e.f. programació

43
PROGRAMACIÓ D’EDUCACIÓ FÍSICA

Upload: jero-llorca

Post on 13-Aug-2015

34 views

Category:

Education


1 download

TRANSCRIPT

Page 1: E.f. programació

PROGRAMACIÓ

D’EDUCACIÓ FÍSICA

Page 2: E.f. programació

ÍNDEX1. INTRODUCCIÓ

A) JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

B) CONTEXTUALITZACIÓ

2.OBJECTIUS

A) OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA

B) OBJETIUS ESPECÍFICS DE L’ÀREA

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES. RELACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES

BÀSIQUES I ELS OBJECTIUS DE L’ÀREA I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ.

4. CONTINGUTS. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ

5. UNITATS DIDÀCTIQUES

A) ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

B) DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

6. METODOLOGÍA

A) METODOLOGÍA GENERAL I ESPECÍFICA DE L’ÀREA

B) ACTIVITATS I ESTRATÈGIES D’ENSENYANÇA I APRENENTATGE

7. AVALUACIÓ

A) CRITERIS D’AVALUACIÓ

B) INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

C) TIPUS D’AVALUACIO

D) CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

E) ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ

F) AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA APRENENTATGE

8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA

DE SUPORT EDUCATIU O DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA

9. FOMENT DE LA LECTURA

10. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I

COMUNICACIÓ

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Page 3: E.f. programació

1. INTRODUCCIÓ

a. Justificació de la programació.

El document bàsic del procés d’ensenyança i aprenentatge és la programació didàctica, un instrument específic de planificació, desenvolupament i avaluació de cada una de les àrees del currículum, on es concreten els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els elements diversos que componen la metodologia, els criteris i els procediments d’avaluació.

Aquesta programació didàctica s’integrarà en la Programació general anual, d’acord amb l’article 125 de la Llei Orgànica 2/2006, i ha sigut elaborada pels mestres que integren l’equip de cicle atenent a la coordinació necessària entre els cursos que componen el cicle i, també, entre les diferents àrees que l’integren.

Aquesta programació didàctica desenvolupa el currículum establit per a l’Educació Primària en el Decret 111/2007, de 20 de juliol, a la Comunitat Valenciana i contempla els aspectes establits en l’Orde 45/1011 per la qual es regula l’estructura de les programacions didàctiques en l’ensenyança bàsica.

b. Contextualització.

En l’etapa d’educació primària es comença l’escolaritat obligatòria, la qual cosa propicia que hi puguen concórrer els alumnes que hagen cursat educació infantil juntament amb d’altres que accedixen a l’educació institucional per primera vegada. Això planteja problemàtiques diferents, que hauran de ser tractades convenientment fins a aconseguir un grup que funcione.

Mentre que els xiquets i les xiquetes amb experiència escolar anterior requerixen continuïtat i coherència en aquesta nova etapa, els de nou accés no tindran més remei que adaptar-se a un entorn diferent del de la llar, amb una disciplina que suposarà un reajustament intern important en el seu comportament habitual. Així mateix, des del principi, hauran de saber que l’objectiu principal de la seua assistència a l’escola no és cap altre que el d’aprendre, la qual cosa els pot crear tensions o obligarà els professors a emprar estratègies metodològiques d’atenció personalitzada.

D’acord amb aquests paràmetres, l’educació primària acomplix la important missió de socialització i compensació, que es correspon amb l’inici de l’adquisició per part dels alumnes de destreses instrumentals bàsiques (lectura, escriptura i càlcul) i la seua aplicació al medi i a la cultura, i amb el desenvolupament de la seua heteronomia, fins a arribar a l’autonomia personal, espacial i temporal, com també intel·lectual, social i moral.

Durant l’etapa, a poc a poc s’aniran refermant les destreses bàsiques mitjançant tècniques de treball que faciliten l’acostament a l’anàlisi de la realitat d’una manera més racional i objectiva. Les tasques adquiriran una complexitat creixent que es veurà facilitada per l’aprenentatge cooperatiu, tot iniciant-los en les primeres experiències autònomes. Tot aquest procés requerix una adequada atenció a la

Page 4: E.f. programació

diversitat, d’acord amb les diferències individuals i dels diferents ritmes d’aprenentatge.

Sintèticament, els trets evolutivomaduratius i els aspectes psicopedagògics d’aquesta etapa d’educació primària són els següents:

a) Creixent capacitat d’abstracció i nova construcció de la realitat

- Possibilitat d’un aprenentatge sistemàtic de codis convencionals (lectoescriptura, càlcul, llenguatge musical, codis de representació espacial i temporal, etc.) i l’ús d’aquests de manera fluida.- Capacitat per apreciar i dissociar qualitats dels objectes i fenòmens (quantitat, longitud, distància, pes, volum, etc.).- Capacitat per a construir abstraccions el significat de les quals partix de la pròpia experiència, aïllant les qualitats dels objectes i establint relacions entre aquests mitjançant atributs, característiques i propietats.- Possibilitat d’un coneixement cada vegada més sistemàtic i elaborat (científic), no exclusivament a través de l’experiència.- Desenvolupament i refermament progressiu d’actituds, com la curiositat intel·lectual, la necessitat d’observació i control de la realitat, l’interés per l’explicació, etc., les quals donen accés al món científic.- Construcció d’un espai i un temps objectius i mesurables.

b) Llenguatge i autonomia

- Desplegament de la total funcionalitat, una vegada donada la capacitat d’anàlisi de la pròpia llengua i de reflexió sobre els productes lingüístics, la qual cosa millora la comprensió i l’expressió.- Domini qualitatiu de la coordinació lingüísticopsicomotriu (neuromotriu, perceptomotriu, oculomanual, etc.).- Transvasament progressiu de l’heteronomia a l’autonomia intel·lectual, social i moral, la qual cosa potencia l’autonomia del mateix aprenentatge.

c) Interacció social i autoconcepte

- Consolidació de la identitat.- Conscienciació de les capacitats i limitacions.- Augment del control emocional.- Avaluació de la pròpia situació en l’entorn.- Acceptació de les normes i del punt de vista de la resta de la gent.- Adaptació a la vida escolar.- Interacció amb la resta de la gent.- Convivència en grup.- Augment de l’autoconcepte, l’autoestima i l’autoeficàcia.

En resum, aquesta etapa ha de proporcionar a l’alumnat:

a) La formació integral que facilite el desenvolupament harmònic de la personalitat.b) La maduresa necessària corresponent a aquesta etapa delcicle vital.c) El tractament adequat de les diferències individuals.

Page 5: E.f. programació

d) La possibilitat de dur a terme un aprenentatge constructiu.e) El coneixement i el domini personal i del medi bàsics.f ) El domini de les eines bàsiques instrumentals del coneixement.g) El desenvolupament de la cognició-metacognició i la motivació (aprenentatge autoregulat).h) La consolidació de la socialització i la seua autoestima.

d) Caracterìstiques de l’alumnat d’educación primaria

En relació al desenvolupament evolutiu.

PRIMER CICLE Aquí ens trobem amb alumnes amb edats entre 6 i 8 anys, en aquest moment evolutiu, el creixement és harmònic de pes i talla. És l'etapa en que es comença a definir la lateralitat, es cansen ràpidament i no són d'estranyar els desequilibris en la coordinació Es una etapa de gran desimboltura, espontaneïtat i gràcia en els moviments. Època de consolidació de les habilitats motrius bàsiques. És el període de desenvolupament en el que l'alumnat es troba en l'estadi de les operacions concretes, en el qual és capaç de construir explicacions atomistes. El tot es explicat per la composició de les parts. És capaç d'una descentralització, no estan limitats únicament pel seu punt de vista. Encara raona basant-se en enunciats verbals, per tant, necessita recolzar-se en els objectes reals. Època de gran egocentrisme. Solen agrupar-se i expressar el desig de jugar d'una manera espontània. Aprenen jocs col·lectius i reglats. Hi ha una indiferència al sexe, amb estabilitat emocional i cerquen l'aprovació de l'adult.En el procés d'ensenyament–aprenentatge hem de tenir en compte : - Importància del treball dels jocs d'imaginació i expressió lliure. - Activitats atentes al desenvolupament de l'esquema corporal, en quant permeten una desimboltura global del cos, així com a afirmar la realitat. - Potenciar i reforçar el desenvolupament d'activitats que ens porten de l'expressió lliure l'expressió socialitzada i la comunicació: jocs funcionals. - Adaptació de les sessions a les condicions materials i d'espai i de temps. - Desenvolupar els processos d'interiorització del/la nen/a. - Etapa educativa caracteritzada per la globalització en l'aprenentatge. - Interessa el treball dels aspectes cognitius: desenvolupament perceptivo - motor.

