el butlletÍ de l’amicde la mà de la gratuïta i de la premsa per a estrangers, fins al punt que,...

Construïm grans audiències

EL BUTLLETÍ de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

23/01/2015

nú

me

ro 121

Subscriu-te aquí a El Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:[email protected]

mailto:[email protected]

http://www.acpg.cat/noticies/default.php?id=19

http://www.acpg.cat/noticies/default.php?id=19

ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETÍ de l’amic

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACTUALITATLA PRIMERA: Es frena la destrucció d’ocupació en premsa, però augmenta la precarietatD’AQUÍ I D’ALLÀ: Transformacions en el panorama dels mitjans de comunicació valencians

COMUNICACIÓ DIGITALIAB Spain presenta el Top Tendències 2015

PUBLICITAT I MÀRQUETINGLa nova publicitat programàtica no pot finançar als petits editors digitals

NOVES EINESMedium plataforma per al periodisme social

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICAMés sobre el Rànquing d’Innovació Periodística

EN PROFUNDITATLA CRÒNICA: Una redacció per inspirar creativitat: The GuardianTRIBUNA: Planificar amb dades en temps realENTREVISTA: Eduardo Suárez i les tendències del periodisme digital el 2015ANÀLISI: L’epidèmia de contingut creat per robots i com afrontar-laDOSSIER: 50 idees per als que tenen mitjans, hi treballen, amb ells, per a ells o contra ellsOPINIÓ: El periodisme, termòmetre de la democràcia

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



Es frena la destrucció d’ocupació en premsa, però augmenta la precarietatPer Prprensa

L’APM ha fet públiques les dades referents a la professió perio-dística d’aquest 2014 i sembla que, a poc a poc, el periodisme remunta. Per primera vegada des del començament de la cri-si, la pèrdua d’ocupació ha parat. No obstant això, són petits avenços que es contraposen a un augment de la precarietat laboral i l’estancament dels mitjans tradicionals. Però tot i aquests petits avenços, la veritat és que queda molt per fer. Pel 59,6% dels periodistes, el augment de l’atur i la precarietat laboral ha passat a ser el principal problema a tallar, augmentant fins a deu punts respecte a l’informe de l’any pas-sat. La falta d’independència respecte al poder polític i econò-mic es posiciona també com un repte i una preocupació per al 11,5% dels periodistes, seguit de la mala retribució del treball amb un 10,6%.

Una de les dades alarmants, és que des de 2008, s’han perdut 11.875 llocs de treball, tot que el ritme ha disminuït. I és que, encara que els llocs de treball segueixen caient, durant aquest any es frena la caiguda amb la pèrdua de 2.700 llocs de treball a tot l’Estat. Així i tot, el que sí és cert, és que l’atur entre els pe-riodistes s’ha reduït aquest any en un 11%, augmentant els que treballen en empreses dedicats a tasques de comunicació, que sumen el 47% enfront de 53% dedicats purament a els mitjans.

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



Les més mal parades són les dones, ja que al setembre d’aquest 2014, un 64% d’elles estava a l’atur. Un altre sector que s’ha vist afectat de manera negativa és el dels autònoms. El 31% dels periodistes treballen per compte propi, i un 60% d’aquests han vist reduït el seu salari en un 30%. Aquestes dades, fan que els acabats de llicenciar s’enfrontin a una situació complicada. El 47% d’ells porta entre 1 i 2 anys buscant el seu primer treball. Quan troben feina, i si pensen en la remuneració tindran més avantatges aquells que es de-diquen a la comunicació que els que es dediquin als mitjans. No obstant això, també hi ha espai per a l’esperança. En aquest any s’ha alentit el tancament de mitjans (22 han tancat el 2014 i 16 porten tres mesos sense actualitzar) i han augmentat els mitjans llançats per periodistes, que des de 2008, sumen 454.

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



Ja estem de tornada i seguim buscant autèntics Basket Lover. Gent que amb les seves històries i la seva passió pel bàsquet fan més gran aquest esport.

Si n’ets un, no t’ho pots perdre. Envia la teva història i vota les que més t’agradin.

L’autèntic Basket Lover pot guanyar 6.000€ per fer realitat el seu projecte.

Un jugador de la Lliga Endesa apadrinarà cada història.

Cada setmana obrirem el termini per votar-les en la nostra web.

Enguany comptem amb Ana Albadalejo com a presentadora.

Torna

Segueix-nos a:

facebook.com/EspacioLigaEndesa

@E_LigaEndesa

basketlover.es T’esperem a

ACPG_188x122_S&S_Endesa_VuelveBL_MP_A_CAT.indd 1 21/01/15 17:00



Transformacions en el panorama dels mitjans de comunicació valenciansPer Francesc-Andreu Martínez Gallego, professor de Periodis-me a la UV / Saó

La premsa local i comarcal valenciana, que desenganxava a principis dels 80 amb una onada de butlletins d’informació mu-nicipal i de periòdics d’institucions i associacions culturals de tota mena, conegué una nova empenta en la dècada següent de la mà de la gratuïta i de la premsa per a estrangers, fins al punt que, a partir del 2000, alguns grans grups de premsa, en especial Zeta, s’interessaren a participar-hi. La premsa espe-cialitzada es va sumar a la festa amb Superdeporte, en mans del Grupo Moll.

La generalista va veure la incorporació d’El Temps, en 1984, a càrrec d’Edicions del País Valencià. La revista es publicava en valencià, i podia posar les coses difícils a altres iniciatives de premsa en valencià, com ara Saó, apareguda vuit anys abans. Si més no, El Temps va trobar la seua audiència fonamental a Catalunya i això va permetre que altres publicacions en valen-

cià mantingueren el seu arrelament, tot i que entre un públic minoritari.

En 2008, entre revistes d’informació general (Saó, El Temps, El Punt, L’Avanç), premsa local i comarcal, revistes especialitza-des i revistes culturals i festeres, hi havia un centenar de publi-cacions que empraven el valencià, amb una tirada de 400.000 exemplars. Això significava que només el 9 % de la població valenciana llegia premsa en valencià.

La ràdio i la televisió acompanyaren l’auge mercantil dels mi-tjans escrits. Les grans cadenes estatals, mitjançant proces-sos de fusió, absorció o associació, van copar ràpidament l’audiència radiofònica creixent. El lideratge de la Cadena SER va anar consolidant-se. Les experiències de ràdios locals, lliu-res, culturals, etc., tan engrescadores en els anys finals de la

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀ



Transició, va n anar sucumbint o com a poc esmortint-se.

En l’àmbit televisiu, l’arribada de les privades en la dècada dels 90 fou el primer graó d’un crescendo mercantil que s’amplià amb les televisions locals i tocà cim amb les concessions de Televisió Digital Terrestre a partir de 2004. Tant a la ràdio com a la televisió, i l’assumpte no és exclusiu del País Valencià; cada nova onada de concessions d’emissores realitzada pel govern comportava l’engreixament d’aquells operadors amb afinitats ideològiques amb qui controlava el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

El prolongat govern del PPCV en l’autonomia, des de 1995 fins ara, ha fet que l’escorament ideològic de les ràdios i les televi-sions concessionals haja sigut cridaner per agut. Amb el suport, per cert, i amb especial contundència, per una ràdio i una tele-visió públiques força governamentalitzades.

Tardor, o directament hivernEls mitjans del capitalisme rampant valencià entraren en crisi abans de la Gran Crisi Econòmica iniciada a finals de 2007. La premsa gratuïta, que amb tanta força va irrompre en la segona meitat de la dècada de 1990, va introduir una extraordinària

fragmentació en el mercat de la premsa de paper. Encara que la inversió publicitària continuava creixent en època de vaques grasses, hi havia moltes més boques periodístiques per ali-mentar. A més, els gratuïts introduïren nous estils de negoci: periodistes multiusos, amb rutines productives vertiginoses en l’extrem oposat al reporterisme (o periodisme de qualitat), la qual cosa obligava els grans periòdics a ajustar marges per re-duir costos...

I en això que arribà Internet: és a dir, el periòdic digital. A poc a poc, la premsa valenciana va anar digitalitzant-se i, per compe-tir amb la premsa gratuïta, els grans (Levante, Las Provincias, Información, Mediterráneo) oferiren gratuïtament la seua versió digital: una competència insuportable, naturalment.

En el sistema audiovisual valencià, especialment en la televisió i a propòsit de l’arribada de la TDT, va passar una cosa sem-blant. Les expectatives de negoci eren grans, però les audièn-cies es van fragmentar tant que les agències publicitàries s’ho pensaven molt abans de fer-hi inversions significatives.

Si del camp privat passem al públic, el panorama precrisi era del tot dolent: les diferents emanacions de la Ràdio Televisió




Valenciana perdien audiència i alçaven butllofes per la desca-rada ingerència del poder polític en l’orientació informativa i en la configuració d’unes graelles disposades a construir sim-bòlicament un nou Levante Feliz. Si la premsa gratuïta era un «periodisme sense periodistes», la ràdio i televisió públiques valencianes eren antiperiodisme amb un notable excés de pe-riodistes, perquè l’ens autonòmic servia d’instrument de con-tractació a les xarxes clientelars del poder i, com ara sabem, servia també al finançament de la festa autonòmica, vull dir, dels fastos autonòmics. La valenciana era la ràdio televisió pública més endeutada de l’Estat, en justa correspondència amb la seua matriu, la Comunitat Valenciana, que també era l’autonomia més endeutada d’Espanya en termes relatius.

La tardor deixà pas a l’hivern més cru en 2008. Els efectes de la crisi no poden ser captats a hores d’ara en tota la seua am-plitud: resta en marxa. Però podem dir-ne algunes coses. La premsa escrita ha perdut efectius i els efectius han perdut –han acomiadat– periodistes. Les grans empreses són les úniques que, reduint costos, poden aguantar la davallada publicitària i la reducció notabilíssima de la tirada, que no suporta la com-petència d’Internet. Precisament a la xarxa es mantenen (en hi-vernació o quasi) capçaleres velles i novelles: des de Valencia-

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀpublicitat



Fruits a Valencia Plaza, des de Superdeporte a Nostre Sport, des de Crónica a Gente de la Safor...

El sistema audiovisual valencià s’ha tornat inexistent: hi ha emissores, hi ha televisions, però són part de cadenes que operen a escala estatal. Ací no cal ponderar, com en la premsa, l’índex, sempre alt, de penetració de la premsa editada a Ma-drid en l’audiència valenciana. No cal, perquè és la xifra més re-dona: tot. Són punts d’una xarxa. Per la seua banda, la ràdio i la televisió públiques passaren a millor vida quan el Govern valen-cià, presidit per Alberto Fabra, va decidir al desembre de 2013 tancar-les al·legant que les fortes despeses comprometien la sanitat i l’educació públiques valencianes. Això, com és ben co-negut, és fals. El que sembla que sí que comprometia el tanca-ment, com ha albirat el president de la Diputació de València, és la capacitat d’incidència sobre l’opinió pública per part del poder polític: la institució provincial promet a hores d’ara una televisió provincial pública per a principis d’aquest any 2015.

No cal dir que, enmig del neguit en què estem sumits tots aquells que pensem que el periodisme lliure és essencial en la democràcia, veure com Saó –la modesta, progressista, valen-ciana i valencianista Saó– s’acosta als 40 anys i llança el seu

número 400, després de celebrar els 30 de la Llei d’Ús i Ensen-yament del Valencià, és un goig.

N. de la R.- Aquest text forma part d’un extens treball titulat “De primaveres i tardors: transformacions en el panorama dels mitjans de comunicació valencians (1976-2014)”, publicat en el número 400 de la revista Saó.

1a assemblea de la Federació d’Associacions d’Editors




La primera assemblea general de la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals, desenvolupa-da dimarts a Barcelona, va aprovar un paquet de set projec-tes conjunts pel 2015. El pla de treball comú està format per: l’iQUIOSC.cat, la Nit de les Revistes i la Premsa en Català, el Banc de Continguts, la Captació de Nous Recursos Econòmics, les Jornades de Formació, l’ampliació i presentació del Llibre Blanc de la Premsa Comarcal a les Revistes i els Mitjans Digi-tals en català i el Projecte Escoles.

La Federació, que es va crear el passat 17 de juny del 2014, és un espai de col·laboració i treball conjunt format per tres associacions (AMIC, ACPC i APPEC) que agrupen entre totes a unes cinc-centes publicacions en format paper i digitals cata-lanes i en català.

