguin veure fotos, contactes i notificacions amb tan sols pressionar lleuge-rament a la pantalla.

També han desenvolupat una nova característica de toc 3d per ajudar a trobar millor les fotos personals. només cal pressionar lleugerament en una fotografia per veure un avanç i després moure el dit cap a l’esquerra o dreta per poder veure les fotos

NOVES EINES

http://youtu.be/ChNsoKzODVk

http://youtu.be/ChNsoKzODVk



properes. una vegada que hagis trobat la teva favorita, pres-siona més fort i aquesta s’obrirà en mode pantalla completa. (d’applesfera)

Facebook reemplaça el botó “potser hi assisteixi” dels esdeveniments

Facebook va tornar a fer un altre canvi en la secció Esdeveni-ments. aquesta vegada va eliminar el botó “Potser assisteixi” i ho va reemplaçar per “M’interessa”. La xarxa social va confir-mar que aquesta decisió és definitiva. En els propers dies, tots els usuaris visualitzaran “m’interessa” o “interesed” si tenen la versió en anglès.

d’altra banda, en aquests últims mesos, la xarxa social ha in-clòs diverses millores a Esdeveniments. ara la secció esdeve-niments de les pàgines dels artistes musicals llueixen un botó ja conegut: Subscriure. d’aquesta manera, la xarxa social planeja ajudar els músics per incrementar la seva audiència. Els inter-nautes han notat que quan comparteixen un esdeveniment a messenger, l’usuari podrà fer clic al botó “Join” o “assistir”. (de The next Web)

nous socis d’instagraminstagram ha presentat el seu instagram Partner Program, que compta inicialment amb 40 socis destacats per la seva excel·lència en ajudar a les empreses a créixer a la plataforma. aquest progra-ma permetrà als anunciants trobar de forma més fàcil funcionali-tats destacades i experiència per aconseguir els millors resultats a instagram. de la mateixa manera, aquest programa busca dotar els partners d’instagram de les eines i formació necessàries per seguir desenvolupant campanyes a la plataforma.

instagram Partner Program se centrarà inicialment en ajudar a les empreses en tres eixos d’especialització: a) ad Tech: eines per ajudar els anunciants durant el procés de planificació, com-

NOVES EINES



pra i optimització d’anuncis; b) Gestió de la comunitat: eines per ajudar els anunciants a interaccionar i entendre la comu-nitat d’instagram, i c) màrqueting de continguts: eines perquè els anunciants puguin crear, personalitzar i curar el contingut d’acord a les seves necessitats. (d’iniciative)

L’associació de setmanaris del québec escull nova tecnologia per a la seva expansió digital

més de 30 capçaleres canadenques en francès participen d’una plataforma comuna per abordar les seves necessitats editorials i publicitàries. Hebdos Québec, associació de Setmanaris Ca-

nadencs (editats en francès), ha decidit utilitzar la tecnologia de Protecmedia per posar en marxa una plataforma centralitzada, que permetrà a les seves 33 capçaleres associades optimitzar els seus recursos editorials i publicitaris de cara, especialment, als seus nous projectes digitals.

l’acord a llarg termini, establert després de més d’un any d’anàlisi conjunt, ofereix als associats les eines necessàries per a coordinar el seu treball i convergir els seus esforços en la planificació de l’activitat editorial. Reducció de costos operatius i rapidesa en la difusió dels continguts digitals, tant a la web com en els dispositius mòbils, són dos dels primers beneficis que s’aconseguiran.

Hebdos Québec (setmanaris del Québec) és una associació semblant a amiC, és a dir, agrupa els setmanaris de proximitat de l’àrea francòfona del Canadà, al Québec. així, Setmanaris Quebec (Hebdos Québec) és una organització sense ànim de lucre, creada el 1932, per promoure la premsa independent local, afavorint el seu desenvolupament i fent accions concer-tades. Hebdos Québec reuneix 30 setmanaris francesos inde-pendents al Québec que en conjunt s’uneixen a 1,2 milions de lectors cada setmana.

NOVES EINES



Els lectors d’El Butlletí poden ampliar aquesta informació des del web d’Hebdos Québec CliCanT aQuÍ (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

aplicació per editar la simetria de les fotos

KRWT és una eina que cal utilitzar si el periodista surt a fer fo-tografies al carrer. Es tracta d’una de les millors eines la botiga d’apple. l’eina funciona a ioS i permet a l’usuari distorsionar la lent de forma vertical o horitzontal amb un sol toc. Es poden fer correccions de color i activar la retallada automàtica. l’app ajuda a trobar la millor relació possible per crear noves com-posicions i descobrir la simetria oculta en les imatges, d’acord amb el web. El lloc diu que el programa soluciona les línies distorsionades de la lent gran angular de la majoria dels telèfons intel·ligents. També precisa que el mes de juliol vinent arribarà mRRW, una nova eina per a la simetria avançada, amb nous efectes i més possibilitats per a la composició. (de Bit)

NOVES EINES

http://www.hebdos.com/home/Actualites/Les-journaux-independants-du-Quebec-acquierent-une.aspx



pistes per millorar l’organització de les redaccionsPer alicia de lara, periodista y professora de Periodisme a la universidad miguel Hernández d’Elx / Blog del màster en inno-vació en Periodisme

En la redacció de Bez, que es defineix com “l’opció dels lectors que prenen decisions”, els periodistes comparteixen espai amb l’art. Segons explica una de les seves impulsores, idoia Sota, aquesta redacció està físicament oberta al públic, de manera que es pot accedir a contemplar les exposicions temporals que acompanyen els redactors durant la seva jornada de treball.