SEGON CICLE En l'àmbit cognitiu l'alumnat es troba en el Període d'Operacions Concretes de Piaget; en el qual els nens/es són capaços de dur a terme operacions simples i complexes gràcies a un pensament analític. Pel que fa al desenvolupament afectiu i emocional , l'alumnat va adquirint major autonomia, tenen una forta predilecció pels grups del seu mateix sexe, hi ha una gran estabilitat emocional, comença el període d'exteriorització i interès per la vida social. En relació al desenvolupament motor es desenvolupa la motricitat bàsica i les habilitats coordinatives generals, es tendeix cap al treball motriu més elaborat, interiorització de moviments, inici i introducció del treball més específic i de caràcter qualitatiu.

Page 6: E.f. programació

TERCER CICLE.Aquí ens trobem amb alumnes amb edats entre 10 i 12 anys, en aquest moment evolutiu, el creixement és molt desigual, mentre que uns creixen molt ràpid, altres ho fan més pausadament. A nivell maduratiu, ens troben amb que la nena es desenvolupa abans que el nen. Gaudeixen agrupant-se en equips per qualsevol motiu. Es desenvolupa una necessitat per la perfecció, donant-se accions cruels per las diferencies físiques o psíquiques. Afirmen la seva personalitat i es tornen més objectius. Precisen aprovació i afectivitat. També al final de l'etapa, es veurà una consciència crítica cap al propi cos i la seva imatge. Si es fomenta un clima d'acceptació i confiança, es possible suavitzar els conflictes que pogueren derivar-se, en aquest moment evolutiu. Tenen perfectament elaborat el seu esquema corporal. Serà necessari seguir insistint en l'adquisició d'hàbits d'higiene i salut. Podran realitzar imitacions controlant el moviment tenint capacitat per a percebre a partir de l'entrenament, la qualitat del mateix. Volen jocs actius de molta coordinació motora i ràpida acció, gaudeixen de l'aplicació de regles complicades que impliquen un esforç mental important.

L'estructuració de les capacitats coordinatives i perceptives haurien de ser definitives en aquest moment d'evolució, però no obstant, es seguiran treballant formes més complexes d'estructuració espacial com: orientació sobre pla. En aquesta edat, amb una intensitat moderada, es treballa de forma sistemàtica i continua les qualitats físiques bàsiques, el que permetrà augmentar el desenvolupament motor i, per tant, millorar la seva condició física. Es desperta un fort interès per la tàctica i tècnica, lo que facilita la iniciació esportiva tant en esports col·lectius com individuals. També hem d'aprofitar la popularitat social dels esports donant una visió més crítica amb la finalitat de trobar i valorar els seus valors educatius i positius per sobre dels interessos econòmics i el fanatisme.

2. OBJECTIUS

a. Objectius generals d’etapa.

D'acord amb l'article 4 del Decret 111/2007, pel qual s'establix el currículum de l'Educació Primària a la Comunitat Valenciana, esta etapa educativa contribuirà a desenvolupar en els xiquets i xiquetes les capacitats que els permeten aconseguir els següents objectius generals:

a) Conéixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar d’acord amb estes, preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania, respectant i defenent els drets humans, així com el pluralisme propi d’una societat democràtica.b) Desenrotllar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i de responsabilitat en l’estudi, així com actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interés i creativitat en l’aprenentatge, amb els quals descobrir la satisfacció de la tasca ben feta.c) Desenrotllar una actitud responsable i de respecte pels altres que afavorisca un clima propici per a la llibertat personal, l’aprenentatge i convivencia en els àmbits escolar, familiar i social.

Page 7: E.f. programació

d) Conéixer, comprendre i respectar els valors de la nostra civilització, les diferències culturals i personals, la igualtat de drets i oportunitats d’hòmens i dones, i la no-discriminació de persones amb discapacitat.e) Conéixer i utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà, oralment i per escrit. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Desenrotllar, així mateix, hàbits de lectura com a instrument essencial per a l’aprenentatge de la resta de les àrees.f) Adquirir, almenys en una llengua estrangera, la competència comunicativa bàsica que permeta a l’alumnat expressar i comprendre missatges senzills i moure’s en situacions quotidianes.g) Desenrotllar les competències matemàtiques bàsiques i iniciarse en la resolució de problemes que requerisquen la realització d’operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaços d’aplicar-los a les situacions de la seua vida quotidiana.h) Conéixer els fets més rellevants de la història d’Espanya, amb especial referència als relatius a la Comunitat Valenciana, així com de la història universal.i) Conéixer i valorar l’entorn natural, social, econòmic i cultural de la Comunitat Valenciana, situant-lo sempre en el seu context nacional, europeu i universal, així com les possibilitats d’acció i cura d’este. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement de la geografia de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i universal.j) Iniciar-se en les tecnologies de la informació i la comunicació, i desenrotllar un esperit crític davant dels missatges que reben i elaboren.k) Valorar la higiene i la salut, conéixer i respectar el cos humà, i utilitzar l’educació física i l’esport com a mitjans per a afavorir el desenrotllament personal i social.l) Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió verbal, corporal, visual, plàstica, musical i matemàtica; desenrotllar la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat per a disfrutar de les obres i les manifestacions artístiques.m) Conéixer el patrimoni cultural d’Espanya, participar en la seua conservació i millora, i respectar-ne la diversitat lingüística i cultural.n) Conéixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la Comunitat Valenciana, dins del context històric, social i lingüístic propi, així com participar en la seua conservació i millora.ñ) Desenrotllar tots els àmbits de la personalitat, així com una actitud contrària a la violència i als prejuís de qualsevol tipus.o) Conéixer i valorar els animals i les plantes, i adoptar maneres de comportament que n’afavorisquen l’atenció.p) Fomentar l’educació viària i el respecte a les normes per a previndre els accidents de trànsit.

b. Objectius específics de l’àrea.

L'ensenyança de l’Educació física en esta etapa tindrà com a objectiu el desenvolupament de les següents capacitats:1. Conèixer i valorar el seu cos i l’activitat física com a mitjà d’exploració i gaudi de les seues possibilitats motrius, de relació amb els altres i com a recurs per a organitzar el temps lliure.

Page 8: E.f. programació

2. Apreciar l’activitat física per al benestar, manifestant una actitud responsable cap a un mateix i les altres persones, i reconeixent els efectes de l’exercici físic, de la higiene, de l’alimentació i dels hàbits posturals sobre la salut.3. Utilitzar les seues capacitats físiques, habilitats motrius i el seu coneixement de l’estructura i funcionament del cos per a adaptar el moviment a les circumstàncies i condicions de cada situació.4. Adquirir, triar i aplicar principis i regles per a resoldre problemes motors i actuar de manera eficaç i autònoma en la pràctica d’activitats físiques, esportives i artisticoexpressives.5. Realitzar de forma autònoma activitats fisicoesportives que exigisquen un nivell d’esforç, habilitat o destresa, posant l’èmfasi en l’esforç.6. Regular i dosificar l’esforç, arribant a un nivell d’autoexigència d’acord amb les seues possibilitats i la naturalesa de la tasca, i desenrotllant actituds de tolerància i respecte a les possibilitats i les limitacions dels altres.7. Utilitzar els recursos expressius del cos i el moviment, de manera estètica creativa i autònoma, comunicant sensacions, emocions i idees.8. Desenrotllar la iniciativa individual i l’hàbit de treball en equip, acceptant les normes i regles que prèviament s’establisquen.9. Participar en activitats físiques compartint projectes, establint relacions de cooperació per a aconseguir objectius comuns, resolent per mitjà del diàleg els conflictes que puguen sorgir i evitant discriminacions per característiques personals, de gènere, socials i culturals.10. Conéixer i valorar la diversitat d’activitats físiques, lúdiques i esportives com a elements culturals, mostrant una actitud crítica tant des de la perspectiva de participant com d’espectador.11. Realitzar activitats en el medi natural de forma creativa i responsable, coneixent el valor del medi natural i la importància de contribuir a la seua protecció i millora.12. Fomentar la comprensió lectora com a mitjà de busca i intercanvi d’informació i comprensió de les normes del joc.13. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a recurs de suport a l’àrea.14. Conéixer i practicar jocs i esports tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana, amb especial referència a la pilota valenciana, com a elements per a conéixer la seua història i costums.

