2

editorial

fundacio@fvo.catwww.fvo.cat

Segons el que estableix la Llei de Protecció de dades de caràcter personal 15/99 del 13 de desembre (LOPD), li informem que les seves dades hanestat incorporades en un fitxer automatitzat, titularitat de la Fundació Privada Vallés Oriental, per tal de rebre trimestralment la nostra revista.

D’acord amb la Llei, vostè té dret a conèixer, oposar-se, cancel·lar o rectificar les dades recopilades en el nostre fitxer, així com adreçar-se per escrit ala Fundació, Crta. Valldoriolf s/n de Granollers, en el cas de que no vulgui rebre la revista.

La revista Batec no es fa responsable delsarticles que es publiquin.

Director:Juan María MonsalveConsell de redacció:Jordi Llorens, Mercè Font, Alicia Poveda,Ana Herrero, Eduard Martí, MarissolMatamoros, Rosa Raurich, Aurora Luna.Coordinació:Sònia GarciaMaquetació i impressió:gràfIC (Granollers)Dipòsit Legal: B-28.161-1996Nº 56, juny 2011

Amb el bon temps arriben les energies per aendegar nous projectes a la Fundació PrivadaVallès Oriental (FVO), projectes pensatsespecialment per atendre les necessitats deles persones amb discapacitat intel·lectual.És per aquest motiu que el Patronat de l’FVOpotenciarà els projectes socials al nou PlaEstratègic de la Fundació pel període 2011-2014.

El Patronat confia plenament en elsprofessionals de l’entitat i amb el gran nivellde qualitat dels serveis que es presten desde l’FVO, és per això que es considera queha arribat el moment de plantejar nous reptesi ampliar els serveis actuals de la Fundació.En concret, el Patronat ha entomat lideraraquesta il·lusió de la gran família de l’FVO i

def in i r, en e l marc de les sevesresponsabilitats dins del Pla Estratègic del’entitat, l’objectiu de potenciar els projectessocials de la Fundació: reemprendre laconstrucció d’una zona esportiva i de lleure,que a la vegada donarà cobertura a la creacióde nous espais d’atenció i per a professionalsen cas que es posi en funcionament el noumodel d’atenció diürna per part del Dept. deBenestar Social i Família; la celebració de laprimera Festa de Famílies, prevista peldiumenge 25 de setembre; i la construcciód’una casa de lleure que permeti a lespersones ateses als serveis de l’entitat elgaudir d’unes vacances inclusives i que a lavegada responguin a les seves necessitats.

Noves energies que donen força als projectessocials de l’FVO!

2editorial

notícies20

Àrea d’Atenció DiürnaÀrea d’Acolliment Residencial

19la fundació informa

13

el tema3L’FVO compta amb el seu nou

Pla Estratègic per al període2011-2014

a destacar4Noves reformes al Centre

Ocupacional “XavierQuincoces”

5en primera personaElena Garcia

la firma convidada9El repte d’ajudar a crèixer

l’artista de l’FVO6Jose Antonio Camargo Luna

articleEl poder dels valorsEl Sistema de Gestió IntegratDiscapacitat intel·lectual persíndrome orgànic

a prop7Entrevistem al Conseller de

Benestar Social i Família,Josep Lluís Cleries

1210

19

iniciar en aquests propers anys. Pel Patronatde l’FVO és molt important, a banda de donardia a dia una millor qualitat del servei que espresta a la Fundació, el pensar en nouprojectes que atenguin les necessitats de lespersones amb discapacitat intel·lectual demanera global. És per aquest motiu, que dinsdels projectes socials el Patronat proposareemprendre el projecte de construcció dela zona esportiva i de lleure als terrenyspropietat de l’FVO. També potencia una novaforma de relació amb les famílies, millorantla comunicació i aportant coneixement perpotenciar el sentiment de pertinença vers ala Fundació, amb la creació de la primeraFesta de Famílies, prevista pel properdiumenge 25 de setembre. Finalment, tambédestaca el projecte de construcció d’una casade lleure per tal que les persones ateses alsserveis actuals de l’FVO puguin gaudir d’unlleure inclusiu i adaptat a les sevesnecessitats.

PRESENTACIÓ A TOTS ELS PROFESSIONALSAl llarg del mes de maig i principis del de juny,s’ha realitzat unes jornades de presentaciódel Pla Estratègic 2011-2014 de l’FVO a totsels professionals dels diferents centres iserveis de la Fundació a càrrec del DirectorGeneral, Juan M. Monsalve. D’aquestamanera, l’equip humà de l’entitat podràanalitzar i comentar conjuntament amb elDirector General com s’han recollit les sevespropostes per al seu servei o centre i quinssón els objectius definits a nivell institucional.

El Patronat de l’FVO va aprovar, en la seva

reunió celebrada el 31 de març, el document

del nou Pla Estratègic 2011-2014 de l’FVO.

Aquesta nova planificació estratègica, que

s’ha treballat des d’un procés participatiu

global en una primera fase des de les àrees

i serveis i, a continuació, des del Comitè de

Direcció, defineix una planificació compartida

i coherent on queden estructurades les línies

estratègiques que durant els propers quatre

anys han de marcar el quefer de l’FVO.

S’entén per Planificació Estratègica el procés

que permet a una organització definir la seva

missió, descriure el seu entorn, identificar les

principals línies estratègiques i elaborar plans

d’actuació.

Des de l’FVO es dóna continuïtat al treball

basat en el procés participatiu global, de

planificació de les principals àrees que donen

una orientació compartida i coherent i on

queden definides les línies estratègiques

durant els propers 4 anys. A més de definir-

les es reflecteix la manera de desenvolupar-

les i la forma també d’avaluar-les.

Per a l’FVO, la definició de les línies

estratègiques s’entén com un instrument que

ens dóna una orientació sobre “on anem” i

“per on anem”, la qual cosa possibilita que,

de manera compartida, s’esculli el millor camí

per complir la raó d’ésser de la Fundació:

atendre la persona amb discapacitat

intel·lectual i la seva família.