El disseny i l’organització dels entorns de treball dels nous mi-tjans i iniciatives periodístiques ja no encaixen del tot amb els

referents tradicionals. Quan pensem en un mitjà de comunica-ció, en la nostra ment apareixen grans àrees de treball plenes de personal, i caps que es reuneixen en una sala per cons-truir l’agenda del dia. Però si els productes periodístics estan canviant, és lògic que també ho facin els sistemes de treball, l’organització i les rutines laborals.

un exemple d’aquestes transformacions en el sector de la comu-nicació és el cas de la Fundació Civio, en la qual, com explica la responsable de Projectes, Eva Belmonte, cada treballador té l’horari que considera oportú, “alguna cosa fonamentat en la con-fiança que existeix entre ocupador i empleat”. Per tant, en aques-ta iniciativa innovadora les jornades no estan definides. De fet, alguns professionals treballen habitualment fora de la redacció. Es tracta d’una organització flexible que respon a les necessitats de cada objectiu, en lloc de seguir un horari establert.

En parlar d’organització no podem centrar-nos només en com s’han transformat les redaccions físicament, en els horaris o en les rutines. També cal tenir en compte altres aspectes com, per exemple, l’estructura dels fluxos de treball, la configuració dels equips, la pròpia filosofia del mitjà quant a col·laboracions o l’ús d’eines tecnològiques. Respecte a això últim, antonio Rull, res-

COMuNICACIÓ EStRAtÈGICA



ponsable d’innovació digital de eldiario.es explica que en el seu mitjà compten amb dues eines de coordinació que els faciliten el dia a dia: Telegram i Slack. Telegram permet enviar missat-ges, fotos, vídeos i documents als que figuren en els contactes del mòbil i que també utilitzin l’aplicació. Es poden crear grups de fins a 200 persones. Segons Rull, la utilitzen els redactors, caps de secció i subdirectors i directors, per guanyar en agilitat quan no tots estan en la redacció, facilitant una comunicació fluïda i horitzontal. Slack, la utilitat de la qual se centra també en millorar la comunicació interna emmagatzemant la informació i posant-la a disposició de tot l’equip, s’empra més en l’equip de dades, tecnologia i producte, segons expliquen des eldiario.es.

Tots els aspectes que concerneixen a l’organització en un sen-tit ampli conformen un terreny escassament estudiat; per això mateix, posseeix un especial atractiu. una bona manera de co-mençar a analitzar les transformacions que estan experimen-tant les redaccions és determinar aquells aspectes que s’han de tenir en compte. a continuació detallem un llistat de deu ten-dències per a l’estudi d’aquest aspecte tan decisiu:

Jornades de treball: horaris flexibles que no requereixen l’estricta presència del treballador en la redacció.

tasques productives: organització del treball per objectius i cobertures.

Perfils laborals: equips de treball multidisciplinaris, on es fo-menti la creativitat. Complementarietat de perfils, on conflueix amb periodistes veterans i joves.

Filosofia empresarial/investigació de tendències: seguir de prop els referents de la innovació que destaquen en el panora-ma nacional i internacional.

tecnologia per organitzar el treball: ús d’eines per millorar la coordinació i el treball en equip.

Disposició dels espais: les redaccions se situen en relació a les audiències; la disposició dels espais de treball afavoreix l’intercanvi d’opinions.

acords: aposta per la col·laboració amb altres iniciatives perio-dístiques de filosofia afí i col·laboradors especialitzats.

autonomia: noves fórmules empresarials que agilitzin les de-cisions i permetin la cooperació econòmica o el suport financer.




transparència: obertura en la difusió de continguts i més transparència en la gestió del propi projecte.

Horitzontalitat en la presa de decisions: flexibilitzar les cade-nes de comandament.

Demolidor estudi de l’institut internacional de premsa contra la Llei mordassa

l’international Press institut (en cata-là, institut internacional de Premsa), en un informe titulat Espanya: lliber-tat de Premsa en un temps de canvi, ha publicat un demolidor informe so-bre RTVE i la llei mordassa, on ins-ten a que el pròxim Govern espanyol derogui la controvertida llei i recuperi la independència de RTVE. aquesta

organització internacional, defensora de la llibertat d’expressió, ha expressat el seu desacord amb l’immobilisme i les polítiques “antidemocràtiques” del Govern popular. d’aquesta manera,

han demanat que s’”implementi la figura del regulador indepen-dent i específic del sector dels mitjans audiovisuals, millorin la transparència en l’àrea de la publicitat institucional i supervisin que qualsevol reforma legal sigui duta a terme amb la deguda consideració de l’efecte dissuasori que pugui tenir en la llibertat d’expressió”.

En el seu atac contra l’anomenada llei mordassa, recorden l’actuació del Comitè de drets Humans de l’onu, que a l’agost de 2015 va criticar explícitament l’”ús excessiu de sancions adminis-tratives, les quals exclouen l’aplicació de certes garanties judicials”.