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES. RELACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES

BÀSIQUES I ELS OBJECTIUS DE L’ÀREA I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ.

Contribució de l’àrea al desenvolupament de les competències bàsiques:L’àrea d’Educació física contribueix essencialment a desenrotllar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, per mitjà de la percepció i interacció apropiada del propi cos, en moviment o en repòs, en un espai determinat millorant les seues possibilitats motrius. Es contribueix també per mitjà del coneixement, la pràctica i la valoració de l’activitat física com a element indispensable per a preservar la salut. Esta àrea és clau perquè xiquetes i xiquets adquirisquen hàbits saludables i de millora i manteniment de la condició física que els acompanyen durant l’escolaritat i, el que és més important, al llarg de la vida.

Page 9: E.f. programació

En la societat actual, que progressa cap a l’optimització de l’esforç intel·lectual i físic, es fa imprescindible la pràctica de l’activitat física però, sobretot, el seu aprenentatge i valoració com a mitjà d’equilibri psicofísic, com a factor de prevenció de riscos derivats del sedentarisme i, també, com a alternativa d’ocupació del temps d’oci.

Així mateix, l’àrea contribuïx de forma essencial a desenrotllar la competència social i ciutadana. Les característiques de l’Educació física, sobretot les relatives a l’entorn en què es du a terme i a la dinàmica de les classes, la fan propícia per a l’educació d’habilitats socials, quan la intervenció educativa incidix en este aspecte. Les activitats físiques i en especial les que es realitzen col·lectivament són un mitjà eficaç per afacilitar la relació, la integració i el respecte, al mateix temps que contribuïxen al desenrotllament de la cooperació i la solidaritat.

L’Educació física ajuda a aprendre a conviure, fonamentalment pel que fa a l’elaboració i acceptació de regles per al funcionament col·lectiu, des del respecte fins a l’autonomia personal, la participació i la valoració de la diversitat. Les activitats dirigides a l’adquisició de les habilitats motrius requerixen la capacitat d’assumir les diferències, així com les possibilitats i limitacions pròpies i alienes. El compliment de les normes que regixen els jocs col·labora en l’acceptació de codis de conducta per a la convivència. Les activitats físiques competitives poden generar conflictes en què és necessària la negociació, basada en el diàleg, com a mitjà per a la seua resolució. Finalment, cal destacar que es contribuïx a conéixer la riquesa cultural, a través de la pràctica de diferents jocs i danses.

Esta àrea contribuïx, d’alguna manera, a l’adquisició de la competència cultural i artística. A l’expressió d’idees o sentiments de manera creativa contribuïx per mitjà de l’exploració i utilització de les possibilitats i recursos del cos i del moviment. A l’apreciació i comprensió del fet cultural, i a la valoració de la seua diversitat, ho fa per mitjà del reconeixement i l’apreciació de les manifestacions culturals específiques de lamotricitat humana, com ara els esports, els jocs tradicionals, les activitats expressives o la dansa i la seua consideració com a patrimoni dels pobles.

En un altre sentit, l’àrea afavorix un acostament al fenomen esportiu com a espectacle per mitjà de l’anàlisi i la reflexió crítica davant de la violència en l’esport o altres situacions contràries a la dignitat humana que s’hi produïxen.

L’Educació física ajuda a la consecució de l’autonomia i iniciativa personal en la mesura que invita l’alumnat a prendre decisions amb progressiva autonomia en situacions en què ha de manifestar autosuperació, perseverança i actitud positiva. També ho fa, si se li dóna protagonisme a l’alumnat en aspectes d’organització individual i col·lectiva de les activitats físiques, esportives i expressives.

L’àrea contribuïx, en menor grau, a la competència d’aprendre a aprendre per mitjà del coneixement de si mateix i de les pròpies possibilitats i carències com a punt de partida de l’aprenentatge motor, desenrotllant un repertori variat que facilite la seua transferència a tasques motrius més complexes. Això permet l’establiment de metes abastables la consecució de les quals genera autoconfiança. Al mateix temps, elsprojectes comuns en activitats físiques col·lectives faciliten adquirir recursos de cooperació.

Page 10: E.f. programació

D’altra banda, esta àrea col·labora, des d’edats primerenques fins a la valoració crítica dels missatges referits al cos, procedents dels mitjans d’informació i comunicació, que poden danyar la pròpia imatge corporal. Des d’esta perspectiva es contribueix, en certa manera, a la competència sobre el tractament de la informació i la competència digital.

L’àrea també contribueix, com la resta dels aprenentatges, a l’adquisició de la competència en comunicació lingüística, a l’oferir gran varietat d’intercanvis comunicatius, de l’ús de les normes que els regixen i del vocabulari específic de l’àrea.

4. CONTINGUTS. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ

Primer cicleContinguts

Bloc 1. El cos: imatge i percepció- Estructura corporal. Utilització, percepció, identificació i representació del propi cos.- Parts del cos i la seua intervenció en el moviment.- Coordinació dinàmica general i segmentària.- Possibilitats sensorials (vista, oïda, tacte). Experimentació, exploració i discriminació de les sensacions.- Presa de consciència del propi cos en relació amb la tensió, la relaxació i la respiració.- Experimentació de postures corporals diferents.- Afirmació de la lateralitat.- Experimentació de situacions d’equilibri i desequilibri estàtic i dinàmic: sense objectes, sobre objectesestables, portant un objecte en situacions simples.- Nocions associades a relacions espacials i temporals. Percepció espaciotemporal.- Orientació en l’espai i en el temps.- Apreciació de dimensions espacials i temporals.- Acceptació i valoració de la pròpia realitat corporal que augmenta la confiança en les seues possibilitats:autonomia i autoestima.

Bloc 2. Habilitats motrius- Formes i possibilitats del moviment. Experimentació de diferents formes d’execució i control de leshabilitats motrius bàsiques.- Desenrotllament de la marxa, carrera, salt i girs d’una forma harmoniosa i natural.- Destresa i resolució de problemes motors senzills en el maneig d’objectes i en la manipulaciód’instruments habituals en la vida quotidiana i en les activitats d’aprenentatge escolar.- Desenrotllament i control de la motricitat fina i la coordinació.- Disposició favorable a participar en activitats diverses, acceptant l’existència de diferències en el nivelld’habilitat.- Autonomia i confiança en les pròpies habilitats motrius en situacions habituals.- Preparació i realització d’alguna activitat fora del recinte escolar, per a apredre a conéixer, valorar, disfrutari respectar el medi natural.

Bloc 3. Activitats físiques artisticoexpressives

Page 11: E.f. programació

- Descobriment, exploració i experimentació de les possibilitats expressives del cos i del moviment.- Millora de l’espontaneïtat i de la creativitat en el moviment expressiu.- Sincronització del moviment amb pulsacions i estructures rítmiques senzilles.- Exteriorització d’emocions i sentiments a través del cos, el gest i el moviment, amb desinhibició.- Imitació de personatges, objectes i situacions.- Utilització del teatre i la mímica com a mitjans per a desenrotllar l’expressió corporal i l’expressió no verbal.- Gaudi per mitjà de l’expressió a través del propi cos.- Valoració dels recursos expressius i comunicatius del cos, propis i dels companys/es.- Possibilitats expressives amb objectes i materials.- Participació i respecte davant de situacions que suposen comunicació corporal. Reconeixement de lesdiferències en la manera d’expressar-se.