Les línies estratègiques es defineixen d’acordals següents àmbits i eixos:

1. Àmbit de la missió

1.1 Patronat

1.2 Comissió econòmica

1.3 Comissió patrimonial

1.4 Comissió social

1.5 Direcció General

2. Àmbit de l’ètica, la qualitat i la gestió del

coneixement

2.1 L’ètica i la Responsabilitat social

2.2 La Qualitat

2.3 La Gestió del coneixement

3. Àmbit dels processos organitzatius

3.1 La Fundació

3.2 L’entorn

3.3 El desenvolupament organitzatiu

4. Àmbit de les àrees

4.1 Àrea Atenció Diürna

4.2 Àrea Acol l iment Residencial

ELS PROJECTES SOCIALSCom a principal novetat en aquest nou PlaEstratègic destaca l’especial rellevància delsprojectes d’àmbit social que la Fundació vol

el tema L’FVO compta amb el seu nou Pla Estratègicper al període 2011-2014

3

4

a destacar Noves reformes al CentreOcupacional “Xavier Quincoces”

El Pla d’Inversions de l'FVO per aquest any2011 preveu entre d’altres actuacions, unareforma parcial de les teulades del CentreOcupacional.

Concretament s’han substituït els vidres de lazona del passadís central, per un sistema delucernari de policarbonat cel·lular que milloraràl’aïllament tèrmic, garantint alhora l’entradade llum natural de l’exterior. Aquesta reforma

parcial té com a objectiu arreglardefinitivament els problemes de goteres iguanyar en qualitat tèrmica i mediambiental,a banda de donar també resposta a unademanda familiar feta a les darreresenquestes de satisfacció per part de lesfamílies de les persones ateses al centre.

Aquesta reforma que serà finançada al 100%a càrrec dels fons propis de la Fundació, es

va iniciar durant el període de vacances deSetmana Santa, aprofitant el períoded’inactivitat del centrem per tal d’interferir elmínim possible amb les activitats del centre ia la vegada intentar que les molèstiesderivades de qualsevol obra afectessin en lamenor mesura a les persones ateses i alsprofessionals.

El sostre del Centre Ocupacional un cop finalitzada la nova actuació de reforma

5

L’entrevista es fa amb la col·laboració delsseus pares, que l’ajuden a recordar cosessobre la seva vida i els monitors del centre.L’Elena ens explica coses i les transcrivim,ajudant-la en la redacció de les frases.

Hola, Elena, hem pensat en tu per fer-te unaentrevista i que ens expliquis algunes coses...M’agrada parlar, explicar coses i sortir en larevista.

Quins records tens de petita?Quan era petita cosia amb la meva mare i feiapunt. Vivia a Caldes de Malavella, en unaresidència, amb altres nens. Recordo que hihavia un nen que jugava molt amb la pilota.Allà estava bé. Després els meus pares emvan portar a aquesta residència.

Tinc un tiet a Badajoz que es diu Vicente i unatieta, de vegades parlo per telèfon amb ella.Els meus avis es deien Justiniano i Isabel irecordo que els agradava molt el gaspatxoi es picaven el pa per posar-se’l dintre.

El meu pare treballava al Banc Atlàntic perguanyar diners. Tinc dos germans: el Luisitoi l’Ignacio. El meu germà Ignacio té dos fillsque es diuen Tamara i Carlos. Sóc la sevatieta!. La meva cunyada es diu Montse. Ambla Montse de vegades vaig a passeig i a laplatja.

Tens molts amics a la residència?Sí, tinc molts amics com la Montse i l’Evaristo.M’ho passo molt bé. També els monitors emtracten molt bé.

Quines coses t’agraden fer?Quan vaig a casa, m’agrada molt sortir ambel meu pare i passejar. Anem a prendre unrefresc; jo sempre demano un Cacaolat.També miro la televisió amb la meva mare.Ells dos em fan el dinar. És molt bo, la mevamare em dóna un iogurt que es beu i m’agradamolt.

Al centre, m’agrada pintar. Tinc un estoig ambllapis i llibretes per pintar. El guardo a l’armariperquè no es perdin i no me’ls agafin elscompanys.També m’agrada agafar flors, anar a passeigi a la piscina.

Cada setmana vaig a la piscina de la Roca delVallès, i m’agrada ficar-me a l’aigua i jugaramb les pilotes; agafo un suro i vaig jo solaper l’aigua. De vegades poso el cap dins del’aigua, també em llenço a dins de l’aigua desd’una màrfega que sura... Sí, sabem que ésuna de les activitats que mést’agraden i en gaudeixes molt.

Al centre veig pel·lícules, també m’agradaanar al cinema, prendre algun refresc i menjar,patates...

Abans caminava, però fa un temps quenecessito un caminador, i per sortir del centrevaig en cadira de rodes. També puc caminaragafada a la barana.

T’agrada l’activitat d’estimulació sensorial?Sí, m’agrada molt, pujo en cadira de rodes im’asseuen en un puf. Jo sola canvio el coloren la columna de bombolles, prement uns

en primera persona

Elena GarciaL’Elena va viure a Badajoz amb la seva família fins als cinc anys; després es van traslladartots a Barcelona, i als sis anys va anar a viure a una residència de Caldes de Malavella.Actualment, té 47 anys i viu des de fa 17 anys a la Residència “Valldoriolf”. Els caps desetmana i en èpoques de vacances marxa amb la seva família.

botons. També hi ha un llit d’aigua i m’agradaestirar-m’hi; em moc i sento els movimentsde l’aigua en el meu cos: no em fa por, sócmolt valenta!.

La música és relaxant, a mi m’agrada peròprefereixo la música més moguda i ballar.

Sé que t’agraden els animals?Sí, tenia un gos que es deia Capri, jo li dicCaprichito, però ja no el tinc perquè va morir.M’ agradava molt acariciar-lo i posar-lo sobremeu i donar-li de menjar.Quan anem d’excursió m’agrada tocar elsanimals que veiem a la granja.

Diuen els teus pares que ets molt presumidaSí, m’agrada molt arreglar-me, que em pintinles ungles dels peus i mans, que em maquillin,sobretot els ulls. Quan marxo a casa, vull queem posin les meves ulleres de sol, la mevabossa i una gorra!.

M’agrada escollir la roba que em posaré im’agrada arreglar-me el cabell i tenyir-meamb la perruquera.

T’agrada molt fer massatges, oi?Sí, faig massatges a les monitores sempreque em deixen...Quan ens apropem ja ens fas massatges... elsfas molt bé, Elena!

Gràcies per explicar-nos tantes coses sobretu, hem passat una bona estona tots plegats!

Alícia PovedaPsicòloga Residència i Centre de Dia “Valldoriolf”

L'Elena amb les seves monitores, l’Imma i la Núria

L’Elena a la piscina de La Roca

M'agrada portar la meva gorra, la meva bossa i les ulleres de sol!

6

l’artistade l’FVO

Jose Antonio Camargo Luna

José Antonio és una persona molt sociable,xerra amb tothom, li agrada saber el nom detothom que passa pel seu costat i el coneixena tot arreu.

