Edició de GironaDIMECRES · 19 de setembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14764 - AVUI / Any XL. Núm. 13634 - EL PUNT

1,20€

1224

54-1

1843

67T

1110

43-1

1866

24TEUROPA-MÓN P34,35

Aznar es mofa delCongrés i nega lacorrupció del PPL’expresident s’enfronta amb to fatxendaamb gairebé tots els grups i xoca ambespecial virulència contra Rufián i Iglesias

HABITATGE P22,23

Projecte per refer unhotel i fer-hi pisosper a gent granL’impulsa un grup de persones d’entre 50i 70 anys que el vol adquirir i reformarcom a cooperativa de cohabitatge social

Més de 17.000 parts en14 anys, al Santa CaterinaEl nombre d’operacions a l’hospital hacrescut un 60% des que és a Salt

Salut P27

L’alcaldessa va remarcar davant deljutge el caràcter polític de la denúncia

Figueres P8

Felip, a l’esquerra, amb alguns dels manifestants que lavan acompanyar ahir per donar-li suport ■ J. PUNTÍ

Marta Felip, al jutjata declarar per l’1-O

El monestir de Lladó, BéCultural d’Interès Nacional

Cultura P46

El recinte és un dels més importantsde l’arquitectura medieval catalana

PROMESA · El Departamentd’Interior preveu pagar les horesextres que deu als mossosd’esquadra abans no acabi l’any

El govern apujaràel sou un 1,9% alsseus treballadorsAGREDOLÇ · Els sindicatsreclamen el retorn de les paguesextres pendents, el govern s’hicompromet, però no fixa calendari

NACIONAL P20

Messi lidera el Barça contra el PSV (4-0) amb tres gols

L’ESPORTIU

Estrena amb golejadaMessi celebra el primer gol que va marcar contra el PSV ■ ENRIC FONTCOBERTA/EFE

El Barça goleja el PSV en eldebut a la Champions32-33

Espo

rtsD

dG

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.497

Dimecres19 DE SETEMBRE DE 20181,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

BESCANÓ El tram de la Pilastra deixade treballar de nits tallant la via 12

L’artista Damià Escuderreviurà a l’exposició deFires de Girona37

A més a DdG

EN TRES HORES, VAN

TROBAR 7 PARTÍCULES EN UNA

ACTIVITAT PER A LA DIVULGACIÓ

DEL RIU I LA NATURA

4

14

EL SECTOR, AMB 23.500

TREBALLADORS, CAU UN

14,2 % EN NOMÉS UN ANY

4

23

Vint-i-trespersones enuna cerca d’oral riu Ter aCamprodon

■ La promotora Maxsan denun-cia «irregularitats» vinculadesamb la construcció del nou super-mercat Esclat. 15

Querella contral’alcaldede Castellóper un litigiempresarial

■Alcalà diu que «verbalment» elshan dit que «està en bones condi-cions» i ERC recorda que fa dos anysja va dir que es demanaria. 4

Girona reclamaa Adif un estudisobre l’estatdel viaductedel tren

TORNAVÍS ELÈCTRICAconsegueix aquesta pràctica eina i fes bricolatgesense fils ni esforç, amb 12 puntes intercanviables

Macrooperatiu policialcontra les falsificacions acinc poblacions gironines

Els Mossos d’Esquadra fan entrades i escorcolls a botigues de roba i complementsL’operatiu Draps 4 persegueix delictes contra el patrimoni i la propietat industrial

3

Girona és laquarta provínciaque més llocs defeina perd a laconstrucció

Els tancs, a l’alçadade Riudarenes. DAVID APARICIO

Una filera de tancs sorprènels conductors a l’N-II

ELS VEHICLES VAN CREUAR LA PROVÍNCIA EL DIJOUS

PASSAT EN EL SEU TRAJECTE A SARAGOSSA

4

13

CONSORCI DEL TER

Un cercador mostra or.

BARÇA

PSV

4

0

jamargant - 19/09/2018 09:01 - 79.147.189.105

GIRONÈS | Comarques Gironines | 29EL PUNT AVUIDIMECRES, 19 DE SETEMBRE DEL 2018

1167

01-1

1950

07Q

1177

11-1

1645

28®

El ple de la Diputació de Gi-rona va aprovar destinarmés recursos a lluitar con-tra la pobresa energètica.Es tracta d’un crèdit extra-ordinari que inclou unapartida de 60.000 eurosper als ajuntaments i65.000 euros més per alsconsells comarcals. El di-putat de la CUP, Lluc Sale-llas, es va abstenir argu-mentant que, si bé es mos-trava “content” pels ajutsper a la lluita contra la po-bresa energètica, no com-partia el criteri d’altrespartides destinades a clubsesportius en el sentit de sis’havien fet extensibles amés entitats. El crèdit ex-

traordinari, amb un im-port total de 209.858.000euros, inclou, entre altres,6.000 euros per al Club deFutbol Peralada per al tor-neig internacional Perala-da i la mateixa quantitatper al Club Hoquei Girona,per a la inscripció en la lligaeuropea, i el Club CiclistaBaix Ter, per a la inscripcióde l’equip femení. Aquestcrèdit extraordinari, entrealtres, també destina propde 12.000 euros a l’associa-ció de bombers voluntarisde Tossa de Mar per a l’ad-quisició de mànegues.