En l’informe, acusen el canal de RTVE de parcialitat i mani-pulació en les seves informacions, una situació que va portar als seus propis periodistes a presentar una denúncia davant el Parlament Europeu a l’abril de 2015. més enllà de la manipula-ció critica la delicada situació econòmica de la Corporació pú-blica, i la reticència del Govern actual a aplicar les reformes de l’Executiu de José luis Rodríguez Zapatero a la radiotelevisió pública precisament per despolititzar-la. Els periodistes interna-cionals fan especial èmfasi que no s’hagi seguit el procediment per consensuar al Parlament un president de la Corporació amb el suport de dos terços de la Cambra.




Els lectors d’El Butlletí de l’associació amiC poden llegir complert l’informe CliCanT aQuÍ (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

World press photo 15 al cccbl’onzena edició de l’exposició internacional World Press Pho-to, organitzada per la Fundació Photografic Social Vision amb el suport de la Fundació Banc Sabadell, s’instal·la al CCCB, de Barcelona, amb les 134 fotografies guanyadores i els 7 tre-balls multimèdia guanyadors del concurs internacional, a més d’entrevistes a autors premiats i membres del jurat. la imatge guanyadora d’aquesta edició és una fotografia del danès Mads nissen, que retrata la parella homosexual formada per Jon i alex compartint un moment d’intimitat en el seu petit aparta-ment de la ciutat russa de Sant Petersburg, on, com a tot el país, la vida per a lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals (lGBT) és molt difícil.

Aquest any, el certamen, en les seves vuit categories fotogràfi-ques, ha rebut 97.912 imatges enviades a concurs per part de 5.692 fotògrafs de 131 països, 281 d’ells espanyols. World Press Photo 2015 ha atorgat 45 premis a 41 autors de 17 na-cionalitats diferents: austràlia, Bangladesh, Bèlgica, Xina, dina-marca, Eritrea, França, alemanya, iran, irlanda, itàlia, Polònia, Rússia, Suècia, Turquia, Regne unit i Estats units. la mostra es completa amb un gran nombre d’activitats paral·leles: con-ferències, tallers i visites guiades de gran interès gràcies a la presència d’importants experts internacionals.

l’exposició està considerada mundialment com la més impor-tant en l’àmbit del fotoperiodisme i destaca per la qualitat de les fotografies, així com pel debat i la crítica que generen cad un dels treballs exposats. (Foto: mads nissen, dinamarca, SCan-PiX / Panos Pictures) (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

iii nit de la Llengua al món Digital la direcció General de Política lingüística del departament de Cultura i amical Wikimedia han obert la inscripció per participar a la iii nit de la llengua al món digital / iii nuèch de la lenga dins l’Encastre digital. En aquesta edició, la nit consistirà en


http://issuu.com/internationalpressinstitute/docs/espa__a-libertad-prensa-momento-cam/1



dues viquimaratons simultànies a Barcelona i Tarragona, que tindran lloc el 20 de novembre, de les 18 a les 23 hores. a Barcelona, la Viquimarató se centrarà en la llengua occitana per enriquir els articles que hi fan referència, tant a la Viqui-pèdia catalana com a la Wikipèdia occitana. S’hi treballaran articles, en occità i català, sobre legislació i dinamització de l’occità i també d’institucions occitanes. Hi col·laborarà el Cen-tre d’agermanament occitano-Català (CaoC) de Barcelona i la publicació digital Jornalet.

a Tarragona, l’acte s’organitza amb el Port de Tarragona i amb la col·laboració de la universitat Rovira i Virgili, la Biblioteca Pública de Tarragona, l’Escola Oficial d’Idiomes de Tarragona i el Centre de Formació d’adults Josepa massanés i dalmau.

l’objectiu de la Viquimarató és adaptar articles de qualitat sobre el català a diverses versions de la Wikipedia de les principals llengües del món, i completar i millorar articles de la Viquipè-dia catalana sobre sociolingüística, dialectologia, toponímia i onomàstica de l’àrea de Tarragona.

entrega del premi internacional de periodisme manuel vázquez montalbánTindrà lloc el pròxim dilluns, 16 de novembre, a les set de la tarda, a la sala d’actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya. El guanyador d’aquesta edició, en la categoria de periodisme generalista, és andreu missé i Ferran

El jurat del premi Vázquez montalbán de periodisme cultural i polític, integrat per neus Bonet, degana del Col·legi de Pe-riodistes de Catalunya; miguel aguilar, de Penguin Random House; Juancho dumall, d’El Periódico; Carles Revés, del Grupo Planeta, i Tomàs delclós, d’El País, que actua com a secretari del jurat, va decidir per unanimitat atorgar el premi d’enguany al periodista andreu missé. El jurat reconeix al direc-




tor d’alternativas Económicas una trajectòria professional faci-litant informació econòmica, transparent, fiable, i comprensible més enllà dels interessos i pressions.

El Premi internacional de Periodisme manuel Vázquez montal-bán, és un guardó creat l’any 2004 amb la voluntat de recordar la figura de l’escriptor i periodista Manuel Vázquez Montalbán, mort l’any anterior. El premi, impulsat pel Col·legi de Periodis-tes de Catalunya, es convoca en dues categories: Periodisme cultural i polític i Periodisme esportiu. (de CPC)

premis de comunicació no sexista per a núria ribó, pepa bueno i mònica planas

avui, divendres, 13 de novembre, tindrà lloc el lliurament dels Premis de Comunicació no Sexista 2015 en el marc de la com-memoració dels 23 anys de l’associació de dones Periodistes de Catalunya. l’acte se celebrarà a l’auditori del CaixaForum de Barcelona, a partir de les 7 de la tarda.

