el butlletí de l’amic · 2015-10-16 · mar una cinquantena de tallers per aprendre scraping...

Construïm grans audiències

El ButllEtí de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

16/10/2015

nú

me

ro 154

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

aCTualiTaT ComuniCaCió diGiTal PuBliCiTaT i mÀRQuETinG noVES EinES ComuniCaCió ESTRaTÈGiCa En PRoFundiTaT

El ButllEtí de l’amic

la propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (amiC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. d’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACtuAlItAtLa primera: El periodisme d’investigació es rendeix al món de les dadesD’aquí i D’aLLà: l’amiC rebutja i denuncia les greus amenaces de l’extrema dreta a Jordi Borràs

COMuNICACIÓ DIGItAlRècord de pàgines vistes als mitjans de l’amiC

PuBlICItAt I MÀRQuEtINGEl culte a la publicitat està sobrevalorat, el veritable déu és el branding

NOVES EINESla indústria de les revistes uneix forces per garantir resultats en la publicitat impresa

COMuNICACIÓ EStRAtÈGICAnETCom 2015, la 5a edició de networking de dircom Catalunya

EN PROFuNDItAtLa crònica: ana Pastor ressalta el paper de la professió periodística i la seva “responsabilitat”tribuna: Publicitat 3.0, la que va més enllà...entrevista: “Els polítics i els periodistes es necessiten mútuament”anàLisi: El digital El Español en xifres: claus per entendre què suposa el seu llançamentDossier: Set tendències del periodisme 2.0 en l’actualitatopinió: la lluita constant

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



el periodisme d’investigació es rendeix al món de les dadesPer Karma Peiró / nació digital

noruega ha donat aixopluc a la 9a edició de la Conferència anual de Periodistes d’investigació i de dades (#GiJC). Cen-tenars de periodistes han aterrat a lillihammer per compartir experiències i conèixer les tendències del periodisme més in-novador.

durant quatre dies intensos, l’extens programa de la #GiJC15 ha concentrat als principals investigadors, editors i directors de mitjans de tot el món. Fins a lillihammer, una petita ciutat a 2h en tren d’oslo, han arribat 900 periodistes procedents de

121 països, que han pogut assistir a més de 100 sessions. El programa ha combinat sessions de debats amb tallers pràctics per aprendre tècniques de periodisme de dades i d’encriptació de la informació.

periodisme d’investigació.- El periodisme d’investigació beu cada cop més de la fórmula Cross-border, consistent en treba-llar sota un mateix cas, des de diferents països, explotant al màxim les actuals eines de comunicació a distància que permet compartir documents en línia en temps real. migrant Files n’és un exemple: el projecte va començar ara fa any i mig, i ja hi par-ticipen periodistes de 15 països europeus, que pertanyen a 16 mitjans, i s’entenen en 13 idiomes. durant aquest temps s’han dedicat a comptabilitzar la quantitat d’immigrants i refugiats que han mort en el seu intent de tenir una vida més digna. Ja són 30.000, des de l’any 2000. ara la investigació ha revelat que els que menys tenen es gasten a l’any prop de 1.000 milions d’euros per pagar a les màfies i els desplaçaments forçats.una altra experiència cross-border és Evicted&abandoned, el nou treball del Consorci internacional de Periodistes d’investigació (iCiJ), conegut per desvelar durant els darrers dos anys els paradisos fiscals on operen personatges rellevants de la política i la societat de països de tot el món, inclòs Espan-

ACtuAlItAt/ lA PRIMERA



ya. a Evited&abandoned s’ha investigat com en una dècada (2003-2014), més de 3,4 milions de persones han estat des-plaçades de les seves llars i terres perquè vivien en un terreny que interessava al World Bank per algun dels seus 969 projec-tes, establerts en més de 100 països. “World Bank argumenta que aquestes persones són compensades o econòmicament o amb una llar, però hem esbrinat que no sempre és així”, explica la investigadora Cecile Schilis-Gallego, qui ha fet un exhaustiu anàlisi de dades de més de 60 mil documents.

La invasió de les dades.- El periodisme d’investigació ha entrat en un nou terreny des del moment que internet ha començat a

acumular bases de dades. Cada cop ens comuniquem més mi-tjançant ordinadors portàtils, tauletes i telèfons intel·ligents que es permeten treballar des de qualsevol ubicació. l’arribada d’eines senzilles i gratuïtes en línia està revolucionant la professió.

Per això, la Global investigative Journalism Conference va progra-mar una cinquantena de tallers per aprendre scraping (capturar dades de pàgines web), accedir a bases de dades públiques, ne-tejar dades, visualitzar-les en gràfics i mapes cada cop més com-plexos, i extreure històries periodístiques que acaben convertides en titulars. És el que es coneix com a periodisme de dades.

no obstant això, durant els descansos de la #GiJC15 els més veterans es queixaven de l’augment de tallers dedicats a aquesta nova disciplina. “abans aquestes conferències no eren així”, comenta Kunda dixit, l’editor del diari nepalí Times, per afegir que “està clar que és una demanda dels periodistes més joves. Però les velles regles de com investigar són les mateixes i també s’han de conèixer”.

Precisament, la investigadora i professora de la Columbia uni-versity, Giannina Segnini, va fusionar investigació i dades a la seva sessió dedicada al crim organitzat. durant gairebé tres




hores, el centenar d’assistents van seguir les rutes de vaixells de mercaderies de tot el món, en temps real, i van saber on localitzar la informació per saber per on circulen els seus conte-nidors, amb quins codis internacionals operen i quins productes transporten. “internet permet conèixer al minut, per exemple, els noms de les companyies exportadores d’or, les seves adre-ces i telèfons. Hi ha desenes d’eines on-line que faciliten tota aquesta recerca tan útil per a qualsevol investigació”. Segni-ni és un referent a la professió per haver destapat casos de corrupció que implicaven polítics, empresaris i funcionaris de Costa Rica, Gran Bretanya, Estats units, França i Finlàndia.

costa protegir-se.- Però si els periodistes són conscients que han de posar-se les piles amb les dades, encara falta una mica perquè consi-derin una prioritat crear-se contrasenyes inviolables, encriptar el correu electrònic, els discs durs dels portàtils o per fer servir apps de mòbils que protegeixin les converses telefòniques. El documental Citizen Four -que tracta sobre l’ex treballador de la Cia, Edward Snowden, i l’escàndol d’espionatge a l’agència de Seguretat nacionals (nSa) dels Estats units– ha servit per obrir els ulls però encara no prou.

la cryptoparty programada a la #GiJC15 –una trobada per en-tendre com els equips informàtics poden rebre atacs externs–

va deixar bocabadats bona part dels periodistes concentrats al saber que estaven totalment desprotegits. Tant és així que l’expert en seguretat informàtica, Sebastian mondial, alertava aquests dies per Twitter que a través del wifi obert es podia accedir lliurement al 80% dels ordinadors dels assistents. “Re-comanació: feu servir una connexió VPn sempre”.

la Global investigative Journalism Conference va celebrar la primera trobada el 2001, a Copenhaguen, i cada dos anys ha anat reunint als investigadors de la professió. de manera itine-rant ja s’han trobat a amsterdam, Toronto, Gènova, Kíev, Rio de Janeiro i lillehammer que repeteix com a seu. Sens dubte, aquesta novena edició la tancarà amb un èxit de participació i d’organització indiscutible. (Fotos: Karma Peiró)




A ENDESA UTILITZEM LA NOSTRA INNOVANT PER FER-TE LA VIDA MÉS FÀCIL

ONE - INFOENERGIA - MOBILITAT ELÈCTRICA TELEGESTIÓ - CIUTATS INTEL·LIGENTS

CREIEM EN L’ENERGIA D’AQUEST PAÍS

L’ENERGIA ÉS EL QUE TU FAS AMB ELLA

endesa.com

ÉS INSPIRADORA

ÉS CONTAGIOSA

ÉS REVELADORA

ACPG_188x122_S&S_Endesa_Reposicionamiento_A_CAT.indd 1 14/05/15 17:46



L’amic rebutja i denuncia les greus amenaces de l’extrema dreta a Jordi borràsPer redacció amiC

l’associació demana a la Fiscalia que actuï contra aquesta amenaça durant el 12 d’octubre al fotoperiodista i treballador d’un mitjà associat, Jordi Borràs

l’associació de mitjans d’informació i Comunicació (amiC) mostra el seu total rebuig als fets que es van produir el passat 12 d’octubre i denuncia les amenaces d’agressió del vicepresi-dent de democracia nacional, Pedro Chaparro, al fotoperiodis-ta Jordi Borràs, treballador del mitjà digital mon.cat, membre de la nostra entitat.

durant l’acte del 12 d’octubre a montjuïc, el dirigent del partit ultradretà va demanar als assistents que agredissin al fotope-riodista Jordi Borràs, si el veien. Fets com aquest considerem que són molt greus i inacceptables, ja que coaccionen i limiten la feina dels periodistes, fotògrafs i resta de professionals dels mitjans d’informació.

Por tot això, des de l’amiC rebutgem qualsevol intent de coac-cionar l’exercici professional fent ús de la violència, ens solida-ritzem i ens posem al costat d’en Jordi Borràs i demanem a la Fiscalia que actuï contra aquest tipus d’amenaces que massa sovint queden impunes, i són del tot intolerables que passin en un país democràtic.

també cpc i spc denuncien les amenaces de la ultradre-ta.- El Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Sindicat de Pe-riodistes de Catalunya i el Grup Barnils, han donat també el seu suport al fotoperiodista Jordi Borràs després de les amenaces rebudes aquest dilluns. “amenaces d’aquest tipus, vinguin d’on vinguin, posen en perill l’exercici democràtic del periodisme, i com a col·lectiu professional, les repudiem, denunciem i no to-lerem”, assenyala el CPC en un comunicat. “un cop més, des de la intolerància es reclama matar el missatger, atemptant així

ACtuAlItAt/ D’AQuí I D’AllÀ



contra el dret constitucional a la informació, base de tota socie-tat democràtica”, denuncia l’SPC. (d’aEC)

els deu diaris més venuts del món

Quatre d’aquests diaris es publiquen al Japó, tres a l’Índia, dos a la Xina i un als Estats units. Cap diari europeu està entre els deu primers. El líder és el Yomiuri Shimbun japonès, que ven 9.190.000 exemplars diaris.

a Europa, amèrica del nord i oceania fa anys que disminueixen les vendes de diaris impresos. no obstant això, en altres zones del planeta, com amèrica llatina, Àfrica i, molt especialment, Àsia, els diaris impresos segueixen augmentant la circulació.

Segons dades recopilades per l’organització internacional d’editors de diaris Wan-iFRa, durant l’últim any la circulació global de diaris impresos va augmentar un 6%, passant de 645 milions de diaris venuts al dia el 2013 a 686 milions al dia en 2014. El increment global durant els últims cinc anys ha estat del 16%.

