Sento més odi per eerts fran-cesos — els revolucionaris — que

T • -I* . . . - • > ' - "; " X

no i»as pels alemanys de la mevapròpia classe.

Mariscal Lyautey

EditorialsJPJGfMrpet Electoral

El senyor Jover i Nonell, conse-ller de Governació del Govern quepresideix el senyor Pic i Pon, -hatingut a bé d'implantar el carnetelectoral a partir de les propereseleccions.

De la necessitat de posar en pràc-tica aquest document ja n'havia dis-cutit i àdhuc informat la Comissióque havia nomenat el Govern de la.Generalitat, en temps del eenyorSelves.

Ara bé. Aquesta vegada, les dre-.tes accepten el carnet electoral ambun entusiasme que aleshores novam veure per enlloc. Per què? Noés pas per la materialitat del car-

tnet, ans bé per les dificultats, fi-lles més que res de la situació eco-,.nòmjça, que trobaran jnolts elec-tors, homes i dones, en l'adquisiciód'aquest ,preciós document que elsidentificarà com a electors el diaque la democràcia serà cridada ales urnes.

Es precisament d'aquest aspecteconcret que esperem que podremtractar avui per a orientació dels

-nostres lectors: d'allò que molts ca-vernícoles, encara que aquesta,n'estem segurs, més que segurs, se-guríssims, no és ni de lluny la in-tenció dels homes que governen ac-tualment Catalunya i que aquellselements volen convertir en subter-fugi perquè hom posi entrebancsen el lliurament del carnet electorala tots aquells que es presentin a re-clamar-lo sense cèdula personal.

En uns moments que l'atur forçósfa estralls entre la classe obrera ésfàcil preveure que seran milers imilers els treballadors que no tin-dran dret a votar per tal com no hihaurà manera humana que treguinla cèdula.

Entre altres coses, en el decretdel conseller de Governació implan-tant el carnet electoral hom parlade facilitats a aquells que paguincèdula fins a 2'40 pessetes. Tindranla fotografia pagada i tot.

I bé, quina cèdula és aquesta? Sis'aplica per rendes de treball és de16.3 classe, tarifa 1.", sobre la based'un guany anual d'i a 750 ptes.Si s'aplica pel concepte de lloguerés de 12." classe, tarifa 3.*, sobre labase d'un lloguer anual de 251 a

500 pessetes.¿El senyor Jover i Nonell, quan

ha signat el decret implantant elcarnet electoral, ha tingut en comp-te quin és l'estàndard de vida a Ga*talunya, i sobretot, a Barcelona.?-:•',„_-

..¿QuiBS s$B$l& Q|pai*sqM^K!»ìaìn^fin, treballant, dues pessetes <Jià-ti§8?

¿ Quants pisos hi ha a Barcelonaque rendin només quaranta pessetesmensuals?

Si els que construeixen barra-ques extramurs de la ciutat per re-llogar-les ja en cobren més!

Se'ns objectarà que en aquestapart del decret hi són compreses lesdones que no treballen. Ah!

La forma i les dificultats que homposa al lliurament del carnet elec-toral fan preveure prou que aquestdocument d'identitat qui menys elposseirà seran els treballadors. Siel desig que en cas d'eleccions hompugui demostrar de forma indubita-ble la seva personalitat i, per tant,

"que hom ho pugui exigir també, fossincer, aquest carnet seria lliuratgratuitament i amb la simple pre-sentació de qualsevol document ;partida de naixement, llicència mi-litar, carnet de correus, contractade lloguer, el que sigui. Allò a què.ho pot estar subjecte de cap de les'maneres el lliurament d'aquest car-net electoral és a l'impost previ dela cèdula personal, per tal comaquest document és d'un valor d'i-dentitat completament nul i no sem-pre a l'abast dels treballadors.

El Govern General de Catalunyacal que faci del carnet electoral unacosa pràctica i la hi farà si en fa-cilita l'adquisició sense dificultats,que només aixecaran suspicàcies dela banda. esquerra i assistènciesinútils per parí d'aquells elementsque en aquestes dificultats nò cer-quen /nés que escamotejar el vot aaquells que de sobres saben que nohan de votar-los ni amb carnet nisense.

La III Internacional: El VII Congrés de la Internacio-nal Comunista, que s'està celebranta Moscou, està destinat a tenir unaexcepcional importància Si la prem-

• sa burgesa no ens enganya, là Me-mòria General, llegida per Pieek,delegat alemany, representa l'aban-donament de la famosa línia rnçtr-çada pels vint-i-un punts,/ Destaquen, entre ¿Itres acords, eld'encarregar a les Seccions que,com més aviat millor, estableixincontacte amb els parats s;ocialistes,el c}e cercar ràpidament uns puntsde liase pe.r fer la fusió de les duesJhternacíonals i especialment el que^eíxa les; Seccions nacionals comu-nistes en total llibertat per orientarta "seva actuació sense les contra-proíiuentjS ingerències d,el ComitèJ^eíuuu./ ï^es val tard qwe mai. BUs com-panys comunistes han comprès ííçnalment que el camí més rapici i ;viable per anar a la revolució so- jcialïsta rib era pas la destrucció içi- jplacable de la social-democràcia òdels partits socialistes adherits a la !tit Internacional, que ba portat el,friomf del feixisme, sinó el de car- içàir T apropament entre les du«a eoof¿«ipcions (acuques. - • . - • . : •

.potser no podia anar d'altra.naaí->nera. Potser era necessari trobar-nos' •uns i altres davant l'abisme pet_d&; ¡posar les armes i signar l'arïiristíifí •Uns i altres hem comès errors... Ni

era bona la posició reformista, con-servadora, dels socialistes, ni tam-poc no ho era la rigidesa revolucio-nària dels comunistes. Ara ho po-dem constatar. Per un costat, hemvist els partits socialistes d'Austria,Espanya i França adoptar una ac-titud revolucionària, i per l'altrehem vist els companys comunistesacceptar la importància de la pe-tita burgesia, propagar la tàctjcadel front comú i defensar a capa ia espasa les misèrrimes conquestesdel proletariat.

El Socialisme s'ha radicalitzat iha abandonat la democràcia burge-sa com a element estricte de lluitacontra el capitalisme ; i el comunis-me ha frenat els seus impulsos re-volucionaris cent per cent i ha po-sat fi a la lluita contra els «grocs».

Com la sirena i el pastor de lamuntanya, s'haa trobat al «bell migdel pla».. Un belí mig equidistant,que pel sol fet d'ésser-ho, ens facreure que és just. Com a socialis-tes internacionals i com a socialis-tes catalans estem contents. Perquèestem convençuts que a la llarga —i com més curta, millor — aquestadoble evolució ha üe cristal·litzar epla fusió de les dues branques delSocialisme.

La setmana passada manifestà-vem la nostra satisfacció per la pos-sibilitat d'organitzar el Partit So-cialista de Catalunya, a base "delPartit Català Proletari i de la UnióSocialista de Catalunya.

Avui aquesta satisfacció ha aug-mentat en albirar una possibilitatd'eixamplar encara més els renglesde la futura organització políticaobrera els fonaments de la qual es-tem bastint. El proletariat de Ca-talunya està d'enhorabona. El cal-vari que ha sofert toca al seu ter-me. Aviat podrà prescindir de «cu-randeros» revolucionaris i acabaramb la desorientació i el confusio-nisme regnant. Aviat tindrà l'opor-tunitat de posseir un gran partit declasse, que el conduirà al triomf...

Aviat, també, tindrà ocasió depresenciar l'espectacle de l'ensorra-

Els companys comunistes s'handa de l'anfibisme marxista,portat bé, encara que cert sectorobrer que es creu posseïdor de lesessències marxistes els tracti de con-trarevolucionaris, a ells que estafiedificant el Socialisme a la sisenapart de la terrat Encara que afirmique els veritables comunistes sónfofa de la III ínt'eïnacTònaf í

Els companys comunistes no s'hihan d'encaparrar. Saben tan bé comnosaltres, on s'amaguen i quinesllampants coloraines usen els au-.tlp^^polrarev^K^cpaçB./!, ,,. *

Els treballadors delPort dels Alfacs

Els patrons volen Imposar la contracta-ció lliure per a la enerefia Í descàrrega. —Mil obrers de la £J.$U^S. O. deixarien detreballar. — L'ac&ttud antiproletària de la

U. G. T. i el Sindicat de Sant Telm.

—Està molt f otttt això, molt !—Voleu dir?El company Manuel Qaspjíín,

un ferm lluitador Hel .Sindicat UnióObrera, de Sant Carles de la Rapi-,ta, m'assegura que en aquest pobled'aspecte paradisíac hi na conflic-tes latents de gran importància perals obrers de la càrrega i descàrre-ga del port-

El/company Balada m'Iià ait <|aéGasparín és l'home del SindicatUnió Obrera que millor coneix, perles seves intervencions reptides, lesqüestions de treball al port.