Enguany, el premi a la trajectòria és per a núria Ribó Crusat, periodista especialitzada en temes de gènere i política interna-

cional; col·laboradora a diversos mitjans audiovisuals i escrits, entre els quals TV3 i Catalunya Ràdio; excorresponsal a nova York i londres i exredactora de TVE (1980-1997), i autora de diversos documentals televisius. Pepa Bueno, de la Cadena Ser, Juan mora, del diari as i, montserrat Boix, de mujeres en Red, són algunes de les persones guanyadores dels premis d’enguany. (de dones)

carles capdevila i cantània guanyen el premi marta mata 2015

El periodista i director del diari ara, Carles Capdevila, i l’activitat musical Cantània, de l’auditori de Barcelona, han guanyat el premi marta mata 2015. El guardó l’atorga l’associació de mes-tres Rosa Sensat a aquells que contribueixen a valors positius de l’educació, i el lliurament dels premis tindrà lloc el proper dimarts 24 de novembre.

Segons ha destacat l’associació en un comunicat, en l’acte també es donarà a conèixer el guanyador del marta mata de Pedagogia, dirigit a professors, mestres i educadors d’Espanya i amèrica llatina. (d’EFE)




contingut sense serrells per al “page pàrquing” dels “millennials”Per Estrategia del Contenido, blog

l’anomenada generació dels millennials utilitza les pestanyes dels navegadors d’internet d’una manera diferent. És un com-portament que els consultors d’usabilitat de nielsen norman Group denominen page pàrquing. l’usuari s’obre en un succes-sió ràpida moltes pàgines en pestanyes diferents del navega-dor per tornar-hi més tard. (Veieu el Cronograma de pestanyes obertes en una compra de moda, segons NN Group, en el gràfic que acompanya aquest text)

a diferència de l’ús generalitzat, totes les pestanyes responen a una mateixa intenció de recerca informativa. Si el jove mi-llennial busca sabates, pot tenir 10 pàgines de sabates simi-lars obertes; nou d’elles mostrant el contingut enllaçat des de la desena, que se serveix de patró de navegació. El recorregut és d’anada i tornada entre les pestanyes obertes, fins que es descarta el contingut i es tanca cadascuna d’elles.

procés en dues etapes per a joves impacientsEl page pàrquing es produeix tant en compres en línia, com en processos de documentació personal com en la lectura de notícies. la durada de l’operació és molt variable, en funció de la satisfacció informativa obtinguda en les pestanyes obertes. aquestes, per cert, poden pertànyer a un mateix domini o llocs web diferents.

l’acció es produeix en dues fases. En primer lloc, es selec-cionen les pàgines on es considera que és possible satisfer la necessitat informativa, obrint en pestanyes. Es produeix un recorregut molt ràpid per cada pàgina, determinant que hi ha l’oportunitat de satisfacció personal. En la segona fase, l’usuari visita més detingudament les pàgines obertes, revisant el con-tingut d’una forma més profunda.

EN PROFuNDItAt/ lA CRÒNICA



Es tracta d’un comportament propi d’una navegació compulsiva d’usuaris de canals online molt madurs sobre llocs web cone-guts. El tret diferencial d’aquests joves és la seva impaciència davant contingut ignorat. Van obrint pàgines mentre acaben de carregar-se al navegador les altres.

alguns principis per afrontar el “page pàrquing”El fenomen descrit per nielsen norman Group té efectes di-rectes en les estadístiques dels llocs web, especialment en els mitjans de comunicació. la pàgina pot estar obert en una pes-tanya durant molts minuts, sense que ningú li presti atenció, falsejant les dades d’audiència publicitària.

També afecta a l’embut de conversions de màrqueting quan es planteja una navegació per diferents etapes. l’aparcament en pestanyes només cobreix dos nivells: la pàgina patró i les que es deriven de la navegació d’aquesta.

Els autors de l’estudi plantegen algunes recomanacions des de la usabilitat, però també és necessari reforçar el contingut partint d’alguns principis:

1. el contingut és axial. El que l’usuari busca és informa-ció; bon contingut. Singular, diferencial, suficient, assequible i comprensible. La resta és superflu o complementari. Si no s’aconsegueix una informació de qualitat és impossible compe-tir. l’arquitectura del contingut de la pàgina es torna complexa amb continguts secundaris vinculats al contingut principal.

2. elements de titulació. l’accés a la informació es produeix en dues etapes. un rastreig ràpid del contingut i un aprofundiment posterior. la primera necessita una construcció d’elements de titulació reals -no creats per tècnics SEo ni amb ànim de po-sicionamient- i descriptius del contingut al qual precedeixen. altrament, encara que passin la primera etapa, no superaran la segona. Els elements de titulació, com saben els autors amb adequada formació universitària, inclouen més formats que els titulars de pàgina.

3. informació contextualitzada. Tot el que necessiti l’usuari en el precís instant en què va a la pàgina web ha de ser suficient, sense haver d’ampliar informació o demanar recursos a altres pàgines pròpies o alienes. Tot depèn del context de consum de la informació, no del consum del fet informat.




4. enllaços auxiliars. la pàgina es pot considerar patró de na-vegació o destinació des del patró. només hi ha dos nivells. Per tant, la guia de publicació ha de contemplar dos tipus d’enllaços sortints: recomanacions en el domini propi on es pugui satisfer la necessitat informativa o enllaços secundaris i prescindibles per no perdre a l’usuari.