Bloc 4. Activitat física i salut- Interés i gust per l’atenció del cos.- Adquisició d’hàbits bàsics d’higiene corporal, alimentaris i posturals relacionats amb l’activitat física.- Relació de l’activitat física amb el benestar.- Mobilitat corporal orientada a la salut.- Respecte i valoració de les normes d’ús de materials i espais en la pràctica d’activitat física, per mitjà de mesures bàsiques de seguretat i prevenció d’accidents.- Valoració de l’esforç per a aconseguir una major autoestima i autonomia.- Adopció d’hàbits d’higiene corporal i postural.- Gaudi de l’activitat física amb relació a la salut.

Bloc 5. Jocs i esports- El joc com a activitat comuna a totes les cultures. Realització de jocs lliures i organitzats en els qualss’utilitzen les habilitats bàsiques.- Descobriment de la cooperació i l’oposició amb relació a les regles de joc. Acceptació de distints rols en el joc.- Reconeixement, valoració i acceptació cap a les persones que participen en el joc.- Actitud de col·laboració, tolerància, no-discriminació i resolució de conflictes de manera pacífica en la realització dels jocs.- Comprensió i compliment de les normes de joc.- Confiança en les pròpies possibilitats i esforç personal en els jocs.- Valoració del joc com a exercici de l’activitat física, com a mitjà de gaudi, de relació amb els altres id’ocupació del temps lliure.- Coneixement i gaudi dels jocs tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana, amb especial referènciaa la pilota valenciana, com a element per a conéixer els nostres costums i la nostra història.

Segon cicleContinguts

Bloc 1. El cos: imatge i percepció

Page 12: E.f. programació

- Possibilitats perceptives. Exploració de les capacitats perceptives i la seua relació amb el moviment.- Descobriment dels elements organicofuncionals relacionats amb el moviment.- Percepció i interiorització de la independència i relació existent entre els segments corporals.- Coordinació dinàmica general i segmentària.- Consciència i control del cos en relació amb la tensió, la relaxació i la respiració.- Representació del propi cos i el dels altres.- Adequació de la postura a les necessitats expressives i motrius.- Consolidació de la lateralitat i la seua projecció en l’espai.- Equilibri estàtic i dinàmic.- Organització i relació espaciotemporal.- Orientació espacial en relació a si mateix, als altres i als objectes orientats.- Percepció i estructuració de l’espai en relació amb el temps.- Millora de l’orientació espacial i lateralitat a través de l’ús de les tecnologies de la informació i lacomunicació.- Valoració i acceptació de la pròpia realitat corporal i de la dels altres, per a augmentar la confiança en lesseues possibilitats: autonomia i autoestima.

Bloc 2. Habilitats motrius- Formes i possibilitats del moviment. Ajust i consolidació dels elements fonamentals en l’execució de leshabilitats motrius bàsiques.- Utilització eficaç de les habilitats bàsiques en mitjans i situacions estables i conegudes.- Control motor i domini corporal en els mecanismes d’execució.- Millora de les qualitats físiques bàsiques de forma genèrica i orientada a l’execució motriu.- Destresa en el maneig d’objectes i en la manipulació d’instruments habituals en la vida quotidiana i en elspropis de l’àrea.- Millora de la marxa, carrera, salt i gir com a elements fonamentals per a un bon desenrotllament.- Interés per millorar la competència motriu.- Autonomia i confiança en les pròpies habilitats motrius en situacions habituals amb entorns desconeguts.- Disposició favorable a participar en activitats diverses. Acceptan les diferències individuals en el nivell d’habilitat i valorar l’esforç personal.- Preparació i realització d’alguna activitat fora del recinte escolar, per a aprendre a conéixer, valorar, disfrutar i respectar el medi natural.

Bloc 3. Activitats físiques artisticoexpressives- El cos i el moviment com a instruments d’expressió i comunicació.- Exploració i experimentació de les possibilitats i recursos expressius del propi cos, tenint en compte lesseues parts, els sentits, el ritme i l’espai.- Millora de l’espontaneïtat i de la creativitat en el moviment expressiu.- Adequació del moviment a estructures espaciotemporals i execució de balls i coreografies simples.- Expressió d’emocions i sentiments a través del cos, el gest i el moviment.- Recreació de personatges reals i ficticis i els seus contextos dramàtics.- Utilització dels objectes i materials i les seues possibilitats en l’expressió.- Gaudi per mitjà de l’expressió i comunicació a través del propi cos.

Page 13: E.f. programació

- Valoració dels recursos expressius i comunicatius del cos, propis i de les companyes i els companys.- Participació i respecte davant de situacions que suposen comunicació corporal. Valoració i respecte en les diferències en la manera d’expressar-se.

Bloc 4. Activitat física i salut- Interés i gust per l’atenció del cos de manera responsable.- Adquisició d’hàbits posturals i alimentaris saludables relacionats amb l’activitat física i el treball intel·lectual, que es realitza diàriament a l’aula, junt amb la consolidació d’hàbits d’higiene corporal.- Relació de l’activitat física amb la salut i el benestar. Reconeixement dels beneficis de l’activitat física en lasalut. Millora de forma genèrica de la condició física orientada a la salut.- Actitud favorable cap a l’activitat física i reconeixement de la importància de la pràctica habitual de l’exercici en relació a la salut.- Seguretat en la pròpia pràctica de l’activitat física. Calfament, dosificació de l’esforç i relaxació.- Reconeixement i valoració de les mesures bàsiques de seguretat i de prevenció d’accidents en la pràctica de l’activitat física, amb relació a l’entorn. Ús correcte i respectuós de materials i espais.- Valoració de l’esforç per a aconseguir una major autoestima i autonomia.

Bloc 5. Jocs i esports- El joc i l’esport com a elements de la realitat social.- Participació en jocs i iniciació a la pràctica d’activitats esportives.- Aplicació de les habilitats bàsiques en les situacions de joc.- Descobriment de les estratègies bàsiques de joc relacionades amb la cooperació, l’oposició i la cooperació/oposició.- Respecte, tolerància i col·laboració cap a les persones que participen en el joc i rebuig cap als comportaments antisocials.- Comprensió, acceptació i compliment de les normes de joc i actitud responsable amb relació a les estratègies establides.- Acceptació, dins de l’equip, del paper que correspon a un com a jugador i de la necessitat d’intercanvi de papers perquè totes i tots experimenten diferents responsabilitats.- Valoració del joc com a mitjà de gaudi, de relació i d’ocupació del temps d’oci i de l’esforç en els jocs i activitats esportives.- Participació en jocs i esports tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana, especialment en les modalitats més senzilles de pilota valenciana.

Tercer cicleContinguts

Bloc 1. El cos: imatge i percepció- Utilització, representació, interiorització i organització del propi cos: estructuració de l’esquema corporal.- Elements organicofuncionals relacionats amb el moviment.- Coordinació dinàmica general i segmentària.- Consciència, representació, utilització i control del cos en repòs i en moviment.- Aplicació del control tònic i de la respiració al control motor.

Page 14: E.f. programació

- Adequació de la postura a les necessitats expressives i motrius de forma econòmica i equilibrada.- Utilització adequada de la discriminació selectiva d’estímuls i de l’anticipació perceptiva.- Execució de moviments d’una certa dificultat amb els segments corporals no dominants.- Equilibri estàtic i dinàmic en situacions complexes.- Percepció i estructuració espaciotemporal en accions i situacions motrius complexes.- Valoració i acceptació de la pròpia realitat corporal i la dels altres, mostrant una actitud crítica cap al modelesteticocorporal socialment vigent.- Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a mitjà per a demanar informació, elaborar documents i fomentar un esperit crític amb relació a l’àrea.