El president de la Federació, Lluis Gendrau, que també és pre-sident de l’APPEC, va explicar que els set projectes aprovats per dur a terme aquest any són transversals, és a dir, de les tres associacions que han creat la Federació, que tenen l’objectiu de tenir un retorn pels editors i no són un pressupost sinó pro-jectes presentats a l’administració. Una vegada hagin estat aprovats els estatuts i l’administració doni resposta al pla de

treball conjunt se celebrarà una assemblea extraordinària per aprovar un pressupost conjunt. (d’AEC)

Segons El Confidencial, La Vanguardia -Grupo Godó- mimada per la Generalitat

Actualment, la Generalitat li atorga ajudes que arriben als 3 mi-lions en subvencions directes, a més de les desenes de milers d’exemplars diaris comprats i de contractes amagats entre els plecs de l’Administració. El grup rep cada any l’equivalent a tres campanyes publicitàries de les més importants del Govern. Per si fora poc, ells sols han rebut més ajuts públics que qualsevol altre mitjà, inclòs el sempitern Avui (ara El Punt Avui), que no és més que un forat sense fons en les arques públiques.

Al Grup Godó se li compren diàriament diverses desenes de milers d’exemplars de La Vanguardia per repartir gratuïtament en hospitals, universitats, centres oficials i transports públics. Aquests exemplars, per descomptat, els paga l’Administració.

A més d’adjudicacions directes de quantioses subvencions, també es beneficia d’altres prebendes. Per exemple, establint




convenis sota mà per a l’organització d’esdeveniments, d’on el grup del comte obté centenars de milers d’euros. O elaborant per encàrrec suplements en els seus mitjans (ja sigui a La Van-guardia, Mundo Deportivo o seccions especials a la televisió i les ràdios del Grup Godó), que són pagats a preu d’or. Per accedir a la crònica completa, CLICAR AQUÍ (d’El Confidencial)

La difusió de 20 Minutos ha caigut un 66,84% des de 2007

En set anys, la difusió de 20 Minutos s’ha reduït espectacular-ment. Dels 1.038.000 exemplars de difusió mitjana obtinguts el 2007 (la seva xifra més alta) ha passat als 344.193 de l’any que acabem de deixar enrere (el seu mínim), el que implica una caiguda del 66,84%.

A més, cal tenir en compte que, el 2007, hi havia tres diaris gratuïts més a l’Estat: ADN, Metro i Qué! Malgrat fa temps van deixar de publicar-se i 20 Minutos porta sol a nivell estatal des de juny de 2012, ha continuat reduint el seu tiratge i, conse-qüentment, perdent difusió.

Així, des de 2007, la difusió de 20 Minutos ha anat baixant any rere any amb l’excepció d’una petita millora el 2011. La caiguda més forta es va produir entre 2012 i 2013, amb una pèrdua de la difusió del 35,11%, en part per la reducció de vuit a cinc redac-cions executada el maig de fa dos anys. (de Comunicació 21)

La CCMA tanca el 2014 amb estabilitat de pressupost

El consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Au-diovisuals (CCMA) va aprovar dilluns la liquidació de pressu-post provisional corresponent al 2014 constatant, per primera vegada des del 2010, que la corporació ha finalitzat el darrer exercici amb estabilitat pressupostària. El 2014 ha finalitzat amb un dèficit de 0,3 milions euros, respecte als 11,2 del 2013. En la reunió de la direcció de la corporació amb els representants dels treballadors, Brauli Duart va avançar que caldrà iniciar les negociacions per definir un nou marc laboral que afavoreixi la flexibilització i la polivalència.

El consell de govern va valorar l’estabilització com a punt es-pecialment rellevant de l’exercici, resultat de la contenció de la


http://www.elconfidencial.com/comunicacion/2015-01-07/grupo-godo-nino-mimado-del-pujolismo-recibe-cada-ano-3-millones-en-subvenciones_617093/



despesa i l’optimització de recursos. La CCMA tenia un pressu-post de 450 milions el 2010, en contraposició amb els 297 del 2014. (d’ACN)

Els serveis secrets britànics consideren als periodistes com una amenaça

“Els serveis d’intel·ligència britànics van interceptar 70.000 co-rreus electrònics de periodistes el 2008”, és l’última revelació del diari The Guardian, que de nou publica documents propor-cionats per Edward Snowden, l’exagent de l’agència de segure-tat nord-americana NSA refugiat en algun lloc de Rússia.

En una informació que comenta la periodista Pauline Deus del digital francès Rue 89, el 2008 el Government Communication Headquarters (GCHQ), els serveis secrets britànics, van inter-ceptar 70.000 emails de periodistes de l’agència Reuters, la BBC, el mateix Guardian, El Món, New York Times, Washington Post i The Sun. Durant l’operació, que segons sembla va durar menys de deu minuts, es van seleccionar els missatges “perti-

nents”, i entre ells la correspondència entre alguns periodistes i els seus superiors, redactors caps o directors, i es van publicar a la Intranet del GCHQ, de manera que tot el personal del ser-vei ho ha pogut consultar al seu gust.

“Els documents de la NSA -diu la redactora d’Rue 89- revelen que al GCHQ l’activitat periodística, i més particularment la in-vestigació, està considerada com un perill per a la seguretat interior, el mateix que el terrorisme o el hacking. El fet d’intentar accedir a informacions que li estan vedades, faria de la profes-sió periodística una amenaça real”. (de Periodistas en español)




CupoNation i El País arriben a un acord de col·laboració

CupoNation, el portal de cupons descompte, i el grup Prisa han arribat a un acord comercial i ofereixen la possibilitat d’aconseguir excel·lents descomptes a través de la pàgina web d’El País. La pràctica dels cupons, que funciona amb èxit Estats Units des de fa dècades (i en fa més a España), s’ha posicionat amb força a l’Estat espanyol sent ara mateix el recurs més utilitzat pels es-panyols per comprar productes en línia a un preu reduït.

El diari El País, si versió online, ha creat una nova secció de descomptes, descomptes El País, en la qual es podrà trobar tot tipus de cupons, per a productes de primera necessitat o serveis d’oci. (de Portal Tic)

La Vila aposta per una major periodicitat A La Vila han engegat l’any 2015 amb la intenció de multipli-car la seva presència a la Costa Daurada. És per això que a

partir del mes de febrer, la seva capçalera recuperarà la periodicitat setmanal, tal com va ser concebuda fa ja més de deu anys. Avui, anuncien aquest important canvi per al panorama mediàtic de Cam-brils, Salou i Vila-seca gràcies al suport dels seus lectors, re-flectit en les dades que ofereix periòdicament l’Estudi General de Mitjans (EGM), i després de diversos anys de resistència davant la crisi econòmica.

L’augment del volum informatiu durant 2014 en el seu àmbit de difusió i les perspectives de mantenir aquesta tendència en aquest 2015 els ha empès a reconvertir-se en setmanari, man-tenint el caràcter i la dedicació de La Vila de sempre. El seu objectiu, poder oferir cada set dies de forma gratuïta als seus lectors tota la informació dels seus municipis des d’un punt de vista local i proper, plural i dinàmic. (de Redacció AMIC)




En licitació la distribució i la impressió de Visquem Terrassa

L’Ajuntament de Terrassa ha obert dos processos de licitació, un per a la distribució domiciliària de la revista municipal Vis-quem Terrassa, i l’altre per a la seva impressió. El pressupost per a la distribució de la publicació bimestral terrassenca, que té un tiratge d’uns 80.000 exemplars, és de 14.000 euros (sen-se IVA) per a un contracte d’un any.

En el cas de la impressió, també per a un contracte anual, la licitació s’estructura en dos lots, un per a Visquem Terrassa, amb un pressupost màxim de 52.784,62 euros, i l’altre per a l’Agenda Cultural, amb un pressupost base de 8.500 euros (ambdós sense IVA). Tant per a la distribució com per a la im-pressió, el termini per presentar ofertes finalitza el 3 de febrer. (de Comunicació 21)

Així busca becaria el Sunday Style

Sunday Style, revista dominical editada per News Corp –propie-tat del magnat Rupert Murdoch- ha demanat disculpes després de publicar un anunci classificat a Instagram amb la paraula “busquem becaria”, amb una imatge d’una dona a quatre po-tes, en roba interior, i en un llit. La imatge, publicada el diven-dres, es va retirar ràpidament del lloc de xarxes socials després d’una sèrie de queixes dels seguidors. La disculpa admet que la publicació d’aquesta imatge va ser un “error de judici”. La publicació afegeix: “Ens prenem el nostre programa de becaris/es de debò i demanem disculpes per qualsevol ofensa causada per aquesta inserció.” (de Mumbrella 360)




Tapas, una nova capçalera que se suma a la moda gastronòmica

L’editora Spainmedia llançarà el proper mes de març la revis-ta Tapas, dedicada a gastronomia i estil de vida. Tindrà dues edicions diferents, en anglès i en espanyol, i es llançarà amb una tirada de més de 75.000 exemplars. Els seus continguts estaran dedicats als protagonistes del món gastronòmic: xefs, empreses relacionades amb l’alimentació, gastronomia local i també la internacional, productes de mercat, innovació, hàbits, rareses, destinacions exclusius, productes exòtics i experièn-cies gastronòmiques en tots els racons del món...

Tapas serà la segona capçalera llançada per Spainmedia en-guany. L’editora de títols com Esquire, Forbes i Robb Report (i que fins fa poc també editava Harper’s Bazaar, que ha passat a mans de Hearst Magazines, la seva editora d’origen), va anun-ciar recentment que la propera tardor (setembre) començarà a publicar l’edició espanyola de la revista francesa de moda L’Officiel. (de Marketing News)




IAB Spain presenta el Top Tendències 2015Per Àmbit d’Estratègia i Comunicació

IAB Spain, l’Associació de la publicitat, el màrqueting i la co-municació digital a Espanya, va presentar divendres passat el Top Tendències 2015, que recull les claus sobre l’evolució del negoci digital, mostrant una visió global del mercat de forma pràctica i eficaç. Segons Antonio Traugott, director general de IAB Spain, “el do-cument Top Tendències de IAB Spain és un clàssic anual molt esperat pel mercat, ja que el contingut surt directament de les companyies que treballen diàriament en el negoci i que parti-cipen en les nostres comissions de treball. El contingut inclou pistes importants de cap a on evolucionen els aspectes més rellevants i dinàmics del sector digital”.A continuació es detallen algunes de les claus que s’exposen en el document:

Branded Content.- El Bran-ded content serà la principal inversió en vídeo en línia dels directors de màrqueting, que no obstant això no inverteixen en la seva distribució, generant frustració i males experiències.

Branding.- “Visibility - Viewa-bility”, pot ser un dels canvis més importants. La mètrica s’estandarditza, hi haurà im-portants conseqüències com és avançar en la lluita contra el frau i possibles canvis models de preus.

Compra Programàtica i XTB.- La compra programàtica és una realitat amb pressupostos més elevats, professionals més qua-lificats en un entorn en què la visibilitat, la transparència, els nous formats enriquits i la cada vegada major utilització de da-des qualificades, són aspectes claus del seu ràpid creixement.

COMUNICACIÓ DIGITAL



Creativitat Digital.- Es parlarà del Real Time Màrqueting: les marques i les agències evolucionaran cap a una comunicació en real time, 24/365 per aprofitar totes les oportunitats de co-municació i conversa en mitjans socials. A més, l’expansió dels “wereables”, fomentarà la creativitat per integrar l’experiència de l’usuari en campanyes publicitàries.

Digital Signage.- La incorporació cada vegada més gran dels sectors Hostaleria, Restauració, Catering (horeca) i de botigues físiques (retail) servirà de palanca per al mercat.

eCommerce.- Es deixarà de parlar només d’eCommerce per parlar en general de “commerce”. La divisió on-off, i fins i tot la divisió per dispositiu, perd rellevància davant la visió unitària d’un sol mercat, el de l’usuari. Les marques han d’integrar més i millor els seus entorns offline i online per oferir una experiència de consum híbrida.

Internet de les coses.- S’espera una gran eclosió dels cotxes connectats, gràcies a l’arribada de l’eCall, la fi del roaming eu-ropeu i l’avanç cap a 4 sistemes operatius.

Legal.- D’una banda, aquest any es veuran els primers ca-sos de l’aplicació de les reformes en Propietat Intel·lectual pel que fa a les responsabilitats dels intermediaris de publicitat. D’altra banda, a falta d’una regulació clara de Branded Content, l’autoregulació té aspecte de convertir-se en una excel·lent pràctica de cara a augmentar la seguretat jurídica. A més, el nou Reglament Europeu de Protecció de Dades -les negocia-cions compleixen tres anys al gener-, sembla que pot ser apro-vat en 2015, el que comportarà una ampliació del concepte de dades personals, nous principis, i dràstics canvis en la legitima-ció per tractar-los.

Mitjans de Comunicació.- Aquest any es veurà la creació de “mercats privats de compravenda programàtica”, conformats generalment per mitjans líders amb audiències premium al qual només poden accedir un grup de compradors selectes a través d’invitació. Aporten seguretat, transparència, immediatesa, i so-bretot qualitat.

Mobile.- Aquest any s’aposta per les apps més especialitzades i de nínxol, explorant nous sectors com salut o Retail. Es par-larà de la “Second screen”, normalitzant l’ús simultani de la TV i un altre dispositiu.




Ràdio Online.- L’estandardització de formats, sumat a les possibilitats de mesurament del mitjà digital i els avantatges de l’àudio, consolidaran el mercat, permetent que augmenti la confiança en la ràdio online i la inversió.