Per això escolto atentament elque em conta.

Gasparín és un xicot jove, alegrei somrient, de paraules i gestosenèrgics i aire resolut.

Un grup de pescadors i treballa-'dors del port seuen al nostre voltanti segueixen amb interès la conversa.

Gasparín es plany perquè els con-flictes naturals entre els obrers i elspatrons són agreujats per l'actitud"evidentment antiproletària d'alguns.dels sindicats existents a la locali-tat.

—Quants sindicats hi ha ací ?—La Unió Obrera, que és el nos-

tre, adherit a la U. G. S. O., elqual té i.ioo afiliats; els Depen-dents...

—Els dependents?—Sí; els Dependents... Es.com

anomenem el sindicat dels del Cen-•tre Republicà.

—MarceHinistes ?—Sí. Aquests són cinquanta. Des-

prés la' ha els de la :U. G. T., quesón només vint-i-cinc i, finalment,hi ha el Sindicat de Sant Telm, queté uns tres cents afiliats.

—Tenen algun caire polític,aquests ?

—Cap. Són una gent sotmesacompletament als patrons... ,i prou!Ells fan el que els burgesos volen

i res més ! No els aneu amb histò-ries ! El Sindicat de Sant Telm està

" pràcticament controlat :-^-podeu as-segurar-ho— per la burgesia.

—Aquest és jsl de l'actitud anti-proletària ?

—Aquest i la*U. G. T. !—Aaaaah ! I en què consisteix

aquesta actitud ? *.—VfMveifc.-r-KnMdtM» i ds 43<r-

pendents preténèjp certes mülöfes itreballar en les Condicions naés jus-tes possibles, i els dç Sant T(dm ila U. G. T. es posçn de la ¡aandadels patrons i tot ho .esguerren f

Els companys-que. ens veitep dei-xen anar algunes exclamacions d'a-provació, :.,. ; . j_ t ,/ ' . j,

—El conflicte principal que elSindicat Unió Obrera té amb els pa-trons és degut a! la insistçnçjia d'a-quests a voler implantar ïa 'contrac-tació lliure per aís treballs de càrre-ga i descàrrega al port, cosa que nopodem aceptar, perquè ja sabem qaecap afiliat al nó|tre Sindicat no fa-ria ni un jornal! Els patrons con-tractarien únicament els obrers -dela U. G. T. i, sobretot, els de SantTfilm, .perquè «4 tots els conflictesque es plantegerÁ aquestes dues or-ganitzacions es posen a favor delspatrons. ¡

—Allò dels ¡torns ! Allò delstorns ! —crida t|n company que havingut subratllant amb gestos *.$!a-provació tot el, que Gasparín emdiu. ,| ' '• ''"•

—-Si. Explica allò dels torns !—demana un alfre.

—Avui —m'explica Gasparín.-—contra el gust dels patrons i delsafiliats a la U. G. T. i -al Sindicatde Sant Telm, el treball de càrregai descàrrega ,del port es fa per tornsper societats, és a dir que quan ,estàen torn el nostre sindicat, per exem-ple, els patrons ois-han de demanara nosaltres, a la societat, tots els

obrers que necessitin. Avui vint,densa quaranta, demà passat tren-ta, ¿etc. Els que siguin ! Dins delSffldieat nosaltres establim un tornentíé els afiliats perquè tots trebaj-liin el seu jornal i perquè ninguno©co.« treballi dos. Quan ja han anat-atreballar tots, s'ha acabat el nosjb&förn i comença el d'una altra socie-tat, que té dret a fer treballar toísels seus associats, però que ba^de ee»dir el torn així que tots aquests adispciats hauran fet el se¡ur jorntóíDoncs bé ; es dóna el; -cas que -ìlila U. G. T. ni eli-ßiadkat deiSä$tT^elm compleixen teb» \torns, perqfiequan ja han treballat tots eÈ-seusafiliats tórnenla començar .¿¿fan du-.tar la cosa ;.f ¿asaque els a íeS> empi-pats, protesten. Això:.;és! evidentque nom^s jp©den] "jfeî-i-fao amb laeomplwstat tkls ¡, patrona» que elsprefereixen ,<rp0r .àllò^^e us deia;.qoe en.í^Stèk conflietes van a fa-vor,:sen¿y- • • - -•'••- ''"

.j-t^rNo Jtreballarífrm ¡pas mai si esfes la contractació lliure !

. ...»—Ni^un jornal 1—Ens~ deixarien- ïïrorrr^tïcrgana !Els^ ànims s'han escalfat un xic.

-Jl!lJ&ecu^ í )*^as > & man-ffT'SFsolilliaFdliuns treballa-dors són coses que fan sortir de po-lleguera aquesta gent.

Gasparín reprèp la paraula :!-r-,Una vegada, nosaltres i els

Pejfçndents vàrem demanar setze.pçssetes de jornal. L'assumpte vaanar al Jurat Mixt i la demanda.ya fracassar {jerque els de la U- G.JT. i els de Sant Telm varen dir quevolien continuar cobrant tretze pes-setes.

—Devien donar alguna raó?—-Cap ! Encara no ho hauríem

entès si no fos que és sabut de tot-hom que fan el que els indiquen elspatrons.

—Ni així no ho entenc, franca-ment !

—Ja comprendreu que això sol se-ria una raó, si no en tinguéssim al-tres, per a combatre el propòsit d'es-tablir la contractació lliure.

—Evidentment !La conversa es desvia i parlem

de política.Els treballadors de Sant Carles

de la Ràpita recorden el company.Comorera, per al qual tenen parau-les d'elogi i afecte, i manifestenles seves ganes de veure'l aviat en-tre ells altra vegada.

VICENÇ RIERA

CANVI DE TÀCTICA?

äs

No ens liicapfiquem«s. f.,- t- -- ^K. - - -

(hem anome-nat «IM SätiT!ä»y~na publicat sua-ra una nota comentant l'acord,pres del Consell Central de la U.S. C., de proposar al pròxim Con-grés del Partit l'adhesió d'aquest,en qualitat de simpatitzant, a laIII Internacional. I ho fa, no caldir-ho, amb aquell aire d'autoritat,de suficiència i d'infal·libilitat, pro-pi del que posseeix la Veritat.

Ara resulta, segons els camara-des més marxistes que Marx, queaquesta resolució és un símptomatípic i evident del nostre contrare-volucionarisme. Es clar; com quehem tingut l'acudit de prendre undetermini sense consultar abansl'oracle, ens hem equivocat comsempre i ' hem fet uña atzagaiadanatural en els desgraciats que nosaben ni les beceroles de la tàctica,l'estratègia, les consignes, etc., etc.,revolucionàries.

Perquè ara resulta, segons diuen,que la III Internacional s'aburge-sa cada dia més i està esdevenintun organisme netament reaccionarid'ençà que el camarada Maurín enva ésser expulsat (si no ho recor-dem malament), amb tots els seusacòlits i adoradors. Ves qui ho ha-via de dir! Es llàstima, però, queel camarada Maurín i tots els revo-lucionaris ffffüff^y^f^^^^^^^f

no hagin pensat encara a fun-dar la veritable Internacional mar-xista, perquè potser encara faríemper entrar-hi —si ens hi volien, ésclar.

Quant a l'epítet de satèlits deIVEsquerra», que l'òrgan del B. O.C. ens adjudica tan gratuitament,ni ens fa fred ni calor, ho confes-sem. De totes maneres, a propòsitd'això, no ens sabem estar de recor-dar als camarades de «La Batalla»una certa visita feta per llur cab-,dill, el camarada Maurín, un dia ala nit a la Generalitat per tal de po-sar-se incondicionalment a la dispo-sició del senyor Companys perquèaquest li deixés fer la RevolucióProletària que ens anuncien de fatant temps els inefables revolucio-naris cent per cent.

