edició juliol 2014 - caixabank · de lleida 2010 caixa girona 1930 caixa rural de la federació...

64
Guia de l’Accionista EDICIó JULIOL 2014

Upload: others

Post on 20-Oct-2019

0 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

Guia de l’AccionistaEdició juliol 2014

Page 2: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera
Page 3: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

Guia de l’Accionista

Page 4: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

part 1

Sobre CaixaBank

32

6

1 Qui som?a/ Missió, visió i valorsb/ Història de la companyiac/ Pla estratègicd/ Model de negoci · Negoci bancari · Negoci assegurador · Negoci bancari internacional · Participacions industrials

2 Compromís social

3 CaixaBank en xifres

4 Estructura accionarial

5 Govern corporatiu

1 Relació amb accionistesMàxima transparència entre CaixaBank i l’accionariat

CaixaBank, amb els accionistes

Conegui’ns

Page 5: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

part 2

Què és ser accionista

40 Informació d’interès per a l’accionista

1 Òrgans de governa / La Junta General d’Accionistesb / El Consell d’Administració

2 Ser accionista

3 Principals operacions

4 Fiscalitat de les accions

Page 6: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

part 1 / Sobre CaixaBank

Page 7: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

Conegui’ns

Page 8: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

8 caixabank / Conegui’ns

CaixaBank recull una tradició bancària i financera que arrenca l’any 1904, amb la fundació de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears, ”la Caixa”. ”la Caixa” va traspassar a CaixaBank el negoci financer al juny del 2011 i, posteriorment, al juny del 2014, ”la Caixa” es va transformar en la Fundación Bancaria Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, ”la Caixa”, en compliment de la Llei de caixes d’estalvis i fundacions bancàries del 27 de desembre de 2013.

CaixaBank és el grup financer líder en el mercat espanyol, tant en el sector bancari com en l’assegurador,

amb vocació internacional, que desenvolupa una estratègia de diversificació en participacions de bancs internacionals i empreses del sector de serveis.

Treballa per oferir el millor i més complet servei financer al màxim nombre de clients, i fomentar l’estalvi i la inversió.

Així mateix, fa una ferma aportació a la societat per a la cobertura, flexible i adaptada, de les necessitats financeres i socials bàsiques, així com la generació de valor per als accionistes, clients i empleats.

caixaBank és líder en la majoria dels

segments de banca detallista en el

mercat espanyol

Qui som?Presentació

1

CaixaBank és un grup financer integrat amb negoci bancari, activitat asseguradora i inversions en bancs internacionals, així com participació en companyies líders del sector de serveis.

Page 9: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

guia de l’aCCionista 9

PrinciPals magnituds de caixaBank Any 2013

Quota de penetració de clients:27% de particulars31% d’empreses.

13,6 milions de clients, primera entitat en banca de particulars.

‘Bank of the Year in Spain’ 2013 segons The Banker i ‘Best Bank in Spain’ 2013 i ‘Best Retail Bank for Technology Innovation’ 2013 i 2014, segons la revista Euromoney.

Model de negoci basat en la banca de particulars i en l’especialització de banca personal, banca privada, banca de pimes, banca d’empreses i banca corporativa.

LídErS En EL mErCAT ESPAnyoL

Líders en banca on-line i mòbil i en banca electrònica.

Banc més innovador del món el 2013, segons el BAI.

Un equip de 31.984 persones, 5.730 oficines i 9.597 caixers.

InnoVAdorS, PròxImS AL TErrITorI I AmB grAn CAPACITAT ComErCIAL

Liquiditat de 60.762 M€ (110% Ltd).

Core capital (BIS III FL) de l’11,7%.

rEFErEnT En LIQuIdITAT I SoLVènCIA

AmB grAn CAPACITAT dE gEnErAr rESuLTATS

Marge brut: 6.632 m€.

Marge d’interessos: 3.955 M€ (+2,1%).

Estricte control de la despesa.

ComPromESoS I SoSTEnIBLES

Entitat del Grup ”la Caixa”, l’obra Social del qual té un pressupost de 500 m€.

Amb un banc social especialitzat en microcrèdits, microBank.

Page 10: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

10 caixabank / Conegui’ns

CaixaBank assumeix la missió i els valors del Grup ”la Caixa”:

1.a Missió, visió i valors

Dur a terme una decidida aportació a la societat per a la cobertura, flexible i adaptada, de les necessitats financeres i socials bàsiques.

Ser el grup financer líder en el mercat espanyol

amb vocació internacional, orientat a la generació de

valor per als accionistes, els clients, els empleats i la societat en el seu conjunt.

VISIó

Fomentar l’estalvi i la inversió mitjançant l’oferta del millor servei financer i més complet al màxim nombre de clients.

mISSIó

missió valors

visió

Page 11: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

guia de l’aCCionista 11

La gestió de l’entitat emana d’aquests valors, i es fonamenta en els principis de transparència i bones pràctiques que presideixen el bon govern corporatiu, garantint un sistema de gestió eficient i sostenible des del punt de vista econòmic, ambiental i social.

Aquest model de gestió té com a guia la definició de responsabilitat social corporativa que va fer la Comissió Europea, en què les empreses són responsables del seu impacte en la societat. Segons aquesta definició, les empreses han de tenir un procés d’integració dels aspectes socials, mediambientals, ètics i humans en les seves operacions de negoci i en la seva estratègia, en estreta col·laboració amb els seus grups d’interès i amb els objectius de:

•Maximitzarlacreaciódevalorcompartit.

• Identificar,prevenirimitigarels possibles impactes adversos.

CaixaBank desenvolupa la seva estratègia en línia amb els tres valors corporatius del grup, els quals són la guia per a l’actuació present i futura de l’entitat:

•Lideratge: compromís, integritat, professionalitat i treball en equip.

•Confiança:dels clients i de la societat partint d’una gestió que dóna prioritat a la solvència i a un servei i una atenció de màxima qualitat.

•Compromíssocial:objectiu últim de l’activitat.

VALorS

Page 12: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

12 caixabank / Conegui’ns

De la diversificació del negoci empresa els anys 80, a la creació de CaixaBank i la transformació de ”la Caixa” en la Fundación Bancaria Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, ”la Caixa”.

1.b Història de la companyia

A mITjAn ELS AnyS 80

”la Caixa” cerca noves oportunitats per rendibilitzar els seus recursos i diversificar la seva font d’ingressos.

amb aquest objectiu, l’entitat inicia el seu pla inversor en grans companyies de serveis i infraestructures líders en el seu sector, i es converteix en accionista de referència de Repsol, gas natural, aigües de Barcelona, telefónica o abertis, entre altres empreses.

així mateix, i per sa-tisfer les demandes financeres i de servei de famílies, empreses i institucions, ”la Caixa” complementa el ne-goci amb una oferta especialitzada centrada en establiments de crèdit, companyies d’assegurances i gesto-res de fons d’inversió.

juLIoL

”la Caixa” aporta gairebé la totalitat de les seves participacions empresarials a Caixa Holding, sau, per gestionar amb una única estratègia la seva ja rellevant cartera de filials i participades.

7 dE juny

l’assemblea general ordinària de ”la Caixa” aprova formalment la sortida a borsa de Criteria CaixaCorp, que va te-nir lloc el 10 d’octubre del mateix any.

durAnT AQuESTS AnyS

Criteria CaixaCorp actua com a grup inversor amb participacions en els sectors bancaris, financer i de serveis.

així mateix, també està present, a través de les seves participades, en sectors estratègics com són el sector energètic, les telecomunicacions, les infraestructures i els serveis.

1980-90 2008-102000 2007

Page 13: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

guia de l’aCCionista 13

CrEACIó dE CAIxABAnk

els consells d’administració de ”la Caixa” i de Criteria CaixaCorp acorden la reorganització del grup ”la Caixa”, en virtut de la qual ”la Caixa”, tal com preveu la nova llei de caixes d’estalvis (loRCa), exercirà l’activitat bancària de manera indirecta a través d’un banc cotitzat, CaixaBank. amb aquesta reorganització, ”la Caixa” va traspassar el seu negoci bancari a Criteria CaixaCorp (que va passar a ser un grup bancari anomenat CaixaBank) i aquesta va traspassar a ”la Caixa” una part de les seves participacions industrials, així com accions de nova emissió per un import total de 2.044 milions d’euros.

InTEgrACIó dE BAnCA CíVICA En CAIxABAnk

la Junta general extraordinària de CaixaBank, celebrada el dia 26 de juny, aprova la fusió per absorció de Banca Cívica i CaixaBank.

aquesta operació conforma l’entitat líder del mercat espanyol amb més de 13 milions de clients i uns actius de 357.000 milions d’euros, dels quals 231.000 milions són crèdits. els recursos totals de clients s’eleven fins als 305.000 milions, dels quals 179.000 són dipòsits.

ProjECTE dE FuSIó PEr ABSorCIó dE BAnC dE VALènCIA

la Junta general extraordinària de Banc de València, celebrada el dia 12 de juny, aprova la fusió per absorció de Banc de València per part de CaixaBank.

la fusió es proposa amb l’objectiu de generar les sinergies i economies d’escala apropiades per assolir una rendibilitat del negoci adequada.

