la PalancaEFAP

Escola de Futbol Artesa - Ponts

OCTUBRE 2001 Núm. 235 Preu: 300 PTA - 1,8PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALNo m’emprenyeu!

NOTICIARIBreus

MUNICIPISVilanova de Meià i la Farga catalana

ESPORTSOriol Badia Riart, campió de Lleida de BTT

ESPORTSAntonio Español, massatgista del CE Artesa

CARTES A LA REDACCIÓRessò del Tema del Mes

FILA 7Guerrillers per la llibertat. Cinema i maquis (i 5)

TEMA DEL MESNeix l’Escola de Futbol Artesa-Ponts

LA NOGUERABreus

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSTots Sants

DES DEL SENATLa llei d’Universitats

IN MEMORIAMAl meu germà JoanAl meu pareA la tietaAgraïment família Farrús-Casals

LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLSInici de curs

MÚSICA, MESTRE!Els Segadors, himne nacional de Catalunya (I)II Trobada de Corals de la Noguera

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del PleAcords de la Comissió de Govern

XAT JOVETots Sants

HUMORBarbaritats del nostre poble

PALANC-OCIEncreuat. Jeroglífic. Problema d’escacs

IMATGES D’AHIRClub ciclista d’Artesa. 1914

Escola de Futbol Artesa - PontsL’EFAP neix de la necessitat d’uniresforços pel futbol base d’Artesa ide Ponts, i també amb l’esperançade continuïtat i d’un bon futur.

Foto: Miquel Regué i Gili

4

5

7

8

10

12

15

16

20

23

25

26

27

29

30

32

35

36

37

38

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

MES DE SETEMBRE

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Municipi d’Alós de BalaguerDefuncions:dia 28: Josep Guillaumet i Serradell (83 anys) natural d’Alòs de Balaguer

Municipi d’Artesa de SegreNaixements:dia 14: Albert Puigpinós i Jiménezdia 19: Mostafa Dahmani i Belgasimdia 25: Mariona Bertola i Quesadadia 28: Núria Plens i SicartDefuncions:dia 17: Teresa Sellart i Pla (91 anys) natural d’Agramuntdia 18: Joan Giribet i Boneta (49 anys) natural d’Artesa de Segredia 18: Antoni Terré i Marsol (82 anys) natural d’Artesa de Segredia 29: Ramona Ausàs i Aguilà (76 anys) natural d’AlentornMatrimonis:dia 9: M. Carme Clotet i Vila (d’Artesa)

Manuel Franquet i Cirera (de Palau de Noguera)

Municipi de ForadadaDefuncions:dia 23: Bartomeu Solanes i Amigó (80 anys) natural de MontsonísMatrimonis:dia 16: M. Isabel Brescó i Ubach (de Foradada)

Carles Sala i Vàzquez (d’Artesa)

Del 5 novembre al 19 de desembre (tots els dilluns):Jornades sobre cuina de Nadal a càrrec de l’Escolad’Hosteleria de Lleida, a la sala de les ArtesenquesActives (Escoles Velles)

11 novembre:Fira de la Perdiu a Vilanova de Meià

24 novembre:A la Dàlia Blanca, inici del cicle de cinema de terrorTens por? I... (continuarà al desembre) amb la presen-tació d’aquest i la projecció de les pel·lícules Nosferatu(1922) i Evil dead – Posesión infernal (1982, VOS),organitzat per Ànimes Cinèfiles

30 novembre:A la Dàlia Blanca, projecció de la pel·lícula Flores deotro mundo, organitzat per les Artesenques Actives

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

Municipi de Vilanova de MeiàDefuncions:dia 8: Pere Novau i Codina (56 anys) natural deVallderietMatrimonis:dia 15: Anna M. Novau i Eroles (de Gàrzola)

Joan A. Fabregat i Asensio (d’Albatàrrec)

SETEMBRERecull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

Municipi d’Artesa de SegreDades facilitades per l’Ajuntament d’Artesa de Segre (observatoride la Pça. de l’Ajuntament).

Temperatura mitjana del mes: 17,4°Temperatura màxima: 28° (dies 1, 4, 5, 13, 14 i 21)Temperatura mínima: 6° (dia 18)Amplitud tèrmica màxima: 19° (dia 13: màx. 28° i mín. 9°)Amplitud tèrmica mínima: 8° (dia 22: màx. 20° i mín. 12°)Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 32 mm (dia 22)Total precipitacions: 65 mm

Municipi de Vilanova de MeiàDades facilitades per l’Ajuntament de Vilanova deMeià (estació del Camp de Futbol).

Temperatura mitjana del mes: 17,1°Temperatura màxima: 30,6° (dia 8)Temperatura mínima: 4,9° (dia 18)Dies amb precipitacions: 7Precipitació màxima: 15,6 mm (dia 22)Total precipitacions: 24,2 mm

Municipi de ForadadaDades facilitades per l’Ajuntament de Foradada.

Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 26 mm (dia 22)Total precipitacions 52 mm

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorialDipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Mota i Pérez (Coordinador General)Miquel Regué i GiliSergi Valls i Jové

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICCarme Barril i BrescóRamon Giribet i BonetaNúria Ribes i NovauMiquel Regué i Gili

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

FOTOGRAFIAJoan-Promovídeo / La Palanca

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE750 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL3000 PTA (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)4000 PTA (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.arrakis.escorreu electrònic: lapalanc@teleline.es

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any1998.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col.laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol.laboracions.«LA PALANCA» no fa seues, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col.laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de La Noguera i l’Ajuntamentd’Artesa de Segre.

Membre de

No m’emprenyeu!Objectivament, resulta difícil dir si anys enrere hi havia més respectei tolerància que avui en dia, si la gent mostrava més civisme, si elsnostres infants i joves eren més educats... En definitiva, si abans vi-víem més tranquils que ara. L’opinió més extesa, però, sembla ser que anem de mal en pitjor ique la societat moderna, malgrat els avenços científics i tecnològics,ha perdut el nord. Aquesta impressió no és errònia, malauradament;però també és ben cert que s’està generalitzant d’una forma desme-surada. Deixant a banda les situacions de violència, vandalisme, racisme iun llarg etcètera de conceptes negatius que potser ens queden unamica lluny (o potser no tant), la veritat és que també a les nostrestranquil·les comarques d’interior patim els efectes del menyspreu ala resta de la comunitat. El jovent és qui s’endú la pitjor part. Ens emprenyen amb les seuessorolloses motos, es barallen entre ells i se’ns orinen a la porta decasa els dies de concert o after, ens embruten els espais públics ambles clofolles de pipes i les bosses dels berenars “prefabricats”, escarreguen o embruten part del mobiliari públic, ens planten cara comno s’havia vist mai... Ara bé, cal preguntar-se dues coses: Es tractade tot el jovent, o només són uns quants que es fan notar? I aquests,no tenen una família que es preocupi de la seua formació i dels seusactes? No obstant, els més grans actuem igual o pitjor. Aparquem davantd’un gual o damunt d’una vorera per no molestar-nos a buscar unaltre lloc o bé caminar una mica. Així, el que s’ha de molestar és elpropietari del gual, que ha de buscar-nos a nosaltres, o els vianants,que han de baixar de la vorera amb el corresponent perill. El mateixpassa amb els contenidors (d’escombraries o de recollida selectiva)o les papereres: ens queixem quan ens toca tenir-los a prop i procu-rem que els col·loquin al costat de la casa del veí; això sí, despréssom els primers de deixar bosses fora i no respectar els dies i elshoraris. Quan fem obres, si fa no fa: no ens preocupen gaire les mo-lèsties que puguem ocasionar; això sí, que ningú s’atreveixi a tenirescampada la grava o la runa pel carrer, per dir alguna cosa. Ara bé,cal preguntar-se: Això ho fa tothom? La conclusió és fàcil. En totes aquestes qüestions, les minories esfan notar tant que sembla que siguin cosa de la majoria. Així doncs,el sistema de vida del “no m’emprenyeu!”, aplicada en el sentit depassar per damunt de la resta del món i de queixar-se per tot, potserno és tan freqüent com ens sembla. És clar que... Déu n’hi do com esnota!

Col·laboradors/es del mes: Francesc Aymerich, Josep Roqué, Feli-cià Espinal, Ramon Badia, David Galceran, Donís Mas, Amat Mora,Sícoris, Jaume Cardona, IES Els Planells, Meritxell Cirera, M. NeusBròvia, Noemí Farré, Janette Solsona, Richard i Rafa Córdoba, JordiAlins, Ramon Monfà, Enigma Card, Francesc Badia.

7

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Copemo compra L’AgudanaLa Generalitat de Catalunya, a través de l’ICCA, va aprovar laconcessió d’un préstec de 1450 milions de pessetes a CopemoCorporació Càrnia per a què adquireixi l’escorxador L’Agudanade Cervera. La Cooperativa d’Artesa és l’accionista majoritàriade Copemo i des del setembre de 2000 gestiona l’escorxadorcerverí. Al capdavant de Copemo hi ha els artesencs Joan Camatsi Albert Morera. L’Agudana fou fundada el 1963 pels germansGarriga Zafrilla i a finals de 1999 va fer fallida, amb uns deutes

propers als 5000 milions de ptes. La Cooperativa d’Artesa i altrescooperatives lleidatanes es van interessar per la compra del’escorxador durant el 2000, però finalment serà l’empresa d’Artesala que el comprarà en solitari, després que les administracions esfacin càrrec de part del deute. L’Agudana compta amb 200treballadors i va arribar a facturar 22.000 milions de ptes. i a sacri-ficar 4000 porcs diaris l’any 1993. Actualment, les instal·lacionspresenten moltes mancances i part de la maquinària és obsoleta.Malgrat això, les ajudes de l’Administració catalana i l’empentade la Cooperativa d’Artesa faran que el negoci sigui viable en unfutur. La compra es signarà a mitjans del mes de novembre.

Artesencs i vilanovins a TVEEl passat 31 d’octubre, vigília de Tots Sants, una cinquantena deveïns i veïnes d’Artesa de Segre i Vilanova de Meià van visitar lesinstal·lacions de Televisió Espanyola als madrilenys estudis de Pra-do del Rey. Aquest grup va assistir com a públic, en directe, alprograma de la 1 Así son las cosas, i va obsequir-los amb unsforjats amb les sigles de TVE, realitzat per la ferreria Sellartd’Artesa de Segre.

Exposició de labors de Nèlida GomàDurant els dies 1, 2, 3 i 4 de novembre, l’artesenca Nèlida Gomàva organitzar una exposició de labors de ganxet, punta de creu itapissos realitzats per ella mateixa. L’exposició es va dur a terme ala botiga d’antiguetats Arbre i moble d’Artesa i va comptar ambnombrosos visitants, la major part dones, que van poder apreciarla qualitat i laboriositat del treballs.

Homenatge a la SisquetaEl passat 29 de setembre, el Club de LecturesArtesenc va homenatjar Francesca Solé i Clotet,la Sisqueta, per la seva trajectòria com artesencade soca-rel (vegeu la secció “Personatges” de LaPalanca núm. 233 i 234). Així mateix, el Club deLectures va organitzar una exposició gràfica-do-cumental sobre “Artesa de Segre en uns tempsantics” i va publi-car el número 7 dela revista Lecturessota el mateix títol.Aquesta pu-blicació contédiverses foto-grafies antiguesd’Artesa així comun text de Fran-cesca Solé sobre lahistòria de lanostra ciutat.

La Fira de la Perdiu de VilanovaVilanova de Meià acollirà el proper diumenge 11de novembre la Fira de la Perdiu. L’obertura seràa les 9 h i el programa d’actes compta amb eltradicional concurs de perdius, un desfilcan,exhibicions de tir amb arc, balls de bastons isardanes. Hi haurà unes 60 parades d’aus, unes70 de productes del camp, 25 de productes artesansi altres parades de mercat.

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

8

la P

alan

ca

Jornades sobre “la Farga i Vilanova de Meià”Ajuntament de Vilanova deMeià, conjuntament amb el grup

de “Xarxa Temàtica l’Home i el Fer-ro a Catalunya”, va organitzar unesinteressant i concorregudes jornadesd’estudi i divulgació sobre la FargaCatalana, al llarg dels dies 12,13 i 14d’octubre de 2001. Aquestes jornades són una continu-ació de la sèrie d’Activitats Culturals ide Divulgació sobre el Patrimoni i elMedi Ambient que durant els últimsanys s’han estat realitzant en diversescontrades del territori de les antigues“Terres del Marquesat” (Camarasa,Cubells i Vilanova de Meià) amb lacol·laboració del museu de Geologia dela UPC, la SEDPGYM (SociedadEspañola para la Defensa delPatrimonio Geológico y Minero) i l’As-sociació Cultural “Les Terres del Mar-quesat”, entre altres entitats. Durant tres dies, Vilanova de Meiàva acollir més de cent estudiosos, ambl’objectiu d’examinar els diversos as-pectes del procés siderúrgic originaridels Països Catalans i que va represen-tar una innovació tecnològica de pri-mer ordre, conegut arreu del món coma Farga Catalana L’interès de les jornades va raure enel seu caràcter multidisciplinari, ja quehom va poder estudiar la Farga Catala-na des de tots els aspectes i sota la vi-sió de diverses disciplines: geologia,metal·lúrgia, arqueologia industrial,química, anàlisi instrumental avançat,antropologia, etimologia, geografia,història, treball de camp i estudi de l’en-torn. Es va tractar del desenvolupamentde la Farga als Països Catalans i de laseva relació amb la siderúrgia d’Europai d’Amèrica, sense oblidar els aspec-tes locals -es va realitzar una visita i esva presentar un estudi monogràfic so-bre les restes de fargues que s’han tro-bat a les terres de Vilanova, concreta-ment al terme de la Fabregada. Les jornades es van iniciar amb unavisita al terme de La Fabregada(Vilanova de Meià) a càrrec de RamonBernaus i Josep M. Mata. L’etimologiadel nom “la Fabregada” ja ens fa sos-

pitar que a la zona hi havia alguna anti-ga Farga , la qual cosa queda confir-mada en un estudi de camp en què estroben restes d’escòries de processossiderúrgics, popularment “cagaferro”(Veure Figura)

Al llarg de la sortida es va estudiarla geologia d’aquesta part del Montseci es van trobar els possibles jacimentsde menes de ferro que haurien estatexplotades per l’obtenció del metall. Lasortida es va completar visitant llocsd’interès històric i cultural. La primera xerrada, a càrrec del Dr.Josep M. Mata, versà sobre ”Menes deFerro: les Menes de Vilanova de Meià”.El conferenciant, a través d’una expo-sició molt didàctica ens mostrà el di-versos minerals de ferro que són utilit-zats com a font d’aquest metall, llurspropietats i manera de distingir-los,mitjançant el color que deixa la polssobre un full de paper. Ens explicà queuna petita proporció de ferro (1-5%) enun mineral o roca, ja és suficient perdonar-li coloració. El Dr. Pere Molera (“La Farga”) ensexplicà l’estructura de la Farga Catala-na, el seu funcionament i el procés detransformació del mineral de ferro(mena de ferro) en metall. (com a dadacuriosa pensem que una farga donavafeina a cinquanta persones de maneradirecta). S’explicà les diferències en-tre el procés tradicional d’obtenció deferro i el de la Farga Catalana, aquestúltim utilitzava un corrent continu d’ai-re humit, el qual afavoria el procés dereducció dels òxids de ferro a metall.