En el cas d’Àsia, que és el continent on més han augmentat les vendes de diaris, el creixement de l’últim any va ser del 9,8%. i si analitzem les xifres dels últims cinc anys, l’augment s’eleva fins el 32,7%. En canvi, a Europa les vendes han caigut un 21,3% entre 2010 i 2014. una reducció similar s’ha produït a austràlia, on el 2014 es van vendre un 22,3% menys de diaris




que el 2010. i en el cas de amèrica del nord, les vendes de diaris han caigut un 8,7% en el conjunt dels últims cinc anys.

els deu més venutsQuins són els deu diaris que aconsegueixen vendre més exem-plars al dia? Segons l’informe World Press Trends 2015 de Wan-iFRa, la llista està encapçalada per dos diaris japonesos: el Yomiuri Shimbun, que el 2014 va aconseguir una circulació de 9,19 milions d’exemplars al dia, i el asahi Shimbun, que va vendre una mitjana de 6,8 milions d’exemplars.

El tercer diari en la llista és el uSa Today, amb una circulació de 4,14 milions d’exemplars al dia. aquest diari és l’únic no asiàtic entre els deu més venuts del món. Entre els deu primers diaris no n’hi ha cap europeu.

un diari indi, el dainik Bhaskar, publicat en hindi, apareix en quart lloc amb una circulació de 3,55 milions d’exemplars. la cinquena posició torna a ser per a un diari japonès, el mainichi Shimbun, amb 3,36 milions d’exemplars al dia. El diari Cankao Xiaoxi, editat a la Xina, ocupa el sisè lloc amb unes vendes diàries de 3,07 milions d’exemplars. la setena posició és per al diari indi dainik Jagran, amb 3.030.000 d’exemplars.

Els tres últims diaris fins al lloc número 10 són The Times of india, The nikkei i People ‘s daily. The Times of india, un dia-ri indi publicat en anglès, és vuitè gràcies als seus 2.890.000 d’exemplars venuts al dia. The nikkei, el diari japonès que aquest any ha comprat el diari britànic Financial Times, ocupa la novena posició amb 2,73 milions d’exemplars. El desè lloc és per al diari xinès People’s Daily, el diari oficial del Partit Comu-nista de la Xina. (la Vanguardia)

La nova Nobel de literatura, filla de la premsa local

la Premi nobel de literatura 2015, Svetlana alexievich, és co-neguda a la seva ciutat natal com “ la noia que va començar a la premsa local”. Svetlana va començar a la premsa local or-




ganitzant les cartes al director. nascuda el 1948 a ucraïna i crescuda a Bielorússia, és una ànima sorgida del encreuament de camins. Ve d’estats que fins fa poc només coneixien un gust: el de l’ordre imposat des de dalt. una teràpia: la d’oblidar. i un sistema: el que dicta moscou. alexiévich, periodista bielorussa, és coneguda per la seva crònica del desastre de Txernòbil. Va néixer el 1948 i és la primera periodista que mereix el guardó del nobel de literatura,

Filla de dos mestres, ell bielorús i ella ucraïnesa, aleksiévich va néixer al poble de Stanislav -actualment ivano-Frankivsk- en la ucraïna soviètica, però es va criar a la república soviètica de Bielorússia. Va estudiar periodisme a la universitat de minsk des de 1967 i en graduar-se va marxar a la ciutat de Biaroza, província de Brest, per treballar al diari i a l’escola locals com a professora d’història i d’alemany. durant aquest temps es va debatre entre la tradició familiar de treballar en l’ensenyament i el periodisme de proximitat. (d’Àmbit d’Estratègia i Comuni-cació)

prisa estudia tornar a posar en marxa una ràdio només en català

una emissora cent per cent en català i que emeti les 24 hores del dia. aquest és el projecte que té el grup Prisa sobre la tau-la “en fase d’estudi”, tal com va explicar dimecres Juan luis Cebrián, conseller delegat del gegant mediàtic, en una jornada organitzada pel Consell de l’audiovisual de Catalunya (CaC).

actualment Prisa ja té ràdio en català: emet ona Fm a través de les freqüències que, en el seu moment, van correspondre a ona Catalana, l’emissora privada que va començar a emetre juntament amb RaC1, però que no va arribar a enlairar-se mai. integrada ara dins la Cadena SER, emet els partits de futbol en català i alguns programes. Cebrián no ha especificat si aquesta nova ràdio seria una marca nova o l’evolució d’ona Fm. (d’ara)




Comptar amb un pla de futur.Això és Banca Premier

Un Gestor Premier. Assessorament i planificació financera. I solucions exclusives. Així és com a Banca Premier aconseguim aportar valor i acompanyar cadascun dels clients al llarg de la seva vida financera, construint el seu pla de futur.

Gràcies a aquesta aposta contínua pel rigor i la qualitat, a Banca Premier de CaixaBank estem sempre a l’avantguarda. I per aquest motiu, som l’única entitat que té tots els Gestors Premier i els directors certificats amb el segell internacional CISI,* que els acredita com experts en assessorament financer.

Banca Premier, A mida

www.CaixaBank.cat/bancapremier

*CISI. Chatered Institute for Securities & Investment, organització acreditada pel màxim organisme regulador a Europa, la Financial Conduct Authority, i referent principal del sector financer a nivell mundial.



playboy renuncia a les dones nues

la revista fundada per Hugh Hefner ha decidit cobrir les parts íntimes i els pits de les seves icòniques conilletes, en un in-tent per atreure un públic més ampli, tenint en compte que les publicacions eròtiques en paper han perdut bona part del seu atractiu des de l’eclosió d’internet. de fet, la web de Playboy ja no mostrava dones nues des de l’agost del 2014. la nova etapa

de la revista en paper es posarà en marxa el març de l’any que ve. l’objectiu és atacar el nínxol de les marques que juguen la carta de la controvèrsia i els continguts agosarats, com Vice.

El director general de la companyia, Scott Flanders, considera que la missió principal de la revista -normalitzar la nuesa i el sexe com a impuls de la revolució sexual als anys 60 i 70- es va aconseguir fa temps. “ara ets a només un clic de distància de poder veure qualsevol acte sexual imaginable de franc. així que a aquestes altures està passat de moda”. Playboy seguirà pu-blicant reportatges fotogràfics de models eròtiques però sense nuesa. la tirada de Playboy als Estats units va arribar a ser de 5,6 milions d’exemplars el 1975, però actualment està al voltant de les 800.000 còpies.

ara es vol apostar per la carta de les xarxes socials. Els edi-tors consideren que són capaços de moure contingut viralment, però els estàndards de Facebook i instagram -que prohibeixen l’exhibició de nueses i genitals- ho dificultaven. De fet, des que Play Boy va renunciar als nus a la xarxa, la mitjana d’edat dels seus usuaris ha baixat dels 47 als 30 anys i el trànsit web s’ha quadruplicat fins als 16 milions, segons dades de la revista re-collides pel new York Times. (d’aEC)




prisa presenta al·legacions contra l’adjudicació de la tDt

El grup PRiSa (editor d’El País) ha presentat al·legacions contra la concessió de les noves llicències televisives que el Govern espanyol preveu aprovar avui, divendres. En un escrit dirigit al Consell de ministres i a la Secretaria d’Estat de Teleco-municacions i per a la Societat de la informació (SETSi), PRiSa considera que l’adjudicació és contrària a diverses directives i tractats de la uE i va contra les pròpies bases del concurs, que advoquen per la competència i el pluralisme.

la Setsi, organisme dependent del ministeri d’indústria, va avançar el 30 de setembre als guanyadors el resultat del con-curs públic convocat per a la concessió de sis nous canals de televisió digital terrestre (TDT), tres en alta definició (HD) i tres en definició estàndard (SD). La taula d’avaluació va resoldre a favor de mediaset, atresmedia, Reial madrid, 13 TV, Secuoya i Ràdio Blanca, segons han informat els diferents grups als mi-tjans de comunicació. Quedarien fora Vocento, Prisa i El Corte inglés.

davant la possibilitat que aquesta proposta sigui elevada al Consell de Ministres i els canals en HD siguin adjudicats final-ment a mediaset, atresmedia i Reial madrid, els advocats de PRiSa consideren que es conculca no solament el plec de ba-ses del concurs públic sinó la llei General de la Comunicació audiovisual, les directives de la unió Europea en matèria de telecomunicacions i el mateix Tractat de Funcionament de la unió Europea (TFuE). (d’El País)




rècord de pàgines vistes als mitjans de l’amicPer redacció amiC

Els mitjans digitals de l’amiC sumen més de 82 milions de pà-gines vistes segons dades d’oJd interactiva Els mitjans que integren l’amiC arriben als 82 milions de pàgi-nes vistes durant el mes de setembre segons les dades facili-tades per oJd interactiva. d’aquesta manera l’associació de mitjans d’informació i Comunicació arriba al seu màxim històric augmentant en un 30% el nombre de pàgines vistes respecte a les dades del mes d’agost.

destaca que en els 5 primers llocs del rànquing hi ha 3 mitjans de l’amiC que superen tots el milió d’usuaris amb naciodigital

al capdavant amb 23 milions de pàgines vistes i 3 milions de navegadors únics, seguit de l’ara.cat amb 20 milions de pàgi-nes vistes i 2.700.000 navegadors únics, vilaweb.cat amb 22 milions de pàgines vistes i 2.335.000 usuaris únics, elpuntavui.cat amb 5 milions de pàgines vistes i 1.200.000 usuaris únics i el mon.cat (abans elsingular.cat) amb 6 milions de pàgines vis-tes i 1 milió d’usuaris únics. Consulta el rànquing aquí

L’estat del contingut i les seves expectatives, segons adobePer Àmbit d’Estratègia i Comunicació

Els consumidors s’enfronten a una explosió de continguts en línia a través d’una varietat de dispositius i fonts. adobe maX 2015, ha publicat a los Ángeles els resultats d’una enquesta

COMuNICACIÓ DIGItAl

http://www.amic.media/media/files/file_352_852.pdf



realitzada a més de 2.000 consumidors dels Estats units que mostra com les normes de continguts digitals estan pujant entre un públic inundat de continguts a través de múltiples disposi-tius. l’informe, “l’estat del contingut: Expectatives en la puja-da”, destaca el canvi d’actituds dels consumidors sobre el con-tingut, incloent un creixent escepticisme sobre els continguts en línia, i revela un nou imperatiu per a les marques i creadors per desenvolupar contingut ben dissenyat, fàcilment accessible i autèntic.

“les persones se senten aclaparades per un volum cada vega-da més gran de mitjans de comunicació i aplicacions. Creatius i marques s’han de centrar encara més en el gran disseny per maximitzar l’impacte de les seves experiències”.

Segons l’estudi, els consumidors estan adoptant continguts a través de les pantalles. Ells tenen accés a una mitjana de 12 fonts de contingut a través d’una mitjana de sis dispositius dife-rents, amb els telèfons intel·ligents de classificació com el dis-positiu més utilitzat pels millennials diàries. El 88 per cent dels consumidors s’informen mitjançant “multipantalla”, utilitzant una mitjana de gairebé tres dispositius simultàniament. El quaranta per cent trobar que aquesta allau d’informació el distreu.