A José Antonio li agrada molt fer figures,petites escultures, és un artista. Un dia vàremfer un taller de manualitats amb plastilina itots quedàrem molt sorpresos de les sevesescultures les quals, normalment, sónanimals. La seva passió són els toros, peròtambé fa altres animals i li agraden molt elsocells.

Des de quan t’agrada fer figures?Desde que era muy joven, iba al Alberg Infantil,colegio de pago, hasta los 16 años, despuésfui a Fupar durante 25 años a trabajar. Siemprehe ido haciendo figuras. Ahora estoy en laFVO y ya conozco a todos.

Que feies a Fupar?Trabajaba con cables. Estañaba cables y los

peinaba bien peinados para mojarlos enalcohol, con mucho cuidado de no quemar elplástico que envuelve los hilos del cable. Estoscables eran para televisores, radios, video-consolas, dvd. Ahora no se dedican ha esto,se dedican hacer fundas para móviles y otrascosas.

A las once hacíamos un descanso paraalmorzar, fumar un cigarrillo y la “Faria” y ala una íbamos al comedor. A las cinco, iba enel autobús con la tarjeta que me daba mihermana Mari Carmen y me iba a casa conmis padres.

Los fines de semana mi padre me ponía eldespertador a las 8h. para ir al “Certamen depájaros” del Bar El Paso, de la calle Provenza,hacían concursos de canto de pájaros.

Portaves ocells?Si llevaba especies diferentes: El Pinzón vulgar,el Verderón común, los Pardillos, el Sinceriny el Jilguero Común .

Des de quan aquesta afecció dels ocells?La afición de los pájaros me viene desde queera pequeño, por que mi abuelo me llevaba auna caseta con muchos pájaros i mi tíoEscobar me regalaba pájaros .Mis padres me daban dinero para comprarlosi los cuidaba mi padre, pero ahora ya no puedehacerlo. Teníamos tórtolas, palomas, dosperdices de campo i canarios. Tenía gatos iun perro.

También me gustan los toros desde muy jovenpero nunca he querido ser torero...

Tornant a les figures, què has fet?Pues un toro, un elefante, un pingüino, uncerdo, un perro, una serpiente, ya ves,animales (els que es veuen a la foto).

José Antonio ens explica que vol treballard’escombriaire. Li agrada molt treure lesescombraries, portar les ampolles de vidreal contenidor verd que hi ha al costat de lallar, els cartrons els apila molt bé, escombrala llar i el taller i fins i tot, si el deixes, voldriaescombrar tot el carrer.

També li agrada molt el flamenc, sempre se’nva al llit amb la seva música preferida i esqueda ben adormit, això sí, abans baixa a lasala de monitors a buscar els seus diners perprendre un refresc al taller...i fins demà.

L’entrevista l’ha realitzat la cuidadora MònicaMartí i es respecta la llengua d´ús habitualdel José Antonio Camargo

José Antonio és un home de 43 anys, que vivia a Terrassa i que per circumstàncies al junyde l’any passat que va venir a viure a la llar-residència “Jaume Anfruns i Janer” i al CentreOcupacional, ja fa gairebé un any.

José Antonio en plena producció artística

El José Antonio ens ha fet diferents animals pel Batec

7

Quina valoració fa dels primers mesos alcapdavant del Dept. de Benestar Social iFamília? Com va trobar el Departament i quinssón els primers canvis que ha dut a terme?Aquest primers mesos han estat mesos demolta feina, però de molta il·lusió. Ens hemdedicat, sobretot, a analitzar la situació enque hem trobat el Departament i a posar ordre.Hem reduït els alts càrrecs del Departamenti càrrecs de confiança (càrrecs polítics), ambl’objectiu d’aprimar l’administració. Tambéhem impulsat mesures de simplificaciónormativa i administrativa i hem reorganitzati reestructurat alguns àmbits del Departament,principalment l’antic PRODEP, per millorar lagestió de la llei de la dependència.

a prop Entrevistem al Conseller de BenestarSocial i Família, Josep Lluís Cleries

No vàrem trobar la Conselleria en lescondicions que ens hagués agradat, però araés hora de mirar endavant i fer bona feina,amb il·lusió i entusiasme.

Quins són els grans objectius que s’haplantejat assolir al llarg d’aquesta legislaturaen matèria d’atenció a les persones ambdiscapacitat intel·lectual?

Treballar i molt per promoure l’autonomiapersonal de les persones amb discapacitatintel·lectual. I sempre que sigui possible,facilitar la seva incorporació al món del treball.Totes les persones tenim dret a desenvoluparal màxim les nostres capacitats, siguin lesque siguin.

Quins projectes té previst portar a terme enl’àmbit de l’acolliment residencial i en l’àmbitde l’atenció diürna?

Volem avançar en ambdós àmbits ipresentarem nous projectes al llarg de lalegislatura, però sempre comptant i treballantestretament amb les entitats.

Davant la complexa situació que pateix el país,com es treballarà per evitar que la crisieconòmica afecti a les persones ambdiscapacitat intel·lectual i a les seves famílies?

Hem garantit moltes vegades que lespolítiques socials són prioritàries per a aquestgovern, de manera que, encara que ara mateixens haurem d’adaptar a les circumstàncieseconòmiques que vivim, les persones ambdiscapacitat intel·lectual i les seves famíliesseguiran sent prioritàries pel Departament.La crisi econòmica ens ofereix tambéoportunitats, com la de buscar noves fórmulesde cooperació entre administracions ocol·laboracions públic/privades. Cal reforçaraquestes aliances. Fer convenis i comptaramb el Tercer Sector. En temps de crisieconòmica, sumar esforços és una bona via.

Al novembre del 2008, va realitzar la ponència“La Llei de la Dependència, oportunitatperduda. Què ofereix i què no ofereix”, dinsel marc del Xè Cicle de Conferènciesorganitzat per la Fundació Privada VallèsOriental. Com valora actualment la posadaen funcionament d’aquesta llei?

És cert que de bon començament CiU novàrem ser partidaris d’aquesta llei, que trepitja

Un moment de la conversa amb el Conseller Cleries

8

competències exclusives de la Generalitat deCatalunya i que al mateix temps no disposadel finançament necessari per aplicar-la i, amés, se n’ha fet una mala gestió. Sumant totaixò, el que havia de ser un dret s’haviaconvertit en un mal de cap per a moltsciutadans i les seves famílies. Però tot i això,el nostre compromís és millorar la gestiód’aquesta llei, posar al dia els retards i donarla resposta que els ciutadans i ciutadanesmereixen rebre de l’Administració.