TrAnSFormACIó En FundACIó BAnCÀrIA

el juny del 2014, ”la Caixa” es transforma en la Fundación Bancaria Caixa d’estalvis i Pensions de Barcelona, ”la Caixa”, en compliment de la llei de caixes d’estalvis i fundacions bancàries del 27 de desembre de 2013. en el marc de la transformació també s’acorda, d’una banda, la dissolució i liquidació de la Fundació ”la Caixa”, que traspassa l’activitat a la Fundació Bancària i, de l’altra, el traspàs en favor de Criteria CaixaHolding –íntegrament participada per ”la Caixa”– de la participació de ”la Caixa” a CaixaBank, de manera que la Fundación Bancaria ”la Caixa” passarà a ostentar la participació a CaixaBank a través de Criteria.

2011 2012 2013 2014

1915

Caixa d’estalvis de l’empordà

1990

Caixa d’estalvis i Mont de Pietat de Barcelona

1979

Caixa d’estalvis i Mont de Pietat de lleida

2010

Caixa girona

1930

Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa

1996

Banc granada-Jerez

1987

Caixa Rural de talavera

2012

Banca Cívica

2013

Banc de València

Al llarg de la seva història, ”la Caixa” ha sumat al seu projecte altres entitats amb qui compartia els mateixos valors i la mateixa vocació de lideratge i de servei a la societat.

Page 14: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

14 caixabank / Conegui’ns

1.c Pla estratègic

LínIES ESTrATègIQuES: mIrAnT CAP AL FuTur

1

2

3

Servir el client amb el màxim nivell de qualitat

Actuar sota els millors principis ètics i de bon govern

Mantenir el lideratge de la banca detallista a Espanya

En un entorn complex, en el marc de la reestructuració del sistema financer espanyol i sota una forta pressió competitiva, l’entitat fa un gran esforç en sanejaments, tot mantenint una solvència i liquiditat elevades.

En compliment de la Llei 26/2013 de caixes d’estalvis i funcions bancàries, ”la Caixa” ha concretat el juny del 2014 la conversió en fundació bancària.

CaixaBank manté els seus reptes principals, que són la seva raó de ser:

•Satisferlesexpectativesdelsclients.

•Serrendiblesperalsaccionistes.

•Impulsarlamotivacióieldesenvolupament professional de l’equip.

•Estarapropdelasocietatielsseus

problemes.

Així mateix, focalitzarà els seus esforços a prioritzar la qualitat de servei i la reputació de l’entitat, tot mantenint el lideratge comercial, amb un creixement orgànic rendible.

Page 15: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

guia de l’aCCionista 15

4

5

6

7

8

9

Desenvolupar el lideratge directiu

Ser líders en innovació

Avançar en la internacionalització

Diversificar el negoci amb suport a les empreses

Prevaler la fortalesa financera

Millorar la rendibilitat ajustada al riscMantenir el lideratge de la

banca detallista a Espanya

Page 16: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

16 caixabank / Conegui’ns

Aquest model inclou tant el negoci bancari com l’assegurador, a més de l’internacional. d’altra banda, i amb l’objectiu de diversificar els ingressos del grup, CaixaBank disposa de participacions a repsol i Telefónica.

CaixaBank ofereix un servei financer de banca universal, basat en un servei personalitzat, de qualitat, adaptat a les necessitats del màxim nombre de persones i amb un marcat accent en la innovació.

1.d Model de negoci

Page 17: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

guia de l’aCCionista 17

negoci Bancariun modEL dE BAnCA unIVErSAL

CaixaBank ofereix propostes de valor especialitzades per a particulars i empreses a través de sis negocis principals: banca de particulars, banca personal i banca privada, per als clients individuals, i banca de pimes, banca d’empreses i banca corporativa, per a les empreses en funció de les seves característiques i necessitats.

Cadascuna d’aquestes propostes compta amb professionals que han rebut formació especialitzada i posen a la disposició del públic un catàleg de solucions financeres adaptat a les seves necessitats. Així mateix, es disposa d’una xarxa d’oficines diferenciades per a aquells negocis l’especificitat dels quals així ho requereix.

la gran capil·laritat de la xarxa permet un

servei d’assessorament personalitzat i de qualitat

modEL dE nEgoCI ESPECIALITzAT(rangs en milions d’euros)

Total13,6 milions de clients

ParticularsRang d’actius gestionats

banca de pimes1

banca personal0,1

9

banca d’empresesbanca privada

0,5

200

Grans patrimonis

10

EmpresesRang de facturació

banca de particularsPilar fonamental

banca corporativa

Page 18: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

18 caixabank / Conegui’ns

SErVEIS FInAnCErS ESPECIALITzATS

InVErCAIxA gESTIónÉs la societat gestora d’institucions d’inversió col·lectiva (IIC) del grup i gestiona una àmplia gamma de productes: fons d’inversió, SICAV i carteres.

FInConSumofereix productes de finançament al consum principalment a través del canal punt de venda (distribuïdors de béns i serveis i concessionaris d’automòbil).

CAIxArEnTIngL’activitat de Caixarenting és la concessió d’operacions de rènting de béns d’equip, que desenvolupa a través de la xarxa d’ofi-cines de CaixaBank.

CAIxA CAPITAL rISCÉs la societat gestora de fons de capital risc. Inverteix en empreses innovadores amb un alt potencial de creixement.

CAIxA EmPrEnEdor xxIÉs la societat responsable de les accions i iniciatives adreçades a promoure l’empre-nedoria, la creació d’empreses i la innova-ció a Espanya.

mICroBAnkEstà especialitzat en la concessió de mi-crocrèdits i altres productes financers amb l’objectiu de fomentar l’activitat productiva i la creació d’ocupació, el desenvolupament personal i familiar i la promoció de la inclu-sió financera.

SoCIETATS dE SuPorTFormen part de CaixaBank un conjunt de filials que tenen com a objectiu fonamental la prestació de serveis de suport a l’entitat.

Activitat

100%BUILDING-CENTER

serveis immobiliaris

49%ServihabitatGestióImmobiliària

serveis immobiliaris

100%CaixaCard, SA

targetes bancàries

100% CaixaBank Electronic Money EDE, SL (Money to Pay)

targetes de prepagament

100% Comercia Global Payments, Entitat de Pagament, SL

gestió de mitjans de pagament per a comerços

100% E-LA CAIXA

gestió multicanal

100% GDS-CUSA

gestió de morositat

100%SILK APLICACIONES

suport tecnològic en software

100%SILC IMMOBLES

Promoció i lloguer de CPd

100% SUMASA

obres i manteniment

100%PROMOCAIXA

Màrqueting

Page 19: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

guia de l’aCCionista 19

negoci asseguradorVIdACAIxA, EL nEgoCI ASSEgurAdor dE CAIxABAnk

CaixaBank està present en el negoci assegurador a través de VidaCaixa i les seves empreses participades AgenCaixa (99%) i SegurCaixa Adeslas (49,9%), que ofereixen una extensa gamma de productes que s’adapten a les necessitats dels clients.

VidaCaixa és l’entitat capdavantera en el negoci de previsió social complemen-tària a Espanya, amb més de 3 milions de clients. La companyia ofereix un ampli catàleg de productes d’assegurament i de previsió social, i centra el seu negoci en els rams de vida-risc, vida-estalvi i plans de pensions. VidaCaixa dirigeix la seva activitat a tot tipus de clients: par-ticulars, pimes i autònoms, grans em-preses i institucions, així com als clients de banca personal i banca privada de CaixaBank. L’estratègia de distribució de VidaCaixa és bancasseguradora en els productes individuals. Així mateix, per al negoci d’empreses, hi ha una estratègia de multicanalitat amb forta presència dels brokers i els consultors de VidaCaixa Previsió Social.

AgenCaixa és l’empresa que integra els gestors comercials, que desenvolupen la seva activitat en una xarxa d’oficines pròpies, assessoren els clients i comercialitzen els productes i serveis per al segment de treballadors autònoms, microempreses i pimes.

SegurCaixa Adeslas és la companyia d’assegurances de no vida participada per mutua madrileña i CaixaBank. La companyia és capdavantera en asse-gurances de salut, a través de la marca comercial Adeslas, i ofereix una àmplia gamma de productes (salut, multirisc, automòbil, responsabilitat civil, accidents i d’altres) per als segments de particu-lars, pimes, autònoms, grans empreses i clients de banca personal i banca privada de CaixaBank, a través de diferents ca-nals de venda: canals asseguradors, ca-nals bancassegurances (majoritàriament a través de les oficines de CaixaBank), mediadors i consultors, i canals directes (telèfon i internet).

(1) Hi ha un 0,08% d’accionistes minoritaris

100%

99% 49,9%1

Page 20: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

20 caixabank / Conegui’ns

MÈxicMarroc

Espanya

polònia

Turquia

angola

porTugal

EMiraTs Àrabs

rEgnE uniT

França Europa cEnTral

i dE l’EsT

EgipTE

xilE

alEManya

iTÀlia

NEGoCI BANCARI INTERNACIoNALnoVES oPorTunITATS

un dels reptes estratègics de l’entitat, tal com recull el pla estratègic del grup, és el creixement internacional.

Aquest repte atén un doble objectiu:1 / oferir a accionistes, empleats i inversors un accés preferent a noves

oportunitats en regions amb elevat creixement i un perfil de risc equilibrat.