9 de cada 10 dels 2.008 consumidors enquestats per adobe van dir que són usuaris multipantalla. El 47 per cent d’aquests distrets són adolescents. A més, el 63% va afirmar que el con-tingut “ha de mostrar-se bé al dispositiu” i odien les imatges que no es carreguen, el contingut que no s’obre, o el contingut massa llarg, així com informació poc atractiva. El 46 per cent dels consumidors canvien els dispositius quan passen aquests casos.

Els lectors d’El Butlletí d’amiC poden accedir gratuïtament al contingut de l’estudi d’adobe CliCanT aQuÍ (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)





el 80% d’usuaris de la Generació Z es connecta diàriament a xarxes socials

un estudi de Widness revela les característiques de la Genera-ció Z. Es tracta dels internautes que tenen entre 12 i 24 anys, i són els més joves en el grup dels millennials. aquest grup és altament compromès no només en l’intercanvi social, també en la creació de continguts a les xarxes socials. Per exemple, el 80 per cent considera que l’expressió creativa és important. més del 25 per cent publica contingut en un vídeo que ha estat gravat per ells mateixos. mentre que el 26% d’adults ho ha fet una vegada en línia. destaca que el 80 per cent està en les xarxes socials cada dia. És a dir, són usuaris actius d’aquestes plataformes socials.

Quan se’ls va preguntar quin dispositiu escollirien si només en poguessin tenir un, el 4% va triar la televisió. nou de cada 10 en-questats van dir que miren YouTube cada dia, i el 70 per cent pre-fereix streaming a través de la televisió oberta o per cable. men-trestant, la interactivitat està en creixement. El 52 per cent gaudeix de connectar amb les seves estrelles favorites en xarxes. el 60 per cent prefereix parlar amb els seus amics i familiars sobre les marques, i més del 77 per cent dels missatges d’una marca en les xarxes socials és considerat atractiu.Us recomanem la lectura i els comentaris del gràfic que il·lustra aquest text. CliQuEu aQuÍ (d’ambit d’Estratègia i Comunicació)

més del 78% dels espanyols llegeix notícies a la xarxa, segons una enquesta de l’ineEl 78,6% dels espanyols entre 16 i 74 anys va llegir notícies, diaris o revistes d’actualitat en línia en els últims tres mesos, segons l’enquesta Equipament i ús de les TiC a les llars, publi-cada per l’institut nacional Espanyol d’Estadística al comença-ment d’octubre. Fa un any el percentatge registrat va ser del 77,6% i el 2013, del 70,0%.


http://www.adweek.com/socialtimes/how-should-you-be-marketing-to-generation-z-through-social-infographic/627988



l’enquesta d’aquest any ha revelat que, per primera vegada, els habitatges amb accés a internet (78,7%) i amb conne-xió de banda ampla (77,8%) són més que els que disposen d’ordinador (75,9% ), el que ha estat causa de l’expansió en els últims anys dels mòbils que permeten accedir a internet. Fa una dècada (2006) el 55,9% de les llars tenia ordinador, però només en el 38,0% es van disposava de connexió a internet. (de digimedios)

8 de cada 10 galetes romanen en el nostre dispositiu entre un i dos anys de mitjana

Segons un estudi de la uE, el 70% rastregen el comportament de l’usuari per oferir publicitat perso-nalitzada. daS Espanya recomana a l’usuari digital que vulgui protegir la seva privacitat i elimini l’historial de navegació. les cookies són “galetes virtuals” que es descarre-

guen al terminal de l’usuari amb la finalitat d’emmagatzemar i

recuperar dades registrades en aquest equip. Poden ser coo-kies destinades a autenticar usuaris per protegir les seves da-des evitant usos fraudulents, i qualsevol lloc de comerç en línia està obligat a instal·lar-les.

i altres van més enllà, són observadors del comportament de navegació de l’usuari i ofereixen a les empreses dades de seg-mentació de clients per personalitzar la publicitat i adaptar-la a les seves necessitats concretes, incrementat la seva efectivitat, el que es coneix com “publicitat comportamental”. Per exemple, les cookies de “conversió” són les que permeten conèixer el nombre de clics que un usuari fa en un anunci fins que pren la decisió de compra del producte publicitat.

l’ús de les cookies pot tenir repercussió en la privacitat dels usuaris, i per aquesta raó, el grup d’experts de la uE en matèria de protecció de dades, “el Grup de l’article 29”, va elaborar un informe sobre el seu ús en les webs més visitades de comerç en línia, mitjans de comunicació i del sector públic. l’estudi re-flecteix que s’instal·len una mitjana de més de 34 galetes per cada web, i majoritàriament del tipus persistents, és a dir, que romanen al nostre ordinador després de finalitzar la sessió en-tre un i dos anys de mitjana. (de Programa Publicidad)




el español és a la xarxa des de dimecres

El Español, el nou digital impulsat per Pedro J. Ramírez, és oficialment a la Xarxa des de dimecres. Segons escriu Pedro J. En l’editorial del primer diari, “El Español neix independent, amb caràcter indòmit i sense altres lligams que no siguin les de servir els espanyols perquè vegin protegits els seus drets”. El nou mitjà arrenca amb una setantena de periodistes, alguns repescats d’El mundo, els quals nodreixen els càrrecs direc-tius i amb una inversió inicial de 18 milions d’euros, dels quals 5,6 han estat aportats per Ramírez procedents de la seva in-demnització d’acomiadament d’El mundo, que arriben als 10 milions amb les aportacions de familiars i altres fundadors. a banda, hi ha 3,6 milions aportats per 5.600 micromecenes (el rècord recaptat per un mitjà de comunicació en una campanya de crowdfunding), i la resta procedeixen de diferents grups in-versors (entre els quals Spainmedia magazines, el grup hoteler lopesan o la institució Educativa SEC) amb al voltant d’1 milió cadascun. més informació a la secció “anàlisi”. (d’aEC)

axel springer tanca el bild a tots els que fan servir bloquejadors d’anuncis

“a grans mals, grans remeis. Si vostè no vol rebre anuncis, no pretengui gaudir de continguts gratuïts”. Si fa no fa, aquesta po-dria ser la resposta que aquests dies dirigeix axel Springer als usuaris que han instal·lat bloquejadors d’anuncis en els seus navegadors web. la companyia editorial alemanya és el primer gran grup europeu que respon al que representa actualment la major amenaça del negoci en línia per als mitjans de comuni-cació. mesos enrere van fer una cosa semblant els serveis web de Hulu i The Washington Post als Estats units.

Els adblockers són unes aplicacions que impedeixen l’accés de la publicitat en línia a les pàgines webs, blocs i mitjans de comunicació. d’aquesta manera, els usuaris que descarreguin i instal·lin aquest tipus de programari en els seus dispositius, rebrien els continguts del web “nets” de tot tipus d’anuncis.

davant aquesta amenaça a la sostenibilitat dels mitjans, axel Springer ha començat a prohibir l’accés al seu diari sensacio-nalista Bild a tots aquells lectors que utilitzen algun tipus de




programari bloquejador de la publicitat. Springer ha explicat que començarà a demanar als visitants de Bild la desconnexió del adblocker o bé pagar una quota mensual de 2,99 euros per poder navegar per la seva pàgina web lliure de publicitat. “Qui no s’apagui el adblocker o no pagui no podrà llegir el Bild”. (d’El Economista)

twitter retallarà 336 llocs de treball després d’assumir que l’èxit mediàtic no és l’empresarialL’èxit mediàtic de Twitter no troba el seu reflex en els comptes de l’empresa. El consell d’administració de lapuntocom va apro-var dimarts una retallada de fins a 336 llocs de treball, el que representa gairebé el 8 per cent de la seva plantilla global, en el marc del pla de reestructuració posat en marxa per la xarxa social de microblogging per a buscar una major eficiència i crei-xement. la companyia ha indicat en un comunicat a la Borsa dels Estats units (SEC) que aquesta reestructuració forma part d’un pla general per centrar-se en els seus productes priori-taris i impulsar l’eficiència en tot el grup. Així mateix, la xarxa social ha explicat que la seva intenció és reinvertir els estalvis

aconseguits amb aquest pla en les seves àrees centrals per tal d’impulsar el seu creixement.

Twitter estima que la despesa total per reestructuració estarà entre els 4.390.000 i els 13.170.000 d’euros i s’inclouran en la seva major part en el trimestre finalitzat el 31 de desembre de 2015. a més, els ingressos i l’ebitda ajustat del tercer trimestre estaran en línia o per sobre de les seves previsions anteriors. (d’El Economista)

alberto Álvarez, director de oJD interactiva

información y Control de Publicaciones, Sa, empresa participa-da per anunciants, agències i mitjans, que realitza el control del tiratge i difusió de les publicacions periòdiques així com dels mitjans a internet mitjançant les seves marques oJd, PGd i oJd interactiva, ha nomenat alberto Álvarez nou director de oJd interactiva reportant al director general, manuel Sala.

alberto Álvarez és tècnic superior en administració de Siste-mes Informàtics i Microsoft Certified Systems Engineer (MSCE)




i especialista en gestió de continguts digitals. Es va incorporar a l’àrea de sistemes d’oJd l’any 2000 i ha anat assumint di-ferents responsabilitats en l’empresa ocupant en l’actualitat la direcció de Sistemes i Projectes.

oJdinteractiva és la marca d’información y Control de Publica-ciones per als serveis de la societat de la informació i alberto Álvarez es fa càrrec d’aquesta divisió que certifica el trànsit re-gistrat per llocs web que desitgen acreditar la seva difusió. En l’actualitat oJd interactiva audita 360 mitjans online (llocs web, newsletter, etc.) en diversos països.




el culte a la publicitat està sobrevalorat, el veritable Déu és el brandingPer millward Brown

la fórmula perfecta per al creixement i l’èxit d’una marca és la combinació en la seva justa mesura d’una identitat coherent i una publicitat eficaç i per descomptat, la inversió en aquesta última sense tenir consolidada una personalitat de marca és totalment inútil i així ho demostren les dades.

un estudi elaborat per millward Brown BrandZ ha analitzat a les 100 marques més grans del món al llarg de 10 anys i els resul-tats són com a mínim curiosos. i és que, aquelles marques que

són percebudes pels consumidors com a creadores de bona publicitat, però menys eficaços en el branding, han augmentat el seu valor un 27%. no obstant això, per aquelles la imatge de les quals és no només destacar en publicitat sinó també en branding, van incrementar el seu valor fins a un 168%. aquestes conclusions mostren que el creixement d’una mar-ca depèn en gran mesura de la seva eficàcia publicitària però sustentada per una sòlida estratègia de branding. i això pot fer canviar el repartiment dels pressupostos dels marketers. Fins ara, les més grans inversions es feien en publicitat i, encara que segueix sent una part essencial de l’estratègia de màrqueting, invertir el necessari en branding pot fer estalviar molts diners en campanyes. És un element clau que no és negociable i per tant, ha de ser el primer a tenir en compte en qualsevol pla estratègic de les marques.

PuBlICItAt I MÀRQuEtING



A més, l’estudi confirma que els menors costos que suposa el branding suposen majors taxes de retorn de la inversió en aquelles marques que inverteixen grans pressupostos en mi-tjans. Per tant, en comptes d’invertir la totalitat del pressupost en publicitar-se en els mitjans i obtenir un creixement del 27% seria millor opció invertir un 5 o 10% en branding i la resta en publicitat de manera que, amb un canvi imperceptible, es pot arribar a nivells de creixement de fins al 168%. Sens dubte, una estratègia molt més efectiva.