El ple també va aprovarla cessió de la segona plan-ta de l’edifici Narcís Mon-turiol del Parc Científic dela UdG a Sumar, una socie-tat amb capital 100% pú-

blic que rellogarà l’espai auna empresa informàticaper valor de 4.500 euros almes. Van tirar endavant lamoció de la CUP de garan-tir el dret de vot a totes lespersones estrangeres resi-dents, la moció d’ERC so-bre el desplegament de fi-bra òptica i la moció d’Inde-pendents de la Selva (IdS)en què es demana l’elimi-nació progressiva del glifo-sat com a herbicida.

Des de la CUP, Lluc Sa-lellas va criticar els prop de6.000 euros destinats alcàtering del ple d’investi-dura de Miquel Noguer. Elpresident de la Diputacióva recordar que eren pro-ductes per promoure Giro-na Excel·lent en un acte de“cortesia”. ■

a S’acorda destinar 65.000 euros als consells comarcals i60.000 euros més als ajuntaments en un crèdit extraordinari

Ajuts de la Diputacióper lluitar contra lapobresa energètica

G. BusquetsGIRONA

Imatge d’ahir del primer ple ordinari amb Miquel Noguer de president ■

Comarques

Diari de GironaDIMECRES, 19 DE SETEMBRE DE 201910

LOURDES CASADEMONT/ACN GIRONA

■El ple de la Diputació de Gironava aprovar ahir per unanimitat unamoció presentada per la CUP queinsta el Govern de l’Estat a canviarel Codi Civil per permetre que to-tes les persones estrangeres resi-dents puguin votar. Així, la CUPcalcula que unes . personespodrien votar a les properes elec-cions municipals gironines.

El text estableix el termini de sismesos de residència legal conti-nuada com a requisit. També esdemana que se suprimeixin elstràmits burocràtics per poder vo-tar en les municipals i garantir quela inscripció al cens es faci de for-ma automàtica. D’aquesta mane-ra, es demana que puguin votar enreferèndums, iniciatives legislati-ves populars i qualsevol altra for-ma de participació. També es de-mana als partits polítics que no fa-cin un «ús partidista» de la immi-gració. Dilluns, la CUP va presen-tar una moció similar al ple del’Ajuntament de Girona i va tirarendavant per majoria, amb els votsen contra del PPC i Cs.

D’altra banda, la Diputació en-carregarà al Consorci Localret laredacció d’un estudi per proveir debanda ampla els municipis queencara no tenen aquest servei, talcom recull una moció aprovadaper unanimitat i presentada perERC. La fibra òptica és una «es-tructura de país» que ha d’estar al’abast de tots els municipis giro-nins, van considerar totes les for-ces representades al ple (PDeCAT,ERC, PSC, IdS i CUP). El president,

Miquel Noguer, va explicar ques’aprofitarà les millores a carrete-res que són competència de la Di-putació per «passar-hi el tub» per-què, després, la Generalitat puguifer-hi passar la fibra. Precisament,en el mateix ple també es va apro-var inicialment el projecte com-plementari per fer passar la fibraòptica durant l’ampliació de la xar-xa de vies verdes entre el Pirineu ila Costa Brava i aprofitar l’oberturade rases per fer passar la fibra so-terrada amb un cost d’, milionsd’euros.

Sobre els nous trams de vies ver-des, també es va dur al ple l’apro-

vació inicial de la modificació nosubstancial del tram de via quepassa per Palol de Revardit, a peti-ció del seu consistori –es va acor-dar amb el suport de totes les for-ces i l’abstenció de la CUP.

Contra la pobresa energèticaAl ple, també va prosperar unamodificació de crèdit per destinarmés recursos contra la pobresaenergètica. Es va acordar destinar. euros en ajuts per a inversióen Consells comarcals i .més per a ajuntaments. També esva aprovar apujar un , les re-tribucions dels empleats públicsdels Organismes Autònoms de laDiputació per aquest , aixícom la cessió de la segona plantade l’edifici Narcís Monturiol delParc Científic de la UdG a SUMARS.L. Aquesta societat amb capital públic disposarà de me-tres quadrats per ampliar en un fu-tur les seves dependències, per unperíode màxim de anys. Men-trestant, rellogarà l’espai a una em-presa d’informàtica per valor de. al mes, dels quals estransferiran a SUMAR; dels res-tants, . seran per pagar les des-peses d’ús i . es transferiran ala Diputació. Només hi va votar encontra la CUP que va criticar els euros del lloguer que es quedaSUMAR quan, al seu entendre, lagestió s’hauria de fer des de la ma-teixa Diputació. El PDeCAT va su-bratllar que és una operació posi-tiva perquè l’empresa informàticacontractarà estudiants que acabinla formació a la UdG.

