Edició de LleidaDISSABTE · 7 d’abril del 2018. Any XLIII. Núm. 14599 - AVUI / Any XL. Núm. 13469 - EL PUNT

1,50€

1515

27-1

1835

01L

8011

75-1

1787

81®

El president Puigdemont es dirigeix als nombrosos mitjans que l’esperaven a la sortida de la presó de Neumünster, ahir al migdia ■ EFE/FOCKE STRANGMANN

SURT · Puigdemontrecupera la llibertat iviatja cap a Berlín

CRIDA · Denuncia lavergonya dels presospolítics i demana diàleg

PLE · Torrent acabaavui els contactes perproposar Sànchez

P6-15

Golejada al’Estat espanyol

EUROPA-MÓN P25

La polèmicasobreel màsterarraconaCifuentesLa URJC diu que noté l’acta del treballde fi de màster

EUROPA-MÓN P24

Lula da Silvaincompleix eltermini perentregar-seal jutgeAhir a la nitcontinuava refugiaten un local sindical

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 7 D’ABRIL DEL 2018

n conte llarg ques’abreuja. Burhan

Sönmez, que ha passataquests dies per Bar-celona, és un escriptorturc i activista dels

drets humans al seu país que es va haverd’exiliar a Londres de resultes d’una per-secució policial l’any 96 que a més el vadeixar greument ferit. Sigui com sigui,d’aquella experiència vital d’exili, tambéde tortura i presó, en surt una escripturade la qual també podem gaudir en catalàara que Periscopi ha editat Istanbul Is-tanbul. Un modern Decameró que escapbussa en aquesta frontera entrel’existència i inexistència que tots plegatspodem tenir en vida. Que situa en unapresó subterrània a Istanbul i on la ciutatsom tots: “Istanbul era una ciutat de mi-lions de cel·les i cada cel·la era una Istan-bul. Una part estava en el tot i el tot, enuna part. El que era a prop era lluny, elque era lluny era a prop. Tot era estèril ifèrtil.” Sönmez beu dels contes, i en und’aquests contes, el que tanca el llibre,s’explica que en una illa, quan algú esmor, els que visiten els familiars dels di-funts comencen a explicar històries di-

vertides sobre el mort. I a aquest fart deriure l’anomenen la riallada groga. I perals protagonistes d’Istanbul Istanbul lariallada és el millor que tenen. Amb deudies de patiment i dolor en una presó tur-ca on els torturadors fan servir tota unagamma escruixidora contra els protago-nistes, la riallada és el millor que tenen,com el raki o les verdures adobades queimaginen enmig de somnis de llibertat.

Llegiu si us ve de gust Sönmez, llegiu isomieu aquests glops de bellesa, aques-ta paràbola de patiment i il·lusió. Sortiu alcarrer, i ara que diuen que la revoluciódels somriures, que no ha sigut mai deriallades, s’ha tornat agra amb tot el se-guit d’imputacions, presons i exilis quecarreguen contra els responsables delGovern cessat, o contra bombers queahir encara eren citats al jutjat de Reus,penseu què és el millor que tenim.

Són temps difícils, confusos. Hi ha quidiu que ja és hora que la política torni aabordar allò que és matèria de la políticai no de tribunals que acaben fent política,però en comptes de negociacions i pac-tes, amb interlocutòries i presons. Sóntemps difícils. Caldrà que els contes si-guin contes i que els relats judicials noforcin els fets per obtenir delictes que nohi hagut.

U

Keep calmXavier Graset

La rialladagroga

Caldrà que els contes siguincontes i que els relatsjudicials no forcin els fets

La vinyetaFer

mi m’importa poc la cara quedevien fer el rei, Mariano Rajoy,Soraya Sáenz de Santamaría.

Albert Rivera, Pedro Sánchez, el jutgeLlarena o els directors dels diaris deMadrid quan van saber que la justíciaalemanya, en la qual havien dipositattantes esperances, havia dictaminatque el president Puigdemont no podiaser acusat de rebel·lió ni ser jutjat aEspanya per aquest motiu. A mi m’im-porta la cara d’alegria de la gent queen aquell moment va sortir al carrer oes va mantenir a casa celebrant-t’ho,la cara de la carnissera ahir al mercat,la ma que em va donar l’estanquerquan ja tancava: “Això sí que és el xocde trens: els alemanys contra els espa-nyols.” Finalment, després de tant pa-tir, una alegria. El dia havia començattètric, amb el major dels mossos Tra-pero acusat de sediciós i de cap d’unabanda criminal, i al vespre sortia el solamb Puigdemont al carrer. Les prima-veres sempre són boges. Algú va dirper les xarxes d’anar-ho a celebrar alsfrankfurts de tot el país. Som així.M’havia avançat a la consigna: unfrankfurt carregat de mostassa i una

A

cervesa. Altres, al voltant del taulell,havien tingut la mateixa pensada:“Cinc frankfurts per emportar”. Sonaun mòbil. “Que siguin vuit, que s’hiafegeix gent”.

Ara l’esperança dels uns i la inquie-tud dels altres és saber si Puigdemontserà extradit per delicte de malversa-ció de cabals públics. Ja ho veurem. Lacara –sempre la cara– dels advocatsalemanys i el somriure de Jaume Alon-so-Cuevillas indiquen que ni aquestapossibilitat és factible. Posem que hofos: veuríem Puigdemont, el cervellmaquinador de tot l’entramat crimi-nal, segons el jutge instructor, jutjat

per un delicte menor mentre els seussubordinats, els que són a la presó, se-rien més punits? Com que la lògica diuque això no pot ser, la causa cau. Comque cau, els presos han de ser allibe-rats no demà sinó ara mateix. Peròquina és la lògica de la justícia espa-nyola i dels governants acarnissats ivenjatius? Des d’Aristòtil la lògica téuns principis immutables, que ells vio-lenten a voluntat. Però ara l’Europaaristotèlica, tomista, luterana o calvi-nista mira i vigila l’afer intern espa-nyol convertit en intern europeu. Lalògica també diu que hauria de caureel govern espanyol. Si no cau, a veurecom actua davant el món ara que haquedat afeblit. Els diaris europeus,menys els de Madrid, han dit que lasentència alemanya facilita a l’Estatespanyol l’entesa i la negociació ambels sobiranistes catalans o l’obliga. Lafamosa estabilitat política i econòmicaque Europa reclama a Espanya ja noes basa a defensar Rajoy i riure-li lesgràcies, sinó a obligar, a ell i a l’Estat,a resoldre el problema català. Nosal-tres, els reunits als frankfurts, podemdonar idees de com es resol.

“Celebrem a lanostra manera lallibertat dePuigdemont

Vuits i nous

Reunits al frankfurtManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

ilers i milers de ciutadans,d’aquest país i de molts altresd’Europa (perquè aquest ja és

un tema europeu), estaven pendentsahir al matí de la sortida del presidentCarles Puigdemont de la presó de Neu-münster, que és aquesta ciutat alema-nya que mai s’hauria pensat tenir unacampanya de promoció turística tanimportant. Puigdemont es va fer espe-rar (o perquè feia tràmits o perquè ai-xí a mesura que passava el temps l’in-terès anava in crescendo) i no va sor-tir fins gairebé les dues en punt. L’es-perava un núvol de càmeres i fotò-grafs. I, conscient que les principalscadenes de notícies de mig món esta-ven retransmetent en directe la sevacompareixença, què va fer? Doncs vafer un Puigdemont style. Agraïments ireflexions. En alemany (Guardiolastyle) i en anglès (i més tard en cata-là), Puigdemont va fer un discurs edu-cat, simple i, sobretot, en un to més

M “Surt de la presói, lluny de recrear-seen el triomf,demana diàleg

que correcte, sense fatxendejar ni ga-llejar. Va agrair els missatges de soli-daritat rebuts de ciutadans de dife-rents països: Estats Units, RegneUnit, Japó, França, Suïssa, Suècia,Finlàndia, Noruega, Dinamarca, Bèlgi-ca, Portugal, Mèxic, Turquia, Espanyai Catalunya (ja es veu clar que és unafer intern espanyol, el seu cas), i vaarribar a agrair fins i tot el suport delspresos que li havien fet més fàcil l’es-tada a Neumünster. Va posar unsquants punts a les is (“aquesta és unalluita no només per la independència

sinó sobretot per la democràcia”) i vaadvertir Europa del problema que tédavant “l’onada de democràcia tova”que s’hi registra. Podia haver sortitfent el senyal de victòria, ironitzantsobre el ridícul que ha fet la justícia es-panyola o fent escarni de ves a saberquè. Però no. Va demanar l’excarcera-ció dels presos polítics que hi ha a Es-panya, és clar, però va insistir sobre-tot en la necessitat de diàleg i de resol-dre el conflicte políticament. No emvull ni imaginar què haurien fet la ma-joria de líders polítics espanyols (i elsseus periodistes i mitjans afins) si lacosa hagués anat a l’inrevés. Tots te-nim al cap el munt d’ocasions en quèlíders polítics, ministres, presidents iexpresidents espanyols, davant delque ells han considerat una victòria,han optat per intentar ridiculitzar-nosi insultar-nos. Puigdemont style. Unanova lliçó per demostrar-los que és(som) diferents. També en això.

Puigdemont ‘style’Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

L’alliberament ahir del presi-dent de la Generalitat, Carles

Puigdemont, és una victòria judicialdel moviment republicà catalàd’una rellevància extraordinària. Ai-xí ho demostren l’expectació me-diàtica i la repercussió internacio-nal que va generar la sortida dePuigdemont de la presó de Neu-münster per ordre de l’Audiència deSchleswig-Holstein. Una decisióque, com en el cas de la resta d’exi-liats catalans, posa contra les cor-des l’estratègia de les més altes ins-tàncies de la judicatura espanyola.Fet que, en un estat de dret com cal,hauria de comportar la posada enllibertat de tots els dirigents polí-tics catalans empresonats, i posarfi a la vergonya europea de l’exis-tència de presos polítics.

Ara bé, la victòria judicial a es-cala europea és un pas important,però no definitiu, en la llarga i feixu-ga lluita del republicanisme catalàen la defensa dels valors democrà-tics. Cal mantenir la perseverança iel compromís en la via catalana del’acció cívica i pacífica i la determi-nació de resoldre els conflictes pervies exclusivament democràtiques.I les decisions judicials europees il’alliberament de Puigdemont, ambla negativa de l’existència de violèn-cia en l’articulació de la infame acu-sació per rebel·lió, en suposa unaval inqüestionable. Per això, la re-solució judicial alemanya és tambéuna oportunitat per al que hauriahagut de ser sempre l’única alter-nativa possible en la resolució d’unconflicte polític: el diàleg i la nego-ciació. Les paraules del presidentPuigdemont a la sortida de la presó,oferint mà estesa al diàleg amb Ma-drid, són un gest de generositat queaparca qualsevol ressentiment. Unoferiment que, després del revéseuropeu, l’Estat espanyol hauriad’acceptar rectificant l’estratègiade repressió desplegada fins ara.