El contingut és l’eix central de tota la comunicabilitat del lloc web. i ha de ser un contingut que no tingui serrells incapaços de satisfer l’usuari. l’existent potser ja no serveix per al nou públic millennial i s’exigeix la contractació d’un estrateg de continguts perquè el retoc i ho actualitzi.




sobre el món del periodismePer Toni Rodriguez Pujol / editorial a intermèdia

darrerament s’han produït un parell o tres de fets al món del pe-riodisme que paga la pena d’analitzar ni que sigui una miqueta. Un és la publicació de sengles reflexions sobre l’ofici d’informar per banda de dos prestigiats professionals, en Ramon Besa, d’El País, i en Carles Capdevila, del diari ara. l’altra és una enquesta del Col·legi de Periodistes sobre l’estat de satisfacció laboral dels seus associats. i la tercera seria una taula rodona que vaig tenir l’honor de moderar a igualada, organitzada per la demarcació central del Col·legi de Periodistes, amb directius de de quatre organitzacions prou interessants: Fira d’igualada, Recstores, munich Esports i Punto Blanco.

Resultat? incertesa. En Carles i en Ramon es demanen quin sentit té fer de periodista, és a dir, d’investigador, en un marc de treball on tota la informació arriba ja prèviament pautada, processada i llesta per “anar a impremta”, que dèiem abans. l’enquesta diu, bàsicament, que els periodistes no estan contents amb la seva feina. I això que en tenen, de feina, afegiríem. I, finalment els meus amables contertulians d’igualada, van remarcar que això del perio-disme està molt bé, però que ara la gent jove ja no llegeix diaris.

i el cas és que tothom té una mica de raó i ningú l’acaba de tenir del tot.

En qualsevol cas, crec que caldria fer una bona xerrada per parlar sobre les diferències –i complementarietats- entre el pe-riodisme de fonts, que es fa des dels gabinets i les agències de comunicació, i el periodisme de mitjans; sobre les diferèn-cies i complementarietats entre periodistes i bloggers; les que hi ha entre periodistes professionals i periodistes ocasionals, i les que hi ha entre periodistes, en general, i propagandistes, en particular. i de com convindria que tots plegats estiguéssim sotmesos a les mateixes normes deontològiques.

Qui s’anima a convocar-la? Comença a córrer pressa.

EN PROFuNDItAt/ tRIBuNA



ricardo corredor: “el periodisme de proximitat cada vegada té més força i en ell hi ha el futur”Per inés martínez / la Rioja

Ricardo Corredor és periodista i director executiu de la Funda-ció Gabriel García márquez per al nou Periodisme iberoame-ricà. Va ser a logroño, capital de la Rioja, per presentar les pel·lícules “Carta a una ombra”, dirigida per daniela abad i mi-guel Salazar, “Gabo, la màgia de la realitat”. les dues pel·lícules formen part de la programació de Futuro en Español.

- El documental sobre Gabo és un homenatge a la seva fi-gura i obra?Jo crec que sí. És una manera de mostrar tot el que era García márquez, no solament com a escriptor, sinó també com a perio-dista, educador, com a ciutadà preocupat per la societat... Era un home amb moltes arestes.

- què aporta al món del periodisme la Fnpi?- En aquests 20 anys hem fet més de 700 activitats en què han participat gairebé 50.000 periodistes. unes xifres que estan creixent ja que ens hem ficat de ple en la formació virtual i re-lacionada amb les noves tecnologies. Tot això, pensat des d’un punt de vista pràctic. El que busquem és aportar eines amb les que els periodistes puguin seguir fent el seu ofici amb qualitat. Tot això sense deixar de banda els tres pilars que per a la FnPi són fonamentals: narració, investigació i ètica. Volem que es pugui fer el millor periodisme del món en espanyol.

- vostè fa servir molt twitter... quin paper creu que juguen les xarxes socials en el periodisme? És una eina fonamental?- Per a mi estar en xarxes socials és obligatori. Pots estar on vulguis: Twitter, Facebook, instagram... però no ser-hi és ser indiferent a la informació que el mateix periodista produeix. això

EN PROFuNDItAt/ ENtREVIStA



avui en dia està fora de context. És clar que és un moment molt difícil per ser periodista, però també ho és de moltíssimes pos-sibilitats. mai han existit tantes opcions ni tantes eines per fer periodisme de qualitat. Gràcies a internet tens totes les fonts a la teva disposició i la possibilitat d’interactuar amb el lector. És una retroalimentació necessària. És clar que hi ha moltes es-combraries, veus de tota mena, però hi ha també moltes veus intel·ligents, valuoses, de qualitat. no ser-hi és perdre. Podem saber de què parlen els lectors, quins temes els interessen, com repercuteix la nostra informació, poder col·laborar... i et permet fer un periodisme de col·laboració. El periodista ja no és el que dóna la informació i genera el diàleg, sinó que està dins del diàleg. Sóc dels que pensa que el periodisme és crear co-munitat, escoltar, participar, involucrar... no pots ser indiferent al que les notícies que fas provoquen en els lectors. Per això el periodisme local cada vegada té més força. Jo crec que en el periodisme de proximitat hi ha el futur d’aquesta professió.

- a quins reptes s’enfronta el periodisme?- Trobar el model de negoci, com involucrar internet en la pro-ducció d’informació i trobar també l’equilibri en la col·laboració amb l’audiència.