Performance.- Les últimes tendències estan basades en el mesurament de la rendibilitat i control de l’experiència d’usuari en un context global, amb interaccions en el món online i offline i per descomptat, multidispositiu.

Social Media.- Aquest serà l’any dels “Brand Ambassadors”, és a dir, influencers que busquen marques afins per representar-les.

TV Connectada.- Aquest any s’apostarà per nous competidors globals. Les pròpies plataformes de vídeo i els fabricants (Net-flix, Youtube, Apple TV, Samsung) estan començant a crear o adquirir els seus propis continguts. A llarg termini, s’endurirà la competència entre empreses locals i globals.

Vídeo Online.- S’experimenta una democratització del prime time. Per a petits anunciants serà molt positiu ja que podran invertir en publicitat en el prime time televisiu, recorrent al vídeo en línia en comptes de la televisió tradicional.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC es poden descarregar el docu-ment Tendències CLICANT AQUÍ

Telefónica acomiada massivament als professionals de Terra a Espanya

Telefónica ha acomiadat massivament als professionals de Te-rra a Espanya, inclòs Yago Castell, el seu director general, a la tornada de Reis, després de dos anys i mig de la seva tornada a l’Estat espanyol des de Brasil. El portal es durà a partir d’ara des de Llatinoamèrica.

Telefónica assenyala a El Programa de la Publicitat, que mal-grat els acomiadaments, Terra Espanya continua oberta, tot i que amb una “profunda reestructuració, que afecta al seu per-sonal i a l’estructura de continguts, així com els països des dels quals es serviran.” Telefónica no ha definit l’estructura definitiva que donarà aquests serveis al portal que aparentment manté la normalitat i segueix actualitzant continguts. (de Programa Pu-blicidad)


http://www.amic.media/media/files/file_352_722.pdf



Un informe mostra la tendència a l’alça del consum femení de premsa a través del mòbil

Un estudi de l’Associació de Diaris d’Amèrica (NAA) assenyala que el periodisme digital va a l’alça i que les dones són el públic que més el consumeixen des del telèfon mòbil. L’audiència dels diaris des del mòbil va créixer en un 85% respecte l’any passat i, en general, la lectura del periodisme digital nord-americà ha augmentat en un 17% fins a arribar als 166 milions de lectors. Vuit de cada deu nord-americans utilitzen internet per a conèi-xer el contingut digital d’un diari i que el mòbil és el que intensi-fica més el consum de diaris digitals. (d’Uberblogged)

La CE estudia imposar a Google una taxa conjunta

La Comissió Europea estudia decidir sobre si Google i altres cercadors d’internet han de pagar empreses com les periodís-tiques per mostrar en les seves cerques continguts subjectes a drets d’autor. El comissari europeu d’Economia Digital i So-

cietat, Günther Oettinger, va apuntar dimarts en sengles entre-vistes amb dos mitjans nordamericans d’orientació econòmica, The Wall Street Journal i Bloomberg, que la CE podria imposar el maig vinent una única taxa a Google per a tot Europa. La decisió encara no està presa.

En la informació de The Wall Street Journal se cita que Oettin-ger considera que Europa és en aquests moments ¿un perde-dor” davant d’empreses de tecnologies de la informació. “Pre-guntat sobre si Google podria ser gravat amb un impost per mostrar material amb drets d’autor, va dir que sí”, assenyala el rotatiu novaiorquès.

El canvi de paradigma que podria suposar l’orientació del co-missari Oettinger és que el mercat europeu en matèria digital sigui un de sol, i no 28 petits mercats fragmentats. El membre de la Comissió considera que l’actual falta de posició conjunta “no és bona per a la inversió, ni per a les noves empreses, ni per al desenvolupament de llocs de treball, ni és bona per als usuaris”. (de La Vanguardia)




Els usuaris confien més en Google que en els mitjans de comunicació tradicionals

Google ha consolidat la seva posició com la font de notícies en què els usuaris confien més , d’acord a les dades llançats per l’últim Baròmetre de Confiança que l’empresa Edelman realitza anualment. L’estudi revela que el gegant d’internet avança per primera vegada als mitjans tradicionals com a font de notícies més fiable.

El percentatge d’enquestats que va citar els motors de cerca com a primera elecció entre les seves fonts de notícies de con-fiança va créixer un 1%, arribant a la xifra rècord del 64%. Més

avall del rànquing de confiança se situen els mitjans híbrids (plataformes eminentment digitals que fan petites incursions en els mitjans tradicionals) amb un 53% de confiança, seguit per mitjans de comunicació social amb un nivell del 48%.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden ampliar la informació i veure un resum executiu d’aquest estudi d’Edelman CLICANT AQUÍ (d’EAC)

Com és el “genoma” d’una notícia viral?

Un estudi realit-zat per Edelman en col·laboració amb les empreses NewsWhip and Muck Rack ha identificat els fac-tors que fan que una notícia a Internet sigui més comparti-da. Cal prendre nota


http://www.edelman.com/insights/intellectual-property/2015-edelman-trust-barometer/trust-and-innovation-edelman-trust-barometer/executive-summary/

http://www.edelman.com/insights/intellectual-property/2015-edelman-trust-barometer/trust-and-innovation-edelman-trust-barometer/executive-summary/



d’aquests consells perquè els periodistes treguin tot el suc a les informacions que se’ls proposin.

- Més del 75 per cent dels periodistes diuen que senten més pressió a l’hora d’econstruir històries perquè puguin ser com-partides a través de les xarxes socials. - Per aconseguir que les històries a Internet “viralitzin”, els pe-riodistes estan acudint als recursos següents: vídeo/imatges, brevetat, localització, més ús de la veu humana i construcció d’històries relacionades amb trending topics. - 3 De cada 4 periodistes crea contingut en vídeo per acompan-yar les seves històries. No obstant això, molt pocs periodistes (13%) confien en un vídeo generat pel consumidor i només el 3% estan utilitzant el vídeo corporatiu. Segons els periodistes entrevistats, hi ha diverses tendències que s’imposaran a l’hora de produir notícies en entorns digitals: contingut més “amigable” per als dispositius mòbils, temps de resposta més ràpids, més vídeo original, redaccions més peti-tes i una major influència dels mitjans de comunicació social. Especialment Facebook es postula com la principal xarxa social

per aconseguir el major impacte, segons el mateix estudi. (de Prcomunicación)

2014, l’any amb més dominis .cat donats d’alta de la història

El 2014 resultà tot un èxit per a la Fundació puntCAT, especial-ment pel que fa al número de noves altes de dominis .cat, que va ser el més elevat des del naixement del domini de la comu-nitat catalanoparlant. En total, durant l’any passat es van donar




d’alta 23.534 nous dominis, una xifra que supera fins i tot la del 2006, l’any en què es posà en marxa el domini .cat i que comptà amb un total de 19.856 nous .cat. A més, el tancament del 2014 va ser immillorable, ja que el desembre va ser el segon mes més reeixit de la història de puntCAT amb prop de 3.000 nous dominis donats d’alta.

En termes globals, l’any passat el domini .cat va créixer un 17% respecte el 2013 i es va situar en 83.300 dominis actius. L’èxit del 2014 va més enllà de les xifres. I és que des de la Fundació puntCAT s’han dut a terme diverses accions per augmentar la presència del català en les noves tecnologies, com és el cas de la campanya LinkedInCatalan, que ja compta amb més de 3.700 adhesions, o l’organització d’una nova edició del concurs Webs al punt .cat, que incentiva que els estudiants dissenyin llocs webs en llengua catalana. (de Fundació .cat)

El grup de comunicació Totmedia estrena nou web

Totmedia.cat, la nova web del grup de comunicació de proxi-mitat Totmedia, continua el procés de renovació, reconversió i

diversificació digital, agrupant la informació sobre les diferents capçaleres i productes que edita i gestiona el grup en un mateix espai web.

D’aquesta manera els usuaris que ara naveguin per totmedia.cat podran trobar informació sobre les capçaleres d’àmbit local del grup: el Tot Sant Cugat i el Diari de Sant Cugat, així com també d’àmbit nacional: viaempresa.cat i elSingular.cat, tots ells associats a l’AMIC. (de Redacció AMIC)




La nova publicitat programàtica no pot finançar als petits editors digitalsPer Miguel Ormaetxea / Eco Inteligencia

La publicitat està donant un gir copernicà. La publicitat deses-tructurada, una mica cega, que ha predominat en l’era indus-trial, està donant pas a la publicitat programàtica, personalit-zada, adreçada als individus segons els seus gustos, aficions o preferències. Ens havien dit que el futur està en la compra-venda d’espais publicitaris digitals a través de licitacions en temps real (RTB). No obstant això, les primeres experiències a Espanya són bastant decebedores.

A l’Associació Espanyola d’Editors de Premsa Periòdica i en el si de la seva Agrupació de Mitjans Digitals, s’ha dut a terme una experiència amb una plataforma conjunta per a l’explotació de publicitat programàtica, amb l’ajuda d’eines digitals facilitades per Google i controlades per l’espanyol Grupo Cibeles. Aquesta experiència s’ha dut a terme des de l’abril al passat mes de

desembre i hi han participat webs d’informació que han reu-nit al voltant de cinc milions de pàgines vistes, la meitat dels deu milions que s’havia fixat com a objectiu. El resultat és que la mitjana del cost/cpm (per impressió) ha estat de 0,25-0,30 cèntims d’euro, el que es considera molt baix. Com a conse-qüència, els ingressos més elevats assolits per algunes de les webs associades s’han situat entre 150 i 200 euros/mes en el millor dels casos.

PUBLICITAT I MÀRQUETING



Sembla clar que, ni encara arribant o superant els deu milions de pàgines vistes, els ingressos que proporcionarà aquesta nova forma de publicitat són susceptibles de finançar de ma-nera important el cost d’una redacció i una infraestructura mí-nima en un mitjà digital. Per posar un exemple, segons càlculs de Grupo Cibeles, un important projecte com Elespanol.com, liderat per Pedro J. Ramírez, amb un cpm d’un euro per impres-sió, necessitaria 125 milions d’impressions per aconseguir un ingrés de mig milió de euros, susceptible d’ajudar a finançar un projecte digital amb una redacció ben nodrida.

Les subhastes, que es realitzen automàticament per robots, tendeix a abaratir els costos per impressió, afavorint molt a les empreses anunciants, als intermediaris i a Google, però propor-cionant un rendiment molt escàs per a les empreses editores digitals. Els experts parlen, que, en general, la publicitat digital s’està venent actualment a Espanya a un preu deu vegades menor al seu valor objectiu. Per intentar fer front a aquest pro-blema, es realitzarà el proper dia 11 de febrer una reunió entre els principals editors digitals d’Espanya.

La publicitat en les edicions digitals dels diaris creix un 15% fins al novembre




La publicitat dels diaris digitals de l’AEDE ha crescut un 15% en els primers onze mesos de 2014. A falta de la dada de desem-bre, podem comprovar que els ingressos publicitaris a internet segueixen millorant en la premsa. En funció de la facturació publicitària total, l’ingressat via digital representa el 22% de tots els seus ingressos. Per capçaleres, elmundo.es ha millorat un 9,9%, abc.es un 24% i elpais.com un 10%.

Les versions digitals dels diaris de la AEDE van facturar 15,4 milions d’euros, que se sumen als 55,3 milions que aquestes mateixes capçaleres van ingressar per les seves edicions im-preses. D’aquesta manera, del total dels ingressos la pota digi-tal representa el 22%.

Per capçaleres, i durant el mes de novembre, els percentatges de participació canvien, encara que el que està clar és l’alça de la part digital, del 15% en els primers onze mesos de 2014, enfront de la caiguda del 0,5% de les edicions en paper. Entre els diaris, durant novembre elmundo.es va facturar 2,4 milions d’euros, una alça acumulada en onze mesos del 9,9%. El se-gueix elpais.com amb un creixement del 10,4%, ABC amb 1,2 milions i un 24%, El Periódico amb 575.000 i un 51% i La Van-guardia amb 752.000 euros i un 18% d’alça.

El Correo va ingressar en la seva edició digital 329.000 euros i una alça acumulada anual de 8,8%. La Voz de Galícia amb 321.000 euros i una alça acumulada del 23%, mentre que La Razón amb 134.000 euros va millorar un 128%. En el cas dels diaris esportius, molt forts en les seves edicions digitals, AS va facturar 1,2 milions d’euros, una alça acumulada anual de 19,3. Marca amb 1,7 milions recaptats al novembre per la seva edició digital, va millorar en un 10%. (de Prnoticias)

Els britànics prefereixen gastar més en televisió i Internet que en premsa escrita La gratuïtat a Internet no és excusa per justificar la debacle de la premsa tradicional. Almenys així ho reflecteixen les dades de l’ Oficina Nacional d’Estadística del Regne Unit referents al període entre 2008 i 2013 que han estat recollits per TheMedia-Briefing. Els britànics no han deixat d’invertir els seus diners en mitjans de comunicació, simplement s’han limitat a ajustar la proporció de la despesa que destinen a cada un d’ells i apostar pels que consideren imprescindibles. I en aquest repartiment, la premsa escrita s’ha emportat la pitjor part. Els diners des-




tinats setmanalment a la compra de publicacions impreses ha patit una caiguda constant durant sis anys, passant del 0,4% al 0,31% en el cas dels diaris i del ,19% al 0,15% en el de les revistes.