Bloc 2. Habilitats motrius- Adaptació de l’execució de les habilitats motrius a contextos de pràctica de complexitat creixent, amb eficiència i creativitat.- Domini motor i corporal des d’un plantejament previ a l’acció per mitjà dels mecanismes de decisió i control.- Condicionament físic orientat a la millora de l’execució amb autonomia i confiança de les habilitats motrius.- Valoració del treball ben executat des del punt de vista motor.- Manipulació correcta i destresa en el maneig d’objectes propis de l’entorn escolar i extraescolar.- Autonomia i confiança en les pròpies habilitats motrius en situacions noves o entorns desconeguts.- Adquisició d’una major confiança i independència motriu.- Disposició favorable a participar en activitats individuals i de grup diverses, acceptant l’existència de diferències en el nivell d’habilitat.- Valoració, gaudi i respecte conscient del medi ambient a través de la realització d’activitats en el medi natural. Documents i fomentar un esperit crític amb relació a l’àrea.

Bloc 3. Activitats físiques artisticoexpressives- El cos i el moviment. Exploració i consciència de les possibilitats i recursos del llenguatge corporal amb espontaneïtat i creativitat.- Millora de l’espontaneïtat i de la creativitat en el moviment expressiu.- Composició de moviments a partir d’estímuls rítmics i musicals. Elaboració de balls i coreografies simples.- Exploració i experimentació de les possibilitats i recursos expressius del propi cos a través de la dansa, la mímica i la dramatització.- Expressió i comunicació de sentiments i emocions individuals i compartides a través del cos, el gest i el moviment.- Representacions i improvisacions artístiques amb el llenguatge corporal i amb l’ajuda d’objectes i materials.- Valoració dels usos expressius i comunicatius del cos, propis i de les companyes i els companys.- Valoració de la iniciativa individual.- Participació i respecte davant de situacions que suposen comunicació corporal.- Desenrotllament de la capacitat de cooperació i treball en grup.

Page 15: E.f. programació

- Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a mitjà per a demanar informació, elaborar documents i fomentar un esperit crític amb relació a l’àrea.Bloc 4. Activitat física i salut- Interés i gust per l’atenció del cos de manera responsable.- Adquisició d’hàbits posturals i alimentaris saludables i autonomia en la higiene corporal.- Reconeixement dels efectes beneficiosos de l’activitat física en la salut i identificació de les pràctiques poc saludables.- Millora de la condició física orientada a la salut.- Prevenció de lesions en l’activitat física. Calfament, dosificació de l’esforç i presa de consciència de la recuperació i la relaxació.- Reconeixement i valoració de les mesures de seguretat i de prevenció d’accidents en la pràctica de l’activitat física amb relació a l’entorn. Ús correcte i respectuós de materials i espais.- Valoració de l’esforç per a aconseguir una major autoestima i autonomia.- Autonomia en els hàbits d’higiene corporal i postural.- Valoració de les situacions de riscos que es deriven de l’activitat física.- Valoració de l’activitat física per al manteniment i la millora de la salut, i com a alternativa als hàbits nocius per a la salut.- Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a mitjà per a demanar informació, elaborar documents i fomentar un esperit crític amb relació a l’àrea.

Bloc 5. Jocs i esports- El joc i l’esport com a fenòmens socials i culturals.- Iniciació a l’esport adaptat a l’espai, el temps i els recursos.- Tipus de jocs i activitats esportives. Realització de jocs i d’activitats esportives de diverses modalitats i dificultat creixent, amb especial referència a les tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana, com ara la Pilota Valenciana.- Ús adequat de les habilitats i estratègies bàsiques de joc relacionades amb la cooperació, l’oposició i la cooperació/oposició.- Acceptació i respecte cap a les normes, regles, estratègies i persones que participen en el joc. Elaboració i compliment d’un codi de joc net.- Valoració de l’esforç personal i col·lectiu en els diferents tipus de jocs i activitats esportives al marge de preferències i prejuís.- Organització, participació i estima del joc i les activitats recreatives o esportives com a mitjà de gaudi, derelació i d’ocupació satisfactori del temps d’oci.- Acceptació del paper que corresponga exercir com a jugador dins de l’equip, independentment de la seua capacitat motriu.- Identificació dels valors fonamentals del joc: l’esforç personal, la relació amb els altres i l’acceptació de resultat.- Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a mitjà per a demanar informació, elaborar documents i fomentar un esperit crític amb relació a l’àrea.

5.- UNITATS DIDÀCTIQUES

Page 16: E.f. programació

A) Organització de les unitats didàctiques

Presentació dels continguts. Realitzacio d’activitats individuals. Repas dels continguts. Activitats colectives de cooperació-oposició.

B) Distribució temporal de les unitats

Es realitza una Unitat Didàctica cada mes

- PRIMER TRIMESTRE: 1-4- SEGON TRIMESTRE: 5-7- TERCER TRIMESTRE: 8-10

6.- METODOLOGÍA

6.a.1.- METODOLOGÍA GENERAL

a) Principis metodològics

Des de la perspectiva epistemològica de les diferents àrees de coneixement:- No tots coneixem de la mateixa manera en tot moment.- En cada moment hi ha influències sobre el coneixement, que provenen de les

experiències prèvies i de les situacions noves.- El coneixement és el resultat de la interacció entre les experiències prèvies i les

situacions noves; per la qual cosa, més que transmetre’s, es construïx mitjançant la pràctica, i es posa de relleu el caràcter constructivista, social i interactiu.

- Qualsevol coneixement pot tindre diferents lectures, significat i plantejaments, i poden ser tots objectius. Ensenyar/aprendre suposa el contrast de perspectives, l’enriquiment d’esquemes conceptuals amb noves aportacions per part de tots, superar les llacunes i esmenar els errors.

- L’ensenyament ha de buscar interaccions cada vegada més riques i significatives entre els elements proporcionats per diferents suports (textos, audiovisuals, etc.), mediadors (docents, companys, pares i mares), mètodes (didàctiques: general i especials) i situacions o fets (de la vida quotidiana, descobertes, centres d’interés, etc.).

Des de la perspectiva psicològica:a) Partir del nivell de desenvolupament dels alumnes.

- De les seues característiques evolutivomaduratives específiques, en general.- Del seu nivell de competència cognitiva i metacognitiva.- Dels coneixements prèviament construïts.

b) Assegurar aprenentatges constructius i significatius.- Diagnosticant els coneixements previs que posseïx.

Page 17: E.f. programació

- Connectant i integrant els continguts i les estratègies previs amb els nous per viure i per aprendre. Els alumnes, amb allò que saben i gràcies a la manera com el professor o la professora li presenten la informació, reorganitza el seu coneixement entrant en noves dimensions, transferint aquest coneixement a altres situacions, descobrint els principis i els processos que ho expliquen, millorant la seua capacitat organitzativa comprensiva per a altres experiències, idees, valors i processos de pensament que adquirirà dins i fora de l’aula.

c) Afavorir l’aprenentatge autònom.- Per mitjà del desenvolupament per part del professorat d’un model curricular

de naturalesa processual que assegure que els alumnes realitzen aprenentatges significatius per si mateixos, que aprenen a aprendre, i que adquirixen estratègies cognitives i metacognitives que afavorixen l’assentament d’una bona memòria comprensiva (semàntica). Model que, partint de l’establiment de xarxes conceptuals que permeten representar tota l’estructura de la matèria de manera senzilla i clara, de les quals es puguen formar els esquemes conceptuals i cognitius oportuns, permeta la generació de mapes cognitius que establixen relacions entre els diferents continguts, facilitant la percepció de l’estructura en donar resposta adequada als tres interrogants que la ciència es planteja: què (descripció) i els detalls (quins, com, on i quan), per què (explicació), i per a què (intervenció).

- Modificant progressivament els esquemes previs del coneixement dels alumnes, des del saber quotidià fins al saber científic.

d) Potenciar l’activitat.- Facilitant la reflexió a l’hora de l’acció.- Possibilitant que els alumnes arriben a fer aquelles activitats que encara no són

capaços de fer tots sols, però sí amb l’ajuda convenient (zona de desenvolupament potencial).