La Diputació demana canvis al Codi Civil perquè estrangersresidents puguin votarEl ple aprova per unanimitat una moció de la CUP que permetria a unes 85.000 persones participar en les eleccions municipals del 2019

Eliminar el glifosati buscar herbicidesalternatiusEl ple ha votat per unanimitatuna moció presentada pel grupd’Independents de la Selva (IdS)on es demana l’eliminacióprogressiva del glifosat com aherbicida, un cop demostrat queés «potencialment cancerigen».La diputació s’ha compromès ainformar, sensibilitzar i educar ala població sobre els avantatgesde la lluita biològica respectuosaamb la salut de les persones il’entorn natural. L’ens hadestinat 8.000 euros a l’IRTAperquè busqui alternatives«viables i eficients» al Glifosat.

DdG CAMPRODON

■ Camprodon ha començat aarreglar el camí d’accés a Font-rubí, malmès per l’aigua de la plu-ja, la neu i el glaç, així com pel des-gast del pas dels vehicles. L’obraafecta un tram que s’allarga pocmés d’un quilòmetre i mig que vaentre el trencant del Masot i Font-rubí, però per a la zona té impor-tància perquè és l’itinerari méscurt entre aquest nucli i Campro-don, per la vall del Ritortell.L’Ajuntament ripollès ha destacat

que, a més de proporcionar unaconnexió directa entre els dos nu-clis, molta gent utilitza aquestcamí com a lloc de passeig.

Els treballs, cofinançats per unasubvenció de la Generalitat desti-nada a camins públics locals, espreveu que durin dos mesos i in-clouran la neteja dels vorals, el re-perfilament dels trams de la cu-neta, la construcció de dos tren-caaigües per evacuar les aigüespluvials cap als recs naturals i lareparació del paviment.

Camprodon arranjaun camí malmès perla pluja, la neu i el glaçÉs la connexió més directa amb el nucli deFont-rubí i un pas molt utilitzat per passejants

El camí d’accés a Font-rubí que s’està arreglant. DIARI DE GIRONA

La renovació del conveni va tenir lloc dilluns. DIARI DE GIRONA

El remodelat Ateneu Bar de Banyoles, situat a la plaça Major de la ciutat, jafunciona a ple rendiment. Amb la reforma, que va començar l’octubre de 2017 iha costat aproximadament 40.000 euros, s’han ampliat la cuina office i el ma-gatzem, a més de renovar-se la porta interna d’accés directe a l’Auditori, el mo-biliari del bar i la instal·lació elèctrica i d’aigua, millorar-se la il·luminació i re-pintar-se. La rehabilitació d’aquest espai va patir un llarg retard, però aquestatemporada ja es troba en servei un altre cop.

Banyoles El renovat Ateneu Bar ja funciona

PERE DURAN/NORD MEDIA

DdG GIRONA

■L’associació Mifas ha renovat elconveni amb l’empresa Válida sinBarreras per donar suport a l’es-port adaptat de l’entitat durantaquesta temporada. El patrocini,iniciat fa anys, es va refermar di-lluns amb la signatura d’un acordentre el president de Mifas i el ge-

rent de Válida sin Barreras. A mésde donar suport econòmic al’equip de bàsquet en cadira de ro-des i a la boccia, disciplina para-límpica per a persones amb parà-lisi cerebral o discapacitat físicasevera, l’empresa organitzaràdues jornades tècniques a les ins-tal·lacions del Sirius Mifas Girona.

Patrocini per a l’esport adaptatde l’associació Mifas a Girona

EDICTOSobre tramitación de acta de

declaración de herederos abintestato,

Joan Ignasi Sorigué Abel, notario delIlustre Colegio de Catalunya con resi-dencia en Palamós, mediante el pre-sente edicto, de acuerdo con lo quedispone la Ley 17/2015, de 2 de juliode Jurisdicción Voluntaria, hago cons-tar que en mi notaria, sita en Palamóscalle Industria número 41, bajos, a re-querimiento de D. Rosa Illa Pascual, D.Antonio Illa Pascual, D. Narciso IllaPascual, y Dª Nuria Bué Illa, se está tra-mitando acta de declaración de here-deros de Dª Rosa María Peris Illa, quefalleció en Palamós el día 28 de juliode 2017, a los efectos de determinarherederos desconocidos

Cualquier interesado podrá oponerse ala pretensión contenida en este escritoy presentar alegaciones o aportar docu-mentos u otros elementos de juicio quepuedan ser de interés a esta tramita-ción, dentro del plazo de un mes a con-tar des de la publicación de esteanuncio, o en su caso, de la última ex-posición del anuncio.

En Palamós, a catorce de septiembrede dos mil dieciocho.

jamargant - 19/09/2018 09:01 - 79.147.189.105

EFE/DdG LLORET DE MAR

■Girona i la Costa Brava compta-ran amb un fòrum sobre turisme,denominat Business TourismMarket (BTM), que estarà centraten el canvi de model i en la neces-sitat que el sector s’adapti a la tec-nologia que ha sacsejat les línieshabituals de negoci. La primeraedició d’aquesta cita, impulsadaper la Fundació Climent Guitart,comptarà amb experts en les de-mandes del negoci turístic actual,tindrà lloc el pròxim d’octubreen el Guitart Central Park AquaResort de Lloret de Mar.

La presidenta d’aquesta funda-ció, Cristina Cabañas, va explicardurant la presentació de l’esdeve-niment en el Caixafòrum de Giro-na que aquest forma part de les di-ferents accions que preveu l’enti-tat per recordar la figura del desa-paregut hostaler Climent Guitarten els àmbits de la formació, l'es-perit emprenedor, la música i lasolidaritat. El programa, que esconcentrarà en un sol dia, inclouràdiferents ponències, debats i xe-rrades.