Que el preu mitjà dels exemplars impresos s’hagi duplicat pot ser un dels motius pels quals els britànics han preferit optar per mitjans alternatius. És important ressaltar que la caigu-da dels salaris del 2% anual des de 2008 no ha impedit que els ciutadans segueixin gastant els seus diners en el consum d’informació en una proporció que de cap manera s’ha vist re-duïda o fins i tot ha augmentat en el cas de la televisió de pa-gament. La despesa en subscripcions a Internet es va igualar a la de diaris i revistes en 2012 i va superar a aquests en 2013 (0,54% enfront 0,46%) i ara veurem el 14. Estem, per tant, da-vant d’un canvi de preferències, no d’un abandonament. (de Media-tics)

Augmenta set punts la confiança del consumidor, segons l’ICC

L’Indicador de Confiança del Consumidor (ICC) mensual es va

situar al desembre en 90,6 punts, set punts més respecte al mes anterior (83,8 punts). Es tracta de les dades de confiança dels consumidors del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). L’indicador assenyala que l’any acaba en valors màxims. Una evolució també en l’índex d’expectatives, que ho va fer en 8,9 punts, fins als 76,8 i els 104,3 punts, respectivament. Així, la mitjana anual de 2014 situa aquest any «molt per sobre» dels sis anys anteriors i prop dels valors de l’any 2007. Les expectatives en relació als preus, tipus d’interès, les possibili-tats d’estalvi de les llars i la compra de béns duradors mostra un desenvolupament «coincident” amb les pautes i les dades d’aquest mes, segons el CIS.

Per a desembre l’indicador assenyala un augment de les ex-pectatives de consum de béns duradors i descens dels temors d’inflació i d’increment dels tipus d’interès. (d’El Confidencial)

Twitter expandirà els anuncis fora del seu lloc web

L’equip anunciant de Twitter s’ha concentrat en tuits patroci-nats i variants que apareixen a Twitter.com i en les aplicacions




mòbils per vendre la seva publicitat. Però com el Wall Street Journal explica, Twitter busca altres llocs per col·locar els seus anuncis; altres llocs web. El periòdic comenta que Twitter pla-neja “vendre anuncis dins del flux de tuits en les aplicacions i pàgines web d’altres editors”. La idea, d’acord amb el diari, és: generar diners dels milions d’usuaris que veuen tuits al voltant del món, però que no utilitzen Twitter”. Twitter, que va anunciar els seus plans durant una presentació en el CES la setmana passada, va comentar que compartiria una porció dels guanys generats dels anuncis amb els llocs participants, d’acord amb el WSJ. (d’El Economista)

Campanya de realitat augmentada en mitjans impresos de Renault

Per donar notorietat al crossover Captur entre els lectors de revistes impreses, Renault ha realitzat una campanya de reali-tat augmentada, dissenyada per OMD, amb la col·laboració de Proximity Madrid. S’ha emprat l’app Blippar, que permet veu-re el vehicle en realitat augmentada i en moviment per dife-rents paisatges urbans, de platja o muntanya, amb només girar l’smartphone.

Per accedir a aquesta original presentació del vehicle, els usua-ris han de descarregar l’aplicació des del seu mòbil i escanejar amb ella la inserció publicitària de la revista on surti l’anunci. A més, els lectors també poden dirigir-se a la web per consultar informació del vehicle i, fins i tot, visionar l’espot.

“Gràcies a aquest tipus d’aplicacions podem generar una inte-racció amb l’usuari i mostrar el vehicle en 3D, traient-li més pro-fit a un mitjà pla com les revistes i impactant a un ‘target’ més jove que consumeix aquest tipus de tecnologies”, afirma en un comunicat Juan Francisco Gómez, responsable de publicitat i mitjans del grup Renault. (de Marketing News)

Edelman, nova agència global de Relacions Públiques de Port Aventura

Edelman serà la nova agència global de relacions públiques de Port Aventura. Edelman s’encarregarà de desenvolupar, en coordinació directa amb el departament de Premsa de PortA-ventura, les estratègies i plans de relacions públiques de la companyia en els seus principals mercats.




D’aquesta manera, Edelman és responsable de la planificació estratègica d’accions de relacions públiques que permetin con-solidar el posicionament de la companyia, incrementar el co-neixement de marca en mercats prioritaris i obtenir la màxima cobertura en mitjans de comunicació sobre les activitats de la companyia, les seves novetats i les seves fites. Irene Cerve-ra, Alejandra Ruiz i Mayte Kubara, seran les responsables del compte a l’Estat espanyol. (de Periódico Publicidad)

Gas Natural escull l’AMIC per a la seva campanya de distribució d’hivern “Aquest hivern no deixis que el fred entri a casa teva”, és el títol d’aquesta campanya que promou la instal·lació de gas natural per millorar el sistema de calefacció, com així també d’aigua calenta i cuina a les llars catalanes de cara al proper hivern. La campanya d’hivern de Gas Natural, s’ha inserit a quatre mitjans de premsa gratuïta arribant a una tirada conjunta de 76.000 exemplars. (de Redacció AMIC)

Interior adjudica la campanya de les Eleccions Locals

La Direcció General de Política Interior del Govern espanyol ha confiat a Asociación de Ideas la creativitat de les campanyes institucionals amb motiu de les Eleccions Locals a celebrar el 24 maig d’aquest any. L’adjudicació s’ha produït mitjançant con-curs i la dotació pressupostària és de 264.000 euros. L’objecte de les campanyes és informar als electors en virtut del que dis-posa la LOREG (Llei Orgànica de Règim Electoral General) i la resta de normativa que sigui aplicable davant la pròxima cita amb les urnes. (d’Ipmark)

WPP lidera el rànquing d’agències de mitjans amb un 30,8% nou negoci

Segons dades de l’últim estudi nbScore corresponent al primer semestre de 2014, el Grup Internacional WPP es troba a la pri-mera posició, seguit del grup Havas, en segona, i el grup Dent-su Aegis en la tercera posició. En el primer semestre de 2014, s’ha estimat que el volum de nou negoci que s’ha mogut en el




nostre mercat dins de l’àrea de gestió, planificació i compra de mitjans ha estat de 392 milions d’euros, el que suposa un 47% menys respecte a l’últim semestre de l’any 2013 (738,5 Milions d’euros) i menys d’un 30% que en el mateix període de l’any anterior (primer semestre de 2013) en què els moviments de nou negoci es van estimar en 561 milions d’euros.

WPP és el grup internacional que ocupa la primera posició, amb un 30,8% del nou negoci; destaca de manera notable entre els moviments en el grup l’assignació del compte de Vodafone a MEC. Havas aconsegueix la segona posició, aconseguint el 23,2%; els moviments més importants en el grup han estat: l’assignació dels comptes de Orange i Vueling a Havas Media i la reassignació dels comptes de Gas Natural Fenosa i Renfe a Arena.

El Grup Dentsu Aegis s’alça en tercera posició, amb el 19,9% del volum generat, els moviments més importants han estat la reassignació del compte de Vodafone Digital a Ymedia Wink i les assignacions a Carat de Mastercard i Microsoft. (de Perió-dico Publicidad)




Medium plataforma per al periodisme socialPer Manuel Moreno / Trecebits

Què és realment Medium? Medium en realitat és un híbrid de xarxa social que barreja qualitats dels tradicionals blocs, de Fa-cebook i de Twitter, per definir de manera ràpida.

Precisament els creadors de la xarxa social de microblogging són els que estan darrere del llançament de Medium. Biz Stone i Evan Williams la van crear a l’agost de 2012 com una plata-forma per al “periodisme social”. Des de llavors ha funcionat de forma tancada (tot i que es podia accedir-hi com a mer “espec-tador”), però el fet que ja qualsevol pugui obrir-se el seu espai a Medium (com Pedro J. Ramírez) li ha donat el suport final.

En realitat, Medium és una plataforma en la que el que té més importància és el contingut, el text, i que sobretot, valora la con-versa, els comentaris... La idea és donar cabuda a tot allò que no cap en 140 caràcters, tal com assenyalen els seus propis fundadors, i aconseguir que arribi a tot tipus d’audiències.

Els textos que s’escriuen a Medium es comparteixen en xar-xes socials i permeten deixar comentaris no només al final del text, sinó també després de cada paràgraf. Això permet que la conversa flueixi més i les idees quedin segmentades. Fins i tot fomenta la col·laboració a l’hora de realitzar el text.

Com deia, l’important en aquesta plataforma és el text, res més. Per això l’usuari escriu text, que es pot formatar i incloure una foto, però no ha de preocupar-se de res més. A Medium no hi ha ginys, ni comptadors, ni mòduls de publicitat. Només text, sense més.

NOVES EINES



Si el contingut funciona, es promociona automàticament per arri-bar a més audiències. Es valora el que li interessa a la gent (no per votacions, com Menéame, sinó per comentaris, lectures, etc)

Per crear un text només cal registrar-se a la plataforma amb el compte de Twitter o de Facebook i introduir una adreça de correu (amb el que s’accepten les condicions d’ús) i s’accedeix a un editor de text. Els nostres textos aniran apareixent per ordre cronològic en la direcció médium.com/@nuestrousuario i aquí podran llegir tots els usuaris de la plataforma i, des d’ells, donar-li la visibilitat que vulguem (com va fer Pedro J.)

Per llegir continguts d’altres usuaris, es pot usar el cercador incloent-hi les paraules clau del tema que ens interessi. També si anem a la pàgina principal, veurem una selecció de contin-guts indicats per a nosaltres segons els nostres interessos i l’experiència d’ús en la plataforma.

A més, hi ha una organització temàtica per àrees (tecnologia, cultura...). Els articles es poden llegir en el moment o ser mar-cats perquè apareguin en una llista de pendents i la propera vegada que accedim a la plataforma tenir-los ben localitzats. Ah!, i el disseny destaca per la seva senzillesa.

L’Estat espanyol, líder europeu en ús de smartphones amb un 81%

El 81% dels mòbils que s’utilitzen a l’Estat espanyol són te-lèfons intel·ligents, un 18% més que el 2012. Aquesta dada si-tua al país com a líder europeu en penetració dels smartphones i explica que es tanqués el 2014 amb 26,25 milions d’espanyols connectats regularment a Internet, 1,45 milions més que un any abans.

El 78% dels usuaris accedeix a la xarxa diàriament, segons l’informe de La Societat de la Informació a Espanya que elabora

NOVES EINES



Telefònica i que en la seva 15a edició conclou que “la societat espanyola és la més connectada d’Europa”.

Per primera vegada, la meitat de les persones d’entre 55 i 64 anys diu accedir diàriament a la xarxa, el que representa un in-crement de 8,6 punts respecte l’any anterior i es posiciona com la franja d’edat que més creix. També augmenten els accessos des de terminals mòbils -telèfons, tauletes...-, que continuen guanyant quota de mercat respecte al dispositiu fix i els serveis són cada vegada més utilitzats en mobilitat. Destaca el repunt de les tauletes, d’un 68% en només dos anys.

La missatgeria instantània -com WhatsApp o Line-, segueix sent el servei estrella i el seu ús s’ha triplicat en els últims dos anys, fins a aconseguir el 78% de la població amb mòbil, amb el que pràcticament iguala a les trucades (82 %) per comunicar-se amb familiars i amics. Finalment, la fibra òptica fins a la llar és la tecnologia d’accés que més es ha incrementat (el 127 % entre agost de 2013 i agost de 2014) i ja acumula el 10% de la quota de mercat.

El document assegura que els espanyols fan un ús “exhaustiu”, tant de tauletes com de telèfons intel·ligents, com ho demostra

el fet que hi ha 23 milions d’usuaris actius d’aplicacions que realitzen 3,8 milions de descàrregues diàries. De mitjana, cada smartphone té 39 apps i cada tauleta, 33. L’informe conclou que l’ús de l’ordinador està més vinculat a raons professionals i el del smartphone a la comunicació, mentre que a la tauleta se li dóna un ús més general. (de Via Empresa)

Google presenta la nova versió del seu app Translate

Sovint, el més difícil dels viatges sol ser comunicar-nos en l’idioma local. Per això, ara Google Translate pot servir de guia ja que amb l’actualització de l’app Translate per Android i iOS, ara pot transformar els dispositius mòbils en eines de traducció instantània gràcies a la funció Word Lens.