2 / Acompanyar els clients amb interessos i relacions comercials fora d’Espanya i donar-los suport especialitzat. Tot això, amb la vocació

PrESènCIA InTErnACIonAL dE CAIxABAnk

SuCurSalS internaCionalS

ofereixen assessorament, finançament i serveis bancaris a empreses espanyoles amb activitat al país. igualment ofereixen serveis i finançament a empreses locals amb relació comercial amb espanya o a països amb sucursal.

ofiCineS de repreSentaCió

el principal objectiu és millorar els canals de comunicació amb les institucions financeres locals i donar suport a les activitats dels clients de CaixaBank al país. també ofereixen assessorament a empreses espanyoles que vulguin desenvolupar el seu negoci a l’exterior i les acompanyen.

colòMbia

Page 21: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

guia de l’aCCionista 21

xina

Hong Kong / xina

índia

singapur

PARTICIPACIoNS INDUSTRIALSrEPSoL I TELEFónICA

CaixaBank disposa de participacions accionarials a repsol i Telefónica, dues de les empreses espanyoles més importants per capitalització borsària i beneficis. Ambdues companyies són líders en els seus sectors, amb un alt nivell d’internacionalització, capacitat de creixement, generació de valor i una atractiva política de retribució a l’accionista, i contribueixen a la diversificació dels ingressos de CaixaBank. d’altra banda, ambdues es distingeixen pel seu compromís responsable i sostenible, reconegut per la seva cotització en els principals índexs borsaris sostenibles.

d’exportar el model de negoci i de contribució social que inspira tot el grup ”la Caixa”.

Per poder assolir aquest doble objectiu, CaixaBank té diverses formes d’implantació a l’estranger, que varien en funció del país.

partiCipaCionS BanCàrieS

•BancoBPI(Portugal)•GrupoFinancieroInbursa(Mèxic)•BankofEastAsia(Xina)•ErsteGroupBank(EuropaCentralidel’Est)•Boursorama(bancaon-line a França, Regne unit, espanya

i alemanya)

Page 22: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

22 caixabank / Conegui’ns

Compromís social2una entitat compromesa

Page 23: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

guia de l’aCCionista 23

CaixaBank aposta per un exercici del negoci bancari basat en els valors de lideratge, confiança i compromís social. En aquesta línia, resulta fonamental la seva contribució a l’obra Social del grup ”la Caixa”, amb la qual col·labora també en la difusió i aplicació dels seus programes. En aquest sentit, l’entitat continuarà fomentant la participació d’empleats, clients i accionistes que, a tall d’exemple, ha permès el 2013, entre altres fites, la generació de 14.638 llocs de treball a través del programa Incorpora d’integració laboral de persones en risc d’exclusió.

Satisfer les necessitats de la societat és el principal objectiu de l’obra Social ”la Caixa”, amb un pressupost de 500 milions per al 2014, per setè any consecutiu. Aquest dividend social es fa més rellevant en un entorn econòmic desfavorable, amb necessitats socials creixents i on les ajudes públiques i privades han disminuït.

67.771 llocs de treball aconseguits a través del

programa incorpora des del 2006

El compromís social és, juntament amb el lideratge i la confiança, un dels valors corporatius de CaixaBank. L’entitat ha continuat col·laborant amb l’Obra Social ”la Caixa” amb l’objectiu de fomentar la inserció laboral de persones en risc d’exclusió social, impulsar la vacunació de nens en països desfavorits i promoure el programa de voluntariat corporatiu.

Page 24: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

24 caixabank / Conegui’ns

CaixaBank va obtenir l’any 2013 un benefici atribuït de 503 milions d’euros i va destinar 7.501 milions a sanejaments. L’entitat va consolidar el lideratge en el mercat espanyol, alhora que va reforçar elements clau del balanç com la liquiditat i la solvència.

CaixaBank en xifresResultats del 2013

3

magnituds principals de CaixaBank l’any 2013:

•CaixaBank va obtenir un benefici atribuït de 503 milions i va elevar la solvència fins al 12,9% de core capital Basilea II (11,7% Basilea III).

•Sòlida generació de resultats: en un entorn complex, l’entitat va aconseguir un marge brut de 6.632 milions a causa de l’evolució positiva del marge d’interessos (+2,1%), les comissions (+3,5%) i els resultats d’operacions financeres (+48,9%).

•CaixaBank va consolidar el lideratge en el mercat espanyol després de completar les integracions de Banca Cívica i Banc de València, amb 13,6 milions de clients. 27 de cada 100 espanyols bancaritzats són clients de CaixaBank.

•Excel·lent nivell de liquiditat de 60.762 milions. L’activitat emissora de CaixaBank l’any 2013 va tenir molt bona acceptació per part dels inversors internacionals, amb emissions per un total de 5.344 milions.

•Gestió activa del risc de crèdit. La cobertura dels crèdits dubtosos va assolir el 61% i la ràtio de morositat es va situar en l’11,66%, per sota de la mitjana del sector (13,6% el desembre del 2013).

•El total de sanejaments i donacions va pujar a 7.501 milions d’euros, en línia amb les dotacions de l’exercici anterior.

Page 25: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

guia de l’aCCionista 25

3.955

6.632

2.685

503

Marge d’interessos

Marge brut

Marge d’explotació sense costos extraordinaris

Resultat atribuït al Grup

2013

+2,1

-1,6

-16,6

+118,9

Variació (%)

rESum dEL ComPTE dE rESuLTATS L’Any 2013 (En m€)

Forta capacitat de generar resultats reforç de la qualitat creditícia

Augment de la solidesa

EVoLuCIó dEL CORE CAPITAL BASILEA 2.5

12,9%

des. 12 des. 13

11,0%

nIVELL dE LIQuIdITAT (En mILIonS dE €)

nivell de liquiditat elevat

60.762

des. 12 des. 13

53.092 més informació, disponible a

www.CaixaBank.com

61%

511milions d’euros

15.478milions d’euros

rÀTIo dE CoBErTurA

rEduCCIó dEL SALdo duBTóS (L’ÚLTIm SEmESTrE)

ToTAL dE CrèdIT ProVISIonS

Page 26: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

26 caixabank / Conegui’ns

remuneració a l’accionistaPAgAmEnTS TrImESTrALS

El Programa dividend/Acció CaixaBank permet als accionistes escollir* entre les tres opcions següents:•Rebrelesaccionsemesesen

l’ampliació de capital alliberada.•Rebreefectiuperlavendaenel

mercat dels drets d’assignació gratuïta.

•Rebreefectiucomaconseqüènciadelavenda a CaixaBank dels drets assignats al preu prefixat per l’entitat.

Els accionistes poden combinar, si volen, qualsevol d’aquestes tres opcions.

La política de remuneració als accionistes manté pagaments trimestrals.

CaixaBank té la intenció de recuperar de manera progressiva la remuneració en efectiu a partir del 2015.

*els pagaments descrits, així com la possible aplicació en cada cas del programa dividend/acció CaixaBank, estan subjectes a les aprovacions

formals corresponents.

Page 27: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

guia de l’aCCionista 27

ProgrAmA dIVIdEnd/ACCIó CAIxABAnk

Rebre accions d’una ampliació

de capital alliberada

SENSE RETENCIó FISCAL

AC

CIo

NS

aopció per defecte

Rebre efectiu de la venda en el mercat dels drets

d’assignació gratuïta assignada

a l’ampliació

Rebre efectiu de la venda dels drets

d’assignació gratuïta a CaixaBank al preu fixat en l’ampliació

b

c

Per exercir qualsevol

d’aquestes dues opcions,

contacti amb la seva entitat

dipositària

SENSE RETENCIó FISCAL

AMB RETENCIó FISCAL

EFEC

TIU

PER

LA

VEN

DA

DEL

S D

RET

S

Page 28: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

28 caixabank / Conegui’ns

Estructura accionarialGrup ”la caixa”

4

gruP ”LA CAIxA”

Amb data 30 de juny de 2014, CaixaBank mantenia un capital social de 5.448.016.112 accions.

L’accionista de control de CaixaBank és, des del juny del 2014, la Fundación Bancaria Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, ”la Caixa”, a través de Criteria CaixaHolding, la participació final de la qual serà del 56% del capital social, inclòs el bescanvi dels bons emesos per ”la Caixa”.

(1) inclòs el bescanvi dels bons emesos per ”la Caixa”

100%

56%1

Participacions industrials

Banca minorista i assegurances

Banca internacional

Cartera industrial

actius immobiliaris

(Cotitzada)

(no cotitzada)

Page 29: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

guia de l’aCCionista 29

estructura de la Base accionarialEL 31 dE dESEmBrE dE 2013

CaixaBank tenia, el 31 de desembre de 2013, un accionista de referència, Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, ”la Caixa”, la participació del qual pujava al 64,37% del capital social.

Actualment, segons allò que preveu la Llei 26/2013, ”la Caixa” ha esdevingut una fundació bancària i tindrà una participació final del 56% del capital social de CaixaBank (inclòs el bescanvi dels bons emesos per ”la Caixa”) a través de Criteria CaixaHolding.

El free float, o capital circulant (entès com el percentatge de capital social que no està en mans de l’accionista majoritari ni dels membres del Consell d’Administració), es reparteix entre més de 735.000 accionistes.