Des de la perspectiva pedagògica:

a) Partir de l’avaluació inicial, específica i global.- De les aptituds i actituds.- De les necessitats i els interessos.- Dels coneixements previs, generals i per àrees.

b) Motivar adequadament.- Creant situacions que connecten amb els seus interessos i expectatives, partint

de les pròpies experiències.- Propiciant un clima de comunicació, cooperació i harmonia en les relacions.- Despertant una motivació intrínseca que potencie el gust per l’aprenentatge,

especialment a través d’una atribució causal positiva, tant dels professors com dels mateixos alumnes.

c) Analitzar els esquemes previs de coneixement.- Assegurant que es posseïxen els requisits bàsics per poder abordar el següent

nou aprenentatge.- Reforçant els conceptes previs més febles i sensibles.

Page 18: E.f. programació

d) Fomentar la zona de desenvolupament potencial en l’adquisició dels nous coneixements.- Aportant, mitjançant l’actitud docent, l’exemple adequat que s’ha de seguir

(currículum implícit o latent).- Facilitant que es puga desenvolupar la seua activitat amb la mínima ajuda

necessària.- Consolidant els enllaços entre els coneixements previs i els nous.- Estructurant i dosificant els nous continguts conceptuals de manera apropiada

(xarxes, esquemes i mapes).- Promovent la funcionalitat dels aprenentatges, aplicant-los i transferint-los a

altres situacions o continguts diferents.- Tenint molt en compte els coneixements de cada matèria, respectant

l’estructura epistemològica, la lògica interna i els avanços del moment.

Des de la perspectiva sociològica:

a) Partir del diagnòstic inicial de les relacions socials que es donen en l’aula, com a microsocietat viva, germen de les futures relacions de la vida real.- De relacions afectives i efectives.- De rols: líders, rebutjats, etc.

b) Formar grups en els quals s’afavorisquen les relacions humanes i la modelització dels rols més adequats.- Facilitant la comunicació –diàlego–, com a base de la comprensió (pràctica de

tècniques intragrupals de dinàmica de grup).- Propiciant la interrelació amb la resta de grups (pràctica de tècniques

intergrupals).- Repartint competències i responsabilitats a tots els membres.- Desenvolupament les capacitats d’autogestió i cooperació.- Afavorint l’aprenentatge cooperatiu.

c) Vitalitzar els grups amb l’exercici constant d’experiències enriquidores.- Preparant per a la convivència democràtica, la participació ciutadana i la

igualtat.- Respectant la resta i les diferents cultures: tolerància i acceptació de la

diversitat.- Construint una cultura comuna.

En resum, els podríem compendiar en els següents principis metodològics:

a) Respecte per les lleis de la maduraciób) Comunicació i obertura.c) Individualització i autonomia.d) Socialització.e) Seqüenciació.f ) Flexibilitat.g) Aprenentatge constructivosignificatiu.h) Formació d’hàbits i actituds.i ) Coordinació amb la família.

Page 19: E.f. programació

Específicament, aquests principis han de facilitar:

a) La connexió amb el nivell de desenvolupament real i potencial dels alumnes, atenent a les diferències individuals i partint del que tenim a prop per poder arribar lluny. Aquesta atenció a la diversitat requerirà l’elaboració de programes específics que assumisquen la funció compensadora que pretén l’Educació Primària.

b) La comunicació a través del diàleg i l’obertura a altres formes de pensar i obrar.c) Un clima afectiu, ric en vivències basades en el respecte mutu, procurant la

motivació necessària per a despertar, mantindre i incrementar l’interés dels alumnes.

d) El progrés des del general al particular, de manera cíclica, d’acord amb el pensament globalitzat de l’alumne, integrant les àrees amb la formulació de continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals comuns, tenint en compte la transversalitat del currículum.

e) L’adaptació de l’acció educativa a les diferències personals (capacitat, interessos i ritme d’aprenentatge), com a base del desenvolupament integral i autònom.

f ) L’esperit de grup amb l’exercici de la participació i la cooperació, practicant l’aprenentatge de grup, la interacció i interrelació d’iguals, i de discents i docent.

g) L’organització de continguts, de manera que existisca harmonia entre les metes i els mitjans que s’empren per tal d’aconseguir-les.

h) L’activitat constant de l’alumnat, entenent-la com a eina bàsica de l’aprenentatge autoregulat.

i ) La flexibilitat adequada en les diverses situacions d’aprenentatge, tant en la selecció de la metodologia més aconsellable en cada cas com en els aspectes organitzatius espaciotemporals.

j ) L’aprenentatge constructivosignificatiu, partint de la consolidació del saber anterior i l’esforç d'aquell que permeta enllaçar els organitzadors previs amb el nou coneixement que s’ha d’adquirir.

k) El joc com a element motivador fonamental en la construcció de la moralitat, regulant el pas de l’heteronomia a l’autonomia personal i social.

l ) La creativitat d’alumnes i docents, com a forma diversificada i enriquidora de comunicació.

m) El trànsit des de la formació de conceptes i l’aplicació de procediments a la construcció d’hàbits i la definició d’actituds, que culmine la consolidació de valors i el respecte envers les normes.

n) El contacte escola-família com a marc afectiu-efectiu de relacions i, per extensió, de tota la comunitat educativa.

b) Agrupament dels alumnes

L'agrupament dels alumnes és una exigència de la diversitat i un indicador de l'autonomia del centre. Té com a finalitat garantir que tots els estudiants aprenguen i aconseguisquen els objectius educatius marcats.

La diversitat d'agrupaments proporciona una millor explotació de les activitats escolars i constituïx un instrument d'adequació metodològica a les necessitats de l’alumnat.

Page 20: E.f. programació

Els criteris de distribució de l'alumnat per aules són molt diversos i han de tindre en compte aspectes com el punt de partida dels alumnes en arribar a l'inici del cicle i de cada curs, les peculiaritats educatives del centre i la naturalesa de l'àrea o activitat. Aquests són els criteris més empleats en l'agrupació d'alumnes:

- Edat cronològica.- Equilibri en els grups entre els alumnes i les alumnes.- Rendiment acadèmic.- Ritme d'aprenentatge.- Interessos. - Motivació.- Naturalesa de l'àrea o de l'activitat.

L'agrupament dels estudiants no té perquè limitar-se a un únic model, ja que suposa limitar el potencial enriquidor del procés educatiu. Establir diferents agrupaments facilita l'aprenentatge entre iguals, la cooperació i el treball col·laboratiu, la cohesió del grup, el treball per projectes, l'atenció a la diversitat, la pertinença al centre, la mediació en conflictes i la relació amb l'entorn i amb els serveis de la comunitat. Segons les característiques i les necessitats de l'alumnat, i segons la naturalesa disciplinar de l'activitat o l’àrea, els tipus d'agrupaments més utilitzats són:

- Aula.- Gran grup.- Xicotet grup.- Equips de treball cooperatiu.

d) Organització dels temps

Les previsions de treball en l'aula i en el centre escolar han d'ajustar-se realment al temps disponible. Per això, és necessari realitzar una temporalització que incloga l'elaboració d'un horari general, amb el corresponent desenvolupament de les àrees, i d'un horari d'activitat docent, en què es tindran en compte les activitats organitzatives restants del centre.

6.a.2.- METODOLOGÍA ESPECÍFICA PER ÀREA

La nostra metodologia es eminentment lùdica, el joc es a la vegada que un recurs una metodologia en sí, ademés de ser: activa, flexible, participativa, integradora i natural.A través del joc anem a basar la nostra programació, respectant les normes i als seus/ues companys/es

El blocs de continguts d´Educació Física en Primària els hem distribuit al llarg dels tres cicles, tenint present el moment d´aprenentatge en el cual es troben els nostres alumnes. Ademés el bloc de jocs es denominador comú en qualsevol Unitat Didàctica que realitzem i es que el joc es una forma d´aprenentatge natural en els alumnes que desenvolupa no solament aspectes motrius, també els ambits socials, cognitius i afectius.