L’app Translate permet utilitzar el mode de càmera per captu-rar la instantània d’un text i traduir-lo a 36 idiomes. Ara Google ha portat aquesta prestació a un altre nivell perquè els usuaris puguin traduir de forma instantània el text usant per a això les seves càmeres. Per fer-ho, només cal dirigir la càmera cap un senyal o un text per veure immediatament la traducció sobreim-

NOVES EINES



presa a la pantalla, i tot això sense necessitat de comptar amb accés a Internet o connexió de dades. Aquesta traducció ins-tantània s’ofereix actualment des d’anglès a francès, alemany, italià, portuguès, rus i espanyol (i viceversa). (d’El Publicista)

Mòbil a la carta

A Google l’obsessionen la vellesa, les actualitzacions constants de programari i ara s’ha tret un as de la màniga. El Projecte Ara, que fa que el mòbil no caduqui, que sigui un vestit a mida segons els desitjos i necessitats de cada usuari. Converteix el procés d’elecció de mòbil en una nova experiència, un retorn a la infància amb peces de construcció. Es pren una base, aliatge d’alumini amb circuits impresos i uns connectors electromag-nètics. Sobre els mateixos s’encaixen, gairebé com si fossin peces de Lego, els mòduls: càmera, bateria, mòdul de NFC (xips per a pagaments i domòtica), processador, antena 3G i 4G, càrrega per inducció (sense necessitat de cables)...

La finalitat que persegueix aquest projecte és crear una revolu-ció de maquinari similar a la que viu el programari en aquest mo-ment, amb explosió d’aplicacions. Si aquesta sorprenent idea prospera, el mecanisme s’estendrà a impressores 3D, cotxes i tot tipus de tecnologia que s’integri a la llar. Almenys, aquest és el somni de Regina Dugan, exdirectora de DARPA, l’organisme que va impulsar la creació d’Internet, i, des de 2012, directora de mobilitat a Google. (d’Internetng)

NOVES EINES



Linkedin ja permet adjuntar arxius als missatges

Linkedin no ha deixat de pre-sentar millores, especialment en els dos últims anys. Aquest és un dels motius pels quals es consolida com a espai so-cial, ja que els usuaris valorem la utilitat de les seves funcio-nalitats, publicacions i contin-gut multimèdia disponible. No obstant això, una de les coses que es trobava a faltar era la possibilitat d’adjuntar arxius en

els missatges, cosa important quan estàs en aquesta xarxa pro-fessional. Una de les fórmules era incloent un enllaç a Dropbox ja que sobre aquest tema Linkedin sempre havia manifestat la impossibilitat d’adjuntar documents en els seus enviaments.

Des ara, Linkedin ens permet des del nostre perfil enviar do-cuments adjunts. Com en aplicacions anteriors, hi ha la possi-

bilitat que no tots els perfils tinguin accés de forma immediata, encara que molt probablement es vagi incorporant de manera gradual a tots els perfils.

WhatsApp activa la versió web del seu servei

Perquè tinguis una experiència encara més enriquidora amb WhatsApp, ara pots utilitzar el teu compte en el teu telèfon i en

NOVES EINES



el teu ordinador. WhatsApp Web és una extensió del compte al telèfon mòbil. Ara, els missatges que envies i reps en el teu ordinador i el teu telèfon estan sincronitzats i els pots veure en tots dos dispositius. Si fas una acció en WhatsApp al telèfon mòbil afecta WhatsApp web, i cada acció en WhatsApp web afecta WhatsApp al telèfon. De moment, WhatsApp web només està disponible per a telèfons Android, Windows Phone, Nokia S60, BlackBerry i BlackBerry 10.

És important entendre que WhatsApp web no constitueix un altre compte WhatsApp. Quan fas servir WhatsApp en un or-dinador o al teu telèfon accedeixes al mateix compte en dos dispositius diferents.

També és important tenir en compte els requisits per poder gau-dir de WhatsApp Web:· Cal tenir un compte WhatsApp activa al telèfon mòbil.· Cal mantenir una connexió a Internet estable al telèfon i el teu ordinador.· Cal utilitzar el navegador Chrome en el teu ordinador. Visi-ta aquesta pàgina per descarregar Google Chrome. (Els altres navegadors no són compatibles amb WhatsApp Web, de mo-ment).

Per començar, heu d’iniciar la sincronització entre el teu telèfon mòbil i el teu ordinador:

· Vés a web.whatsapp.com al teu ordinador.· Obre WhatsApp al telèfon i veu a Menú > WhatsApp web.· Escaneja el codi QR (codi de resposta ràpida) en el teu ordi-nador.

Al telèfon, ves a WhatsApp web per veure els teus Logged in computers o per tancar la sessió de WhatsApp web.

IMPORTANT : Per evitar càrrecs associats amb l’ús de dades mòbils al telèfon, et recomanem que només connectis a Wi-Fi el teu telèfon mentre facis servir WhatsApp web. (de Codigoes-pagueti)

FireChat, nova missatgeria instantània

Una app de missatgeria instantània més? Efectivament. Ara que molta gent vol fugir de Whatsapp i s’estan buscant alternatives més segures i que, de passada, funcionin millor, l’arribada de FireChat pot resultar bastant interessant. FireChat és una app

NOVES EINES



de missatgeria instantània que compta amb una característica molt especial: permet enviar missatges sense tenir cobertura i sense estar connectat a una xarxa wifi. L’app és molt senzilla i està dividida en dues pestanyes: Everyone, amb els missatges que pot enviar a tot el món, i Nearby, amb els dels usuaris que són a prop.

Per aconseguir aquesta connexió entre smartphones sense Internet, FireChat utilitza el framework Multipeer Connectivity, una característica exclusiva de iOS 7 i que permet l’enviament de missatges i arxius P2P entre dispositius de la casa. També es pot utilitzar amb l’Androit. Com ho fa? Utilitzant el Bluetooth o el wifi P2P. En utilitzar el Bluetooth per connectar els dispo-sitius, es limita bastant a qui es poden enviar els missatges: només a persones que es trobin a menys de 10 metres de dis-tància. És per això que FireChat és un servei de missatgeria instantània local i que no val, com Whatsapp i altres apps simi-lars, per connectar-se amb qualsevol persona. Ideal per a les redaccions d’un periòdic. Es pot descarregar CLICANT AQUÍ (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

Com fer una anàlisi ràpida del compte a Instagram

Si necessiteu analitzar de forma detallada el vostre compte a Instagram cal cercar l’eina Simply Measured, un servei que té com a principal característica elaborar de forma ràpida informes sobre l’impacte de les vostres fotos en aquesta xarxa social.

L’eina permet conèixer amb quina eficàcia els usuaris estan participant, quines fotografies són les més reeixides i quin és l’abast de les publicacions (tant en vídeo com en foto). A més, l’eina fa una avaluació a cada publicació. Si aquesta es va sin-cronitzar i va publicar a Facebook, també s’inclourà a l’informe impacte que va tenir a la plataforma. (de Clases de Periodismo)

Google deixa de vendre el prototip de Google Glass

Des del dia 19 d’aquest mes, Google ha deixat de vendre el pro-totip de les seves ulleres intel·ligents, les Google Glass, però seguirà treballant per perfeccionar el dispositiu per llançar-lo al

NOVES EINES

https://opengarden.com/firechat



mercat en el futur. Amb aquest pas, Google posa fi al programa per a desenvolupadors Glass Explorer que durant dos anys ha permès a la companyia conèixer l’opinió dels diversos milers de persones que han provat les ulleres interactives i incorporar els canvis suggerits. (d’EFE)

NOVES EINES



Més sobre el Rànquing d’Innovació PeriodísticaPer Àmbit d’Estratègia i Comunicació

Abans de festes, El Butlletí de l’AMIC avançava la publicació del Rànquing d’Innovació Periodística, fent-ne un ampli resum. Els seus autors, Miguel Carvajal, Alicia de Lara, José A. García Avilés,Félix Arias y José Luis González, i col·laboradors, Borja García, Miguel Palazón y José María Valero, tots ells membres del GICOV (Grup d’Investigació de la Comunicació) de la Uni-versitat Miguel Hernández, d’Elx, han fet un treball extraordi-nari.

Com us dèiem aleshores, el Rànquing d’Innovació Periodística respon a l’interès per establir uns paràmetres homogenis que ajudin a identificar els aspectes més innovadors del periodis-me contemporani a Espanya. L’objectiu de aquesta investigació ha estat estudiar aquestes innovacions i reconèixer a més el treball de periodistes i editors. Per obtenir aquesta classifica-ció, s’ha realitzat una anàlisi exhaustiva de 25 iniciatives perio-

dístiques prèviament seleccionades d’un total de 60 propostes enviades per experts. El marc temporal de l’estudi se cenyeix al curs 2013/2014 i pretén prolongar-se durant anys successius mitjançant nous informes.

L’anàlisi del grau de les iniciatives registrades permet aprofun-dir en qüestions com el volum d’innovacions de cada mitjà i la seva relació amb el mercat en el qual s’implanten. En termes generals, el predomini d’innovacions incrementals sobre les radicals reflecteix que la major part dels canvis introduïts en aquestes iniciatives periodístiques constitueixen lleus millores sobre els canvis ja introduïts en el seu mercat.

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA



L’elevat nombre de radicals antigues registrades, per la seva banda, demostra que un major nombre d’avanços de calat es van realitzar abans de juliol de 2013. En certa manera, aquest fet posa de manifest que la innovació no es tracta d’un fenomen nou en la indústria mediàtica espanyola.

El Rànquing situa a la Fundació Civio (amb 22 punts), El Confi-dencial (19), Vis-à-Vis (19), Acord (18) i eldiario.es (18) com les iniciatives periodístiques més innovadores. Aquesta classifica-ció revela que, en l’actualitat, la innovació s’està duent a terme sobretot en els marges de la indústria informativa tradicional. Especialment, gràcies a iniciatives com Civio, que desenvolu-pa projectes especialitzats sense ànim de lucre, Vis-à-Vis, una revista interactiva per a iPad, i El Confidencial i eldiario.es, mi-tjans nadius digitals.

Entre les innovacions tecnològiques (amb un total de 147 punts), prevalen les que es fonamenten en la tecnologia aliena, que aconsegueixen 89 punts en el rànquing total, enfront als 58 de les innovacions basades en el programari propi, mentre que les innovacions no tecnològiques acaparen 130 punts.eldiario.es obté el major nombre d’innovacions radicals (amb un total de 5), principalment, pel caràcter disruptiu del seu sistema

de socis i per aliances amb entitats com la Universitat Carlos III o Filtrala. Entre les innovacions radicals antigues, sobresur-ten els casos de Vis-à-Vis (5), el Lab de RTVE (3), Infolibre (5) i La Marea (4). Els dos primers, principalment a causa de la seva aposta pels avenços tecnològics; els dos últims, a causa del desenvolupament del seu model periodístic o empresarial. Finalment, Vizzuality constitueix el mitjà amb major nombre de iniciatives incrementals (13). Sobretot, per la seva capacitat per aprofundir en la visualització de la informació o la transparència del seu procés productiu.

Avenços en els mitjans espanyolsEl predomini d’innovacions incrementals (141) sobre les radi-cals (26) reflecteix que la major part dels avenços realitzats en els mitjans espanyols constitueixen lleus millores sobre els can-vis ja introduïts en el seu mercat. L’elevat nombre de radicals antigues registrades (29), per la seva banda, demostra que un major nombre d’avanços de calat es van realitzar abans de juliol de 2013. En certa manera, aquest fe – com diem més amunt- revela que la innovació no es tracta d’un fenomen nou en la indústria mediàtica espanyola.




La majoria de les innovacions es registren en les àrees del pro-ducte, mentre que les puntuacions de les àrees de producció i comercialització presenten xifres similars. Encara que en l’àrea de la producció la majoria d’innovacions es desenvolupen a la xarxa, en el cas de la comercialització hi ha diverses iniciati-ves basades en l’organització d’esdeveniments, encara que es promocionen a través de les pròpies pàgines, xarxes socials i altres eines digitals. L’àrea que menys iniciatives innovadores recull és l’organització de les empreses

Ara, gràcies a la gentilesa del GICOV, els lectors d’El Butlletí poden tenir accés a l’estudi complert Rànquing d’Innovació Pe-riodística, només cal CLICAR AQUÍ

Què és la curació de continguts?

En moltes ocasions quan es parla de màrqueting de continguts s’esmenta la curació com una forma d’aconseguir que un bloc o un web sigui més atractiu, però què vol dir realment aquest concepte? En poques paraules, la curatela de contingut es defineix com la selecció del més rellevant sobre un tema, la qual cosa comporta localitzar, filtrar, modificar i distribuir el con-

tingut. Aquest concepte és una tendència de les estratègies del màrqueting 2.0 de les editores i empreses, en la qual es tracta d’apropar el contingut a les persones a través del web.