Al programa electoral, CiU es comprometia aimpulsar un model de promoció de l’autonomiapersonal i de vida independent català, quepresti atenció i serveis a les persones ensituació de dependència. Quin és el calendariprevist per dur a terme aquest compromís?

L’Estatut estableix que la legislació catalanapreval sobre l’espanyola en el cas de les

competències exclusives, com és el cas del’àmbit dels serveis socials, i com també ésel cas de la “dependència”. Per això en lasegona part de la legislatura impulsarem unSistema Català de Promoció de l’AutonomiaPersonal, amb un caràcter més transversal.Significarà un canvi de paradigma, perquèvolem parlar d’autonomia personal i no dedependència, posant a les persones en elcentre de les polítiques socials. I tambéoferint solucions més personals, ja que sil’actual llei tracta igual situacions diferents,com la dependència per envelliment, perdiscapacitat o per malalties mentals, calimpulsar diferents processos d’integració iatenció per a cada cas i no entendre la lleicom un bloc uniforme.

Però això serà en la segona meitat de lalegislatura. Ara la gent espera solucions als

retards i a la mala gestió que han hagut depatir.

Quin missatge, en general, vol traslladar alcol·lectiu de persones amb discapacitat, lesseves famílies i als professionals quetreballen al sector de cara a aquest propersquatre anys?

Tal com estableix la Convenció Internacionalsobre els Drets de les Persones ambDiscapacitat, aprovada el desembre de 2006,la discapacitat és una qüestió de drets humansi cal implantar mesures per garantir els dretsd'aquest col·lectiu en igualtat de condicionsamb les altres persones.

I és que les persones amb discapacitat, pertal d’aconseguir la igualtat, no només no hande ser discriminades, sinó que hauran degaudir de mesures dissenyades per garantirla seva independència, la seva integració i laseva participació en la vida social.

És per això que des del Departament deBenestar Social i Família ens hem marcat unobjectiu: fer un canvi de paradigma i deixarde parlar de la dependència de les personesamb discapacitat, per parlar de promoció dela seva autonomia personal.

Impulsarem un canvi de paradigma quepermeti, realment, desenvolupar plenamentles múltiples capacitats de les persones, queels doni eines per tirar endavant la seva lluitapersonal. Volem aconseguir que les personesamb discapacitat s’apassionin per la sevapròpia vida, que creixi la seva autoestimaperquè es sentin membres plens de la nostrasocietat. Aquest és el nostre objectiu.

Conseller Cleries: “Totes les persones tenim dret a desenvolupar al màxim les nostres capacitats”

9

¿PER QUÈ DIUS QUE M’ESCOLTES SI NO HOFAS?

AQUESTA ÉS LA FRASE LITERAL QUE, JA FAUNS ANYS, EM VA DIR UNA PERSONA QUETREBALLAVA AMB MI. EN AQUELL MOMENTLA VAIG REBRE COM UN DUR RETRET, ENTREALTRES COSES, PERQUÈ NO ERA GENSCONSCIENT QUE NO SABIA ESCOLTAR.

AVUI LA REVISC COM UN REGAL, JA QUE EMVA PORTAR A INVESTIGAR NO NOMÉS COMESCOLTAR ELS ALTRES SI NO COMACOMPANYAR-LOS EN EL SEU CREIXEMENT.

Acompanyar els altres és una tasca difícil,que exigeix destresa, i sobretot una enormedosi de generositat. Una tasca on hi hem deposar els cinc sentits, si volem fer-ho bé, i quepassa per deixar de fer coses que fem molthabitualment, com és donar consells, donarsolucions o jutjar a la gent.

Tot plegat passa per una idea fonamental, queconsisteix en canviar de perspectiva, és a dir,oblidar-me de mi i centrar-me al 100% en tu.Ser capaç de silenciar el meu soroll intern, ipoder-te escoltar molt més enllà de lesparaules. Ser conscient del que em diu el tode la teva veu i la teva mirada: escoltar-teamb els ulls.

Com he expressat metafòricament en el llibre,la clau rau en sentir-me, per una estona,“fotògraf” de la teva realitat.

la firmaconvidada El repte d’ajudar a crèixer

En el camí d’acompanyament als altres sónmoltes les habilitats que ens ajudaran:l’empatia (capacitat per captar el sentimentde la persona acompanyada i comunicar-lique el capto), la concreció (fer que ens parlide fets específics, no de problemesabstractes), la confrontació (treure a la llumles contradiccions que captem en la personaacompanyada), l’autorrevelació (utilitzar unavivència personal com exemple inspirador),o l’assertivitat (capacitat de dir les coses enel moment adequat, amb el to adequat i alritme adequat).

I ens ajudarà també la sinceritat, sempre quela entenguem no com una virtud personal,que em permet dir tot el que penso, si no comvirtut interpersonal, que m’impulsa a dir elque crec que t’ajudarà. Ferir en nom de lasinceritat no ajuda, i com deia André Maurois,“ser sincer no és dir tot el que un pensa. Ésno dir mai el contrari del que un pensa”.

El procés no és senzill, certament, però hi haquelcom que ens guiarà pel bon camí: estimar.Si estimem la persona que acompanyem,tindrem la intuïció per fer en cada moment elque més necessita, per dir el que convé icallar el que convé, per confrontar-la quanconvé i recolzar-la quan ho necessiti. Nomésdes de l’estima ajudarem de veritat a lapersona que estem acompanyant.

Acompanyar –i que ens acompanyin – és unrepte vital, i una gran oportunitat decreixement personal. Com va dir un eminent

psiquiatra suïs, “mai ningú no podrà créixerni desenvolupar-se en plenitud sense sentir-se estimat almenys per una persona”.

Ferran Ramon-CortésComunicador i escriptor

Membre del Consell Consultiu del Patronat de l’FVO

Portada del llibre “Escoltar amb els ulls” de Ferran Ramon-Cortés

10

Ctra. de Masnou a Granollers, Qm 14 (Palou) - 08400 GRANOLLERS (Barcelona)Tels. 93 860 00 03 - 93 870 44 97 - Fax: 93 879 13 39E-mail: CODINASCP@TELEFONICA.NET

EINES PER A JARDINERIACODIN

de l’entitat ja en els processos de selecció,però no és fàcil de comprovar i sovint no éspossible de mantenir en el temps.