Entre els noms dels participantsque es van anunciar ahir hi figurenel de la directora general de Futu-rebrand Madrid, Cristina Vicedo;

i el del professor d’IESE BusinessSchool i exconseller delegat del’agència Tiempo BBDO, XavierOliver. Tots dos conversaran sobrela dificultat de crear una marca i lafacilitat amb la qual es pot perdreper fixar un dels primers assump-tes als quals s’enfronta el sector. Latecnologia en la seva vessant méspràctica en l’àmbit sobre el qualgira el BTM serà exposada per ladirectora de mercadotècnia digi-

tal del Patronat de Turisme CostaBrava Girona, Gemma Suñer.

Els límits que s’imposa el nego-ci turístic seran eix també d’una al-tra de les cites marcades a l’agendadel fòrum, que comptarà a mésamb una taula rodona per conèi-xer cap a on va el turisme de sol iplatja en la qual prendrà part l’al-calde de Lloret de Mar, Jaume Dul-sa que conversarà entre d’altresamb el director del Departamentde Turisme de CaixaBank, DavidRico. El fòrum manté oberta lesinscripcions a través de la seva pà-gina web, on s'informa del progra-ma i de les novetats.

Lloret comptarà amb un fòrum sobre turisme centrat en el canvi de model Aquest esdeveniment, impulsat per la Fundació Climent Guitart, tindràlloc el pròxim 18 d’octubre i inclourà ponències, debats i xerrades

El fòrum que se celebrarà a Lloretde Mar va ser presentat ahir al matí a Girona. FUNDACIÓ CLIMENT

GUITART

ROSER ALBERTÍ CALDES DE MALAVELLA

■ La policia local de Caldes deMalavella va detenir, el passat de setembre, un home per un de-licte de violència de gènere. Con-cretament, per retenir a la força adins un cotxe la seva exparella. Segons va relatar aquest cos poli-cial a Diari de Girona, els fets vantenir lloc dissabte passat, a lesdues del migdia, quan la dona sor-tia de la seva feina a la localitat deCaldes de Malavella. A fora, l’es-perava la seva exparella dins unturisme al qual la va obligar a en-trar.

Una vegada a l’interior, el de-tingut i la víctima, que feia poc quehavien acabat una relació senti-mental, haurien discutit i quan ladona hauria volgut sortir del cot-xe, la seva exparella l’hauria retin-gut agafant-la pel braç i obligant-la a quedar-se dins el cotxe encontra de la seva voluntat. A més,també li hauria sostret tota la do-cumentació.

En aquest moment, i segons lapolicia caldenca, la dona va trucara una amiga per demanar-li ajudai aquesta hauria acudit ràpida-ment fins al lloc dels fets, on va

aconseguir treure la dona del ve-hicle. Totes dues es van dirigir a lacomissaria de la policia local, onla víctima, que estava molt «alte-rada i atemorida», va denunciarque la seva exparella l’estava as-setjant i coaccionant. Després defacilitar una descripció de l’homei del turisme, la policia va iniciaruna recerca per la localitat selva-tana i va aconseguir interceptar elvehicle. Es va procedir llavors a ladetenció del presumpte assetja-dor, qui hauria confessat els fets.

Tant la víctima com el detingut-que té antecedents policials- sónveïns del Baix Empordà.

Detenen un homea Caldes per retenirla seva exparella a laforça dins un cotxeLa dona va ser alliberada per una amiga i vadenunciar els fets a la comissaria de la policia local

Diari de Girona DIMECRES, 19 DE SETEMBRE DE 2018 17

LA SELVA laselva.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

R.A. BREDA

■ Les obres per poder obrir elcamí del futur carril bici entre Bre-da i l’estació de Riells i Viabrea,arrencaran avui, Segons va infor-mar ahir el consistori de Breda, lestasques poden provocar el talld’un carril a la carretera GI-,però «es garantirà» pas alternatiumitjançant senyals.

Els dos municipis seran titularsde l’esperat carril bici i s’encarre-garan del seu manteniment, peròles obres les executarà Territoriqui, l’octubre del les va adju-dicar per un import de . eu-ros. Aquest carril, paral·lel a la ca-rretera GI-, tindrà una longi-tud de dos quilòmetres i se sepa-rarà de la calçada entre els i els, metres.

Respecte a la finalització de laseva construcció, l'alcalde de Bre-da, Dídac Manresa (ERC), vaavançar en el ple municipal quees va celebrar el dia de juliolque podria estar enllestit a prin-cipis del .

Arrenca avui laconstrucció del carrilbici entre Breda iRiells i Viabrea

L’home va serdetingut perun delicte deviolència degènere contra laseva exparella

DdG BLANES

■Ensurt ahir a Blanes a causa del’incendi en una casa del barridels Pins. Segons va informar elconsistori, el foc es va declararpels volts de dos quarts de deu delmatí quan el llogater de l’habitat-ge, que en aquells moments erafora, va rebre una alarma avisant-lo que s’hi estava calant foc, motiupel qual va trucar a emergències iva tornar cap a casa.