Una de les formes que alguns solen utilitzar per a la curació de continguts és l’article de fons, el qual es publica en un bloc cu-rador i es distingeix per tractar un tema original, del qual l’autor ha de dominar a la perfecció el tema. Pot contenir una mica d’humor, així com imatges que il·lustrin el tema. Aquest tipus de textos no pot considerar-se com curació de continguts exacta-ment, ja que no és un extracte d’altres textos, sinó un original, la qual cosa donarà més rellevància al lloc. Podeu veure’n més CLICANT AQUÍ (de Vuelo Digital)

La revista valenciana Saó arriba als 400 números

Saó, la revista degana de la premsa en valencià des de l’inici de la democràcia, ha publicat el seu número 400 des que el juliol del 1976 va llançar la seva primera edició. Durant aquests 39 anys, la revista ha apostat pel valencianisme cultural, la nor-malització lingüística i social de la llengua, les premisses reno-


http://www.amic.media/media/files/file_352_723.pdf

http://www.vuelodigital.com/que-es-la-curacion-de-contenidos/#sthash.nRWNt6Ki.dpuf



vadores del concili Vaticà II i el diàleg entre la fe i la cultura. Saó és també un cas insòlit en el perio-disme valencià en haver incorporat a la revista el catolicisme progressista i el valencianisme agnòstic d’esquerres.

El seu director, Vicent Boscà, subratlla l’èxit d’aquesta efemèride en els complexos temps per a la premsa escrita. “Saó no només és el primer pro-ducte d’informació íntegra-ment en valencià aparegut

després de la mort de Francisco Franco, sinó que també és la publicació periòdica de més llarga durada en la història del País Valencià”. Per aquesta raó, el número 400, que correspon al mes de gener del 2015, inclou un Quadern commemoratiu que analitza com ha canviat la societat valenciana des del 1976

fins avui. Al Quadern hi ha les col·laboracions del professor de periodisme de la Universitat de València, Francesc Martínez Gallego; el primer president preautonòmic del Consell valen-cià, Josep Lluís Albinyana; el sacerdot Julio Ciges, del Grup de Rectors del Dissabte; la periodista Rosa Solbes i també del filòleg Miquel Nicolás de la Universitat de València. (de La Vanguardia/S. Enguix)

El català, llengua per a tothom, competitiva i de futur

La Direcció General de Política Lingüística ofereix nous continguts a l’espai El català en xifres, que ja es poden trobar al portal Llen-gua catalana i també al seu àlbum Facebook. Són xifres destina-des a presentar el català com a llengua per a tothom, competitiva i de futur. Amb dades i infografies, es mostra la rellevància i el creixement del català en diferents àmbits i escenaris, com la presència als mi-tjans de comunicació, l’evolució del coneixement i ús del català al llarg dels anys, la posició que ocupa en relació amb altres llengües de la Unió Europea, l’ensenyament de la llengua a l’exterior, etc.




L’objectiu és posar a l’abast de tothom dades rellevants de la llengua catalana amb un format fàcil de difondre i de compartir a través de les xarxes socials. Podeu tenir accés al català en xifres CLICANT AQUÍ (d’AEC)

Curs sobre Escriure per comunicar

Ens costa plasmar el que pensem en un escrit? Ens costa trans-metre als altres el que volem dir? El Consorci per a la Normalitza-ció Lingüística, l’Associació Empresarial de Publicitat i el Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques brinden l’oportunitat de par-ticipar en un curs que ensenyarà com escriure per comunicar de la manera més eficaç. “A vegades quan escrivim no fem les coses tan bé com ens pen-sem i el que volem transmetre als altres no s’acaba d’entendre del tot”, diu la invitació al curs. Per aquest motiu és important tenir ben clar com estructurar, ordenar i connectar les idees per escrit. Al curs Escriure per comunicar es treballaran aquells as-pectes que poden fer millorar en la planificació d’un discurs o qualsevol altre text. Practicar amb textos publicitaris, corregir els errors més freqüents que es fan en morfosintaxi i aprendre di-ferents recursos lingüístics que es poden emprar dins la xarxa.

El curs se desenvoluparà els dies 9, 11 i 16 de febrer de 2015, de 6 a 8 de la tarda, a la seu de l’Associació Empresarial de Pu-blicitat (València, 227, 1r 1a, de Barcelona)). En finalitzar el curs es lliurarà un certificat del Consorci de Normalització Lingüísti-ca. L’empresa es pot bonificar el 100% de l’import del curs, tot i que els associats gaudeixen d’un descompte. Per inscriure’s cal omplir un formulari (fins al 27 de gener) que es pot baixar CLICANT AQUÍ (d’AEC)

Premis El Llobregat

La primera edició dels premis de la publicació comarcal El Llo-bregat ha reconegut el periodista Jordi Évole, l’actor Karra Ele-jalde, el científic i investigador Manel Esteller, l’Associació Edu-cativa Ítaca, el Parc Agrari i el Banc dels Aliments. La publicació també ha distingit la periodista i presentadora d’Esplugues de Llobregat Mercedes Milá per la seva trajectòria professional. Els premis, que s’han lliurat en un gala celebrada dilluns al vespre a l’Hotel Porta Fira de l’Hospitalet de Llobregat, volen reconèixer la tasca tant de professionals com d’entitats del Baix Llobregat i l’Hospitalet. Els guardons s’han decidit per votació popular. (de Vilaweb)


http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/01_catala_en_xifres/

https://docs.google.com/forms/d/12bYt2ewI51fSTtucG7TF-gdmyZersI7WfE4eyUxCt3U/viewform?c=0&w=1



Manual per a la transparència

La Universitat Autònoma de Barcelona ha fet una guia per mi-llorar la transparència de les entitats sense ànim de lucre. La publicació, que es va presentar dimecres al Col·legi de Perio-distes, compta amb la participació de més de 90 entitats. (de 20 Minutos)

El CPC anuncia nous cursos de formació

El Col·legi de Periodistes prossegueix programant cursos des-tinats a millorar la formació dels professionals del sector. Els cursos estan oberts tant als col·legiats/des com a tots aquells professionals no membres interessats en la formació centrada en el periodisme, la informació i la comunicació. A més a més, són bonificables, és a dir que l’empresa pot recuperar l’import dedicat a la formació, i el CPC gestiona els tràmits per poder-ho fer sense càrrec. Els propers cursos que es duran terme són els següents:

Webinar: Privacitat del periodisme a Internet.- 30/01/2015 (de

10:00 a 11:00). 1 hora, a Barcelona - La gestió estratègica de la informació és un element central de tota pràctica periodística professional, des del manteniment de relacions professionals fins a la protecció de documents confidencials o exclusius. En aquest webinar s’aborden els aspectes de seguretat que un periodista ha de portar a la pràctica: l’elecció del dispositiu i connexions a Internet, el pla d’acció en cas d’avaries o pèrdues i les eines per a l’ús segur i anònim d’Internet.

Introducció al Protocol per a comunicadors.- 02/02/2015 | 09/02/2015 (de 16:00 a 19:00). 6 hores, 2 sessions, a Barce-lona - Aquest curs, pensat específicament per a comunicadors, permet conèixer els principis bàsics del Protocol i la seva vincu-lació amb els actes públics i privats de diferents àmbits; domi-nar les tècniques i eines bàsiques per a l’efectiva organització dels actes i reconèixer les sinèrgies relacionals i comunicatives que el Protocol aporta a empreses i institucions.

Periodisme visual. Disseny i imatge en els mitjans de comunica-ció escrits.- 03/02/2015 | 05/02/2015 | 10/02/2015 | 12/02/2015 | 17/02/2015 (de 16:00 a 18:00). 10 hores, 5 sessions, a Barcelo-na - Carlos Pérez de Rozas proposa un taller de treball sobre la influència de la forma en la posada en pàgina de la informació.




El curs s’estructura en cinc sessions de dues hores de durada, cadascuna de les quals estarà centrada en un tema diferent. El fil conductor serà la rellevància del disseny i la imatge en els mitjans de comunicació escrits i el paper dels directors d’art, els fotògrafs i els il·lustradors, així com la constant recerca dels referents culturals a la història en general i la història de l’art en particular.

Gestió de xarxes socials per a mitjans de comunicació.- 04/02/2015 | 11/02/2015 (de 09:30 a 13:30). 8 hores, 2 ses-sions, a Barcelona - Cada vegada més, els lectors arriben a les notícies a través de les xarxes socials, sense passar per la portada digital del mitjà. Si aquestes xarxes es gestionen bé, s’arribarà a més lectors i ells mateixos multiplicaran la difusió dels continguts.




Una redacció per inspirar creativitat: The GuardianPer Miquel Pellicer / bloc

Són dies de partits de la Premier League en les jornades festi-ves i ens rep James Dart, editor d’esports de The Guardian. El diari ocupa tres plantes del modern edifici londinenc caracterit-zat per grans finestrals i vidrieres. A la primera planta, a simple vista, la redacció del diari anglès no dista gaire del que podria ser una redacció espanyola. No obstant això, ens vam quedar

a poc a poc amb la decoració colorista, els espais diàfans i les sales de reunions àmplies per despertar les idees dels perio-distes. Passem per un office-zona de descans que podria ser perfectament un Starbucks o Caffè Nero de la City.

“Més online, menys offline “En la conversa amb Dart ressona el discurs sobre la integració offline-online que ha viscut el periòdic en els últims anys. “Cada vegada hi ha més presència en l’online i menys en paper”, diu Dart que explica la necessitat que els periodistes “evolucionem: Estàvem acostumats a treballar unes hores determinades i en un sol format i ara les coses han canviat”. Han canviat i es nota fins a la senyalització de l’edifici anunciant departaments com ‘Technology and Imaging’ o ‘Digital Development’.

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



I 2015 serà un any de transició per al diari londinenc. Després de més de vint anys, Alan Rusbridger deixa la direcció, deixant rere seu un enorme llegat que ha posat a The Guardian al ma-teix nivell que The New York Times o The Washington Post. De fet, els Estats Units és una referència per al diari de Rusbridger: el diari és més global que mai obrint-se al mercat nord-americà; d’altra banda, és el territori dels majors competidors en la pro-ducció de continguts world wide. A la carta en què anunciava la seva retirada, Rusbridger apuntava que havia tingut “el pri-vilegi” de tenir un d’aquests càrrecs durant vint anys, “en un període en què els diaris d’èxit s’han convertit en proveïdors de continguts globals”.

Passejant per la redacció de The Guardian, de fet, t’adones que no és només un diari, és una empresa de producció de con-tinguts audiovisuals amb estudis de gravació tant per produir vídeos com per a la seva potenciació de podcast. Els estudis em recorden el que et pots trobar en ràdios com SER-Ràdio Barcelona o RAC1. I com una ràdio, The Guardian també po-tencia la identificació dels seus lectors amb el mitjà.

The Guardian ofereix als seus subscriptors no només continguts sinó també serveis més personals com reunions amb escrip-tors d’èxit o tallers d’escriptura en les mateixes instal·lacions, per exemple. The Guardian potència l’experiència de l’usuari i la potenciació de la mitificació de la marca. Al lector li dema-nes una despesa econòmica però li recompenses formant part d’aquest fenomen comunicatiu.

Al pròxim director, l’empresa editora li demana “experiència contrastada, dedicació al periodisme independent i obert a més de ser un bon ambaixador de la marca”. No obstant, el més important serà tenir “visió estratègica” perquè el gegant que viu darrere dels vidres de Kings Cross pugui seguir sent un referent per al periodisme mundial. Guardem llibreta i bolígraf i seguim el nostre camí pels carrers de Londres. Ha estat una experièn-cia fabulosa.

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



Planificar amb dades en temps realPer Gerardo Mariñas, CEO de Mediacom

La planificació publicitària s’ha complicat tremendament. El pro-cés de compra ara és circular, els mitjans socials han entrat en escena, la televisió també es torna social, el mòbil ha adquirit més rellevància; uns influencien als altres. El contingut és clau. Realment, és possible ser eficaços en comunicació comercial?. La resposta és sí, encara que hem de tenir en compte que, com diu sir Martin Sorrell, omnicanal significa l’omnicost”. Una cosa desgavellada en l’era del real-time, regida per l’esperit de la optimització constant.

La planificació també s’ha contagiat d’ella amb el seu nucli cen-trat en tres factors: màrqueting de resultats, big data i compra programàtica, i les xarxes i plataformes socials.

És lògica la tendència cap al performance màrqueting si tenim en compte que estem en una conjuntura en què el mercat ten-deix cap als resultats. Els anunciants es centren en una reas-signació constant del seu pressupost de màrqueting en aquells

canals o suports d’on obtén millors conversions. En el mitjà on-line ja es duen a terme progressivament a Espanya augmentarà també en offline. Deixem d’optimitzar la base de clics per fer-ho en base a resultats. I això només s’aconsegueix extraient la intel·ligència de les dades. La nostra missió és tractar-los, analitzar-los i cuidar-los. El que de veritat importa és la qualitat que tanca l’essència de cada dada. És el que ens parla sobre què els agrada als usuaris, els seus hàbits de navegació, el seu tipus de connexió... Obre la porta a plantejar-nos un nou model de negoci. El motor del canvi, si sabem extreure la intel·ligència

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



que guarda (data intelligence) i aplicar-la a les campanyes que planifiquem gràcies a la compra programàtica, suposa tenir in-formació rellevant en temps real per optimitzar en base a objec-tius de campanya, arribant als usuaris de manera eficaç.

