edifici del institut de cultura hlspantca de madrid. als ...511 la imatge -que tan! les instancies...

1
511 La imatge -que tan! les instancies oficials coni lagéncia de not 'cirs esta al estan a 1 , -, , .- . níversítat utonoma de exterior n?argina voluntáriament la realitat de les nacions 43·~ '61~a Edifici del Institut de Cultura Hlspantca de Madrid. Als «llanuts» se'ls esquila E N els articles ~ precedents, d'una manera directa o indirecta, hem procurat de posar en.- relleu lactitud negativa i adhuc de refús que adopten els mitjans informatius de l'Argentina, en general, envers el fet catalá, De bona o de mala fe, per ignorancia o amb coneixement de causa, el cas és que sempre ens tiren a matar.' Així que poden, qualifiquen d'espanyoles les-persones més rellevants de la nostra cultura o parlen del dialecto caudón per referir-se a la riostra Ilengua. No fa gaire, quan cornentavem aquest fet a un destacat prelat de casa nostra, ens manifestava que, en aquests casosv allo que hem de fer és recorrer a l'arnbaixada espanyola, exigint la seva intervenció en defensa de la nostrallengua i de 'la nostra cultura, per tal com, segons l'actual Constitució de l'Estat espanyol, els ambaixadors són els repr.es-entants ofi- cials deis governs autónorns a l'exterior i, dones, te- nen lobligació de fer respectar alló que l'Estat ha reconegut e,n la !letra de la carta constitucional. No cal dir que les seves paraules les acollirem amb un marcat escepticisme. Siguin blancs o siguin negres, els governants espanyols sempre porten I'ai- gua cap al seu molí, i els organismes i rep-resentants oficials de l'Estat no fan més que seguir el corrent daquesta aigua. Per si podia quedar-nos algun dubte sobre el par- ticular, la denúncia que acaba de fer Xavier Ribalta, en tornar d'una tournée per Nordarnerica, no ha fet més que esborrar-lo, aquest dubte, i ratificar el nos- tre convenciment. En efecte: Ribalta acusava l'a- gencia Efe d'un possible boicot informatiu, tot pre- sentant les fotocopies deis teletips retransmesos per l'agencia de notícies oficial de l' Estat· espanyol, els quals .no foren divulgats a casa nostra. Ell temia que, més que no pas a ell mateix, el boicot informa- 'Redacción, p.ublicidad'. Administración Y Talleres Consell de Cent, 224-2211- Tel. 323 16-"" BARCEU)NA-li tiu iingués com objecte el país. Per acabar-he d'a- dobar, un rnernbre de l'arnbaixada espanyola a Washington hauria comentat fa poc -segons dei a Ribalta- que ,est'ava cansar deis catalans que volen difondre la seva cultura a costa del contribuent es- panvol, Justa la fusta! Observe m que amb aquest comentari el funcionari feia separatisme, car amb les sevesparaules venia a dir que els contribuents c-atalans no són espanyols. Particularment, ja ens va, aixó: que' per fi siguin ells mateixos que ho di- guin, que, se'n convencin, Ah, pero, aleshores, que ens deixin administrar a nosaltres, als nostres go- verns autonornics, la totalitat de la recapta fiscal als Paises Catala ns: que ens deixin tenir les nostres pro- pies ambaixades i la nostra propia agencia de notí- cies ... en Un rnot: Que ens deixin tranquils, que ja ens ho rnanegarern nosaltres aixó de difondre la nostra cultura a l'exterior. . . Pero, ca! Corn podrien renunciar tan olímpica- ment a la picossada de diners que aporten els contri- bucnts catalans a l'Estat espanyol i que rnai no re- tornen integranient als -Paisos Catalans? En realitat, sorn nosaltres, els catalans tots, -els qui haurern de dir que ja n'estern farts que amb els ' diners del contrib uent catalá sigui n financades les carnpanyes de difusió de la cultura espanvola (sen se que el terrne corn prengui les. nacions periferiques de l'Estat espanyol), corn ho fan a través de l'lnstituto Español de Cooperación Iberoamericana, el qual, segons I'actual director Luís Y áñez, per a 1983 disposar de dos mil m i ll i o n s de' pessetes (2.000.000,000,'-) que serviran, sense cap dubte (car ja hern pogut comencar a detectar-ne els efec- tes), per a prosseguir la carnpanya de recuperació imperial de l'Arnerica L1atina fins afer realitat el . sornni ·daurat del senyor Julián Marías: Convertir M adrid en Pla:a de Hispanoamérica. Bé, nosaltres no sabem si aquest sornni es materialitzara mai, pe- ro del que ri'estem segurs és que els diners seran des- . pesos i que adh uc és possible que dos o tres, i si les coses van bé, quatre o cinc, d'aquests milions, ser- veixin per pagar el viatge a Catalunya de qualque president botifler d'algur. casal o centre catala de la diáspora, per conducte de l'Instituto Catalán de Cooperación' Iberoamericana, o Institut Catala de Cooperació Ibero-americana (com s'escau de 'consignar-ho, perqué per alguna cosa sorn bilingües, oi"), per tal de celebrar una nova trobada harmonit- zadora i, per tant, espanvolit zadora, dins el marc de les provincias catalanas. O bé per promoure alguna mena d'integració de les col.lectivitats catalanes .darreu del m'ón amb les col.lectivitats espanybles, com ja sembla que és un fet a SuelTOS Aires on, se- gons que Ilegim al diari La Nación (de l' 11 de juliol de 1983), Diversas entidades españolas han consti- luido 1II1 consejo jirovisional, con el objeto de pro- 1/1O'I'er la nnegracion cultural de todas las colectivi- dudes peninsulares por medio del deporte. La inicia- . tiva se concreto en el curso de una reunión efectua- da en e} Casal de Cataluña, en la que participaron dirigentes d~'la colectividad v e! director de la Casa '" de Esputia . sctior José A ngel Fernánde: Iglesias (... ) . «Quins arguments ernpraran ar~ les autoritats del Casal de Catalunya de Buenos Aires per justificar aquesta defecció botinera -una altra . rnés, ai las'~, que mereix el repudi de tots els catalans de soca-reí? ¡' bé: Mentre siguem llanuts. rúnica cosa que po- dern esperar és que ens esquilin. Jordi Arbonés Obra Cult ural COla/al/o , de Buenos .--1 ircs Director: .::>antiago Vilanova e Redactores-jetes: Alfons Ribera (Economía-Estado-Internacional) J aume Reixac (BarcelonajCatalunya) e Jefes de sección: e Eduardo Pons Prades (España) Lidia Vilalta (Internacional) e Dolors Palau (Letras) e Ruiz de Villalobos (Espectáculos) Josep Iglésias del Marquet (Arte) e Jordi Camf (Fotografía) e Joan Blázquez (Maquetación) Editado por: Publicaciones Periódicas y de Artes Gráficas. S.A.L. e Depósito legal: B. ]()]() ~ 1958 DI \RIO DI,: B.\IH'EI.O'\.-\ - Sábado,JU de iulio dc 19113 9