Page 21: E.f. programació

Com a tècniques utilitzem les dos fonamentals: La REPRODUCCIÓ DE MODELS en aquelles activitatats, jocs o esports en

las que el aprenentatge precise de un rendiment mecànic com a factor vital per a que el objectiu propossat es puga obtindre de forma eficaç.

La metodologia de la BÚSQUEDA la utilitzarem en les activitatats, jocs o esports que ens interese desenvolupar els procesos deductius y d´enrequiment. En aquest model busquem una millora en l´actuació.

Podem dir que l’alumne es el centre de la nostra feina i nosaltres som uns mediadors o guies en este proces, permitint establir relacions entre els coneiximents, experiencies previes i els nous continguts. On he m de tindre present els seguents principis metodologics:

1º. Partir dels coneiximents previs del alumne.2º. Proporcionar oportunitats per a posar en práctica els nous continguts. 3º. Es important propiciar en las activitats la reflexió personal de alló realitzat4º. Garantir la funcionalitat dels aprenentatges.5º. Desenvolupar habilitats i estrategias que els ajuden a aprender per si mateix.6º. Els continguts es presentaran de forma clara i concreta.7º. Ajustar la ajuda pedagògica a les diferents necesitats del alumnat..

6.b.- Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge

- Es proposen jocs complementaris, com el joc del penjat, endevinalles, el joc dels oficis, d’expressió oral i corporal...

- A partir d’un vers inicial que donarem, els demanarem que inventen uns altres tenint en compte la rima.

- Segurament a classe, hi ha algun alumne o alumna que toque un instrument musical. Se li pot demanar que el porte a classe perquè interprete alguna cançó i explique el funcionament i el manteniment que té.

- Representació teatral.- Activitats relacionades amb qualsevol dels continguts a treballar; Habilitats motrius basiques, jocs, preesports...- «La piràmide dels aliments» - Joc, per equips, a base d’interpretació de missatges a través de mímica i postures corporals com a complement a les activitats plàstiques de la figura humana.- Diàlegs imaginaris, de tendència ecològica, amb personificació de fruits i hortalisses o

altres elements de la naturalesa.- Narració d’un conte en què diferents personatges han d’actuar mímicament segons el

que es va narrant. - Joguets inventats: cada escolar confeccionarà un objecte amb peces de joguets,

materials diversos, cartó, paper, tela...7. AVALUACIÓ

a. Criteris d’avaluació.

Page 22: E.f. programació

PRIMER CICLE

Criteris d’avaluació1. Reaccionar corporalment davant d’estímuls visuals, auditius i tàctils, donant respostes motrius que s’adapten a les característiques dels dits estímuls.2. Desplaçar-se, girar i saltar de forma diversa, variant punts de suport, amplituds i freqüències, amb coordinació i bona orientació en l’espai.3. Realitzar llançaments i recepcions i altres habilitats que impliquen maneig d’objectes, amb coordinació dels segments corporals i situant el cos de forma apropiada.4. Equilibrar el cos adoptant diferents postures, amb control de la tensió, la relaxació i la respiració.5. Participar i disfrutar en jocs, especialment els tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana, ajustant la seua actuació, tant pel que fa a aspectes motors com a aspectes de relació amb les companyes i companys.6. Reproduir corporalment o amb instruments una estructura rítmica.7. Simbolitzar personatges i situacions per mitjà del cos i el moviment amb desinhibició i desimboltura en l’activitat.8. Mostrar interés per complir les normes referents a cura del cos amb relació a la higiene i a la consciència del risc en l’activitat física.9. Comportar-se respectuosament amb el medi natural i utilitzar les tècniques de seguretat adequades en l'exercici d'activitats físiques en la naturalesa.

SEGON CICLE1. Realitzar moviments corporals a diferents canvis de les condicions de l’activitat.2. Llançar, passar i rebre pilotes o altres mòbils, sense perdre’n el control, adequant els moviments a les trajectòries.3. Girar sobre l’eix longitudinal i transversal, diversificant les posicions segmentàries i millorant les respostesmotrius en les pràctiques corporals que ho requerisquen.4. Actuar de manera coordinada i cooperativa per a resoldre reptes o per a oposar-se a un o més adversaris en un joc col·lectiu.5. Participar del joc i les activitats esportives, especialment les tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana, amb coneixement de les normes i mostrant una actitud d’acceptació cap als altres.6. Proposar estructures rítmiques senzilles i reproduir-les corporalment o amb instruments.7. Utilitzar els recursos expressius del cos i implicar-se en el grup per a la comunicació d’idees, sentiments i representació de personatges i històries, reals o imaginàries.8. Mantindre conductes actives acords amb el valor de l’exercici físic per a la salut. Mostrar interés en l’atenció del cos.9. Utilitzar les tècniques bàsiques de les activitats que es realitzen en el medi natural i adoptar una actitud d'atenció i conservació del dit medi.

TERCER CICLE

1. Adaptar els desplaçaments i salts a diferents tipus d’entorns que puguen ser desconeguts i presenten cert grau d’incertesa.

Page 23: E.f. programació

2. Llançar, passar i rebre pilotes o altres mòbils, sense perdre’n el control en els jocs i activitats motrius que ho requerisquen, amb ajust correcte a la situació en el terreny de joc, a les distàncies i a les trajectòries.3. Actuar de manera coordinada i cooperativa per a resoldre reptes o per a oposar-se a un o més adversaris en un joc col·lectiu, ja siga com a atacant o com a defensor.4. Identificar, com a valors fonamentals dels jocs i la pràctica d’activitats esportives, l’esforç personal i les relacions que s’establixen amb el grup i actuar d’acord amb estos.5. Opinar coherentment i críticament amb relació a les situacions conflictives sorgides en la pràctica de l’activitat física i l’esport.6. Mostrar conductes actives per a incrementar globalment la condició física, ajustant la seua actuació al coneixement de les pròpies possibilitats i limitacions corporals i de moviment.7. Construir composicions de grup en interacció amb les companyes i els companys, utilitzant els recursos expressius del cos i partint d’estímuls musicals, plàstics o verbals.8. Identificar algunes de les relacions que s’establixen entre la pràctica correcta i habitual de l’exercici físic i la millora de la salut, i actuar d’acord amb estes.9. Participar del joc i les activitats esportives, especialment les tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana, amb coneixement de les normes i mostrant una actitud d’acceptació cap als altres.10. Realitzar recorreguts seguint les tècniques d'orientació en el medi natural, aprendre a moure's en ell i comprometre's a la seua cura i conservació.11. Usar les tecnologies de la informació i la comunicació de forma cooperativa i amb sentit crític per a obtindre informació relacionada amb l'Educació física, i per a establir intercanvi d'opinions amb l'alumnat d'altres centres docents.

b. Instruments d’avaluació.

- Escales d’observació directa.- Llistes de control.- Registre anecdòtic.- Quadern de l’alumne.- Exàmens orals i escrits.- Treballs d’aula.

c. Tipus d’avaluació.

- Avaluació inicial, que facilita la valoració dels coneixements previs, les capacitats i les actituds de l’alumnat, amb l’objectiu d’adequar el procés d’ensenyament-aprenentatge a la realitat de les possibilitats.

- Avaluació formativa contínua, que pretén conéixer si es van assolint els objectius proposats, quan encara es pot intervindre modificant el camí per a assolir-los; és a dir, avaluació del procés i com a procés. Aquest tipus d’avaluació té un especial caràcter regulador, orientador i autocorrector del procés educatiu des del seu inici, la qual cosa requerix una avaluació inicial prèvia.

Page 24: E.f. programació

- Avaluació sumativa, que estima els mèrits en finalitzar el currículum (més quantitativa), en la qual es valora, sobretot, el domini de les capacitats adquirides; és a dir, avaluació del resultat.

d. Criteris de qualificació.

Les activitats d´ensenyança-aprenentatge constituixen un dels factors mes relevants de la planificació docent. Les activitats d´Educació Física poden agruparse al voltant de dos criteris:

1er.- En funció de la seua relació amb els objectius als que serveix a) Objectius de desenvolupament i millora: en Educació física existeixen finalitats que traten de millorar o desenvolupar aspectes que l´alumne ja posseix de forma innata.b) Objectius d´aprenentatge: Qualsevol meta que busque un cambi de conducta o una adquisició motriu d´algo que no es posseia anteriorment.