- quines diferències veu entre el periodisme que es porta a terme a espanya i el d’amèrica Llatina?- Jo crec que el periodisme espanyol sempre ha estat una re-ferència a l’amèrica llatina. Sempre hem mirat a diaris com El País, per posar un exemple. ara sembla que el periodisme espanyol també mira cap a amèrica llatina, on veu innovació. Es tracta d’un diàleg molt valuós que crec que s’ha reflectit molt bé en les jornades de Futur en Espanyol de la Rioja. (Foto: Juan martín)

EN PROFuNDItAt/ ENtREVIStA



La publicitat nativa: avantatges i desavantatgesPer marketing news

Els anuncis de publicitat nativa aporten un valor afegit a l’experiència en línia ja que ofereixen a l’internauta continguts que segueixen la línia del que està visitant, segons els resul-tats de l’estudi realitzat per ligatus, multinacional dedicada al màrqueting de resultats, per analitzar la publicitat nativa com a tendència de comunicació i màrqueting digital.

anàlisi de la publicitat nativa: avantatges i desavantatgesno obstant això, la publicitat nativa, és a dir, aquella publicitat que s’insereix com a part del contingut d’un ‘site’ respectant el format i l’estil editorial del mateix, té desavantatges: és una publicitat poc estètica, gens atractiva en les seves navegacions per les webs de continguts, és poc interessant i gens persona-litzada i fins i tot els usuaris la perceben com un tipus de publi-citat que, en oferir en moltes ocasions continguts basant-se en l’historial de navegació, fa que els usuaris tinguin la sensació d’estar sent observats per l’anunciant , cosa que els porta a desconfiar i sentir que podria ser ‘violada’ la seva intimitat di-gital.

L’estudi reafirma l’efectivitat d’aquest format pels anunciants i el valor que aporta a l’experiència dels usuaris que reben els anuncis a Espanya. la investigació, duta a terme durant un mes amb 30 identificadors de tendències de consum d’entre 25 i 35 anys, ha analitzat els seus comportaments, actituds, i expectatives a l’entorn de la publicitat en línia, tenint com a objectiu conèixer les seves preferències de consum vigents i emergents. S’ha monitoritzat el seu comportament mentre na-vegaven per diferents webs en què han pogut interactuar amb tots els tipus de publicitat presents a internet.

EN PROFuNDItAt/ ANÀlISI



publicitat invisibleSegons s’extreu de l’informe, els usuaris són conscients de la necessitat de la publicitat en línia i no la contemplen com una cosa negativa. no obstant això, veuen els formats de publicitat clàssics, ‘banners’, espots previs al vídeo o ‘pop-ups’, com una mica molest, que envaeixen els espais de navegació i interrom-pen processos en curs, el que genera l’ús de bloquejadors de publicitat . la majoria desconeixen el terme publicitat nativa i la qualifiquen de “publicitat invisible”, afirmant que són aquest ti-pus d’anuncis els que perceben en la seva gran majoria enfront dels quals es presenten d’altres formes.Els participants de la mostra consideren que els anuncis de publicitat nativa funcionen positivament a l’hora de completar l’experiència en l’ús d’internet. Tots ells recorden haver clicat a ‘banners’ de publicitat nativa en diverses ocasions, identificant com més familiars aquells que es troben al final d’un article, entre aquest i els comentaris. Segons l’estudi, les expectatives dels usuaris quant a la publicitat en línia són una publicitat més nova i personalitzada que permet una navegació fluïda, millor integració i més qualitat òptica, al costat d’un contingut publici-tari que aporta valor.

EN PROFuNDItAt/ ANÀlISI



the new Yorker i la cultura de l’atencióPer Xabier Fole / aBC_Cultural

La ficció i el reportatge, dos gèneres en principi antagònics, van iniciar un fructífer apropament en el que es va denominar el nou Periodisme. i aquesta aventura literària va trobar el seu perfecte acomodament en una revista pionera: The new Yorker.

norman mailer va realitzar desenes de reportatges i cròniques sobre diversos esdeveniments que van succeir al seu país, Es-tats units. Va cobrir campanyes electorals, convencions demò-crates i republicanes, manifestacions en contra de la guerra del

Vietnam, combats de boxa i missions espacials. Va escriure, també, perfils d’actrius, polítics, pintors, esportistes i assassins. Indagar, a més, en els conflictes racials, els efectes de la televi-sió, l’art de carrer i la revolució sexual.

a norman mailer, però, no li agradava que li diguessin periodista. menyspreava la professió i als qui l’exercien. des que Tom Wolfe havia publicat la seva cèlebre antologia “El nou periodisme”, in-cloent a l’autor d’Els exèrcits de la nit en la recopilació de passat-ges escrits per, entre altres, Truman Capote, Joan didion, Gay Talese, Joe mcGinniss i Hunter S. Thompson, mailer no parava de ser elogiat per les seves suposades virtuts com a reporter. afalacs que l’escriptor detestava, ja que els cronistes, al seu pa-rer, no mostraven respecte pels matisos. “Redacten a la velocitat de la llum... aprenen a escriure sobre allò en el que no creuen... i molt pocs escriuen bé... Com més lectors posseeixen, menys poden dir”, va escriure al The Presidential Papers.