Ah!, i pel que fa al qualificatiude nacionalistes, que han tingui abé de donar-nos els esmentats ca-marades, ens limitarem a pregar-los que facin ei favor de donar unaullada a llurs rengles i, si no tenenla vista entelada, potser s'adonaranque tenen a l'ull, no ja una biga,áinó tota una jàssera sencera.

A desgrat de' l'extensió que hemdonat a aquest comentari, no enscapfiquem gaire, val, a dir-ho, pelque els'camarades del B. Q. C. vandient 'dé nosaltres. 'Si no ens tirò-b^^î^jspÇa etfêïèctég d.'unà tutelapaiièmâlîsta que nò hem pas dema-Sat 4'qu« dosifica amb gran severi-taí le '' noÉrés ïAaijiíestacïòris, ' nò"r^prCafloiJgas donat una impórtàri-cja ;que- aó té à aquest esplai esti-val dels camarades ultrarevolucio-naris.

m. Am.JrmJLrf

Entre els militants socialistes no hi ha diferènciesde concepte essencials sobre la missió dels Sindicatsen el presepi i en el futur. En concretar l'actuació pre-sent amb la fórmula defensa i preparació ho hem fetperquè estem convençuts que les cases no és possiblecomençar-les pel terrat.

Les funcions dels Sindicats, en un règim de treballcol·lectivista, no poden éser ells tots sols qui les deter-minin, però de totes maneres, pels resultats que estàdonant a la U. R. S. S., sembla que una de les qües-tions que se'ls pot encarregar és el sistema d'assegu-rances socials. Ens mou a parlar d'aquesta, qüestió,ara, el fet que en règim capitalista no hi ha res ques'oposi a la iniciació de la nostra preparació en un as-sumpte tan delicat i complex com el d'assegurances,que constitueix un mitjà de defensa en el règim ac-tual com ho serà també en el futur. Creiem que cal fer-ho ara, car el coneixement de certes coses no s'impro-visa i és preferible que la iniciació la fem avui, totavegada que tot el que haurem fet i après, no sols noens farà nosa demà, sinó que ens serà de gran utilitat.

En aquest període de silenci forçat, els homes dela U. G. S. O. hem pensat molt en aquestes coses ihem cregut que teníem el deure de plante j ar-nos-les iestudiar-les, i entre les consultes que hem fet a perso-.,nés que ens ha semblat que ens podien il·lustrar i lescoses que hem llegit sobre la matèria, el que més ensha impressionat ha estat la manera com a Rússia des-:enrotllen aquestes qüestions i les resolen.

Les Caixes d'Assegurances Socials, que a la U. R.S. S. anomenen Caixes d'Estalvis, perquè en realitatno tenen la missió exacta que areiem que avui han detenir entre nosaltres, aquestes institucions, allà no va-ren existir pràcticament fins Pany 1928 o sigui deuanys després de la Revolució. La falta de preparaciódels treballadors, que és als quals l'Estat ha confiataquesta feina a través dels seus Sindicats, no permetiadesenrotllar un pla audactós amb garanties d'èxit enaquells moments, per tal com llavors encara els treba-lladors russos no tenien consciència clara de la impor-tància d'aquesta obra.

Es clar que la situació econòrniea de Rússia i, p®rtant, la dels treballadors, no permetia tampoc fer gai-res meravelles en aquç§ta matèria ; això avui ha des-aparegut completament, el nivell mitjà de vida del po-ble rus és superior al de la majoria dels països de rè-gim capitalista i Jes Caixes d^ Estalvis sindicals comen-cen a donar uns resultats tan interessants, que no va-cinem a afirmar que d'ací a pocs anys haurà desapa-regut d'entre els treballadors russos l'interrogant trà-gic de l'esdevenidor.

Un detall interessant, .però; dels dinou milions d'a-filiats que hi havia a les Caixes d'Estalvis a primers del'any 1935, amb un capital Aproximat de mil yuit-cçntsmilions de rubles, sols el 40 % d'afiliats eren tiebailaf-dors manuals de la indústria ; la resta eren empleats,enginyers, ' metges, mestres, artistes, i sobretot page-sos, que constituïen el percentatge més. grosj amb el

^LS^UULMUJMM^·.w^to;' -*^^ ' ''ftäpöl ß feS.S eSBBIp'S.I ^BL .,,™« ,Aquesa.situació -de desempar en que ens trot

S·'AÍ· •*--! ' I-

d'obligar els organismes que el proletariat s'ha donatper a la defensa i la guarda dels seu interessos a pre--oeopar-se'n i prendre una determinació. La 13. G. S.Q. té estudiat tot un pla orgànic i de treball en aquestsentit i el jwopòsit decidit de portar-lo a la pràcticaquan les cireítostàncies ho permetin.

La Caixa d'Assegurances Socials que la U. G. S.O. té en projecte està dividida en tres seccions : i." As-segurança en cas de malaltia ; 2.1 Assegurança en casd'atur forçós ; 3.* Retir obrer.

La primera secció és una nova modalitat dels mèto-des mutualistes, prou coneguts perquè nosaltres ara elshàgim de detallar. La segona secció es basa en el de-cret del 25 de maig de l'any 1931 creant la Caja Na-cional contra el Paro forzoso, i que com altres coses,les posicions antagòniques del proletariat de Catalu-nya i el pseudo-revolucionarisme d'alguns, no ens hapermès treure'n tot el profit. La tercera secció és unestudi conciensós fet pels homes de la U. G. S. O. iaspiren que sigui una de les seves pedres fonamentals.Podríem enunciar-la així :

Es tracta de la creació d'un capital amb uns inte-ressos que siguin suficients per a donar una subvencióde 5 pessetes cada dia als afiliats quan arribin a l'edatde 60 anys.

Tenim perfecta idea del que hem dit ; sabem el ca-pital que això representa i per a demostrar que no so-frim cap al·lucinació direm que el problema el tenim re-soljt,..Com? Amb una quota fixa que augmenta a me-sura q«e augmenta^ l'edat en què es fa la inscripció,fixant com a mínimum en 15 anys el període de tempsqiie cal figliar inscrit a la Caixa abans de cobrarsubsidi:' No «¿m arribat a les nostres conclusions a ba-se de càbales ni trucatges numèrics impossibles, puixque en dir que tots els càlculs els hem fet comptant so-lament amb el 20 % dpls nostres afiliats, es compren-drà les precaucions que s'han tingut en calcular upaqüestió tan delicada i podem dir ara ja amb satisfac-ció que el 42 % aproximadament que representa el va-lor numeric d'aquell percentatge el tenim inscrit entrequatre Seccions foranes i un Sindicat de Barcelona,arpb la seguretat que el S§ % <lue falta l'aconseguiremaixí que puguem actuar i fer la deguda propaganda^

Un perill hemj volgut salvat ; i és: que tota: aquesta^obra no pugui ésser posada en {cèrili per l'actuació-dels,Sindicats i que ejn canvi no .els frerji en llur finalitatemancipadora. : ..

La Caixa d'assegurances Socials ,serà un organis-me autònqm que estacà sota eí ¿öntrolde la U. G. S.O. Per a afiliar-se a alguna de les seves Seccions o atotes tres alhora serà condició iti dispensarle figurarpièviatnçnt al ¡Sindicat respectiu, però figurar sipdicatno pressuposa necessàriament ésser-ho de la Caï*ad'Assegurances. D'aquesta manera la. Caixa no :.podrapertorbar cap acció sindica1!, tant eri; l'ordre pet1 qual:

s'ha creat com en les possibks relacions amb altresíior-garu'smes sindicals. *•; .' . .

