edp credo - febrer '13

4
D E Escola pregaria Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears Una de les preguntes més clàssiques del cristianisme és per què Déu es va voler encarnar. És una pregunta molt fonda, tant que qualsevol resposta no és vàlida ja que en ella el qui contesta reflecteix què és per a ell que Déu s’hagi encarnat. De les moltes respostes a aquesta pregunta n’hi ha una d’un pare de l’Església, Sant Gregori de Nissa, (s. IV) que diu així: «Malalta la nostra naturalesa demanava guariment, caigu- da, volia que l’alcessin i, morta, que la ressuscitessin. Havi- en perdut la possessió del bé, i ens calia que ens la tornes- sin. Tancats a les tenebres, necessitàvem que ens portessin la llum. Captius, esperàvem un Salvador, presoners, una ajuda; esclaus, un alliberador. Totes aquestes raons, no tenien importància? No havien de moure Déu fins al punt de fer-lo baixar a la nostra naturalesa humana per visitar-la, ja que la humanitat es troba en un estat tan miserable i malaurat?» Déu s’ha fet carn perquè nosaltres tinguéssim la possibili- tat de conèixer l’amor de Déu. Déu encarnant-se ens mani- festa el seu amor vers nosaltres, Déu envia el seu fill al món perquè visquem per ell (1Jn 4,9). Déu s’ha encarnat perquè fos el nostre model de santedat i de vida.

Upload: secretariat-interdiocesa-de-joventut-sij

Post on 29-Mar-2016

222 views

Category:

Documents


1 download

DESCRIPTION

Escola de pregària

TRANSCRIPT

D E Escola

pregaria

Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears

Una de les preguntes més clàssiques del cristianisme és per

què Déu es va voler encarnar. És una pregunta molt fonda,

tant que qualsevol resposta no és vàlida ja que en ella el qui

contesta reflecteix què és per a ell que Déu s’hagi encarnat.

De les moltes respostes a aquesta pregunta n’hi ha una

d’un pare de l’Església, Sant Gregori de Nissa, (s. IV) que diu

així:

«Malalta la nostra naturalesa demanava guariment, caigu-

da, volia que l’alcessin i, morta, que la ressuscitessin. Havi-

en perdut la possessió del bé, i ens calia que ens la tornes-

sin. Tancats a les tenebres, necessitàvem que ens portessin

la llum. Captius, esperàvem un Salvador, presoners, una

ajuda; esclaus, un alliberador. Totes aquestes raons, no

tenien importància? No havien de moure Déu fins al punt

de fer-lo baixar a la nostra naturalesa humana per visitar-la,

ja que la humanitat es troba en un estat tan miserable i

malaurat?»

Déu s’ha fet carn perquè nosaltres tinguéssim la possibili-

tat de conèixer l’amor de Déu. Déu encarnant-se ens mani-

festa el seu amor vers nosaltres, Déu envia el seu fill al món

perquè visquem per ell (1Jn 4,9). Déu s’ha encarnat perquè

fos el nostre model de santedat i de vida.

»

Delegació de Pastoral de Joventut de Girona - www.bisbatgirona.cat/espai_jove.php

Déu s’ha encarnat per a fer-nos par-

ticipar en la seva Vida i perquè en-

tréssim en comunió amb Ell i esde-

vinguéssim fills i filles de Déu. Hi ha

una expressió molt bonica de Sant

Atanasi que ens diu que «el fill de

Déu es va fer home per fer-nos

Déu» és a dir l’encarnació ens possi-

bilitat conèixer Déu i participar de

Déu i en Déu.

L’Esperit Sant és l’artífex de l’encarnació. Sense ell res podem

i res som. Ell va fer possible que una noia humil del poble fos

la que dugués en el seu sí el Salvador. Maria és la primera cris-

tiana, tal i com digué el Papa

Pau VI, ja que ella és la que

primer acull aquest Déu en-

carnat, la primera que acull

en la seva vida a Jesús. El seu

si és el si de tota la humani-

tat a ser salvada, el seu sí ens

va portar la salvació que ve

de Jesús, el seu sí possibilita la nova oportunitat per sempre

que Déu ens atorga. Ella, la plena de gràcia, la noia del poble,

la més pura de la creació, la qual ens ha portat el Salvador del

món.

En paraules del Concili Vaticà II quan parla de Maria i del seu sí

incondicional al Senyor, ens diu que Déu volgué que l’acce-

ptació per part de Maria precedís l’encarnació, perquè, així

com per Eva s’havia contribuït a la mort, també per Maria es

contribuís a la vida.

Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears - www.jovesij.com

Palabra encarnada del Padre

en llanto de un recién nacido,

pequeño entre los más pequeños,

Dios hecho niño.

TE CANTO, MI BIEN,

TE ADORO, MI DIOS,

FUERTE FRAGILIDAD,

SOBERANA POBREZA,

DESNUDO EN LA CUNA Y LA CRUZ,

AMOR QUE NO TIENE FRONTERAS.

Pesebre de nuestra esperanza,

luz que rompe las tinieblas,

fuente de nuestra alegría,

Dios hecho niño.

Què hi té a veure en la meva vida l’Esperit Sant?

Com ho visc que Déu s’hagi encarnat per a mi?

Com actuo davant els reptes de la vida que Déu em proposa?

« »

Maria és la «Tota Santa» tal i com l’anomenen els germans ori-

entals, la que no té cap taca de pecat, plasmada per l’Esperit

Sant i formada com una nova criatura.

http://bit.ly/YDdfEY

També vosaltres sereu testimonis (Jn 15, 27)

«Per la Sagrada Escriptura, contemplar el rostre de Déu és la màxima felicitat: “el satisfàs de

goig davant del teu rostre”, diu el salmista (Sl 21,7). Alegria, seguretat i pau, neixen de la

contemplació del rostre de Déu. Però, què significa concretament con-

templar el rostre del Senyor, tal com l'entén el Nou Testament? Vol dir

conèixer directament, en la mesura que és possible en aquesta vida, mit-

jançant Jesucrist, en el qual s'ha revelat.

Gaudir de l'esplendor del rostre de Déu vol dir penetrar en el misteri del

seu nom que Jesús ens ha manifestat, comprendre una mica de la seva vida íntima i de la

seva voluntat, perquè visquem d'acord amb el seu designi d'amor sobre la humanitat.

El Fill de Déu que s'ha fet home ens ha donat a conèixer el Pare, ens ha fet percebre en el

seu rostre humà visible el rostre invisible del Pare, a través del do de l'Esperit Sant vessat en

els nostres cors, ens ha fet conèixer que hi també nosaltres som fills de Déu.

Déu vos salve, santa Reina,

santa Mare de Déu,

que sou Verge feta Església,

i elegida pel santíssim Pare del cel, consagrada per Ell

amb el seu santíssim Fill benamat i amb

l'Esperit Sant Paràclit, en la qual hi hagué

i hi ha tota la plenitud de la gràcia i tot bé!

Salve, palau seu,

salve, tabernacle seu,

salve, casa seva,

Salve, vestidura seva,

salve, Mare seva!

I salve també vosaltres,

santes virtuts,

que per la gràcia

i la il·luminació de l'Esperit Sant sou

infoses als cors dels fidels, per fer-los,

d'infidels, fidels a Déu!