Els accionistes particulars (inclosos els empleats) mantenien al voltant del 49% del capital flotant, mentre que el 51% estava en mans d’inversors institucionals.

institucional 51%

Particulars i empleats 49%

estats units 33%

gran Bretanya i irlanda 26%

espanya 22%

Resta d’europa 14%

Resta del món 5%

”la Caixa” i membres del Consell d’administració 66,4%

Free float 33,6%

Page 30: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

30 caixabank / Conegui’ns

Govern corporatiuÒrgans de decisió de caixaBank

5

ConSELL d’AdmInISTrACIó: El Consell d’Administració és l’òrgan de representació de l’entitat i, excepte en les matèries reservades a la junta general, és el màxim òrgan de decisió de CaixaBank.

isidre fainé CasasPresident

antoni Massanell lavillaVicepresident

Gonzalo Gortázar rotaeche conseller delegat

alejandro García-Bragado dalmauSecretari del consell

óscar Calderón de oyaSecretari general Vicesecretari general del consell

adolfo feijóo reyVicesecretari segon

Juan franco pueyo1

Maria dolors llobet Maria

María amparo Moraleda Martínez

John Shepard reed

eva aurín pardo

Javier ibarz alegría

Salvador Gabarró Serra

alain Minc

Guillermo Sierra Molina2

antonio Sáinz de Vicuña y Barroso

M. teresa Bassons Boncompte

david K. p. li

leopoldo rodés Castañé

Juan-José lópez Burniol

Xavier Vives torrents

Juan rosell lastortras

1. En representació de Fundación Caja navarra

2. En representació de Fundación de Carácter Especial monte San FernandoCajasol

Page 31: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

guia de l’aCCionista 31

ComITè dE dIrECCIó:

El Comitè de direcció es reuneix setmanalment per prendre acords relatius al desenvolupament del pla operatiu anual i a la vida organitzativa. Aprova els canvis estructurals, els nomenaments, les línies de despesa i les estratègies de negoci. En definitiva, tots els temes que, per la seva rellevància, algun dels seus membres eleva al Comitè.

El paper del Consell és representar els accionistes i servir els interessos de CaixaBank mitjançant l’aprovació de la seva estratègia i l’organització per posar-la en pràctica, així com la supervisió de l’Alta direcció perquè compleixi els objectius marcats, sempre vetllant per l’interès social.Per això, s’encarrega de supervisar el funcionament de l’empresa i de crear valor de manera sostenible per als accionistes, de conformitat amb els deures i les obligacions imposades a la junta per la llei i els estatuts de CaixaBank i en el marc de la política de control i gestió del risc prudent i eficaç, que permeti ser avaluada. També li correspon vigilar que els accionistes estiguin informats del desenvolupament de la companyia i de les principals novetats que afecten la seva situació. Així mateix, el Consell vetlla perquè CaixaBank compleixi amb el seu compromís d’actuació ètica i de tracte igualitari als accionistes.

Page 32: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

part 1 / Sobre CaixaBank

Page 33: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

CaixaBank, amb els accionistes

Page 34: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

34 caixabank / aMB els aCCionistes

Relació amb Accionistesdiàleg i proximitat

1

Un dels compromisos assumits per CaixaBank és la creació de valor per als accionistes i assegurar la màxima transparència en la relació amb aquest col·lectiu.

La política de diàleg permanent que CaixaBank manté amb els accionistes ha merescut la concessió dels premis a l’«Entitat que millor informació ofereix als accionistes i al mercat», de la Cambra de Comerç de Barcelona, els anys 2012 i

2014, i a la «millor iniciativa d’acostament a l’accionista», del Fòrum de Bon govern i Accionariat, l’any 2013. Aquest últim guardó reconeix i premia la guia de l’Accionista CaixaBank i el Comitè Consultiu d’Accionistes de l’entitat.

Formació per a accionistes

revista Accionistes

Informes del Servei

d’Informació a l’Accionista

Perfil a Twitter per a l’accionista

Servei d’e-mails i SmS informatius

Avantatges per a

accionistes

Comitè Consultiu

d’Accionistes

Servei d’Atenció a l’Accionista

oficina d’Atenció a l’Accionista

Page 35: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

guia de l’aCCionista 35

CAnALS dE ComunICACIó BILATErAL AmB L’ACCIonISTA

oFICINA D’ATENCIó A L’ACCIoNISTA A BARCELoNA

Els accionistes poden concertar una cita amb els membres de l’equip de relació amb Accionistes a l’oficina habilitada a aquest efecte:Avinguda Diagonal, 621-629.

SERVEI D’ATENCIó A L’ACCIoNISTA

A través del telèfon i del correu electrònic, els accionistes poden traslladar els dubtes i les consultes que tinguin sobre l’entitat, resultats, cotització, dividends, etc.

durant el 2013 s’han dut a terme més de 5.000 interaccions.

Tel.: 902 11 05 82

CoMITè CoNSULTIU D’ACCIoNISTES DE CAIxABANk

El Comitè Consultiu és un instrument no vinculant que té com a objectiu contribuir a la comunicació i transparència entre CaixaBank i els accionistes. El Comitè està format per 17 membres amb un perfil representatiu de la base accionarial de CaixaBank. de forma anual es renova un terç dels seus membres, després de fer un procés de selecció rigorós a partir de les candidatures presentades pels accionistes.

oFICINA D’ATENCIó A L’ACCIoNISTA ITINERANT

Els accionistes poden concertar una cita amb l’equip de relació amb Accionistes coincidint amb la data en què es fan els cursos del programa Aula a tot el territori.

JUNTA GENERAL D’ACCIoNISTES (JGA)

Es tracta d’un acte que se celebra anualment i en què qualsevol accionista pot exercir els drets de vot, de rebre la informació exigida legalment i de fer ús del torn de preguntes. A la JGA del 2014 es va habilitar un espai per atendre els accionistes. A més, la junta es va retransmetre mitjançant webcast perquè els accionistes tinguessin la possibilitat de veure l’acte en directe.

Page 36: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

36 caixabank / aMB els aCCionistes

/ Informes sobre la companyia.

/ opinió dels analistes sobre CaixaBank.

/ Informació sobre la política de dividends i la Junta General d’Accionistes.

/ Gràficsdecotitzacionsamb la possibilitat de comparar amb índexs borsaris.

/ Informació sobre els avantatges per ser accionista.

/ Informació sobre presentacions i actes divulgatius sobre sortejos i concursos.

CaixaBank també ha mantingut el Servei d’informació a l’Accionista, que els permet subscriure’s a un nou servei per rebre a través del correu electrònic informació rellevant sobre l’entitat (informe diari de mercats i informes setmanals i mensuals sobre CaixaBank).

ESPAI dE L’ACCIonISTA

CaixaBank disposa d’un apartat específic dins del web www.CaixaBank.com amb la informació de més interès per als accionistes. Es tracta de l’Espai de l’Accionista, que inclou les seccions següents:

Page 37: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

guia de l’aCCionista 37

A més, i de manera proactiva, CaixaBank posa a la seva disposició altra informació d’interès a través de:

LA REVISTA ‘ACCIoNISTES CAIxABANk’

Publicació trimestral d’informació corporativa i d’interès per a l’accionista.

Els números del juny i el desembre s’envien impresos per correu postal als accionistes amb un mínim de 1.000 accions dipositades a CaixaBank.

PERFIL A TWITTER

@AccionistesCABk: perfil a Twitter a través del qual podrà tenir informació sobre la cotització diària, la remuneració a l’accionista, els resultats trimestrals i tots els assumptes d’interès per als accionistes.

CoRREU ELECTRÒNIC I SMS INFoRMATIUS

Sobre informació corporativa, remuneració a l’accionista, junta general d’Accionistes i altres temes d’interès. Per disposar-ne, cal que tingui les accions dipositades a CaixaBank i que ens faciliti les seves dades de contacte.

TELèFoNS MÒBILS, PDA I TAULETES

CaixaBank ha estat, així mateix, la primera empresa de l’IBEx 35 a oferir informació a través d’un portal per a telèfons mòbils, PDA i tauletes.

Aquest portal incorpora informació sobre la cotització, dates clau per a l’accionista, les últimes notícies publicades per la companyia, i també informació sobre tots els avantatges.

Page 38: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

38 caixabank / aMB els aCCionistes

Avantatges financers

/ Exempció de comissions en la compra, administració i custòdia d’accions de CaixaBank1

dipositades en aquesta entitat.

/ Targeta Accionista CaixaBank amb la quota de manteniment gratuïta2 i descomptes associats. Per demanar la targeta cal ser titular d’un mínim de 1.000 accions de CaixaBank.

/ Compte Inversió Accions CaixaBank gratuït i remunerat al 7,50% TAE,3 que permet fer-hi aportacions trimestrals de fins a 1.000 € i acumular-hi els dividends de les accions de CaixaBank amb la finalitat exclusiva d’adquirir més accions.

Formació i esdeveniments culturals

/ Cursos presencials sobre borsa, mercats financers i conjuntura econòmica a les ciutats espanyoles principals. Cal tenir un mínim de 1.000 accions de CaixaBank.