Heus ací.tuia iç\ea gsie si aconseguim' portai a }ãrealitat començarem a donaria sensació de capacitat i .per al futur ja tin,drçïn una''ïeina feta. '

: J. FROÌ0OSA

<P<>iUri|bapAquests dies l^i «gran premsa»

—és a dir la premsa capitalista—ha dedicat una atenció preferent ala misteriosa (?) desaparició dfuncarregament d'armes al port deL'Havre. Totes les informacions pu-blicades sobre aquest afer coinci-dien á suposar /iue les armes des-.a jMjtógjj$j&S! fiàyien estat sostreiesper (iétermioades or£an>tz#cif>nspolítiques franceses. No és dohave'hnórris,"' peri es deixava entreveureque fes a^njßS. estaven, en Bfdér del,«Fronï*Çoniu»- Ño otìgtan.t, lek acursacions contra-l'admirable front es-querra no han pogut ésser prova-

des. Sembla, sienes —tes còpies do-nen mals resultats—, que ia cam-panya iniciada pels reaccionaris hafracasat. De moment, els setts por-tantveus confessen que la substitu-ció de tes municions per pedres isorra, «no ha estai íeta en "territorifrancès»..

Parlar^ d'aquest interessant afer,l'alcalde de, l'esmentada ciutat hafet constar la seva estranyesa per lain,explicftblj& pa^siniòma aa»¿ quètía csjat pomade a ca,n la instruc-ció del sumari. «Ö'ha tardat vuitdics a çpntca-analiízax els, rops. i lasorra que_ contenien les caixesl Encanvi, jo ho he fet en vint-i-quatrehores. Estic convençut —ha afegit—

que el material Brandt (tes.armesi muBicÌ£«r§y ha servr per eqgrossirl'arsenal íáéag «creu-de-foe».

Les deelatíaeions fetes per fa\'.pri-mera autoritat municipal de-Ïj'Ha-wre, —te ftesponsabilitet del quaí;ésincontrasiaKfe— confirmen un9.ryfi-

! gada me»\es den4acies formuiiacj¿spels partiís francesos d'esquerra so-bre rínÍBter,Fomput armamelo de

' tes oçgajoitzacíjufig fe¿xi,sítes.Pe ,'ooment, l'enquesta judicial

és molt lenta. Süenci impenetrable.Bç tant en tant, una nota breu i:lacònica. Lfl. premsa d'esquerra se'nqjueíxa. Demana details, resultats,declaracions, etc... Veurarh si tenenmts sort que a altres països...

De tothom és coneguda la posició,de la Unió Socialista de Catalunyaen la qüestió de la col·laboració a lestasques parlamentàries a les Cortside Madrid. El Comitè Executiuacordà que els nostres diputats esmantinguessin al marge de,tota ac-tivitat parlamentària i el Consell^Central del Partit aprovà aquestacord.'^Enteníem que el caràcter d'aques-

~íé» Corts no permetia una acció"eficaç i era aconsellable una actua-ció de protesta. No ho entengue-ren així els diputats de l'EsquerraRepublicana de Catalunya —mal-grat l'opinió i «l .¡éoSáèil de les per-sonalitats més aeslacades del par-tit— i ll^alti&èîo ha estât tan de-ficient qjíè%a-fÍHíotivat censures pú-bliques', malauradament justifica-des. HEàíí obrat com si es trobessintìn^on camí de normal democràcia ieí poble demòcrata ha estat lamen-tablement abandonat.

Hauríem de fer ús de l'adjectiumés pejoratiu que trobéssim per aqualificar la tasca dels diputats ca-talans, però no ens abelleix de tirarllenya al foc i, donades les cir·'cumstàncies d'enorme perill en quèens trobem, entenem que cal par-lar-ne fredament i amb equanimi-tat per tal de veure si a l'esdeveni-dor aquests mateixos diputats tenencoratge per a emprendre un camíde franquesa i d'energia sense li-mits, malgrat tots els perills perso-nals que la tasca comporti

Esmentarem només els fracassosmés destacats de llur actuació : vandeixar aprovar la llei del 2 de ge-ner sense votació nominal, sensequòrum ; van donar llurs vots i vancontribuir a la reforma del regla-ment de la Cambra ; han deixatpassar sense protesta

de l'opinió pública, fent i desfentsense el control de les minories queés obligat en el sistema parlamen-tari

I ara ens trobem abocats a unanova etapa legislativa que seràoberta, segons sembla, a mitjansdel proper setembre ; i ara ens calpensar si continuem com en l'etapapasada o si ens cal actuar dintre elParlament.

Entenem que si s'arriba a la novaobertura de les Corts la posiciód'inhibir-se'n seria suïcida. Hi hados camins a seguir : o anar al Par-lament o no anar-hi. Si hem de se-guir, com els socialistes havíemacordat fins ara, no seria lògic decontinuar gaudint nominalmentd'unes actes que no servirien per ares : caldria que els nostres dipu-tats posessin llurs actes sobre lamesa de la Cambra i abandonessinel càrrec oficialment ;

BMEHUB«AB^H3^NB46MÌ ?S?HBESlb•iiitiinFi'diKE

Potser ens cal seguir el primer delsdos camins i anar decididament ala Cambra.

)urant la primera quinzena desetembre es reunirà novament «1Consell Central de la Unió Socialis-ta de Catalunya i allà cal que elsnostres companys diguin l'opiniódels nostres afiliats de tot Catalu-nya, als quals invitem des d'ara a.la reflexió perquè els diputats nos-tres sàpiguen quina és l'orientacióque el Partit creu que han de pren-

ns dirà que els diputats de laUnió Socialista de Catalunya hande compartir el blasme, perquè tam-poc no han fet res. Es cert, peròcal distingir i fer constar que elsnostres diputats eren oficialmentabsents de la Cambra i, per acorddel Partit, no havien d'interveniren res. La nostra posició de silenciera de protesta absoluta a tota l'ac-tuació de les Corts.

Però aquesta posició nostra ¿calcontinuar-la? cal esmenar-la?

Aquest és sì problema i això és elque votem examinar. f

Democràticament, l'absència d'u-nes minories del Congrés vol dirque el Congrés mereix un blasmepopular que les altes esferes hand'estudiar i que els ha d'obíigár aprendre nft%-*í»IWíao~'M "iSCMsqüència. No ha estat així i s'hadonat el cas, 'únic en la història dela democràcia, que ha estat menys-preada una part importantíssima

_jr*tr <* ¿'¿*a «*3K3€3fe,« J=.,~[em titulat aquest article amb la

pregunta : canvi de tàctica? Ihem ile contestar que creiem quesí, que cal canviar de ruta ; no obli-dem que les circumstàncies sónsempre el motor que necessitem te-nir en compte per a avançar ; i llui-tar contra d'elles equivaldria a sui-cidar-se. Entenem que avui les cir-cumstàncies ens imposen l'ús delmitjà del Parlament espanyol per-què no en tenim d'altre i voler anarcontra el que la situació imposa se-ria destruir-nos nosaltres mateixos.Al Parlament és a l'únic lloc on po-,dem, ara, fer sentir la nostra veu i,per tant, ens hem de valer del Par-lament ; i hem de pensar-hi i hemde resoldre immediatament perquèels nostres diputats es preparin iportin la inkialvi'ì 'it V^tacüó/futura.

Fins avui ens ha estat permès demantenir-nos allunyats de les tài-ques parlamentàries perquè era lò-gic que aquestes Corts serien dis-'sotteë JTón moment a l'altre. Afa' JS-TílíiSn*'TitíF '§ll¥l9fflíO"'AFíSSSIÍi"e "eTft' 'crisis cada dia i en properes dis-solucions de Corts és somiar ;d

>^?Y, WÌ*i>'A*!:fM i

A D V E R T I M E N TPreguem als nostres companys, afiliats i amics, que t8"c"'n present tes circums-

tàncies dins les quals cal que es desenvolupi la premsa, per tal de perdonar-nos elsbuits i l'escassedat de materials en el nostre setmanari JUSTÍCIA SOCIAL

Ens cal passar per la Censura i no ens ni podem entendre, perquè aquesta n»ens vol deixar parlar de les coses qne nosaltres tindríem major interès a dir.

Que els companys no ho oblidin i sobretot que ao deixin d'ajndar-nos, perquè per-dem temps i diners.

È x i t dec r í t i c a

«La Veu de Catalunya», «El Ma-tí», «El Correo Catalán», «El Dia-rio de Barcelona», «Renovación»,«La Vanguardia» i els diaris deMadrid «El Debate», «Ya», «Infor-maciones», «A B C», «Diario de Ma-drid», etc., etc., dediquen grans es-pais de les seves crítiques literà-dies a comentar, amb elogi i frasesencomiàstiques, el llibre suara apa-regut de T excel·lent periodistaManuel D. Bena vides, ejc redactorcap del setmanari «Estampa», titu-lat «La revolución fue así».