Ja no hi ha excuses, el branding és important, també la publi-citat però una inversió feta amb el cap pot fer que el retorn es multipliqui per deu amb tan sols uns petits canvis. És hora de equilibrar els plans d’inversió, en cas contrari les marques per-dran l’enorme poder d’efectivitat que proporciona la combinació de branding i publicitat.

“una de les primeres preguntes que la gent es fa en veure els últims resultats BrandZ™ és com fer marques que construeixin aquest valor? Sabem pels nostres 40 anys d’investigació que una marca d’èxit es compon de tres components clau. Com de rellevant o significatiu pot ser una marca en les nostres vides; el diferent que és per als competidors; i com coneixem una marca

i arriben a confiar-hi. Aquest tema l’examina amb més detall el cap dels analistes, nigel Hollis, en el seu article a la pàgina 40 de l’estudi Brand Z Top que El Butlletí de l’associació ofereix gratis CliCanT aQuÍ

La compra programàtica de publicitat creixerà més del 34% a espanya la compra programàtica de publicitat a internet viurà una im-portant explosió en els propers mesos. la raó fonamental és la seva capacitat per oferir a les marques audiència qualificada en comptes de simplement espais, el que es tradueix en una major eficàcia que permet a les companyies optimitzar els seus pressupostos i augmentar la seva Roi. aquestes són les pre-visions amb les que treballa digilant, companyia líder mundial de compra programàtica de publicitat en temps real a internet.

l’any 2016 serà clau per al desenvolupament i creixement de la compra programàtica digital. Rafael martínez, country manager de Digilant Espanya, explica que “fins ara hem viscut en una fase de prospecció en la qual el mercat s’ha mostrat receptiu per escoltar i aprendre sobre el funcionament i els avantatges


http://www.amic.media/media/files/file_352_851.zip



d’aquest sistema de compra de publicitat; ara, un 70% dels anunciants ja han testat els seus resultats, les agències treba-llen amb ella i, tot i que estem lluny de les xifres d’un mercat madur com el dels Estats units, les nostres dades preveuen un enorme desenvolupament tant en països europeus com a llatinoamèrica “.

Segons les dades de digilant, la compra programàtica cobrarà un major protagonisme en l’estratègia publicitària digital gràcies a les avantatges que aporta, com ara una elevada qualificació de l’audiència a través de les eines de data Science, realitzar tant una comunicació personalitzada amb l’usuari , a qui es pot impactar en el moment de compra, com multitudinària, o per-metre a les marques estendre les seves campanyes a milers de suports. (de media-Tics)

La publicitat en premsa prestigia els anunciants

El periodista Josep m. Bernils va participar, la setmana pas-sada, en un dels Esmorzars Empresarials de la XEC, a Figue-res. En el transcurs de la seva ponència, Bernils va exposar

alguns dels criteris a seguir per les empreses i els emprenedors a l’hora de comunicar notícies en premsa en relació amb les se-ves activitats professionals o comercials i quines són les millors opcions per fer publicitat en els mitjans escrits. En aquest sen-tit, va remarcar que una inserció en premsa sempre prestigia i consolida les vendes de l’anunciant, segons diversos estudis, tot i la forta competència dels mitjans digitals. (de Setmanari alt Empordà)

publicis llança la nova campanya per Loteria primitiva

Qui no ha somiat alguna vegada amb tot el que faria si li toqués la Primitiva? aquest instant de glòria, aquest segon, aquest




sospir, aquest pffff ... no se sap què és aquest pffff, però el que està clar és que a qualsevol se li ha escapat alguna ve-gada darrere del “Si em toca la Primitiva ...”. Bé, i hi ha una altra cosa que també està clara, però que és millor descobrir-la veient l’espot.

aquesta és la idea que planteja la nova campanya de Publicis per a loteries i apostes de l’Estat. El característic to d’humor de la Primitiva torna a sorprendre i convida de nou a imaginar que els somnis més desitjats es poden fer realitat jugant a la Primi-tiva. un cop més la campanya s’inspira en la quotidianitat, en el dia a dia de les persones que de tant en tant fantasiegen amb que els toca la Primitiva. una sola onomatopeia pot expressar aquesta sensació, i resumir tot el que faria ... “Si em toca la Primitiva, PFFFFFFFF”. Perquè no tenim somnis barats.

la campanya, que està on air des del 8 d’octubre, compta amb un espot, dues falques de ràdio, exterior, premsa i campanya display. (de Periódico Publicidad)

connect és la nova campanya de Lola per a seat

Seat i lola han llançat una nova campanya basant-se en la necessitat de l’ésser humà d’estar connectat i la compan-yia dóna així un pas més cap a l’excel·lència tecnològica en automoció. Seat Connectapp és una aplicació desenvolupa-da per l’empresa automobilística juntament amb Samsung i preinstal·lada en el smartphone que es subministra amb els models de la gamma Connect.

La campanya es composa de tres espots; ‘Mother’, ‘Unexpec-ted’ i ‘Keys’, dos per al model ibiza i un per al model león. En ells es mostren situacions quotidianes en què la nova tecnolo-gia que Seat incorpora als seus automòbils facilita la comuni-cació, fins i tot quan estàs conduint. Perquè l’estat natural de la gent és estar connectat.

a més, Seat Connectapp introdueix millores en la tecnologia dels models de la companyia, de manera que els usuaris po-dran escoltar els missatges de la seva bústia i actualitzacions a les xarxes socials en veu alta i respondre a través del dictat.




També és possible controlar funcions mitjançant simples ges-tos. la campanya de publicitat també comptarà amb CRm, co-municació digital, social media, activacions, outdoor i material gràfic. (d’Interactive)

equmedia es fa càrrec un any més de les campanyes online de correus

Equmedia, l’agència de mitjans independent d’Espanya, ha guanyat un any més el concurs per gestionar les campanyes publicitàries de Correus. aquesta campanya, que es desenvo-luparà fins al 31 de desembre de 2015, té com a objectiu comu-nicar les àrees de Paqueteria, Comandia, i productes digitals.

Celia Caño, directora general de Equmedia, opina: “Treballar un any més amb Correus és una gran satisfacció. Els resultats de l’any anterior van ser excepcionals i el nostre objectiu per a aquest any és repetir l’èxit, aportant tot el know how digital adquirit durant l’anterior etapa amb el servei de paqueteria de Correus ens ajudarà a comprendre millor els reptes del dia a dia d’un sector en expansió”. (de Periódico Publicidad)

plàtan de canàries tria omD com a agència de mitjans

aSPRoCan (associació de Productors de Plàtan de Canàries) ha decidit comptar amb omd per potenciar la presència de Plàtan de Canàries en mitjans. l’experiència de omd en el sector alimentació, el seu adn creatiu, el seu coneixement del consumidor i la seva proposta basada en reforçar sinergies i activar les palanques de planificació i optimització adequades, han estat elements a favor d’omd per ser l’adjudicatària del concurs de mitjans de aSPRoCan en què recentment van par-ticipar algunes de les agències més importants del sector.

amb aquesta incorporació, l’agència potencia la seva experièn-cia dins el competitiu sector del gran consum, amb un equip expert en generar desig cap a les marques amb l’objectiu d’augmentar la demanda i incrementar els resultats de negoci. (de Periódico Publicidad)




equmedia guanya el compte de nintendo

Equmedia ha guanyat el concurs per a la gestió de les campan-yes en mitjans de la multinacional de videojocs japonesa nin-tendo. l’adjudicació s’ha produït després de la celebració d’un concurs que es va perllongar durant el passat estiu. El compte estava en mans de mindshare Spain.

Equmedia s’encarregarà del desenvolupament global de les campanyes en mitjans de nintendo per a tota la seva gamma de productes. El compte serà manejat per un equip multidisci-plinari liderat per Rubén lópez, media manager (paid i owned) en nintendo, i Gustavo Viúdez, director de serveis al client de Equmedia. (d’El Publicista)

campanya del nou trajecte d’ave madrid-palencia-Lleó

m & C Saatchi madrid ha estat l’agència encarregada de re-alitzar la campanya publicitària per anunciar el llançament de

la línia de aVE madrid-Palencia-lleó. Titulada “aVE a lleó”, la campanya descriu els avantatges de la reducció del temps i el preu del viatge i destaca la idea que l’alta velocitat de Renfe permet viatjar de manera més ràpida i beneficiosa. Els suports escollits per a la campanya inclouen premsa nacional i regional, ràdio, banner i exterior digital. (d’El Publicista)




La indústria de les revistes uneix forces per garantir resultats en la publicitat impresaPer marketing directo

d’un temps ençà, la indústria de les revistes cada vegada ha es-tat més enfocada en el seu abast digital i en la millora d’aquesta àrea. Però ara, diversos actors d’aquest sector estan posant en marxa una nova jugada conjunta en un intent per contrarestar els anys de disminució de vendes dels anuncis impresos.

així, per exemple, acaba de nèixer “Print magazine Sales Guaran-tee”, un programa amb el qual la indústria es compromet a garantir que les pàgines publicitàries aconseguiran resultats de vendes per

a les marques. altrament, si els resultats no es materialitzen, a canvi li donaran espai publicitari gratuït o un reemborsament.

darrere d’aquest programa es troba el cap de l’associació que acull els actors del sector, association of magazine me-dia (mPa). Els seus membres inclouen, entre d’altres, Time inc., Conde nast, meredith Corp, o Hearst magazines, encara que l’entitat ha rebutjat identificar els editors que són part del programa i s’ha limitat a dir que arriba al 75% dels lectors de revistes americanes, abans no desembarqui a Europa. Porta-veus de Time inc. i de Condé nast ja han revelat que les seves empreses estan participant, mentre que la resta encara no s’ha pronunciat per confirmar ni desmentir res.

“Tenim confiança en el nostre producte, el seu futur i el paper únic que les revistes impreses juguen en el nostre ecosistema multiplataforma per impulsar el Roi i elevar les vendes de les marques dels anunciants”, va dir Stephen lacy, president i CEo de meredith Corp i president de la junta directiva de mPa.

El programa està destinat a contrarestar el llarg declivi de con-sumidors de revistes en les pàgines d’anuncis, que des de 2005 no veu un increment anual.