Això s’aconseguia gràcies a la trom-pa, enginyós sistema d’obtenció d’uncorrent d’aire mitjançant l’aigua quequeia per un tub de secció constant ique al passar per un estrangulament(espirall) aspirava aire del exterior, labarreja d’aire i aigua es separava enl’anomenada cambra de vents, l’airehumit era insuflat a la mescla de carbóvegetal i mena de ferro a través d’untovera immersa dins de carbó vegetal.L’oxigen de l’aire reaccionava amb elcarbó formant-se monòxid de carbonique era el veritable reductor dels òxidsde ferro a metall. (L’esquema adjuntestà tret de l’article“Tècnica de LaFarga” pel Dr. Pere Molera). L’expli-cació fou completada pel vídeo “la Far-ga” realitzat en ocasió de l’Exposició“La Industrialització a Catalunya”.

Amb la xerrada del Dr. EstanislauTomàs (“Trets diferencials de la Far-ga”) s’aprofundí sobre la metal·lúrgiadel procés d’obtenció del ferro i l’evo-lució tecnològica de les diverses far-gues, des de l’època prehistòrica fins ala revolució industrial. Ens assabentemque la Farga Catalana pròpiament ditaés dels segles XVI-XVIII (encara queperdura fins als segles XIX-XX) essentel resultat d’una continua evolució enla producció del ferro que arranca del’edat mitjana. La Dra. Júlia Simón (“Les restes de

L’

9

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

la siderúrgia a Vilanova de Meià”) jus-tifica la possibilitat d’existència de far-gues al terme de “La Fabregada”(Vilanova de Meià) per la presència detots elements necessaris pel funciona-ment d’una farga: arbres abundants (alterme hi ha boscos d’alzineres) impres-cindibles per fornir el carbó vegetal;existència de jaciments de menesmetàl·liques (fet que es va poder com-provar in situ en l’excursió del primerdia de les jornades) i com element de-finitiu la presència de cagaferro o es-còries. Molts cops l’escòria és l’únic vesti-gi de la presència d’una Farga, però persort, a través d’aquests aparentmenthumils vestigis, podem obtenir una graninformació: l’aspecte de l’escòria (co-lor, rugositat, porositat, lluentor, etc.)ens indica el tipus de forn que s’haemprat, si el material ha fluït o no foradel forn, les temperatures de refreda-ment. Podem arribar a distingir entreuna escòria de forn (obtenció del me-tall) o de forja (transformació del fer-ro). A través de l’anàlisi química imetal·logràfica podem copsar el graude perícia tecnològica dels artesans (es-còries amb més o menys proporciód’òxid de ferro no reduït). Els Drs. Felicià Plana i AdolfTraveria (“Caracterització dels Pro-ductes siderúrgics”) ens van donar unavisió de les modernes tècniques analí-tiques utilitzades per estudiar en pro-funditat i detall les escòries. Mitjançantles tècniques de raigs X podem identi-ficar, no tan sols elselements constituentsde les escòries, ferro,alumini, silici, etc.Sinó també les diver-ses fases cristal·linespresents i inclús llurproporció. Aquestestècniques comple-menten i quantifiquenles tècniques micros-còpiques que s’hanexplicat anteriorment. El professorRamon Bernaus (“LaHistòria de laFabregada”) enscomplementà ambuna amena i documen-

tada xerrada la visita de camp que vamfer a la Fabregada. A través de l’etimo-logia i dels diversos documents histò-rics sembla confirmar-se l’existènciad’activitat metal·lúrgica a l’edat mitja-na: al segle XII Fabregada era sinònimde Farga. El curiós nom de “Lo Pelat”en una zona actualment coberta de bosc,ens pot fer intuir la desforestació origi-nada per l’explotació de fusta destina-da a l’obtenció de carbó vegetal per lesfargues. La zona de la Fabregada està desha-bitada des del segle XIV (possiblementper causa de les pestes). En tota la do-cumentació econòmica estudiada a par-tir del s XVI no es troba cap indici del’existència de fargues a la zona. Totaixò fa pensar que les restes d’activitatmetal·lúrgica de la zona corresponguina fargues medievals, anteriors a la prò-piament anomenada Farga Catalana. Aquest panorama sobre la Farga Ca-talana fou completat pel Dr. EnricSunyer (“Les Mineralitzacions de fer-ro dels voltants de Barcelona”) que ensdonà una visió de la problemàtica de lametal·lúrgia catalana en l’època de laindustrialització del 1862, data en quès’incrementà l’explotació minera alnostre país gràcies al fet que la legisla-ció va donar la propietat del mineral alseu descobridor i no al propietari delterreny com es feia anteriorment. Per finalitzar, el Dr. Josep M. Mata(“Fargues a Portugal, Foz de Alge,Chapacunha,...”) ens va explicar lesseves últimes investigacions sobre les

mines de ferro i les restes de fargues alpaís veí. El diumenge 14 d’octubre el profes-sor Ferran Sánchez-Agustí (“Recorre-gut Historico-Cultural pels voltants deVilanova de Meià”) ens va donar unavisió dels voltants del poble, amb unespinzellades d’història i de costums lo-cals, alhora que podíem apreciar la va-rietat del paisatge i conèixer les plan-tes més característiques de l’entorn,(alzineres, serveres, roures, garric, etc.). Les jornades foren closes per l’alcal-

de de Vilanova de Meià Sr. Joan Serrai per representants de les diverses enti-tats organitzadores: Sr. Pere Molera(Xarxa Temàtica L’Home i el Ferro aCatalunya) Ramon Bernaus (Associa-ció Cultural Terres del Marquesat),Josep Maria Mata (Museu de Geologiade la UPC). Com activitats complementàries a lesjornades, el Dr. Josep Maria Mata feuuna xerrada oberta a tots el vilatans so-bre Rutes d’Interès Geològic de la zonade Lleida. No van faltar activitat lúdi-

ques: berenar de clo-enda, ball de germanorentre els participantsde les jornades i elsveïns de Vilanova deMeià.

Josep Roqué i BuscatóAssociació Cultural

Terres del Marquesat

10

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Oriol Badia, campió de Lleida de BTTna tarda de diumenge ens adre-cem al número 18 de la carrete-

ra de Ponts, al domicili familiar del’Oriol Badia i Riart, amb la inten-ció d’entrevistar-lo. El col·loqui télloc al menjador de la casa, ones troba tota la família acompa-nyant-lo. Fa poca estona que elli el seu pare han arribat de cór-rer la segona cursa del dia(aquest noi té piles per aguan-tar no una, sinó dues curses ci-clistes en un mateix dia!) i en-cara hi ha damunt la taula eltrofeu que ha guanyat avui, al’espera que se li assigni algunlloc a la prestageria replena detrofeus que ocupa les parts méselevades de dues parets del men-jador. Després de les pertinentssalutacions, entrem en matèria.

La Palanca (LP): Felicitats Ori-ol. Quina bona notícia pots co-municar als artesencs?Oriol Badia (OB): Doncs que hequedat campió infantil de l’Openprovincial de BTT (bicicleta demuntanya) a Lleida, que organitza laFederació de Ciclisme.

LP: Ens podries explicar una micaen què consisteix l’Open de Ciclisme?Quin tipus de campionat és?OB: És un campionat que dura sis me-sos i consta de 7 proves, distribuïdesper tota la província de Lleida, en lesquals es puntua a tots els participantsen funció del lloc d’arribada. Guanyael campionat aquell que suma méspunts al finalitzar les set curses.

LP: Tu has guanyat el campionatperquè has sumat més punts que elsaltres. Aconseguir-ho, ha estat fàcilo difícil?OB: Depèn. Al principi vaig faltar a laprimera prova perquè tenia febre i, pertant, no vaig puntuar. Començava elcampionat amb desavantage, però du-rant aquest he anat recuperant terreny ial final he tret bastants punts al segonclassificat.LP: Eren durs els teus rivals?

OB: N’hi havia de tots. Hi havia gentque havia competit al campionat deCatalunya, però també n’hi havia queeren principiants, als quals no costavagaire d’avançar.

LP: De la manera que ho dius sem-bla que tota la duresa l’aportaven elsdel campionat de Catalunya, és queno pedalaven els altres?OB: Sí, sí... Però no tant.

LP: Veig que tens una prestageriafarcida de trofeus. Són tots del cam-pionat de la Federació?OB: No, els trofeus que tinc els heaconseguit tant en curses populars comen curses del campionat de Catalunya.

LP: En què es basen les teves victò-ries, Oriol? Quina mena de ciclistaets?OB: Sóc ràpid en les baixades, al pla vaigfent i a les pujades no sóc massa bo.

LP: Perdona Oriol, però això darrercosta de creure. Havent guanyat elcampionat has d’ésser més completdel que en la teva descripció vols re-conèixer. A veure, objectivament tudiries que els capdavanters set’e’capen a les pujades?

OB: No, no s’escapen, però tinc la im-pressió que pugen amb més facilitat ique a mi em costa més.

LP: Entrenes sol, amb companys...?OB: Normalment els dies de cadadia entreno sol, de les cinc a lesvuit de la tarda. A vegades, ambcompanys d’estudis i a l’estiu sur-to a córrer amb gent d’Artesa quetambé corren, com el Joan Ama-deu Gili (que també competeix alcampionat de la Federació, en ca-tegoria sènior, i que enguany a fi-nalitzat 4t.) o el Felicià de ca l’Es-pinal (que no corre curses però esconeix bé els camins).

LP: Acabes de dir que entrenesde cinc a vuit, això és bastanttemps. T’interfereix als estudiso compagines bé les dues acti-vitats?OB: Sempre faig els deures o bansde sortir o bé quan arribo de peda-lar. De moment ho compagino bé.

LP: Tenim a la nostra comarcarecorreguts que s’assemblen als deles curses o bé per trobar-los i entre-nar has d’anar a altre pobles i llocs?OB: De vegades, faig cirucits per aquíque s’assemblen bastant al recorregutque trobo a les curses, de fet no he tin-gut mai la necessitat d’anar a entrenara fora per preparar una cursa, cosa qued’altres sí que han de fer.

LP: Vaja, que tenim un bon país perfer planter ciclista. Oriol, t’ha aju-dat en res el ser soci del CUDOS?OB: Jo estic força content de ser-nesoci. Alguns companys d’entrenamentque he anomenat també ho són i pro-curen ensenyar-me tot el que saben.Ademés tenen bons detalls amb mi: em vanregalar una samarreta que du escrit el nomdel CUDOS i d’Artesa, que, per cert, és laque sempre porto en competició (perquè vullque es sàpiga arreu que a Artesa també hiha un club de bicicletes).

LP: Sabem que no va ser el CUDOSqui et va introduir a la competició...

U

11

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

OB: Al principi, jo jugava a futbol, peròel meu pare va començar a fer sortidesen bici i jo vaig trobar elgust a acompanyar-lo. Alveure que resistia bé aquestllargs passeigs em vaig anaranimant fins que vaig deci-dir participar en curses. Ales primeres, m’hi va por-tar ell i ara gairebé sempreem ve a animar, encara quesigui el Joan Gili qui emporti a les curses amb ell.

LP: Alguns dels clubs mésprestigiosos de Lleidat’han volgut fitxar. A lavegada, la mateixa Fede-ració t’oferia la possibili-tat de passar a competiren pista, en el que seria elprimer pas de cara a laprofessionalització. El teufutur més immediat sobrela bicicleta com el veus. Continuaràsamb la bicicleta de muntanya o etpassaràs a la pista?OB: Jo prefereixo la BTT perquè tro-bo més divertit córrer per camins queno pas estar sempre donant tombs a lamateixa pista.

LP: Deixaries els estudis pel ciclisme,si aquest t’exigís més dedicació?OB: Si veiés possible arribar a laprofessionalització, potser sí, de mo-ment m’omple el temps de lleure.

LP: Ets l’únic representant d’Artesaal campionat provincial. És que no

hi ha ningú més que hiestigui interessat?OB: Suposo que sí, peròmoltes vegades depèn delspares les activitats que pu-guin fer els fills.

LP: És a dir, que tu hastingut uns pares quet’han ajudat a entrar-hi,però potser n’hi ha d’al-tres que no han tingutaquesta sort.OB: Sí, a mi sempre m’hanajudat i animat. Però altrespares potser han tingut poral fet que el seu fill es fesmal o han preferit donar-liuna bossa i engegar-lo alcamp de futbol. Per als pa-res, quan comaparen lescares, és molt diferent veu-

re als fills sortir del partit de futbol, ontots estan frescos, que veure la cara delseu fill al final d’una cursa ciclista, ont’has esforçat més. Confonen l’esforçamb el patiment i l’agonia i s’equivo-quen.