La identificació del treballador amb els fins,valors i missió de l’organització va canvianten el temps i en aquest procés també vavariant el seu nivell de motivació fins que potaparèixer un cert desenamorament. Potserperquè la identificació resultava ser motivadaper un objectiu purament professional; potserperquè el compromís requereix un plusd’exigència, responsabilitat i polivalència;potser per la càrrega de feina conseqüènciade la limitació de recursos que afecta elnostre sector. Certament, les causes són tandiverses que suposen un gran repte per aqualsevol entitat com la nostra.

Cal doncs desterrar el mite segons el qualles organitzacions de caire social tenenpersonal sempre motivat pel simple fet detreballar amb valors, des de la vocació i ambl’objectiu d’ajudar a col·lectius desfavorits.A les entitats socials també tenim gentdesenamorada i cal recuperar aquestamotivació justament a través dels valors iprincipis que transmetem ja que tenen ungran poder sobre les persones.

El treball en equip i el respecte per l’equip detreball, la possibilitat de participar en la presad e d e c i s i o n s , l ’ o p o r t u n i t a t d edesenvolupament professional, la coherència

LA DIRECCIÓ DE PERSONES PER VALORS NOÉS EXCLUSIVA DE LES ORGANITZACIONS NOLUCRATIVES, DE FET SORGEIX D’UNATENDÈNCIA EMPRESARIAL QUE PERSEGUEIXHUMANITZAR LA GESTIÓ DE LES PERSONESPER INCREMENTAR AIXÍ LA PRODUCTIVITAT,CONVENÇUTS QUE EL GRAU EN QUÈ UNAORGANITZACIÓ SATISFÀ LES NECESSITATSI EXPECTATIVES DELS SEUS TREBALLADORSAFECTA PROPORCIONALMENT A LACONSECUCIÓ DELS SEUS OBJECTIUS, JASIGUIN LUCRATIUS O D’ACCIÓ SOCIAL.

Si partim de la base que una fundació noméspot existir des dels valors que proposa idefensa, és lògic pensar que representa uncontext idoni per desenvolupar polítiques derecursos humans basades en els valors. Defet els set valors de l’FVO es poden traslladarfàcilment a la gestió de persones. Latransparència, el respecte vers les persones,el discerniment, el compromís, la solidaritat,la implicació i la responsabilitat han de serels pilars i alhora fils conductors del nostrefuncionament com a organització com a ensperò també entesa com a conjunt de persones.

Els valors que fonamenten i donen sentit auna fundació tenen un cert poder d’atracciósobre els candidats a formar-hi part i per tanthem de treballar perquè aquests mateixosvalors donin sentit també a la feina dels seusprofessionals i voluntaris. Seria ideal detectaraquest posicionament alineat amb els valors

en els missatges rebuts, el foment del’autonomia i la confiança interpersonal iinterdepartamental, són factors quecontribueixen a incrementar la motivacióintrínseca dels professionals, aquell impulsque fa que l’individu senti que decideix icontrola les seves actuacions pel simple plaerde dur-les a terme. Això no exclou lapossibilitat de combinar aquests factors ambreforçaments i recompenses externes peròsón els factors interns aquells que fanperdurar i donen sentit a les nostresactuacions. I aquí és on les organitzacionsque treballen amb valors tenen molt a fer.

Una organització que promogui els seus valorsfent que impregnin totes i cadascuna de lesseves activitats i projectes; que afavoreixi unclima de confiança i de respecte mutu; queaposti fermament pel paper de les persones,comptarà amb profess iona ls méscompromesos i més implicats. Manteniraquesta motivació en el temps és qüestió decoherència i perseverança. I val la penaperquè tots hi guanyem: la fundació, elsprofessionals i sobretot els destinataris ibeneficiaris finals de totes les nostresactuacions, les persones amb discapacitatintel·lectual i les seves famílies. Digueu-meidealista però de fet, què som les fundacionssinó un conjunt d’ideals i valors que ensmouen en una mateixa direcció?

Departament de Recursos Humans

articleDept. Recursos Humans EL PODER DELS VALORS:

com fer front al desencant ifomentar el compromís

el racó dela Sílvia

11

màxima qualitat del serveis i productes queoferim, protegir el medi ambient, promoureel desenvolupament sostenible, prevenir lacontaminació del medi, promoure laseguretat i salut als treballadors i gestionarèticament els diferents processos queconformen l’activitat de la Fundació.

Però allò que pot semblar un sistema queafecta només a la gestió de la qualitat és unreflex de la manera de treballar de l’FVO, oncadascun dels processos que esdesenvolupa és una part d’un sistema mésampli i complex que té la finalitatd’aconseguir la màxima coordinació. L’FVOentén que a l’hora de treballar amb personesno es poden treballar aspectes parcials dela mateixa si no que és vital la imatge deconjunt i el treball des d’una perspectivaholística que garanteixi la màxima eficàciapel que fa a l’assoliment dels objectiusplantejats.

Tècnic del Departament de QualitatNorma Serrano Conde

Com és ben conegut, la Fundació PrivadaVallès Oriental està certificada en lanormativa UNE-EN ISO 9001:2008 Sistema deGestió de la Qualitat, UNE-EN-ISO 14001:2004Sistema de Gestió Medi Ambiental,l’estàndard OHSAS 18001:2007 Sistema deGestió de la Seguretat i Salut en el Treball il’SGE21:2008 de Responsabilitat Ètica i GestióSocial.

Donat que aquestes normatives tenen lamateixa estructura es poden implementarentre sí, tot formant un únic Sistema deGestió. Aquesta unió permet disposar d’unúnic sistema de gestió documental, políticai objectius integrats, realitzar les auditoriesde forma integrada, etc. Però sense dubte,l’avantatge més significatiu és que permetintegrar els aspectes ambientals i els riscoslaborals dins dels diferents processos queconformen la nostra activitat de la mateixaforma que s’integra la qualitat.

Disposar d’un Sistema de Gestió Integrat(SIG) optimitza els diferents fluxes que esdonen en el desenvolupament de l’activitataixí com permet aprofundir en major mesuraa les millors pràctiques de cadascuna de lestres normes. Aquests fets es converteixenen una fortalesa dins de l’organització.

Val a dir que, el fet de disposar d’aquestSistema de Gestió permet satisfer lesnecessitats dels nostres clients, garantir la

articleDept. de Qualitat

El Sistema deGestió Integrat

Saber narrar en llenguatge vigorósDeler i desig, i plers, i, sens esforç,Rimar bells mots amb el ritme dels corsAmants o folls; i, gens fantasiós

- Oh, dolç fallir! -, coronar de lluorsÉssers de carn, tot oblidant els mortsI l'ombra llur, reial, i d'un bell torsReprendre el tot vital i rigorós.