Tots aquests diaris troben que^aguest reportatge és un model desinceritat, cruament verídic, que ve

:4 dpsfer les llegendes que marxistesi jygus havien teixit amb fins der-rotistes i .antipatriòtics en comentari, fins^íot, en glossar el movimentsediciós, 4-'À§túries.

]Jf M ' TB ojí.. K. - S• -,: • * * 'fNp fa gaire tempiè;>e[ae «Heraldo

víié'"Madrid» feia ijn&í Denúncia :fe$ .organitzacions, monàrquiques ipse^í&í-republicanes fitejè^ven elsfiih^ijMia,ris ministeriarsi^aégdns lesideeg||eí'cada,scun. Es de cateare queel crílVd'alerta llançat pel dtàrï'iiia-drilen^n^fou pres en consideÏS3.ció;L'«éufona^6 sagrada. /s ;•

A FrancJ^'jjjassaj quelcom de 'sem-blant. La gcnjijcìeì comte Cassimir,abundosameajj.jaroveïda de diners,s'organitza... ÍE¿ : jaertència els bademostrat que fel > ' fitxers són in-dispensables. I, p< s^ a fitxar, hanfitxat àdhuc els Fort<fr.s, El «Bnüe-tiH des Loges» —atenció al P. Tus-qoets; no es tracta de cap butlletí,de lògies françmaçòniques, sinó dtelbutlljejí .«¡dies Loges» o sigui de lesporteries*-1- òígaa dels porters de, laregió ^ákriéencaj denuncia que els<;creu-de-foc;>: inviten llurs ádne-rits a facilitar al servei correspo-

nent tota mena d'informes i sobre-tot, indicar si el porter de la casaon viuen és simpatitzant, hostil odubtós quant al moviment de l'es-mentada organització reaccionà-ria.

«Nosaltres —diuen els porters—recomanem als nostres associatsque s'abstinguin de donar cap de-tall sobre la vida privada dels llo-gaters. En canvi aquests, els queestan afiliats als C. de F., denun-cien els porters. El Sindicat de por-ters de París, Seine i Seine-et-Oïseno fa ni ha fet mai política. Es li-mita a actuar exclusivament en elterreny sindical i en el de la de-fensa professional.»

La protesta és oportuna i enèrgi-ca ensems. Es un avís que se-gurament tindran en compte els¡mpunistes de La Rocque. Mouenmolt soroll. Massa. Per aturar tan-ta audàcia, tanta inconsciència itanta provocació només cal un go-vern «fort». Fort en sentit esquer-rà, naturalment. Solament l'estretaunió dels partits esquerrans i prole-taris pot evitar que França caiguisota el domini del sanguinari fei-xisme.

EM

ÈPOCA IV - NUM. 19B A R C E L O N AtO d'agost del 1935

K B U t

2OPR,E14S> ftE SU^SCRlPÇiÓ

Trim

«ay.

21»90»

190B

Redacció ï administració:Carrer Pelayo, 10,1", t."B A R Q t L Q N A

Q¿Xgg*pft§B£§)(§B£& IO O'AtìOST DEE, 1935

SOCIALISME ÉS SO-LIDARITAT

El mutu-ajut entre els homesse'ns presenta cada dia com un im-peratiu més apremiant, mentre l'as-sistència social, que n'és l'organitza-ció, se'ns va presentant com un pro-blema més difícil de resoldre.

Ningú no pot ignorar que la pas-sada primavera la premsa ens cor-prenia lamentant-se de l'imminenti necessària supressió de 300 llits al'Hospital Clínic. El mes passat, lamateixa premsa ens indignava, oevidenciava el signe únic del co-merç sota del qual vivim, o ensdeixava indiferents segons el taran-nà de cada u, amb la comunicaciódels creditors de l'esmentat hospi-tal que feien públic llur acord deno atendre ja més al proveïmentd'aquell centre benèfic si no els,eren pagades les factures endarreri-des. El mal, però, no s'acaba al radide la nostra ciutat. Pireneus enllà,en el que va d'any, França assa-bentava els estrangers residents enles seves terres que, en enda-vant els hospitals no els admetrien,expulsava els sense treball i, poste-riorment, repatriava" aquells treba-lladors que podien ésser substituïtsp*er nacionals. La nostra ciutat tam-bé dictava mesures conseqüentsamb l'estat de fet, tornant a llursregions d'origen els sense feina iels pobres; prometent hospitalitzarels veritables necessitats i prohibintterminantment la mendicitat.. La resultant d'aquestes diversesmesures .municipals- i estrangeresseran l'engrossiment de l'exèrcitdels sense-feina i un escreix d'indi-vidus a assistir per una assistènciaindigent.

En la realitat seran unes donesde les classes més desposseïdes quehauran de donar unes hores més dellur temps sense preu i el valor ad-quisitiu de 6 pessetes a una mone-da de duro per a augmentar laquantitat en detriment de la quali-tat i creant misèria allà on ja hihavia pobresa.

I així mentre els productes ile laterra i de la indústria s'internacio-nalitzen més i més cada dia, men-tre els homes, pel progrés de la lo-comoció, es comuniquen cada diamés fàcilment, mentre les agènciesde turisme posen al nivell d'unacerta .minoria l'accés a totes lesçarts del món, el dolor inevitabledels homes, la invalidesa, la malal-tia, la vellesa veuen cada dia llurhoritzó més Uneat, i el cercle en elqual poden moure's més petit. Unaparadoxa més, potser la més tràgi-ca, en el nostre món paradoxal d'a-bundància que es llança frec a frecde la pobresa més depauperadora.

No serà pas amb pal·liatius, niamb generositats particulars, .niamb mesures circumstancials queel problema de l'assistència socialtrobarà solució, perquè en la nostraactual organització econòmica elproblema creix a mesura que crei-xen les concentracions industrials ia mesura també que el "sentimentd'independència es fa viu en majornombre d'homes i dones. I com queles concentracions industrials vancreixent a mesura que la produccióes fa més racionalitzada i el senti-ment d'independència creix a me-sura que augmenta el nombre delsassalariats, homes i dones, podemafirmar que la pobresa serà méspobra, la feblesa més feble i la ve-llesa més desemparada, que hi hau-rà concentració, acumulació de po-bresa, que engendra misèria com hiha concentració i acumulació de ri-quesa, mentre no sigui una realitza-ció el Socialisme, que és solidaritat.

"•i»"';»."«'.Un sentit de cotnp&ssió social el

féu néixer i aquest sentit consti-tueix l'essència profunda de la se-va entranya. Si s'ha preocupi^ d'es-tudiar objectivament les lleis ä lesquals obeeix l'acumulació de rique-

sa ; si ha posat en clar l'antagonis-me d'interessos que divideix elshomes; tots aquests estudis objec-tius, a la llum" de la intel·ligènciano són més que coneixements per atrobar camins a allò que constitueixl'essència del Socialisme, que és perdamunt de tot l'organització d'unasolidaritat social tant i més neces-sària per com les actuals formes deproducció i de salari impossibilitentota antiga solidaritat de grups ofa.milia. Si en les formes d'organit-zació econòmica familiars es com-pensaven i s'equilibraven forts i fe-bles, intel·ligents i mal dotats, hà-bils i ineptes, infants i vells, dèbilsfísics i vigorosos adults, les moder-nes, f ormes de producció, augmen-tant el nombre dels assalariats, des-posseïts, obligant les dones al guanyçjel salari, han creat una organit-zació social i econòmica que ha do-nat un:cop mortal a tota possibili-tat de solidaritat familiar. Els sala-ris en funció de l'indispensable in-dividual fan- cada dia més necessa-ria .l'organització d'una solidaritatsocialista, ja sigui en forma d'or-ganismes d'Estat, regions i muni-cipis degudament articulats, ja sirgui en unes noves formes de rela-ció entre capital i treball, ja siguien noves formes ;de. producció, sem-pre, però, amb un canvi a fons del'actual organització econòmica i ;deles bases morals que la sustenten.