LP: Finalment, Oriol, vols fer algu-na crida per veure si altres xiquetsd’Artesa es decideixen a fer del ci-clisme el seu esport?OB: A mi m’agradaria fer més colla.Haurien de pensar que encara que el ci-

clisme pugui ser pesat és també diver-tit. Més divertit que pesat.

Totes les roses tenen espines! Oriol,repetim les felicitacions i gràcies a lafamília per les atencions. Ens en tornem a casa pensant queaquest noi senzill de 14 anys és unveritable amant de l’esport de la bi-cicleta i que potser, mai se sap i lavida dóna molts tombs, té a les sevescames el mall i l’enclusa amb elsquals forjar l’esdevenir del ciclismeartesenc.

Text:Felicià Espinal i AubetFotos:Ramon Badia

12

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Antonio Español, massatgista del CE Artesaquest mes hem cregut oportú re-tre un homenatge i conèixer mi-

llor la vida d’Antonio Español iBertran, actual massatgista del CEArtesa de Segre. Per qui encara noel conegui, direm que durant quaran-ta anys ha estat, i continuarà sent-hodurant molt de temps, el massatgis-ta del club de futbol CE Artesa deSegre; s’ha de dir també que durantaquest anys també han passat pelclub altres persones que alternavenaquesta feina amb el nostre protago-nista; podríem anomenar els Srs.Josep Batalla, Ramon Gili Monill“Giliet” i el Miquel Valls “Menut”que actualment resideix a Cervera;demanem disculpes si ens n’hem po-gut deixar algun. El Sr. Antonio Español Bertran o ”l’Español” com popularment se’l coneixal vestidor i per les nostres contrades téactualment 68 anys, està feliçment casatamb Pepita Pubia i Inglavaga, amb quiresideix al Pont d’Alentorn.

La Palanca (LP): Primer de totmoltes gràcies per concedir-nosaquesta entrevista al menjador decasa seva i obsequiar-nos amb uncafé i galetes la seva senyora. Som-hidoncs amb l’entrevista. (Quina carade nervis ha posat al prémer el playde la gravadora). Com hem dit enl’enunciat, vostè porta quaranta anystocant cames i fent massatges peraquests camps de futbol, fentquilòmetres i quilòmetres per totaCatalunya i seguint allà on va el CEArtesa de Segre. Han estat totsininterrumputs?Antonio Español (AE): Durant unsanys vam alternar la feina demassatgista amb el Sr. Miquel Valls, el“Menut”, de manera que si un dia jo nohi podia anar per algun motiu se’n feiacàrrec ell i a la inversa; actualment ides de fa aproximadament uns 8 anys,sóc jo qui acompanya cada diumenge al’equip.

LP: Anteriorment a la seva etapacom a massatgista havia jugat afutbol. Amb quins equips?

AE: Sí que vaig jugar durant algunsanys i curiosament mai ho vaig fer alCE Artesa. Pel seu ordre serien elVilanova de Meià, Gàrzola, Lluçars,Argentona i després ja vaig començara fer de massatgista al CE Artesa.

LP: Podria explicar-nos per quèl’anomenaven el “Bartolí”?AE: Va ser un sobrenom que em vatreure un entrenador i bon amic quevaig tenir mentre jugava. Feiareferència al fet que jo en aquell tempsjugava de defensa i segons ell per lameva aparença física, rapidesa, sacrificii per la meva bondat al camp,m’assemblava, això deia ell, a un ex-jugador de l’Espanyol d’aquells tempsanomenat Bartolí.

LP: Com van ser els seus inicis i aquina edat va començar a fermassatges als jugadors de futbol;quins van ser els seus primers entre-nador i president, com a massatgista?AE: Vaig començar amb 28 anys,després d’acabar de jugar a futbol. Vaser el Sr. Francesc Vilalta el “Sisco delRoig” qui fou durant molts anyspresident del club, qui em va venir abuscar per a què m’encarreguésd’aquesta feina. Tot just vaig anar a ferdos cursets a Lleida i ja vaig començara fer massatges.

LP: Durant tots aquest anys segurque han passat per les seves mansmolts i molts futbolistes, podria re-cordar quants? De tots ells segur queen guarda un especial record, peròpodria dir-nos-en alguns que mai nooblidarà per alguna anècdota o perla mena de persones que són o erenen la seva època de jugadors del CEArtesa?AE: Per les meves mans han passattants i tants jugadors que em seria difí-cil donar un número exacte, però nomentiria si digués que han estat més desetanta o vuitanta al llarg de tots aquestsanys. Per anomenar-ne alguns podiradir al Massó, Josep Gardela, JaumeCampabadal, actual alcalde de la nostrapoblació, Antoni Brescó d’Alentorn,Pere Martí, Ramon i Àngel Cusola,Jordi Roiger i molts d’altres. Tambéguardo un record molt especial de dosex-jugadors que per la seva forma deser, després d’uns anys encara em sa-luden efusivament al trobar-me, pel seusacrifici i per la seva honestatat vers elnostre club mai els oblidaré. Aquestbons amics són del Badia, actual 2nentrenador de la UE Tàrrega, i del XaviCrespo, que juga al CF Tremp.

LP: Ha tingut alguna oferta per anar-se’n a fer de massatgista a un altreclub; va rumorejar-se que algunsjugadors que havia tingut en la sevaetapa al CE Artesa, al canviard’equip se’l volien endur amb ells almateix equip, no?AE: Sí que he tingut alguna oferta pera canviar d’equip; més que una ofertahe de dir que havien estat els propisjugadors que havia tingut al CE Artesade Segre que al canviar d’equipm’havien “ofert” al seu nou equip ipresident. El que jo no he pogut sabermai si aquest oferiment era per lesmeves bones maneres de fer elmassatge o per la meva forma de ser,sempre content i amb ganes de fer bro-ma dins el vestidor. He de dir que jo,malgrat aquestes ofertes, mai haviapensat seriosament en anar-me’n a unaltre club que no fos el d’aquíd´Artesa.

AA

13

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

LP: Vostè ha tingut també moltsentrenadors i presidents, anomeninalguns? Ens podria explicar algunesanècdotes peculiars d’ells, que lihagin ocorregut o que hagi viscut enun camp de futbol?AE: Durant la meva estada al club hanpassat molts i molts entrenadors pelnostre club, podria anomenar-ne algunsi segur que me’n deixaria molts. Per diralguns noms d’entrenadors, diria elJosep Lluís Carrió, que va fer pujarl’equip a Regional Preferent en duesocasions, el Ginés Parra, un home queimposava molt de respecte i sacrifici alsjugadors al camp, el Jaume Caballer“Brito”, que entrenant ell al juvenil vafer-se càrrec del 1r equip en les partsbaixes de la classificació i va poder sal-var la categoria, els sempre estimatsAymerich i Gomà d´aquí d’Artesa, elJordi Urgell, actual entrenador del’equip, el Gascón, el Pantoja, el Curià,el Crespo, etc. Com a presidents, sortosament, non’hi ha hagut tants, que jo recordi hanestat al club el Francesc Vilalta, elvicepresident Josep Fontanet, ell nodeia mai qui era el president però... , elJordi Benet i actualment i des de ja faquatre anys el Fernando Galceran.

LP: Al llarg de tants anys lligat almón de l´esport haurà vist tot tipusde lesions, malgrat que no són cosesbones de recordar, podria dir-nos-enalgunes que hagin patit els jugadorsque per la seva gravetat opeculiarietat li hagin estat difícilsd’entrendre i tractar?AE: La que mai no podré oblidar ser lalesió que va tenir el Raimundo Jou, jafa molts anys, en un partit a Artés decategoria Regional Preferent. Ell tindriadinou o vint anys i jugava molt bé afutbol. A la primera part, ja haviamarcat tres gols a l’equip local i en una

jugada onanava a mar-car el seuquart gol livan fer unaentrada moltdura pel dar-rera i la sevacama no vapoder resis-tir-ho, vahaver d’a-bandonar elcamp. L’àrbitre crec que no vaassenyalar ni falta. No recordo elresultat final de l’encontre, però sí quejo mateix i el “Bayo”, exjugador delclub, al final del partit, empesos per laràbia i la impotència, vam puntejar laporta del vestidor de l´àrbitre; desprésla Federació de futbol ens va sancionaramb alguns partits.

LP: Podríem estar parlant hores ihores amb l’entrevistat, una vegadaha superat els primers nervis típicscada vegada s’estén més en les sevesrespostes, i li agraïm, fins al puntd’haver-lo d’aturar. Ep!!!! senyorEspañol que només tenim duespàgines. Per finalitzar, anem adescobrir el secret millor guardatd’un massatgista de futbol, en aquestcas el de l’Español. Que hi posa dinsel massatge, que després aplica a lescames dels jugadors? (Per als noiniciats és habitual que alcomençament decada partit elm a s s a t g i s t aapliqui un líquid ales cames delsjugadors i els faciun massatge perrelaxar la muscu-latura. Amb elnostre protagonis-

ta també és habitual que l´Españolfaci alguna que altra broma, ambmés o menys “mala llet” per treureuna mica de tensió als jugadorsabans d’afrontar un partit.AE: He de dir que durant molts anys elmassatge l’anava a comprar a lafarmàcia. Fins que un bon dia el Sr.Ramon Camats “el Gardela” , queestava dins la junta directiva del JordiBenet, em va dir que no hi haviapressupost pel massatge i que el fes ambalcohol. En aquella època, faaproximadament uns nou anys, estavad’entrenador al club el Sr. Crespo i vaser ell qui em va donar la recepta delmassatge que aplico actualment abansde començar cada partit als jugadors.El massatge està composat de timó,romer, termosant, oli d’oliva, alcohol,alcofrad, vips vaporux; el deixem con-sumir durant una setmana i després elcolem i ja tenim preparat el massatge.

David Galceran i Raïchs

El CE Artesa a mitjans 90. A dalt, a l’esquerra de tot, Antonio Español

15

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Ressò del Tema del Mesn l’apartat de Cartes a la Redacció d’aquest mes,publiquem una sèrie de fotografies que ens han fet

arribar alguns dels nostres lectors, fent-se ressò del Temadel Mes de La Palanca del setembre passat. Així tenim que en Joan Camats de Cal Rellotger, ens re-met dues fotografies que ens aporten una nova perspectiva(fins ara inèdita) de l’estat de deteriorament en què es trobala Caserna de la Guàrdia Civil. Com podeu observar, recla-ma una actuació urgent, ja que el seu decrèpit estat amenaçaen esfondrar l’edifici en qualsevol moment. S’observa la dei-xadesa del pati, part de les teulades esfondrades, xemeneiescaigudes, façana deteriorada, portes i finestres obertes, i...perquè no hem tingut accés a l’interior, que encara deu estarpitjor donada la deixadesa i la despreocupació en el mante-niment de les infraestructures estatals que el govern centralacostuma a fer paleses.

Per altra banda, en Ramon Camats ens fa arribar unafotografia de l’any 1955, on podem observar com era laplaça del Progrés. Una plaça amb abundant vegetacióque creixia en els seus ben cuidats i frondosos jardins,realçant aquest indret d’Artesa, complementat amb unafont i la Bàscula Municipal. En Ramon vol deixar cons-tància que és el gendre d’en Baldomero Alcobé, “ElPelayo”, el qual va fer el jardí que s’observa a la foto-grafia i el va cuidar durant molts anys. Tot remarcant labellesa de l’indret en temps passats i comparant-lo ambla plaça que ha quedat a l’actualitat, es pregunta si “noés millor la plaça de la foto que la merda de plaça que hiha ara?, la qual sembla un abeurador pels rucs i un llocde neteja pels gossos, havent-se de donar vergonya lesautoritats d’Artesa davant la deixadesa actual. Per aquè serveix fer la plaça més petita? Per a què puguinaparcar tres o quatre cotxes?”

E

16

la P

alan

ca

Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7

Cinema documental i maquisPocs són els documentals realitzats en-vers el fenomen dels maquis, i menysencara els que han estat oferts per lestelevisions ja siguin públiques, priva-des o digitals. I és que el tema semblaser un tant tabú i de fet se centren enemitre treballs referents a l’exili, enca-ra que TV3 sembla iniciar el rescat del’oblit del tema i aquest estiu ha emèsal Canal 33 una sèrie documental queel tractava, anunciant-nos per al properhivern l’emissió de El maquis-La guer-ra silenciada, la sèrie documental enla qual ha col·laborat com a primer gui-onista el nostre company FerranSánchez Agustí. Oferiré una llista amb les dades detots els documentals referents al temaque he pogut examinar, davant les difi-cultats per aconseguir còpies que empermetessin el seu visionat, per a pro-cedir a comentar-los en el treball. Ob-servareu que només ho puc fer en unsquants, en definitiva, els que m’han fetarribar els seus autors o historiadors delmaquis. Aquí els teniu.

“Quico Sabaté”. De Col.lectiu Penta. 1980.Tres octubres. De José Luís RodriguezPuértolas. 1986.La guerrilla. De José Luís Guarner. 1987.Death in el Valle. De C. M. Hardt. 1996.

Valle de Arán 1944. De Jorge Amat.1999. Apareixen testimonis enversl’operació de Reconquesta d’Espanya,i tracta d’analitzar el perquè de l’ope-ració. Carrillo, López Tovar, Tostado ialtres analitzen els detalls del frustratintent de constituir un govern alterna-tiu a Viella, des d’on, amb l’ajut delsaliats, s’havia d’haver iniciat la con-questa d’Espanya per a instaurar ungovern republicà.