Una victòriajudicial i unaporta al diàleg

EDITORIAL

EL PUNT AVUIDISSABTE, 7 D’ABRIL DEL 2018 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Les armesdels incultes

l govern espanyol només destinarà el 0,2% delspressupostos generals de l’Estat a la cultura, això si

finalment aconsegueix aprovar-los perquè, ara per ara,no té els suports suficients. El percentatge (i la xifra querepresenta: 838 milions d’euros) és ridícul per si mateix,però agafa una dimensió encara més dramàtica i totquan es compara amb les partides que s’abocaran aaltres departaments. Per exemple el de Defensa, que ésdeu vegades superior (prop de 8.500 milions d’euros) ienguany, a més, ha rebut una compensació extra del

10,7%. Deu vegades més armes quellibres, obres d’art i pel·lícules:aquesta és la trista realitat. Alspolítics, i molt especialment als delPP, els aterreix manar ciutadanscultes i amb esperit crític i la millormanera de minar-los la sevaformació és desconsiderant lesarts. Per a Catalunya, aquests

pressupostos tornen a ser un pla maquinat des de fatemps per frenar el creixement de les seves principalsinstitucions culturals. Mentre els museus del Prado i delReina Sofía de Madrid rebran 50 i 40 milions d’euros,respectivament, el MNAC i el Macba s’hauran deconformar amb 2,2 i 1,2 milions d’euros, tambérespectivament. Per cert que els dos museus decapçalera de l’art català administraran menys de lameitat dels diners que l’Estat ingressarà als comptescorrents de la Casa del Rei (vuit milions d’euros). Quinfutur més desolador que li espera a Espanya.

E

L’Estatdestinarà deuvegades mésdiners aDefensa quea Cultura

http://epa.cat/c/i9v9v5

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Les cares de la notícia

Carles Puigdemont

La sortida de Carles Puigdemont de la presó deNeumünster, així com la resolució judicial que l’hamotivat, que descarta l’extradició per rebel·lió, ésla primera gran victòria judicial perquè posa enevidència la persecució i l’acarnissament de lajustícia espanyola, qüestionant directament el re-lat de fets i la fonamentació del jutge Llarena permantenir nou persones en presó incondicional. Lafigura del president, el seu lideratge i la seva es-tratègia d’internacionalització també en surtenreforçats.

La primeravictòria judicial+

1any

Foment anuncia només obresen un col·lector de la Sagrera.Ada Colau rep les paraules delgovern espanyol amb“reserves”.

10anys

20anys

José Montilla demana a ArturMas suport d’emergència. Elpresident vol que el líder de CiUli faci costat en les mesuresurgents.

Borrell adverteix que plegarà siposa en perill el lideratd’Almunia. Vol que el PSOEactuï contra Bono per dir que elseu triomf seria “un desastre”.

Obres en via morta Crisi per la sequera Pols al PSOETal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 7 D’ABRIL DEL 20184 | Punt de Vista |

iu la llegenda queen una trobada

amb els poders fàc-tics de l’Estat (allòque es coneix coml’Ibex + la llotja del

Madrid), el jutge Pablo Llarena es van-tava d’haver assumit la gestió de lacausa contra l’independentisme i pre-sumia de ser el braç executor de la so-lució final al “problema catalán”. L’Estatva bastir el relat de la rebel·lió violentaper atestar un cop definitiu al movi-ment republicà i fer un escarment ge-neral (amb condemnes a líders polí-tics, activistes, periodistes, mecànics ipallassos) que servís durant genera-cions. El pla va disposar de l’ajut d’unexèrcit polític, judicial, social i mediàticsense precedents, que inclou el mateixLlarena, la jutgessa Lamela, el jutjat 13,gairebé tots els mitjans públics i pri-vats, Grisos, Ana Roses, Marhuendas,Losantos, Hernández, Pedros J, Ciuta-dans, el PP, el PSC i un llarg etcètera.L’embat ha estat tan brutal que quanes va detenir el president Puigdemonta Alemanya hi va haver aplaudiments

espontanis als platós de televisió. Itanmateix, un simple jutge regionald’un land alemany perifèric ha des-trossat tot l’artefacte en unes poqueslínies de fonamentació jurídica. Noeren pocs els juristes que advertiend’antuvi que el relat de Llarena nos’aguantava per enlloc, i ara s’hi ha su-mat la jurisprudència alemanya. Jaco-bo Dopico, catedràtic de dret penal dela universitat Carlos III de Madrid, ex-plicava que el delicte d’alta traïció delCodi Penal germànic no només reque-reix violència sinó que demana que laviolència sigui idònia (geeignet en ale-many) per fer caure l’ordre constitu-cional establert. Tot plegat deixa l’Estaten una posició molt delicada. Què pas-sa si tampoc no veuen indicis de mal-versació? Extradiran Puigdemont no-més per desobediència, un delicte queno contempla presó? Com explica Es-panya que el màxim responsable de lasuposada rebel·lió sigui avui en lliber-tat i que la resta d’acusats, tots ellsamb responsabilitats menors pels càr-recs que ocupaven, segueixin en presópreventiva?

D

Full de rutaGermà Capdevila

El ridícules fa gran

L’Estat va bastir el relatde la rebel·lió violenta peratestar un cop definitiu almoviment republicà queservís durant generacions

“El procésconstituent és aral’únic ressort quepot revigoritzar larevolta catalana

olt poques generacions es plan-tegen la possibilitat de decidir elseu destí. La vida gira i les ten-

sions i frustracions d’aquest sistematens i frustrant es canalitzen per evitarque els poders essencials pateixin. Essucceeixen els governs en una alternan-ça que assegura la continuïtat i, si convé,es proposen reformes lampedusiades percanviar-ho tot perquè tot segueixi igual.Però a vegades, els astres juguen ambnosaltres i sense saber com, de cop, tot-hom repeteix el més fressat dels versoscatalans i ens sembla que tot està per fer,tot es possible i via fora. Ho va semblarl’abril del 31 quan es va proclamar ambentusiasme la Segona República, i el ju-liol del 36 quan l’energia popular va der-rotar momentàniament l’aixecamentfeixista, i a finals dels setanta, en aquellsexcitadíssims primers anys de la transi-ció. Els respectius desenllaços, no cal dir-ho, de depriments a tràgics i nosaltres jasabem, des d’abans de néixer, que es pottenir tota la raó i perdre una guerra. Peròsi prenem la mínima distància que reque-reixen les lectures històriques, ens ado-narem que aquesta possibilitat ha estat

M rondant de nou i que ara, malgrat la sen-sació de derrota, dels errors i les tristesinconsistències del procés i del full de ru-ta, malgrat la repressió, les inflamacionsfeixistes i l’estarrufament de l’espanyo-lisme, encara no s’ha esvaït del tot. L’1d’octubre no va ser un dia qualsevol. Noés fàcil mobilitzar més de dos milions depersones cap a la desobediència, ni tenirmés de mig país convençut que l’estat ensés hostil, que els poders econòmics, polí-tics i mediàtics són còmplices interessatsen el sosteniment d’un règim en el qualno existeix la separació de poders i on elsdrets i la democràcia són simple retòrica

buida. Estem en la disposició anímicaperfecta per entendre la transcendentimportància d’un procés constituent. Oencara més: per entendre que impulsarla participació massiva, la deliberació i lavotació del país que voldríem és ja, pot-ser, l’únic ressort que pot revigoritzar larevolta catalana, refredar les respectivesemotivitats identitàries i donar-li la di-mensió popular i transversal necessàriaper eixamplar la base social i per desen-cadenar un nou impuls que una vegadamés hauria de sorgir des de baix. Ara ma-teix, amb bufandes grogues i rebequeta oamb pírcings i rastes, no hi ha cap paíseuropeu amb un percentatge tan elevatde militants antisistema. Monarquia es-panyola o república catalana, sí, peròtambé models de democràcia participati-va o directa, de revocació de lleis i càrrecspúblics, d’una veritable separació de po-ders, de limitació dels privilegis i delsmandats dels càrrecs públics, de determi-nar que les prioritats siguin les polítiquessocials i no la salvació de la banca. I con-cloure-ho tot amb un multireferèndumper allò d’insistir en la raó de la democrà-cia i de si no vols caldo, la tassa plena.

Enric Ramionet. Periodista

Tassa plenaTribuna

No entenem res,1 d’octubreb L’1 d’octubre de l’any pas-sat, vam ser capaços d’en-frontar-nos a les forces poli-cials per votar el futur del nos-tre país, la independència, laRepública. Arran d’això les for-ces repressives de l’Estat es-pañol van derrocar el governque havíem escollit la majoriadel poble català empresonantels nostres representants iobligant a exiliar-se uns altres,entre ells el nostre president.El 21 de desembre, l’Estat es-panyol va tornar a fer unes al-tres eleccions que van tornara guanyar els grups indepen-dentistes.

Des de llavors cada vega-da que el govern català, es-collit per majoria, ha presen-tat un candidat, el govern es-panyol el tomba i l’empreso-na, i a cada pas que fem, em-presona més persones i aixího anirà fent... mentre elsdeixem.

El que no entenem és quedesprés de tres votacions (9-N, 1-O, 21-D) haguem de de-manar permís al govern espa-nyol per escollir el nostre pre-sident, Catalunya ja té un go-vern i també té un president,Puigdemont, així que, comdiem sempre, ni un pas enrerei a lluitar perquè la nostra genttorni a casa i puguem fer unpaís nou. Perquè si nosaltresmateixos no ens respectem,no podem demanar que hofaci la resta del món.