NOVES EINES



publicitatun anunciant pot rebre un nova garantia si el producte que està promocionant ve d’una categoria com a aliment envasat, una àrea en la qual empreses d’investigació externa com nielsen segueixen molt de prop. l’anunciant també ha de comprar su-ficients pàgines per arribar a l’equivalent a 150 punts de rating bruts entre els consumidors adults durant més de 12 mesos, així com que ha de posar en marxa amb l’editor una campanya més gran que l’any anterior.

una eina per als periodistes de salutEls periodistes que tracten temes de salut poden ser més precisos en els seus in-formes il·lustrant-ne els con-tinguts, per la qual cosa po-den fer ús d’una bona eina, Biodigital, una startup de modelatge del cos humà en

3d, que acaba d’alliberar la seva aPi per al públic. En els últims dos anys, la startup amb seu a nova York ha treballat en estre-ta col·laboració amb més de 100 organitzacions que inclouen

tots els sectors de la salut per adaptar el cos humà a la realitat virtual, i comprèn 7.000 objectes modelats a mà.

l’aplicació ens demana registre, però ho podem fer amb el nos-tre compte de gmail o de Facebook, també. un cop acceptada, s’obre l’aplicació, amb el sistema locomotor esquelètic. un cop allà, ens permet triar, a la dreta, l’aparell o sistema concret que vulguem visualitzar. “Hem vist el profund impacte que la tecno-logia 3d ha tingut als videojocs durant els últims 15 anys, i més recentment en els geonavegadors i com naveguem el planeta terra”, diu el fundador de Biodigital Frank Sculli. Segons la seva opinió, té molt de sentit representar el cos humà en aquest for-mat des d’aquesta eina, entre d’altres raons perquè permet triar aparells o sistemes, diversos: així podem visualitzar quin és l’ordre que tenen, quin òrgan queda en posició frontal o dorsal, on... quina relació guarden amb el sistema locomotor... Podem seleccionar òrgans, per veure la seva forma, la seva disposició i estructura. Permet seleccionar per sexes, molt útil en el cas del excretor i reproductor, etc. (d’Enlanubetic)

NOVES EINES



Digital advise llança una solució per optimitzar les inversions publicitàries en mitjans

la consultoria digital advise ha llançat una solució de customer journey i atribució dirigida a optimitzar les inversions publici-tàries dels anunciants en mitjans digitals i convencionals. la consultora desenvoluparà i comercialitzarà aquest servei en exclusiva per a Espanya i latam, després d’haver arribat a un acord amb l’empresa adClear, especialitzada en el desenvolu-pament de solucions tecnològiques de màrqueting i publicitat.

Segons els seus promotors, el servei es diferencia d’altres so-lucions en que és independent, i en què es basa en les dades

reals del cicle de conversió consumidor (customer journey) i no en simulacions. El model d’atribució és holístic i té en compte no només clics sinó també les impressions publicitàries, i ofe-reix prediccions i lògiques sobre la qualitat de l’usuari i la seva probabilitat de convertir. una altra funció destacable de la solu-ció és la seva capacitat d’atribuir valor publicitari tant als mitjans online com als mitjans offline. (d’IpMark)

Whatsapp oferirà l’opció de “destacat”

Ja fa un temps que Whatsapp, en el seu afany per presentar cada vegada més funcionalitats des que Facebook el va com-prar i va començar el seu creixement, presentava l’opció de marcar un missatge com no llegit. aquesta opció permetia als

NOVES EINES



que tenen més missatges que minuts té el dia en el seu telèfon que puguin “deixar per a un altre moment” el llegir aquells que realment els interessen. ara es fa un pas més enllà, i es perme-trà assenyalar aquell missatge que no volem que s’oblidi com destacat.

Encara és una opció en proves que no ha arribat als usuaris ja que s’estan fent testers interns. no se sap ni com s’adaptarà la interfície a aquesta nova opció, ni de quina manera es podran destacar aquests missatges. Però se sap que és una de les prioritats que l’aplicació de missatgeria instantània està desen-volupant per facilitar-li el treball diari que suposa llegir totes les notificacions que infesten el telèfon.

a més d’això fa uns dies vam conèixer una altra notícia que mostra l’interès que té Whatsapp en facilitar-nos la vida. Fins al moment totes les còpies de continguts que rebíem a través dels nostres xats havien de ser emmagatzemats de forma manual on volguéssim, inclòs en el núvol. ara, Whatsapp s’alia amb dri-ve i permet que tot es pugi de forma automàtica per accedir-hi des de qualsevol lloc. això ens permetrà recuperar ràpidament tot allò que envaeix els nostres grups i, també, les converses. (de uniónmòvil)

recerca avançada a twitter

myne és una eina dissenyada per ioS que promet introduir l’usuari en una experiència de recerca força dinàmica i senzilla, però precisa per trobar el que realment es necessita. l’app tro-ba el contingut que la gent prefereix i també té un filtre de llistes, tendències i línies de temps. la plataforma té opcions clares per rescatar els gustos o trobar les frases correctes.

Es poden trobar tuits de diversos usuaris. Es poden persona-litzar els filtres pels favorits, retuits, contingut multimèdia, en-llaços i etiquetes. Els missatges que reben resposta també es poden revisar per no perdre el context dels continguts. a més, és possible revisar les dades d’acord amb la seva localització.

l’eina és gratuïta, però algunes funcions són de pagament. Es pot descarregar CliCanT aQuÍ (de C. de P.)

NOVES EINES

http://itunes.apple.com/app/id912945428



netcom 2015, la 5a edició de networking de Dircom catalunyaPer dircom i aEC

Empatia, claredat, col·laboració, admiració, fonamental, pont... amb paraules claus adreçades als dircoms va arren-car nETCom 2015, la cinquena edició d’aquesta trobada de networking que organitza dircom Catalunya a l’antiga Fàbrica Estrella damm, a Barcelona. Paraules que van destacar impor-tants protagonistes de dinars al mandarin oriental i esmorzars de l’iCaB en els vídeos que resumeixen els seus missatges i que han estat escoltats en l’acte institucional, aquest cop amb el professor d’Economia Josep maria Gay de liébana com a ponent convidat.

nETCom 2015 també va ser l’acte en què s’han fet dos des-tacats anuncis per part del president de dircom Catalunya, Jordi Garcia Tabernero. El primer ha estat la presentació de la Col·lecció dircom de l’Editorial uoC amb els tres primers títols ja a la venda i dels que dircom Catalunya ha aportat un: la Història de la Comunicació Corporativa a Catalunya.

i, com a part del procés de maduresa de l’associació a Catalunya, Jordi Garcia ha anunciat un canvi de junta directiva, després de vuit anys al capdavant de l’actual a la propera assemblea extraor-dinària electoral de març de 2016, després d’haver esgotat tres mandats fins a fer de Dircom Catalunya un referent en el sector.

García Tabernero va recordar que en el decurs d’aquest anys com a president de dircom Catalunya la tasca del director de

COMuNICACIÓ EStRAtÈGICA



comunicació ha canviat i s’ha fet més complexa degut a un canvi radical en el paradigma clàssic de la comunicació. “Tot això propiciat per l’aparició de nous mitjans de comunicació de masses –és a dir, internet o les Xarxes Socials- que nascuts a l’escalf de les noves tecnologies han universalitzat l’accés a la informació, l’han fet instantani i, a més, bidireccional, donant al receptor la capacitat d’intervenir en el procés d’emissió i gene-ració d’informació. Tot això ha fet perdre capacitat d’influència als mitjans convencionals –és a dir, han perdut gran part de la capacitat de marcar “l’agenda setting” de la vida pública de les societats-, sent especialment greu en el cas dels mitjans impresos.”

“Entre els canvis que també condicionen el nostre dia a dia del dircom i el de les nostres organitzacions --deia García Ta-bernero- hi ha el paper de la societat, els ciutadans de la qual reclamen un paper més actiu davant la feblesa dels governs, de les administracions, dels partits polítics i de les mateixes corporacions empresarials que han vist com –de manera justa en alguns casos o injusta en d’altres- la crisi econòmica i els escàndols els feien minvar la confiança que s’havia dipositat en ells. Per poder garantir la sostenibilitat de les nostres organitza-cions –que cada cop estan sota un lupa de més augments- ja

no és suficient amb fer la feina ben feta sinó que cal recuperar valors que la gent entengui i els senti com a seus: transparèn-cia, confiança, ètica, honestedat, moral, bé comú... paraules i conceptes que els dircom hauríem de ser capaços d’incloure amb força als manuals de gestió de les empreses i organitza-cions on treballem.”

reptes dels DircomPer montserrat Tarrés, presidenta de dircom Espanya, la nETCom 2015 ha estat especial. Encara que sempre ha parti-cipat en aquesta trobada emblemàtica, per primera vegada “ho faig representant un col·lectiu de luxe”, ha emfatitzat. En la seva intervenció, Tarrés va fer incís en els principals reptes als quals s’enfronta l’associació: d’una banda, el desenvolupament i la consolidació territorial i, de l’altra, la consolidació internacional, no de l’associació, sinó de les oportunitats per als associats, traduïdes en “reputació per les nostres empreses, noves possi-bilitats en l’ocupació, noves oportunitats de negoci, d’intercanvi i formació i de networking”.




en marxa a bcn l’european creativity Festival

des d’ahir, dijous, és en marxa el 2n European Creativity Fes-tival, al disseny Hub de Barcelona. l’esdeveniment, organitzat per l’art directors Club of Europe (adCE), reuneix en aquesta cita anual a alguns dels talents creatius, el món del disseny i de la publicitat, més importants del continent.

amb una programació de tres dies que abasta conferències, xerrades, demostracions, exposicions i sessions de networking, el festival finalitzarà amb un fermall d’or al revelar, en una gala especial, els guanyadors de la 24a edició dels premis adCE awards 2015, també denominats Best in European design and advertising awards.

Es pot obtenir més informació, horaris i claus de l’esdeveniment mitjançant el web de l’organització: http://www.europeancreati-vityfestival.com/. (d’aEC)

bibliorevistes 2015, tres mesos d’activitats de les revistes a les biblioteques públiques del país

aquest dijous engega la segona edició del programa Bibliore-vistes que porta les revistes de l’aPPEC a la Xarxa Pública de lectura

En total es faran 24 activitats des del 15 d’octubre fins el 17 de desembre a 24 biblioteques diferents del país

l’aPPEC impulsa aquestes activitats amb el suport del depar-tament de Cultura de la Generalitat coincidint amb l’any de les Biblioteques

l’aPPEC i el departament de Cultura promouen les activitats dels editors de revistes a les biblioteques públiques del país. Participen en aquest projecte Cuina, descobrir, El Temps, En-derrock, l’avenç, Piu – Piu, Sàpiens, Súpers i 440 Clàssica que protagonitzaran les activitats a les biblioteques. S’han progra-mat un total de 24 actes a 24 biblioteques del 15 d’octubre al 17 de desembre.


http://www.europeancreativityfestival.com/

http://www.europeancreativityfestival.com/



aquest dijous es farà el primer dels actes a la Biblioteca Pú-blica Comarcal de móra d’Ebre amb el director de la revista descobrir, Joan morales, amb el títol d’El País de les emocions. aquesta xerrada – presentació es farà també el 5 de novembre a la Biblioteca municipal del Pont de Suert i el 17 de desembre a la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca del Penedès.

El 23 d’octubre Súpers mostrarà com es fa la revista a la Biblio-teca Central de Terrassa, el 30 d’octubre ho farà a la Biblioteca municipal de Cambrils i l’11 de desembre a la Biblioteca Carles morató de Solsona amb la coordinadora de la revista, Cecília lorenzo. d’altra banda, la directora de Sàpiens, Clàudia Pujol, serà a la Biblioteca Julià Cutiller de llagostera el 29 d’octubre per parlar d’Els pilars de Sàpiens: divulgació, recerca i identitat nacional. la mateixa xerrada es farà l’11 de novembre a la Bi-blioteca El Clot – Josep Benet de Barcelona i el 26 de novembre a la Biblioteca la muntala de Sant Vicenç de montalt.