Las ilusiones perdidas (Conegut tam-bé sota el títol de El maquis en el AltoAragón). De Eugenio Monesma. 1999.Estructurat en dues parts, l’historiadorens ofereix en la primera, Del Exilio ala Resistencia (56m.), els avatars quehaurien de patir als camps de concen-tració francesos els exiliats republicans

espanyols per a la seva subsistència, icom van anar organitzant-se per a cre-ar la resistència contra els nazis i pos-teriorment la guerrilla antifranquistaque aniria donant cops endinsant-sedins territori espanyol. Destaquen elstestimonis de Carrillo, Sixto Agudo,Mariano Viñuales, Eduardo Pons,Carmen Casas, Josefina Carrasco, etc.remarcant alguns d’ells, l’importantpaper que van jugar les dones a la re-sistència i a la guerrilla. La segona part, titulada La invasióndel Valle de Arán (52m.), centra la sevanarració en l’operació Reconquestad’Espanya i el que va suposar en la llui-ta guerrillera. Testimonis de VicenteLópez Tovar (cap de la 204 divisió i dela invasió de la Vall d’Aran), John P.Parry (qui afirma que els aliats tenienpreparada la invasió d’Espanya i es vaaturar per decisió de De Gaulle),Mariano Viñuales, Ángel Álvarez,Joaquín Arasanz “Villacampa”, PedroGalindo, Eduardo Pons, etc. A Eugenio Monesma correspon tam-bé la realització d’un excel·lent docu-mental titulat La Bolsa de Bielsa(60m.), on ens narra els combats i la

història de la 43 divisió republicana sotales ordres d’Antonio Bertran “ElEsquinazao”, d’aconsellable visió pera neòfits en el tema de la Guerra Civil ila guerrilla, i estudiosos en general.

Pregúntale al viento. De AlbertoPardo. 2000. Curtmetratge en vídeo de

20min. on uns nens evoquen la figuradel seu padrí, el qual havia format partdels maquis.

La síndrome d’una guerra. De FelipSolé. 2001. Estructurada en tres parts

de 55m. cadascuna, l’Exili, El maquisi Les famílies i els sobrevivents delsmaquis, resulta interessant en la sevaprimera part, i profundament decebe-dor i frustrant, en les dues posteriors,ja que tracta temes importantíssims dinsl’acció guerrillera com són l’operacióReconquesta d’Espanya, la seva forma-

ció a França, i les seves accions al país,de forma superficial, supèrflua i pocdocumentada. Resulta això sí, digna peratrevir-se a trencar el foc i tractar eltema amb més espai del que se li haviadonat fins aleshores.

El Maquis, la guerra silenciada.D’Enric Calpena. 2001. Documentalamb una durada de 140min., basat enels llibres de Ferran Sánchez Agustí,Maquis a Catalunya-De la invasió dela Vall d’Aran a la mort delCaracremada, i Maquis y Pirineos.Suposa el documental més complet iben estructurat sobre la temàtica delsmaquis dels realitzats fins ara, ambaportacions testimonials de vora 50persones i amb profusió d’imatges ilocalitzacions. Destaquen intervencions

Guerrillers per la llibertat. Cinema i maquis (i cap. 5)Miquel Mota

17

la P

alan

ca

Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7

de Carrillo, Marcelino Camacho, LópezTovar, Marcel·lí Massana, ÁngelÁlvarez, Maria Calvó, Sebastià Piera,etc. S’han fet aproximacions a 15 fontsarxivístiques, més de 60 entrevistes is’han rodat exteriors a 20 llocs diferentsde la geografia catalana i francesa. Eldocumental parteix de la diàspora re-publicana, segueix amb la participacióespanyola a la Résistance,la invasió de 1944 amb unextens relat de l’episodi dela Vall d’Aran, la intenciód’UNE per restaurar la Re-pública, la continuació deles infiltracions guerrille-res, la lluita armada anar-quista, centrada en els qua-tre protagonistes mítics:Faceries, Sabaté, Massanai Capdevila. S’expliquenles raons de l’abandonament de la llui-ta armada, l’acció de les contrapartides,i en definitiva un veritable treball ex-tremadament rigorós que com s’ha co-mentat anteriorment, s’erigeix en el méscomplet envers el tema.

Maquis, el exilio interior. De JavierCorcuera. 2001. Amb guió de FernandoLeón de Aranoa i producció de MontxoArmendáriz, és el documental sorgitarran de la tasca de documentació em-presa per Montxo Armendáriz per a larealització del film Silencio roto. Ahores d’ara es troba pendent definalització donades les dificultats perassolir el pressupost.

N’hi ha altres, realitzats per diferentscol·lectius, encara que localitzar-los re-sulta gairebé impossible. Aquests són:Maquis en la Guerra Civil. De AA Vídeo.Maquis a Catalunya. De Chigra.Rescatadas del olvido: Mujeres contrael franquismo. De Fernanda Romeu.

Notes(1) Aquests testimonis formen part d’untreball que l’autor està realitzant res-pecte a la nissaga familiar, del qual hatractat brevíssims apartats per a confec-cionar l’article. (Ref. Cap. 1)(2) La dificultat de datar les morts quepatiren els maquis, així com els seuscol·laboradors, són manifestes, a l’ac-tualitat encara és troben nombrosos pro-

blemes, a l’hora de revisar arxius i do-cuments relatius a l’època. Aportacióinteressant considero la que a continu-ació oferiré, realitzada per un artesencque ha sol.licitat romandre en l’anoni-mat: (Ref. Cap. 1)

J.F.P. va néixer al mes d’abril de 1920a la veïna Osca, als tres anys es traslla-

daria a Lleida i als 18 for-mant part d’una de les lle-ves del biberó acudiria alluitar en el bàndol republi-cà. Li tocaria lluitar per totala zona en què posterior-ment desenvoluparia laseva vida un cop contretmatrimoni amb la que ac-tualment és la seva esposa.Així, per avatars del destí,

va lluitar a la zona d’Artesa, Agramunt,Ponts, Bon Repòs, etc., recordantespecialment diversos combats mantin-guts a l’altura de la granja de cal Barri-na, i la cruenta guerra de trinxeres queduien a terme. Aquest fet, juntamentamb el replegament que les forces re-publicanes es veien obligades a realit-zar, els portaven a lluitar en més d’unaocasió en una fratricida lluita cos a cos(estremeix escoltar-lo quan diu que en-cara recorda el soroll d’una baioneta enclavar-se en l’enemic). A mida que es replegaven les tropescap a França, trobava a faltar les notí-cies de la seva família, la qual s’haviatraslladat a Barcelona. Mal vestits, malmenjats i amb combats constants, arri-barien a Portbou, on l’aspecte que estrobaren resultava dantesc. Passada lafrontera el van confinar al camp de SantCiprianne on hi havia 80.000 republi-cans. Allí els dividien entre els que vo-lien tornar a Espanya, sota el governfranquista, i els republicans. Dormiena terra, mal alimentats, bevien aigua delmar, la subsistència era molt dura, i re-corda amb ràbia, que el que els france-sos van fer amb ells no té perdó de Déu.Els traslladarien a Barcarès, on millo-raria una mica la seva vida, encara quela sarna i els polls eren a l’ordre deldia. Fugiria del camp amb altres com-panys republicans però seria descoberti portat de nou a lloc. Per tenir notíciesde la família passaria al camp dels naci-

onals (els que volien tornar a Espanya), iun cop allà, en no poder tornar al camprepublicà, seria enviat a Espanya. Passant per dures vicissituds acon-seguiria retrobar-se amb la família, es-sent especialment emotiu el retroba-ment amb la seva mare, ja que els tresgermans havien anat a la guerra i persort tots havien tornat. En trobar-se enedat militar, el reclutarien per a fer elservei militar a la caserna d’Osca, al re-giment Valladolid núm. 20. Acabariadestinat com ajudant del tinent coronela plana major. Diu que la vida a la ca-serna resultava monòtona fins el mo-ment dels maquis, i considera queaquests van ser objecte d’una enganyi-fa per part del govern francès, el qualtenia al sud del país un nodrit grup deguerrillers armats i els enviava a l’es-corxador per a desarmar-los i treure-se’ls de sobre. L’enviarien a lluitar con-tra els maquis, i recorda que van arri-bar a trobar-se cara a cara, disparant al’aire (recorda que ell defensava lesmateixes idees), retirant-se els maquisi no entrant aquests en combat -ja queeren soldats de lleva i els maquis nodisparaven contra aquests-, tan solsdeixaren propaganda i informació re-lativa als maquis i a la seva activitatguerrillera. Guàrdies civils i falangis-tes sortirien a atacar-los i tan sols unretornaria. A la caserna va assistir a un interro-gatori amb un maqui i li va quedar gra-vada la forma altiva i orgullosa en quèel maqui va respondre al militar, defen-sant la seva lluita i proclamant el seuservei a la República, retraient al mili-tar nacional el fet que ells eren els traï-dors a la pàtria, ja que s’havien aixecaten armes contra el poder legítimamentestablert. Aquest maqui acabaria afu-sellat a l’igual que els nombrosos guer-rillers i col·laboradors d’aquests queveuria passar per la caserna. J.F.P es pregunta encara avui el per-què de tan fratricida guerra, i no s’ex-plica com es va veure lluitant a la ma-teixa com tants i tants dels seus com-panys, desitjant tant sols que serveixicom aprenentatge dels errors comesosper a les noves generacions, i es-perant no torni a succeir mai mésespera acabar tranquil·lament laseua vida en companyia de la fa-

19

la P

alan

ca

mília i de tots els seus records.

EpílegAquest modest treball, lluny de ser unobra definitiva envers la temàtica delmaquis i la seva obra fílmica, pretén seruna font d’informació que permeti a lagent que fins aleshores desconeixial’abastament del tema dins el cinema,endinsar-se en aquest i en totes les apor-tacions filmades que l’han abastat desd’un punt de vista o un altre. Es podràconsiderar pels oportuns erudits en lamatèria i els neòfits in-tel·lectuals dela temàtica, més o menys complet, peròel que em satisfà és el fetd’haver-me trobat amb unmunt de coneixements,fets i vides, que fins ales-hores molts havien pretèssilenciar i ocultar. I és queendinsar-se en les videsdels maquis, els seus mo-tius de lluita, les seves ac-cions, les seves frustraci-ons, etc., crec que no po-

den deixar indiferent a ningú, i que ambel present treball hagi pogut aportar elmeu granet de sorra a la recuperació his-tòrica de la memòria dels maquis i dela seva lluita com a guerrillers de la lli-bertat, en favor de la democràcia quemolts d’ells (i d’elles) no aconseguirenmai gaudir, em satisfà plenament. Finsaquí el meu petit homenatge als maquis.

Per a saber mésLuna de lobos. De Julio Llamazares.Ed. Seix Barral. 1985Ficció criminal a Barcelona. DeRamón Espelt. Ed. Laertes. 1998

El soldat de Pandora. DeRicard Vinyes. Ed. Proa. 1998Historias de maquis en elpirineo aragonés. Varis. Ed.Pirineum. 1999Maquis a Catalunya-De lainvasió de la Vall d’Aran ala mort del Caracremada.De Ferran Sánchez Agustí.Pagès Editors. 1999Historias de maquis en el

cine español. Entre el arrepentimientoy la reinvindicación. De Carlos F.Heredero. Diciembre 1999.El maquis en el cine español. Unaasignatura pendiente. De DoloresConquero (Nickelodeon-Verano 2000)Maquis y Pirineos. De Ferran SánchezAgustí. Ed Milenium. 2001La resistencia armada contra Franco.De Francisco Moreno. Ed. Crítica. 2001Maquis. De Secundino Serrano. Ed.Temas de Hoy. 2001La noche de los cuatrocaminos. De AndrésTrapiello. Ed. Aguilar.2001

AgraïmentsFerran Sánchez Agustí,VIDEOCLUB FUTURE,Lluís Agramunt Oliva,JFP i a tots aquells quehan recolzat la publica-ció de tan extens treballperiodístic a les pàgines de la revistaLa Palanca.

Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7

20

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Neix l’Escola de Futbol Artesa-Pontsa temporada esportiva 2001-2002 ha començat a casa nostra amb una important novetat. Es tracta de la creacióde l’Escola de Futbol Artesa-Ponts (EFAP), de la qual ja vam informar en la secció d’Esports de La Palanca del

passat mes d’agost. En aquest número, però, li hem volgut dedicar més espai. La idea d’unir esforços entre Artesa i Ponts ja feia temps que s’havia posat de manifest, ja que els equips de les duespoblacions patien la manca de jugadors al futbol base; però va ser a finals de la temporada passada quan va començar aplantejar-se de forma definitiva. Així doncs, durant el mes d’agost es constituïa l’EFAP, que aglutina els joves futbolistesd’Artesa, de Ponts i de les seues rodalies. La Junta està formada per 12 pares. El seu president és Jordi Bernaus (Ponts) i el vicepresident, Joan Macià (Artesa). Peraltra banda, el coordinador és Jaume Caballer (Artesa). L’escola compta amb un pressupost aproximat de 3 milions de ptes.Els socis de Ponts paguen 20.000 ptes. anuals i els d’Artesa, 25.000. D’aquesta diferència se’n beneficia el CE Artesa, delqual els pares passen a ser-ne socis. Així, també es manté la vinculació amb el club. En total s’han constituït 9 equips i es compta amb un potencial d’unes 150 persones, entre tècnics, jugadors i jugadores.El coordinador ens va manifestar que considera aquesta temporada de transició i que espera la consolidació de l’escola perplantejar-se nous objectius de cara al futur. A tots els jugadors se’ls inculca la idea de formar part de l’EFAP, independent-ment de la seva població de procedència. Els equips utilitzen la samarreta de l’Artesa o del Ponts segons el camp onentrenen i juguen habitualment. Aquest any, la presentació oficial dels equips va tenir lloc a Artesa el divendres 21 desetembre. A continuació us els presentem un a un.

L

Equip femeníFa poques setmanes, l’EFAP ha aconseguit posar també enmarxa un equip femení, integrat per 19 noies d’entre 13 i 20anys (se’n pot formar part a partir dels 12), majoritàriamentd’Artesa. Els responsables de l’escola de futbol, però, confi-en que se n’hi vagin afegint més. En aquesta curta i precipitada pretemporada, han disputatdos amistosos contra el Tàrrega, amb el saldo d’una victòriai una derrota. L’equip està mostrant bones maneres i semblaque pot donar molt de sí. A partir de l’11 de novembre comen-çaran a jugar, amb altres 8 equips, el campionat territorial deLleida.- Temps de joc: 2 parts de 40 minuts.- Categoria: 2a divisió.- Entrenament: A Artesa, dimecres i divendres de 19:30 a21h- Partits: A Artesa, diumenges al matí o a la tarda. A la foto, fila superior i d’esquerra a dreta: N. Amaro, G.Cayetano, N. Gabaldon, I. Cercós i E. Morros. Al mig: R. Morell, D. Galceran (entrenador), J. Caballer (coordinadorEFAP), C. Galceran (entrenador) i H. Moran. A baix: M. Muñoz, A. Rodríguez, V. Cayetano, N. Bernaus, C. Soldevila i A.Trepat. No surten a la foto: S. Carabassa, A. Cisquella, S. Garcés, M. Gómez, M. Riart i L. Torrent.