2on.- En funció del moment d´ensenyament.Les activitats poden servir per a: Avaluar, Motivació (actividades introductories). Resumen. Refuerç o Ampliació i Avaluació.

Per tal d´evaluar les activitats hem utilitzat tant l´obsevació directa (subjectiva) com el registre de dades (objectiva) i els porcentatges per a avaluar en cada cicle han sigut:

1er 2on 3er20% Conceptes 20% Conceptes 30% Conceptes30% Habilitat 30% Habilitat 30% Habilitat40% Actitud 40% Actitud 30% Actitud10% Bolseta 10% Bolseta 10% Bolseta

e. Activitats de reforç i ampliació.

Després de cada unitat didàctica es realitzaran activitats complentàries de reforç i ampliación, així com de repàs dels continguts.

f. Avaluació del procés d’ensenyança i aprenentatge.

No només avaluarem el procés d'aprenentatge de l'alumne, sinó també el procés d'ensenyament. En aquest sentit, a les dades aportades per l'avaluació contínua de l’alumnat afegirem altres dades referents a la validesa de la programació de les activitats d'ensenyament dissenyades, dels recursos materials i personals utilitzats, dels temps i els espais previstos, de l'agrupació d'alumnes, dels criteris d'avaluació aplicats i de l’actuació del professor.

L'avaluació de la intervenció educativa ha de ser contínua, per tant, prendrem dades al llarg del procés per a fer els canvis adequats en el moment oportú.

Page 25: E.f. programació

8.- MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA.

La diversitat és una realitat observable fácilmente a les postres aules, i la seua adequada atenció és una de les fites bàsiques en què es fonamenta el nostre treball. Cada alumne té una àmplia gamma de necessitats educatives, degudes a la presència de factors múltiples personals i socials (gènere, edat, etapa de desenvolupament maduratiu, motivació, interessos, estils d’aprenentatge, expectatives, procedència socioeconòmica i cultural, origen ètnic, etc.), que han de ser satisfetes. Per tot això:

1r Ens hem adaptat a les característiques individuals i socials de cada alumne.

2n Oferim una cultura comuna, tot respectant les peculiaritats de cada cultura pròpia.

3r Adoptem una metodologia que afavorisca l’aprenentatge de tot l’alumnat en la seua diversitat.

4t Partim d’una avaluació inicial de l’alumnat en cada nucli d’aprenentatge, que permet detectar els coneixements previs, per facilitar la significativitat dels nous continguts que s’han d’aprendre.

A més, ens plantejem com proporcionar una resposta educativa adequada a un col·lectiu d’estudiants amb necessitats de formació molt diverses, escolaritzats dins del nostre centre i amb un currículum, en part, comú.

La nostra proposta tracta de promoure l’escola comprensiva mitjançant les estratègies següents:

1r Adoptant organitzacions flexibles dins l’aula, amb respecte envers els principis bàsics de l’organització i el funcionament dels grups, practicant estratègies intergrupals i intragrupals, per tal de potenciar el treball amb grups heterogenis d’alumnes.

2n Realitzant adaptacions curriculars necessàries per a assegurar que es puga mantindre una escola en la qual tinguen cabuda tots, siguen quines siguen les necessitats educatives o els interessos personals específics.

3r Duent a la pràctica un programa d’orientació i acció tutorial en el centre.

En el moment en el que les mesures ordinaries no son suficients per a donar resposta a les necesitats dels alumnes d´Educació Física sempre debem realitzar unes adaptacions curriculars, les quals podem dividir en significatives o no significatives.

En aquest curs escolar i degut a las caracterìstiques de l´àrea d´Educació Física hem intentat fomentar la màxima participació de l ´alumne amb Necessitats educatives especials en les activitatas psicomotrius, buscant la integració d´aquest en l´àula per tal de trobar una normalització adequada a classe d´Educació Física. Per tot açò hem buscat en la realització de les activitats:

Page 26: E.f. programació

Simplificació de les activitats Adaptacions en la metodologia Adaptacions pedagògiques Simplificació de les percepcions Simplificació del gest Adaptacions en les activitats d´ensenyança- aprenentatge

9.- FOMENT DE LA LECTURA

Al nostre centre està previst establir un Pla de Lectura que impulse les activitats relatives a la promoció i la pràctica de la comprensió lectora prevista en els objectius, continguts i criteris d'avaluació, i al grau d'adquisició de les competències bàsiques corresponents a cada una de les àrees del currículum, i que n’afavorisca la pràctica diària per a tot el professorat en totes les àrees d'una manera eficaç.

La lectura tindrà un lloc en totes les àrees de l'Educació Primària. Per això, el foment de la lectura i el desenvolupament de la comprensió lectora seran impulsats, no sols des de les àrees de llengua, sinó també mitjançant les activitats específiques la resta d’àrees. Les sessions de lectura no han d'orientar-se com una continuació de les classes de llengua, sinó també com la posada en pràctica dels ensenyaments propis i han de servir per a avaluar el nivell de comprensió lectora de l'alumne.

Els objectius que es volen aconseguir són els següents:

a) Despertar i augmentar l'interés de l'alumnat per la lectura.b) Potenciar la comprensió lectora des de totes les àrees del currículum.c) Formar lectors capaços de desenvolupar-se amb èxit en l'àmbit escolar.d) Aconseguir que la majoria de l'alumnat descobrisca la lectura com un element de gaudi personal.e) Fomentar en l'alumnat, a través de la lectura, una actitud reflexiva i crítica davant de les manifestacions de l'entorn.d) Usar la biblioteca per a la recerca d'informació i aprenentatge, i com a font de plaer.

10.- UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ.

La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, estableix com a objectiu de l'Educació Primària “Iniciar-se en la utilització, per a l'aprenentatge, de les tecnologies de la informació i la comunicació i desenvolupar un esperit crític davant dels missatges que reben i elaboren”.

Al nostre centre utilitzem les tecnologies de la informació i la comunicació com ferramenta quotidiana en les activitats d'ensenyament i aprenentatge de les diferents àrees, així com un instrument de treball per a explorar, analitzar i intercanviar informació.

Page 27: E.f. programació

Perseguim l’objectiu d’aconseguir que els alumnes disposen d'habilitats per a buscar, obtindre, processar i comunicar informació, i per a transformar-la en coneixement. Incorporant diferents habilitats, que van des de l'accés a la informació fins a la seua transmissió en distints suports una vegada tractada, incloent la utilització de les TIC com a element essencial per a informar-se, aprendre i comunicar-se.

Les formes més habituals d'utilització de les noves tecnologies a les aules del nostre centre són:

1. Exposició del professor amb el suport de les noves tecnologies

2. Iniciació a la informàtica

3. Exercitació mitjançant programes educatius

4. Aprenentatge per investigació

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

a. Recursos didàctics.

- Material fotocopiable.- Material audiovisual.- Activitats complementàries fora del centre.- Biblioteca d’aula.- Utilització d’espais comuns per a activitats de gran grup.- Treballs d’investigació.- Fitxes a realitzar a casa o al col·legi.- Material del col·legi (balons, rajoles, aros, piques...)- Material reciclat( periòdics, botelles, chapes, tapons...)- Material del alumne(roba esportiva, tovallola, sabó, patins, bicicleta...)

b. Recursos organitzatius.

- Agrupament per etapes educatives.- Agrupaments per nivell i per cicle.- Agrupaments flexibles per cicle.- Activitats de xicotet i gran grup.- Atenció individualitzada

12.- ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

- 30 setembre: Festivitat de Sant Miquel

Page 28: E.f. programació

- 7 octubre: Dia de la Comunitat Valenciana- 4 febrer viatge a la neu- 17 febrer: Carnestoltes- 2 març: eixida amb patins- 4 abril: Setmana Cultural- 2 maig: eixida amb bicicleta - 2 juny: eixida pilota valenciana- 21 juny: platja- 22 juny: festival final de curs