/ Esdeveniments culturals organitzats per l’obra Social ”la Caixa”.

ofertes exclusives i concursos

/ A la nostra pàgina web trobarà periòdicament ofertes exclusives amb descomptes en lleure i viatges. A més, tindrà la possibilitat de participar en concursos amb atractius premis.

Informació sobre la companyia i els mercats

/ Subscripció gratuïta a informes sobre l’evolució de l’acció, la companyia i els mercats, enviats per correu electrònic.

/ Informació a través d’SMS sobre els fets més rellevants de la companyia.

/ Revista Accionistes CaixaBank, publicació trimestral on trobarà informació d’interès.

Beneficiï’s de la condició d’accionista de CaixaBankCaixaBank posa a la seva disposició avantatges i ofertes interessants, pensats exclusivament per a vostè:

consulti les últimes novetats i la informació sobre els avantatges per a accionistes a www.caixaBank.com

1. Fullet de tarifes, disponible a les pàgines web de la CnmV (www.cnmv.es) i de ”la Caixa” (www.laCaixa.es). 2. Targeta exempta de quotes de manteniment, alta i renovació. 3. Liquidació trimestral d’interessos al 7,30% nominal anual. Aquest compte es comercialitza juntament amb el Pla d’Inversió en Accions CaixaBank, per la qual cosa l’onzè dia hàbil de cada trimestre se’n destina el saldo a comprar accions de CaixaBank. TAE calculada per a un compte obert el 17-7-2013 amb una aportació de 1.000 €/trimestre (màxim permès) efectuada l’endemà de cada compra d’accions.

Page 39: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

guia de l’aCCionista 39

Aula, formació per a Accionistes té l’objectiu de difondre coneixements financers, científics, artístics i socials a través de les iniciatives següents:

Formació interactiva on-line i presencial sobre mercats financers i conjuntura econòmica

CaixaBank ha estat la primera companyia de l’IBEx 35 a facilitar als accionistes formació borsària i financera bàsica, a través de cursos d’introducció al mercat de valors en diferents ciutats espanyoles i a través de diverses iniciatives de formació on-line.

A través de www.CaixaBank.com, a la secció específica del programa Aula trobarà tota la informació relativa a materials formatius i diferents iniciatives dutes a terme en l’àmbit formatiu.

/ Formació interactiva a internet: amb cursos d’iniciació a la borsa, manuals de consulta, fitxes temàtiques, enllaços d’interès, etc.

/ Cursos formatius presencials sobre mercats financers, conjuntura econòmica i fiscalitat a les ciutats espanyoles principals.

/ Cercle d’Accionistes CaixaBank: xerrades divulgatives sobre economia, art, acció social i ciència, amb ponents especialitzats de primer nivell.

Page 40: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

part 2 / Què és ser accionista

Page 41: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

Informació d’interès per a l’accionista

Font: Inversión & Finanzas

Page 42: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

42 quÈ ÉS SEr accioniSTa / inFoRMaCió d’inteRès

Què ÉS LA junTA gEnErAL d’ACCIonISTES?

És l’òrgan de la societat integrat per tots els accionistes. Es reuneix per deliberar i decidir sobre els assumptes de la seva competència, entre els quals destaquen:

•Valorarlagestiódelasocietat.

•Aprovarelscomptesdel’exercicianteriorila proposta d’aplicació del resultat (inclòs el repartiment de dividends).

•Aprovarl’augmentolareducciódelcapitalsocial.

•Aprovarlamodificaciódelsestatutssocials que regeixen el funcionament de la companyia.

•Aprovarl’emissiód’obligacionsoaltresvalors negociables.

•Nomenar,ratificarocessarelsmembresdelConsell d’Administració.

•Nomenarelsauditorsdecomptes.

•Autoritzarl’adquisiciód’accionspròpies(autocartera).

•Aprovarelsistemaderetribuciódelsconsellers i/o alts directius, quan consisteixi en el lliurament d’accions de la societat o estigui referenciat al seu valor.

•Aprovarlafusió,escissióotransformacióde la societat.

La junta general d’Accionistes pot ser ordinària o extraordinària.

PEr Què ÉS ImPorTAnT PArTICIPAr A LA junTA?

Com a propietaris de la companyia, als accionistes els correspon decidir sobre qüestions que, per la seva rellevància, han de ser debatudes i aprovades per la junta general d’Accionistes i sobre les quals ni tan sols el Consell d’Administració té poder de decisió. Per tant, és important revisar la documentació corresponent als temes que es tractaran a la junta i exercir de manera responsable el dret a vot.

moltes companyies cotitzades tenen accionistes de referència o de control que, pel seu percentatge de participació, són determinants en les decisions socials. Per bé que això limita la influència dels petits accionistes, sempre és aconsellable intervenir en la vida societària, ja que altrament s’estaria renunciant a un dels principals drets associats a la inversió en accions.

una opció interessant per als petits accionistes és la possibilitat d’associar-se per obtenir més pes a la junta.

Òrgans de governla junta General d’Accionistes

1

Page 43: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

guia de l’aCCionista 43

El consell d’Administració

Com ESTÀ ComPoST EL ConSELL d’AdmInISTrACIó?

El Consell d’Administració d’una societat cotitzada està integrat per diferents classes de consellers: els executius, els dominicals i els independents.

•Elsconsellersexecutiusexerceixenfuncions d’alta direcció o són empleats de la societat.

•Elsconsellersdominicalssóndesignats per la seva condició d’accionistes a proposta d’un accionista significatiu.

•Elsconsellersindependentsexerceixen les seves funcions sense estar condicionats per cap relació amb l’equip gestor ni amb els accionistes de referència de la societat. S’escullen en consideració a la seva capacitació professional, solvència i experiència.

•L’existènciadeconsellersindependents ha de ser valorada de manera positiva per l’accionista minoritari.

QuInES Són LES PrInCIPALS FunCIonS dEL ConSELL d’AdmInISTrACIó?

Correspon al Consell d’Administració la gestió, direcció, administració i representació de la societat. Això implica el desenvolupament de funcions com ara:

•Formularl’estratègiadelasocietat.

• Impulsarisupervisarlagestiódelasocietat i el compliment dels objectius establerts.

•Establirunaorganitzaciócorporativaeficaç i la política de control i gestió de riscos.

•ConvocarlaJuntaGenerald’Accionistes i executar-ne els acords.

•Formularelscomptesanuals,l’informede gestió i la proposta d’aplicació del resultat.

•Elaborarl’InformeAnualdeGovernCorporatiu, que ha de formar part de l’informe de gestió que es lliura juntament amb els comptes anuals.

•Acordarelnomenamentiladestituciódels alts directius, així com la política de retribucions.

Page 44: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

44 quÈ ÉS SEr accioniSTa / inFoRMaCió d’inteRès

Què SIgnIFICA SEr ACCIonISTA?

Invertir en accions suposa convertir-se en copropietari d’una societat, en la part proporcional a la participació adquirida.

Per tant, el rendiment de la inversió estarà lligat a l’evolució de la cotització i al repartiment de beneficis de la societat. A diferència del que passa amb els productes clàssics de renda fixa, la rendibilitat d’una acció no està fixada per endavant.

En una societat, hi podem trobar dos grans grups d’accionistes: els de referència i els minoritaris.

•Esconsiderenaccionistesdereferència els que tenen un percentatge de participació que els permet intervenir o influir en la gestió de la companyia.

•Encanvi,elsminoritaristenenescassa o nul·la capacitat d’influir en la companyia, llevat que actuïn de manera agrupada.

•Elsdosgrupsd’accionistesgaudeixen dels mateixos drets, tot i que els seus interessos no sempre han de ser coincidents.

QuInS Són ELS SEuS drETS?

DRETS PoLÍTICSDret d’informació: l’exercici d’aquest dret és fonamental per a un seguiment adequat de les inversions. difícilment un accionista podrà defensar de manera responsable els seus drets si prèviament no s’ha informat.

Dret d’assistència i vot a les juntes generals d’accionistes: la participació activa a les juntes generals és un dret i una responsabilitat de l’accionista.

DRETS ECoNÒMICSDret al dividend: és la part del benefici que la junta general d’Accionistes decideix repartir, a proposta del Consell d’Administració. En les companyies cotitzades, la política de dividends és pública i està a disposició dels inversors.

Dret de subscripció preferent: quan una societat porta a terme una ampliació de capital o emet obligacions convertibles en accions, els accionistes gaudeixen de preferència en la subscripció de les noves accions. Aquest dret es negocia en la borsa quan són companyies cotitzades.

Dret a la quota de liquidació: si la societat s’arriba a liquidar, els accionistes tindran dret a rebre la part proporcional a la seva participació, després que la companyia hagi satisfet les seves obligacions davant els creditors.

Ser accionistadrets i obligacions

2

Page 45: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

guia de l’aCCionista 45

QuInS rISCoS ComPorTA LA InVErSIó En ACCIonS?

Els principals riscos estan vinculats a la incertesa sobre els seus rendiments.

•Lesaccionsnotenenunarendibilitatconeguda ni tan sols predictible.

•Elcomportamentdel’accióenelpassatno garanteix la seva evolució futura.

•L’evoluciódel’acciónodepènnomésde la companyia, sinó de factors aliens com la situació de l’economia, tant nacional com internacional, l’evolució d’altres mercats, dels tipus d’interès, de la inflació, etc. Per això pot passar que algunes companyies amb bons resultats en els seus negocis no augmentin el seu valor en borsa.