JuvenilEn els primers partits, s’ha mostrat com un dels millors con-junts. És l’únic equip de l’EFAP que juga amb el nom de CEArtesa, el qual milita a 1a regional i podrà nodrir-se d’aquestsjuvenils. Els seus 17 jugadors són d’Artesa i rodalies.- Temps de joc: 2 parts de 45 minuts.- Categoria: 1a divisió (recent ascendits).- Entrenament: A Artesa, dimarts i dijous de 19:30 a 21h.- Partits: A Artesa, dissabtes a la tarda (horari federació). A la foto, a dalt i d’esquerra a dreta: O. Cusola, R. Cusola(entrenador), A. Santacreu, A. Cusola (entrenador), F. Marín,V. Samarra, E. Miranda i I. Porta. A baix: R. Solé, X. Ribera,A. Trepat, S. Aldavó, E. Sabanés i J. Marcó. No surten a lafoto: J. Aubets, J. Cases, E. Cortada, R. Martínez i C. Sepúlveda.

21

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

CadetDe moment, ocupen els darrers llocs de la classificació. Lamajor part dels seus 14 jugadors són d’Artesa.- Temps de joc: 2 parts de 40 minuts.- Categoria: 1a divisió (recent ascendits).- Entrenament: A Artesa, dimarts i dijous de 19 a 20:30h.- Partits: A Artesa, dissabtes a la tarda (horari federació). A la foto, a dalt i d’esquerra a dreta: D. Farré, V. Segú, A.Caballer, M. Cotonat, D. Mas, S. Camats, D. Adan i O. Bahia.A baix: M. Sala, X. Serra, F. Malé, F. Gutiérrez i A. Gasia.No surten a la foto: C. Masa, J. Brescó (entrenador) i Ricard(entrenador).

InfantilFins ara, estan fent un paper discret a la lliga. La major partdels seus 19 jugadors són de Ponts.- Temps de joc: 2 parts de 35 minuts.- Categoria: 1a divisió (recent ascendits).- Entrenament: A Ponts, dimarts i dijous de 19 a 20:30h.- Partits: A Ponts, dissabtes a la tarda (horari federació). A la foto, a dalt i d’esquerra a dreta: S. Beltran (entrenador),G. Villarte, M. Bravo, X. Llorens, X. Estany, R. Esteve, R.Sisquella, C. Ariño, J. Pera, M. Massana, M. París i D. Leal(entrenador). A baix: J. Coscollola, J. Bernaus, M. Albets, I.Gil, I. Mases, J.J. Amaro, I. Jou, F. Codina i R. Cotonat.

Aleví BEn aquest inicis de lliga, es troben lluitant pels primers llocsdel seu grup. Els seus 16 jugadors són de Ponts i rodalies.- Temps de joc: 2 parts de 30 minuts.- Categoria: 1a divisió.- Entrenament: A Ponts, dilluns i dimecres de 19 a 20:30h.- Partits: A Ponts, dissabtes a la tarda (horari federació). A la foto, al darrere, l’entrenador R. Torrent. A dalt i d’es-querra a dreta: M. Bravo, F. Bravo, J. Vilaró, M. Huguet, S.Sala, D. Adan i O. Artigues. A baix: X. Casals (benjamí), J.Cinca, O. Parra, A. Riudeubàs, J. Gené, A. Jovell i J. García.No surten a la foto: M. Ortuño, G. Palà i J. Pérez

Aleví AEls seus 11 jugadors són d’Artesa i rodalies. De moment,ocupen els darrers llocs de la taula; però la majoria són deprimer any i juguen per primera vegada en camp gran. Amés, s’han de reforçar amb jugadors benjamins.- Temps de joc: 2 parts de 30 minuts.- Categoria: Preferent.- Entrenament: A Artesa, dilluns i dimecres de 19 a 20:30h.- Partits: A Artesa, diumenges a les 11:45h. A la foto, a dalt i d’esquerra a dreta: S. Mirasó, F. Estrada,C. Corts, J. Macià, X. Durany, D. Galceran (benjamí), L.Camats i F. Bessone (entrenador, al darrere). A baix: S.Galceran, D. Torredeflot, G. Camats (benjamí), J. Bertran, iP. Mora. No surt a la foto: R. Cluet.

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

22

la P

alan

ca

Text: Ramon Giribet i BonetaFotos: Donís Mas, Amat Mora i Miquel Regué

BenjaminsJuguen a futbol 7, amb porteries més petites i nomésmig camp. El fora de joc sols existeix als darrersmetres. Tot i que la competició és oficial, no hi haclassificació. A la foto podem veure junts el benjamí A (11 ju-gadors d’Artesa) i el benjamí B (10 jugadors dePonts), el passat 20 d’octubre que es van enfrontarentre ells al Camp Municipal d’Esports d’Artesa.- Temps de joc: 3 parts de 15 minuts.- Entrenament: A Artesa i Ponts respectivament, di-marts i dijous de 18:30 a 19:30h.- Partits: A Artesa i Ponts respectivament, dissabtesa les 12h. A l’esquerra i a baix, el benjamí B, format per (els noms no estan ordenats segons la foto): T. Parra (entrenador), M.Alsedà, M. Balagué, X. Casals, A. Clavé, G. Gregori, V. Junyent, J. Parra, P. Pinós, J. Sucarrats i Albert Vilà. A la resta de la foto, el benjamí A. A la fila superior, d’esquerra a dreta: E. Valls (delegat), A. Cluet, J.C. Pérez (entrena-dor) i I. Pérez (prebenjamí). Fila del mig: M. Rovira, R. Martínez, X. Mora, D. Galceran, G. Camats i G. Cluet. Fila inferior,els dos darrers de la dreta: M. Valls i J. Martí. No surt a la foto: P. Rodríguez.

PrebenjamíTambé juguen a futbol 7. Amb només 6 o 7 anys, són els més menuts del’EFAP. Els seus 12 jugadors són d’Artesa i rodalies. Tampoc hi ha clas-sificació.- Temps de joc: 3 parts de 15 minuts.- Entrenament: A Artesa, dilluns i dimecres de 18:30 a 19:30h.- Partits: A Artesa, dissabtes a les 11h. A la foto, darrere els jugadors, un dels entrenadors: J. Solanes. A la filasuperior, d’esquerra a dreta: D. Santacreu, A. Cluet, G. Fons, P. Martí i I.Priego. Fila inferior: M. Estany, D. Marbà, A. Farré i A. Farràs. No surten ala foto: J. Badia, C. Cirera i X. Solsona (entrenador).

23

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Sis alcaldes descontents amb el ConsellEls alcaldes Martí Galceran (Alòs), Joan Serra (Vilanova),Pere Prat (la Baronia), Martí Sentenach (Àger), JaumeViladrich (Avellanes) i Ignasi Cortés (Os), van fer públicael 26 de setembre la seva queixa pel que consideren unamena de discriminació a l’hora de quedar fora de la concessióde la subvenció de la Generalitat (Departament d’ObresPúbliques, subvencions a la xarxa de camins de muntanya)gestionada pel Consell Comarcal de la Noguera (un total de26 milions de ptes.), la qual ha anat destinada a finançar elcost de la via de Camarasa a la Sentiu, que va des del termemunicipal de Camarasa fins a la C-26.

Premi als joves emprenedorsEl Consell Comarcal, conjuntament amb la Secretaria Ge-neral de Joventut, ha convocat per primera vegada el PremiJove Emprenedor. El premi, destinat a menors de 35 anys,pretén incentivar els projectes d’autoocupació que sorgeixindels joves, valorant la innovació d’aquests, les possibilitatsde creixement del negoci, la creació de llocs de treball i deriquesa. Els resultats apareixeran als mitjans de comunicaciói s’atorgaran els premis en un acte públic.

50è aniversari del tren Lleida-La PoblaPer iniciativa de Joan Solé, aficionat a la fotografia, va tenirlloc a la sala d’exposicions de l’Ajuntament de Balaguer del4 al 14 del mes d’octubre una exposició temàtica envers el50è aniversari del tram ferroviari del tren de Lleida a la Poblade Segur. Per commemorar tal efemèride, es va procedir afer un mata-segells especial autoritzat per la Direcció Gene-ral de Correus i Telecomunicacions.

Donació bibliogràfica a Cal GramuntLes comunitats franciscanes de Balaguer i Berga han efectuatuna donació bibliogràfica d’aproximadament 19.000 llibresa la Fundació Margarida de Montferrat de la casa Gramuntde la capital de la Noguera. De Balaguer procedeixen uns5.000 llibres i de Berga la resta, erigint-se així aquesta bi-blioteca en una de les més importants de Catalunya quant aespiritualitat es refereix. A aquestes dues donacions calafegir-hi també l’aportació realitzada pel veí de BalaguerAntoni Bureu, que és una part del seu fons bibliogràfic.

Grup d’Acció Local Montsec SostenibleL’11 d’octubre va tenir lloc a l’Ajuntament d’Àger laconstitució del Grup d’Acció Local Montsec Sostenible,integrat per representants de 16 municipis d’aquesta àrea

territorial, i que actuarà en aquesta zona d’acció.S’encarregaran de gestionar els recursos econòmics que elssiguin destinats des de la UE i les diferents inversions ques’hagin de realitzar dins el projecte Montsec Sostenible.

Aplec del Puig a la Baronia de RialbEl 7 d’octubre més de 300 persones acudiren a l’Aplec delPuig a la Baronia de Rialb, celebració recuperada ara fa vuitanys i promoguda per la pràctica totalitat d’habitants de laBaronia. S’aprofità també els actes de celebració per inau-gurar la restaurada escola del Puig, habilitada en l’actualitatper al turisme rural, dins un projecte que preveu potenciar laBaronia i convertir-la en capdavantera de l’anomenat neo-ruralisme, ja que s’estan restauran altres cinc velles escolesubicades al municipi per a tal fi. A més, al municipi hi cons-ten un total de 110 masies disseminades pel terme i que estansent rehabilitades pels seus propietaris, fet que ajudarà a con-solidar la Baronia com a punta de llança del turisme rural.

Museu de l’Or a BalaguerBalaguer disposarà a partir de l’any 2003 del Museu de l’Or,que s’ubicarà al Molí de l’Esquerrà. Aquest donarà a conèixerla història de l’extracció d’aquest metall al riu Segre al seupas per Balaguer, així com les diferents tècniques utilitzadesen el decurs de la història. Les obres començaran en breu tempsi en la seva primera fase tenen un pressupost de 60 milions.

Firauto BalaguerEls dies 20 i 21 d’octubre, Balaguer va acollir la X edicióde Firauto, fira especialitzada en vehicles d’ocasió, que preténerigir-se en capdavantera a les comarques lleidatanes i queany rera any compta amb un major nombre de visitants imetres quadrats d’exposició.

Miquel Mota i Pérez

ITINERARI23:00 h Sortida de Ponts23:10 h Artesa de Segre23:15 h Foradada23:20 h Cubells23:30 h Montgai23:35 h La Sentiu de Sió23:45 h Arribada a Balaguer

TORNADA04:00 h Sortida de Balaguer

TRANSPORT GRATUÏT

25

la P

alan

ca

Des del PDes del PDes del PDes del PDes del País dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineus

Tots Santsl mes de novembre esgarrapafort a la porta del temps i de la

vida, disposat, com sempre, a fer laseva entrada triomfal amb una dia-da senyera significada per la festa deTots Sants, en quina jornada els ho-mes, des de temps immemorials, re-ten un pietós record als familiars ials amics que un dia passaren perl’escena del Gran Teatre del Món, ique avui dormen el seu somni etern. Aquesta efemèride pietosa que dig-nifica als humans, és tan vella com lamateixa pols dels camins, perduda en-mig la negror dels temps, i tant és aixíque en èpoques molt reculades, quanla mateixa s’esquia en temps de guer-ra, el dia de Tots sants era consideratcom jorn de treva, es deturava la bre-ga, els combatents deposaven les armesper tal de celebrar la festa del dia... i al’endemà, tornem-hi uq no ha estat res! En el decurs de tal jornada, els ce-mentiris veuen trencat el seu espès si-lenci i la seva solitud, per la presènciade tota una munió de visitants reme-morant els difunts que viuen en el re-cord, mentre el murmuri de les oraci-ons omple els àmbits, i els ramells deflors transformen aquella terra d’eter-nal repòs en una catifa fragant i acolo-rida. I això es repeteix un any sí l’altretambé, mentre el món segueix la seva

impertorbable caminada, enmigde la nostra petitesa, invitant-nosa meditar sobre els afalacsd’aquesta vida, curulla de pom-pes i vanitats consubstancials ambla nostra existència i deuria, al’ensems, de servir-nos d’antídotcontra l’orgull, l’arrogància i l’al-tivesa, que en massa ocasions en-tenebreixen les nostres ments, totfent-nos oblidar que som finits ilimitats i, que com diu aquellavella dita del poble planer: “Esmor el Rei, es mor el Papa i demorir ningú se n’escapa”. L’emblemàtica Diada de TotsSants, amb tota la seva secularcàrrega anímica i espiritual, ja ensarriba altra volta i cal recordarque, de bracet amb aquesta, retor-nar aquella immemorial consue-tud gastronòmica, tan peculiar alnostre Principat i a les veïnes ter-res de la nació catalana, i conegu-da amb el nom de la Castanyada,al redós de la qual la nostra gent, llami-nera per excel·lència, consumirà una im-portant quantitat dels saborosos panellets,ben regats amb els vins més generosos. Tanmeteix volem aprofitar l’avinen-tesa per remarcar una tercera dimensióde la diada comentada, consistentaquesta en el fet d’albirar-se un altre

potencial pont, amb assonàncies de vi-aducte, doncs al recer de caure la festaadduïda en dijous, cal esperar una novai beneïda invasió turística de les nos-tres terres, per complaença del ram del’hosteleria i el comerç. Mentrestant, la gent d’Andorra -cam-piona del pacifisme mundial- segueix

fil per randa, a escala in-ternacional, les fluctua-cions dels bèl·lics esde-veniments encaminats afinalitzar, d’una vegadai per sempre, amb el des-pòtic oprobi del règimtalibanesc i els seus fa-nàtics acòlits, i cal dirque la pràctica totalitatde la nostra població re-colza moralment –recor-darem que no tenimexèrcit ni arsenalsarmamentístics- l’actua-ció nord-americana idels seus aliats, enaquesta atípica guerra.... Per la resta, tranquil-litat al País dels Pirineus.