Sortim al carrer com hohem fet sempre, pacífica-ment, que ningú no pugui dirque som violents. De fet el queestà en la il·licitat és el governespanyol, en no respectar elresultat d’unes eleccions queells mateixos van convocar.L. COMAS I V. PIJOUANBarcelona

Estèril

b Estèril. Qui hauria de vet-llar pel sistema universitari

estatal, pel seu prestigi i con-sideració, pel respecte als tí-tols oficials, per l’equitat enl’accés a l’educació superior,sense cap distinció per raóde classe, sexe o capacitateconòmica, afirma que la po-lèmica sobre el màster de lapresidenta de la Comunitatde Madrid, Cristina Cifuen-tes, és estèril. Mariano Rajoy,sense immutar-se, afirmaque és estèril. Qualsevol queconegui una mica el funcio-nament de la universitat es-panyola o com s’avalua untreball final de màster sapque són massa irregularitatsper no pensar que la Sra. Ci-fuentes no ha cursat aquestmàster, per a vergonya delsistema universitari estatal ide la Conferència de Rectorsde les Universitats Espanyo-les (CRUE) i la Univerdad ReyJuan Carlos (URJC) si no ac-tuen amb la diligència espe-rada.J. ANTONI IGLESIAS-FONSECASant Quirze del Vallès

Tocant de peusa terra

b Mentre pacíficament dosmilions de persones no si-guem capaces de treure de lapresó i de l’exili els nostres re-presentants, ajudats una micaper la pressió europea i tambéper la desitjada unió estratègi-ca dels nostres partits polítics,com podem confiar que Cata-lunya aconseguirà a mitjà ter-mini la seva independència?Si no ens deixen en pau i nopodem explicar pausadamentarreu del nostre petit país elsavantatges de tenir una Repú-blica, tot passant per un pro-cés obert constituent en elqual entre tots decidirem comseran les nostres lleis socials,laborals, culturals, econòmi-ques, etcètera, com podemampliar la base social i gua-nyar per àmplia majoria en unreferèndum final?JOSEP MITJANS i ROSBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràctersd’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 7 D’ABRIL DEL 2018

Gonzalo Boye, ADVOCAT DELS CONSELLERS EXILIATS A BRUSSEL·LES

“Hi ha gent [per Pablo Llarena] que està a la vora delprecipici i volen fer un pas endavant”

La frase del dia

“Van moriren terra catalanai sense ni un rala la butxaca, i aixòtambé ho sabenels joves i els vellsdel grup de catalansde Sòria

òria, una tarda només. Fa untemps ventós, que descarrega enforma de xàfecs abundosos. De

tant en tant, un sol esclatant s’obre pasi il·lumina les velles pedres d’una mu-nió d’esglésies precioses. En una esta-ció d’autobusos, hi ha un grup cridanerde sorians residents a Catalunya, és adir, de catalans nascuts o procedentsde Sòria. I uns quants catalans més desoca-rel, de no sé quantes generacions icognoms, enderiats tots rere la petjad’Antonio Machado, cercant tots elsrastres possibles pels carrers antics dela ciutat i pels camins de les vores delDuero. Una tele en un racó de la sala es-cup la informació que ja esperàvem:Catalunya es troba aquests dies al cairede la violència extrema, la kale borrokacampa pertot arreu impunement i elfiscal de l’Estat, alarmat davant d’unestat de coses que subverteix l’ordresocial, es disposa a acusar de rebel·lió–renoi, com s’ha posat de moda, aquestdelicte– aquests grups violents quehan instal·lat el terror a casa nostra.Un del grup, que potser ja està enveri-nat per la tendenciositat habitual deTV3, no pot estar-se de comentar-ho enveu alta: “Pero ¿qué dice este tío? ¡Se loestá inventando todo!”

TORNEM UN INSTANT A MACHADO, és clar,en bona part fascinats pels tretze anysd’aquella nena de la pensió modesta onresideix el jove professor de francès del’institut. Es porten dinou anys! Un deconeixença i de festeig i un altre perquèella assoleixi l’edat legal per casar-se al’església de Santa María la Mayor, onfa pocs anys van instaurar el Rincón deLeonor, una d’aquestes escultures decarrer on es veu la noia vestida i penti-nada el dia de les noces. Davant seu,una cadira de la mateixa escultura per-met que la gent pugui immortalitzar elseu pas per la ciutat al costat de la re-producció d’una filla tan dissortada itan famosa.

S DESPRÉS, LA DÈRIA DE NOU per rastrejarles passejades vora el riu, per pujar aSan Saturio, per contemplar les “¡Coli-nas plateadas, / grises alcores, cárde-nas roquedas / por donde traza el Due-ro / su curva de ballesta / en torno aSoria!”. Veure la tomba on reposa Leo-nor, que va morir als divuit anys, tuber-culosa, i resseguir un paisatge quese’ns mostra a intervals de sol i plujaper recordar-nos la pena profunda delpoeta: “Al olmo viejo, hendido por elrayo / y su mitad podrido, / con las llu-vias de abril y el sol de mayo / algunashojas verdes le han salido [...] / Mi co-razón espera / también, hacia la luz yhacia la vida / otro milagro de la pri-mavera”. Passejar per la muralla me-dieval, allà mateix on la parella passeja-va, per aquella rodalia del Mirón on elmatrimoni, després del retorn precipi-tat de París amb l’alarma dels metges,va llogar una casa perquè la Leonor po-gués respirar l’aire pur d’un racó méselevat i amb bones vistes. Veure els

“chopos” prop del riu, que “tienen ensus cortezas grabadas iniciales queson nombres de enamorados, cifrasque son fechas”...

RETROBEM EL GRUP DE CATALANS de Sòriai les llengües es barregen de nou com entants racons de Catalunya. Els més jo-ves, mancats de records dels seus orí-gens i adoctrinats sens dubte per la fu-nesta immersió de l’escola catalana, es-tan àvids per reconèixer el batec de laterra dels seus pares i per saber més co-ses de la vida del poeta andalús. Ara es-colten les explicacions amb la cara se-riosa, afeixugats pel pes d’una històriatan breu i tan trista. I saben que Macha-do tan sols va restar vuit dies més a Sò-ria, d’on va fugir corrents aclaparat peruna pena infinita. No hi va tornar maimés. O més ben dit, sí que hi va tornar,una sola vegada quan ja havia passatmolt de temps, quan van nomenar-lofill adoptiu de la ciutat l’any 1932. I vaescriure: “Si la felicidad es algo posibley real –lo que a veces pienso– yo laidentifico mentalmente con los añosde mi vida en Soria y con el amor de mimujer.”

EREN ELS ANYS DEL FULGOR REPUBLICÀ,llavors, quan el poeta ja era un home feti dret i quan només faltaven set anysmés per a una altra fugida, la definiti-va, aquest cop a través dels Pirineus,mare i fill afeixugats també per una pe-na infinita. Van morir en terra catala-na i sense ni un ral a la butxaca, i aixòtambé ho saben els joves i els vells delgrup de catalans de Sòria. I jo, veient-los, atrapat de nou per una biografiatan dramàtica poblada de versos llumi-nosos, no em puc estar de dir-me gaire-bé en veu alta: aquest juny proper hemde tornar a la costa de la Marenda, a re-lligar Sòria i Cotlliure un altre cop, a re-citar de nou els vells poemes de Macha-do que sabem de memòria, davant latomba i el xiprer.

Antoni Dalmau i Ribalta. Escriptor

Sòria, una tarda d’abrilTribuna

SísifJordiSoler

i ha estrelles quesón tan lluny que

fa milions de milionsd’anys que ja no exis-teixen. Ens n’arribaencara la llum, bo i

que sigui a través d’un telescopi equi-pat fins i tot amb un observatori. Sa-bem, doncs, que van existir. He llegitque l’última que han descobert és amés de 14.000 milions d’anys de dis-tància. I cada cop és més lluuuuuny.De moment, també és la més allunya-da de totes, però, amb el telescopiadequat, aquesta estrella no discrimi-na ningú: il·lumina tothom que l’enfo-ca. En això, doncs, és diferent del dià-leg de què parla el govern espanyol so-bre el tema que els capfica més. El se-gueixen de molt a prop, però, vist desd’aquesta banda, la seva voluntat dediàleg és més inexistent que la llum decap estrella. Ofuscats en la seva cons-titució, només saben dir: “Es que no sepuede”. Alguns d’ells algunes vegades,suposo que per dissimular que no vo-len cap diàleg, argumenten que els queno ens movem som els partidaris de laindependència de Catalunya. Però éstan poc així, que el dia que el govern dela Generalitat i el d’Espanya dialoguinserà vist com una victòria independen-tista. Des de fa uns anys i, sobretot, desde fa unes setmanes, l’independentis-me del nostre temps tenia la il·lusió depensar que aquest diàleg arribaria grà-cies a les pressions dels governs euro-peus i especialment el d’Alemanya. Hocomencem a veure. I això, malgrat queel govern espanyol estigués disposat acomprar 50 avions de combat alemany.I deien que a extradir a Suïssa HervéFalciani. El preu que han posat a canvidels polítics que vam votar. Tant de boaquells avions no fossin de combat ique, con els Alps, servissin al govern es-panyol perquè els arribés la llum del dià-leg i de la justícia. L’única llum que elspot il·luminar. No pas mantenir a la for-ça una terra que no és seva.

H

De set en setXavier Cortadellas

L’estrella

EL PUNT AVUIDISSABTE, 7 D’ABRIL DEL 20186 |

El jutge podria durla justícia alemanyaal tribunal europeu,fet que alentiria laresolució del cas

Trasllada als jutgesl’afer de l’extradiciómentre els mitjansinternacionals lidemanen diàleg

Rajoy desviaal Suprem laculpa delrevés judicial

La respostade Llarena ala plantofadad’AlemanyaNacional

Les 11.14, l’hora oficial dela llibertat per a CarlesPuigdemont a Alemanya.No va ser fins a les dues delmigdia que el 130è presi-dent de la Generalitat vasortir somrient per la por-ta de la presó de Neu-münster, després que que-dés consignada una fiançade 75.000 euros pagadaamb diners de la caixa desolidaritat de l’ANC i Òm-nium. “El temps del diàlegha arribat” i “és una vergo-nya per a Europa tenir pre-sos polítics”, van ser elsdos principals missatgesque va adreçar a la munióde periodistes que l’espe-raven. En un discurs enalemany i anglès, Puigde-mont va exigir l’allibera-ment immediat dels seuscompanys a les presons es-panyoles, després que l’au-diència de Schleswig-Hols-tein descartés l’entregadel mandatari català perun delicte de rebel·lió. “Lanostra lluita és la demo-cràcia, no només l’autode-terminació”, va recordarel president exiliat, que varemarcar la dimensió eu-

ropea del que està en joc.Puigdemont va marxar

directament cap a Berlín,segons va informar ell ma-teix en una piulada, percontinuar preparant la se-va defensa. Des del cotxe,va enregistrar un missat-ge: “Continuem, més fortsque mai.” El president vasubratllar que “s’està de-mostrant” que els diri-gents independentistesno han comès els delictesde què se’ls acusa.

El gironí tenia previstauna roda de premsa en unlocal habilitat per l’Ajunta-

ment de Neumünster, pe-rò finalment va enfilar capa la capital alemanya, oncompareixerà aquest matídavant dels periodistes.Les delegacions de dipu-tats de Junts per Catalu-nya i ERC, que viatjavencap a Schleswig-Holsteinper separat però estavenen contacte, van haver decanviar la ruta. Els repu-blicans van fer marradaper Hamburg. A la nit esvan trobar tots a Berlínamb el president.

Després de Bèlgica, Es-còcia, Suïssa i Alemanya,la pròxima batalla legal espodria lliurar a Luxem-burg. El magistrat instruc-tor del Tribunal SupremPablo Llarena sospesa lapossibilitat de plantejar elque s’anomena una qües-tió prejudicial davant delTribunal de Justícia de laUnió Europea (TJUE),amb seu al ducat, sobre elprocediment de l’euroor-dre, després de la bufetadadel tribunal alemany.

Segons fonts del Su-prem, el jutge pretén quela justícia comunitària de-bati i resolgui la decisiómarc relativa a l’ordre dedetenció europea i als pro-

cediments d’entrega en-tre estats membres delclub. Si el TJUE admetés atràmit la qüestió prejudi-cial, quedaria paralitzadala tramitació de l’eventualextradició de Puigdemont–per malversació–. La fis-calia espanyola també ad-vertia que estudiarà “pro-tegir i defensar” l’ordre ju-rídic europeu davant deltribunal de Luxemburg.

Des del govern espa-nyol, encara atordit, elportaveu, Íñigo Méndez deVigo, es va dedicar a repe-tir “ja veurem com acaba” ies va aferrar al fet que elprocediment d’extradiciócontinua obert. El minis-

tre va circumscriure el re-vés alemany a “una qües-tió entre jutges, no entregoverns”. I què diu el go-vern alemany? Doncs elportaveu del Ministerid’Afers Exteriors, Rainer

Breul, va reclamar ahir laformació d’un govern a Ca-talunya “com més aviatmillor”. “És important queels membres del Parla-ment” desbloquegin un

nou executiu perquè “no-més d’aquesta manera espot reprendre el diàleg perassolir una solució políticaa través de mitjans demo-cràtics”. Segons l’executiud’Angela Merkel, cal tro-bar una “solució conjunta-ment amb el govern espa-nyol”. El portaveu va afe-gir-hi que el nou gabinetha de respectar “els princi-pis de l’Estat de dret i laConstitució”, un darrermissatge que també re-marcava la viceportaveude l’executiu alemany, Ul-rike Demmer. En unes de-claracions de manual endiplomàcia, va afirmarque el govern alemany

NEUMÜNSTER Puigdemont recupera la llibertat, demanadiàleg i denuncia la “vergonya” que existeixin presos polítics aEuropa DESTÍ El president es dirigeix a la capital alemanyaUE Llarena sospesa acudir al tribunal europeu de Luxemburg

Emili BellaBARCELONA

Pròximaparada:Berlín

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Exigeixo la llibertatimmediata de tots elsmeus companysempresonats aEspanya”Carles PuigdemontPRESIDENT DE LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Només [amb un nouexecutiu] es potreprendre el diàlegper assolir una soluciópolítica”Rainer BreulPORTAVEU D’EXTERIORS ALEMANY

Puigdemont, somrient,sortint de la presó deNeumünster, amb una granexpectació mediàtica ■ EFE /

FOCKE STRANGMANN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El govern alemanyrebutja unaeventual reformade les euroordres

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 7 D’ABRIL DEL 2018

Oriol Serra i ladisculpa pendent

L’APUNT tres, amb poder real, per intervenir i desvirtuar una deles poques estructures d’estat que té aquest país... to-ta aquesta gent hauria de mirar als ulls Oriol Serra–periodista d’extraordinària vàlua que aquests dies hainformat amb professionalitat i excel·lència de la de-tenció de Carles Puigdemont a Alemanya– i, si té unmínim de decència, demanar-li disculpes.Jordi Panyella

Tota aquesta gent (genteta, o gentussa), amb més omenys responsabilitat en càrrecs públics o en mitjansde comunicació, que des de fa temps, i cada cop ambmés intensitat i també males maneres, atia el fantas-ma de la manipulació, presentant TV3 com la capda-vantera de l’independentisme, amb el sol objectiu deservir de coartada perquè després en vinguin uns al-

continua convençut que elconflicte s’ha de resoldred’acord amb la Constitu-ció i les lleis espanyoles.

Més rellevants eren lesparaules del portaveu delMinisteri de Justícia, Ma-ximilian Kall, que va re-butjar la necessitat d’unareforma de l’ordre euro-pea de detenció i entregaque elimini el principi dedoble incriminació perquèhi hagi un major automa-tisme. Alemanya no pre-veu el delicte de rebel·lió,sinó l’alta traïció, encaraque cal que sigui amb vio-lència i els tres jutges deSchleswig-Holstein no laveuen per enlloc. “L’eina

de l’ordre de detenció eu-ropea ha funcionat, ésdret europeu, només espodria canviar en l’àmbitde les institucions euro-pees i no hi ha motiu perintentar canviar-la”, vaconcloure Kall.

Mentrestant, a Catalu-nya es treballa per formarun govern. El presidentdel Parlament, Roger Tor-rent, feia una nova rondatelefònica de consultesamb els grups parlamen-taris per desencallar la in-vestidura. Junts per Cata-lunya ja va oficialitzar di-jous el nom de Jordi Sàn-chez com a candidat, des-prés que Jordi Turull re-

nunciés per carta a la sego-na part de la seva investi-dura. La portaveu delgrup, Elsa Artadi, va avan-çar a TV3 que ja hi ha unacord amb ERC i la CUP enaquest sentit: “No tenim

cap dubte que la passarem[la investidura] en segonavotació, ho estem treba-llant. Tenim lligat a tresque passarà això.” Si fosaixí, no caldria que Toni

Comín, exiliat a Brussel-les, renunciés a l’acta, talcom li demanava ERC perno dependre de la CUP a lainvestidura. “Hem de veu-re la situació de Comín,per si pot delegar o no, igestionar-ho a tres, peròaquest no serà el proble-ma”, va afegir-hi.

Els anticapitalistes vansortir al pas per negar queexisteixi tal acord. El por-taveu, Carles Riera, va ad-vertir que els cupaires nopreveuen canviar les sevesquatre abstencions per in-vestir Sànchez. SegonsRiera, el seu candidat ésPuigdemont i, de fet, “avuiés més fort que abans”. ■

La Comissió Europea reitera-va que la situació a Catalu-nya, amb polítics a la presó irepartits per Bèlgica, Escòcia,Suïssa i Alemanya, continuasent un “afer intern”, en pa-raules del portaveu Alexan-der Winterstein. Sigui comvulgui, els revessos a l’Estatarribaven també des del go-vern helvètic, que descartavaque hi hagués cap “intercan-vi” entre l’exinformàtic de lafilial suïssa del banc HSBCHervé Falciani, l’extradició delqual ha demanat a Espanya,que el va detenir dimecres, i

la secretària general d’ERC,Marta Rovira. I encara més:les autoritats belgues estaninvestigant l’existència d’ungeolocalitzador instal·lat alcotxe que va fer servir Puig-demont per moure’s per Eu-ropa, segons va confirmar IneVan Wymersch, portaveu dela fiscalia de Brussel·les, queva detallar que les investiga-cions s’estan duent a termedes de l’oficina del fiscal delBrabant Való, a la regió de Va-lònia, ja que la residència dePuigdemont al plat pays era aWaterloo.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La CE encara hi veu un “afer intern”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

JxCat veu “lligadaa tres” lainvestidura, peròla CUP ho nega

envolguts compatriotes, les mevesprimeres paraules després de sortirde Neumünster són per agrair-vos a

tots, amb un agraïment que mai podré pa-gar, la solidaritat i l’afecte, la persistènciaque heu demostrat aquests dies. Veritable-ment, els centenars i centenars de cartesque he anat rebent, que espero tenir l’opor-tunitat de poder respondre totes, han re-presentat una veritable llum en aquestsdies de foscor.

Continuem, continuem més forts quemai, continuem més decidits que mai se-guint la nostra via, la via catalana, la via noviolenta, la via de demanar l’exercici dedrets democràtics. I per això, també, el quevull en aquests moments és exigir a les au-toritats espanyoles l’immediat allibera-ment de tots els companys i companyesque encara són injustament a les presonsespanyoles.

Estan acusats de delictes que no hemcomès, com ja s’està demostrant a travésde diverses instàncies de justícia en diver-sos països europeus.

No estem davant d’un cas de rebel·lió,no estem davant d’un cas de malversacióde fons ni de res que s’hi assembli. Estemdavant d’un cas polític que demana final-ment que el govern espanyol s’assegui enuna taula de negociació, que comenci aparlar amb els líders polítics catalans quehem estat escollits per fer-ho i que facid’una vegada política, que deixi d’utilitzarel codi penal per resoldre una qüestió que

B

és estrictament política.Molt de coratge a tots plegats, conti-

nuem. Seguirem endavant. És un camíllarg, però és un camí que només té un fi-nal possible, i és la nostra victòria.

Moltíssimes gràcies!

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

MISSATGE DE CARLES PUIGDEMONT

“Continuem mésforts que mai”

Puigdemont, ahir, a la sortida de la presó deNeumünster ■ AFP / CARSTEN REHDER

EL PUNT AVUIDISSABTE, 7 D’ABRIL DEL 20188 | Nacional |

1760

07-1

1839

46L

És

“Schleswig golejaEspanya” era el ti-tular d’aire futbo-lístic del setmana-ri Der Spiegel. Pera qualsevol ciutadàalemany, hi haviatambé una menad’advertència: nohi ha rival petit.

Schleswig és una petita ciutat de27.000 habitants, on té la seu l’Au-diència Territorial del land, a uns50 quilòmetres de la capital d’aquestpetit estat federat, Kiel, i a 68 deNeumünster, on hi ha la presó enquè ha passat dotze dies el presi-dent Carles Puigdemont. Un tribu-nal que no s’ha deixat impressionarper un cas d’abast europeu que hafet desplegar per les seves carrete-res, a peu de presó i a la mateixaAudiència, mitjans de comunicaciód’arreu del món. Espanya, el milloraliat de l’Alemanya d’Angela Mer-kel, n’ha sortit escaldada.

Pel diari més conservador delpaís, Puigdemont “ha guanyat unaetapa” en la seva pugna amb el go-vern espanyol. I, pel SüddeutscheZeitung, el diari de referència ale-many i el principal defensor entrela premsa d’aquest país de la posi-ció de Puigdemont, “els jutges hancreat problemes als polítics”.

L’independentisme català és,segons el govern de Merkel, unassumpte intern que ha de resol-dre l’Estat espanyol dins del marcconstitucional del país. Aquestaera la consigna oficial cada vegadaque aflorava la qüestió, fos en unavisita de Mariano Rajoy a Berlín oen trobades internacionals entreels dos líders. Des que Puigdemontva ser detingut a Alemanya, hapassat a ser la frase que han repe-

tit pràcticament cada dia els por-taveus de la cancellera i dels minis-teris implicats, tant de Justíciacom d’Afers Estrangers.

“No hi ha res a dir en aquestaqüestió. És un cas que ateny estric-tament la justícia i que no afectaràles relacions bilaterals amb aquestsoci privilegiat”, va dir ahir de noula viceportaveu de Merkel, UlrikeDemmer.

Per L’Esquerra, el partit políticque ha mostrat més obertament elseu suport a Puigdemont –en de-claracions a la premsa i amb visitesa Neumünster de dos diputats–, laresolució de l’Audiència és una bu-fetada per a les relacions bilaterals.

“No veig que hagi de ser una càr-rega per a les relacions entre elsdos països. Els tribunals confien els

uns amb els altres i cooperen entresi”, va insistir ahir Demmer, men-tre que el seu company d’Afers Es-trangers afirmava que els dos exe-cutius, l’espanyol i l’alemany, hanquedat al marge de la qüestió.