Fins a la casa dels Pins afectadaper les flames s’hi van desplaçarcinc dotacions dels Bombers de laGeneralitat. A conseqüència delfoc, la cuina, on es va iniciar l’in-cendi, va quedar molt malmesa ila resta de l’habitatge força afec-tada pel fum, però sortosament

no es van haver de lamentar danyspersonals. També van poder serrescatats sans i estalvis el gat i elllangardaix que hi havia en el do-micili. Segons les primeres hipò-tesis, el foc s’hauria originat perun curtcircuit causat per un apa-rell elèctric.

En total, hi van participar duespatrulles de la Policia Local deBlanes, tres dotacions dels Bom-bers, una ambulància del SEM iuna patrulla dels Mossos.

Rescaten un gat i unllangardaix d’una casa ques’estava cremant a BlanesSegons les primeres hipòtesis,el foc hauria començat a lacuina per un curtcircuit causatper un aparell elèctric

AJ. DE BLANES

L’habitatge afectat.

ACN/DdG BREDA

■Un noi de anys, de nacionali-tat espanyola i veí de Breda va in-gressar a presó acusat de captarmenors d’edat per cometre roba-toris a domicilis de Santa Maria dePalautordera (Vallès Oriental). Lainvestigació va començar l’agostpassat quan es va detectar un in-crement de robatoris amb força alsdomicilis d’aquesta localitat que vadurar fins al setembre. La policiava detectar que en la majoria de ca-sos els lladres operaven de matina-da i escalaven fins a algun balcó ofinestra, que forçaven per entrar.Segons els Mossos d’Esquadra, endiverses ocasions els habitantsdels pisos eren a dins dormint. Se-gons els investigadors, els lladres

s’enduien diners, tauletes electrò-niques, ordinadors portàtils, telè-fons mòbils i televisors. Tambébuscaven claus de vehicles, quedesprés robaven. Si els propietarises despertaven i els sorprenien in-tentaven fugir i, si calia, feien ús dela violència.

La mateixa investigació va de-terminar que els lladres eren joves,majoritàriament menors d’edat,captats i liderats pel detingut de anys. Aquest individu havia estatdetingut diverses vegades les set-manes anteriors, i la policia el vapoder relacionar amb tres robato-ris amb força a domicili i un roba-tori violent, així com d’un furt d'úsde vehicle, tot a Santa Maria de Pa-lautordera. Els agents van deteniraquest home al seu domicili. Tam-bé es va detenir un menor d’edatque els Mossos consideren impli-cat en aquests fets. El de setem-bre el detingut va ingressar a presói el menor va quedar en llibertatsota custòdia dels pares.

Presó per a un jove deBreda acusat de captarmenors per robar en casesTambé se l’acusa de quatrerobatoris amb força adomicilis i d’un robatori i furt d’ús de vehicle

jamargant - 19/09/2018 09:01 - 79.147.189.105

SELVA | Comarques Gironines | 33EL PUNT AVUIDIMECRES, 19 DE SETEMBRE DEL 2018

nfluenciats pel glamur de la Costa Blava, l’objectiuera Canes. Quan amb el Dyan-6 vam ser a la fronte-ra, ens vam adonar que no havíem tret la carta ver-

da, una assegurança internacional imprescindible a fi-nals dels setanta per anar a Europa. No disposàvemde gaire dies i si tornàvem a Girona ja en perdíem un, ivam enfocar els nostres passos cap a Cadaqués, l’es-sència del glamur nostrat, i vam sobreviure a unes nitsintenses a l’hostal. Vam tornar al poble amb explica-cions ambigües als amics de l’Enrenou, el pub que elmeu company de viatge, Joan Gruart Comas, haviafundat l’abril de 1978 i que avui manté les portes ober-tes amb la direcció de l’Albert Verdaguer. Gruart és lasegona persona del meu entorn llagosterenc, nascutsel 1955, que s’ha mort de càncer aquests dies. Aquellsanys es definia com un àcrata convençut i havia fet deperiodista freelance per Interviú. Era una persona em-prenedora i visionària, i quan el pub de can Tres, el pri-

mer del poble i una merave-lla de local, anava de caigu-da, a les seves entranyes vaobrir el Forat de l’Os, un caude nit on va assajar el futurEnrenou, que va esdevenirun punt de trobada interco-marcal, i va continuar ambuna nova línia amb El Tròpic,un local selecte. Les sevesconstants inquietuds el vanportar a nous horitzonssempre amb la seva insepa-rable Nuri Tubert, mare delsseus quatre fills i imprescin-dible en la seva trajectòriavital. Va fundar la revista de

turisme Tornaveu i del 1983 al 1987, amb Josep Puigd’alcalde, va ser regidor independent per CiU a l’Ajun-tament de Llagostera, i delegat de Cultura, amb lacreació de Llagostera Ràdio. Amb posicions polítiquesben distants ens vam emprenyar més d’una vegada ivam anar perdent el contacte. Van anar deixant elsbars i van fundar a Girona l’Escola de Markèting i Co-municació SL, i més tard el Centre d’Imatge i Comuni-cació SL. Els darrers temps han estat molt durs per aen Joan, que ha viscut uns quants anys amb proble-mes de salut, i la Nuri manté la comunicació dels Pre-mis Bertrana, que es lliuraran demà. En Joan Gruartva decidir donar el seu cos a la ciència i no va volercap cerimònia pública. Sí, en canvi, va disposar unatrobada amb amics a casa seva a Riudellots. Complintla seva voluntat només hi vam poder anar els que ellhavia triat, perquè brindéssim amb cava per la vida.Carpe diem!