Upload: others

Post on 26-Sep-2020

1 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Edifici del Institut de Cultura Hlspantca de Madrid. Als ...511 La imatge -que tan! les instancies oficials coni lagéncia de not'cirs esta al estan a 1, -, , .- . níversítat utonoma

511La imatge -que tan! les instancies oficials coni lagéncia de not 'cirs esta al estan a

1, -, , . - . níversítat utonoma deexterior n?argina voluntáriament la realitat de les nacions 43·~ '61~a

Edifici del Institut de Cultura Hlspantca de Madrid.

Als «llanuts» se'ls esquilaEN els articles ~ precedents, d'una manera

directa o indirecta, hem procurat de posar en.-relleu lactitud negativa i adhuc de refús que

adopten els mitjans informatius de l'Argentina, engeneral, envers el fet catalá, De bona o de mala fe,per ignorancia o amb coneixement de causa, el casés que sempre ens tiren a matar.' Així que poden,qualifiquen d'espanyoles les-persones més rellevantsde la nostra cultura o parlen del dialecto caudón perreferir-se a la riostra Ilengua.

No fa gaire, quan cornentavem aquest fet a undestacat prelat de casa nostra, ens manifestava que,en aquests casosv allo que hem de fer és recorrer al'arnbaixada espanyola, exigint la seva intervencióen defensa de la nostrallengua i de 'la nostra cultura,per tal com, segons l'actual Constitució de l'Estatespanyol, els ambaixadors són els repr.es-entants ofi-cials deis governs autónorns a l'exterior i, dones, te-nen lobligació de fer respectar alló que l'Estat hareconegut e,n la !letra de la carta constitucional.

No cal dir que les seves paraules les acolliremamb un marcat escepticisme. Siguin blancs o siguinnegres, els governants espanyols sempre porten I'ai-gua cap al seu molí, i els organismes i rep-resentantsoficials de l'Estat no fan més que seguir el correntdaquesta aigua.