Sícoris

Records en aquest 1 de novembreUna persona subscriptora de La Palanca ens ha demanat la publicació d’aquest poema delpoeta sabadellenc Feliu Formosa, extret del seu llibre Semblança. Els versos li han sem-blat suggerents amb motiu de la festivitat de Tots Sants perquè, com diu Pedro Salinas, “elrecuerdo es la pena de sí mismo”.

Si em busco en el record és per la penad’un oblit que em fa por quan alço els ullscom aquell que es desperta a punta d’alba(entre l’angoixa i les expectatives)després de dormir poc i sent les horesproperes de la nit que queda enrerecom un temps que costés de situar,com un vers que busqués el món extern,i busco altra vegada l’esguard plede tot allò que pot fer-me diverspels records sense pena. I aquest gestés allò que la vida té de fàcil.

¿Se’m perden energies amagadesen aquest recordar que vol inclourel’imaginar? ¿Hi ha pena en el futur,o bé en el goig més sublim, el de l’ignot?La música que torna a acompanyar-nosés el marc de la variació,com altres cops, que em vénen al recordi que eren diferents, com ho és la música.Això em permet brindar-te un altre josense pena de mi. Em reconcilioamb la música, amb tu, amb el vers, amb mi.

E

26

la P

alan

ca

Des del SenaDes del SenaDes del SenaDes del SenaDes del Senattttt

La llei d’universitatsprimers d’aquest mes d’octubreva comparèixer la Ministra

d’Educació, Cultura i Esports a laComissió General de ComunitatsAutònomes del Senat, per tal d’ex-plicar la Llei Orgànica d’Universi-tats. Em sembla molt positiva aques-ta informació i debat de caire terri-torial i autonòmic previ al tràmitparlamentari, en projectes que tenenuna clara incidència en les competèn-cies pròpies de les autonomies. No-més que a vegades, com ha estat enaquest cas, coincideix amb el tràmitdel Congrés que ja havia fet el debata la totalitat la setmana anterior is’esgotava el termini de presentaciód’esmenes el mateix dia de la com-pareixença, quan realment hauriad’ésser abans d’iniciar-se tota la tra-mitació parlamentària, per tal de re-sultar més útil. Quin dubte hi ha que és una llei moltimportant, per les seves connotacionssocials, ja que l’educació i formació dela persona són fonamentals per tal de re-forçar el sistema democràtic, per afavo-rir el creixement econòmic i preservar laconvivència en un nivell de qualitat devida satisfactori. A més que ha de confi-gurar la Universitat del segle XXI. Gairebé tothom esta d’acord en lanecessitat d’una actualització de la vi-gent Llei de Reforma Universitària del’any 1983. Però no hi ha acord en elstermes en què s’ha de modificar, per-què hi ha diverses posicions i diferentsmodels, per la qual cosa, i tal comvàrem tenir l’oportunitat de manifestar,cal un veritable procés de diàleg parla-mentari amb actituds positives per partde tots els grups i una actitud receptivaper part del Govern i del grup majori-tari del PP. Malgrat algunes manifesta-cions inicials de prepotència i descon-sideració, del mateix President del Go-vern fa uns dies, el cert és que la Mi-nistra es va comprometre a tenir “fle-xibilitat”. Veurem fins a quin punt. Hem de reconèixer que millora la lleivigent, però no lo suficient. No és laque ens agradaria a nosaltres. És fran-cament millorable. Però, hi ha algunselements positius. Un és l’establiment

d’un marge ampli, per a la contractaciólaboral i indefinida, regulat per les uni-versitats i les Comunitats Autònomes.L’eliminació del contracte administra-tiu, limitat en el temps, era una reivin-dicació, com també ho era l’opció a unacarrera contractual laboral i digna peral professorat. Un altre element positiués que els òrgans unipersonals guanyenforça respecte als òrgans col·legiats.L’estructuració prevista dels òrgans deGovern, si es fa algun ajustament, res-taria reforçada l’articulació entre Uni-versitat i Consell Social. Ens semblatambé encertada la supressió anuncia-da de la dimissió obligada dels rectorsquan entri en vigor la llei, ja que és mesprudent que el procés de configuraciódels nous estatuts els dirigeixin perso-nes amb una certa experiència. Per altra part, hi ha alguns punts queens preocupen i als quals ens oposem,tal com va dir el propi Conseller d’Uni-versitats. Així, ens sembla excessiu iincompatible amb el marc autonòmicel paper de la Agencia Nacional deEvaluación y Acreditación, que cal re-baixar i reconèixer l’existència i com-petència de l’Agència per a la Qualitatdel Sistema Universitari a Catalunya.La preocupació per la qualitat ha de serben vista, vingui d’on vingui. Però laidea que l’avaluació de la qualitat éscompetència i deure del Govern Cen-tral i una mena d’afecció o privilegi perpart de les universitats i les CCAA ésabsurda, i no es correspon al reparti-ment competencial. Perquè la promo-ció de la qualitat a Catalunya és unaresponsabilitat bàsica i fonamental deles universitats catalanes i de la Gene-ralitat. L’Agència Catalana per a laQualitat ha d’ésser una peça clau per alfutur del sistema universitari. Entenem que hi ha aspectes que po-den generar inseguretat jurídica, coml’homologació en dues etapes. Perexemple, què passa amb els titulatsd’una titulació que no rep l’homologa-ció definitiva? No estem en absolutd’acord en què les competències de lesbeques tinguin una gestió tant centra-litzada. No es té en compte la jurispru-dència del Tribunal Constitucional, com

la darrera resolució de la setmana pas-sada, ni els pronunciaments unànimsdel Parlament. Entenem només accep-table tancar el tema d’una forma com-patible amb l’acord de transferènciesdel setembre de 1998. Tampoc ens agra-da el sistema d’habilitació com restau-ració de les oposicions tradicionals, queja veurem com evolucionarà. Però hi haun aspecte important que creiem neces-sari assegurar des d’ara i és que ha d’es-tar garantit que les proves se celebrin pertot el territori i la manera més simpled’obtenir aquest resultat és exigir en la

pròpia llei que les proves se celebrin a launiversitat d’afiliació del president de laComissió avaluadora. Tampoc sembla que tingui massasentit que un cop conclosa ja la trans-ferència de la universitats a les autono-mies, l’Estat retingui la capacitat defundar i gestionar noves universitats. Hiha també altres instàncies on es plante-gen canvis potser més tècnics, peròimportants. Així mateix ens preocupenles conseqüències del Projecte de Lleiper a les universitats privades catala-nes. També pretenem que la possibili-tat de desenvolupament legislatiu perpart de les Comunitats Autònomes que-di recollida més explícitament del queno està en el text inicial. És per tot això que entenem que noarriba al nivell suficient per a què larecolzem amb el nostre vot a favor.Aquest és el sentit de l’abstenció delnostre vot al Congrés. Si en el tràmitparlamentari hi ha diàleg i actitudsconstructives i receptives per arribar aacords pot tenir l’alçada necessària pera què hi donem el nostre vot favorable.Cal fer tot l’esforç que calgui per tal queles nostres universitats siguin centres deformació d’una qualitat que pugui com-petir amb les del nostre entorn europeu.

Jaume Cardona i VilaSenador per Unió

Secretari Quart de la Mesa-Grup CiU

AA

El projecte millora la llei vigent,però no lo suficient. Tampoc és laque ens agradaria a nosaltres.

27

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

A una dona de cabells platejats i ullsvius, plena d’innocència com si encarafos un infant. Mai oblidarem les seves rialles ques’escoltaven a la llar de foc on jugàvemcom vailets entramaliats. A l’hort, on ens va ensenyar a esti-mar la natura; i fins i tot al cementiri,on anàvem a lloar les nostres arrels. Al bosc, on plegàvem bolets i on totsrecordem la seva història de que hi haun porc senglar amb ulleres. Al toll, on ens banyàvem i on elxapotejar constant dels nostres braçosesvaïa la seva veu que ens cridava. A la tieta.

A qui la vida la fer ésser, més queuna tieta, una padrina. Més que unagermana gran, una mare. Quedarà el ressò de la seva veu enaquelles roques. La tendresa de les seves mans en elsfruits. Orfes de qui els feia créixer. Les espurnes de foc s’enlairen a lallar amb ella. Aquell cementiri serà, ara, el seu aixopluc. El bosc remudeixarà el seu nom. I l’eixida, ai! L’eixida guardarà laseva imatge per sempre. Que tinguis sort i que les teves riallesperdurin per sempre en els nostres cors.

Eva Ramos Casals

Nota d’agraïmentLa família FARRÚS-CASALS vol mostrar el seu agraïment donant les gràcies a totes aquelles persones que vanassistir a l’enterrament i funeral de ROSA CASALS CASALS i que els han acompanyat en uns moments tandolorosos, fent-los costat en el seu pesar.

A la tieta

Al meu germà JoanUna de les poques coses que se’mdonen una mica bé és escriure. Per aixòm’hauria agradat dedicar uns versos ala memòria del meu germà Joan,recentment traspassat. Els sentiments,però, són encara a flor de pell i no m’hiveig amb cor. Potser més endavant. Malgrat tot, en un fragment d’una deles últimes cançons del meu cantantpreferit, que al Joan també li agradava,he descobert unes paraules quecoincideixen en bona part amb allò que lanostra família sent en aquests moments.

I tanmateix la gent se’n va per sempre més,deixant un regust amarg pels espais de l’ànima.Així aprenem que en viure anem morinti ens corprèn que aquesta llei sigui tan certa.

(I tanmateix, Lluís Llach)

Ramon Giribet i Boneta

Al meu pareUna foto sense vida, sense esperit, tren-ca el silenci. Una llàgrima fent un llargrecorregut per la cara per arribar a unafi, a una fi com la de la vida i la de lamort. Una vida sense esperança, unavida amarga de la que finalment sen’apodera la mort.I què es pot dir de la vida?Què és l’infern, que només tenen celles persones amb sort.

Les il·lusions es van desfent i a poc apoc vas morint per l’estaca que fa moltsanys que tens clavada al cos, que hasanat intentant curar.Però que per molt que s’intenti oblidar,la foto amb els anys s’ha anat fent bo-rrosa, dura dins la teva ment, dins delteu cor.I què podem dir de la mort?Què es pot dir? Què és el cel, que només

tenen infern les persones que han estatrancoroses i orgulloses.Les persones que han patit, que estanapoderades per la mort, seguiran iperdudaran en les ments de les perso-nes que se’ls estimen.PD: Està dedicada a les persones quemés estimo, per al meu pare al que nopodré abraçar mai més.

Cristina Dil Valls

29

la P

alan

ca

La Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els Planells

Inici de cursots els inicis de curs porten quel-com nou, quelcom de sorpre-

nent, inesperat… Enguany, al nostrecentre, a banda de les típiques ana-des i vingudes de professorat, cosa ala qual ja hi estem avesats tots ple-gats, -tant professors com alumnes-, dels canvis de llibres, d’algunes ca-res noves d’alumnes, en fi, de tot elreguitzell de tòpics i no tan tòpics queus pugueu imaginar, el nostre centreha presentat quelcom més de dife-rent: Tenim una nova entrada, mésgran, més espaiosa, amb un reixatque tanca tal i com déu mana, i ambun acabat que ens feia prou falta. Ino és tan sols, això. També s’han aca-bat les obres que ens han dut més d’unmaldecap al llarg del curs anterior. Ara tenim una entrada l’accés a laqual és força més ampli, més còmode imés escaient per a un centre que, entregrans i petits, agombola diàriament gai-rebé cinc-centes persones. Pensem quea Artesa probablement no hi ha cap llocque sigui transitat per tal nombre degent amb unes hores tan concretes idurant bona part de l’any.

Aquest accés permetque, els més petits pu-guin entrar de maneramolt més fàcil i menysperillosa; permet que elflux de gent no es con-verteixi en un embúscontinuat; permet queels alumnes transpor-tats, o sigui, aquellsque provenen dels po-bles de la comarca –ique són, sortosament,una bona colla- puguinbaixar de l’autocar iadreçar-se al centre sense cap mena deproblema. En fi, ja ho veieu, aquestaentrada és quelcom que feia molta fal-ta, no sols des del punt de vista estètic,el qual ha quedat també notòriamentmillorat, sinó des del punt de vista deseguretat viària dels nostres alumnes. Òbviament, encara queden petites co-ses a arranjar: les vores dels patis, elsvestidors de la pista que hi ha al darre-re del centre, alguna repintada a lesaules, etc., però creiem que, amb eltemps, de la mateixa manera que s’ha

pogut engrandir i ma-ximitzar el rendimentde les instal.lacionsque fins ara teníem,també es podrà acabard’adobar-ho tot. D’altra banda, tam-bé s’ha començat a ferles ampliacions delspatis per la banda ques’encara cap aMontsonís i els petitsde la casa, o sigui, elsdel parvulari, han po-gut començar a gaudir

d’un espai més seu, tot i que encara noestà del tot acabat. Per aquest costat en-cara resta molta feina a fer, encara s’hand’engrandir més els patis i hem d’acon-seguir més espai, tan de lleure, com per ala realització de les diverses activitats delsalumnes en horari escolar. De moment, ja s’ha fet una primerafase i, n’estem segurs, es faran, espe-rem ben aviat, les que manquen.L’Ajuntament haurà de posar-hi el mà-xim d’esforç perquè és un tema del totprioritari. Recordem-ho, com ja hem ditmés amunt, que durant un bon grapatd’hores al dia, és el lloc, probablementde tota la comarca, on hi ha més gentconcentrada en un espai tan reduït. Així doncs, acabem-hi de posar totsel coll, tant personal docent, com Ajun-tament, com pares per tal que els nos-tres alumnes, els nostres fills, els nos-tres conciutadans, puguin rendibilitzar almàxim el seu temps d’aprenentatge alnostre centre. Perquè, pensem-ho bé, tantel CEIP com l’IES, és de tots i per a tots.