I és que la progressiva i creixent fragmentació de les audièn-cies planteja com a repte aconseguir una autèntica presència controlada, relació entre elles i el consumidor de tots els canals i dispositius que manegen els usuaris. Per posar un exemple, prop de la meitat dels usuaris d’internet per ordinador també ho seran de tauletes en 2015, segons eMarketer. Per això, serà tan important el desenvolupament i normalització de la compra programàtica. Perquè suposa comprar audiència en temps real, no emplaçaments, augmentant la productivitat de la inversió. I perquè malgasta menys impactes, aconsegueix major afinitat, redueix el cost efectiu i reforça una millora dels resultats de negoci del client.

Alguns anunciants i agències s’estan donant compte de la seva funcionalitat i poc a poc va quallant entre els pressupostos de màrqueting. Ho reflecteixen les dades de l’IAB, segons les quals el 2013 la publicitat programàtica a l’Estat espanyol va arribar al 15,7% del total del pressupost dedicat a digital i s’espera

que durant aquest any arribi fins al 20%. Allà on la planificació tradicional es torna ineficient actua la compra programàtica. Ho fan les xarxes i plataformes socials -imprescindibles si tractem el temps Real l’hora d’amplificar el missatge de la marca. Ja no hi ha dubte que Twitter ha canviat la manera en què consumim altres mitjans, especialment la televisió. Ara també ens permet planificar en base als continguts televisius que més comentaris generen a la plataforma. Fins i tot hi ha anunciants que fan una mena de test previ a una campanya i la llancen en xarxes i pla-taformes socials esperant la reacció dels seus membres. Si té èxit, es plantegen emetre-la en altres mitjans.

És inevitable, doncs, la relació entre mitjans, ja que el digi-tal per si sol no funciona. No podem oblidar la gran capacitat d’influència dels continguts, que provoquen una clara reacció en comunicació al que va succeint, per exemple, mentre s’emet un programa. Si haguéssim de traduir a una operació matemàti-ca seria la següent: audiències + entreteniment + opinió, que donen lloc a una campanya eficaç i coherent amb els missatges de la marca.

En definitiva, l’era del real-time ha marcat el full de ruta a seguir. Les planificacions de mitjans han sortit d’un full d’Excel i han




adquirit una nova dimensió. Per a les agències de mitjans supo-sa la diferència entre gestionar la inversió de l’anunciant i crear valor per a ell. Major eficiència i valor en la planificació, execu-ció, compra de mitjans i mesurament de plans de comunicació.

Els lectors d’El Butlletí poden veure el video sencer de la ponèn-cia, gravada per Marketing Directo, CLICANT AQUÍ


https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=hpJf9xxcTw4



Eduardo Suárez i les tendències del periodisme digital el 2015Per Marc Merino / Ticbeat

Recordo que vaig agregar el bloc No hace falta papel al meu Feedly al maig de 2014, arran d’un post que analitzava el po-lèmic informe en què un grup de professionals del New York Times estudiava les possibles estratègies per encarar el seu futur digital. Els autors d’aquest bloc centrat en la innovació pe-riodística eren Eduardo Suárez i la seva dona Maria Ramírez, en aquell moment corresponsals d’El Mundo a Nova York.

En poc més de mig any que ha transcorregut des de llavors, els dos periodistes no només han seguit analitzant la relació entre Internet i periodisme, sinó que han tingut l’oportunitat de conver-tir-se ells mateixos en notícia en la seva faceta de cofundadors d’El Espanyol, el diari digital que suposarà la tercera emprenedo-ria periodística de Pedro J. Ramírez després de la seva expulsió de la direcció d’El Mundo. L’empresa editora del mateix serà una declaració d’intencions en si mateixa: ‘No Fa Falta Paper S.A’.

Per això, quan el canvi d’any va marcar l’inici de les recopila-cions de tendències per al 2015, immediatament vaig pensar en Eduardo Suárez com a opinió autoritzada en aquest tema:

Suárez té clar quin és el repte que tenen per davant els mitjans digitals: “Hem d’oferir bons continguts però també bons serveis. Aplicacions útils per a coses concretes. Vídeos i àudios que ens permetin acompanyar el lector allà on sigui. Dins del nostre en-torn o en aquelles plataformes que usi amb més assiduïtat [...]. El gran desafiament de qualsevol mitjà serà acompanyar els

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



seus lectors en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Convertir-se en un costum. Adaptar-se a la rutina quotidiana i personalit-zar la seva oferta amb la ajuda dels smartphones”.

Dispositius mòbilsEstem vivint el començament d’una “Era Post-PC”, en què els dispositius amb accés a Internet més usats són els smartpho-nes, i no els ordinadors personals: “No hi ha dubte que els dis-positius mòbils seran fins i tot més importants del que ho són avui -assenyala Suárez. Molts mitjans segueixen sense aprofi-tar les possibilitats del mòbil, es limiten a bolcar els continguts que produeixen per al diari imprès o per a l’ordinador. Això ha de canviar en 2015: un smartphone no és només un lloc on lle-gim, és a més una eina que fem servir per a moltes coses més. Això ofereix noves oportunitats a qualsevol mitjà. [...] Potser la explosió de les phablets de la mà de l’ascens de l’iPhone 6 Plus. El més lògic és que les pastilles siguin fins i tot més immòbils que ara: tendirem a deixar-les a casa. Molt pocs les treuen ja”.

Dispositius “wearable”2014 va ser el del desembarcament definitiu dels smartwat-ches, però això no s’ha traduït en cap innovació en l’àmbit pe-

riodístic. Suárez creu que això canviarà aquest any: “El 2015 tindrem una novetat molt important: arriba el rellotge d’Apple. Hi ha molta expectació entre els mitjans més innovadors. Tots ens trencarem el cap pensant quins continguts i serveis oferir en aquestes pantalles, encara més petites que les d’un smartpho-ne [...]. El que els anglosaxons anomenen realitat augmentada podria tenir aplicacions molt interessants per a la publicitat. Es tracta d’oferir al lector informació i ofertes sobre allò que té al seu voltant. Per aquí anem a veure innovacions interessants”.

Importància del multimèdiaEls mitjans digitals han donat grans passos a l’hora d’experimentar amb el potencial de l’àudio i el vídeo, però les noves tendències i eines ens permeten endinsar-nos més profundament en aquest camí. El vídeo “serà cada vegada més important: en versió molt breu i en versió gairebé cinematogràfica”.

Però, i l’àudio? Li pregunto a Suárez si creu que l’èxit del po-dcast ‘Serial’ pot desembocar en un major ús d’aquest format: “Tant de bo! La gran lliçó de ‘Serial’ és que la gent encara s’enganxa a les bones històries. També que la ràdio és un mitjà amb moltes més possibilitats creatives de les que veiem a la majoria de les emissores espanyoles. A Espanya hi ha podcasts




meravellosos com ‘Catàstrofe Ultraviolada’ de Javier Peláez, Antonio M. Ron i Javi Álvarez. Tenen un potencial enorme. Al cap i a la fi el nostre objectiu és acompanyar a la nostra audièn-cia allà on sigui. Un podcast t’acompanya mentre condueixes, cuines o vas al metro. És una oportunitat per estar a prop de la teva audiència. I és un vehicle formidable per l’originalitat i per a la innovació”.

“Branded content”Els debats sobre la crisi de la publicitat en línia i sobre la dificultat per monetitzar els mitjans digitals tenen ja uns anys... pot ser el branded content una solució per a tots dos problemes? “Ho és per a mitjans com BuzzFeed i per això molts estan intentant clavar-li la dent. Però és un terreny molt perillós on els mitjans poden patinar amb facilitat: hem de ser molt curosos a l’hora de distingir els nos-tres articles periodístics de la publicitat. En aquest sentit, el NYT crec que ho està fent molt bé: són molt sincers a l’hora de presentar aquestes històries patrocinades i algunes d’elles estan molt ben es-crites i són rellevants per al lector. El que també veurem cada vega-da més són patrocinis de seccions o cobertures concretes. I tots els mitjans intentaran conèixer millor als seus lectors per pujar el valor de l’avui depauperada publicitat. Sostenir el bon periodisme depèn, entre altres, coses que sapiguem innovar en publicitat”.

Cerca de l’atencióM’interesso també per la seva opinió sobre el xoc de models entre el ‘clickbait’ representat per llocs populars com BuzzFeed o Upworthy i el ressorgiment el periodisme longform. Però el cert és que ni els titulars ni l’extensió dels articles són la clau a analitzar: “BuzzFeed ja fa periodisme de llarg format. Alguns dels seus articles són realment bons. Aquest tipus d’històries són cares perquè suposen emprar el treball d’un periodista durant dies per investigar. Les redaccions són cada vegada més petites a tot arreu i això és cada vegada més difícil de finançar”, indica.

“Dit això, als EUA si es comença a apreciar un cert ressorgiment de les històries de llarg format. Entre altres coses pel canvi progressiu del model publicitari, que allunya cada vegada més als mitjans de la publicitat al pes i els porta a mesurar el temps d’atenció del lector. Els responsables del web del New Yorker deien fa poc que el seu objectiu principal era que el lector arribés al final de cada text. Un responsable del Financial Times deia no fa molt que ja cobren més pels anuncis que estan al final dels textos que els que estan a la ca-pçalera de la pàgina. Els mitjans hem de comprendre que estem en el negoci de l’atenció: competim amb El País o El Mundo o La Van-guardia, però sobretot amb Facebook, WhatsApp i Candy Crush”.




L’epidèmia de contingut creat per robots i com afrontar-laPer Carlos E / Estratégia de Contenido

Darius Kazemi va estrenar just abans de Nadal el seu invent Content Forever. Es tracta d’un robot que és capaç de gene-rar un resum sobre qualsevol tema possible, després indicar el temps de lectura disponible i la paraula clau apropiada. El seu bot pren les dades de la Wikipedia i el resultat, si no és bo, dóna el “pego”.

El sabut de Kazemi té molt de trucada d’alerta artística sobre la informació que ens arriba. Sobre qui l’elabora i en quines condicions ho fa. És una performance a Internet que posa en relleu una epidèmia que se’ns ve a sobre: el contingut generat per robots. Un fenomen causat per la producció intensiva i el màrqueting de continguts.

L’ús de robots per a la generació de contingut té molt a veure amb el màrqueting. Després d’un parell d’anys de producció

massiva de missatges de content marketing, les grans marques inversores han arribat a la conclusió que ara amb tot allò no n’hi ha prou. Els seus experts han detectat que l’individu al qual destinen els seus missatges divideix la seva atenció entre dife-rents dispositius, diferents activitats i, fins i tot, accions que res tenen a veure amb Internet.

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



Lluny de plantejar-se si l’ingent volum creat respon a la qualitat esperada, atribueixen l’error al que anomenen continuous par-tial attention (atenció parcial contínua) del destinatari, que pres-cindeix del contingut creat per atreure la seva atenció. Una de les solucions que plantegen les grans empreses és l’ús d’eines algorísmiques per a la construcció de continguts que captin l’atenció dels usuaris sense interrompre la seva vida diària.

El segon factor que alimenta aquest fenomen són els denomi-nats glance media, plataformes de comunicació que són ca-paces de transmetre només titulars perquè les pantalles dels dispositius no admeten missatges de més grandària: smartpho-nes, rellotges o ulleres. Lògicament, la construcció d’un titular més breu que un tuit pot ser generada per un programa infor-màtic.

Una tercera causa és la necessitat de simulació de l’usuari, com mostra el vídeo que podeu visionar CLICANT AQUÍ. La immobiliària canadenca Realtor, disposa d’un programari que li permet automatitzar la construcció de contingut en xarxes so-cials, tant entrades completes com comentaris. Més que vendre propietats, es tracta de proporcionar una imatge de gran activi-tat en el sector. El destinatari desconeix si es tracta d’interessos

reals de persones, però, si està interessat en l’oferta, sap que s’ha de afanyar.

L’últim motiu és la necessitat de produir contingut molt estruc-turat de manera intensiva i eficaç. Aquest model se situa en els mitjans de comunicació i obeeix a necessitats productives, no de màrqueting.