Saber sofrir sense llanguir i amarSense esperar, i, essent, ardit, del segle,Témer i l'enuig i al nàufrag dar la mà;

Viure l'instant i obrir els ulls al demà,Del clar i l'obscur seguir normes i reglaI, enmig d'orats i savis, raonar.

Poesia de J.V. Foix (1894-1987)Fill adoptiu del Port de la Selva

12

• Símptomes accessoris (que poden o nopresentar-se): aïllament, perseverança, ordreexagerat i/o fabulació. També podenpresentar-se actituds inadequades dedependència, regressions, negació de lamalaltia, rebuig del tractament o altres quepoden portar a un estat de invalidesa. Aixícom símptomes de tipus neuròtic (ansietat,depressió, fòbies, obsessions) o de tipuspsicòtic (idees delirants paranoides,pseudopercepcions o altres).

El tractament també depèn del trastorn. Peròprincipalment tenen molta rellevància totesaquelles cures basades en el suport perajudar a les persones que han perdut la funciócerebral. Les persones que pateixen aquestsíndrome perden l’autonomia i la capacitatper a interactuar amb els altres.

El pronòstic depèn de l’afectació a nivellcerebral. Hi ha trastorns que són de curttermini i es poden tractar, però n’hi ha moltsque són crònics o empitjoren amb el temps.Globalment, les malalties neurològiques sónmolt invalidants i presenten un alt percentatged’ingrés a urgències hospitalàries.

En el moment actual, de la població atesa enel Centre Ocupacional hi ha un 3,18% depersones afectades de DiscapacitatIntel·lectual per Síndrome Orgànic, tot i quees preveu un augment progressiu al llarg delsanys.

Les persones afectades de DiscapacitatIntel·lectual per Síndrome Orgànic en el COparticipen a les activitats d’ajustamentpersonal i social programades, però cal tenirpresent que són persones que pateixen unaimportant dependència física i emocional iprecisen suports molt individualitzats, moltajustats a les seves necessitats requerintd’una supervisió contínua per part delsprofessionals d’Atenció Directa, i aquests, elsuport constant per part del Servei de

La Discapacitat Intel·lectual per síndromeorgànic es refereix a totes aquelles malaltiesque produeixen una disminució en la funciómental per motius d’origen físic.

El Síndrome Orgànic, també anomenatSíndrome Cerebral Orgànic Crònic i/o TrastornMental Orgànic no és una malaltia per simateixa, sinó que és un terme general utilitzatper a descriure afectacions físiques quepoden produir canvis a nivell mental. Fareferència a un ampli, variat i complex conjuntde desordres psicològics i conductuals ques’originen per una pèrdua o anormalitat enl’estructura i/o funció del teixit cerebral.

Les principals causes d’aquesta afectaciósón:

• Lesió cerebral causada per trauma.

• Afeccions respiratòries (hipòxia i/ohipercapnia).

• Trastorns cardiovasculars (arítmia,embòlia o ictus, etc.).

• Trastorns degeneratius (malaltiad’Alzheimer, demències, Parkinson,Esclerosi Múltiple, etc.).

• Afeccions relacionades amb lesdrogues i l’alcohol.

• Infeccions (encefalitis, meningitis, etc.).

• Altres afectacions mèdiques comcàncer, malalties renals, hepàtiques, tiroides,deficiències de vitamines (B12 i altres).

Els símptomes difereixen en base a lamalaltia originària, tot i que, en general són:

• Símptomes bàsics o propis del trastorn,com són les alteracions de l’estat de laconsciència (incapacitat per a fixar l’atenciói desorientació), pèrdua de la memòriaimmediata, deteriorament intel·lectual(Discapacitat Intel·lectual), pèrdua de la raói la comprensió, pèrdua del control afectiu il’habilitat emocional.

articleÀrea d’Atenció Diürna

Discapacitat intel·lectual persíndrome orgànic

Pedagogia i Psicologia els quals vetllaran pelseu benestar.

El nostre principal objectiu és poder oferir aaquestes persones un entorn contenidor(activitats, espais, professionals, companys...),és a dir, un espai que els hi proporcioni unaestabilitat a nivell psíquic i físic, focalitzantels recursos en aconseguir el mantenimentde les seves habilitats que presenta lapersona en el “post-trauma”, ja que pensaren una millora o recuperació de les capacitatsperdudes (majoritàriament irreversibles)només és possible en un percentatge moltbaix.

La tasca des de l’equip de professionals delCentre Ocupacional és poder facilitar la sevaadaptació i integració tenint present que solenser persones que requereixen més tempsd’adequació que la resta d’usuaris queatenem. Així també, es realitza unacoordinació amb els Serveis Externs(psiquiatres, metges especialistes...) per aixíabordar els casos d’una manera integradaon la família juntament amb l’usuari n’és lapeça clau.

Mercè FontServei de Pedagogia CO

Olga MayordomoServei de Psicologia CO

13

la fundació informa

Àrea d’AtencióDiürna

Centre Ocupacional “Xavier Quincoces”

activitats

VISITA A EL TRENCADÍS

El passat 14 de febrer dos grups de STO vàremanar a visitar el Centre Ocupacional "ElTrencadís" situat a Montmeló. Allà, ensesperaven tots amb un petit esmorzar percompartir una bona estona tots junts, i és quemolt d'ells ja es coneixien d'haver compartitcentre anteriorment.

La veritat que vàrem passar un matí fabulós,ens varen rebre amb els braços ben oberts iesperem poder fer el mateix amb ells quanpuguin venir a veure'ns. Ens van rebre molt bé!

De visita al Centre Ocupacional “El Trencadís”

CELEBREM EL CARNESTOLTES

El divendres 4 de març vam celebrar la

tradicional festa de carnestoltes del CO, on

els educadors i els usuaris van poder gaudir

d’una original festa de disfresses, amb música,

ball i un berenar amb unes delicioses coques

tradicionals de pasta de full i que, aquest any,

vam decidir elaborar nosaltres mateixos aquí

al centre. Va ser una festa divertida i ho vam

gaudir molt. Disfresses molt variades per aquest any I els educadors d’allò més “hipie” per Carnestoltes

ESCUDELLADA POPULAR A SANT FELIU DECODINESEl dimarts de Carnestoltes sis grups del serveid'STO vam anar a passar el dia a Sant Feliude Codines per menjar la tradicionalEscudellada Popular. Com és habitual en ellsens van rebre donant-nos una gratabenvinguda tot oferint-nos un esmorzar moltsuculent.