MARIA PI DE FOLCH

Josep Vilanova ésmort

Qui era Josep Vilanova? segura-ment es preguntaran molts delsque ens llegeixin, i principalmentla gent jove. Els treballadors bar-celonins que s'interessaven, i mésels que intervenien, en les lluitessindicals de quinze i vint anys en-rera, no hauran de fer-se la pre-gunta. Des dels més modestosobrers del ram de l'Aigua (cilin-draires) fins als més destacats mili-tants de l'organització obrera bar-celonina, conegueren un estol delluitadors obrers, dels quals en for-mava part Josep Vilanova, tras-passat el dia primer d'aquest mes,i Josep Roca, mort ja fa uns anys,per no esmentar sinó els desapare-guts d'entre nosaltres.

Era el company Josep VilanovaGüell fill de Valls, i des de joves'havia traslladat a Barcelona, i notenint ofici ni recomanacions féula vida com molts joves que s'obrenpas a força de voluntat i de corat-ge, no escassejant les privacions imancats moltes vegades d'un sen-

SECCIÓ OFICIALEl Comitè Executiu ha fet ja la distribució a totes les Seccions del re-

sum de l'acta de la darrera reunió del Consell Central.L«e Aecoioíis que no l'hagin rebuda són prestades de reclamar-la a la

Secretaria de, la U. S. G. (Redacció de JUSTÍCIA SOCIAL: Pelayo, iO¡ pri-mer, Barcelona).

Junt amb l'Acta de la reunió del Consell Central, les Seccions han d'haver rebutel detall de les negociacions tingudes amb la Federació Catalana i amb la ComissióExecutiva del partit Socialità Obrer Espanyol, amb còpia de les cartes creuades.

Recomanem als Comitès de les Secions que facin conèixer aquesta documentacióa tots els afiliats. Ho considerem d'absoluta necessitat. I per tal que tots els afiliatsen tinguin coneixement els suggerim la idea de fer-ne copies i fer-les a'mans de totsels nostres -companys. Cal que d'una vegada per totes quedin ben aclarits els termesd'aquesta qüestió en la qual la Unió Socialista de Catalunya hi ha posat total la bonavoluntat, que no ha estat ni compresa ni atesa.

Per JïiLJSTnoA §©0AIL 22Ja sou socis protectors de JUSTÍCIA SOCIAL?Cal que tots els afiliats contribueixin en la mesura que puguin a la

tasca d'expansió del nostre setmanari.La unió fa la força.Molts pocs fan un molt.Hem de fer que JUSTÍCIA SOCIAL sigui portada a tots els indrets de Ca-

talunya.L'han de rebre els afiliats, els amics i els simpatitzants. Cal que es

trobi a tots els llocs 'de reunió d'homes o de dones on pugui desvetllarinquietuds o captar adeptes.

Una pesseta de subscripció mensual ens permet de distribuir dosexemplars.

Cinc pessetes mensuals permeten repartir deu exemplars.Gràcies a les primeres subscripcions rebudes ens ha calgut ja aug-

mentar el tiratge.Però aquest augment ha d'ésser una cosa indefinida.Subseriviu-vos com a protectors de JUSTÍCIA SOCIAL.

Z.Í11 benestar, que deixen gairebésempre rastre en l'organisme i sónla causa de moltes morts en els ini-cis de la maduresa orgànica, quanaquell ésser podia donar un grosrendiment moral degut a la prò-pia experiència de les lluites inten-sament viscudes.

Els anys esmerçats en les lluitessindicals en la plenitud de vigoriajovenívola, posant-hi el cap, el cori la voluntat, desgastaren l'organis-me que a l'hora d'enfortir-se es tro-bà mancat de moltes coses essen-cials i indispensables, i començà asofrir les primeres burzades delmal que al cap d'uns anys, sofrintmolt, havia de matar-lo.

Però, per què no dir-ho? Tant comel mal físic ajudà al seu anorrea-ment el mal moral produït per lesensorrades sofertes per l'organitza-ció que tants afanys a ell i altrescompanys els costava per tenir-larespectada i a voltes temuda delsseus enemics. Enemic intransigentdels vividors de les quotes obreres,a l'igual que tots els altres que ambell compartien les tasques, havia derealitzar els treballs que els càrrecsde l'organització comportava des-prés de finida la jornada en la fà-brica, quan no podia simultanejar-los amb aquesta. Calia guanyar eljornal, tant per a defensar la llarconstituïda com per a sosteni*. lamoralitat obrera i el prestigi davantla burgesia.

Aquesta actuació honrada i enèr-gica li valgué sempre poder comp-tar amb amistats incondicionals, al-gunes de les quals li ho palesarena bastament aquests darrers anys.

Ja feia molí temps que no teniasemblança amb l'home que ha-víem conegut i amb qui algun cophavíem col·laborat. No obstant, iletant en tant, en el curs de les con-verses revivia el passat i fluïen ambmolta facilitat les frases plenes d'i-ronia tallant que deixava clavat elcontrincant. Aquesta qualitat déuseu temperament, junt amb unaenergia decisiva, el feien un ele-ment de primer ordre en la lluitai en la polèmica.

Des de la instauració de la Repú-blica a Espanya, en les diferentsconverses sostingudes, havíem coin-cidit a actuar dins un partit polí-tic de classe, i sol·licità l'ingrés a laUnió Socialista, secció del PobleNou, barriada on vivia.

Ha mot als 49 anys d'edat, quanencara podia donar forts rendi-ments. El seu record ens acompa-nyarà perennement.

JOAN COMPTE

Engrossiu el grup dels amics de JUS-TÍCIA SOCIAL.

Propagueu JUSTÍCIA SOCIAL!

EI llibre del companyComorera

« L· ' A V I »Ja hem rebut el pròleg de Ventura Gassol, que serà el pòrtic de «L'A-

vi !»Ha començat la compaginació i esperem que «L'Avi» sortirà dintre

del present mes d'agost.Preguem als nostres companys que trametin les demandes d'exem-

plars amb iota rapidesa. Havíem prpmès que aquesta setmana publica-ríem la Hista de les comandes rebudes, però ens manca espai per a fer-ho.Ompliríün tres columnes de noms si detalléssim els butlletins rebuts

fins ara. Ja ens ho perdonaran els nostres subscriptors. Setmanalmentanirem donant noves del curs de la impressió i el mateix dia que l'obrasurtia Hum serà tramesa, directament a tots els companys que hagin fetla comanda a JUSTÍCIA SOCIAL.

«L'Avi». Llibre de l'Escola i de la Llar. Més de 300 pàgines. Pròlegde Ventura Gassol. Un centenar d'il·lustracions d'Antoni Utrillo.

Relligat en cartó : sis pessetes l'exemplar.-' Relligat en cartó: sis pésetes l'exemplar.

; ApFofiteu o copieu el butlletí de comanda següent i trameteu-lo aJUSTÍCIA SOCIAL (Pelayo, 10, primer, Barcelona).

L'infràscrit

domiciliat a carrer

num. pis prega la tramesa d exemplars de «L'Avi» i

envia per gir postal (o en_la forma que sigui)

l'import de pessetes :

(signatura)

Publiquem els articles signats sota la res-ponsabilitat de l'autor

S E T D I E SPrat de la Riba, que segurament

avui es tornaria a morir de vergo-nya si veia el que fan els seus il-lustres deixebles, va dir una vega-da que el catalanisme fe un senti-ment que està JA damunt de lestendències politises i els interes-sos econòmics. "

-laasiiuaui. rayant»

nés particulares, altruistas o egoís-tas, no importa, y que es la últimapalabra del diccionario cuando nosirve ya a esos fines.»

Entre altres coses que hom nopermet uè dir és : panxa de cucs alsenyojr Solérvicens, autor de la gal-dosa «Llanterna» de «La Veu deCatalunya», col·lectora de la bilis"d'aquëlls que durant trentá-cineany SÄ no "han portat %ncara l'au-tonomia dé:'Catalunya., <

Ha<tornàt a sortir la «Soli». En elprimer número de la reaparició pu-blica a primera plana 'un requadreon diu que abans que tot explica-rà els motius que aconsellaren laseva suspensió. Però de tot parlamenys d'aquells motius.

Deuen ésser difícils d'explicar...

A «L* Batallant!! ha sortit un ar-ticle d'un tal juróla en respostaal que el company Amat publicà aJUSTÍCIA SOCIAL, parlant de l'acti-tud equívoca de les Joventuts delB. O. C.

El llenguatge del «company» Pe-drola és lamentable.