•Notenenterminidevenciment,perla qual cosa la inversió només es pot desfer mitjançant la venda de les accions.

Els inversors hauran de decidir si l’adquisició d’accions és adequada al seu perfil de risc en cada moment.

d’on ProVÉ EL rEndImEnT d’unA ACCIó?

El rendiment de les accions pot provenir de dues vies:

•Repartimentdedividendsentreels accionistes o lliurament d’accions gratuïtes.

•Plusvàluesominusvàluesgenerades per l’evolució de la cotització en el mercat. Aquestes plusvàlues o minusvàlues només es fan efectives en el moment en què es ven l’acció.

Page 46: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

46 quÈ ÉS SEr accioniSTa / inFoRMaCió d’inteRès

QuInS AVAnTATgES TÉ InVErTIr En unA ComPAnyIA CoTITzAdA?

La inversió en accions d’una societat cotitzada ofereix importants avantatges davant la inversió en accions no cotitzades:

LIQUIDITATAtès que es negocien en un mercat organitzat, per comprar o vendre accions n’hi ha prou de transmetre a un intermediari autoritzat l’ordre corresponent. Aquesta operativa comporta certes despeses: comissions per tramitació, corretatges i cànons de borsa, etc.

En canvi, si la companyia no cotitza és el mateix inversor qui ha de cercar una contrapart per a la seva operació, cosa que complica i pot encarir notablement l’operació.

Convé destacar que no totes les societats cotitzades tenen la mateixa liquiditat. Aquesta dependrà fonamentalment de les dimensions de la companyia i del seu capital flotant (free float). El free float és la part del capital social que és a les mans dels petits inversors. En principi, les empreses de dimensions més grans i amb més capital flotant ofereixen més liquiditat.

VALoRACIó DE LA CoMPANYIAEl mercat assigna de manera contínua un valor a les societats cotitzades, que es recull en el preu de les accions (cotització). Al contrari, la valoració d’una companyia no cotitzada no està determinada pel mercat, per la qual cosa és més difícil per a l’inversor estimar el preu de l’acció.

TRANSPARèNCIALes societats cotitzades estan obligades a difondre al mercat tota la informació que pugui afectar el preu de l’acció a través de la seva pàgina web i de les comunicacions que han de remetre a la CnmV. La CnmV vigila de manera permanent el compliment d’aquestes obligacions.

Page 47: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

guia de l’aCCionista 47

on PoT oBTEnIr InFormACIó d’unA ComPAnyIA?

La inversió en accions exigeix una anàlisi atenta de la informació disponible, no només abans de l’adquisició sinó durant tot el temps que es mantinguin les accions en cartera.

Hi ha nombroses vies i fonts per obtenir informació sobre les societats cotitzades. Pel seu caràcter reglat, objectiu i neutral, és convenient acudir sempre a les fonts oficials.

Les companyies cotitzades estan obligades a comunicar al mercat i a la CnmV tota la informació que pugui influir en el valor de les seves accions. A aquest efecte, han de disposar a la seva pàgina web d’una secció denominada “Informació per a accionistes i inversors”. A més, tota la informació pública sobre les societats cotitzades es pot consultar a la CnmV, o bé a la seva pàgina web (www.cnmv.es) o a través de l’oficina d’Atenció a l’Inversor (902 149 200).

Aquest conjunt de mesures tenen com a principal finalitat la transparència dels mercats.

En aquest sentit cal posar de relleu que la CnmV no intervé en el desenvolupament normal de l’activitat de les companyies, la gestió de les quals correspon íntegrament als òrgans de govern.

Tot i que les opinions dels experts puguin ser útils, en darrer terme és vostè qui ha d’arribar a les seves pròpies conclusions.

La informació que qualsevol inversor responsable ha de consultar es pot classificar en tres grans grups:

• Informació general: nombre d’accions en què està dividit el capital social de la companyia, les borses en què cotitza l’acció, l’agenda de l’inversor (amb dates rellevants com el calendari d’abonament de dividends), els fullets i les informacions sobre les operacions efectuades per la companyia, els estatuts de la societat, fets rellevants, participacions significatives i canals de comunicació entre la societat i els accionistes.

• Informacióeconomicofinancera: informe d’auditoria, comptes anuals, i la memòria i l’informe de gestió de la companyia (almenys dels tres últims anys).

• Informaciósobreelgoverncorpo-ratiu: reglaments de funcionament de la junta general d’Accionistes i del Consell d’Administració, ordre del dia, documents d’interès, delegació del vot i vot a distància, identitat i classes de consellers, Informe Anual de govern Corporatiu (IAgC), pactes parasocials, etc.

rECordI visitar periòdicament la secció

“Informació per a accionistes i inversors” al web de les companyies

cotitzades.

Page 48: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

48 quÈ ÉS SEr accioniSTa / inFoRMaCió d’inteRès

Què ÉS EL goVErn CorPorATIu?

És el conjunt de normes i principis que regulen l’estructura i el funcionament dels òrgans de govern d’una companyia.

Les societats cotitzades estan obligades a fer públic un informe anual sobre el seu govern corporatiu (IAgC), amb informació sobre:

•L’estructuradepropietatdelasocietat:accionistes amb participacions significatives i la seva representació en el Consell d’Administració, la participació accionarial dels consellers i l’existència de pactes parasocials.

•Composició,reglesd’organitzaciói funcionament del Consell d’Administració de la companyia i de les seves comissions.

•Operacionsdelasocietatvinculadesamb els accionistes, administradors i alts directius.

•Elssistemesdecontrolderiscos.

•ElfuncionamentdelaJuntaGenerald’Accionistes.

•Elgraudeseguiment,perpartdelacompanyia, de les recomanacions de govern corporatiu recollides en el Codi unificat de Bon govern, disponible al web de la CnmV.

La principal finalitat d’aquest informe és fer que l’estructura de govern i la gestió de la companyia siguin més transparents per al conjunt dels accionistes i el mercat en general.

Page 49: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

guia de l’aCCionista 49

Què ÉS EL CodI unIFICAT dE Bon goVErn?

Es tracta d’un conjunt de recomanacions que sota el principi de “complir o explicar” intenta fomentar la transparència i el bon govern de les societats cotitzades. Això significa que si no es compleixen les recomanacions, cal explicar-ne el motiu.

Les recomanacions comprenen matèries relatives als estatuts de la companyia, la junta general, el Consell d’Administració, els consellers i les comissions del Consell.

Els inversors particulars han de valorar de manera positiva les companyies que atenguin el major nombre de les recomanacions proposades. A l’Informe Anual de govern Corporatiu (IAgC), que totes les societats cotitzades estan obligades a publicar, es pot consultar el grau de seguiment de les recomanacions per part de la companyia.

Els inversors poden consultar l’IAgC de qualsevol societat cotitzada a la pàgina web de la companyia o a la pàgina web de la CnmV (www.cnmv.es).

Al seu torn, la CnmV publica una sèrie d’informes, de caràcter anual, sobre el govern corporatiu de les societats cotitzades. Es tracta de l’Informe Anual de govern Corporatiu de les companyies de l’IBEx 35, i l’Informe de govern Corporatiu de les entitats emissores de valors admesos a negociació en mercats secundaris oficials. Aquests informes estan disponibles a la pàgina web de la CnmV (www.cnmv.es).

Els inversors poden consultar l’informe Anual de Govern

corporatiu (iAGc) de caixaBank a la pàgina

web de la companyia (www.caixaBank.com) o a la

de la comissió Nacional del Mercat de Valors

Page 50: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

50 quÈ ÉS SEr accioniSTa / inFoRMaCió d’inteRès

Principals operacionsdefinició i cas pràctic

3

Page 51: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

guia de l’aCCionista 51

En Què ConSISTEIx unA FuSIó?

És una operació en la qual una societat n’absorbeix una altra o unes altres o en què dues societats o més s’integren per constituir-ne una de nova.

És més habitual la primera alternativa (fusió per absorció) amb l’objectiu d’aconseguir economies d’escala o més presència en els mercats.

Les fusions han de ser aprovades per les juntes generals de totes les societats participants, per la qual cosa són els accionistes els que en darrera instància determinen si els interessa o no l’operació.

Perquè els accionistes puguin votar amb coneixement de causa, des de

la convocatòria de la junta tenen a la seva disposició, entre altres documents, el projecte de fusió elaborat pels administradors de les societats que hi intervenen i els informes d’un expert independent i dels administradors de cadascuna de les societats.

Com a accionista té dret a votar en contra de la proposta de fusió; però si resulta aprovada per la junta general d’Accionistes, l’operació es durà a terme. En aquest cas, vostè passarà a ser accionista de la societat resultant, a través d’un canvi automàtic de les accions de la societat absorbida o fusionada per accions de la societat absorbent o resultant.

Page 52: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

52 quÈ ÉS SEr accioniSTa / inFoRMaCió d’inteRès

Què ÉS un ‘SPLIT’?