Per als més petits de casa, la revista Piu-Piu ha preparat el ta-ller infantil Penja’t el Piu-Piu que es podrà veure el 31 d’octubre a la Biblioteca Sant agustí de la Seu d’urgell, el 30 de novem-bre a la Biblioteca de Viladecans i el 2 de desembre a la Biblio-

teca Sant antoni – Joan oliver de Barcelona.

la gastronomia també serà present en aquest cicle d’activitats de la mà del director de la revista Cuina, Josep Sucarrats, que parlarà de Revistes que es mengen el 3 de novembre a la Bi-blioteca Sofia Barat de Barcelona, el 5 de novembre a la Bi-blioteca del Fondo de Santa Coloma de Gramenet i el 27 de novembre a la Bibliotèca Generau de Vielha.

la música té el seu espai al programa amb les revistes 440 Clàssica i Enderrock. El director de 440 Clàssica, Jordi martí, parlarà de les mil i una vides de Xavier Cugat el 4 de novembre a la Biblioteca Gòtic – andreu nin de Barcelona i d’Els nous valors de la clàssica i el jazz a la Biblioteca Ernest lluch de Girona el 17 de novembre i a la Biblioteca Central Tecla Sala de l’Hospitalet el 9 de desembre.

Per la seva banda, la directora d’Enderrock, Helena morén, serà el 12 de novembre a la Biblioteca Clarà de Barcelona i el 26 de novembre a la Biblioteca Santa Eulàlia de l’Hospitalet per parlar de dones que canten 2015. a Sant Carles de la Ràpita, el redactor d’Enderrock, Joaquim Vilarnau, parlarà de Cançons contra el franquisme a la Biblioteca municipal Sebastià Juan




arbó. El programa el completen l’avenç amb la conversa lite-ratura i història: un viatge amb dickens que faran els editors de la revista, Josep m. muñoz i núria iceta a la Biblioteca munici-pal de lloret de mar el 12 de novembre i a la Biblioteca antoni Pladevall i Font de Taradell el 3 de desembre. Finalment, el director d’El Temps, Vicent Sanchis, parlarà de la nova etapa del setmanari a la Biblioteca Pilarín Bayés de Santa Coloma de Cervelló el 19 de novembre.

L’acpc prepara la segona edició del Dia de la premsa comarcal

un cop tancat el període d’inscripcions per participar en el con-curs per a la selecció del logotip que servirà d’imatge del 35è aniversari de l’aCPC (associació Catalana de Premsa Comar-cal), el jurat del concurs va fer la selecció dels quinze dissenys finalistes, dels quals en va sortir el guanyador. El nom del pre-miat es donarà a conèixer el proper 13 de novembre durant la celebració de la segona edició del dia de la Premsa Comarcal.

El dia de la Premsa Comarcal va ser instaurat l’any passat per l’aCPC amb la intenció de reivindicar un model de comunicació

que genera 2.500 llocs de treball a tot el país i compta amb més de 130 capçaleres de paper i digitals. la segona edició de la diada es farà a la Sala moragues del Centre Cultural El Born, de Barcelona, entre les 11 del matí i les 3 de la tarda, comptant amb diverses ponències, presentacions i una taula rodona. (d’aEC)

igualada crea un grup de joves corresponsals per arribar als adolescentsEl departament de Joventut de l’ajuntament d’igualada engega el projecte de Corresponsals de La Kaserna, que definirà un grup de joves que rebran una beca per dur a terme la tasca d’informadors i dinamitzadors entre els joves de la ciutat. En aquest projecte hi participaran onze nois i noies, becaris de 3r i 4t d’ESo, representants de l’institut Pere Vives Vich, l’institut Joan mercader, l’escola anoia i l’acadèmia igualada.

aquests joves hauran de passar un procés de selecció i re-bran una formació sobre eines comunicatives, de lideratge i d’elaboració de projectes. després, començaran a dur a terme




les seves tasques de difusió als respectius centres i de proposi-ció de noves iniciatives, dirigides al col·lectiu de joves de la ciu-tat. des de la Kaserna es valora molt positivament la primera fornada de joves corresponsals, que va actuar el curs 2014-2015. (de Regió 7)

Ja es coneixen els premis Gabinets de comunicació

la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social ha guanyat el premi al millor Pla de Comunicació dels setens guardons Gabinets de Comunicació per la campanya “Tu formes part de la solució”, segons ha informat el Col·legi de Periodistes. la millor Estra-tègia de Comunicació interna ha estat per l’agència CatPress, serveis de comunicació pel pla “Com combatre la síndrome me n’assabento abans al forn que a la feina” per a la Fundació Hospital Sant Bernabé, de Berga. El premi al millor Portaveu ha estat per a Belén Giménez, responsable de comunicació de la Fundació Banc dels aliments de Barcelona. En total, onze candidatures concorrien a la convocatòria dels premis.

l’objectiu d’aquests guardons és reconèixer i impulsar la tasca dels gabinets de comunicació i dels professionals que hi treba-

llen, així com fomentar els esforços del sector privat i públic per donar accés a una informació veraç i útil. Els premis es convo-quen i s’atorguen cada any tenint com a referència el manual de Bones Pràctiques elaborat pel grup de treball dels Gabinets de comunicació. Els premis es lliuraran el pròxim 30 d’octubre, al Viver del Rec, igualada. (d’aEC)

nomenaments al diari Levante-emvEditorial Premsa Valenciana, a proposta del director de levan-te-EmV, lluís Cucarella, ha aprovat diversos nomenaments i reestructuracions en el diari, amb els que el diari líder a la Co-munitat Valenciana manté la seva aposta per la modernització i la qualitat dels seus continguts i segueix fent front amb ga-ranties a les noves exigències dels lectors. així, s’ha creat una nova macroàrea informativa sota la qual queden englobades les seccions de Cultura, Societat, Televisió i Panorama, així com el suplement literari Postdata, la revista la Cartellera i al-tres suplements culturals. Joan Carles Martí, fins ara redactor en cap d’Esports, passa a ser el responsable directe d’aquesta gran macroàrea.




al capdavant d’Esports queda ara Pau Fuster, que venia exer-cint com a cap de Futbol. a partir d’aquest moment, assumeix la responsabilitat de dirigir tota l’àrea esportiva del diari. El direc-tor del diari també ha nomenat a alfons Garcia cap de la secció de Cultura. la periodista laura Ballester passa a responsabi-litzar-se de l’àrea de tribunals, després d’haver cobert aquests últims anys amb una gran solvència l’àrea d’infraestructures. així mateix, el periodista José Serra afegeix infraestructures a la informació de medi ambient de la qual ha estat responsable màxim amb gran coneixement.

En els últims mesos, levante-EmV, entre altres iniciatives, ha ampliat la seva oferta informativa al lector amb, per exemple, la creació d’un suplement especial d’Esports tots els dilluns amb les notícies i articles d’opinió de destacats col·laboradors i amb la creació d’una gran secció de València amb cobertura barri a barri, reportatges, entrevistes als seus protagonistes i cròni-ques polítiques. (d’aEC)




ana pastor ressalta el paper de la professió periodística i la seva “responsabilitat”Per Europa Press

la ministra de Foment, ana Pastor, ha ressaltat aquest dimarts el paper de la professió periodística en una societat democràti-ca, i ha apel·lat a valors com la integritat, la independència, la veracitat i la responsabilitat com a indispensables per traslladar la informació a la societat.

En la inauguració de la iii Jornada de mitjans de Comunicació, celebrada al Port de Tarragona i organitzada per la Federació

d’associacions de Periodistes d’Espanya (Fape) i el Consell de la informació de Catalunya, ha subratllat la “gran responsabili-tat” del periodisme davant de la societat.

La ministra ha afirmat que cal una informació veraç, independent, ràpida i eficaç, perquè si aquesta no té lloc “se substitueix per una altra que no coincideix amb la realitat”, i ha remarcat que la con-tribució dels mitjans és indispensable com a garantia del dret a la llibertat i que el dret a la informació és un pilar de la democràcia.

Pastor ha explicat que els mitjans de comunicació han hagut d’afrontar els últims anys la transformació dels mitjans tradicio-nals, els estralls de la crisi econòmica que “ha impactat” també en la comunicació i el paper creixent de les xarxes socials.

la ministra ha subratllat que, davant d’aquells que predicaven la mort de la premsa, aquesta segueix cada dia als quioscos acompanyats de la seva edició digital, i que els mitjans han d’adaptar-se als canvis tecnològics.

“experiència i saber fer”Metgessa de professió, ha afirmat que no creu en l’”autoprescripció” quan es parla de la democratització de la in-

EN PROFuNDItAt/ lA CRÒNICA



formació, ja que considera que és important la figura del profes-sional, que és qui millor pot explicar què, quan i on ha passat un fet.

“Comunicar requereix d’experiència i saber fer”, ha sostingut Pastor, per a qui això passa per un aprenentatge, l’estudi i la tasca diària, a més de tenir uns professionals honestos i com-promesos.

Parafrasejant el títol de les jornades, “les fronteres del perio-disme”, la ministra ha afirmat que no cal sobrepassar les fron-teres de l’ètica, i ha considerat que, com en la política, hi ha d’haver un espai diàfan i de transparència en l’exercici: “Quan no hi ha veracitat ni transparència, no hi ha diàleg”.

Dir la veritat “tot i que dolgui”Ha explicat que ella, des que està al capdavant del ministe-ri, ha procurat dir la veritat “tot i que dolgui”, explicant en què s’inverteix i per què, el que s’ha invertit en infraestructures o el paper dels ports en l’economia espanyola. En aquest sentit, ha exemplificat els ports com el de Tarragona com a referent i “porta d’entrada i sortida” d’Espanya, líder en exportacions i en turisme.

La presidenta de Fape, Elsa González, ha afirmat que la crisi ha debilitat la independència de la informació, i ha advocat per lluitar per aconseguir la dignificació de la professió per part de la societat, una afirmació que la ministra ha parafrasejat as-senyalant que és vital un “periodisme responsable, respectuós, respectat i dignificat per la societat”.

El president del Port de Tarragona, Josep andreu, ha ressaltat la importància dels mitjans de comunicació i també ha aprofi-tat per recordar les “necessitats” de la infraestructura com és l’ample europeu de via i la a-27.

“reculada”El president del Consell de la informació de Catalunya, Roger Jiménez, ha alertat de la “clara reculada” de la llibertat de prem-sa a Europa i ha advocat per un periodisme amb la deontologia com a centre.

En una taula rodona posterior a la inauguració, el periodista Ca-simiro García-abadillo ha alertat que els últims anys s’ha produït una “reducció d’espais de llibertat” en els mitjans, i que la crisi ha tingut un impacte important en el periodisme d’investigació.

EN PROFuNDItAt/ lA CRÒNICA



publicitat 3.0, la que va més enllà...Per Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya

És ben cert que avui dia estem vivint un context molt voluble, i el constant avenç tecnològic ens condiciona dia a dia com a publicitaris, fent-nos adaptar als nous suports i canals.