I

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA GALERIA

El singular Joan Gruart

JoanVentura

Fundador delpub Enrenoude Llagostera,en Joan Gruartva decidirdonar el seucos a la ciènciai no va volercap cerimòniapública

1180

44-1

1950

05Q

La Fundació Climent Gui-tart de Lloret, nascuda almaig, i l’agència Efe tenena punt el primer BusinessTourism Market (BTM)–el mercat del negoci delturisme–, que tindrà llocel dijous 18 d’octubre al’hotel Guitart CentralPark. El delegat d’Efe a Gi-rona, David Álvarez, va dirque l’acte vol ser “una einaper a professionals” en in-novació i canvis tecnolò-gics en el sector del turis-me, segons va detallar elbatlle lloretenc i vicepresi-dent del Patronat de Tu-risme Costa Brava Girona,Jaume Dulsat.

L’Ajuntament, patró dela fundació, no col·labora

en l’organització de l’acte,però hi dona suport. ElBTM, que vol ser una citaanual del sector, inclouràdebats, ponències –n’hi hauna sobre el turisme de soli platja– i taules rodonessobre noves tendències denegoci, i té el suport de laDiputació de Girona i LaCaixa, tal com va manifes-tar Blai Morera, el directord’empreses de Girona sud

de CaixaBank.La inscripció val 80 eu-

ros, 40 en el cas dels estu-diants, i es pot fer awww.btm-fcg.com. Els or-ganitzadors van donar aconèixer alguns dels po-nents del BTM de Lloret,com ara Cristina Vicedo,directora general de Futu-reBrand Madrid; el profes-sor de IESE BusinessSchool Xavier Oliver; el -

coach Mago More, i l’alcal-de de Màlaga, Francisco dela Torre.

Gemma Suñer, respon-sable del departament enlínia del Patronat de Turis-me, farà la ponència Latecnologia al servei del’usuari o a l’inrevés. Potla tecnologia suplantar elservei a la indústria turís-tica en un futur? Suñer ex-posarà la feina del patro-nat en la promoció turísti-ca en línia.

“Focus de debat”La presidenta de la Funda-ció Climent Guitart, Cris-tina Cabañas, va assenya-lar que el BTM serà “un fo-cus de debat sobre turis-me”. El director de la fun-dació, Enric Dotras, clou-rà la jornada. ■

Eina en innovació i canvistecnològics a Lloret per alsprofessionals del turismea La primera edició del Business Tourism Market inclourà conferències, tallersi xerrades a El Patronat de Turisme exposarà el seu pla de màrqueting en línia

J. FerrerGIRONA / LLORET DE MAR

18.10.18serà el dia que tindrà lloc elBusiness Tourism Market(BTM) a l’Hotel Guitart Cen-tral Park de Lloret de Mar.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

80euros val la inscripció a l’es-pai de debat de Lloret del 18d’octubre. Els estudiants te-nen un 50% de descompte.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

Dulsat, Gonzàlez, Cabañas i Morera, ahir al matí a l’edifici del CaixaFòrum de Girona ■ JOAN SABATER

Diari de GironaDIMECRES, 19 DE SETEMBRE DE 20184

GIRONA, SALT I SARRIÀ girona.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

TAPI CARRERAS GIRONA

■El viaducte del tren convencio-nal de Girona ja no existiria sis’haguessin complert les prome-ses d’inicis del segle XXI. Però se-gueix creuant pel centre de la ca-pital gironina i així ho farà durantanys. Per saber l’estat real de lainfraestructura, l’Ajuntament vademanar fa dos anys un informeque indiqués en quin estat estavaaquest viaducte, vist que, ara ma-teix, podria restar al mig de la ciu-tat unes quantes dècades més.

Fa poc, l’Ajuntament ha tornata demanar a Adif per l’estatd’aquesta estructura. Segons el ti-nent d’alcaldia d’Urbanisme,Joan Alcalà, l’organisme estatalels ha contestat «verbalment«que està en bones condicions».No obstant això, l’ens estatal s’hacompromès a enviar el documenta l’Ajuntament de Girona, atèsque el Ministeri de Foment tambého hauria demanat. Alcalà ho vaexplicar arran de la pregunta delregidor d’ERC-MES Miquel Poch,en el torn de precs i preguntes delple municipal d’aquest dilluns. Laportaveu del grup republicà, Ma-ria Mercè Roca, havia explicat fauns dies que «el regidor delegat -en referència a Carles Ribas- vaassegurar en un ple de fa dos anys

que ho sol·licitaria a ADIF i queenviaria el document als porta-veus dels diferents grups, però non’hem sabut res més».