IES ‘Els Planells’

T

30

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Els Segadors, himne nacional de Catalunya (I)n aquest article, presentat per ca-pítols degut a la seva extenció, us

mostrarem la defensa, al Parlamentde Catalunya i en tant que diputatdel Grup Socialista, de la Propostade llei sobre l’himne nacional deCatalunya, que va realitzar OriolMartorell i Codina (1927-1996) el dia17 de febrer de 1993. Amb aquestesratlles hom podrà conèixer i aprofun-dir en l’origen i la història d’un delsgrans símbols de Catalunya: el seuhimne. “Honorable Senyor President, il·lus-tres senyores i senyors diputats, la Pro-posta de llei que avui tots els grups par-lamentaris presentem conjuntament ique, per tant, em sembla que ja podemdir que dintre de ben poc tindrem lagran satisfacció de veure aprovada unà-nimement per tota la cambra, no faràres més sinó donar caràcter oficial aquelcom que amb tota llibertat el poblecatalà ja fa molt de temps ha assumit:el fet que la cançó popular titulada Elssegadors sigui l’himne nacional deCatalunya. Per tant, hem de ser ben conscientsque la nostra proposta d’avui no és lad’aprovar una llei que institueixi quela cançó Els segadors és el nostre him-ne nacional, sinó que la nostra propos-ta d’avui, i em sembla que val molt la

pena d’insistir en aquest matís, és la desancionar i formalitzar per mitjà d’unallei del Parlament de Catalunya un lliuredecisió ja quasi centenària del nostrepoble. Una llei que farà que els dos sím-bols que arreu del món són consideratsels més representatius d’un poble, labandera i l’himne, tinguin un rang le-gal paral·lel; una llei que en el seu arti-cle unís es refereix a dos punts essen-cials: la consciència d’himne nacionali la música i el text d’aquest himne. Aixídoncs, i bé que de manera resumida,em sembla que em cal comentar araaquests dos punts essencials. La decisió del poble de Catalunya dedonar valor d’himne nacional a Els se-gadors és una decisió quasi centenària,perquè –molt sorprenentment- aquestaconsideració ja va començar a manifes-tar-se de manera explícita i inqüestio-nable el 1899, o sigui només set anysdesprés que Els segadors haguessinestat publicats per primera vegada, lle-tra i música per Francesc Alió en el seuvolum titulat Cansons popularscatalanas, un volum que, amb indepen-dència del tema d’Els segadors, té unagran importància dins del camp de lanostra història cultural, perquè per pri-mera vegada un música de la seva ca-tegoria s’ocupa seriosament i amb mo-

dèlica i refinada sensibilitat de trans-criure i d’harmonitzar algunes de lesnostres millors cançons tradicionals,donant consistència artística, així, al tre-ball dels historiadors i dels folkloristesde la Renaixença.

D’aquestes primeres manifestacionsdel llarg procés que convertirà Els Se-gadors en l’himne nacional deCatalunya, n’hi ha important i abun-dants testimonis documentals, d’entreels quals ara només en reproduiré tresde molt significatius, i tots tres, preci-sament, del 1899. El primer, publicatal setmanari La Veu del Montserrat, co-menta el to majestuós i enèrgic de lamúsica i afirma lapidàriament que “elcant antic s’és fet himne nacional perell mateix i ja està reconegut per tot-hom”. El segon, publicat a la revistaL’Atlàntida, és un fragment del polè-mic concurs convocat pel grup La Na-ció Catalana, que comença declarantamb contundència que “El nostre po-ble, amb vot espontani i entusiasta, haconsagrat com a himne nacional deCatalunya l’antiga cançó popular cone-guda amb el nom d’Els segadors, ver-tadera joia històrica que ens recordapassades lluites en defensa de les lli-bertats que avui enyora i per les qualsencara treballa i sospira”. I finalment,el tercer és un interessantíssim article

Partitura d’Els Segadors harmonitzada i orquestrada per J.Lamote de Grignon

E

Oriol Martorell i Codina

31

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

de Joan Maragall publicat al Diario deBarcelona, en el qual recorda –ho tra-dueixo- “que el cant popular d’Els Se-gadors ha esdevingut aquests últimstemps l’himne patriòtic indispensableen totes les festes i manifestacions ca-talanistes, cantat amb especial solem-nitat, aclamat i sovint corejat pel pú-blic amb singular entusiasme”; i unamica més endavant subratlla ambgran fermesa aquesta idea dien que“Els segadors” són l’himne del cata-

II Trobada de Corals de la Nogueral passat dissabte 6 d’octubre esva realitzar la II Trobada de Co-

rals de la Noguera al Claustre delConsell Comarcal, on s’hi reunirennou corals de la nostra comarca. Un any més el Consell Comarcal dela Noguera va organitzar aquestasegona trobada de corals amb les corals:Coral de Gent Gran i l’Orfeó Balagueríde Balaguer, la Coral de Bellcaire,l’Orfeó Artesenc d’Artesa de Segre, laCoral Vallfogonina de Vallfogona deBalaguer, la Coral Pontsicana de Ponts,la Coral de Penelles, la Coral Els Cimsde Montgai i la Coral Verge del Pla deCamarasa. Arribades les 6 de la tarda,les corals es van preparar per començarel concert. Primerament cadascuna de les coralsva oferir dues cançons del seu repertori.L’Orfeó Artesenc (fotografia superior)va cantar Good News, un espiritualnegre harmonitzat per WolfgangKelber, i una cançó tradicional catala-na, La gruneta i el pinsà, harmonitzadaper Mn. Albert Vives i Mir (1907-

1992). Després de la intervenció de ladarrera coral, tots els cantaires van pu-jar a l’escenari a cantar El Rossinyol,popular catalana amb harmonitzaciód’A. Pérez Moya, sota la direcció deSergi Valls (l’aspecte que oferien totsels cantaires a l’escenari es pot obser-var a la fotografia inferior).

Per tancar el concert, es va fer entre-ga d’un record a cada coral assistent idesprés el Consell Comarcal va obse-quiar a tots els assistents amb un pica-pica. El desenvolupament de la jornada vaanar força bé, però el Consell Comar-cal podria tenir algun que altre detallamb les corals. Totes les corals hanassistit per segon any consecutiu i elscantaires han deixat les obligacionspersonals (dissabte no és pas festa) is’han mobilitzat a la crida del ConsellComarcal, que unilateralmentorganitza sense demanar-nos el parerni ajudar-nos, almenys, amb eldesplaçament.

Text: Sergi Valls i JovéFotos: Meritxell Cirera

lanisme modern”. Tres rotundes afirmacions provinentsde camps ben diversos del catalanisme,i totes tres demostratives de la celeritatextraordinària amb la qual una cançóque pràcticament ningú no podia conèi-xer abans de l’edició d’Alió es va es-tendre per tot Catalunya gràcies en granpart, a l’acció difusora de l’Orfeó Ca-talà de Lluís Millet i del cor CatalunyaNord d’Enric Morera, i va adquirir enmenys d’una dècada la multitudinària i

E

popular consideració d’himne nacional.Des d’aleshores i fins als nostres dies,aquesta consciència d’himne nacionalno solament s’ha mantingut ininterrom-pudament, sinó que, fins i tot, ha anataugmentant i cada vegada més ha anatimposant-se amb una major força enmés amplies capes socials i culturals”.

Continuarà...

Sergi Valls i Jové

32

la P

alan

ca

Mes de setembre 2001

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

SESSIONS DEL PLE

17-09-01 - Ple ordinari

Absències: Per CIU Sra. Segú i Sra.Baella.

Aprovació per unanimitat de lamodificació del pressupost municipalnúm. 2/2001, amb un suplement de29.443.180 ptes., provinents delsuperàvit de l’any 2000 i majorsingressos en determinades partides del’any 2001.

S’aprova per unanimitatdemanar a la Diputació de Lleida queefectuï tots els tràmits, estudis iqualificacions necessaris per a lainclusió d’una operació de préstec pera l’adquisició de l’antiga Caserna de laGuàrdia Civil d’Artesa de Segre i d’uncamió grua, així com la construcció dela tanca perimetral al CEIP “ElsPlanells”, dins del Pla de finançamentd’interessos.

S’aprova per unanimitatconcertar una operació de préstec perimport de 13.885.727 ptes. per alfinançament de l’adquisició de laCaserna de la Guàrdia Civil, que té uncost de 12.000.000 ptes., i percompletar el finançament de l’obra dela tanca perimetral al CEIP “ElsPlanells” per un import de 1.885.727ptes. Es sol·licita a l’Excma. Diputacióde Lleida que subvencioni el 80% delcost dels interessos.

S’aprova per unanimitatsol·licitar a la Direcció Generald’Administració Local del Departamentde Governació de la Generalitat deCatalunya, l’autorització governativanecessària per portar a termel’adquisició directa de l’antiga Casernade la Guàrdia Civil d’Artesa de Segreper un import de 12.000.0000 ptes.

S’aprova per unanimitatdesistir del recurs contenciósadministratiu interposat contra elsacords adoptats per la Junta de Govern

de la Comunitat General de Regants delCanal d’Urgell i ConfederacióHidrogràfica de l’Ebre.

S’aprova per unanimitatprorrogar el contracte del Servei de Llard’Infants Municipal, subscrit ambRoser Betriu i Caubet.

S’aprova per unanimitatconcórrer a la convocatòria desubvencions del Departamentd’Ensenyament per rebaixar el sostrede les aules i substituir les finestres defusta per PVC de la Llar d’Infants Mu-nicipal “El Bressol”, amb un import del’obra d’execució per contracta de1.788.885 ptes.

Aprovació per unanimitat deles següents certificacions d’obressignades per l’arquitecta Sra. Espar irealitzades per l’empresa Sorigué S.A.:

- Certificacions núms. 4 i 5, per importde 1.907.721 i 1.073.999 ptes.respectivament, corresponents a l’obra“Urbanització Polígon 1. Culs de Sac.Sector Industrial El Pla”.- Certificacions núms. 4 i 5, per importde 11.553.458 i 8.412.247 ptesrespectivament, corresponents a l’obra“Urbanització Polígon 2. Sector Indus-trial El Pla”.- Certificacions núms. 3 i 4, per importde 2.908.208 i 176.613 ptes.respectivament, corresponents a l’obra“Urbanització, Servei d’abastamentd’aigua, Tram escomesa dipòsit decapçalera. Sector Industrial El Pla”.

- Certificació núm. 1, per import de574.828 ptes., corresponents a l’obra“Accés al polígon II del Sector Indus-trial El Pla, des de la carretera C-240en el PQ 103 TM d’Artesa de Segre”.- Certificacions núm 2 i 3, per importde 12.504.729 i 7.769.513 ptes.respectivament, corresponents a l’obra“Accés al polígon I del Sector Indus-trial El Pla, des de la carretera C-240en el PQ 103 TM d’Artesa de Segre”.

Aprovació per unanimitat de ladevolució de les següents fiances, desprésde la signatura de l’acta de recepció pel di-rector tècnic d’aquestes:- Per les obres “Subministrament iinstal·lació d’hidrants”, “Arranjament delParc Local de Bombers d’Artesa de Segre”i “Condicionament interior del Parc deBombers a Artesa de Segre”, realitzades perl’empresa Mig Segre SSCL; 40.048, 59.818i 162.166 ptes. respectivament.- Per l’obra “Arranjament del dipòsit d’aiguaa Montargull”, realitzada per l’empresaConstruccions Torrent SCP, 34.548 ptes.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 12 i 24)

Aprovació de les actes de lessessions ordinàries de 30 de juliol i 12de setembre.

Es proposa a l’Alcaldiaadherir-se al Pla Agrupat de FormacióContínua per a 2002 organitzat perl’Associació Catalana de Municipis iComarques i per la Diputació de Lleida.

Proposar a l’Alcaldial’adjudicació de les obres següents:- Arranjament de camins a Seró, aExcavacions i Transports Fitó, SL, perun import de 1.349.517 ptes.- Arranjament de camins a Vernet, aExcavacions Jumela SCP, per un im-port de 460.000 ptes.

Es proposa a l’Alcaldial’acceptació dels següents candidatscom a agents censals d’Artesa de Segre:

33

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Noemí Ros i Cunyat, Regina Cuñat iGuixà, Mariela Schnidirg Braco i JanetCamats i Durany.

Proposar a l’Alcaldia lesactuacions prioritàries en l’àmbit delpatrimoni arquitectònic i arqueològic:Excavació jaciment d’Antona,Recuperació dòlmens megalítics delmunicipi, Edifici del Museu delMontsec i Església de Tudela de Segre.

Es fa arribar a l’Alcaldial’original del Projecte Museològic delPatrimoni Cultural d’Artesa de Segre,redactat pels arqueòlegs Eva Solanes iJosep Ros amb la col·laboració d’altrestècnics.

