educació i vida quotidiana

Estudis de MagisteriFacultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna (FPCEE)Universitat Ramon Lull

EDUCACIÓ I VIDA

QUOTIDIANAHistòries breus de llarga durada

Eulàlia Bosh

Serra Roca, Judith23 de Novembre de 2010

1-k, grup B MatíSeminari: Mòdul 2

Antoni Miralpeix


Índex

1.Bibliografia 1

2.Capítols 2

3.Opinió personal 10

4.Webs consultades 11


1. Biografía Eulàlia Bosch va néixer a Barcelona l’any 1949. És llicenciada en

Filosofia i Història Té un llarg recorregut en l’àmbit d’educació.

Destaca com a professora de filosofia, directora i fundadora de

serveis educatius i comissària d'exposicions.

Ha publicat nombrosos articles i els llibres: El Plaer de

mirar(1998) i Educació i vida quotidiana, històries breus de llarga

durada (2003). Al 2009 ha publicat el seu darrer llibre anomenat Un

lloc anomenat escola. També ha editat llibres: “Te mando este rojo

cadmio” (2000), “Paisajes “teembrionarios”( 2001) i “Educación y

vida urbana: 20 años de Ciudades Educadoras”(2008).

1

http://www.gaolletres.net/projecte.php?projecte=30&PHPSESSID=7e0e94530d8f48fdef7c962e411d7f79










2. Capítols

1.Néixer

-Quan tens un fill tot canvia.

-Els nens són com els països, s’han de conèixer i requereixen

esforç i dedicació.

2.Protecció i autonomia

-Deixar de ser nens/es no només es cosa d’ells, l’entorn també els

ajuda a fer-se grans.

-L’autonomia els ajuda a créixer.

3.Pot tenir fills, la lluna?

No sempre hi ha una resposta per a tot.

Els infants són molt curiosos i volen saber-ho tot i moltes vegades

volen saber coses de les quals no en tenim resposta.

4.Ciutadans i experts

-Cada vegada som menys autosuficients.

-“L’educació té a veure amb la complexitat de les decisions preses en

la més estricta intimitat”

5.Parlar i entendre

-No hi ha major estranger que un nadó.

-Els nens han d’entendre com es pot arribar a ser d’un lloc en

concret.

2


6.Quan seré gran vull ser pagès

-La família sempre ajuda a créixer als infants.

-L’entorn que t’envolta és essencial per viure.

7.Les matemàtiques i els pirates

-Quan un mestre té passió per algú o per alguna cosa i ho demostra

ajudarà a que l’Infant s’impliqui més i probablement allò li acabarà

agradant i motivant.

-El mestre és un transmissor de coneixements i emocions.

8.El petó

-Tothom qui ens transmet coneixements és el nostre mestre.

-Els pares són molt importants però els mestres també hem de

transmetre efecte i estimació envers els que ens envolten.

9.Vius o morts

-Una persona sense llar és com una persona morta ->”tenir casa és

tenir un espai i un temps sota control”.

-No parlem amb els nens de la mort, creiem que per a ells és un

tema complicat i difícil d’entendre.

10.I si...

Educació significa experimentació

L’experimentació és essencial per als infants; els porta a aprendre

moltes coses noves.

11.Vermell o blau

-Els nens són molt receptius davant l’art.

-Relacionen els colors amb les seves pròpies vivències.

3


12.Urgència

-Els nens depenen de tot l’entorn per tal de créixer i “ fer-se un lloc

entre els vius ”.

-Els infants són pura receptivitat, sempre tenen les portes obertes

per aprendre i experimentar.

13.La classe i la cuina

-La cuina com ha lloc de trobada per relacionar-se; a la cuina també

aprenem. Podem dir que és un espai de socialització.

-El cel és la metàfora per compensar la mort.

14.Identitat i diferència

-“La necessitat d’aclarir qui sóc jo i qui són els qui m’envolten ens

acompanya durant tot el període escolar”.

-Qui sóc jo sempre és una inquietud abans que una pregunta.

15.Lliçó de silenci

-Les lliçons de silenci són absolutament necessàries a l’escola.

-“El silenci és un valor en ell mateix”.

16.Aprendre i créixer

-“Llegir és disposar-se a vagar per mons desconeguts. Vol gosadia i,

a canvi, engendra llibertat”.

-Aprendre a llegir és un moment màgic a la nostra vida, ens fa

créixer.

4


17.La França rosa

-“La realitat és el fruit de tots els nostres invents junts”.

-“Els nens malgrat tenir una imaginació desbordant, no estan gairebé

mai disposats a perdre el seu sentit de la realitat”.

18.Pot ser?... potser

-Són ells mateixos els que s’eduquen i el concepte de veritat el van

construint a mesura que descarten arguments erronis o febres.

-Els mestres són els encarregats de guiar-nos al llarg de tot el procés

d’aprenentatge.

19.Pares i fills

-Una mirada val més que mil paraules.

-Els pares, quan els fills són petits miren per ells; en canvi quan

aquests creixen són els que s’encarreguen de mirar pels pares..

20.Jackson Pollock al MoMa

-Els infants són molt més receptius davant l’art que els adults.