Encara que el temps no acompanyava enexcés vam poder dinar a plaça asseguts enunes taules que ja ens havien preparat. I vammenjar tanta escudella com vam voler!. Caldestacar la cordialitat de tots els vilatansvers el nostre col·lectiu.

Finalment ens vam acomiadar fent-nosprometre que hi tornaríem a l'any vinent.Moltes gràcies pel tracte. No hi faltarem!.

Ja tenim ganes de tornar-hi

14

MUSEU PAPERER DE CAPELLADESLa sortida al Museu Paperer de Capelladesha estat tota una classe magistral de com esproduïa el paper fa uns anys. Després d’unllarg viatge en bus hem arribat al poble, on unsol enlluernador ens estava esperant. Nomésarribar, res millor que una bona passejadapels carrers seguint l’itinerari de lescanalitzacions del riu que feien moure elsmolins d’aigua. Després una interessant visitaguiada pel Museu del Paper, on ens hanensenyat la gran col·lecció d’utensilis imaquinaria originals per la fabricació delpaper, així com una demostració en viu decom es fabricava el paper a mà. Més tard, eldinar al parc de la Bassa, amb una sessió defotos digne del millor estudi fotogràfic. Totaixò, amb les ganes de gaudir de l’entorn i dela bona companyia. Molt atents

A la porta del Museu Paperer

VISITA AL MERCAT DE LES FLORSEls dies 12 i 13 de maig, diversos grups del’STO del centre vam dirigir-nos cap al Mercatde les Flors amb alguns grups per visitar laciutat tota decorada. Un cop allà, vam passejarpels carrers gaudint de les decoracions florals,feia molt bon dia i hi havia molta gent. Després,vam dinar al parc de la Devesa els pícnicsque ens havíem endut del centre ocupacionali vam tornar al taller a mitja tarda.

Una aturada per dinar

Vam gaudir de les decoracions florals Vam gaudir d’un gran dia Preparats per acabar la visita i tornar al centre

15

SORTIDA CAN BARÇA

Dijous 17 de març cinc grups d'STO vam tenirl'oportunitat de visitar el Camp Nou del Barça.Ben arribats, i amb les entrades a les mans,vàrem passejar primerament pel Museu onpodíem veure la història de l'equip i elsmaterials esportius del club d'anys enrere, amés de les sis copes guanyades la temporadapassada i la bota d'or del Messi, la qual ensva agradar molt.

Els nois s'ho van passar d'allò més bé, totsestaven molt emocionats i vam venir equipatsper complet amb samarretes, bufandes,xandalls i jaquetes del Barça!!.

Un cop acabada la visita al Museu vàrempassejar pels vestuaris, la zona de banquetes,les cabines des d’on es retransmeten elspartits i la sala de premsa on l'entrenador un

cop acabat el partit explica com ha anat.També vàrem comprar alguns records de labotiga del Barça.

Finalment, i pel mateix túnel per on surten elsjugadors, vàrem sortir al camp on ens vamquedar fascinats.

Ens vàrem trobar amb alguns inconvenientscom la manca d'un guia que ens acompanyésper fer el recorregut i també que el Museudel Barça estava poc il·luminat i dificultavaque poguessin caminar lliurament, a causadel volum de gent que hi havia.

Per acabar la jornada esportiva, vam anar adinar els entrepans a un parc al costat delCamp Nou envoltats de la natura. En generalens va agradar molt i vàrem gaudir de lasortida.

Impressionats a les grades del Camp NouBen equipats per fer una visita a Can Barça

Vam passejar per les instal·lacions del Camp Nou

16

EDIFICACIONS BARÓ, S.L.

Plaça Onze de Setembre, 7, local08400 Granollers • BARCELONA

Tel. 93 870 23 94 - Fax 93 860 41 32

EXCURSIÓ A LA PLATJA DE MATARÓAprofitant el bon temps, el dimarts 29 de març enJosep, l’Alberto, l’Oscar, el Jonathan i el Carles,van anar a passar el dia a la platja de Mataró ambl’Anna i la Maria.

Van poder passejar per la platja, sentir la sorra,sentir el soroll de les onades del mar, mullar-se elspeus... Després del passeig van dinar allà mateixels entrepans que portaven i van fer un pica-pica,tot va anar molt bé!

Tots van gaudir de l’experiència i van venir cansatsperò contents!

la fundació informa

Àrea d’AcollimentResidencial

Residència i Centre de Dia “Valldoriolf”activitats

Passeig per la platja

Vam dinar tots plegats

Sortida a la platja de Mataró

17

PARTIT DE FUTBOLAlguns usuaris els hi agrada el futbol i no es valvoler perdre el partit entre el Barça-Madrid. Uneshores abans, van preparar l’alineació delsjugadors en una plantilla del camp i després alvespre van poder veure el partit.xperiència i vanvenir cansats però contents!

Fent l’alineació del partit

SORTIDA A CAN CABANYESUna sortida a prop de “casa”, a Can Cabanyes, onvàrem experimentar i gaudir a través del joc il’explicació d’una monitora de l’associació cultural,d’aquest racó de la natura que hi ha a Granollers.

Conxita i Anna A.Auxiliars tècnics educatius Residència i Centre deDia “Valldoriolf”

SORTIDA A L’ ASSOCIACIÓ CULTURALEl dimecres 30 de març l’ Eli, el Sergio G.,l’ IsabelV., la Gemma, l’ Oscar, i el Fernando S., van anara veure, a l’ associació cultural de Granollers, unespectacle musical anomenat : “Ball foc d’envelat”.

Tots van gaudir molt de la música i van venir moltcontents!

Al racó natural de Can Cabanyes

SORTIDA A LA FAGEDAEl passat 27 d’abril van visitar les instal·lacions,en una visita guiada, de la Fageda d’en Jordà. Vanser atesos per la Montserrat i van poder visitar lagranja, veure les vaques en producció, la sala depre-part, els vedells i la sala de munyir.

Van fer una breu explicació del funcionament dela granja i la visita va continuar cap a la fàbrica,on vam veure l’envasat de la llet amb iogurts ipostres. En acabat van poder veure un audiovisualsobre la Fageda i tastar els seus productes. La foto de grup, a La Fageda La Mercè tocant el vedell

18

la fundació informa

Àrea d’AcollimentResidencial

Servei d’Habitatgeactivitats

RESUM D’ACTIVITATSDes de les llars del servei d’habitatge seguim fent:Activitats i tallers…

Preparant els obsequis per Sant Jordi

A la hípica Elaborant la mona

Al Zoo

Sortides, excursions, visites...

Vermut a Granollers

A la Fira d'abrilHora de dinar

19

A Girona A les atraccions Al Fòrum

Posem en marxa elPrograma Qualifica’t!