El missatge en publicitat pot ser sempre el mateix, però avui dia el que ha canviat no és el QuÈ, sinó el Com. Com arribem...? a través de què?, i com ho hem de fer perquè el missatge arribi amb èxit?

el que de veritat es busca i necessitema causa de tots aquests canvis socials, les noves tendències en màrqueting ja estan creant i perfeccionant una publicitat cada

vegada més emocional, personalitzada i ajustada a la mesura de les necessitats particulars de cada usuari.El que vol la gent és rebre publicitat i informació cada vegada més rellevant, en el moment i en el lloc adequats.

Per aquest motiu, empreses, gabinets de comunicació, creatius i agències, han de moure fitxa i trencar amb els esquemes que precedeixen la comunicació per tal de ser conscients de la si-tuació i les necessitats reals i així poder oferir el que de veritat es busca: transmetre el missatge de manera que s’aconsegueixi la fidelització dels clients a la vegada que una millora del negoci i les empreses.

“el qui pot canviar els seus pensaments, pot canviar el seu destí”. stephen crane.la publicitat que connecta amb el consumidor ja no està única-ment a la televisió, al diari o la radio; la publicitat 3.0, la publi-citat d’ara, està en els smartphones que tenim a la butxaca, al portàtil amb el qual treballem o a la tauleta que portem sempre a sobre.

Per aquest mateix motiu, extraiem aquesta conclusió: a nous canals, noves maneres de comunicar.

EN PROFuNDItAt/ tRIBuNA



la informació ha de passar a ser més precisa, concisa i im-pactant; ja que els nous dispositius ens limiten molt quant a contingut publicitari en comparació amb un altre mitjà com seria la televisió.

Per aquesta mateixa raó, com la publicitat no pot explotar-se al 100%, per les limitacions dels dispositius, ha d’anar lligada de la relació. la clau és crear un vincle mitjançant la interacció amb els usuraris, sobretot en les xarxes socials. aquesta és la publicitat que funciona i que tots volem.

el nostre presentla publicitat 3.0 es basa en una dinàmica diferent d’actuació, més horitzontal; on les marques, com ja hem dit, no gaudeixen d’espais propis per comunicar, es veuen obligades a participar com ho fan els usuaris comuns. així doncs, la relació marca-consumidor és de tu a tu.

aquesta interacció a través de xarxes socials permet a la marca guanyar personalitat i proximitat. avui en dia, les marques s’han de comportar com les persones.

Es comparteixen moments amb la marca i això genera una ex-periència que desemboca en un vincle. Però no és tan fàcil. Sempre s’ha de buscar una experiència positiva perquè una de negativa pot perjudicar-nos.

un gest tan senzill com és parlar amb el públic de manera real i directa a través d’aquests nous canals es converteix amb un gest molt poderós.

d’aquesta manera, queda completament allunyada la idea de “massa o públics” com a conjunt de receptors passius. Per tant, es crea una nova manera de fer publicitat on aquests no només interactuen amb la marca sinó que molts cops la marca fa pro-tagonista als seus usuaris, els fa partícips en activitats i compta amb el seu suport per generar nous missatges.

Hem de conèixer els usuraris i fer-los nostres, i per a això l’eina perfecta són les xarxes.




les experiències compartides allí i l’opinió de productes i ser-veis ajuden a dibuixar el perfil del target i així també poder crear millors campanyes i estratègies.

més socialla publicitat 3.0 també es coneix com a ‘publicitat social’, atès que les marques volen cridar l’atenció de consumidors amb una comu-nicació que transmeti les seves finalitats com a marca socialment responsable.

i és que en un mercat amb una saturació d’oferta, la qualitat i el preu ja no ho són tot; els consumidors d’avui trien productes i empreses que satisfan les seves necessitats més profundes d’autorealització. Per aquest motiu, les marques han de crear productes, serveis i cultures corporatives que respectin i reflecteixin les del consumidor.

la publicitat 3.0 és una publicitat social i educativa que ha d’oferir molt més que un simple producte. Cal fer una mica més i alguna cosa diferent del que sempre s’ha fet. Ha de crear rela-ció amb el consumidor anant més enllà.

ara o maila publicitat 3.0 és molt més que proporcionar l’usuari un accés

ràpid, immediat i en temps real a una experiència directa amb la marca a través de suports digitals.

Té la possibilitat de fer guanyar credibilitat i posicionament a la marca fidelitzant els usuaris amb bons records i experiències.

Ha de ser compresa amb un criteri basat en l’organització i la comunicació, ja que la marca ha de tenir la seva identitat molt ben definida per transmetre-la de la manera correcta i sempre amb prudència.

Un vincle fort, emotiu i ben definit és molt més poderós que qualsevol altra cosa.

la publicitat 3.0 és una publicitat interactiva que es basa en internet però sense perdre mai els conceptes tradicionals com és el de la identitat.

Ja fa uns anys es deia: si no estàs a internet, estàs mort (com a marca). Segueix sent cert, però ja no és suficient amb estar present en el món online. avui en dia gaudim de dispositius de comunicació intel·ligents que, no només ens permeten ser allà, sinó aprofitar el temps que hi estem.




la publicitat, més ben dit els publicitaris, hem de saber vin-cular afectivament les marques amb els consumidors a través d’aquests nous mitjans que, si s’utilitzen bé, permeten donar més vida a la marca i enamorar els usuaris.

independentment, però, hem de tenir present que la publicitat tradicional continua sent l’essència de la comunicació i per a moltes marques encara és l’element més important per crear la seva imatge.

Sabem que, ara per ara, el nostre present com a professionals de la comunicació és la combinació de la publicitat de sempre amb la publicitat 3.0, la qual complementa de manera excel·lent els nous models de negoci i s’adapta al context social que ens envolta.

Però com ja es veu i estem experimentant, res és etern. la so-cietat va evolucionant i va avançant a una velocitat vertiginosa a la qual tots ens hem d’adaptar i seguir el ritme.

la publicitat tradicional, encara rellevant, ha d’estar sostinguda per totes aquestes noves tècniques o mecanismes. Com a pu-blicitaris tenim l’obligació de seguir aquests nous camins que

se’ns presenten i, amb la nostra feina, continuar ajustant les noves necessitats de les marques al nou context.

“Si volem que tot segueixi com està, és necessari que tot can-viï”. El Gatopardo, Giuseppe Tomasi di lampedusa.

Si estimem la nostra professió, hem d’aprendre a ser cons-cients del que ens envolta, no tancar-nos en banda i mirar més enllà amb la creativitat que ens caracteritza com a publicitaris. (article publicat en el núm. 3 de la revista Comunicació 21).




“els polítics i els periodistes es necessiten mútuament”Per david molero / Regió 7

lourdes Torres i marc Sureda han escrit “manual de comunica-ció per a ajuntaments petits (i no tan petits)”, que ha arribat a la majoria dels ajuntaments del país i ja en preparen una edició en castellà per a la resta de l’Estat.

els ajuntaments grossos són més opacs o més transpa-rents Hi ha de tot. no creiem que tingui relació amb la mida dels ajun-taments. Ser transparent o opac respon a una voluntat política dels equips de govern i a una demanda de la ciutadania.

no sé qui deia que una cosa és transparència i una altra exhibi-cionisme. És una forma de dir “transparència sí... però no gaire”.la transparència és un deure que tenen les administracions pú-bliques i un dret que té la ciutadania. El sou de l’alcalde o les seves declaracions de béns, per exemple, s’han de publicar, però no cal fer-ne un banner lluminós. la informació ha de ser accessible de forma clara i ràpida.

quins errors cometen més sovint els petits (i no tan petits) ajuntaments?El principal és la tendència a pensar que als mitjans de comu-nicació només els interessen les “males notícies”. Fins i tot i ha qui té por o certa reticència a parlar amb els periodistes.

algun altre...no saber on, com i a quina hora enviar la informació, bàsica-ment per desconèixer el funcionament dels mitjans.

quina hauria de ser la primera norma d’un bon portaveu?no mentir mai i facilitar la feina als periodistes.

em pensava que era “ocultar allò dolent i exagerar allò bo”.És evident que als portaveus d’una institució els interessa ven-

EN PROFuNDItAt/ ENtREVIStA



dre les coses positives i minimitzar les negatives. la informació sempre és interessada i tots sabem que l’objectivitat no existeix en el sentit més estricte. de totes maneres això no vol dir que la informació interessada no sigui veraç i contrastable.

van presentar el manual a la Diputació de Girona perquè és el paradigma de la transparència?Va creure en el projecte per ser una eina útil per als seus ajun-taments. Podem estar orgullosos de dir que gairebé tots els de Catalunya, 948, disposen del manual.

polítics i periodistes no han de ser mai amics, vaig llegir un cop. Es necessiten mútuament, per tant, cal cultivar i millorar les relacions i establir-les de confiança, atendre’ls quan ho reque-reixin, sigui per un tema agradable o desagradable, i no mentir mai. a un periodista l’enganyaràs un cop, però no dos, i les conseqüències seran nefastes.

EN PROFuNDItAt/ ENtREVIStA



el digital el español en xifres: claus per entendre què suposa el seu llançamentPer Eco inteligencia

“l’esdeveniment mediàtic més esperat dels últims anys a Es-panya”. Així defineix la prestigiosa web “Politico” el llançament del nou diari digital de Pedro J. Ramírez. i és que són mol-tes les expectatives que han posat els lectors en un mitjà que s’autodefineix com a independent i combatiu. Recopilem els números darrere d’aquest projecte que diuen que està cridat a revolucionar la indústria periodística.

- Va batre e El rècord mundial de crowdfunding per a un mitjà de comunicació: 3,6 milions d’euros. això suposa el doble de la quantitat generada per l’holandès “de Correspondent”.

- Pedro J. va aportar 5,6 milions procedents de la seva indem-nització en ser acomiadat com a director de “El mundo”. la res-ta, fins a arribar als 18 milions d’euros, prové d’inversors (cap podia sobrepassar el milió d’euros), familiars i amics.

--Supera els 10.500 subscriptors abans del seu llançament, que paguen 7 euros mensuals.

--Els subscriptors tenen accés a tot el contingut del portal, un newsletter matinal i un informe nocturn al mòbil. Els no abonats accediran lliurement a 25 articles mensuals.

- la publicitat aportarà un 80% dels ingressos, un 20% les subscripcions. S’espera assolir l’equilibri en quatre o cinc anys.

- El benefici arribarà en el tercer any, però Pedro J. assegura que podria perdre diners dos o tres anys més, informa associa-ted Press.

EN PROFuNDItAt/ ANÀlISI



- El Español es compon d’un equip de 72 periodistes, elegits entre un total de 7.000 candidats. El salari mitjà anual serà de 50.000 euros.

--aquest mitjà essencialment tuiter supera els 142.000 segui-dors, mentre que el compte de Pedro J. està a punt d’arribar als 370.000.