Parla de «salivazos», «ranas»,«raquíticos cuadros» i altres delica-deses per l'estil.

No hauríem dit mai que els anfi-bis del socialisme i del comunismeparlessin així.

Perquè així... només parla unb. o. c.!

Lenin - Stalin - Maurin tindrà encompte els mèrits elei- company Pe-drólà.

En el darrer número de «Tierray Libertad» llegim un article, delqual són aquests paràgrafs:

líGónfirmamos una vez más quepara muchos la organización es un•ídolo cuando puede servir a sus fi-

«Leviathán», «Democracia», «LaLibertad», «Claridad».

Besteiro, Prieto, las Juventudes,Araqüistain, Baràibar, Saborit, E.de Francisco, La Ejecutiva, etc.

Ningú no va contra el Partido.Ningú no en vol sortir.

Es posen en circulació els mèritsde cada contradictor.

S'acusen mútuament les passionsbaixes i els interessos mesquins.Aclariments, rectificacions. Troia i

el cavall de fusta. Mitologia i sim-bolisme.

Espectacle edificant... que s'hau-ria d'acabar.

O és que es pensen fer molta grà-cia?

la qüestió a la Cambra dels Comunsi aquesta va acordar solemnialmentque la nena tenia raó, però que nohi havia lloc a castigar et mestre.

El nacionalisme anglès encara noha perdut la brúixola. Perquè sa-bem d'altres països en els qualsl'esmentat mestre, antipatriota,hauria estat destituït irremissible-ment.

«Hay gentes que creen que la or-ganización son ellos, que está paraellos...»

«La organización ha dejado deser lo que èra, porque ellos, los quese creían sus amos, no están ya enlos puestos que querían monopoli-zar para siempre.»

Ens crèiem que l'enxufisme buro-cràtic .només es donava, en les orga-nitzacions socialistes!

On és, doncs, la «pureza»?Quan es va organitzar el festival

benèfic al camp de Les Corts, es va-ren oferir sis entrades a un militantde T Esquerra, que gracies a aquestatenia la direcció d'un mercat deBarcelona, amb la renda que aixòpressuposa.

I aquest senyor Farsac —se'ns haescapat el nom— les va rebutjar to-tes sis...

Ens diu la premsa, que un ban-quer americà que ha fet suspensióde pagaments, ha ofert tots els seusbéns per tal de pagar els creditors.

Quin mal exemple per als capita-listes, eh?

Una nena anglesa, en una com-posició escolar va escriure que An-glaterra era el millor de tots elspaïsos del món. El seu mestre liva fer retret d'aquest xovinisme tanidiota i la va renyar. Aleshores elspares de la criatura varen portar

L'eixamplament de ta base de laRepública grega ha portat com aconseqüència que el president Tsal-daris, de pas per Munic, hagi fet'declaracioris imprudentment mo-nàrquiques que han entusiasmatd'allò més els obrers de l'illa deCreta .

Aquests venuts a Venizelos, ambllur actitud incomprensible i anti-patriòtica, posen en mal lloc el nomde Grècia, per tal com atempten aldesig totalitari de la nació, tan cla-rament manifestat fa quatre mesos,llavors que es llançà folla d'entu-siasme darrera el general Condilys.

Grècia vol monarquia, i monar-quia tindrà. I prou!-

OIV BOL CAPITALISME HA VENÇUT

Capitalisme mono-polista a Àustria

Durant setze anys la petita República austríaca va ésser l'Estat mésculte d'Europa Per això els reaccionaris —que a més d'ésser defensorsdels seus privilegis són enemics aferrissats de la cultura-— volgueren des-truir aquella República democràtica sorgida per la voluntat popular deles runes fumejants de la gran guerra volguda i provocada pels Habs-burg.

Seria interessant de fer un examen dels mitjans demagògics i delstrucs miserables dels quals, aprofitant-se del sistema democràtic que ator-ga la llibertat fins i tot als enemics de la llibertat, es varen servir les dei-xalles de la monarquia per a denigrar la República i atraure's una partde la població, la més ignorant políticament. Aquest examen, però, no en-tra en l'abast d'aquest article. Avui només volem remarcar que solamentuna petita part del poble, gairebé tot el Lumpen-pro le t anat, molt escàs aAustria, ha estat entabanat pels demagogs.

^H Vr^'K'ÎKW <Y'">sí*r-ins que tot observem això : L Ajuntament de Viena administrat

pels socialistes donava menjar a tots els nens de les escoles de Viena ;donava tots els socorsos necessaris a, les parieres ; allotjava els obrers encases esplèndides a deu xelins cada mes ; -durant les vacances duia elsnois al camp gratuitament ; els proporcionava banys ; mantenia cases desalut per als tuberculosos, que eren guarits gratuitament... En f i : era unAjuntament que posava amorosament remei a les necessitats de la po-blació pobra.

Això provocava la ira dels reaccionaris. Però era una ràbia impotent.El poble sempre reelegia els consellers socialistes. Per a treure'ls de

l'Ajuntament la reacció va haver d'emprar els canons. I allò que no espodia obtenir amb els vots es va obtenir amb els obusos. El baluard delssocialistes "va caure a mans dels feixistes.

Tojtes les atencions socials .foren immediatament suprimides perquè-—varetó dir— constituïen un luxe que no es podia permetre. I així els in-fants no mengen a les escoles, no van al camp, no prenen banys ; les par-teres mo reben cap socors ; els tuberculosos, si no tenen diners ja es po-den morir, perquè a les cases de salut no els admeten...

Però ara ve el bo.Malgrat aqaestes despeses, els Ajuntaments socialistes no solament no

varen tancar cap exercici amb dèficit, sinó que havien arribat a fer eco-nomies d'alguns centenars de milions. I els feixistes clericals d'Àustria,als sis mesos d'haver-se apoderat de l'Ajuntament i després d'haver su-primit aquells luxes, varen presentar un balanç passiu de 60 milions \

» * »!$gf^'»°1p^^viaf»e*i&qffc *

Mœ>!&9&*X&r "* •>'*

Estats Units —almenys en teoria— el Trust és prohibit com uncrim. A Àustria, pel contrari, el Govern es converteix en promotor delTrust i del Cartel.

Aquesta forma del capitalisme monopolista tendeix a. regular la pro-ducció d'acord amb les conveniències dels components del Cartel.

Si un industrial no vol entrar al Cartel la Banca, tard o d'hora, l'hiobligarà-••••«»»fttojgfrftE^^»isElj.jij.ji·u· v iK·ic-·twc ·-ifc.» - -mfwc ¡¿9k^v«aar»Kxak>i

^r^rflÍ*5^^UMBERTO ERRANTE

Compren i llegiu

^SëtëOM,cada setmana.

Fulletó «le JUSTICIA SOCIAL, IV.» 3

Karl Marx i Friedrich Engels

Manifest «lei PartitComunistaTraducció directa de l'alemany

PER

PAU CIRERA

ment obrer contemporani a partir del 1848. En 1*tùalitat és, sens dubte, el producte més difús i més .In-ternacional de tota la literatura socialista i. el pro^gra-ína comú de molts milions de treballadors de.tot$.elspaïsos, des de la Sibèria fins a Califòrnia.

I no obstant, quan va aparèixer, no ens, Jiauríempas permès de donar-li el qualiifcatiu de Manifest so-cialista. En 1847 hom entenia per socialistes .flues me-nes d'individus. D'una banda, els partidaris,,dels di-ferents sistemes • utòpics, especialmens els owenitesd'Anglaterra i els fourieristes de França, els quals—tant els uns com els altres—havien quedat reduïts, jaaleshores, a simples sectes que anaven agonitzant a poca poc. D'altra banda, la més gran varietat de «curan-^ieros» socials que, amb llurs panacees i amb tota lieide pal·liatius, volien obviar els inconvenients socialssense lesionar ni poc oi molt el capital i.el profit. Éfitots dos casos, gent que es trobaven al marge çtel "mo-viment obrer i que niés aviat cercaven suport prop .detes classes «cultes». En canvi; aquella "fracció delstreballadors que,'convençuts de lai.insuficiència deiesrevolucions purament polítiques, reclamaven, una trans-formació radical de lá societat, aquesta fracció, diem,s'anomenaven llavors" comunistes. Es tractava d'un

.comunisme toscament elaborat només, instiïiím:tan ,sols,manta vegada bastant matusser, però era prou poderósper engendrar dos sistemes de comunisme utòpic: aFranca, el de la Icaria de--Gäbet, - i a Alemanya, el deWeitling. En 1847, Socialisme volia dir un movimentburgès; Comunisme; un moviment obrer. El Socialis-me tenia, si més no al Continent, accés als salons; elComunisme era justament tot el contrari: J corn quenosaltres, ja aleshores, érem partidaris decidits del cri-teri que «l'emancipació dels treballadors ha d'éssernecessàriament obra de la classe obrera mateixa», nopodíem pas dubtar ni per un instant respecte a l'eleccióentre aquestes dues denominacions. De llavors ençàno se'ns ha acudit mai tampoc de modificar-la.