És possible que sí que hi hagi ha-gut més “contactes directes” a es-cala política dels que estan dispo-sats a explicar els portaveus. Ja si-guin trucades entre els líders i elsseus ministres o entre els diplomà-tics respectius. En qualsevol cas,a Berlín es té clar que, fins i tot sila qüestió irrita Merkel, preferiràels maldecaps que li pugui compor-tar amb el seu aliat Rajoy que qual-sevol relliscada pública.

Li ha costat gairebé sis mesosaconseguir un nou pacte de grancoalició entre el seu bloc conserva-

dor i els socialdemòcrates per serinvestida per a una quart mandat.Tant Justícia com Afers Estrangerstenen com a titulars ministres so-cialdemòcrates –Katarina Barleyi Heiko Maas, respectivament–.Una “ingerència” política obertaen l’àmbit de la justícia en un paísque presumeix de separació de po-ders i que, a sobre, dona competèn-cies plenes en aquesta matèria aun land com Schleswig-Holsteinpodria ser molt més perillosa per aMerkel que aguantar els retrets del’Estat espanyol. Convé portar lespicabaralles amb discreció, en es-pera de saber el que comportarà lapresència de Puigdemont al seuterritori, ara com a polític presenten la vida pública, no empresonata Neumünster. ■

Golejada a l’Estat espanyolREACCIÓ · La premsa alemanya destaca la victòria de Puigdemont i com els jutges poden crear problemes a la cancelleraMerkel POSICIÓ · El govern preferirà els maldecaps amb Mariano Rajoy que qualsevol relliscada pública interna

Passar la nita casaEl diputat alemanyDiether Dehm, delpartit L’Esquerra,va visitar diumengeCarles Puigdemonta la presó i li va oferircasa seva si la justí-cia el deixava en lli-bertat. Ahir, però, elpresident es va diri-gir cap a Berlín quanva sortir del centrepenitenciari.

Desenes de periodistes, ahir, la majoria alemanys, esperant la sortida de Puigdemont a Neumünster ■ EFE

GemmaC. Serra

— — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Berlín

El relator especial del’ONU sobre el dret a la lli-bertat d’opinió i expressió,David Kaye, va demanarahir a les autoritats espa-nyoles que s’abstinguind’acusar de rebel·lió les fi-gures polítiques i civils ca-

talanes, ja que aquestscàrrecs podrien conduir apenes de presó prolonga-des i tenen el risc de “dis-suadir un llenguatge total-ment legítim, encara quesigui controvertit i incò-mode”. “Em preocupa queels càrrecs de rebel·lió peractes que no impliquin vio-lència o incitació a la vio-

lència puguin interferir enels drets de protesta públi-ca i dissidència”, hi va afe-gir l’expert independentde l’ONU.

David Kaye recorda quela llei internacional dedrets humans adverteixque les restriccions “no-més han d’imposar-sequan siguin estrictamentnecessàries i proporciona-des”, i espera que l’Estat“usi les seves institucionsdemocràtiques per fo-mentar un espai per al de-bat i trobar tècniquescreatives de diàleg i recon-ciliació per fer front a la si-tuació política actual”. ■

Un expert de l’ONUrenya l’Estat i fa unacrida al diàleg

RedaccióBARCELONA

David Kaye és el relatorespecial de l’ONU sobre llibertatd’opinió des del 2014 ■ ACN

El calendari que al seu diava marcar el ministre dejustícia, Rafael Català, peral procés judicial contra elgovern de la Generalitat ialtres personalitats vincu-

lades al moviment inde-pendentista de Catalunyaamenaça de fer-se miquesdesprés de la resolució dela justícia alemanya dedesestimar l’extradició deCarles Puigdemont pel de-licte de rebel·lió i dels mo-viments que a conseqüèn-

cia d’aquest fet estudienfer ara tant la fiscalia comel magistrat instructor,Pablo Llarena. Tant desdel ministeri públic, a tra-vés d’un comunicat, comdes de fonts properes almagistrat Llarena, es vafer saber ahir que s’estu-dia presentar el que tècni-cament es coneix com unaqüestió prejudicial davantdel tribunal europeu ambseu a Luxemburg perquèdetermini si els magis-trats del land de Schles-wig-Holstein han actuatcorrectament en l’aplica-ció dels mecanismes del’euroordre de detenció.Si això es concretés, supo-saria la paralització delprocediment judicial con-tra l’independentisme,per un temps llarg i inde-terminat, fins que el tribu-nal no resolgués la qüestióplantejada.

Algunes fonts consulta-des per aquest diari asse-guren que, si es tirés enda-vant aquesta qüestió pre-

judicial, seria tota la ins-trucció del cas la que es pa-ralitzaria, circumstànciaque suposaria un gravís-sim perjudici per a les per-sones que ara es troben ensituació de presó preventi-va. Altres interpretacionsassenyalen que la inter-venció del tribunal de Lu-xemburg només implica-ria aturar el procedimentper a la figura de CarlesPuigdemont.

El precedentEl precedent més sonat so-bre un procés judicial al’Estat espanyol que vaquedar aturat per la trami-tació d’una qüestió preju-dicial davant del tribunaleuropeu va ser el cas de leshipoteques amb clàusulessòl. Va ser un magistrat deBarcelona de la jurisdicciódels jutjats mercantils, Jo-sé María Fernández Seijó,el que va portar la llei hipo-tecària espanyola a Europadurant la tramitació d’unprocediment de desnona-

ment. Seijó va fer el reque-riment al tribunal l’any2011 i no va ser fins pas-sats dos anys que es va re-soldre la qüestió, de mane-ra favorable als consumi-dors perquè va acabar su-posant l’eliminació de lesclàusules terra.

Amb aquest precedentes pot extrapolar que lacausa contra els políticsindependentistes podriaarribar a estar aturada unmínim de dos anys, cir-cumstància que suposariaun daltabaix no només ju-dicial, sinó també polític.En l’aspecte judicial urgi-ria trobar una solució a lasituació de presó preventi-va en què es troben els setconsellers i els dos Jordis.La presó preventiva, me-sura que sempre s’ha deconsiderar excepcional,està limitada a dos anys,ampliables a dos més. Si elprocés seguís el ritme nor-mal, amb la celebració deljudici oral a la tardor –coms’havia insinuat–, els em-

presonats arribarien a lavista sense que s’haguésesgotat aquest termini,però ara les coses podriencanviar si finalment el jut-ge Llarena decideix elevarel tema a Europa.

Políticament, allargar demanera indeterminada elprocés judicial suposaria in-comodar un PP que comen-ça a tenir pressa per girarfull pel que fa a la qüestió ca-talana i aixecar el 155 perafrontar el calendari elec-toral que culmina el 2020amb els comicis estatals.

La presentació de laqüestió prejudicial es po-dria interpretar tambécom un nou ardit del ma-gistrat Llarena per evitarque un jutge europeu in-terfereixi en la instrucciódel seu cas. Ja ho va ferquan va retirar l’euroor-dre que havia cursat a Bèl-gica, quan tot indica quela justícia d’aquest país li-mitaria els delictes pelsquals podrien ser jutjatsPuigdemont, Comín, Ser-ret i Puig, i ara faria el ma-teix si recorregués al tri-bunal europeu, perquè leseuroordres de detenció estornarien a paralitzar.

Tirar endavantSi Pablo Llarena desesti-ma la via de Luxemburg,voldrà dir que el procedi-ment tira endavant com sires no hagués passat. Defet, això és el que creuenque podria passar diversosobservadors amb pro-funds coneixements jurí-dics consultats per aquestdiari. L’argument és que,si fins ara s’ha tirat enda-vant una causa amb elcontrovertit argument dela violència per justificarla rebel·lió, quan és evi-dent que no s’ha produïttal violència, i s’han man-tingut les ordres de presóprovisional amb argumen-tacions polítiques i no ju-rídiques, es pot esperarqualsevol cosa.

De moment, el següentcapítol de la instrucciós’ha de viure d’aquí a quin-ze dies, quan els proces-sats estan citats davantdel jutge, on hauran decomparèixer per torns elsdies 16, 17 i 18 d’aquestmes. Es desconeix si jaaleshores la justícia ale-manya haurà decidit so-bre l’ordre d’extradició dePuigdemont pel que fa aldelicte de malversació, isi ja s’hauran pronunciatels tribunals de Suïssa, laGran Bretanya i Bèlgicapels casos de Marta Rovi-ra, Clara Ponsatí i la restade consellers. ■

Jordi PanyellaBARCELONA

a El magistrat espanyol estudia elevar al tribunal de Luxemburg l’actuació de la justícia alemanya, fetque afectaria el procediment a La qüestió prejudicial podria fer aturar dos anys la instrucció del cas

La instrucció de Llarena espodria embarrancar a Europa

El magistrat Pablo Llarena, quan ocupava la presidència de l’Audiència de Barcelona ■ QUIM PUIG / ARXIU

EL PUNT AVUIDISSABTE, 7 D’ABRIL DEL 201810 | Nacional |

1760

07-1

1839

47L

Serà

EL PUNT AVUIDISSABTE, 7 D’ABRIL DEL 2018 | Nacional | 11

1820

43-1

1758

43®

ap esperança de canvi, tot iel daltabaix jurídic obert. Ésel sentiment compartit ahirper alguns dels advocats de-

fensors dels polítics catalans em-presonats i consultats sobre què fa-rà ara el jutge Pablo Llarena i la salapenal del Tribunal Suprem desprésque abans-d’ahir un tribunal ale-many negués l’extradició del presi-dent Carles Puigdemont tot addu-int que els possibles incidents quevan passar a Catalunya no tenen lasuficient càrrega de violència percomplir el delicte de rebel·lió, comsempre han mantingut les defen-ses. Així, tot i aquesta bona notícia,els experts sostenen que el Supremjutjarà els vuit polítics i el presidentd’Òmnium, Jordi Cuixart, pel delic-te de rebel·lió, i mantindrà l’absur-ditat de jutjar el president CarlesPuigdemont només pel delicte demalversació de fons públics, comsembla que s’acceptarà en l’extra-dició. Un cop a l’Estat espanyol icomplerta la pena de malversació,el Suprem pot tornar a enjudiciarPuigdemont pel delicte de rebel·lió,mentre ell té 45 dies per marxar delpaís per evitar-ho, segons la llei3/2003. L’exili és el càstig. A més,les defenses ja van plantejar “inde-fensió” dels empresonats per serjutjats mentre altres són a l’exili, iel Suprem ho fa refusar.