Fusió de gèneresEl terme encunyat per Wolfe fusionar, en la dècada dels setan-ta, dos gèneres tradicionalment allunyats, la ficció i el reportat-ge, i va provocar un intens i polèmic debat sobre en quin tipus de textos es localitzava, objectivament, la veritat dels fets. “a la

EN PROFuNDItAt/ DOSSIER



guerra no declarada entre dues maneres de percepció anome-nats periodisme i ficció -va afirmar Mailer-, jo em vaig situat en el bàndol de la ficció”.

d’acord amb l’autor d’Els nus i els morts, un periodista, condi-cionat pels sinistres suggeriments del seu director i aclaparat per l’existència de la data de lliurament, no té temps per sub-mergir-se en l’atmosfera de la història sobre la qual està inves-tigant i, per tant, no pot apreciar la complexitat de la mateixa; es troba sotmès a diverses censures, inclosa la seva, i pensa, equivocadament, que la veracitat s’obté recorrent només a un instrument: la gravadora. aferrat a la falsa noció de la neces-sària equidistància, el reporter s’acosta a l’acció, però no en forma part; roman en la barrera estimulat per l’adrenalina que li subministra aquesta proximitat, mentre el transcurs de la vida avança en la seva absència. un novel·lista, en canvi, observa l’observador, compara els testimonis de personatges i periodis-tes, s’involucra en la trama i supervisa la totalitat del paisatge, per després, finalment, banyar-lo tot amb la seva prosa, que proporcionarà a la narració, plena també de fets, un estil. Es tracta, en definitiva, d’una manera diferent d’afrontar la realitat, més intensa i compromesa, que s’origina en les preguntes que un es fa en tractar de reflexionar sobre la seva naturalesa.

norman mailer ignorava injustament a grans reporters d’èpoques anteriors a la seva, els quals van ser també, a més d’observadors perspicaços i pensadors independents, uns re-finats prosistes (Mencken o IF Stone, per exemple), i el seu atac a l’ofici responia, més que a cap altra cosa, a la necessitat de distanciar-se d’un gènere que Tom Wolfe, descobridor de la fórmula literària màgica, semblava haver reinventat.

tot un manifestno obstant això, de la nit al dia, com a conseqüència d’aquella aparent revelació, uns escriptors van començar a ser identifi-cats en els mitjans de comunicació com a “nous periodistes”, veient-se, de vegades, obligats a triar -per les editorials, els lec-tors i la premsa- entre el periodisme o la literatura. a part d’un conjunt d’autors nord-americans que compartien la mateixa metodologia narrativa, la veritat és que “El nou periodisme” va constituir una mena de manifest, en el qual, com va escriure michael Wood a The new York Times, “no es suggereix que ja no podem distingir entre la ficció i els fets, sinó que la ficció és l’única manera que li podem donar als fets”. l’obra, així mateix, va enfurir als crítics que no acabaven de comprendre l’ús de la paraula «nou», quan les tècniques presentades en el llibre com innovadores – “veure el món en termes novel·lístics” - ja havien




estat aplicades anteriorment, i amb molt d’èxit, per fantàstics narradors com Joseph mitchell, aJ liebling o Vincent Sheean.

En un assaig publicat a The atlantic, michael J. arlen va recor-dar la situació en què es trobava la premsa nord-americana abans de la Primera Guerra mundial: “Quan passava alguna cosa, com un incendi en un hotel, per exemple, els diaris et fa-cilitaven certes dades que procedien de la versió oficial. Llavors no importava que el reporter fos una celebritat, un bevedor o un admirador de Yeats”. la cosa era molt simple: quantes perso-nes es van cremar? Es va danyar la propietat? Què va dir el cap del departament de bombers?

l’enfocament, segons arlen, va canviar en els anys trenta, quan una nova generació de gent jove ben informada, llegida i via-tjada, profundament influenciada pel cinema, amb intencions d’escoltar i descobrir coses, va aparèixer en escena: “aquestes persones, quan anaven al lloc de l’incendi, s’adonaven que, en-tre altres coses, ningú començava a escriure fins que el cap del departament de bombers entrava a la sala de premsa i recitava el seu informe... i van començar a fer-se un altre tipus de pre-guntes relacionades amb el que va passar abans i després de la roda de premsa... En comptes de centrar-se exclusivament

en el cap del departament de bombers o amb l’amo de l’hotel, desviaven la seva atenció cap al recepcionista o cap a un dels que va apagar el foc”. És a dir, han afegit a les seves cròniques una mirada.

rigor i elegànciala major part dels reporters als quals es referia arlen en el seu article (mcKelway, mitchell, liebling) van estar relacionats, d’alguna o altra manera, amb The new Yorker, una revista l’estil de la qual combinava (i exigia) rigor i elegància. Quan david Remnick va assumir la direcció de la revista, el 1998, va poder comprovar com tots els que participaven en el projecte perio-dístic vivien immersos en “la cultura de l’atenció”, herència que van rebre des de la seva fundació, en major o menor mesura, les successives generacions de redactors i editors.




Segons Remnick, la persona que millor simbolitzava aques-ta filosofia, que “no només posseeix dimensions sintàctiques sinó també morals”, es deia Eleanor Gould, que va exercir de “gramàtica” de la revista -títol inventat exclusivament per a ella- durant cinquanta-quatre anys. l’editora era l’encarregada de realitzar, després que els articles fossin revisats pels “fact-checkers”, una última supervisió estilística. “miss Gould” corre-gia alguns detalls imperceptibles per al lector i netejava els tex-tos de “mala prosa”, fent que el llenguatge fos, en paraules de Remnick, més “transparent, precís i muscular”. (En una ocasió Gould va trobar quatre errors en una frase que contenia tres pa-raules). Encara que la seva presència en el procés d’edició no era sempre ben rebuda pels articulistes, alguns col·laboradors, com la crítica de cinema Pauline Kael, van aprendre a acceptar els seus suggeriments amb gratitud.