Per si les xifres no són prou aclaridores, les persones vincu-lades a El Espanyol han realitzat declaracions que permeten confiar que el producte que arribarà a l’una mica estancat pano-rama de mitjans digitals generalistes revolucionarà la indústria. Primer, perquè els mitjans online “estan marcant el ritme cada

vegada més”, i segon, perquè El Español arriba al mercat en un bon moment, just quan l’economia creix després de molts anys.

“això és només el principi: el cel és el límit”, va confessar Ramí-rez a “Politico”, per acabar assegurant que “sincerament, crec que El Espanyol aviat serà un exemple a seguir per als mitjans de comunicació de molts països”.

EN PROFuNDItAt/ ANÀlISI



set tendències del periodisme 2.0 en l’actualitatPer manuel moreno / Guia inKS 2015 i Trecebits

“Com ha canviat internet i les xarxes socials el periodisme?”. de vegades em fan aquesta pregunta durant entrevistes, i al-tres vegades sóc jo qui realitza la pregunta a algun company, però sempre la resposta és la mateixa.

internet i les xarxes socials han canviat l’exercici del periodisme d’una manera tan profunda que potser hauríem de buscar un

altre terme per referir-nos a aquesta nova forma de fer perio-disme.

Les noves tecnologies no només canvien la professió, la milloren i la fan evolucionarEls principis de la professió no han canviat (o, almenys no hau-rien de canviar): la verificació de les informacions, el contrastar les fonts, l’exercici reflexiu per part del periodista... tot i la imme-diatesa que imposen els nous mitjans socials.

El periodista té a les mans unes eines molt potents que, ben utilitzades, li obren possibilitats comunicatives com mai fins ara havia tingut. les noves tecnologies li faciliten l’accés a informa-ció en temps real, a fonts a les que abans li resultava difícil lo-calitzar i, a més, li permeten convertir-se en difusor de les seves pròpies informacions, fent-les arribar a nous públics, construint la seva pròpia marca personal com a periodista .

Tot això no només suposa un canvi per a la professió, sinó una millora i, sobretot, una evolució, la marxa s’ha accelerat en els últims anys, en els quals vivim una voràgine apassionant per al desenvolupament de la professió.

EN PROFuNDItAt/ DOSSIER



Quines són les noves eines que estan donant forma al perio-disme actual? Cap a on ens dirigim? Quines són les noves formes de periodisme que vénen? Podem assenyalar algunes tendències actuals en la forma de comunicar que possiblement es consolidaran durant els pròxims mesos, encara que per des-comptat, sorgiran més, algunes tan innovadores i interessants que avui dia ni tan sols les podem imaginar.

Possiblement mentre llegeixes aquestes línies, un desenvo-lupador a Silicon Valley està creant una aplicació social que revolucioni, un cop més, la forma de comunicar. i pot ser que tots la tinguem en els nostres telèfons mòbils, en els nostres butxaques, només d’aquí a unes setmanes, i que la utilitzem com una nova via per a fer l’exercici del periodisme.

mobilitat El consum de notícies en mobilitat augmenta cada dia. la po-pularització dels dispositius amb connexió a internet (tauletes, smartphones) i de les xarxes 4G, que permeten la transmissió de grans quantitats de dades a alta velocitat, facilita el consum d’informació i de continguts audiovisuals en qualsevol moment i des de qualsevol lloc.

Es calcula que, a nivell global, el 50% de les informacions ja es llegeixen a través de la pantalla d’un dispositiu mòbil. Precisa-ment adaptar-se als nous formats és un repte per als mitjans de comunicació, molts dels quals encara no tenen pàgines web resposive que s’adaptin a totes les mides.

Però la mobilitat no només és una oportunitat per als informa-dors que creuen formats específics per als que consumeixin notícies en qualsevol lloc, sinó que també suposa una nova via de negoci i ingressos publicitaris. Plataformes com Face-book ja obtenen el 70% dels seus ingressos a través del mòbil. les empreses de comunicació s’han d’adaptar i treure partit a aquesta realitat, creant continguts específics per a cada mida de pantalla i adaptant també els seus espais publicitaris a elles.




el poder del vídeoEl consum de continguts audiovisuals ha crescut un 155% no-més en l’últim any. a més, són informacions que, en mitjans socials i internet, generen més interaccions.

Twitter permet crear vídeos de 30 segons, instagram de 15, Vine de 6... Es requereix molt talent per condensar la informa-ció en formats tan reduïts, però són excel·lents plataformes per arribar al nostre públic.

Ser els primers, a més, en utilitzar aplicacions que comencen a guanyar popularitat, contribueix a la formació ràpida d’una comu-nitat d’usuaris al voltant del mig. És el que passa, per exemple, amb aplicacions com Periscope, meerkat o upclose, que permeten realitzar emissions de vídeo en streaming des d’un telèfon mòbil i que poden servir per oferir un punt de vista diferent de qualsevol notícia, o per fomentar el contacte directe amb l’audiència.

contingut geolocalitzat i segmentatEls mitjans poden treure partit de les aplicacions per portar con-tinguts específics als lectors que es troben en una determinada zona, fent ús de la geolocalització de la qual disposen els seus dispositius mòbils.

Fer arribar contingut específic, sobre tot en periodisme local o de proximitat, a persones interessades en ell, pot arribar a ser tan important com ser el primer a donar la informació. no és només informar ja, sinó informar on l’usuari es troba i on es sent identificat.

noves aplicacions socialsEn línia amb l’anterior i la possibilitat d’enviar continguts espe-cífics a grups d’usuaris, aplicacions com snapchat comencen a ser utilitzades per mitjans de comunicació sobretot als Estats units per distribuir les seves informacions.

amb la mateixa intenció s’utilitza el servei de missatgeria ins-tantània d’instagram, instagram direct, per enviar fotos infor-matives personalitzades per als usuaris que poguessin estar interessats en elles.

Hi ha mitjans que estan utilitzant Whatsapp per crear grups d’usuaris interessats en diverses temàtiques i se’ls envien actualitzacions i in-formacions adaptades al sistema de missatgeria instantània.

En definitiva, les eines hi són, tan sols cal buscar-los l’angle adequat per arribar als usuaris sense resultar intrusiu, sempre




amb la seva autorització, i començar a utilitzar-les. Però per a això, primer cal conèixer-les, saber les seves particularitats i adaptar els missatges a cada plataforma ia cada públic.

no es poden tractar aquestes aplicacions socials “secretes” com les xarxes socials públiques en què es difonen tot tipus de continguts. l’especialització i l’adequació dels missatges a cadascuna d’elles resulta fonamental.

analítica en temps realla introducció d’eines analítiques en les redaccions, que per-metin als redactors saber quines són les històries amb més ac-ceptació en un determinat moment, els permetrà augmentar la seva capacitat de reacció a l’hora de seguir amb un tema o no.

És un concepte que ja s’utilitzava en la ràdio fórmula antiga-ment, amb discos de colors que assenyalaven l’acceptació per part de l’audiència de cada cançó. no obstant això ara es trasllada a les redaccions digitals amb aplicacions com Chart-beat, que ofereixen informació en temps real que pot ser utilit-zada per saber quines notícies o temàtiques estan despertant l’interès dels lectors en aquest precís moment.

periodisme de dadesno només s’analitza el comportament de les informacions i la recepció per part de l’audiència, sinó que la recopilació de da-des i la seva anàlisi és també una via per obtenir informacions i conclusions, en moltes ocasions, exclusives. l’aplicació de tècniques de Big data a les redaccions requereix l’ocupació d’importants recursos humans i econòmics, però com a fruit dóna informacions úniques que es recolzen sobre dades fia-bles. En la major part de les informacions l’anàlisi de les dades dóna lloc a titulars molt interessants, però la seva elaboració és costosa.

popularització dels dronsno són encara molt habituals en moltes redaccions, però la uti-lització dels drons en mitjans de comunicació, fonamentalment audiovisuals, permet arribar i fer fotografies i vídeos de llocs de difícil accés, realitzar preses aèries de manifestacions... a un cost molt menor que el de llogar un helicòpter, per exemple, i amb una qualitat de gravació en alta definició.

aquest article ha estat publicat a la Guia inKS 2015, i els lectors d’El Butllet´`i se’l poden descarregar sencer CliCanT aQuÍ





La lluita constantPer Guillem mercader, director de diari de Vilanova

El periodisme de proximitat és una feina realment apassionant. donar veu als qui habitualment no tenen altaveus on expres-sar-se hauria de ser l’objectiu principal dels mitjans de comuni-cació local. molts cops aquesta missió queda en un segon pla davant el que anomenem, de vegades amb massa lleugeresa, actualitat. Qui decideix el que és o no és actualitat? És evident que els mitjans locals tenen l’obligació d’explicar les actuacions i els projectes de les institucions més properes als ciutadans, les corporacions municipals, i també les polèmiques i les pi-

cabaralles entre els representants ciutadans. Però això no ha de centrar el contingut dels mitjans més pròxims. Si no, estem perduts.

una de les obsessions que han de tenir els que es dediquen a la premsa local és deslliurar-se al màxim d’aquesta voràgi-ne d’activitat municipal, de qüestions a vegades importants, a vegades no tant, a vegades francament inútils, que els ajunta-ments projecten de manera desaforada. la lluita constant de mitjans com el que teniu a les mans és no deixar-se influir pel tempo que marquen els poders públics, buscar i aixecar temes que afectin la societat, fer tabula rasa de l’agenda informativa que ens intenten imposar, conscient o inconscientment, des dels cenacles del poder. Pot semblar molt tòpic, però és així. Estic segur que qui això llegeix podrà endevinar amb facilitat quins temes portaran a la seva portada la majoria de diaris na-cionals i estatals demà mateix. En canvi, des dels mitjans de proximitat segur que alguns cops podem sorprendre el lector amb informacions que no podrà llegir enlloc més.

una altra de les prioritats dels mitjans locals i comarcals ha de ser trobar veus alternatives al discurs oficial, opinions ben fonamentades i argumentades que posin en entredit, que qües-

EN PROFuNDItAt/ OPINIÓ



tionin, que ens facin dubtar, de tot allò que ens donen per cert i per segur. En miquel Roca, en un dels seus llibres, Sí, ad-vocat, ho té clar: desconfia d’aquell advocat que diu que no té cap dubte, que mostra sempre una seguretat absoluta. El dubte és bo perquè ens fa pensar, raonar i, molt probablement, ens ajuda a trobar la millor solució per als problemes. El mateix passa amb el periodisme. les veus que ens aporten visions alternatives de la realitat, que dubten d’allò que algú ens inten-ta presentar com a segur i/o inevitable, són un tresor que cal conservar i mimar amb molta cura.

Tot això només es pot fer des de mitjans que mantinguin la seva independència, econòmica i de pensament. no sé si el brogit diari ens fa ser prou conscients de com és d’important per a una ciutat, per a una comarca, tenir mitjans de comunicació que no s’elaborin des dels gabinets de premsa de les institu-cions, sinó que cerquin, investiguin, dins les seves possibilitats, i proposin una oferta informativa pròpia, més o menys encerta-da, però pròpia i diferent.

EN PROFuNDItAt/ OPINIÓ

el butlletí de l’amic · 2015-10-16 · mar una cinquantena de tallers per aprendre scraping...

Documents