eines per a - clc.cat d... · una part important de les intencionalitats comunicatives es...

L’AVALUACIÓ LOGOPÈDICA DE

LA VEU

Grup de treball Graciela Oliva, Andreu Sauca

Josep M. Vila-Rovira

...................

Eines per a

Col·legi de Logopedes de Catalunya

EINES D’AVALUACIÓ LOGOPÈDICA PER PATOLOGIES

AVALUACIÓ DE LA VEUUs presentem amb molta satisfacció les Eines d’avaluació de la veu, treball realitzat pels col·legiats Graciela Oliva, Andreu Sauca i Josep M. Vila. En la introducció de l’apartat de la nostra pàgina web dedicat a la Comissió d’Eines d’Avaluació per pato-logies, trobareu una petita ressenya històrica general del treball fet durant tots aquests anys al CLC sobre aquest tema, i portat a terme per molts col·legiats. En aquest cas, volem destacar que ja a l’any 2001 la primera comissió de pèrits judicials -integrada per l’Anna Civit, l’Elisabeth Dulcet, la Caterina Noguer, la M. Carmen Martín, la Roser Garganta, la Diana Grandi i l’Andreu Sauca-, va elaborar una primera proposta de protocol d’avaluació per a disfonies. Arran de les característiques del propi treball pericial, en aquell mo-ment ens vam trobar sense eines específiques per fer l’avaluació i el diagnòstic de les diferents patologies logopèdiques. Vam constatar que existia una gran varietat d’instruments i escales de valoració funcional, sense que hi hagués un consens respecte a quins utilitzar en cada cas. Aquesta realitat ens va encoratjar a començar a treballar en l’elaboració de recursos, fets per logopedes i adreçats a logopedes, per avaluar cada patologia logopèdica. Vam iniciar la tasca amb l’elaboració de dos propostes sobre patologies de prevalença: veu i lectoescriptura-dislèxia. Per tant, podem dir que del treball de la comissió originària de pèrits, va sorgir la llavor que ha donat peu al treball posterior.

L’any 2006, la comissió de pèrits judicials del CLC va presentar al Departament de Justícia el primer llistat de logopedes integrants del Torn d’Intervenció Professional (TIP). El col·legiat Francisco Hernández Ibáñez, membre del TIP, va ser la persona encarregada de reprendre l’elaboració d’un recurs d’avaluació de la veu, i a l’any 2008, mitjançant una crida oberta a tots els col·legiats, el grup es va enriquir amb la participació de nous logopedes: Mónica Egea, Graciela Oliva, Andreu Sauca i Josep M. Vila. D’aquesta manera va iniciar una nova etapa de treball.

El CLC seria l’encarregat de coordinar i supervisar tot el projecte d’edició i difusió dels recursos d’avaluació. La Junta de Govern del CLC em va encomanar la coordinació de tot el projecte. Portar endavant la feina ha requerit molta constància i determinació per part dels implicats, per mantenir el treball en marxa i donar-li continuïtat. Entre tots hem pogut avançar esquivant les dificultats que comporta un projecte d’aquesta magnitud i, encara que més tard del temps previst inicialment, ara us podem posar a les vostres mans aquest recurs sobre EINES D’AVALUACIÓ DE LA VEU.

Agraïm profundament als autors del treball definitiu: Graciela Oliva, Andreu Sauca i Josep M. Vila la seva inestimable aportació, que facilitarà el treball dels logopedes que es dediquen a l’atenció de la veu, ja sigui a la prevenció de les possibles patologies vocals, així com a l’avaluació, el diagnòstic funcional i el tractament logopèdic de les seves alteracions.

Diana Grandi Sotsdegana del Col·legi de Logopedes de Catalunya

Coordinadora de la comissió d’eines d’avaluació per a patologies logopèdiquesBarcelona, 2 de desembre de 2013


Índex

3 | Eines per a l’avaluació logopèdica de la veu • INDEx

1. IntROduccIó ...................................................................................................... 41.1. Marc teòric ............................................................................................................... 41.2. Definició de la patologia .............................................................................. 51.3. Classificacions........................................................................................................ 6

2. dIAGnÒStIc LOGOPÈdIc ...................................................................... 62.1. Anamnesi .................................................................................................................... 6

Nens i adolescents ....................................................................................................... 6Adults ................................................................................................................................ 9

2.2. Avaluació funcional de la veu ................................................................. 112.2.a. Recull de mostres mínimes per a l’exploració vocal ....................... 112.2.b. Valoració subjectiva del pacient ............................................................ 132.2.c. Valoració del gest comunicatiu .............................................................. 142.2.d. Valoració instrumental i perceptiva de la veu ................................. 19

2.3. Informe logopèdic de veu ........................................................................... 22

3. AnnEXOS ................................................................................................................... 231. Text per a proves de lectures ............................................................................ 232. VOICE HANDICAP INDEX10 ............................................................................. 233. Model de fonetograma de la Unió Europea de Foniatres .................. 24

4. GLOSSARI ................................................................................................................... 26

5. BIBLIOGRAFIA ....................................................................................................... 28

Aquesta proposta de protocol va ser revisada pel logopeda Eduard Baulida Estadella, a qui els autors agraeixen molt la seva feina


1.1. Marc teòric

La veu és el suport més comú de la nostra comunicació i també és el primer i més eficaç. El fenomen vocal és una adquisició humana tant en l’evolució ontogenètica com filogenètica. La veu és una eina d’identitat, és la nostra carta de presentació i informa de qui som i de com som. A més a més, una part important del missatge expressiu està en la veu.

La veu és un instrument fràgil. La majoria de parlants ha experimentat de manera passatgera o duradora alguna alteració en les qualitats acústiques de la veu o sensacions físiques desagradables en la fonació. La disfonia és un fenomen corrent. Normalment les disfonies són de curta durada i s’associen amb facilitat a estats gripals, refredats o a excessos vocals. Entenem les disfonies de curta durada com a fenòmens banals. Considerem, en canvi, que aquelles disfonies que es repeteixen amb assiduïtat, encara que tinguin causa aparent, així com aquelles que perduren més de tres o quatre dies o aquelles que apareixen sense poder-les relacionar amb algun motiu consistent, han de ser tingudes en compte i ser objecte d’atenció sanitària.

Algunes manifestacions de la disfonia són més evidents que altres i són diverses les que fan que els pacients sol-licitin una consulta mèdica que portarà al diagnòstic de trastorn vocal. Algunes persones s’alerten per l’alt grau d’esforç que han de fer per parlar. Altres demanen atenció sanitària perquè la seva veu és poc intensa, perquè no poden cridar i els altres no els senten. Algunes persones consulten els especialistes perquè consideren que la seva veu no és prou clara o neta, que senten “aire que s’escapa” o que sempre estan enrogallats. Molts, finalment, demanen ajut perquè perden la veu amb facilitat, es queden “afònics” sovint.

La disfonia ha de ser entesa des d’una quàdruple perspectiva: acústica, gestual, lesional i comunicativa.

En primer lloc, entenem la disfonia com l’alteració de les qualitats acústiques de la veu, ja sigui la freqüència, la intensitat, el timbre, la duració o diverses combinacions d’aquestes. Una modificació significativa dels valors respecte als estàndards, pot ser viscuda pel subjecte com una alteració. Volem insistir en la relativitat del concepte de la disfonia. Les mateixes manifestacions vocals desviades de la norma poden ser enteses com a patològiques o no ser-ho. Per exemple, per a una persona amb interessos musicals, no poder cantar les notes agudes d’una cançó pot ser viscut com incapacitant i no ser-ho, en canvi, per a algú amb les mateixes limitacions però amb altres expectatives i necessitats vocals.

En segon lloc, s’entén que els fenòmens acústics són el resultat d’accions musculars de l’aparell fonador i que els seus diferents equilibris configuren les característiques de la veu. El gest fa la veu. L’alteració dels patrons habi-tuals per a la producció vocal pot suposar la causa de l’aparició d’una veu disfònica i la configuració d’una lesió. La funció esdevé so i es pot concretar en estructura. D’altra banda, volem incorporar al concepte de disfonia les sensacions corporals del parlant. Sovint, les persones amb disfonia relaten sensacions corporals desagradables en el seu gest vocal. La fatiga, el dolor, les sensacions de cos estrany, la coïssor... són sensacions que acompanyen la producció sonora alterada. En alguns casos, el pacient prioritza les millores en aquest àmbit per davant de les millores en l’acústica de la seva veu.

Seguidament, considerem la visió lesional de la disfonia. És conegut que moltes de les manifestacions acústiques de la veu tenen el seu origen en alteracions histològiques o morfològiques de l’aparell fonador. Algunes alteracions o lesions són observables per mitjans de diagnòstic mèdic i poden tenir orígens congènits o funcionals, entre altres. La valoració mèdica que indica o no la presència de lesió laríngia serà un factor primordial en la definició de patologia vocal.

Finalment, el concepte de disfonia ha d’obrir-se a la valoració de l’eficiència comunicativa. Una veu pot ser acústi-cament normal, no generar sensacions corporals molestes, no presentar cap alteració de la morfologia de l’aparell fonador, però no ser capaç d’expressar les idees o sentiments que el parlant desitja i viure aquesta dificultat com una pèrdua de qualitat de vida. Considerem la veu com a suport i al mateix temps missatge de la comunicació oral. Una part important de les intencionalitats comunicatives es transmeten en les característiques d’una veu. La incapacitat de donar a la veu diferents significats genera una ansietat que encara limita més les seves possibilitats expressives. La darrera perspectiva de la disfonia, la del handicap vocal, ha de ser la clau de volta de la seva con-sideració com a patologia vocal.

1. Introducció

4 | Eines per a l’avaluació logopèdica de la veu • INTRODUCCIÓ


5 | Eines per a l’avaluació logopèdica de la veu • INTRODUCCIÓ

1.2. Definició

L’ASHA defineix la disfonia com una alteració de la veu parlada o cantada, i manifesta que està produïda per una anormalitat en les estructures o funcions del sistema de producció vocal i que pot causar dolor físic, una disca-pacitat en la comunicació personal i una limitació professional o social. Aquesta definició incorpora plenament la perspectiva bio/psicosocial i els conceptes de salut de l’Organització Mundial de la Salut.

1.3. classificació

Són diverses les classificacions de les alteracions de la veu humana. En presentem una, que sense pretendre que sigui exhaustiva ni excloent, permet una visió de les diverses formes que poden adoptar les disfonies.

a) Disfonies orgàniques. La disfonia orgànica és l’alteració de la veu produïda per una lesió anatòmica en els òrgans de la fonació.

b) Disfonies funcionals. Una disfonia funcional és l’alteració de la veu sense lesió anatòmica en els òrgans fonatoris.

c) Disfonies psicògenes. Una disfonia psicògena és l’alteració de la veu produïda per un trastorn psicològic.

d) Disfonies traumàtiques. La disfonia traumàtica és una disfonia provocada per un traumatisme extern o intern.

e) Disfonies audiògenes. Les disfonies audiògenes són alteracions de la veu com a conseqüència d’un dèficit auditiu.


Dreta Esquerra

2.1. anaMnesi

ANAMNESI (NENS I ADOLESCENTS)

Identificació:

Nom: .......................................................................... Cognoms: ..............................................................................................Data de naixement: ................................................ Edat: ........................................................................................................Data de l’examen: ........................................................................................................................................................................Adreça: .......................................................................................................................... Telèfon: ..............................................Escola: ........................................................................................................................... Tutor: ..................................................Derivat per: ...................................................................................................................................................................................

Motiu de la consulta:

Antecedents mèdics:

ORL: .............................................................................................................................. Col. nº: ................................................DATA: ............................................. EXPLORAT AMB: Laringoscòpia especular Fibroscòpia Videolaringoendoestroboscòpia: Hipofaringoscòpia Hipofaringo-estroboscòpia Nasofaringoscòpia Nasofaringo-estroboscòpia Altres (complementàries): Glotografia RM TC Electromiografia laríngia Exploracions radiològiques

Intervencions quirúrgiques:

2. Diagnòstic logopèdic

Localització

Posterior

Anterior

6 | Eines per a l’avaluació logopèdica de la veu • DIAGNòSTIC LOGOPÈDICAnamnesi - (nens i adolescents)


Antecedents personals i familiars:

• Embaràs: ...................................................................................................................................................................................• Part: ............................................................................................................................................................................................ • Evolució psicomotriu: .............................................................................................................................................................• Evolució del llenguatge i la parla: ........................................................................................................................................• Antecedents O.R.L. i respiratoris:

• Antecedents familiars amb problemes de veu: .................................................................................................................• Antecedents al·lèrgics: ...........................................................................................................................................................• Hipoacúsia: ...............................................................................................................................................................................• Genètics: ...................................................................................................................................................................................• Personalitat, caràcter del nen: ............................................................................................................................................... Ansiós: ........................... Nerviós: ................................ Alegre: ................................ Trist: ........................................... Cridaner: ........................ Exigent: ................................

Aspectes relacionats amb la salut en general:

• Al·lèrgies: ..................................................................................................................................................................................• Problemes ORL:

• Rinitis: .................................................................. Obstrucció nasal crònica: ................................................................ • Ronc nocturn: ....................................................................................................................................................................• Otitis a repetició: ...............................................................................................................................................................• Tubs de drenatge: .............................................................................................................................................................• Hipoacúsia: .........................................................................................................................................................................

OD: ......................................... dB: ................................................................................................................................OE: .......................................... dB: ................................................................................................................................

• Faringitis: ........................................................... Amigdalitis de repetició: .................................................................• Laringitis: ........................................................... Refredats freqüents: ........................................................................ • Reflux: ..................................................................................................................................................................................• Fumador passiu: ................................................................................................................................................................• Asma: ................................................................. Bronquitis: .........................................................................................• Altres:

• Intervencions quirúrgiques: ...................................................................................................................................................• Altres antecedents patològics: ..............................................................................................................................................• Tractaments farmacològics: ...................................................................................................................................................

Aspectes relacionats amb la vida diària:

• Des de quan s’observa la veu disfònica?

• Abans van haver episodis d’afonia resolts?Tipus: .............................................................................................................................................................................................Edat: ..............................................................................................................................................................................................Duració: ........................................................................................................................................................................................Resultats: ......................................................................................................................................................................................• Tractaments realitzats per la disfonia (mèdics, logopèdics, etc.).........................................................................................................................................................................................................

• Resultat d’aquests tractaments:.........................................................................................................................................................................................................

• Simptomatologia associada:• Tos .................................. Gargamelleig ............................. Hipersecreció mucosa ..

• Quan millora:• Matí: .............................. Tarda: ........................ Nit: ............................ Època de l’any: ............................................

• Quan empitjora:• Matí: .............................. Tarda: ........................ Nit: ............................ Època de l’any: ............................................



• Com és la veu quan està cansat?: .........................................................................................................................................• Com és la veu quan està emocionat o excitat? ..................................................................................................................

• Rehabilitació logopèdica per d’altres motius: .....................................................................................................................• Alimentació: ..............................................................................................................................................................................• Hidratació: .................................................................................................................................................................................• Relació horària i descans: ........................................................................................................................................................• Nucli familiar: ............................................................................................................................................................................• Convivència: ..............................................................................................................................................................................• Models de veus a la família:

Pare: ..................................... Mare: ........................ Germans: ........................... Altres: .................................................. • Relació amb els germans: .......................................................................................................................................................• Horaris familiars: .......................................................................................................................................................................• Hores de descans i son del nen: ............................................................................................................................................• Aficions familiars: .....................................................................................................................................................................• Activitats de lleure a casa: ......................................................................................................................................................• Nivell de soroll a casa: .............................................................................................................................................................• Hores: ........................................................... Dies per setmana: .......................................................................................... • Tipus de programes i jocs: ......................................................................................................................................................• Activitats extraescolars del nen: .............................................................................................................................................

• Esports: ..................... Tipus: ............................................... Hores per setmana:....................................................• Coral: .......................................................................................... Hores per setmana:....................................................

• Observacions:

Entorn escolar:

• On és l’escola? ..........................................................................................................................................................................

• Com és la classe? ......................................................................................................................................................................

• Situació física del nen dins l’aula: .........................................................................................................................................• Com és el pati? .........................................................................................................................................................................

• A què juga al pati? ...................................................................................................................................................................

• Té molts amics? ........................................................................................................................................................................

• És bon estudiant? .....................................................................................................................................................................

• Li agrada l’escola? ....................................................................................................................................................................

• A l’escola coneixen el problema de la veu? .........................................................................................................................

Observacions:



ANAMNESI ADULTS

Identificació:

Nom: .......................................................................... Cognoms: ..............................................................................................Data de naixement: ..................................................................................................................................................................... Edat: ...............................................................................................................................................................................................Data de l’examen: ........................................................................................................................................................................Adreça: .................................................................................................................... Telèfon:......................................................E-mail: ..................................................................................................................... Mútua: ......................................................Sexe: .......................................................................... Llengua materna: ..................................................................................Derivat per: ....................................................................................................................................................................................

Motiu de la consulta:

Antecedents mèdics:

ORL: .............................................................................................................................. Col. nº: ................................................Telèfon de contacte ................................................... DATA: .............................................................EXPLORAT AMB: Laringoscòpia especular Fibroscòpia Videolaringoendoestroboscòpia: Hipofaringoscòpia Hipofaringo-estroboscòpia Nasofaringoscòpia Nasofaringo-estroboscòpia Altres (complementàries): Glotografia RM TC Electromiografia laríngia Exploracions radiològiques Espirometria: .................... ml

Intervencions quirúrgiques:

Dreta Esquerra

Localització: Posterior

Anterior

9 | Eines per a l’avaluació logopèdica de la veu • DIAGNòSTIC LOGOPÈDICAnamnesi - (adults)


Antecedents personals i familiars:

• Antecedents O.R.L. i respiratoris: ..........................................................................................................................................• Antecedents familiars amb problemes de veu: ...........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

• Antecedents al·lèrgics: ............................................................................................................................................................• Hipoacúsia: ................................................................................................................................................................................

Aspectes relacionats amb la salut en general:

• Pes: ............................. Canvis observats: ...............................................................................................................................• Hàbits tòxics (tabac, alcohol, etc.): .......................................................................................................................................• Reflux gastro-esofàgic: ............................................................................................................................................................• Trastorns hormonals: ...............................................................................................................................................................• Trastorns ginecològics: ............................................................................................................................................................• Està embarassada? ...................................................................................................................................................................

• Diabetis: ......................................................................................................................... Tipus:..............................................• Artritis: ........................................................................................................................................................................................• Problemes cardíacs: .................................................................................................................................................................• Herpes ........................................................................................................................................................................................

• Hipertensió arterial:..................................................................................................................................................................• Disfàgia: .....................................................................................................................................................................................• Intervencions quirúrgiques amb intubacions anestèsiques recents:.........................................................................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................................................................

• Adenoidectomia, amigdalectomia: .......................................................................................................................................• Trastorns psicoemocionals (estrès, depressió, etc.): ...........................................................................................................• Infeccions de repetició: ...........................................................................................................................................................• Medicació que pren: ................................................................................................................................................................

Aspectes relacionats amb la vida diària:

• Relació horària i descans: ........................................................................................................................................................• Quantitat d’aigua diària que beu:.........................................................................................................................................• A què es dedica, utilització de la veu: ..................................................................................................................................• Entorn laboral (contaminat, sorollós): ..................................................................................................................................• Entorn de la llar: .......................................................................................................................................................................• Activitat vocal extralaboral: ....................................................................................................................................................

Descripció del problema i les seves causes:

• Antiguitat de la disfonia: ........................................................................................................................................................• Forma de començament (brusc/progressiu): .......................................................................................................................• Des de quan es nota la disfonia: ...........................................................................................................................................• Ha empitjorat des de: ..............................................................................................................................................................• Evolució de la veu: ...................................................................................................................................................................

• Quan es lleva: .....................................................................................................................................................................• Migdia: .................................................................................................................................................................................• Vespre/nit: ...........................................................................................................................................................................• Quan està cansat: ..............................................................................................................................................................• Quan està emocionat, excitat: .........................................................................................................................................• Millora amb repòs vocal? .................................................................................................................................................

• Al final de setmana:...........................................................................................................................................................• Quan està refredat: ............................................................................................................................................................• De vacances: .......................................................................................................................................................................

• Evolució en el temps: ...............................................................................................................................................................

10 | Eines per a l’avaluació logopèdica de la veu • DIAGNòSTIC LOGOPÈDICAnamnesi - (adults)


2.2. avaluació funcional De la veu

2.2.A. RECULL DE MOSTRES MÍNIMES PER A L’ExPLORACIÓ VOCAL

Es proposa fer un enregistrament digital en format wav amb un sample de 44,1 kHz. i 16 bits. Cal emprar un micròfon de qualitat alta, unidireccional i en mono.

Les anotacions de la intensitat es prenen amb un sonòmetre analògic o digital situat a 30 cm de la boca del pacient.

Es proposa fer un enregistrament de vídeo d’algunes de les accions del protocol.

És convenient que el full on hi ha el text per a la prova de lectura estigui recolzat a un faristol i estigui escrit amb un tipus de lletra gran.

Quadre d’accions per al recull de mostres

11 | Eines per a l’avaluació logopèdica de la veu • DIAGNòSTIC LOGOPÈDICAvaluació funcional de la veu - Recull de mostres mínimes per a l’exploració vocal

Registre Acció Valor Comentaris

Àudio

Conversa espontània. Demanem que ens faci un resum de la seva problemàtica vocal. Anotar la intensitat en dB.

ÀudioComptar fins a vint-i-cinc. Observar en quin moment agafa aire i el tipus de respiració.

ÀudioDir l’expressió “Avui fa sol” demanant que allargui la /a/ de “fa”. No donar el model i registrar la freqüència de la vocal.

Àudio i vídeo

Dies de la setmana. Demanar-ho dues vegades, i la segona demanar que allargui la /o/ de dijous. Anotar la F0 en Hz. Vídeo en primer pla.

Àudio i vídeo

Lectura d’un text en intensitat normal. Proposem dos textos: un en català (Annex 1) i un altre en castellà (Annex 2).

Àudio i vídeo

Comptar fins a deu amb veu forta.Anotar la intensitat en dB. Observar el gest realitzat per a produir la veu d’alta in-tensitat.

ÀudioEmetre una vocal /e/ a la mínima intensitat.Anotar la intensitat en dB.

ÀudioEmetre una vocal /e/ a la màxima intensitat.Anotar la intensitat en dB.

Dades Rang dinàmic d’intensitat.

ÀudioEmetre una vocal /a/ durant un mínim de cinc segons.Repetir-ho un parell o tres de vegades.

ÀudioEmetre una vocal /a/ durant el màxim temps possible.Anotar el temps aconseguit.

ÀudioEmetre una /s/ sorda durant el màxim temps possible.Anotar el temps aconseguit.

ÀudioEmetre una s sonora /z/ durant el màxim temps possible. Anotar el temps aconseguit.


Dades Quocient s/z

Àudio

Emetre sirenes o glissandos ascendents i descendents amb diverses vocals i consonants (a, u, ng). Anotar va-lors màxims i mínims de freqüència.

Àudio

Amb l’ajuda d’un piano fer escales de tercera o quinta ascendent i descendent.Anotar els valors màxim i mínim i el gest i esforç realit-zat. Anotar la nota o zona de canvi de mecanisme.

ÀudioCantar una cançó.Proposem demanar la de “Per molts anys”.

Dades Extensió de la veu en semitons

12 | Eines per a l’avaluació logopèdica de la veu • DIAGNòSTIC LOGOPÈDICAvaluació funcional de la veu - Recull de mostres mínimes per a l’exploració vocal

Mín Màx/a//u/

/ng/

Mín

Màx

nota de canvi


2.2.b. VALORACIÓ SUbJECTIVA DEL PACIENT

Anàlisi de la conversa

En la conversa inicial amb el pacient, és convenient demanar informació sobre com valora la seva veu en la situa-ció actual i en èpoques anteriors. Caldrà obtenir informació sobre:

- Com es nota la veu (ronca, dèbil, agreujada, rasposa,...)- Com la tenia abans (més aguda, potent, clara,....)- Quins símptomes o sensacions té:

En el cas de pacients d’edat infantil, es proposa que la conversa sobre la veu tingui en compte tant els pares com els nens i nenes. Es pot demanar l’opinió sobre:

Qüestionari VHI (Voice Handicap Index)

L’índex d’incapacitat vocal o Voice Handicap Index (VHI) és un qüestionari estandarditzat i fàcil de completar pel pacient, que ens permet recollir la informació més rellevant sobre la qualitat de vida relacionada amb el seu trastorn vocal.

La versió americana original de 30 preguntes, publicada l’any 1997, és de Jacobson. El 2004, Rosen en presenta una versió reduïda de 10 ítems. Proposem l’ús de la versió de 10 ítems (VHI-10) en la seva traducció al castellà de Núñez-Batalla (annex 3; 2007) i la versió catalana de Vila-Rovira (annex 4; 2011). Es recomana que s’administri a l’inici i al final del tractament, així com en alguns moments clau del procés (abans de la cirurgia, després d’una aturada llarga en el tractament, etc.). En les segones administracions, es recomana que el pacient tingui al davant els fulls de la primera administració.

Si el VHI-10 aporta valors superiors a 9 punts, podem considerar que ens trobem davant d’un indicador significa-tiu d’alteració vocal i que cal prendre accions de tipus terapèutic.

• Ronquera

• Dolor quan parla o canta

• Fatiga vocal

• Sensació de cos estrany

• Tensió al parlar

• Picor

• Tos freqüent

• Dificultats de respiració al parlar

• Altres

• Com defineix la seva veu

• Grau d’esforç per ser escoltat

• Dificultat per cantar

• Vergonya per la veu

• Limitacions en les activitats per culpa de la veu

• Facilitat per fer veus estranyes o imitacions

• Desig de canviar la veu

13 | Eines per a l’avaluació logopèdica de la veu • DIAGNòSTIC LOGOPÈDICAvaluació funcional de la veu - Valoració subjectiva del pacient


2.2.C. VALORACIÓ DEL GEST COMUNICATIU

INDEX2.2.c.1. Postura i moviment

2.2.c.2. Respiració2.2.c.3. Articulació

2.2.c.4. Fluència2.2.c.5. Observacions

2.2.C.1. POSTURA I MOVIMENT

Fotografia: (nom de l’arxiu) ..................................................................................................................................................

Fotografia: (nom de l’arxiu) ..................................................................................................................................................

14 | Eines per a l’avaluació logopèdica de la veu • DIAGNòSTIC LOGOPÈDICAvaluació funcional de la veu - Valoració del gest comunicatiu

1- POSTURA / POSICIÓ de peu

A. Posició del cap Caiguda Aixecada Estirada

B. Muscles Uni/bilateral elevats Correctes Caiguts

C. Esquena Geperuda, cifosi Correcta Lordosi

D. Pelvis Caiguda cap endarrere Correcta Caiguda cap endavant

E. Cuixes Atapeïdes, creuades Entreobertes Molt obertes

F. Genolls Estirats Lleugerament flexionats Molt flexionats

F. Talons (contacte amb el terra) Contacte de costat Ben posats

Només contacte amb les puntes

H. Talons (posició) Molt junts, creuats A l’amplada dels malucs Molt separats

2- POSTURA / POSICIÓ assegut

A. Posició del cap Caiguda Aixecada Estirada

B. Posició de la mandíbula Cap endavant Correcta Cap endarrera

C. Muscles Uni/bilateral elevats Correctes Caiguts

D. Esquena Geperuda, cifosi Correcta Lordosi

E. Cuixes Atapeïdes, creuades Entreobertes Molt obertes

F. Panxells Creuats Oberts Estirats

F. Talons(contacte amb el terra)

Contacte de costat Ben posats Només contacte lateral

H. Talons(posició)

Estrets, creuats A l’amplada dels malucs Molt separats



3. RECULL DE DADES SOBRE LES TENSIONS I LA SEVA PERCEPCIÓ

3.1. Estat de tensió corporal Els músculs del cos es troben en un estat determinat de tensió o de contracció que anomenem to muscular. Aquest estat de tonicitat pot tenir diversos graus: [+] hipertonia (alt grau de tonicitat); %[-] hipotonia,(baix grau de tonicitat); [+/-] eutonia (equilibri); o [0] atonia (absència de to muscular). Marcar [+] [-] [+/-] [0] segons correspongui

A. Rostre i collFront .....Llavis .....

Ulls .....Coll .....Masseters .....

B. Pit i muscles Muscles .....Clatell .....Tòrax .....

C. Abdomen i es-quena

Abdomen .....Esquena superior .....

Perineu .....(incontinència?, altres factors?)

D. Cames i peusCuixes .....Posició oberta de les cames .....Contacte dels talons amb el terra .....

Panxels.....Dolors a la sofraja (buit popliti) .....

3.2. ESTAT PSÍQUIC DE TENSIÓ

A. Patiment Fort ..... Moderat ..... Poc .....

B. Forma de parlar Tens ..... Relaxat ..... Indiferent .....

C. Contacte visual Freqüent ..... Adequat ..... Poc .....

D. ComportamentVivaç .....Animat .....

Moderat.....Mesurat .....

Insegur .....Intranquil .....Temorós .....Cautelós .....Reservat .....Inalterable .....Rígid .....

3.3. REGULACIÓ DE LA TONICITAT EN LA PARLA

A. Gestos Excessius .....Animats .....Adequats .....

Moderats .....Rígits .....

B. Mímica facial Exagerada ..... Vivaç, adecuada .....Inalterable .....Convulsiva .....Tensa .....

C. Mandíbula i collColl massa estirat, tens...Mandíbula avançada.....

Lliure, adequada .....Petit moviment de la laringe .....

D. Obertura de la boca

Poca ..... Suficient..... Excessiva .....


2.2.c.2. RESPIRACIÓ1.

RES

PIR

AC

IÓ

1.1. TIPUS RESPIRATORI EN REPÒS (sense parlar)

Nasal Oral Mixta

Clavicular

Toràcica Dorsal

Diafragmàtica Abdominal Costal

1.1. TIPUS RESPIRATORI EN FONACIÓ (parlant)

Nasal Oral Mixta

Clavicular

Toràcica Dorsal

Diafragmàtica Abdominal Costal

2. DIFICULTATS ESPECÍFIQUES QUANT A LA RESPIRACIÓ

A. La respiració nasal és... Impossible Possible Limitada

B. Pateix d’apnea de la son? Sí No

C. Pateix de ronquera? Sí No

3. DESCRIPCIÓ FUNCIONAL DE LA RESPIRACIÓ

3.1. RESPIRACIÓ HABITUAL EN REPÒS (sense parlar)

A. Respiració alta(clavicular o toràcica)

Sempre Parcialment Amb moviment dels

muscles o espatlles

B. Respiració abdominal Sempre Possible Impossible

C. Descripció

Sense esforç Tranquila Regular Equilibrada

Tensa Amb esforç

Superficial Retinguda

D. Ritme respiratori Regular Tranquil Pauses

Irregular Precipitat Amb bloquejos

E. Freqüència respiratòria

.................... vegades per minut

F. Durada de l’espiració(3 vegades [ fffff ])

.................... segons

GLATzEL

Permeable Sí No

Simetria Sí No

Obstrucció Dreta Esquerra



3.2. RESPIRACIÓ EN FONACIÓ

A. Respiració alta Sempre Parcialment Amb moviment dels

muscles o espatlles

B. Respiració abdominal Sempre Possible Impossible

C. Descripció Sense esforç Fluida Equilibrada

Possible Forçada Panteixant Respiració curta Lluita per respirar Massa pressa d’alè Desaprofitament de l’aire

Superficial Respiració xuclant Estridor Parla inspiratòria

D. Ritme respiratori Regular Tranquil Pauses

Irregular Precipitat Amb bloquejos

E. Freqüència respiratòria ...................... per minut

G. Destensar després d’una llarga espiració Regular Possible Impossible

2.2.c.3. ARTICULACIÓ*

* Comprovar els aspectes bàsics relatius a l’articulació i la seva mobilitat funcional. Si es detecta algun trastorn, veure els protocols corresponents.

2.2.c.4. FLUÈNCIA

Moviment dels llavis Limitat Normal Excessiu

Moviment de la llengua Limitat Normal Pressió de la llengua

cap endavant

Moviment de la mandíbula Limitat Normal Exagerat

Distància de la dentadura (fileres superior i inferior)

Limitat Normal Exagerada

Formació del so articulat

Poc clar Inaudible Paraules atropella-

des, precipitat

Precís Exagerat Artificial

Errors en l’articulació de sons (especificar quins)

Descripció del ritme i la prosòdia

Melodia de la parla Monòtona Sense melodia

Animada Poc notòria

Estressant No confortable

Intensitat de les variacions de l’entonació

Limitada Cautelosa

Normal Apropiada

Exagerada Sorollosa

Ritme de la parla Lent Amb interrupcions

Fluent Regular

Molt lent Sense fluència Irregular

Velocitat de la parla Lenta Prudent

Normal Equilibrat

Ràpida Brusca



Pausa de la parla Molt llargues Molt freqüents

Apropiada Adequada

Curta Escassa

2.2.c.5. OBSERVACIONS



19 | Eines per a l’avaluació logopèdica de la veu • DIAGNòSTIC LOGOPÈDICAvaluació funcional de la veu - Valoració instrumental i perceptiva de la veu

2.2.D. VALORACIÓ INSTRUMENTAL I PERCEPTIVA DE LA VEU

IntensitatEs mesura en dB amb un sonòmetre situat a uns 30 cm de la boca.

FreqüènciaEs mesura en hertz o en la seva equivalència amb les notes musicals

Hem de distingir diferents paràmetres referits a la freqüència:

• La F0 espontània: És la freqüència que el pacient empra de manera més automàtica. Es pot observar en el so que emet quan pensa (eeeeh, mmmmmm...) o en la zona mitja d’una frase afirmativa (avui faaaaa sol). Es considera que és una nota confortable pel pacient.

• F0 habitual: És el valor més emprat per un pacient, la seva moda. Per obtenir-lo, cal disposar d’un programa d’anàlisi acústica que permeti el seu càlcul. Sovint coincideix amb la F0 espontània.

• F0 mínima i màxima: Són les possibilitats extremes de la veu del pacient. Es poden demanar fent sirenes sense donar el model o reproduint escales tocades amb un teclat. Els resultats no són coincidents i depenen de les aptituds musicals, de la desinhibició del moment de l’exploració o de les pistes sonores que l’explorador aporta. Cal comparar els resultats obtinguts amb el mateix procediment i reflectir-los en els documents de transmissió d’informació. La diferència entre la freqüència màxima i mínima s’anomena extensió i es compta amb el nombre de semitons inclosos. Es tracta d’un valor molt variable però que té uns mínims que es consi-deren significatius.

Interval de normalitatIntensitat mínima 40-45 dB

Veu de conversa 55-70 dB

Veu projectada 75-85 dB

Veu de crida 85-100 dB

Intensitat màxima 110-120 dB

Dinàmica d’intensitat Alterada si la diferència entre mínima i màxima és de < 60 dB


La combinació de la intensitat i la freqüència ens permet traçar el camp vocal, el fonetograma. Proposem l’ús del fonetograma seguint el model de la Unió Europea de Foniatres (Annex 5). Cal demanar al pacient que reprodueixi algunes de les notes de la seva extensió, emetent-les a la mínima i a la màxima intensitat possible. Cal prendre nota dels valors que dóna el sonòmetre situat a 30 cm de la boca. Si s’uneixen els diferents punts, s’obté el camp vocal. En el fonetograma es poden anotar alguns fenòmens vocals com els canvis de mecanisme laringi, els di-ferents registres ressonancials, la facilitat de producció, etc. Es recomana fer-ho en les primeres sessions i al final del tractament.

Durada Els temps de fonació i espiració són paràmetres rellevants per entendre la fisiopatologia de les alteracions a trac-tar. No han de ser entesos com a objectius en el tractament, sinó com a indicadors del funcionament vocal del pacient.

Timbre El timbre depèn de la qualitat de la senyal glòtica i de la participació dels espais de ressonància.

Sovint, per etiquetar diferents tipus de veu es fan servir adjectius com tensa, escanyada, bruta, rasposa, metàl-lica, vellutada... o bé es fa referència a la sensació de localització (veu engolada, nasal). Però no ens sembla que aquesta sigui una manera adequada de compartir la informació entre professionals.

Proposem l’ús de l’escala GRBAS d’Hirano que valora el timbre en cinc paràmetres i dóna quatre valors possibles a cada un. Els valors d’aquesta escala són variables i depenen del moment, intenció comunicativa, context, etc. Cal, per tant, prendre nota de les variacions observades i conservar la mostra de veu sobre la qual s’ha fet la va-loració.

Interval de normalitat F0 màxima Extensió mínimaHomes La1 (110 Hz) – Mi2 (164 Hz) Normal > 537 Hz. (Do4) x> 18 semitons

Dones La2 (220 Hz) – Mi3 (330 Hz Normal > 667 Hz. (Mi4) x> 18 semitons

Nens fins als set anys Mi3 (330 Hz) – La3 (440 Hz) x> 12 semitons

Nens dels set als dotze anys Do#3 (277 Hz) - La3 (440 Hz) x> 12 semitons

Adults Valor normal Desviació significativaTemps màxim de fonació, amb vocal /a/ i consonant sonora /z/

15” < X< 24” X< 10”-12”.

Temps màxim d’espiració /s/ X > 20” X< 10”-12”

Quocient s/z 1,1 X> 1,5

Comptat de xifres (a una per segon) 25 xifres X<17 xifres

Nens Valor normal Desviació significativaTemps màxim de fonació, amb vocal /a/ i consonant sonora /z/

10” < X< 16” X< 6”-8”

Temps màxim d’espiració /s/ X > 12” X< 5”

Quocient s/z 1,1 X> 1,5



Proposem que a més de la valoració perceptiva del timbre amb l’escala GRBAS, el logopeda observi i anoti aspec-tes qualitatius de la veu. Considerem especialment interessant la referència a:

Anàlisi informatitzada de la veuProgressivament es van desenvolupant programes informàtics de suport a la tasca d’exploració vocal. El consens professional sobre el seu ús i validesa va en augment però considerem que encara és prematur incorporar-los a un protocol comú per a tots els logopedes col·legiats. Malgrat això, i a l’espera de programes validats i més as-sequibles i fiables, proposem que els logopedes demanin mostres de la vocal /a/ sostinguda per a futures anàlisis informàtiques.


0 1 2 3G = Grau de disfonia

R = Rasposa

B = Bufada

A = Dèbil, astènica

S = Contreta, escanyada

* Valors de 0 a 30 = Normal

1 = Lleu

2 = Moderada

3 = Severa

Riquesa d’harmònics (timbre brillant o pàl·lid)

Dominància d’harmònics (timbre clar o fosc)

Nasalitat

Registre ressonancial de cap, faringolaringi o de pit


22 | Eines per a l’avaluació logopèdica de la veu • DIAGNòSTIC LOGOPÈDICInforme logopèdic de veu

2.3. inforMe logopèDic De veu

IntroduccióUna de les funcions del logopeda quan atén un pacient afectat d’alteracions de la veu és la de poder informar-lo i informar els altres professionals que l’atenen de la situació en la qual l’ha conegut, quines alteracions presentava i les evidències de la seva exploració. També s’espera del logopeda que presenti una interpretació de les dades obtingudes i que, des d’una visió integradora de les informacions d’altres professionals, emeti una orientació terapèutica i un pronòstic de l’evolució del pacient.

Es considera que l’extensió de l’informe no ha de ser molt llarga perquè pugui ser fàcilment accessible per a tots els professionals així com per al propi pacient. Per això, creiem que no és necessari incloure tota la informació i resultats obtinguts en les proves que es presenten a l’apartat de “Diagnòstic logopèdic”.

Data informe

1. Motiu de consulta

2. Dades més rellevants a la història clínica• Aparició i evolució de la disfonia• Antecedents mèdics de relelevància relacionats amb la disfonia.• Antecedens familiars amb problemes de veu• Hàbits tòxics.• Activitats vocals extra-laborals o extra escolars.• Tractaments anteriors relacionats amb els problemes vocals.

3. Dades més rellevants obtingudes en l’exploració funcional de la veu• Resultats obtinguts als qüestionaris VHI-10.• Valoració perceptiva-acústica de la veu:

- Intensitat: mínima i màxima. A destacar altres anormalitats.- F0 habitual.- Extensió vocal- Ús de ressonadors.- Timbre vocal: classificació segons l’escala GRBAS.- TMF /a/ =

TMF /z/ =TME /s/ =Quocient s/z =

• Comportament vocal o hàbit fonatori: aquí farem un resum sobre els aspectes més destacables en relació al gest comunicatiu.

4. Orientacions diagnòstiques

5. Pronòstics


3. ANNExOS ANNEx 1

Text per a la prova “Lectura d’un text en intensitat normal”

«En Vicenç ajudà el senyor Nicolau a pujar al cotxe. “Sí senyor, com vostè mani”. Després pujà la senyora Teresa. Sempre ho feien així, primer ell, després ella, perquè a l’hora de baixar havien d’aguantar-lo entre tots dos. Era una maniobra difícil i el senyor Nicolau necessitava molts miraments. Tiraren pel carrer de Fontanella i, al Portal de l’Àngel, tombaren a la dreta. Els cavalls anaven al trot i les rodes, negres i vermelles, acabades d’envernissar, giravoltaven, lleugeres, passeig de Gràcia amunt.»

Mercè Rodoreda, Mirall trencat

ANNEx 2

VOICE HANDICAP INDEX – 10

Nom:.................................................................................................................... Data: ...........................................................

Descripció del perfil del parlant (assenyaleu amb una creu)• Faig servir la meva veu parlada principalment per a:

• Faig servir la meva veu cantada principalment per a:

La meva professió (mestre, advocat, sacerdot, venedor, etc.)

Activitats fora de la feina (associacions, teatre, ONG, etc.)

Cap de les anteriors

La meva professió (cantant, estudiant de cant, professor de música, etc.)

Activitats fora de la feina (cors, cantant aficionat)

Cap de les anteriors. No canto.

poc parladora normalment parladora molt parladora

Em considero una persona

23 | Eines per a l’avaluació logopèdica de la veu • ANNExOSAnnexos 1 y 2


Qüestionari de handicap vocalAquestes són algunes frases que es fan servir per descriure la veu i els seus efectes en la vida quotidiana. Assenya-leu amb una creu la resposta que indica amb quina freqüència teniu la mateixa experiència.

Mai Quasi mai

Avegades

Quasi sempre Sempre

F1 La gent em sent amb dificultat per culpa de la meva veu

F2 Se m’entén malament si parlo en un ambient sorollós

F8 Les meves dificultats vocals limiten la meva vida

F9Em sento desplaçat de les converses per culpa de la veu

F10Els meus problemes de veu fan disminuir els meus ingressos econòmics

P5 Tinc la impressió que he d’esforçar-me per produir la veu

P6 La claredat de la meva veu és imprevisible

E4Els problemes de veu em preocupen

E6 La meva veu em fa sentir limitat

P3 La gent em pregunta “què et passa a la veu?”

Total

24 | Eines per a l’avaluació logopèdica de la veu • ANNExOSAnnexos 2


120

110

100 90 80 70 60 50 40

dB

(A

)

Do

1

Mi 1

So

l 1

La 1

Do

2

Mi 2

So

l 2

La 2

Do

3

Mi 3

So

l 3

La 3

Do

4

Mi 4

So

l 4

La 4

Do

5

Mi 5

So

l 5

49

55

65

,5

82,5

98

11

0 13

1 16

5 19

6 22

0 26

2 33

0 39

2 44

0 52

4 66

0 78

4 88

0 1.

048

1.32

0 1.

568

Nom

: ...

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

.....

Co

gnom

s: .

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

.....

D

ata:

.....

......

......

......

......

......

......

......

.

Dat

a de

nai

xem

ent:

....

......

......

......

......

......

......

. D

iagn

óstic

: ...

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

Ex

plor

ador

: ....

......

......

......

......

......

......

......

.

Dis

tànc

ia d

el m

icró

fon:

30

cm

a

Blau

i V

erm

ell

o Ve

rd

Frecuència

Hz

ANNEx 3

Model de fonetograma de la Unió Europea de Foniatres

25 | Eines per a l’avaluació logopèdica de la veu • ANNExOSAnnexos 3


26 | Eines per a l’avaluació logopèdica de la veu • GLOSSARI

4. GLOSSARIAbducció: Moviment d’un segment corporal que té per finalitat separar-lo de la línia mitjana o eix. Per exemple, l’abducció dels replecs vocals correspon a l’allunyament de les seves vores lliures amb un moviment en sentit lateral.

Adducció: Moviment d’aproximació entre dues parts, que provoca que s’acostin a la línia mitjana o eix. Per exemple, l’adducció dels replecs vocals consisteix en el moviment amb sentit intern que aproxima les seves vores a la línia mitjana de glotis.

Aperiodicitat ondulatòria: Fenomen que té lloc quan la mucosa d’un replegament vocal posseeix variacions irregulars en la seva freqüència de vibració, pel que realitza períodes de durada diferent als de la mucosa oposada. Acústicament, aquesta irregularitat vibratòria es percep com un soroll sobreafegit al to laringi, que es pot obser-var també mitjançant videoestroboscòpia, i pot ser de tipus constant, o bé instantani i transitori.

Apràxia de parla: Error de la programació motora que es manifesta com una discapacitat per realitzar actes motors complexos, coordinats i seqüencials. Ocorren en absència d’una paràlisi o una lesió que impedeixi el mo-viment. Es dóna en els casos en què el subjecte, tot i que té la intenció de realitzar l’acte, no pot seqüenciar els segments motors implicats en ell (per exemple, articulació de fonemes, síl·labes, paraules), però sí que pot fer el moviment aïllat de cada un i posseeix la representació lingüística dels fonemes implicats.

Cicle glòtic: Temps comprès entre l’inici de l’aproximació entre les vores vocals i la seva separació màxima. Cons-ta de tres fases diferents: adducció, contacte glòtic i abducció.

Decúbit: Posició del cos quan està en repòs i estirat sobre un pla més o menys horitzontal.

Decúbit supí o dorsal: Varietat del decúbit en què el suport del cos recau sobre la regió dorsal del cos.

Decúbit pron o ventral: Posició inversa al decúbit supí, en què el suport del cos recau sobre la regió ventral del cos.

Disàrtria: Alteració motriu de la parla consistent en la discapacitat per executar un moviment fonètic amb l’ade-quada força, punt de suport i manera articulatòria. Respon a una lesió orgànica dels nuclis o vies sensoriomotores del sistema nerviós central, el que origina paràlisi, parèsia o atàxia en la musculatura de la parla.

Discriminació auditiva: Habilitat per la qual un subjecte pot distingir si dos sons són iguals o diferents. També es refereix a l’habilitat per diferenciar un senyal acústic significatiu d’un fons de soroll sense significat (discrimi-nació figura/fons auditiva).

Disfàgia orofaríngia: Trastorn deglutori consistent en la incoordinació de la fase en què el bol passa per orofa-ringe, això és, una dificultat en el trànsit des de la cavitat oral cap a la esofàgica.

Disglòssia: Trastorn fonoarticulatori causat per una lesió orgànica localitzada en els òrgans de la parla o les cavitats orofacials que intervenen en aquesta. La lesió pot ser congènita o adquirida, parcial o completa. Es dis-tingeixen, llavors, diversos tipus de disglòssia: dental, labial, mandibular i palatina.

Dispnea: Dificultat per al pas de l’aire per via respiratòria. Pot ser inspiratòria (si està obstaculitzada l’entrada de l’aire) o expiratòria (si està dificultada l’expulsió de l’aire).

Distonia: Alteració del to muscular. També es denomina així el moviment anormal caracteritzat per una con-tracció sostinguda o un espasme muscular. Pot aparèixer en un grup muscular a la manera d’una contractura perllongada, que afecta predominantment les parts proximals del cos (coll i tronc).

Endoscòpia: Procediment exploratori en el qual es visualitzen les cavitats i òrgans de l’interior de l’organisme. En otorinolaringologia i foniatria s’empren tècniques endoscòpiques per examinar el segment superior del tracte aerodigestiu fins la laringe, bé des de les fosses nasals o bé des de la cavitat oral.


Espectograma: Registre gràfic que representa les freqüències i amplituds d’ona de cada component sinusoïdal d’un so complex.

Fàcies: Aquest terme fa referència al conjunt de trets facials.

Glosectomia: Resecció quirúrgica, parcial o total, de la llengua.

Hipercifosi: Augment de la curvatura convexa de la columna en el segment dorsal.

Hiperlordosi: Augment de les curvatures còncaves de la columna vertebral, a nivell cervical i lumbar.

Hipoplàsia: Desenvolupament incomplet o defectuós d’un òrgan o teixit.

Laringoscòpia: Exploració de laringe que permet visualitzar les cordes vocals.

Orofaringoscòpia: Inspecció de la cavitat oral i orofaríngia utilitzant llum focal i depressor lingual.

Parèsia: Disminució de la força d’un múscul, causada per una paràlisi incompleta o una malaltia muscular parcial.

Període: Temps que triga una oscil·lació a tornar al punt inicial del seu moviment.

Rinoscòpia: Inspecció del vestíbul nasal i fosses nasals mitjançant llum focal i pinces Killian.

Rosenthal, prova de: Test de valoració de la permeabilitat de les fosses nasals per al flux aeri. Consisteix a me-surar el temps que el subjecte pot respirar per una fossa nasal, mentre l’altra es manté closa.

Semiologia: Conjunt de símptomes i signes que caracteritzen una malaltia.

Signe: Tret objectiu que caracteritza una malaltia o síndrome, valorable mitjançant algun sistema de mesura (visual, tàctil o auditiu).

Sonòmetre: Instrument de mesura de la intensitat del so.

Usurpació glòtica per bandes ventriculars: Estat en què les bandes ventriculars intervenen tant en la fonació que arriben a contactar en la línia mitjana i vibrar, produint un soroll greu que substitueix al so glòtic.

Videoestroboscòpia: Procediment de laringoscòpia per endoscòpia en què s’utilitza fibra òptica i llum estro-boscòpica per gravar en vídeo l’ondulació de la mucosa laríngia durant la fonació.

Videofluoroscòpia: Tècnica radiològica de tipus cinematogràfic, mitjançant la qual es visualitza i es grava el trajecte del bol alimentari al seu pas per cavitat oral, faringe i esòfag, alhora que el pacient està deglutint una substància radio-opaca.

27 | Eines per a l’avaluació logopèdica de la veu • GLOSSARI


5. REFERÈNCIES bIbLIOGRÀFIQUES• Bermúdez de Alvear, R. Exploración clínica de los trastornos de la voz, el habla y la audición: pautas y protocolos.

Archidona: Aljibe, 2003

• Dejonckere, P. H., Bradley, P., Clemente, P., Cornut, G., Crevier-Buchman, L., Friedrich, G., et al. “A basic protocol for functional assessment of voice pathology, especially for investigating the efficacy of (phonosurgical) treatments and evaluating new assessment techniques: Guideline elaborated by the Committee on Phoniatrics of the European Laryngological Society (ELS). European Archives of Oto-Rhino-Laryngology, 258(2), 77-82. [2001]

• Eicher, I. Protocol Intervoice [2008]. (descarregat de www.intervoice.de)

• Gasull, C., Godall, P. i Martorell, M. La veu. Orientacions pràctiques. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montser-rat, 2004.

• Generalitat de Catalunya. Pla de rehabilitació de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005.

• Giovanni, A. Le bilan d’une dysphonie, État actuel et perspectives. Marsella: Solal, 2004.

• Heuillet-Martin, G. Una voz para todos. Marsella: Solal, 2003.

• Jackson-Menaldi, C. A. La voz patológica. Buenos Aires: Médica Panamericana, 2002.

• Núñez-Batalla, F., Corte-Santos, P., Senaris-González, B., Llorente-Pendas, J. L., Górriz-Gil, C. i Suárez-Nieto, C. “Adap-tación y validación del índice de incapacidad vocal (VHI-30) y su versión abreviada (VHI-10) al español”. Acta Otorri-nolaringológica Española, 58(9), 386-392. [2007]

• Sauca, A. Anamnesi foniàtrica per a perits judicials logopèdics. Barcelona: Col·legi de Logopedes de Catalunya, 2006.

• Sauca, A. Anamnesi foniàtrica (Document inèdit). Barcelona, 2008.

• Schutte, H.K. “Tolerancia de presión de la voz y del fonetograma”. Rev. Logop., Fon., Audiol., vol. VII, n.º 3 (131-135). [1987]

• Vila-Rovira, J.M. Guía de intervención logopédica en la disfonía infantil. Madrid: Síntesis, 2009.

• Vila-Rovira, J. M. Anàlisi de les relacions entre els trets de personalitat i la disfonia. Tesi doctoral. Universitat Ramon Llull. Barcelona, 2011. [recuperat a http://hdl.handle.net/10803/52678]

• Vila-Rovira, J.M., Valero-Garcia, J. i González Sanvisens, L. “Indicadores fonorrespiratorios de normalidad y patología en la clínica vocal”. Revista de Investigación en Logopedia, 1(1), 35-55. [2011]

28 | Eines per a l’avaluació logopèdica de la veu • REFERÈNCIES bIbLIOGRÀFIQUES

eines per a - clc.cat d... · una part important de les intencionalitats comunicatives es...

Documents