El nou director va haver de adaptar la publicació a l’era digi-tal, bregar amb importants crisis nacionals (atemptat contra les Torres Bessones, Guerra de l’iraq, tortures de presoners a abu Ghraib, etc.) i modernitzar una institució periodística on els subscriptors es mostraven, en moltes ocasions, reticents als canvis. (Tina Brown, la seva predecessora en el càrrec, va contractar el 1992 a Richard avedon, el primer fotògraf en la

història de The new Yorker, incorporant el fotoperiodisme a les seves pàgines, i alguns lectors, al començament, no el van veu-re de grat) .

un moment delicatTot i la inevitable associació que es va establir entre la revista i les noves tecnologies, la filosofia de “Miss Gould”, morta a l’any 2005, es va seguir mantenint. Remnick va explicar en una en-trevista que un dels moments més complicats sota el seu man-dat va sorgir arran de dubtes sobre la publicació d’un reportatge que podria causar problemes en termes de relacions internacio-nals. En aquest moment, el periodista, aconsellat pel seu antic cap al Washington Post, Ben Bradlee, va decidir consultar-ho -per primera vegada des que era el director- amb el propieta-ri del grup editorial a què pertany la publicació, newhouse, i advertir-lo de les possibles conseqüències.

després d’escoltar les explicacions, es va produir un llarg si-lenci, i l’empresari va afirmar, gairebé xiuxiuejant: “Sona molt interessant. Estic desitjant llegir-lo”. això va ser tot. El missatge implícit d’aquella lacònica resposta, d’acord amb Remnick, era molt clar: “Tu has de prendre aquesta decisió. Per això et vaig fer el director. d’altra banda, si alguna cosa surt malament, evi-




dentment, pot ser que deixis de ser-ho”. des de llavors, asse-gura, mai més l’ha tornat a trucar.

norman mailer estava equivocat. no cal triar entre el periodis-me i la literatura per tractar amb la realitat, sempre que hi hagi algú amb una mirada, curiosa i inconformista, disposat a escriu-re sobre el què passa abans i després que el cap del departa-ment de bombers comenci la seva roda de premsa. i un editor, és clar, disposat a publicar-ho.




La premsa i el prestigiPer manel Rodríguez Plana / Empordà.info

darrerament vaig assistir a un esmorzar-xerrada en què el po-nent, Josep maria Bernils, un periodista amb tinta a les seves venes, molt conegut a l’Empordà, ens va obsequiar amb la seva saviesa periodística. la xerrada fou organitzada per les joves dones emprenedores de la XEC (Xarxa d’Emprenedores Competents) amb el suport de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’ajuntament de Figueres.

La primera constatació de la xerrada és la confirmació que la premsa, encara avui, té una importància cabdal a la nostra so-cietat, la premsa prestigia a qui apareix en aquesta, informa la

ciutadania, analitza i desgrana la informació, contrasta les fonts i ofereix opinions i anàlisis de tots tipus. Si bé les xarxes socials i la premsa digital han suposat un canvi profund en el model d’informació, en cap cas han desplaçat la premsa escrita (i es-pero que en el futur tampoc la desplacin). les previsions que apuntaven a la seva desaparició, abans del 2014, han fracassat estrepitosament.

la segona constatació és la gran importància de la premsa local o comarcal, per la difusió de les notícies i els esdeveni-ments que no tindrien cabuda a la premsa nacional o interna-cional, notícies locals que ens arriben gràcies a la feina dels professionals d’aquests mitjans. i també per la possibilitat de prestigi i notorietat que ofereix a les empreses petites i mitjanes que s’hi anuncien, que difícilment podrien accedir a la premsa nacional. un anunci en aquest Setmanari està a l’abast de la majoria de pimes, un anunci en un diari de tirada nacional, no.

El prestigi és la clau de volta de la premsa escrita, l’afirmació: Ho he llegit al diari, denota la confiança dels lectors en aquesta. El crèdit que es concedeix als professionals periodístics que lluiten cada dia per dignificar la professió, és avui important, i es consolida amb la feina ben feta. i sobretot, això es compleix

EN PROFuNDItAt/ OPINIÓ



molt més en la premsa local, que en la nacional, molt més in-fluenciada per la política i el partidisme, i molt més esbiaixada en les seves publicacions.

i per a les empreses i anunciants, la possibilitat de prestigiar la seva empresa, amb presència en premsa escrita, és una op-ció molt indicada per guanyar notorietat, per continuar dient: “aquí estem, al vostre servei”. Cal fer publicitat, i cal comuni-car, sempre en consonància amb la importància de cada tipus d’anunciant.

Prestigi, doncs, és la paraula clau, quan parlem de premsa es-crita. Espero i desitjo que el paper i la premsa aguantin els nous embats digitals, i perdurin durant molts anys, sempre amb la qualitat i professionalitat per davant. llarga vida a la premsa comarcal!

EN PROFuNDItAt/ OPINIÓ

el butlletí de l’amic · la primera: el 30% dels lectors de mitjans de comunicació pertany a la...

Documents