-Sempre volen saber més del que se’ls hi explica.

21.Els orígens

-Els nens han de ser escoltats.

-Els infants, poden acceptar que hi hagi preguntes que són molt

difícils de respondre o que potser mai no es podran contestar del tot,

però en tenen prou de saber que la gent que els envolta i la que ells

estimen continuen vivint feliçment malgrat la manca de respostes”.

5


22.Fragilitat

-Ens agrada explicar les nostres pròpies vivències.

-Si passa alguna cosa i no l’expliquem l’acabem oblidant al llarg del

temps.

23.Metge o actor?

-L’educador/mestre és l’encarregat de guiar a l’Infant al llarg del seu

camí.

-Els mestres han de valorar als seus alumnes per tal de que aquests

es sentin autorealitzats.

24.Homes o dones?

-Els educadors serem recordats per el que em transmès no per el que

hem ensenyat.

-“L’educació és sobre totes les altres coses, una relació de persones.

6


25.Problemes i catàstrofes

• Resum del capítol

Aquest capítol ens parla d’una classe on els alumnes han

quedat encallats a una lliçó de matemàtiques. La mestra,

desprès de sentir que hi havia problemes que eren difícils

va preguntar que era en realitat un problema. Van haver

3 respostes diferents:

-Un problema és allò que té solució.

- Moltes vegades els problemes no tenen solució.

-Quan no té solució no és un problema, és una

catàstrofe.

• Reflexió de l’autora

L’autora en aquest capítol ens fa una reflexió sobre els

problemes d’avui en dia. Ens diu que molts d’aquests són la causa de

situacions desafortunades que havíem viscut en un passat. Aquest

problema porta a que constantment estiguem obligats a afrontar

noves situacions i a buscar nous mètodes per tal de solucionar tots

aquests conflictes. Per tal de solucionar-los l’autora diu que hem de

fer un canvi en el calendari escolar i reflectir l’educació política igual

que reflectim la llengua o les matemàtiques. Per tal de solucionar

aquests problemes cal l’altre gent amb la qual compartim espai i el

temps de la nostra vida.

“Els humans necessitem confiar en els grups socials dels quals

formem part per naixement o per adopció”. L’escola ha de jugar un

paper important alhora de crear ciutadans però no és la seva

absoluta responsabilitat.

7


• Opinió personal del capítol

Considero que aquest capítol és un capítol és molt

interessant perquè l’autora ens fa una reflexió del món en què

vivim i ens dóna el seu punt de vista. També, ens parla del

paper de l’escola en front aquests problemes que set poden

plantejar al llarg de la vida i ens ensenya una manera

d’enfocar-los.

És un capítol interessant per totes les reflexions que ens fa

l’autora i per la manera com els enfoca. També és interessant

per la manera com tracta aquests problemes. Considera que

hem de fer que les noves generacions estiguin informades

sobre tot el que està passant al seu entorn i ens diu que si

podem els hi donem els recursos necessaris per tal de que ells

puguin resoldre els seus problemes i si poden, intentar fer

alguna cosa per millorar la situació en la que ens trobem.

• 2 Frases clau del capítol

-“ Educar-se és anar-se dotant de formes i maneres de reconèixer les

situacions, de saber-les entendre i de poder distingir quins recursos

són adequats en cada cas i quins cal intercanviar”

- Hem de formar als nens perquè davant d’un problema actuïn de la

manera més adequada.

8


26.NIF

-“Ells, cadascun d’ells, són un centre d’aprenentatge...”

-Els nens “escolten a les mestres, però al mateix temps juguen amb

els altres nens lluny de la inspecció del grans”, tenen necessitat de

comunicar-se entre ells.

27.ETCÈTERA

-Els nens no distingeixen el color de pell.

-No els agrada que els confonguin.

-Quan són infants no realitzen cap prejudici alhora de conèixer a

algú.

-Tenen molta imaginació, creuen que tot és possible.

9


3. Opinió personal

Per una banda, aquest llibre d’Eulàlia Bosh m’ha agradat però en

alguns moments no l’he entès i això ha portat a que em fes mandra

seguir llegint.

Per altre banda, l’he trobat molt interessant perquè mostrava

situacions de la vida quotidiana que moltes vegades no ens posem a

analitzar i que donem per normals. Són situacions que moltes

vegades hauríem de parar-li més atenció degut a que són molt

interessants per tal de fer una reflexió sobre els infants.

L’autora fa unes reflexions molt interessants i molt profundes

sobre tot tipus de situacions i les seves històries es duen a terme en

escenaris del món educatiu (museus, escoles, galeries d’art etc...).

Ens un llibre que ens pot ajudar alhora de prendre decisions i pot ser

interessant perquè ens ensenya un punt de vista totalment diferent al

que podem tenir nosaltres. És el punt de vista d’una filosofa i sempre

serà un punt de vista totalment diferent degut a que ella ho enfocarà

d’una manera diferent a la nostre.

10


4. Webs consultades

Gao lletres. (2009). Recuperado el 18 de 11 de 2010, de

http://www.gaolletres.net/

Viquipèdia. (2005). Consultat el 18 / 11 / 2006, a

www.viquipèdia.com

11

educació i vida quotidiana

Documents