Aquesta obra es va inaugurarfa més de anys. En concret, el de juliol del . Quan el go-vern del PP a Madrid va plantejarl’arribada de l’alta velocitat a Gi-rona ho va plantejar amb quatregrans projectes al mateix temps:l’enderroc del viaducte, el soter -rament del tren convencional,l’arribada, també per sota terradel TAV, i una estació de tren in-termodal molt més enllà de lacarcassa actual al mig del parcCentral. Només es va complir latercera de les quatre propostes.Pel mig, també havia aparegut eldebat de si seria bo conservar-lo

per a altres usos. Quan es va començar a pren-

dre consciència que el viaductees quedaria a Girona per moltsanys, van sorgir veus qüestionantl’estat de l’estructura. Per exem-ple formacions com Reagrupa-ment van qüestionar la vida útildel viaducte. Ara, Esquerra con-sidera que l’estat del viaducte s’hade fer públic perquè «els veïns i

veïnes es quedin tranquils», se-gons va indicar la portaveu repu-blicana, Maria Mercè Roca. Fauns anys, l’Associació de Veïns deFiguerola-Bonastruc es va quei-xar de les goteres arreu del traçatde l’estructura i de la manca dellum. Aquest segon aspecte es vacorregir amb l’entrada en funcio-nament del carril bici que passaper sota del viaducte. També hi va

haver una imatge viral sobre elviaducte que corresponia a unajunta de dilatació, normalmenten aquest tipus d’obra, que vacausar certa alarma.

Girona reclama un informe d’Adif sobrel’estat del viaducte del tren convencional El regidor d’Urbanisme diu que l’organisme els ha respost «verbalment» que està «en bones condicions» però que estan al’espera del document en paper ERC-MES recorda que, fa dos anys, l’equip de govern ja havia afirmat que sol·licitaria un estudi

Un tren passa pel centre deGirona gràcies al viaducte. MARC

MARTÍ/ARXIU

L’estructura es vainaugurar fa mésde 45 anys i aprincipis del s. XXI s’haviapromès ques’enderrocaria

El ple municpal de l’Ajun-tament de Girona va re-viure moments de ten-sió amb la situació polí-tica a Catalunya de rere-

fons. Ciutadans i el PP van posarsobre la taula diferents qüestionsvinculades a símbols i reclama-cions que van provocar una reac-ció dura per part de l’alcaldessa,Marta Madrenas. Però també de laregidora de Fires, Eva Palau.

En primer terme, Míriam Pujola(Ciutadans) va preguntar a l’alcal-dessa sobre la desaparició de labandera espanyola de l’Ajunta-ment l’Onze de Setembre i si, no-vament, s’havia portat a la bugade-ria, com l’Ajuntament havia asse-gurat en altres ocasions. «Ja ho ha-víem constestat públicament», vadir Madrenas, en referència ques’havia dut a netejar.

Pujola també es va referir a lesFires de Sant Narcís. L’any passat,l’Ajuntament va suspendre una nitd’actuacions musicals i el castell defocs. Pujola va preguntar si aquestany l’Ajuntament pensava fer elmateix. Aquí va intervenir la regi-dora de Fires. Eva Palau va lamen-

tar que s’haguessin hagut de pro-duir aquelles suspensions. «Tantde bo no s’haguessin suspès», vadir. Però va remarcar que es va ferperquè «el país vivia un momentmolt excepcional» amb l’empreso-nament de representants del go-vern de la Generalitat. Aquest any,«la voluntat no és anul·lar res» sem-pre que «no s’agreugi la situació»,va dir Palau, que va recordar queencara s’està vivint amb «excepcio-nalitat».

Un tercer moment va produir-sequan la portaveu del PP, Concep-ció Veray, va reclamar la retirada dela pancarta que hi ha en un balcóde l’Ajuntament on es pot llegir«Llibertat presos polítics». «Ni vos-tè compleix les ordenances ni faque determinats col·lectius lescompleixin», va etzibar la repre-sentant popular. L’alcaldessa va in-dicar que si s’havien de posar en uncostat el drets fonamentals i les lli-bertats individuals i col·lectives i enun altre el compliment de les orde-nances o «fins i tot, de la Constitu-ció», «tinc molt clar què pesa més».«Mentre hi hagi presos polítics, lespersones que creiem en la demo-cràcia hem de defensar que els queho han intentat fer així no es veginoprimits en presons o a l’exili».

A precs i preguntes s’hi haviaarribat amb altres moments detensió com quan Lluc Salellas(CUP) va titllar de «xenòfob» el pre-sident del PP català, Xavier GarciaAlbiol. Veray li va demanar que horetirés. Salellas, però, lluny d’això hiva insistir per Twitter: «Albiol és xe-nòfob. I ho sap tothom». Part de latensió s’havia generat en la mociópresentada per Ciutadans per con-demanar «tota la violència a Cata-lunya i per la convivència i el res-pecte entre tota la ciutadania», onla formació taronja va ser acusadade «cínica». La tensió va arribar aun punt que, quan Pujola va dir aMadrenas que mereixia el «Goya ala millor actriu revelació», l’alcal-dessa li va dir que prou «d’amiguis-mes» i que tingués respecte per l’al-caldessa.