Proposar a l’Alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres i guals:- Al Sr. Joan Garriga i Armengol, per laconstrucció d’un cobert agrícola, situat alpolígon 26, segons projecte de l’EnginyerTècnic Agrícola Sr. Homedes.- Al Sr. Joan Macià i Cercós, per laconstrucció d’una nau sense úsespecífic al polígon 6 de Vernet, segonsprojecte de l’arquitecte Sr. Puigdemasa.- A la Caixa d’Estalvis del Penedès, perla distribució i decoració d’interiorsd’un local per a oficina bancària, situata la Ctra. d’Agramunt 16, segonsprojecte de l’arquitecte Sr. Mestre.- Al Sr. Jaume Campabadal i Farré, perrehabilitació de l’edifici i distribuciód’habitatge, situat al C/Nou 46, segonsprojecte de l’arquitecte Sr. Guimet.- Al Sr. Carlos Baldellou i Estrada, perreformes a l’interior i exterior del’habitatge situat al C/Avall 14 de Seró.- Al Sr. Ramon Balagueró i Vendrell,per pintar façana de l’edifici situat alC/M.D. de Salgar 30.- Al Sr. Josep M. Camats i Novau, perreformes al balcó i a les escales del’habitatge situat a la Ctra de Tremp 48.- Al Sr. Josep Antillach i Aige, perinstal·lar calefacció a una planta del’habitatge situat al C/Major s/n d’Anya.- Al Sr. Eduard Sampietro i Iglesias, perenrajolar habitatge situat al C/Sant Joan 5.- Al Sr. Pere Solé i Solé, per instal·larcalefacció de gasoil a l’habitatge situatal C/Únic s/n de Vilves.- Al Sr. Rubèn Morell i Gascón, en

representació de la Comunitat de Veïns,per arranjar les baixants pluvials fins ala connexió del clavegueram general del’edifici situat al C/Marcel·lí Farré 18.- A la Sra. Montserrat Capell i Solé i alSr. Ramon Ros i Jounou, autoritzaciód’entrada de vehicles a través de lavorera, a l’edifici situat al C/Calvari 37.- Al Sr. Pere Ramon Trepat i Armengol,en representació del Supermercat PereRamon S.L., autorització d’estacio-

nament de vehicles per a càrrega idescàrrega durant l’horari de 14 a 15hi de 21 a 23 h, a l’edifici situat a la plaçade l’Ajuntament 7.

- Al Sr. Joan Puigpinós i Buchaca, perles obres de canvi d’orientació del’explotació de producció de garrins decicle tancat del polígon 18, segonsprojecte de l’Enginyer Tècnic IndustrialSr. Vilella. Concessió alhora de lallicència ambiental condicionada alcompliment dels sistemes de controlque consten al projecte.

Proposar a l’Alcaldia donar-seper assabentada de l’obertura d’unestabliment de venda al detall deproductes veterinaris i fitosanitaris a laCooperativa d’Artesa, Av. EduardMaluquer 9, segons projecte redactatper l’Enginyer Tècnic Industrial Sr.Buixadera.

Proposar a l’Alcaldia concedirllicència d’obertura d’establiment a laCaixa Penedès, per obertura d’una novaoficina bancària, a la planta baixa del’edifici de Ctra d’Agramunt 16.

Aprovació de despeses per unimport de 7.851.029 ptes.

Informes d’Alcaldia:El Sr. Xavier Cases i Sabaté ha

demanat autorització per enderrocar laxemeneia de l’antiga fàbrica deceràmica que hi ha al solar de la sevapropietat a la Ctra d’Agramunt.

La fundació Família i BenestarSocial estan interessats en promourevivenda social a Artesa de Segre. Escomenta que el solar de l’escorxadorpodria ésser emprat per a aquest fi.

L’associació Amics de laSardana demana una subvenció per a ladespesa de la ballada del passat 29 dejuliol. S’acorda donar-los una subvenciódel mateix import que l’any passat.

El Departament d’Ensenya-ment de la Generalitat ha comunicat queels dies del 31 d’octubre al 5 denovembre el bus de les professionsvisitarà Artesa.

L’Associació Cultural “LaRoureda” ha demanat una subvencióper a l’adquisició d’una gravadora deCD per salvaguardar tota la informaciódel patrimoni cultural artesenc de quèdisposen. Se’ls atorga una subvencióde 60.000 ptes.

Es concedeix una falcapublicitària gratuïta, durant un mes, aRàdio Artesa de Segre a la Sra. MariaArnau per fer publicitat per si algunapersona té interès en anar-la a ajudar alseu refugi de gossos i gats a Foradada.

El Museu Comarcal de laNoguera ha sol·licitat d’aquestAjuntament material del Museu delMontsec per organitzar la segona partde la Mostra la Noguera Antiga“Ilergets i Romans”.

El Club de Tir Antona hasol·licitat una subvenció i dos trofeusper a l’organització de la competició deTir Olímpic dels dies 29 i 30 desetembre. Se’ls atorga una subvencióde 35.000 ptes.

M. Neus Bròvia i Pijuan

Fe d’erratesEn la informació municipal del passatmes de juliol s’informava de laconcessió d’una llicència d’oberturad’establiment a la Sra. Eva Camats iRodríguez, l’adreça que s’indicava eraC/Monges 2, quan en realitat és C/Escoles 2 d’Artesa.

35

la P

alan

ca

XaXaXaXaXat Jt Jt Jt Jt Jooooovvvvveeeee

Tots Santsa Diana i la Bea es troben al pàrquing de la Universitatun dimecres trenta-u d’octubre.

Bea: Ei, Diana! D’on surts?Diana: De classe d’anglès. I ja sembla estrany, però avuiens ho hem passat molt bé. Hem estat parlant de Halloweendurant tota l’hora!Bea: I de què heu parlat?Diana: Doncs, de tot: l’origen del Halloween, vocabulari,com se celebra avui en dia,… No ho sé, tia, tot aquest món!!!!Bea: Doncs, jo surto de classe, també, però no ha estat tandivertida com la teva. Jo he hagut d’estar tota l’estona aguan-tant el rotllo d’economia d’aquell home. I tinc un mal decap!!! Però, ara me’n vaig al Mercat de les Flors a comprarun parell de rams, vols venir?Diana: Flors? I per a què les vols?Bea: Alça manela! D’on vens tu ara, de l’hort? No saps quindia és demà?Diana: Tots Sants!Bea: I no saps què comporta això?Diana: Ah, sí! S’han de portar flors al cementiri, no? Vesquina rucada!!!Bea: Però, què dius? El dia de Tot Sants és per recordar irememorar els morts. És un dia de pregàries i resos per a lesànimes d’aquelles persones que ens han deixat.Diana: Ah no, jo no ho crec així. Els morts s’han d’oblidar.O si més no, no fer rituals d’aquests perquè l’únic que s’acon-segueix és recordar les desgràcies.Bea: Però, com t’ho pots mirar així? Si els portes flors, o elsrecordes, has de tenir fe i creure que ells estan contents enveure que, tot i que no hi siguin, no t’has oblidat d’ells i elseu record encara continua dins teu.Diana: Va, rucades! Siguem sincers: un cop morts, ja no tenencap contacte amb nosaltres i no tenim perquè recordar-los!

Bea: Com pots ser tan freda? A tu t’agradaria que els teusamics et ploressin el dia del teu funeral i l’endemà ja s’ha-guessin oblidat de tu per sempre més?Diana: Dona…Bea: Eh que no?Diana: Dona… ves…Bea: Sigues sincera, no t’agradaria gens, és normal.Diana: Bé, potser no.Bea: I d’altra banda, no et recordes mai de ningú proper a tuque ha mort?Diana: Doncs, sí! I ara que ho dius, potser me’n recordocada dia.Bea: Ho veus, dona! Al primer moment, només et quedapresent la desgràcia, però amb el pas del temps, s’aconse-gueix recordar només els bons moments. I és per això ques’ha d’anar al cementiri, o dedicar-los una pregària, peragrair-los les bones estones que ens han fet passar i per fer-los saber que sempre estaran entre nosaltres.Diana: Doncs ben mirat, em sembla que tens força raó! Vincamb tu! Em sembla que compraré… un parell de rams!

Dedicat a la Marta Mateu i a la Mariona Vidal.Les vostres companyes. Us recordarem sempre

Nosaltres

L

36

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

37

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

12 13 14

12

ta11

Horitzontals1. Femení, màquina o dispositiu que transforma.- 2. Tipus debalança o ciutadana d’una capital europea. Al revés, llamina-dura relacionada amb els infants.- 3. Al revés, prestatgeriahabitable. Part de l’extremitat superior del cos. Sol×licito.- 4.Molt petit. Sal de l’àcid nítric. Consonant cantonera. Conso-nant que té dues arcades.- 5. Al revés, trets. Nota musical.Fusteta que no es pot tombar per triomfar.- 6. Part del cosrelacionada amb l’alimentació. Plural, t’hi veus i no hi ets. Alrevés, prefix que significa dos.- 7. Vocal oberta. Tros de pla.Fase d’alta pressió originada en aquelles roques que han estatsotmeses a l’impacte de grans meteorits.- 8. Consonants alve-olars. Interjecció militar o gas que no es casa amb ningú. Grade raïm assecat. Al revés, porta.- 9. Plural, trampolí polític.Pilota que no es posa a l’olla.- 10. Tractament femení. Lletraque rodola. Al revés, aparell usat per assecar figues. Conso-nant sorda. Al revés, la vintena part d’un duro.- 11. Tallar unarbre pel tronc. Pista.- 12. L’art de preparar els aliments. Con-sonant amb revolts.

Verticals1. Que deixa passar la llum.- 2. Àbac o comptador de pregàries. Contrari de curt.- 3. Bolet que fa anar d’un món a l’altre. El tresvist en un mirall. Vocals.- 4. Al revés, contracció que acompanya el nom d’una casa. Consonant dental. Plural, espai entre duesparets.- 5. Sense número. Nord. Al revés, color lleugerament tintat de groc.- 6. Conjunt de persones unides per un vincle de sang.Al revés, la muller del rajà.- 7. És al bell mig del Sol. Al revés, mamífer abundant a les ciutats. Recipient de vidre usat per beurevi.- 8. Consonants alveolars. Consonant vibrant. Mesura un terreny o cobra de més. Nord.- 9. Medalles que excedeixen del pesnormal. Al revés, metall usat pels joiers.-10. Ingredient necessari per elaborar panellets. La cinquena part del metre.- 11. PremiNobel que va descobrir la vitamina K. Al revés, regueró situat al volt de la solera d’un molí on es recull la pasta que fa el rodet.Afirmació.- 12. Plural, relatiu a la boca. Vocal tancada. Contrari de baixa.- 13. Arran. Lletres que presideixen un article.- 14.Senyores que acompanyen els espectadors al seu seient.

Jeroglífic per www.enigmacard.com

Mitjà de transport públic

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1.- Transformadora. 2.- Romana. lemaraC. 3.- asaC. Mà. Demano. 4.- Nan. Nitrat. L. M. 5.- sriT. La. Llistó. 6.- Pit. Miralls. iD.7.- A. Àrea. Coesita. 8.- RL. Ar. Pansa. uD. 9.- Eleccions. Baló. 10.- Na. O. nrA. P. laR. 11.- Troncar. Rastre. 12.- Gastronomia. S.VERTICALS: A partir de les horitzontals.JeroglíficTaxi (ta, 11=XI).Problema d’escacsLes negres forcen taules1- ...,Rb2; 2- a5, Rc3; 3- Rg3, Rd4; 4- a6 (si 4- Rxf3, Rc5 i taules), Re3 i taules.

Problema d’escacs

Juguen les Negres

38

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

Club Ciclista d’Artesa. 1914a foto va ser presaal corral de ca

l’Anell, al darrera del’actual carrer les Mon-ges. Encara ara es potidentificar la part deldarrera del Cafè del Pau(avui Bar Sícoris) i l’an-tiga façana del darrerade cal Pauet de laLlucieta. Era el punt detrobada i de sortida dela colla de ciclistes. Era un temps en què nohi havia cotxes ni motos,pel que els que tenienbicileta podien presumiruna mica. Els membresdel Club Ciclista estavenorganitzats, sortien regu-larment, ells deien que fe-ien un esport molt sa i llu-ïen l’escut del Club (talcom s’aprecia a la imat-ge) quan feien les sevesexcursions. Per a ells cadasortida era una aventura,i eren esperats a la tornada per veurequina n’explicaven. No cal dir que eren menestrals i bo-tiguers d’Artesa, gent benestant, i ensdiuen que alguns no treballaven gaire.Eren uns altres temps, segurament mésfeliços, en què la pressa i el rellotge,no tenien el significat d’avui en dia.Eren gent de la broma i molt xerraires,a més els agradava la bona taula i elsbons àpats. Deixaven la dona i la canalla a Artesai ells feien les seves excursions. Devegades es “perdien” i podien ben béestar de 3 a 5 dies fora. S’havien per-

dut per camins estranys i per les boi-res, però a la tornada feien la feina i lavida normal de sempre. No els hem identificat a tots, però,d’esquerra a dreta, eren: el JosepAldavó i Manzana, electricista, secre-tari del Jutjat i fundador de la DàliaBlanca, el tercer era l’Alfonso Anell,després ve l’Alberto Aldavó, el mésfosc era el Maig, ferrer, un de cal Ba-dia, botiguer, el del barret era el Bayer,farmacèutic. Asseguts al terra, l’Alfonso Marsol,paleta, pare dels Bepetes, i RamonOlsina, l’hereu de la Palma, fondista.

Anaven fins a Oliana, fins a Lleida, iper Cubells fins a Àger i els seus vol-tants. Un d’ells, el Maig, es va casar ambla Fina, que era la filla de l’Hostal d’Àger,que encara avui funciona com a fonda. Per amistat i veïnatge, ens diuen quel’Anell, el Maig i el Badia, sempre ana-ven junts fent projectes, l’un a casa del’altre. No cal dir que eren altres tempsi una altra manera d’organitzar la jo-ventut, sense discoteques, after-hours,tele ni cotxes. Segur que malament nos’ho passaven.

Text: Bartomeu Jové i SerraFoto cedida per Francesc Badia

L

RÀDIO 91.2 FM91.2 FM ARTESA la Palancawww.lapalanca.arrakis.es

973 40 11 58 (contestador automàtic)

lapalanc@teleline.es

Als volts de Tots Sants, els cementiris presenten el seu millor aspecte i s’omplen de gent que recorda elsseus difunts. Aquesta foto correspon al cementiri de Montsonís. (Foto: Miquel Regué).

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto