egipte 3

15
Marina Agusti na Carla Alejan dro EGIPTE

Upload: fragarlop

Post on 22-Jun-2015

2.127 views

Category:

Documents


4 download

TRANSCRIPT

Page 1: Egipte 3

MarinaAgustinaCarlaAlejandroSara

EGIPTE

Page 2: Egipte 3

1. SITUACIÓ, CLIMA, FAUNA I VEGETACIÓ.

2. FARAONS

3. ART.

4. RELIGIÓ

5. JEROGLÍFICS

6. VIDA A L’ANTIC EGIPTE

INDEX

Page 3: Egipte 3

1. SITUACIÓ, CLIMA, VEGETACIÓ I FAUNA1. SITUACIÓ, CLIMA, VEGETACIÓ I FAUNA

Situació.

Egipte esta al costat de dos continents: Africa i Asia. Egipte es troba al’extrem d’Africa i forma part de la part occidental d’Asia i limita alnord amb el mar Meditarani, a l’est amb el mar Vermell, al sud amb amb Sudan i a l’oest amb Libia.

Page 4: Egipte 3

EL CLIMA

El clima a Egipte es caracteriza en general per ser molt caloros a l´estiu i temperat a l´ hivern. Al llarg estiu s´esten des de mitjans de març fins els primers dies de desembre i, l´hivern de desembre a març.El clima és sec, desertic i les temperatures són altes.

Page 5: Egipte 3

LA FAUNAI LA VEGETACIÓ

La vegetacó a Egipte es limita en gran en gran part al delta a el riuNil. Dels pocs arbres autòctoms, el més estés és la palmera datilera, també hi ha sicòmors,tamarells,acàcies i garrofers. Les espècies ques’han introduit des d’altres zones són el xiprer, l’om, l’eucaliptus, lamimosa i la murta, així com diverses classes de fruites. Els sóls luvialsd’Egipte, sobretot al delta, permeten el desenvolupament d’una ámplia varietat de plantes, com vinyes, moltes classes de productes hortofructícoles i flors com el lotus, el gessami i la rosa.Ales regions àrides són habituals diverses herbes i diverses espécies d’espines. l papir,que era molt abundant per les riberes del riu Nil,avui es limita a l’extrem sud del país.A part del subministrament del riu Nil, l’unic riu que proveeix el paisdurant tot l’any, l’aigua dolça escasseja. El ràpid augment demogràfic està esgotant els recursos naturals i erosionant les terres de conreu.

Page 6: Egipte 3

Sens dubte, l'element del vestuari millor conegut dels faraons egipcis eren les seves pròpies corones, de les que existien nombrosos exemples.Les més comunes i millor conegudes són:

* La Corona Hedjet o Corona Blanca, símbol de l'Alt Egipte. * La Corona Desheret o Corona Roja, símbol del Baix Egipte. * La Corona sejemty o Corona Doble, símbol del Egipte unificat,és una superposició de les dues corones anteriors. * La Corona Atef o Corona osiriaca, present en alguns rituals de caràcter funerari Precisament, el culte funerari era l'esferad'influència del déu Osiris.

Page 7: Egipte 3

* La Corona Jepresh o Corona Blau, de significat encara fosc, però molt utilitzada a partir de l'Imperi Nou. * La Corona Shuty o Corona Emplomada, que amb el temps va passar a ser utilitzada per les Grans Esposes Reials i per les Divines Adoratrius.* La Corona Jemjem o Triple Atef, composta per tres corones Atef i alguns complements, semblava tenir una funció solar.

I, encara que no sigui pròpiament una corona, no podem oblidar-nos del tocat Nemes, el famós cobre-perruca i potser el tocat més universal dels faraons gràcies a la tomba de Tutankamon. La seva comoditat i lleugeresa ho farien potser la peça favorita dels monarques en moments en que no fos necessària la presència de les corones, algunes d'elles realment pesades.Les grans piramides,els temples gegantins,els colossosde pedra pintures tan acolorides i fresques que semblen ahir.Son obresd´art fetes pels faraons.El caire,la capital actual,és a prop de la capitalcapital mes antiga dels faraons´´Memphis´´que es deia la balança de lesdos terres perque estava situada a la union del delta.

Page 8: Egipte 3

L’ART EGIPCIL’ART EGIPCIDurant les primeres dinasties es van construir importants complexos funeraris per als faraons a Abidos i Saqqara, a imitació dels palaus i temples (la tomba era una sintesi de la noció de temple i de mansió privada). La gran quantitat cerámica , treballs en pedra i talles d’ivorio os trobats en aquestes tombes t’estifiquen l’alt grau de desenvolupament d’aquesta época. La regularitat dels cicles naturals, la crescuda i inundació anual del riu Nil, la successió de les estacions i el curs solar que provocavael dia i la nit, que van ser considerades comregals dels Deus als habitants d’Egipte. El pentsament, la moral i la cultura egipcies van estar arrelades en un profund respecte per l’ordre i l’equilibri.

Page 9: Egipte 3

El llenguatge artistic egipci pot semblar rigid i estàtic (hieratisme),la seva intenció fonamental,però,no va ser la de crear una imatge real tal i com apareixen, sinó captar per l’iternitat l’essència de la persona, animal o l’objecte representatque esta voltant de les tres piràmidesmés grans de Gideh (keops,kefrén i Mikerinos).

I aquí tenim un monument d’Egipte.

Page 10: Egipte 3

LA VIDA A L’ANTIC EGIPTELA VIDA A L’ANTIC EGIPTE

La roba que feien servir els egipcis era feta de tela.La decoració de les cases, a les parets, era d’anecs i de dibuixos.Els nens anaven sense roba, fins a la maduresa.Quan ja eren grans es rapaven el cap.Els rics quan era l’hora de menjar, menjaven plats exquisits,com...Pollastre, cervesa i altres....Els nobles vivien en palaus, o cases molt grans.En canvi els treballadors vivien en cases simples, com... cavanes.Els instruments que utilitzaven eren: els tubs,les flautes...

Page 11: Egipte 3

La religióLa religióHi ha moltes Religions .Els antics Egipsis pensaven que la mort era una etapa, i que al mes enllà n’hi havia una altra vida. Per aixo cal que el cos estigui ben conservat .Durant 70 dies els sacerdots preparenels morts per al funeral.Nomes el cor es queda al seu cos.Un dels Déus d`Egipte es Ra, el deu Sol.

Page 12: Egipte 3

ELS JEROGLÍFICSELS JEROGLÍFICS

Els egipcis ja feien servir els jeroglífics cap a 3250 a. C.Eren una barreja de dibuixos, signes sonors i altres simbols.També hi havia una escriptura mes sensilla, que es desdeiahieràtica i denaòtica.L’escaiptura primer serveix per escriure les paraules dels dé-us i la seva història, després les del faraó.Progressivament, s’utilitzen per retre compte de totes lesactivitats dels habitants de la vall del Nil.Pocs nens acudien a l’escola, començaven als 5 anys fins els 12 anys, aprenien primer la escriptura hieratica, i alguns continuavan a l’escola per estudiar els jeroglifics.La pedre Rosetta vs ser gravada al 196 abans de Crist. Conté

Page 13: Egipte 3

El mateix text en 3 escriptures diferents: jeroglifiques, demotica i grega. Això va permetre al lingüista franses Jean-François Lhampe dexifrar els jeroglifics.

Page 14: Egipte 3

Els escribes

Constitueixen un grup respectat i orgullòs d’ell mateix.Els escribes eren els escriptors, els encarregats d’escriure, els únics membres de la societat egipcia.

Page 15: Egipte 3