Split és un terme anglosaxó que s’utilitza per definir el fraccionament, el desdoblament o la reducció del valor de les accions. Aquesta tècnica del valor de les accions ha estat molt utilitzada a Espanya per dotar de més liquiditat els valors, les cotitzacions dels quals es rebaixen, ja que es redueix el valor nominal de les accions emeses. Per exemple, si el valor nominal d’un títol borsari es redueix a la meitat amb un split, els accionistes passen a ser titulars de dues accions per cada una

que tenien abans del desdoblament. La proporció d’un split depèn de la decisió que prenguin els gestors: pot ser de tres per cada una, de quatre per cada una, etc. Sempre, en funció del preu dels títols.

Convé tenir clar que un split no afecta el percentatge de participació que els inversors tenen a l’empresa, ja que el capital social continua sent el mateix. L’única cosa que augmenta és el nombre d’accions en circulació.

En Què ConSISTEIx unA AmPLIACIó dE CAPITAL?

És una operació en què la societat obté finançament augmentant els seus fons propis, mitjançant l’increment del valor nominal de les accions existents o mitjançant l’emissió de noves accions (l’habitual en les societats cotitzades).

En les ampliacions de capital mitjançant l’emissió de noves accions, el preu pot ser a la par (igual al valor nominal de les accions) o amb prima d’emissió (superior al valor nominal).

un cas especial d’ampliació de capital és aquell que s’efectua amb aportacions no dineràries. En aquests casos, quan es convoca la junta s’ha de posar a disposició dels accionistes un informe dels administradors en el

qual es reflecteixin les aportacions i les persones que les efectuen, així com el nombre i el valor nominal de les accions que reben a canvi.

un altre cas particular són les ampliacions de capital alliberades, en què l’augment del capital es realitza a costa de les reserves de la societat. Per tant, no hi ha augment dels fons propis, sinó una simple reclassificació.

Les ampliacions de capital les acorda la junta general. Solen requerir l’elaboració d’un full informatiu que recull les característiques de l’operació, amb un apartat d’especial rellevància per als inversors en què es detallen els factors de risc.

Page 53: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

guia de l’aCCionista 53

Què Són ELS drETS dE SuBSCrIPCIó PrEFErEnT (dSP) I Què SE’n PoT FEr?

Es tracta d’un dret dels accionistes quan la societat fa una ampliació de capital, tot i que excepcionalment la Junta General el pot excloure.

La seva finalitat és permetre’ls mantenir el mateix percentatge de participació en el capital social i evitar l’efecte dilució que es produiria si no s’establís aquest mecanisme.

Els dSP són valors que cotitzen a borsa, per la qual cosa l’accionista pot:

•Acudiral’ampliaciódecapitalexercintels dSP assignats.

•Vendreelsdrets,enlasevatotalitatoen part.

•Adquiriraborsamésdretsdelsassignats per acudir posteriorment a l’ampliació i incrementar la participació en el capital.

Els dSP que no s’hagin exercit durant el període de negociació s’extingeixen, per la qual cosa el titular ha d’estar atent al termini durant el qual els pot vendre o exercir.

En cas de desconèixer aquest termini, no dubti a consultar-ho al seu intermediari financer o a la CnmV, a través de l’oficina d’Atenció a l’Inversor.

En cas d’ampliacions de capital alliberades amb càrrec a reserves, els accionistes reben drets d’assignació gratuïta que funcionen igual que els dSP.

la tècnica de l’split s’ha utilitzat molt a Espanya per dotar els valors de

més liquiditat

Page 54: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

54 quÈ ÉS SEr accioniSTa / inFoRMaCió d’inteRès

Què ÉS unA AmPLIACIó I unA rEduCCIó dE CAPITAL?

Una ampliació de capital d’una companyia cotitzada consisteix en l’increment dels seus fons mitjançant l’emissió de noves accions que, normalment, s’ofereixen als accionistes que ho són en el moment en què s’executa l’ampliació.

Aquestes operacions també es poden realitzar en companyies no cotitzades, però les que ja cotitzen en els mercats tenen l’avantatge de poder trobar inversors amb més facilitat.

La borsa, com a mercat organitzat, és l’instrument de col·locació de les ampliacions de capital de les empreses cotitzades. La cotització borsària és decisiva a l’hora de determinar el preu de les noves accions i, per tant, del cost que representa per a la societat emissora la captació de nous recursos propis.

Les ampliacions de capital es poden fer de dues maneres:

PER INCREMENT DEL PATRIMoNI SoCIALen augmentar l’actiu mitjançant aportació de diners o béns a canvi d’accions.

PER VARIACIó EN LA CoMPoSICIó DEL PATRIMoNI DE LA SoCIETATen capitalitzar les reserves socials modificant el concepte del passiu o, en el cas de conversió d’obligacions en accions, per la transformació de comptes creditors en fons propis. És a dir, no hi ha aportació de fons. Simplement, es fa una anotació comptable, perquè el que abans es considerava passiu, passa a ser considerat capital.

Page 55: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

guia de l’aCCionista 55

Les ampliacions de capital representen la incorporació de nous recursos al patrimoni empresarial. Poden ser de diverses classes, segons el preu d’emissió:

AMPLIACIoNS A LA PAREls subscriptors han de desemborsar tot el valor nominal de les accions. Per exemple, en una ampliació de capital en què les accions tenen un valor nominal de tres euros cadascuna, l’accionista que hi vulgui acudir haurà de pagar aquest mateix preu per cada acció subscrita.

AMPLIACIoNS AMB PRIMAEl subscriptor ha de satisfer el nominal de l’acció més una quantitat variable, que és la prima que s’incorpora a les reserves de l’empresa emissora. Per exemple, una ampliació de capital d’una societat les accions de la qual tenen un valor nominal de 10 euros i s’emeten nous títols a 16 euros, la diferència de 6 euros sobre el nominal és la prima d’emissió.

AMPLIACIoNS ALLIBERADES o GRATUïTESS’executen amb càrrec a reserves disponibles. La societat emissora cedeix al subscriptor accions alliberades o gratuïtes, sense aportació per part d’aquest de fons i mitjançant el traspàs comptable de reserves a capital.

AMPLIACIoNS PARCIALMENT ALLIBERADESSón aquelles en què una part de l’ampliació es realitza amb càrrec a reser-ves disponibles i una part amb desembor-sament d’efectiu per part del subscriptor.

L’import de l’ampliació i la proporcionalitat de la subscripció d’accions noves introdueixen altres varietats en l’ampliació.

La possibilitat d’accés del subscriptor o accionista a l’ampliació de capital es realitza per mitjà del que es coneix com a dret de subscripció preferent. Aquests drets tenen el seu propi mercat i segueixen tots els condicionants borsaris que comporta l’acció a què estan lligats. El dret és un valor negociable en borsa amb caràcter temporal, mentre duri el període de l’ampliació. A més permet a l’antic accionista no acudir a l’ampliació i vendre el seu dret de subscripció a un altre inversor.

no obstant això, convé distingir entre el dret que sorgeix de les ampliacions amb desemborsament total o parcial dels drets d’assignació d’ampliacions de capital alliberades, és a dir, sense pagament per part de l’accionista, que rep títols de manera gratuïta.

una vegada que els drets de subscripció cotitzen, aquests i les accions sense aquest dret o excupó tenen mercats separats, però no independents. Entre el dret i l’acció de la qual prové, sempre hi ha una relació, ja que si les cotitzacions borsàries s’allunyen molt del que teòricament correspon conforme al preu de l’acció vella, els inversors prendran posicions i compraran drets venent accions velles, o al contrari.

Page 56: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

56 quÈ ÉS SEr accioniSTa / inFoRMaCió d’inteRès

REDUCCIó DE CAPITALLa reducció de capital és una operació que es produeix quan la junta general d’una societat decideix disminuir la xifra del capital social del seu balanç. Hi ha tres motius fonamentals pels quals es produeix aquesta operació:

•Quanunasocietat,ensituaciópròspe-ra, vol reemborsar una part del seu ca-pital, perquè considera que els recursos que ha generat, i genera, són excessius o suficients per a la seva activitat. En aquest cas, la reducció de capital im-plica l’adquisició d’accions pròpies per amortitzar-les reemborsant als accio-nistes el valor de les accions en aquest moment, deduït de l’últim balanç.

•Malauradament,lasituacióméshabitual de reducció de capital és conseqüència de pèrdues que han situat el patrimoni net en una quantitat inferior al capital social.

•Normalment,aquestaoperaciódereducció sol comportar una ampliació de capital que permeti l’arribada de nous recursos a l’empresa per assegurar-ne el futur. És el que es denomina “operació acordió”. L’accionista, en aquest cas, tindrà el dret preferent de subscripció en l’ampliació de capital proposada, llevat que en junta general s’aprovi la supressió d’aquest dret perquè convingui per a l’arribada de grups inversors nous. S’utilitza només en casos molt greus de societats fortament endeutades, però amb possibilitats de sobreviure una vegada cancel·lats els deutes.

A vegades, la societat amortitza una part del capital amb l’objectiu d’estimular la cotització dels seus títols en el mercat.

Page 57: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

guia de l’aCCionista 57

4,5 €+4 drets

CAS PRÀCTIC: AmPLIACIó dE CAPITAL En unA EmPrESA

PoSSIBLE VArIACIó dEL PrEu dEL drET dE SuBSCrIPCIó

dAdES QuE CAL TEnIr En ComPTE:

Preu de l’acció en el

mercat

Preu inicial del dret de subscripció

Preu dels nous

títols

Equació de canvi

per 4 accions antigues, en percebrà 1 de nova

7,5 € 0,77 € 4,5 € 4x1

EMPRESA+ 4.000 M€

(ampliació de capital)

ACCIONISTA ACTUAL

4 drets de

subscripció (té)*+

4,5 €

4 drets de

subscripció (0,77 €)*+

4,5 €

*rebrà un dret de subscripció per cadascuna de les accions que ja tenia.