Precisament el veterà penalistaAugust Gil Matamala va recomanarals advocats que afrontin aquesta“croada contra els independentis-tes catalans” tot analitzant el su-mari 18/98, en què el jutge Garzónva processar 47 persones de la so-cietat civil basca amb la premissa

C

de “tot és ETA”. L’Audiencia Nacio-nal va condemnar amb fins a deuanys de presó, com a col·laboradorsde banda terrorista, vuit ciutadansper haver apostat per la desobe-diència civil, com ara membres dela Fundació Joxemi Zumalabe. Elgovern basc va denunciar que ambaquella sentència “s’instaurava eldelicte d’opinió”. El Suprem va ab-soldre aquests vuit, l’any 2009. GilMatamala va explicar que enaquells judicis es va usar informes

de la Guàrdia Civil “amb tergiversa-cions” com a “prova pericial”, i quees van recollir en les sentències. Ir-regularitat que, a parer de Matama-la, es pot tornar a repetir, ja que lesresolucions del jutge Llarena, “d’es-til barroc i difús, fan una fonamen-tació del dret penal distorsionada”.Les defenses ja han denunciat queLlarena dona com a vàlids informesde la Guàrdia Civil, que insereixenuna violència irreal.

Gil Matamala va participar ahir

en la conferència Conseqüències dela judicialització de la política, or-ganitzada per la Comissió de Defen-sa dels Drets de la Persona i delLliure exercici de l’Advocacia delCol·legi d’Advocats de Barcelona, elCol·lectiu Praga i Àgora Judicial.Ferran Requejo, catedràtic de cièn-cia política de la Universitat Pom-peu Fabra, va apostar que no no-més s’ha d’aplicar la “separació depoders” sinó també “la divisió de po-ders”, concepte que el magistratGuillem Soler Solé, d’Àgora Judi-cial, també va defensar per tal quecada territori tingui el seu conselljudicial per fer-lo més proper i des-polititzat.

Soler va confessar que va quedarastorat quan el president del Tribu-nal Suprem i del CGPJ en la darrerapromoció de nous jutges va afirmarque els jutges “tenen el mandat di-recte de protegir la indissoluble uni-tat d’Espanya”, i va exclamar: “Aixòés per a l’exèrcit, no per als jutges!Nosaltres hem de complir una fun-ció jurisdiccional, com pot ser la ci-vil o la penal.” Soler va indicar queÀgora Judicial és l’única associacióque aposta per mantenir l’actualsistema d’elecció de càrrecs judi-cials, però sense els vicis actuals, amés d’un canvi d’accés a la judicatu-ra i instaurant “una cultura juridi-codemocràtica”, en què la “críticaracional” de les resolucions judicialssigui normal. En acabar, la Comis-sió de Defensa va insistir que el pro-cés català ha de tenir una “soluciópolítica”. I l’advocat Àlex Solà vaavançar que estudien demanar al’associació Advocats Europeus De-mòcrates (AED), de la qual sónmembres, que assisteixin com a ob-servadors internacionals al judicicontra l’independentisme català. ■

DELICTE · Experts consideren que el Tribunal Suprem mantindrà el judici per rebel·lió als vuit polítics i al president d’Òmniumempresonats PRECEDENT · Gil Matamala alerta que es repeteix el relat criminal del sumari 18/98 contra la societat basca

Mayte PiulachsBARCELONA

8Article de la Cons-titució que insta elsmilitars a defensar lasobirania d’Espanya ila seva integritat terri-torial, “però no pas alsjutges”, destaca el ma-gistrat Guillem Soler.

La violència artificial

August Gil Matamala, Sixte Garganté i Guillem Soler, ahir en la xerrada a Barcelona ■ ANDREU PUIG

El dijous negre del governde Mariano Rajoy va deixarpas ahir al divendres delConsell de Ministres, enquè el president espanyol iels ministres van dur a ter-me una reunió accelerada–per poder arribar a tempsa la cimera del PP a Sevilla–en un ambient de commo-ció màxima. Amb Rajoy ensilenci i “disgustat amb lajustícia alemanya”, segonsfonts del PP, va haver deser el mateix portaveu es-panyol, Íñigo Méndez deVigo, que fa només deu diesdonava per fet el lliura-ment de Carles Puigde-mont per rebel·lió, qui vaposar veu a la indigestió ofi-cial amb el revés arribat deSchleswig-Holstein. “Ésuna interpretació d’un jut-ge alemany respecte de lasol·licitud d’un jutge espa-nyol i cal esperar que acabiel procediment”, va dirMéndez de Vigo, que va im-

putar el fracàs al jutge Pa-blo Llarena.

A més de comparèixerdavant un revés judicial,Méndez de Vigo ho va fertambé davant el que ell ha-via defensat amb aplom el27 de març, quan es va van-tar que “la norma general aAlemanya és l’entrega” ique la rebel·lió espanyolaequivalia a l’alta traïció delcodi penal alemany i que hitenia “una pena que pot serla reclusió de per vida”.Ahir, però, el portaveu varecular fins al punt de dirque ell llegia l’euoroordre iprou. “Que la rebel·lió fosequivalent a Alemanya al’alta traïció ho va dir el jut-ge, no jo”, es va escapolirabans de concloure que elfracàs de voler perseguirl’independentisme amb undelicte que exigeix un “al-çament violent i pública-ment” és “un afer entre jut-ges i no entre governs”.

En lloc de descartar quees pugui jutjar els exiliatsper rebel·lió, però, Méndez

de Vigo va fer una crida a“esperar que acabi el proce-diment” per saber si de de-bò acaba sent així.

Dubte sobre l’euroordreSi fa només deu dies Mén-dez de Vigo encarnava eltriomfalisme de La Mon-cloa i exhibia la dada del2015 que Alemanya va li-derar els lliuraments amb1.610, ahir es va rebel·larcontra tota pregunta jurí-dica. “Jo vaig anar a un col-legi alemany i per tant par-lo alemany, però a mi emvan ensenyar literaturaalemanya i no el codi penalalemany”, va arribar a dirper no entrar en el fons. Esdona la circumstància feri-dora, a més, que l’euroor-dre es va tramitar el junydel 2002 a Brussel·les ambRajoy sent ministre de l’In-terior i Méndez de Vigosent el seu enllaç de con-fiança en la matèria com adiputat del Parlament eu-ropeu.

L’únic consol al qual

s’aferra La Moncloa és queel tribunal del land no veuen Puigdemont un pres po-lític, una inquietud que nohavia compartit mai fins aldia d’ahir. “Queda clar quePuigdemont està sotmès al’acció de la justícia alema-nya perquè va fugir de lajustícia espanyola i les au-toritats judicials han dei-xat ben clar que no es trac-ta d’un perseguit polític si-nó d’un pròfug de la justícia

immers en una causa pe-nal”, va lloar.

En el PSOE, el seu líder,Pedro Sánchez, va culparRajoy “d’amagar-se darre-re de les togues” i el va res-ponsabilitzar del fracàs ju-dicial espanyol. “Avui ésmés difícil confiar en l’es-tratègia del govern”, va la-mentar. El líder de Ciuta-dans, Albert Rivera, quehavia celebrat l’arrest dePuigdemont –“s’ha acabat

la fugida colpista”– ambelogis al sistema judicialalemany –“un país federalcom Alemanya tracta ambigual o més duresa penal larebel·lió/l’alta traïció quel’Espanya autonòmica”, vapiular el 26 de març–, ahires va mostrar perplex i vainstar a reflexionar quèpassa a la UE amb les eu-roordres. “És una mala no-tícia que no funcioni”, vaafirmar ahir Rivera. ■

David PortabellaMADRID

a Està “disgustat” amb la justícia alemanya a Méndez deVigo en culpa Llarena tot i haver donat per feta l’entregaper rebel·lió a Sánchez: “S’amaga en togues”

Rajoy no paeixel revés i desviaal Suprem laresponsabilitat

“La norma general aAlemanya és l’entrega,el no lliurament ésexcepcional.Alemanya és el paísque fa més entregues,amb 1.610 el 2015”

“Alemanya castigaels delictes pels qualss’investigaPuigdemont (altatraïció o rebel·lió) ambuna pena que pot serreclusió de per vida”

“Ningú pot pretendresituar-se per sobre dela llei ni a Espanya ni ala UE, on hi hamecanismes decooperació que fan unespai jurídic comú”

Rajoy va plantar ahir una alzina en l’inici de la convenció del PP a Sevilla ■ RAÚL CARO / EFE

“Jo vaig anar a uncol·legi alemany i pertant parlo alemany,però a mi em vanensenyar literaturaalemanya i no el codipenal alemany”

“L’euroordre és unainiciativa espanyola iva ser aprovada, sentministre de l’Interiorespanyol Rajoy, pelConsell el juny del2002”

“És la interpretaciód’un jutge alemanyrespecte de la sol·licitudd’un jutge espanyol ical esperar que acabi elprocediment d’unaqüestió entre jutges”

“Encara no coneixemel contingut de lainterlocutòria en laqual el tribunal deSchleswig-Holsteins’aparta del criteri dela fiscalia alemanya”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

... I el que Méndez de Vigo ha dit el 6 d’abril

“Jo no vaig dir que larebel·lió fos equivalenta Alemanya a l’altatraïció. Jo vaig dir elque deia l’euroordre,ho diu el jutge, no ésque ho hagi dit jo”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El que Méndez de Vigo deia el 27 de març...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 7 D’ABRIL DEL 201812 | Nacional |

176007-1

184002L Tens el

carnet?

EL PUNT AVUIDISSABTE, 7 D’ABRIL DEL 2018 | Nacional | 13

141085-1184155L

i el president CarlesPuigdemont preteniaposar en primer plal’oferta de diàleg –l’enè-

sima– al govern espanyol, ho vaaconseguir. Tots els webs delsmitjans de comunicació inter-nacionals destacaven en el títolo en les primeres ratlles la cridade Puigdemont, personatge jaconegut pels lectors i especta-dors europeus i fins i tot permolts de fora del continent.

Com ja és habitual des de famesos, molts portals d’internet,a banda d’oferir la informaciódel dia sobre el conflicte català,hi afegien enllaços per aprofun-dir en el tema. Així, per exem-ple, la informació de la britàni-ca BBC incloïa, enmig del textde la notícia, tres enllaços queduien a nova informació: “Qui

Sés Carles Puigdemont?”, “Lacrisi catalana en 300 paraules”i “La peculiar regió del nord-estd’Espanya”.

El serial català ha despertatl’interès de mitjans de comuni-cació de tot el món, però espe-cialment d’Europa. El portal dela cadena francesa France 24situava la sortida de Puigde-mont de la presó de Neumüns-ter com la informació més des-tacada de la secció d’Europa.També fora del continent euro-peu s’està seguint amb atencióel que succeeix a Catalunya, es-pecialment als Estats Units i al’Amèrica Llatina.