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI

http://www.estrategiadelcontenido.com/img/cont/v/398.jpg



50 idees per als que tenen mitjans, hi treballen, amb ells, per a ells o contra ellsPer Julián Gallo, consultor de mitjans / Medium

Fa 20 anys que treballo en mitjans i converso amb periodis-tes, empresaris, organitzacions de notícies, diaris, agències de publicitat, especialistes en Internet, consultors... I a través d’aquests intercanvis a poc a poc he anar construint una sèrie de conceptes i reflexions que observo, confirmo i poso en pràc-tica totes les vegades que puc en la meva vida professional, però mai ho he publicat de manera ordenada fins ara. Són idees que en molts casos poden coincidir amb les doctrines més ac-ceptades per la indústria i, en altres, són a les antípodes de les modes dominants, com passa amb la maleïda idea d’unir les redaccions.Els postulats que segueixen no pretenen ser veritats. Estan diri-gits a un públic imprecís compost per periodistes, especialistes en Internet, directius de mitjans i editors. Són una espècie de mantra solitari ple d’arbitrarietats que a mi m’orienten i, algunes

vegades, als equips amb els que treballo, també. No hi ha ma-nera científica de demostrar que és millor contractar dones que homes, o que realment els periòdics de paper seran irrellevants en la pròxima dècada, com afirmo. Però estic gairebé segur que és així.

Les 50 idees

1.- No estàs en el negoci de les notícies, estàs en el negoci de l’atenció.

EN PROFUNDITAT/ DOSSIER



2.- La majoria de les notícies no són molt interessants. Hauràs de treballar molt més per captar l’atenció de la teva audiència.

3.- Consignar immediatament tot el que passa pot ser un dels rols d’un mitjà de notícies en línia, però definitivament no és l’únic, ni tan sols el més important.

4.- Una de les teves tasques és donar-los als teus lectors al-guna cosa que vulguin compartir les seves pròpies xarxes. Ells busquen les teves idees per conversar, expressar-se, volen ex-pandir la seva identitat.

5.- Sigues honest. Si t’equivoques no ho amaguis, ho has de reconèixer.

6.- Recorda: el 50% de la població del món no és del teu sexe. Pensa en això a l’hora de triar les històries (i als teus col·laboradors).

7.- No facis només el que vol l’audiència, però mai li donis l’esquena al que vol.

8.- L’únic poder que pot tenir un mitjà està en la seva audiència.

L’audiència és la seva palanca d’Arquímedes. Quina mida té la teva audiència? Així de poderosa serà la teva palanca.

9.- La tecnologia és part del contingut.

10.- La publicitat és part del contingut.




11.- El disseny és part del contingut.

12.- Mantingues la teva redacció el més petita que puguis. As-pira a que la major quantitat de talents pugui estar en qualsevol costat. No has d’obligar-te a treballar amb compatriotes.

13.- Quan la gent no llegeix és perquè l’avorreix el que escrius. Són com tu ho sabies? Publica només coses interessants de manera interessant. Persegueix l’atenció com un addicte a ella.

14.- Les paraules i les imatges que publiques modelen ments. El que fas afecta les creences de les persones. Tot el que creiem es construeix en el llenguatge. A això et dediques, no a informar. Sigues responsable.

15.- Si ets el directiu d’un mitjà i tens dues redaccions, i els periodistes de la redacció en línia guanyen menys que els de la redacció impresa, estàs fent molt malament les coses.

16.- Assumeix d’una vegada que en una dècada els diaris de paper seran menys que una curiositat.

17.- Assumeix que estàs en una cursa contra la teva pròpia

desaparició, no perdis ni un minut. Hauràs de destruir per a construir. La teva herència és un llast. No n’hi ha prou en cami-nar cap al lloc correcte, has de córrer a tota velocitat.

18.- Si tens una redacció destinada al paper, busca els talents per a la redacció en línia primer allà. Però no tractis de forçar a aquells que no mostren interès. No hi ha antídot contra l’apatia.

19.- Si fas bé les coses, assumeix que seràs més petit i menys influent per un temps, per ser més gran i més influent després.

20.- Assumeix que pots perdre-ho tot, serà estimulant (a més, és veritat).

21.- El paradigma de la velocitat d’actualització dels mitjans on-line no són els altres mitjans online, ni tan sols Twitter: és la ràdio. Fins ara, res és més ràpid que la ràdio per distribuir una notícia i convertir-la en tal.

22.- Per a l’èxit: bon contingut, original, significatiu, immediat i diferent al de la teva competència.

23.- Aquests números que veus a Facebook no són “likes”, co-




mentaris, compartits i abast. Això són esquemes de les emo-cions humanes més recòndites. No ho podràs veure així en cap altre lloc.

24.- Quant has aprés avui dels teus lectors? Res? Estàs fent malament les coses.

25.- Per què creus que l’audiència s’interessarà per la publicitat que a tu no t’interessa? No facis que els teus lectors et repudiïn, busca maneres que la publicitat sigui bona, interessant i vengui.

26.- La teva edició coincideix en més d’un 70% amb la de la teva competència i vols guanyar? Alguna cosa està malament en la teva forma de pensar. Sigues original, no hi ha un altre camí.

27.- Per si encara no te’n has adonat, les xarxes socials no són un apèndix del teu mitjà a Internet. És exactament al revés.

28.- Com s’anomena la capacitat de llegir la ment del món sen-cer en aquest instant? Twitter. Comença a creure en la telepa-tia. Escolta la veu que sorgeix dels tweets.

29.- Passes poc temps reflexionant sobre el comportament de l’audiència? No estàs fent bé la teva feina. Dedica temps a pen-sar per què prefereixen el que prefereixen.

30.- No aspiris a que les velles redaccions evolucionin en noves redaccions. Això no passarà mai, mai.

31.- Les estadístiques indiquen aspectes importants sobre el comportament dels éssers humans, però la gent no ha de ser reduïda a esquemes. Les persones no són números, les perso-nes no són dades.

32.- Pot ser que el futur de les notícies sigui la predictibilitat dels fets. Encertar en el que encara no ha passat. Inverteix en això. Ningú sap encara què hi ha aquí.

33.- Tens diversos mitjans? Tens diaris de paper i llocs de no-tícies a Internet? Llavors gasta més diners a Internet que en qualsevol altra cosa. Oblida’t ja del paper, aquesta perseve-rança serà la ruïna de la teva marca.

34.- En un context de canvi perpetu només és possible existir amb innovació constant. Aquestes ones que arriben incessants




mai més s’aturaran. A propòsit... Tens un laboratori d’idees de-dicat a innovar? No? Estàs fent malament les coses.

35.- Sigues ambiciós. Accepta el desafiament de guanyar-los a tots o et guanyaran a tu.

36.- Si has de triar per un lloc entre un home i una dona amb iguals capacitats, tria a la dona.

37.- Mòbil no vol dir que serà llegit en moviment o al carrer. Mòbil significa que estan sostenint el teu contingut a les mans. Mòbil significa que el teu mitjà depèn d’un polze.

38.- Al final, el bon contingut és l’única diferència. No ho subes-times mai. És difícil de produir, és car, no ho pot fer qualsevol; però també és difícil de copiar i al final és l’únic que importa. El contingut és tot. El talent de la teva redacció és el teu or.

39.- Al cim de la piràmide dels avantatges competitius hi ha la creativitat. Si la tens i la teva competència no, serà una arma mortal. Promou-la i cuida-la (és fràgil). La rutina la mata. La cultura corporativa la mata. La por al risc la mata. Les doctrines del passat la maten. L’edat la mata.

40.- Si assisteixes a cimeres, congressos, simposis, o el que si-gui sobre nous mitjans, dubte del que allí s’afirmi. Desenvolupa les teves pròpies idees mirant al teu voltant. Reflexiona.

41.- La teva marca ha de renéixer. Que la teva veritat sigui més veritable que la dels altres depèn del que l’audiència cregui d’ella. Aquest és el teu únic patrimoni. La resta són màquines, programari, contractes, maçoneria. La teva marca, la teva repu-tació i la teva redacció són el teu tresor.

42.- Contracta persones molt joves i concedeix-los poder de veritat (això significa, sobretot, pagar-los bé).

43.- Un “boig” influent cada quatre “assenyats” és una bona proporció per als teus equips en temps de canvi.

44.- Enganyar -que és organitzar la mentida- mentir, amagar, ometre, exagerar, dissimular, no és periodisme. Persegueix qualsevol d’aquestes pràctiques com la pesta, poden acabar amb el teu negoci en un instant (tornar a llegir el punt 41).

45.- Vols cobrar el teu contingut? Estàs borratxo o drogat? És hora que ho sàpigues. No és tan interessant com perquè paguin per ell.




46.- Molts membres d’organitzacions de periòdics o diaris es justifiquen mútuament per prendre decisions equivocades citant l’experiència dels altres. Cuida’t d’aquesta sincronicitat. Morir tots junts i alhora, també és morir.

47.- Sospita de Facebook, de Twitter, de Google i de qualsevol altre. Poden canviar les seves regles i deixar-te fora amb dues línies de codi. Has de jugar amb ells, però amb la confiança que depositaries en un tafur.

48.- Allunya del teu equip a qualsevol que no s’interessi per la tecnologia. És tòxic.

49.- Ajuntar la redacció online amb la de paper és una idea completament infeliç. És com mudar-se a la casa dels pares després d’un divorci. Res de bo sortirà d’aquí, serà depriment i malaltís. Crea redaccions en línia amb el poder per dominar i saquejar el contingut de la vella redacció. Són ells els que han de reinventar la idea del teu contingut per salvar-te. Separa’ls dels ritus de la vella redacció. Aïlla’ls dels prestigis que han ca-ducat. Protegeix-los del rancor dels que retrocedeixen. Dóna’ls poder absolut. Aquest és el camí.

50.- La velocitat de la ràdio, l’eloqüència de la televisió, la pro-funditat del text, la ubiqüitat del mòbil, l’expressivitat de les xar-xes socials. La creativitat al comandament, la innovació per-pètua. Aconsegueix això i ho tindràs tot.




El periodisme, termòmetre de la democràciaPer Neus Bonet i Bagan, degana del CPC / Comunicació 21

En els últims anys, una part important de la societat catalana està participant del moviment sobiranista que demana que Ca-talunya decideixi lliurement el seu futur polític. Aquest procés és un dels principals reptes als quals s’enfronta l’Espanya ac-tual. És per això que els mitjans de comunicació, tant els que s’editen a Catalunya com els de la resta de l’Estat, s’han bolcat a informar sobre aquest moviment polític de grans proporcions.

Des dels inicis del procés, però, s’han pogut observar preocu-pants diferències a l’hora d’informar. Per una part, a Catalun-ya, els mitjans de comunicació han dedicat temps i esforços a analitzar el que succeïa. Des de Madrid, en canvi, abans que passessin els fets, ja se’n sabien els titulars. La informació, per tant, no ha estat honesta. Massa sovint ha vingut marcada per un preocupant biaix ideològic. I és que mentre que des dels mitjans privats, sobretot de caire conservador, s’ha donat una

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ



informació molt delimitada per les respectives línies editorials, els públics arrosseguen uns condicionaments polítics basats en una visió sobre Espanya que contrasta, de ple, amb la de la majoria de la ciutadania catalana. Això per dir-ho amablement.

A les tertúlies s’observa una alarmant falta de pluralitat. I una agressivitat i una falta de respecte democràtic, antològics. Si bé en les catalanes sol haver-hi opinadors que representen les diverses tendències, en els mitjans amb seu a Madrid no sol ser així. Els tertulians responen a la correlació de forces políti-ques espanyoles, força diferent de l’articulació parlamentària i ideològica catalana. Si a això hi sumem que les dues principals formacions polítiques sobre les quals s’articula la política a Ma-drid coincideixen en la seva negativa a poder exercir el dret a decidir, s’entén llavors el monolitisme en l’opinió així com la miopia en l’anàlisi. Miopia volguda. I parlo del dret a decidir, no de l’orientació del vot.

Si s’ofereix una oferta informativa parcial, una part important de la societat espanyola no disposa, lògicament, dels elements necessaris que els permeti entendre, valorar i opinar de ma-nera informada del procés polític català en tota la seva com-plexitat. Sé què pensareu alguns: a Catalunya, evidentment,

no tots els mitjans de comunicació són tan plurals com caldria desitjar. Segur. Però és innegable que la suma global de l’oferta informativa és molt més variada i plural en no defugir cap ar-gumentació ni posició ideològica. Tothom ha tingut el seu espai per expressar-se. Tothom.

Es pot estar a favor o en contra d’un determinat procés polí-tic, d’un ideari, i és que hi ha tants matisos i experiències com persones. Però això no pot, no ha de condicionar l’exercici ho-nest dels professionals del periodisme. I, evidentment, en cap moment no ha de ser raó o excusa que justifiqui traspassar les línies vermelles de la deontologia periodística.

Aquesta no és ni vol ser una reflexió naïf, és la reivindicació al respecte pels drets més bàsics de la ciutadania d’estar degu-dament informada en una societat democràtica. És el dret a la informació de la ciutadania. Una ciutadania que, afortunada-ment, té formació, coneixement, criteri i cabreig suficients per no deixar-se manipular. Ha passat el temps dels mesells.

I en moments difícils i tensos com els actuals val la pena recordar que un bon periodisme, el PERIODISME, és el millor termòmetre d’una bona democràcia. Tenim una altíssima responsabilitat.

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ

el butlletÍ de l’amicde la mà de la gratuïta i de la premsa per a estrangers, fins al punt que,...

Documents