*El preu de cada dret per als no accionistes és de 0,77 € (4 x 0,77 € = 3,08 €)

Si, per algun motiu, els drets cauen durant el període de negociació fins als 0,70 e, resultarà més rendible acudir a l’ampliació de capital.

Imaginem que l’empresa X fa una ampliació de capital per 4.000 milions d’euros:

A continuació, es mostren les opcions que hi ha en aquests casos tant per als qui ja són accionistes de la companyia com per als qui encara no ho són.

per tenir1 NOvA ACCIó

7,58 €per comprar1 ACCIó

NOU ACCIONISTA

7,3 €4 drets de subscripció 0,70 € x 4 =

2,8 €+

4,5 €

Page 58: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

58 quÈ ÉS SEr accioniSTa / inFoRMaCió d’inteRès

QuInA ÉS LA FISCALITAT dE LES PLuSVÀLuES I dELS dIVIdEndS?

La fiscalitat de la inversió en accions disminueix la rendibilitat neta que obté l’inversor, per la qual cosa cal tenir-la molt en compte.

des del punt de vista fiscal, els valors negociables en borsa són nominatius: els titulars estan identificats, atès que els intermediaris borsaris tenen l’obligació tributària de comunicar al fisc els noms dels compradors i els venedors, així com les altres condicions de les compravendes.

La tributació de la inversió en borsa ha tingut molts canvis: el 1998, amb l’aprovació de la nova llei del mercat de valors, es van introduir modificacions amb la intenció de l’harmonització fiscal amb la resta de la unió Europea. L’any 2000, va entrar en vigor un nou reial decret. El 2007, es va reformar la llei de l’IrPF. I el 2009 es van aprovar diferents reformes fiscals per superar la crisi.

Avui dia, la llei de l’IrPF afirma que la tinença i la transmissió de valors negociables estan subjectes a dos conceptes que afecten la tributació de la inversió:

RENDIMENTS oBTINGUTS PER LA TINENçA I LA TITULARITAT DELS VALoRS NEGoCIABLES QUE SóN oBJECTE IMPoSITIU PEL CoNCEPTE DE RENDIMENTS DEL CAPITAL MoBILIARIdins d’aquesta categoria, hi estan inclosos els rendiments següents:

•Els dividends, les primes d’assistència a juntes i participacions en els beneficis de qualsevol tipus d’entitat.

•Els rendiments procedents de qualsevol classe d’actius, llevat del lliurament d’accions alliberades que, estatutàriament o per decisió dels òrgans socials, serveixin per participar en els beneficis, vendes, operacions, ingressos o conceptes anàlegs d’una entitat per una causa diferent de la remuneració del treball personal.

•Els rendiments que derivin de la constitució o cessió de drets o facultats d’ús o gaudi, sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa, sobre els valors o les participacions que representin la participació en els fons propis de l’entitat.

Fiscalitat de les accionsPlusvàlues i dividends

4

Page 59: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

guia de l’aCCionista 59

•Qualsevolaltrautilitat, diferent de les anteriors, procedent d’una entitat per la condició de soci, accionista, associat o partícip.

•Ladistribuciódelaprima d’emissió d’accions o participacions.

Aquest tipus de rendiments estan subjectes a una retenció del 19% per als primers 6.000 euros i del 21% a partir d’aquesta quantitat. Cal destacar el cas especial que s’aplica sobre els dividends generals per valors negociats en mercats secundaris: els primers 1.500 euros estan exempts de tributació al fisc.

d’acord amb la reforma presentada pel govern del Partit Popular el 30 de desembre de 2011, de manera transitòria, durant els exercicis del 2012, 2013 i 2014, la tributació dels rendiments dels primers 6.000 euros puja fins al 21%; entre els 6.000 i els 24.000 euros, fins al 25%; i a partir de 24.000 euros, al 27%.

RENDIMENTS oBTINGUTS PER LA CESSIó A TERCERS DE CAPITALS PRoPISTenen aquesta consideració les con-traprestacions de tot tipus, sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa, dineràries o en espècie, com els interes-sos i qualsevol altra forma de retribució pactada com a remuneració per tal ces-sió, així com les derivades de la trans-missió, reemborsament, amortització, canvi o conversió de qualsevol classe d’actius representatius de la captació i utilització de capitals d’altri. En particu-lar, tindran aquesta consideració:

•Elsrendimentsprocedentsdequal-sevol instrument de gir, fins i tot els originats per operacions comercials, a partir del moment en què s’endossi o es transmeti, llevat que l’endós es rea- litzi com a pagament d’un crèdit.

•Lacontraprestacióderivada de comp-tes en qualsevol tipus d’institucions financeres, fins i tot si es basen en operacions sobre actius financers.

Page 60: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

60 quÈ ÉS SEr accioniSTa / inFoRMaCió d’inteRès

•Lesrendesderivadesd’operacionsde cessió temporal d’actius financers com a pacte de recompra.

•Elscomptessatisfetsperunaen-titat financera com a conseqüència de la transmissió, cessió o transferèn-cia, total o parcial, d’un crèdit titula-ritat de l’entitat.

En el cas de transmissió, reemborsament, amortització, canvi o conversió de valors, es computarà com a rendiment la diferència entre el valor de transmissió i el valor d’adquisició o subscripció.

Per a la determinació del rendiment net, es deduiran dels rendiments íntegres només les despeses següents: administració i dipòsit, que són les que es paguen a les empreses que presten serveis d’inversió.

ALTERACIoNS PATRIMoNIALS DERIVADES DE LA TRANSMISSIó DE VALoRS NEGoCIABLES QUE S’INTEGREN EN EL CoNCEPTE IMPoSITIU DE GUANYS I PèRDUES PATRIMoNIALSSón guanys i pèrdues patrimonials les variacions en el valor del patrimoni del contribuent. Les operacions de qualificació dels guanys o pèrdues patrimonials a efectes liquidadors i la tributació efectiva dels primers es realitzen en funció del seu període de generació:

•Finsaunany des de l’adquisició de l’element patrimonial o la realització de la millora fins a la seva transmissió (guanys o pèrdues patrimonials a llarg termini). una vegada compensat el seu saldo amb el resultant de les pèrdues patrimonials d’idèntic període temporal s’integren en la part general de la base imposable i tributen al tipus resultant d’aplicar l’escala de l’impost a la base esmentada.

Page 61: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

guia de l’aCCionista 61

•Mésd’unanydes de l’adquisició de l’element patrimonial o la realització de la millora fins a la seva transmissió (guanys o pèrdues patrimonials a llarg termini). El saldo net resultant dels guanys patrimonials a llarg termini, una vegada efectuades les compensacions i integracions de les pèrdues patrimo-nials amb idèntic període de generació, s’inclou a la part especial de la base imposable, i tributen al 19% per als primers 6.000 euros i al 21% de 6.001 euros en endavant.

Únicament es pot declarar una pèrdua patrimonial que es generi de la venda d’un valor si durant els dos mesos anteriors o els dos posteriors a la venda no s’han adquirit valors idèntics. no es poden compensar pèrdues patrimonials amb rendiments del treball, però sí amb els guanys procedents de la venda d’un habitatge. Això sí, el límit per compensar minusvàlues amb plusvàlues és del 25%.

Els coeficients reductors i els actualitzadors de la inflació existents fins al 1999 van desaparèixer amb l’última llei de l’IrPF, excepte per a les accions adquirides abans del 31 de desembre de 1994. Quan es venguin aquests títols, el guany de capital generat es podrà reduir un 25% per cada any que excedeixi de dos el 31 de desembre de 1996.

El saldo net resultant dels guanys patrimonials a llarg termini

s’inclou a la part especial de la base imposable, i tributa al 19% per als primers 6.000 € i al 21%

de 6.001 € en endavant

Page 62: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

Servei d’Atenció a l’AccionistaTel.: 902 11 05 82@AccionistesCABKWeb: www.CaixaBank.com

La Guia de l’Accionista és una publicació de CaixaBank

Av. Diagonal, 621 · 08028 BarcelonaTel. 902 11 05 82

Direcció editorial, redacció i coordinació de continguts:Servei d’Informació a l’Accionista de CaixaBank

CaixaBank no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors en els treballs publicats, ni s’identifica necessàriament amb la seva opinió.

es prohibeix la reproducció total o parcial dels textos, dibuixos, gràfics i fotografies d’aquesta publicació en qualsevol mitjà de reproducció o suport sense l’autorització prèvia i expressa de CaixaBank.

Page 63: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

guia de l’aCCionista 63

Page 64: Edició juliol 2014 - CaixaBank · de lleida 2010 Caixa girona 1930 Caixa Rural de la Federació Catolicoagrària d’eivissa 1996 Banc granada-Jerez 1987 Caixa Rural de talavera

Servei d’Atenció a l’AccionistaTel.: 902 11 05 82

Correu electrònic: [email protected]: www.CaixaBank.com