«Proletaris de tots els països, uniu-vos!» Poquesveus tan sols respongueren quan, ara fa més de qua-rMte-dos anys, llançàrem aquestes paraules a Ja faç.del món, la vigí lia i de la primera Revolució de París,SB la qual el Proletariat es presentà amb les seves prò-pies reivindicaÄons.- Però el 28 de setembre del 1864els proletaris de la major part dels països de l'Europaoccidental s'unien per formar l'Associació Internacio-nal dels Treballadors, de gloriosa memòria, Val a dirque la Internacional pròpiament .dita només" va viurenou anys. Però el moment actual és, fet i fet, ei millortestimoni que l'eterna unió. dels proletarische tots elspobles/- fundada per ells, perdura encara 4i viu ambmés energia que mai. Perquè avui, quan escric aques-tes ratllés, el proletariat d'Europa i d'Amèrica passarevista "à les seves forces 3e combat mobilitzades perprioiera vegada, i mobilitzades com un exercit sotauna; bandera i amb un objectiu immediat; la jornadaftormal de treball de vuit hores, proclamada ja en 1866pel Congrés de la Internacional celebrat â Ginebra,, inovament en 1889 pel'Congrés obrer de París, per talque sigui implantada legalment (i). Í l'espectacle d'a-

(1) L'edició del «Verlag der Arbeiter-Buchhandlung», deViena, només esmenta en aquest passatge el Congrés de Gine-bra. La publicada per «J. H. W. Dietz Jíachf,», de Berlin, citatambé .aquest Congrés només, i encara" amb Ja data de 1889,és a dir la del de Paris. En canvi, l'edició de l'úntemationalérArbeiter-Verlag», de Berlin, així com la Aversió catalana degu-da a E. Grarúer-Barrera i la traducció francesa publicada per«L'Humanité», f art esment de tots aos Congressos. — N. del T.

questa diada farà veure als capitalistes i als terratinentsde tots els països que els proletaris de tot arreu estanassociats de fet.

Només voldria que Marx fos encara al meu costat,perquè ho veiés amb els seus propis ulls !

Londres, i.r de maig del 1890.F.^ Engels

MANIFEST DEL PARTIT COMUNISTA

Un espectre—l'espectre del Comunisme—plana da-munt'd'Europa. Totes les potències de la vella Eúrb-pa, el Papa i el Tsar, Mettermeli i Guizot, radiéals-fran-cesos i policies' alemanys, s'han coalitzat en una guer-ra santa'contra aquest espectre. ,-.. - . :'-... _

¿On és el partit d'oposició que no hagi estat titllatde comunista per part dels seus adversaris ,qüe* ocupa-ven el Poder? ¿On és el partit d'oposició que no hagillançat l'estigmatitzant retret del Comunisme als indi-vidus més avançats de l'oposició, així com als seus ad-versaris reaccionaris? • . •

D'aquest fet es 4esprenen dues éejgàsgiències :El Comunisme ja és reconegut com una" potència per

totes les potències d'Europa.Ja és hora que els comunistes exposin públicament

lluíS; opinions davant de tot el món, llars fios i llurstendències,'! oposin un manifest del Partit mateix ala faula de l'espectre del Comunisme.

Amb aquest fi, efe:comunistes de les més diverses na-cionalitats s'han reunit a Londres i han redactat el se-güent' Manifest, que serà publicat en anglès, francès,alemany, italià, flamenc i danès.

> • • • • ' - • • " I 'BURGESOS I PROLETARIS.

La història de tota la societat fins ara (i) és lahistòria de les lluites cîc classes. '

<1> O més exactament la història escrita. En 1847, la pre-història de la Societat; l'organització social que precedeix totahisJaSria escrita, encara : era poc més que désiscBxegttífa: jyates-

Home lliure i esclau, patrici i plebeu, senyor i vas-sall, amo i fadrí, en una paraula, opressors i oprimits,han estat en un antagonisme constant, han sostingutuna lluita ininterrompuda, adés dissimulada, adésfranca, una lluita que acabava cada vegada amb unatransformació revolucionària de tota la Societat o ambla destrucció comuna de les classes en lluita.

En les primeres èpoques de la Història trobem gaire-bé pertot arreu una estructuració completa de la Socie-tat en diferents castes, una variada gradació de les po-sicions socials. En l'antiga Roma tenim patricis, cava-llers, plebeus i esclaus ; en l'Edat Mitjana, senyors feu-dalsj vassalls, menestrals, fadrins i serfs ; i ultra aixònoves gradacions particulars en cadascuna d'aquestesclasses.

La moderna societat burgesa, sorgîda de la destruc-ció de la societat feudal, no ha abolit els antagonismesde classe. No ha fet més que establir, en lloc de lesvelles, noves classes, noves condicions d'opressió, no-ves formes de lluita.

La nostra època —l'època de la burgesia —es carac-teritza, però, pel fet d'haver simplificat els antagonis-mes de classe. Com més va, la Societat es divideix mésen dos grans camps enemics, en dues grans classes di-rectament oposades l'una a l'altra : burgesia i prole-tariat. ' ,

Dels serfs de l'Edat Mitjana sorgiren els ciutadanslliures de les primeres ciutats ; a partir d'aquesta clas-se de ciutadans es desenrotllaren els primers elements.constitutius dé la butgesia.

El descobriment d'Amèrica i la circumnavegaciode l'Africà crearen un nou terreny a la burgesia nai-

hores ençà, Haxthausen ha descobert a Rússia la propietat,comunal de la terra, Maurer ha demostrat que aquesta propie-tat comunal era la base social d'on derivaven totes les'tribusalemanyes, i poc a poc hom ha anat descobrint que te& comu-nitats rurals amb possessió comunal de la terra eren Ja fqrmaprimitiva de la societat, des de Itndia fins a Irlanda, Final-ment, l'organització d'aquesta societat comunista priinitiVài enla seva forma típica, ha estat evidenciada per la descoberta de2

cisiva de Morgan referent a la veritable natura de la gcfis ila seva situació en la tribu. Amb la dissolució d'aquestes enti-tats comunals primitives comença la divisió de la Societat enclasses especials i finalment antagòniques entre elles.

IMPRESSORS!!ae ¡a vostra prcpa

voslrè c a l e n d a r i

Mensual GegantEi veureu un any segui!,sempre en el sèu Hoc. "No serà arrencat per aposa r - n ' h i d ' a l t r e .

D . E V A N T U - t O A L A

Impremta MiretGuifré, 12 ; Tel. 12291 : Barcelona

Engrossiu el grup dels amics de JUS-TÍCIA SOCIAL.

Propaguen JUSTICIA SOCIAL!

EL CENS ELEC-TORAL, SOCIALA CATALUNYA

Gal que totes les entitats profes-sionals obreres s'inscriguin en elnou Cens electoral social de Cata-lunya que s'ha de confeccionar se-gons el Decret de la Gestora de laGeneralitat de Catalunya publicaten el Butlletí Oficial de la Genera-litat de Catalunya del dia 1 Sel meaque som.

El Departament de Treball de laGeneralitat, Via Laietana, 16, prin-cipal, té oberta una, oficina per ala recepció de les sol·licituds d'ins-çripeió i per donar tota mena dedades i informacions sobre aquestaqüestió.- - •: :Es. absolutament convenient que

Jtes organitzacions professionalsobreres facin ús d'aquest dret que.¡els.concedeix la llei, car altramentno .podrien participar a les eleccionsda representants als organismes detreball, com són Jurats Mixtos,Consell de Treball, etc.

ímp,'i(Oret. — Guifré, 12. — Barceton»