Com a part del treball que fa l'FVO enmatèria de Responsabilitat Social, s'hainiciat un programa de visites amb elsprofessionals de l’entitat bancària de “laCaixa”.

En concret, durant aquest mes de maiguns seixanta professionals, repartits endi ferents grups, v is i taran lesinstal·lacions de la Fundació per aconèixer amb més detall quin és elprojecte social de l'FVO i com estanorganitzats els seus centres i serveis.

notíciesempreses de col·locació no poden atendrela demanda de l’empresa. És a dir, que no hihagi persones discapacitades interessadesen l’oferta o en cas d’haver-les no estiguininteressades en les condicions de treball ques’ofereixen;- L’empresa acredita davant l’Administraciódificultats de caràcter productiu, organitzatiu,tècnic o econòmic per incorporar personesamb discapacitat en les seves plantilles.

Per a clarif icar aquestes mesuresexcepcionals i el seu funcionament, laGeneralitat de Catalunya ha publicat el Decret322/2011, de 19 d’abril, sobre l'aplicació dela quota de reserva del 2% a favor depersones amb discapacitat en empreses de50 o més persones treballadores i de lesmesures alternatives de caràcter excepcionalper al seu compliment. En aquest decrets'aclareixen, principalment, qüestionsprocedimentals davant l'administració(procediments d'intermediació laboral),termini de validesa de la declaraciód'excepcionalitat i autorització de mesures(3 anys) i de competència dels òrgans enl'àmbit del departament d'empresa i Ocupaciói del SOC.

Nova normativa sobre lareserva del 2% dels llocs detreball per a persones ambdiscapacitat a les empresesde més de 50 treballadors

La LISMI recull en el seu article 38.1 l’obligacióde les empreses de 50 o més treballadors/oresde tenir en plantil la un nombre dediscapacitats que no sigui inferior al 2% dela plantilla. D’altra banda, el RD 364/2005 i elD. 322/2011 introdueixen altres possibilitatsa les quals poden acollir-se aquellesempreses que, pels motius previstos enl’esmentada normativa, no puguin compliramb aquesta quota de contractació directa,com són les anomenades mesuresalternatives.

Cal assenyalar que aquestes mesures sónconsiderades excepcionals, és a dir, que peradoptar-les és necessari que les empresesacreditin la impossibilitat de contractar elnombre de persones discapacitades al qualobliga la llei, per algun dels motius següents:

- Els serveis públics d’ocupació o les

Ens visiten treballadors de“la Caixa”, en el marc de laResponsabilitat Social del’FVOCom a part del treball que fa l'FVO en matèriade Responsabilitat Social, s'ha iniciat unprograma de visites amb els professionals del’entitat bancària de “la Caixa”. En concret,durant aquest mes de maig uns seixantaprofessionals, repartits en diferents grups,visitaran les instal·lacions de la Fundació pera conèixer amb més detall quin és el projectesocial de l'FVO i com estan organitzats elsseus centres i serveis. El primer grup de “la Caixa” en visitar l’FVO

Pla d'autoprotecció (PAU) del’FVOLa publicació del Decret 82/2010 pel quals'aprova el catàleg d'activitats i centresobligats a adoptar mesures d'autoprotecció,determina que l'FVO està obligada a disposard'un pla d'autoprotecció (PAU), atès que enel nostre cas ens aplica l'annex C (catàlegd’activitats d’interès per a la Protecció CivilLocal).

El PAU ha de poder garantir que les condicionsdels centres, instal·lacions o activitats sónsuficients per assegurar les condicionsd'autoprotecció, especialment pel que fa al'evacuabilitat i el confinament, tenint encompte tant els riscos interiors com elsexteriors.

L’Ajuntament de La Roca del Vallès, en qualitatd'òrgan de l'Administració Pública competenten matèria de Protecció Civil hauràd’homologar el PAU de l’FVO previ a la sevaimplantació.

Darreres informacions delPatronat de l’FVOL’FVO ha presentat un expedient demodificació Puntual del Pla General del’Ajuntament de La Roca del Vallès ambl’objectiu de poder requalificar els terrenyspropietat de la Fundació i poder aconseguirla llicència urbanística per a la construccióde la zona esportiva i de lleure, i en un futur,una nova residència.

Una altra de les línies de treball del Patronatés col·laborar amb la planificació de creacióde nous centres i serveis per a oferir novesplaces a les persones amb discapacitatintel·lectual del Dept. de Benestar Social iFamília de la Generalitat de Catalunya. És peraixò que representants del Patronat i el

L’FVO planifica la Festa deFamílies

El proper diumenge 25 de setembre, totes lespersones usuàries de qualsevol dels serveis del’FVO i les seves famílies i professionals del’entitat tenen una cita per a celebrar una jornadad’activitats esportives i de lleure, compartir undinar de germanor i una estona de música en lacelebració de la primera festa de Famílies del’entitat.

L’FVO participa a la jornadad’esport inclusiu organitzadaper la Fundación DeporteIntegra

Un grup d’unes seixanta persones ateses adiferents centres i serveis de l’FVO hanparticipat el dissabte 21 de maig en la jornadad’integració social a través de l’esport

organitzada per la Fundación Deporte Integraal pavelló poliesportiu de Can Bassa deGranollers. La jornada ha consistit en realitzaractivitats d’esport inclusiu com boccia, sitting-volley, bàsquet en cadira de rodes i un circuitde sensibilització entre usuaris de l’FVO ivoluntaris de l’empresa Brenntag, amb elsuport de monitors de la Fundación DeporteIntegra. Per finalitzar la trobada s’ha realitzatun pica-pica d’agraïment i acomiadament.

Foto de famÌlia demostrant que bÈ ens ho havÌem passat

Director General tenen previst reunir-se ambel Conseller de Benestar Social i Família,Josep Lluís Cleries, el proper 30 de juny. Enaquesta reunió, els representants de l’FVOtambé tractaran els projectes pendents dedesenvolupar des del 2004 i tractaran altresaspectes de futur per a l’entitat.

El passat 28 d’abril, es va realitzar la segonareunió del Consell Consultiu del Patronat del’FVO, on es va presentar el nou Pla Estratègicde la Fundació. Els membres del Consell esvan comprometre a donar tot el seu suport alcompliment dels diferents objectius del Plade l’entitat. També cal afegir que el membredel Consell Consultiu, Ferran Ramon-Cortésacaba de publicar un nou llibre, “Escoltar ambels ulls” que també presenta a les pàginesinteriors d’aquesta revista.