Per si podia quedar-nos algun dubte sobre el par-ticular, la denúncia que acaba de fer Xavier Ribalta,en tornar d'una tournée per Nordarnerica, no ha fetmés que esborrar-lo, aquest dubte, i ratificar el nos-tre convenciment. En efecte: Ribalta acusava l'a-gencia Efe d'un possible boicot informatiu, tot pre-sentant les fotocopies deis teletips retransmesos perl'agencia de notícies oficial de l' Estat· espanyol, elsquals .no foren divulgats a casa nostra. Ell temiaque, més que no pas a ell mateix, el boicot informa-

'Redacción, p.ublicidad'. Administración Y Talleres

Consell de Cent, 224-2211- Tel. 323 16-"" BARCEU)NA-li

tiu iingués com objecte el país. Per acabar-he d'a-dobar, un rnernbre de l'arnbaixada espanyola aWashington hauria comentat fa poc -segons dei aRibalta- que ,est'ava cansar deis catalans que volendifondre la seva cultura a costa del contribuent es-panvol, Justa la fusta! Observe m que amb aquestcomentari el funcionari feia separatisme, car ambles sevesparaules venia a dir que els contribuentsc-atalans no són espanyols. Particularment, ja ens va,bé aixó: que' per fi siguin ells mateixos que ho di-guin, que, se'n convencin, Ah, pero, aleshores, queens deixin administrar a nosaltres, als nostres go-verns autonornics, la totalitat de la recapta fiscal alsPaises Catala ns: que ens deixin tenir les nostres pro-pies ambaixades i la nostra propia agencia de notí-cies ... en Un rnot: Que ens deixin tranquils, que jaens ho rnanegarern nosaltres aixó de difondre lanostra cultura a l'exterior. . .

Pero, ca! Corn podrien renunciar tan olímpica-ment a la picossada de diners que aporten els contri-bucnts catalans a l'Estat espanyol i que rnai no re-tornen integranient als -Paisos Catalans?

En realitat, sorn nosaltres, els catalans tots, -elsqui haurern de dir que ja n'estern farts que amb els 'diners del contrib uent catalá sigui n financades lescarnpanyes de difusió de la cultura espanvola (sen seque el terrne corn prengui les. nacions periferiques del'Estat espanyol), corn ho fan a través de l'lnstitutoEspañol de Cooperación Iberoamericana, el qual,segons I'actual director Luís Y áñez, per a 1983disposar de dos mil m il l io n s de' pessetes(2.000.000,000,'-) que serviran, sense cap dubte(car ja hern pogut comencar a detectar-ne els efec-tes), per a prosseguir la carnpanya de recuperacióimperial de l'Arnerica L1atina fins afer realitat el .sornni ·daurat del senyor Julián Marías: Convertir

Madrid en Pla:a de Hispanoamérica. Bé, nosaltresno sabem si aquest sornni es materialitzara mai, pe-ro del que ri'estem segurs és que els diners seran des- .pesos i que adh uc és possible que dos o tres, i si lescoses van bé, quatre o cinc, d'aquests milions, ser-veixin per pagar el viatge a Catalunya de qualquepresident botifler d'algur. casal o centre catala de ladiáspora, per conducte de l'Instituto Catalán deCooperación' Iberoamericana, o Institut Catala deCooperació Ibero-americana (com s'escau de'consignar-ho, perqué per alguna cosa sorn bilingües,oi"), per tal de celebrar una nova trobada harmonit-zadora i, per tant, espanvolit zadora, dins el marc deles provincias catalanas. O bé per promoure algunamena d'integració de les col.lectivitats catalanes. darreu del m'ón amb les col.lectivitats espanybles,com ja sembla que és un fet a SuelTOS Aires on, se-gons que Ilegim al diari La Nación (de l' 11 de juliolde 1983), Diversas entidades españolas han consti-luido 1II1 consejo jirovisional, con el objeto de pro-1/1O'I'erla nnegracion cultural de todas las colectivi-dudes peninsulares por medio del deporte. La inicia-

. tiva se concreto en el curso de una reunión efectua-da en e} Casal de Cataluña, en la que participarondirigentes d~' la colectividad v e! director de la Casa '"de Esputia . sctior José A ngel Fernánde: Iglesias ( ... ). «Quins arguments ernpraran ar~ les autoritats delCasal de Catalunya de Buenos Aires per justificaraquesta defecció botinera -una altra . rnés, ailas'~, que mereix el repudi de tots els catalans desoca-reí?

¡' bé: Mentre siguem llanuts. rúnica cosa que po-dern esperar és que ens esquilin.

Jordi ArbonésObra Cult ural COla/al/o

, de Buenos .--1 ircs

Director: .::>antiago Vilanova e Redactores-jetes: Alfons Ribera (Economía-Estado-Internacional)J aume Reixac (BarcelonajCatalunya) e Jefes de sección: e Eduardo Pons Prades (España)Lidia Vilalta (Internacional) e Dolors Palau (Letras) e Ruiz de Villalobos (Espectáculos)Josep Iglésias del Marquet (Arte) e Jordi Camf (Fotografía) e Joan Blázquez (Maquetación)

Editado por: Publicaciones Periódicas y de Artes Gráficas. S.A.L. e Depósito legal: B. ]()]() ~ 1958

DI \RIO DI,: B.\IH'EI.O'\.-\ - Sábado,JUde iulio dc 19113 9