El principal diari francès, LeMonde, oferia una àmplia cober-tura del conflicte català, ambespecial atenció a la derivada ju-dicial d’abast europeu que estàagafant el cas. El rotatiu explica-va, fins i tot, les conseqüènciesque podria tenir una eventual

investidura de Jordi Sànchez.Pel diari francès, “la decisió dela justícia alemanya és un seriósrevés polític i jurídic per a Ma-drid”, al qual l’estratègia de “dei-xar exclusivament en mans dela justícia la resolució d’un con-flicte de naturalesa sobretot po-lítica no para de girar-se-li encontra”. “Els independentistes–remarca Le Monde– no noméshan mantingut la majoria abso-luta al Parlament català” arrande les eleccions del 21-D, sinóque “la persecució contra els di-rigents catalans a Bèlgica, Su-ïssa, Escòcia i Alemanya els hapermès aconseguir un dels seusprincipals objectius: internacio-nalitzar el conflicte.”

També el diari belga Le Soirfeia un seguiment complet delcas, que aconseguia embrancarels lectors en una discussió so-bre el paper de Bèlgica en el con-flicte català. ■

TITULARS · Els mitjans internacionals es fan ressò de l’oferiment de Puigdemont al govern espanyol per negociar una sortidaa la crisi ERROR · El diari ‘Le Monde’ destaca que l’estratègia de Madrid de deixar-ho tot en mans de la justícia se li gira en contra

Raül Garcia i AranzuequeBARCELONA

La crida al diàleg troba altaveu

Diferents portals d’arreu del món recollien la intervenció del presidentCarles Puigdemont ■ EPA

EL PUNT AVUIDISSABTE, 7 D’ABRIL DEL 201814 | Nacional |

1760

07-1

1839

56L

LRP.cat

El Parlament es preparaper a un nou ple d’investi-dura a principis de la set-mana que ve amb JordiSànchez com a candidat. Ija en seran quatre. I si resno canvia, també esdevin-drà un nou ple fallit i cal-drà esperar-ne un de cin-què perquè la investidurapugui ser efectiva. Aques-ta vegada, però, el calen-dari porta marcat en ver-mell la data límit per in-vestir president, el 21 demaig.

La retirada provisionaldel fins ara candidat JordiTurull, empresonat, i laproposta de Carles Puig-demont de recuperar Jor-di Sànchez com a candi-dat va propiciar ahir a latarda una nova roda decontactes telefònics entreel president del Parla-ment, Roger Torrent, i elspresidents dels grups par-lamentaris. Tanmateix, lasortida de la presó de Puig-demont, el seu trasllat aBerlín i el viatge de dipu-tats de JxCat i ERC a la ca-pital alemanya va impedirque Torrent acabés la rodaper poder convocar for-malment el ple d’investi-dura del candidat que témés suports encara queno els suficients per ga-rantir-ne l’efectivitat. Laconvocatòria oficial serà

avui.Però ahir el diputat de

la CUP Carles Riera ja vareiterar la seva abstencióno sense fer evident la per-plexitat que provocava alsanticapitalistes que esconvoqui un nou ple queresultarà fallit. Desmentiaaixí les declaracions de ladiputada de JxCat Elsa Ar-tadi, que assegurava almatí l’existència d’un

acord a tres bandes per in-vestir Sànchez en segonavolta. ERC, per la sevabanda, manté el seu acordamb JxCat perquè siguinels de Puigdemont els queescullin candidat.

En l’horitzó més prò-xim tot fa preveure queTorrent haurà de suspen-dre la sessió perquè el mésprobable és que ni el jutgedel Suprem Pablo Llarena

deixi sortir de la presó deSoto del Real el candidatni els membres de la mesadel Parlament ni els dipu-tats de JxCat i ERC estandisposats a practicar ladesobediència i votar uncandidat que no estiguipresent a l’hemicicle. I enl’hipotètic cas que Sàn-chez pugui ser a la cambracatalana, la CUP ha reite-rat l’abstenció si es manté

un programa de governautonòmic. Això deixariala majoria simple que re-quereix una segona vota-ció en mans del diputatToni Comín, que hauria decedir l’escó o bé sol·licitarla delegació de vot i queaquesta sigui acceptadaper la mesa del Parlament.Tot això sempre que esmantingui efectiva la dele-gació de vot de Carles

Puigdemont arran de laseva llibertat sota fiançadictada per la justícia ale-manya. En definitiva, totun encaix de peces que ahores d’ara sembla bas-tant impossible que esprodueixi.

Una cita polèmicaQuè s’aconsegueix amb laconvocatòria del ple? Ex-ercir pressió en tres direc-cions. La primera, cap aljutge Pablo Llarena. JxCatapel·la a les mesures cau-telars que el Comitè deDrets Humans demana algovern espanyol per ga-rantir els drets polítics deSànchez. Una mesura, pe-rò, que per alguns juristesconsultats no té cap caràc-ter executiu, ja que no estracta de cap tribunal i,per tant, no dicta ni sen-tències ni resolucions i laseva efectivitat en un fu-tur judici a la causa catala-na en el Tribunal de DretsHumans d’Estrasburg ésescassa. Altres fonts, encanvi, apunten que si elpoder judicial en fes casomís, s’establiria un pre-cedent rellevant i clar devulneració de drets hu-mans que podria ser esgri-mit tant per Sànchez comper la resta de presos i exi-liats en les respectives es-tratègies de defensa.

La segona direcció ésmantenir la pressió a laformació cupaire i tambéal diputat Comín perquèacabi cedint l’escó, decisióprou complexa tenint encompte el gir de la situaciójudicial que viuen ara elspolítics exiliats. D’altrabanda, la celebració d’unnou ple també permetguanyar temps per obser-var cap a on es desenvolu-pa la causa catalana en elsdiferents tribunals abansde tornar a proposar uncandidat. ■

aEl president del Parlament inicia la roda de contactes que acabarà avui amb JxCat i ERC aElsanticapitalistes reiteren que no donaran suport a una candidatura que consideren autonòmica

Emma AnsolaBARCELONA

Torrent proposa Sànchez,tot i no tenir prou suports

El president del Parlament, Roger Torrent, dirigint-se a una reunió de la mesa aquesta setmana ■ EFE

Ni l’alcaldessa de Barcelo-na, Ada Colau, ni el presi-dent del Parlament, RogerTorrent, ni el subdelegatdel govern espanyol a Ca-talunya, Enric Millo, nicap autoritat militar hanestat convidats en el tradi-

cional acte de lliuramentde despatxos a la nova pro-moció de jutges, que es fa-rà dilluns vinent a l’Audi-tori de Barcelona i que se-rà presidit pel rei Felip VI,com és tradició. La 67apromoció és formada per46 dones i 19 homes.

Fonts del TSJC van in-formar a Efe que per pri-

mer cop es pren aquestadecisió per evitar situa-cions de conflicte, com lesviscudes al Col·legi d’Ad-vocats de Barcelona, on al-guns fiscals, jutges i advo-cats es van ofendre amb eldiscurs de Torrent. La noinvitació també evita pos-sibles plantades d’autori-tats catalanes al rei. L’anypassat no hi va haver lliu-rament de despatxos i enel del 2016 hi era el presi-dent, Carles Puigdemont.El ministre de Justícia,Rafael Catalá, sí que serà al’acte, com a ministre detreball, figura obligadaquan el rei va a un acte. ■

El rei lliurarà elstítols als nous jutgessense cap autoritat

RedaccióBARCELONA

El rei Felip VI en un acte delliurament de premis l’anypassat a Girona ■ QUIM PUIG

EL PUNT AVUIDISSABTE, 7 D’ABRIL DEL 2018 | Nacional | 15

141085-1184156L

El govern suís per bocad’un portaveu del Depar-tament Federal de Justí-cia, va assegurar ahir queencara que Espanya elsentregui l’exinformàtic dela filial helvètica del bancHSBC Hervé Falciani, l’ex-tradició del qual ha sol·lici-tat, no vol dir que aixòpressuposi que hi hauràun “intercanvi” amb la nú-mero dos d’ERC, MartaRovira, que es va exiliar fadues setmanes a Suïssa ide qui Madrid ha demanatla detenció i entrega. Pelque fa a una altra exiliadaque també és a Suïssa,l’exdiputada de la CUP An-

na Gabriel, de moment elpaís helvètic no té res a dirperquè Espanya no ha cur-sat cap euroordre perquèl’entreguin.

“En la cooperació judi-cial internacional en ma-tèria penal són determi-nants únicament els trac-tats i les lleis”, va assenya-lar ahir el portaveu del De-

partament Federal de Jus-tícia de Suïssa, Folco Galli.“Per tant –va insistir– nohi ha cap marge d’aprecia-ció sobre pactes” que con-dueixin a un “intercanvi”de Falciani per Rovira.

L’informàtic Falciani vaser detingut aquest dime-cres a Madrid, però l’ordrede detenció i entrega rebu-da de Suïssa havia estat fe-ta el 3 de maig del 2017.L’exempleat del banc bri-tànic HSBC a Ginebra vacomparèixer dijous da-vant un jutge de l’Audien-cia Nacional que el va dei-xar en llibertat amb mesu-res cautelars mentre esdecideix si és procedentextradir-lo.

L’analista informàtic vaser condemnat el novem-bre del 2015 en absènciapel Tribunal Penal Federalde Suïssa a cinc anys depresó per espionatge fi-nancer agreujat, en haverintentat facilitar a empre-ses privades i organismesestrangers oficials el 2008dades bancàries de més de130.000 presumptes eva-sors fiscals de 180 païsosmitjançant la famosa “llis-ta Falciani”. ■

aUn portaveu del Departament Federal de Justícia helvètic avisa l’Estat a Madrid va detenirl’informàtic un any després que ho demanés Suïssa i just quan demana l’extradició de la diputada

RedaccióBARCELONA

Suïssa no intercanviaràMarta Rovira per Falciani

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

3.5.2017Suïssa va demanar a l’Estatl’extradició de Falciani. Peròl’informàtic no l’han detingutfins aquesta setmana.

La número dos d’ERC, Marta Rovira, va marxar presumptament a Suïssa el 23 de març,deixant plantat el jutge Llarena ■ REUTERS

EL PUNT AVUIDISSABTE, 7 D’ABRIL DEL 201816 | Nacional |

1817

00-1

1777

34T

Les forces armades tin-dran estand al saló de for-mació Expojove de Girona,però al darrere del taulellno hi haurà militars sinópersonal civil. El Ministeride Defensa ha decidit as-sistir a la mostra i aquest2018 –a diferència de l’anypassat– no hi haurà pre-sència d’uniformes. La de-cisió s’adopta basant-se enla interlocutòria de mesu-res cautelars dictada peljutjat de primera instàncianúmero 1. En l’escrit, el

magistrat estimava enpart les demandes de l’Es-tat. Permetia que les forcesarmades poguessin conti-nuar participant a l’Expo-jove. No tan sols aquest2018, sinó al llarg dels tresanys de sanció que els ha-via imposat Fira de Girona(sempre que la demandano es resolgui abans). Laresolució, però, donava laraó a l’Ajuntament i a la Fi-ra a l’hora de fixar quina in-dumentària havien de durels representants de l’exèr-cit. La interlocutòria, enaquest punt, mantenia elveto a l’uniforme militar,

perquè així ho estableix elcodi ètic de la Fira. Unanorma que ja s’havia apro-vat –i comunicat a l’exèr-cit– abans que assistissin al’última edició.

El ministeri hi recorreràL’any passat, tot i que Firade Girona havia advertit ales forces armades que elcodi ètic no permetia l’úsd’elements bèl·lics, els sol-dats van acabar duent uni-forme. Van entrar a l’Ex-pojove vestits de paisà, pe-rò un cop ja eren a l’estandes van canviar de roba i esvan posar la indumentària

militar. Precisament, aixòva comportar que se’lsacabés sancionant, quel’Estat presentés una de-manda contra la decisió del’Ajuntament i Fira de Gi-rona, i que reclamésl’adopció de les mesurescautelars. El Ministeri deDefensa, però, també hacomunicat que no estàd’acord amb la interlocu-tòria i que hi recorrerà,perquè, com han sostin-gut des del principi de lapolèmica, portar unifor-me és “un dret i un deure”de les forces armadesquan estan de servei. ■

L’exèrcit decideix assistir alsaló Expojove de Girona peròhi enviarà personal civil

ACNGIRONA

a El Ministeri de Defensa recorrerà contra la interlocutòria de mesures cautelarsque veta l’ús de l’uniforme militar a Sostenen que dur-lo és “un dret i un deure”

Quatre dels militars que van exposar l’any passat a l’estand d’Expojove amb l’uniforme militar ■ GEMMA TUBERT (ACN)

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El PDeCAT ha trencat el pactede govern amb el PSC a Vila-nova i la Geltrú. El govern de lacapital del Garraf feia sis me-sos que vivia una situaciócontradictòria amb una alcal-dessa –Neus Lloveras– que,en aquell moment també erapresidenta de l’AMI i amb unpacte amb el PSC, malgrat elpaper d’aquest partit en elcontext polític general des del’aplicació de l’article 155 de laConstitució. Ahir, Lloveras va

La fiscaliaconvoca l’alcaldede Molins de Rei

Quatre càrrecs electes del Ri-pollès, entre els quals l’alcal-dessa de Vallfogona, CarmeFreixa (ERC), estan citats adeclarar al jutjat de primerainstància i instrucció de Ripollel pròxim 26 d’abril per la se-va participació en el tall de lacarretera C-38 al coll d’Aresdurant la vaga del 8-N. Aques-ta via, que comunica amb laCatalunya del Nord, va ser undels punts on es va tallar eltrànsit durant aquella jornadade protesta a tot Catalunyaper reclamar la llibertat delspresos polítics. ■ ACN

La fiscalia de Barcelona ha ci-tat Joan Ramon Casals, alcal-de de Molins de Rei pel PDe-CAT, perquè es presenti di-marts, dia 10, acusat d’un pre-sumpte delicte de desobe-diència arran de la celebraciódel referèndum del passat 1d’octubre. El de Molins de Rei,que forma part de l’Associacióde Municipis per la Indepen-dència (AMI) va ser un delsajuntaments que van firmar eldecret de suport al referèn-dum i van posar a disposicióde la consulta diversos col·le-gis electorals. ■ REDACCIÓ

El PDeCAT trencael pacte a Vilanova

Citen l’alcaldessade Vallfogona peltall del coll d’Ares

anunciar la voluntat de buscarun front “municipalista, trans-versal i democràtic” per arri-bar fins al final del mandat i vaassegurar sentir-se alleugeri-da, ja que malgrat que la rela-ció de treball amb els socialis-tes vilanovins ha estat bona,el PSC girant l’esquena als fa-miliars dels presos en el pledel 24 de març al Parlamentva traspassar una línia verme-lla. Abans de trencar el pacte,el PDeCAT va oferir als seussocis la possibilitat de mante-nir el govern si abandonavenles files del PSC, però els so-cialistes, segons el seu porta-veu, José Luis Ruiz, no volenformar un govern de “trànsfu-gues”. Ruiz creu que el trenca-ment a poc més d’un any pera les eleccions només es potllegir en clau “electoralista” iconsidera que la decisió delPDeCAT és “irresponsable” i“frívola” en voler governaramb només quatre regidorsde 25.■ TAEMPUS

Neus Lloveras, en unaimatge d’arxiu ■ C.M.

EL PUNT AVUIDISSABTE, 7 D’ABRIL DEL 2018 | Nacional | 17

Àrea Tècnica FarmacèuticaCol·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona

Fotoproteccióinfantil (I)

155150-1160963T

El sol és una font de salut i benestar i és imprescindibleper a la vida. Intervé en la síntesi de la vitamina D,necessària per fixar el calci als ossos i prevenir elraquitisme, i alhora afavoreix la circulació sanguínia imillora el tractament d’algunes malalties de la pell.

El sol per si mateix no és perjudicial, però cal evitar lasobreexposició a les radiacions solars prenent-lo ambcura per rebre els beneficis i evitar els riscos derivatsd’una exposició excessiva com ara cremades solars ala pell i els ulls, envelliment, taques i lesions cutànies icàncer de pell. S’ha de tenir en compte que més del80% dels casos de càncer de pell es podrienprevenir evitant una exposició excessiva al sol i lescremades cutànies, especialment durant lainfantesa i l’adolescència.

Les cèl·lules de la pell tenen una memòria queemmagatzema totes les hores de sol a què s’ha estatexposat, per això és important protegir el nen des depetit per evitar futures complicacions dermatològiques.Els signes d’envelliment apareixen tard, però eldeteriorament s’inicia en la primera exposició al sol.

La pell infantil té menys capacitat de protecciódavant del sol, a causa d’una immaduresa del sistemaimmunitari cutani, perquè la capa de greix és més fina ipoc resistent.

Amb l’arribada de l’estiu, augmenten les activitats al’aire lliure i l’exposició al sol. Si es vol prendre el sol,cal fer-ho amb cura.

Recomanacions per a l’exposició solar en els nens a l’estiuNo s’han d’exposar al sol els nens menors de sis mesos.

L’exposició s’ha d’iniciar de manera progressiva a la temporada primavera-estiu utilitzant crema fotoprotectoraadequada al tipus de pell.

S’ha de procurar evitar les hores de màxima irradiació solar (de les 12 del migdia a les 4 de la tarda).

S’ha de fer servir ulleres, gorra i samarretes.

Cal protegir-se encara que estigui ennuvolat, ja que l’efecte de les radiacions solars es manté.

S’han d’evitar les colònies abans de l’exposició solar, perquè poden aparèixer taques a la pell.

El clatell, les orelles, el nas i els llavis són zones molt vulnerables. Si és necessari es poden utilitzar protectorslabials de factor elevat.

Davant de qualsevol lesió de la pell que es desencadeni a causa de l’acció solar és aconsellable consultar elpediatre.

El factor de protecció s’ha d’aplicar a casa, de forma generosa, amb la pell neta i seca, 30 minuts abans del’exposició solar. S’ha de repetir cada 2 h i després de cada bany.

Convé oferir aigua abans, durant i després de l’exposició solar, per evitar la deshidratació.

És aconsellable utilitzar una loció hidratant després de l’exposició solar.

Cal extremar les precaucions si s’està prenent algun medicament que pogués ser fotosensibilitzant.

I recordi: Davant qualsevol dubte consulti el seu metge o farmacèutic.

BIBLIOGRAFIA:DEPARTAMENT DE SALUT. GENERALITAT DE CATALUNYA. Protecció solar en nadons i infants [En línia].<http://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/consells-per-a-tot-lany/consells_per_l_estiu/proteccio_solar/#bloc1 > [Consulta: 15 març de 2018]COL·LEGI OFICIAL D’INFERMERES I INFERMERS DE BARCELONA. Factors i conductes de protecció en la infància. [Enlínia].<https://www.infermeravirtual.com/cat/situacions_de_vida/infancia#proteccio-solar> [Consulta: 15 març de 2018]M.VALDIVIELSO-RAMOS, J.M. HERRANZ. Actualización en fotoprotección infantil [En línia]. An Pediatr (Barc) 2010;72:282.e1-9<http://www.analesdepediatria.org/es/pdf/S1695403309003683/S300/> [Consulta: 15 març de 2018]LEIRE AZCONA. Fotoprotección infantil. Actualización [En línia]. Farmacia Profesional 2008;22:44-7<http://www.elsevier.es/es-revista-farmacia-profesional-3-articulo-fotoproteccion-infantil-actualizacion-13120120> [Consulta: 15 març de 2018]

El Punt Avui Televisió ini-cia demà, diumenge,l’emissió Catalunya segleXXI, un programa que volacostar al gran públic lesqüestions que s’estan de-batent en el marc del Con-grés Participatiu Catalu-nya i Futur, que es va pre-sentar oficialment el fe-brer passat a iniciativa dela plataforma Exi-gents.cat. El Congrés técom a objectiu analitzarels reptes de la Catalunyaactual i proposar solu-cions per bastir les políti-ques necessàries per asse-gurar el seu encaix en unmón globalitzat.

El programa, presentatper Jaume Marfany i Ma-ria Vidal, analitzarà set-manalment les qüestionsque són objecte de debaten el congrés i inclourà laparticipació de membresdel seu comitè científic,que aplega persones provi-nents de la majoria delscamps del coneixement ique cobreixen tot el ven-tall ideològic del catalanis-me polític, així com pro-fessionals dels diferentssectors.

El primer capítol delprograma, que s’emetràdemà a les 15 h a El PuntAvui Televisió, ens vol do-nar a conèixer el congrés,que té com a objectiu defi-nir, amb la participació de

la societat, quina Catalu-nya volen els catalans. Elsencarregats de fer-ho sónPere Pugés, vicepresidentcinquè del congrés i dina-mitzador de l’àrea “L’Es-tat, una eina al servei de lespersones”; Guillem López,dinamitzador de l’àrea degovernança, i l’advocadaSandra Tous. Cada setma-na, tres convidats analit-zaran qüestions que es de-baten en el congrés, ques’estructura en sis gransàrees de participació: “Ca-talunya al món”; “Una so-cietat cohesionada”;“L’equilibri amb la natu-ra”; “Un model econòmicsostenible, equitatiu i efi-cient”; “La governança”, i“L’Estat, una eina al serveide les persones”.

Els pròxims capítols delprograma, enregistrat aETV, versaran sobre mit-jans de comunicació a laCatalunya del segle XXI;recerca i desenvolupa-ment; la renda garantida, icultura. Entre els convi-dats hi ha Ferran Masca-rell, exconseller de Cultu-ra, i el catedràtic de comu-nicació política de la UAB,Pere-Oriol Costa. ■

RedaccióBARCELONA

La Catalunya del futur,a El Punt Avui Televisióa Els reptes del país, analitzats cada diumenge en el programa ‘Catalunya segle XXI’ a L’espai tractade les qüestions que es debaten en el marc del congrés participatiu presentat el febrer passat

Pere Pugés, vicepresident cinquè del Congrés Participatiu Catalunya i Futur, explica enel primer programa els objectius de la iniciativa ■ EPA