La pancanta, en un dels balcons del’Ajuntament de Girona. MARC MARTÍ

PLE MUNICIPAL. Les sessions plenàries de Girona últimamentt tenen sempre una dosi de debatsobre la situació política que viu Catalunya. Aquest dilluns no va ser una excepció. Va sortir lapancarta de l’Ajuntament on es demana la lliberat dels «presos polítics» i fins i tot els focs de les Fires

«Hi haurà focs per les Fires?»

Tapi Carreras GIRONA

Madrenas diu que no retirarà la pancartadels «presos polítics» perquè és mésimportant defensar els drets individualsque el compliment d’una ordenança

jamargant - 19/09/2018 09:01 - 79.147.189.105

Comarques

Diari de GironaDIMECRES, 19 DE SETEMBRE DE 201812

LAURA CUGAT BESCANÓ

■El projecte de la Generalitat permillorar i aconseguir una majorseguretat en el tram de la Pilastrade la controvertida N-e, cone-guda popularment com la «carre-tera de la Vergonya», avança case-lles. Les obres per habilitar el tramentre Bescanó i Montfullà van ini-ciar-se fa més d’un any. L’alcaldede Bescanó, Pere Lluís Garcia,afirma que fa uns deu dies es vaposar punt final als talls de la viaper treballar sota la llum de la llu-na, ja que a partir d’ara els obrersho faran de dia sense causar obs-tacles als camins. El batlle tambédestaca que a mitjan mes vinent,una primera fase s’haurà comple-tat amb la finalització del procésde desmuntar la muntanya per ei-xamplar la carretera i pavimen-tant el tram d’entrada a Bescanó,on s’ha creat un pas subterraniperquè els vianants evitin creuarla nacional. A partir d’aleshores,faltarà pavimentar la resta deltram sense que la Generalitat es-menti un calendari definitiu.

El tram de la «carretera de laVergonya» conegut com el revoltde la Pilastra consisteix en uns dosquilòmetres que, per les condi-cions d’estretor i revolts marcats,presentava un alt grau de sinistra-litat. Per aquest motiu, fa mésd’un any el Departament de Terri-tori i Sostenibilitat de la Genera-litat de Catalunya va emprendreun projecte de millora per tal degarantir més seguretat. Segonsl’alcalde de Bescanó, Pere LluísGarcia, en un principi es van plan-tejar dues opcions per tal de podertreballar sobre el terreny i fer les

obres pertinents, que se centrenen una ampliació de la calçada.Per una banda, es va proposar ta-llar un carril i col·locar passos al-ternatius a partir de tanques tipusNew Jersey de formigó durant totel dia, una possibilitat que podriacausar llargues cues.

Per altra banda, la segona opcióconsistia a tallar la carretera du-rant la nit desviant els vehicles capa altres camins. Es va optar peraquesta alternativa i, des de l’anypassat, s’han realitzat diverses ta-llades amb algunes excepcions.Concretament, aquest estiu, abanda del descans puntual del

personal, el líder municipal deBescanó apunta que s’han aturatels treballs nocturns per les festesde Salt a finals de juliol i per les deBescanó a principis d’agost. Pri-merament, l’horari del tall de car -retera era de les deu de la nit a lessis del matí, però diverses empre-ses de la zona es van posar d’acordper demanar una reducció. Perquòrum es va decidir eliminaruna hora, començant la jornada ados quarts d’onze i finalitzant ados quarts de sis. L’últim períodede tancament nocturn va comen-çar el de juny, de diumenge ala nit a dijous a la nit, segons indi-

cava un cartell col·locat in situ, is’ha acabat definitivament faràuns deu dies. Garcia confessa queles feines de nit els preocupavenperquè es deixava el poble inco-municat. Una vegada superadaaquesta fase, l’alcalde sustentaque «ha estat una decisió molt en-certada. La gent està contentamalgrat haver d’adaptar-se a lesrestriccions. La feina grossa ja s’hafet, a partir d’ara es continuarà tre-ballant durant el dia sense talls».El batlle apunta que el retard en elcalendari ha estat per «condicionstècniques imprevistes, com araque en perforar la muntanya s’ha

trobat més sorra que pedra, fetque ha dificultat les obres i ha pro-vocat la necessitat d’usar murs decontenció».

Intervencions Les corbes tancades limitades permuntanya i riu als laterals i lamanca d’espai en les sortides dela via són els principals obstaclesdel tram de la Pilastra que van im-pulsar la necessitat d’actuar-hi.Segons Garcia, les principals in-tervencions són: eixamplar la car -retera de sis a nou centímetres,rectificar els revolts, incorporaruna franja central zebrada de centímetres de separació per evi-tar xocs frontals, crear dos voralsd’un metre i cunetes formigona-des i millorar alguns accessoscom el que va cap a l’Illa del Ter iel nucli urbà de Montfullà. A mit-jan octubre ja s’haurà desmuntattota la muntanya i pavimentat unaprimera fase de la rotonda de labenzinera de Bescanó fins a l’inicide la Pilastra, amb un pas subter -rani que unirà el carril bici amb lazona d’esbarjo la Clota d’en Font.Quedarà pendent la pavimenta-ció fins a l’entrada de Montfullà,encara sine die.

A mitjan octubre s’haurà desmuntat la muntanya per ampliar la carretera i s’haurà pavimentat el tram d’entrada deBescanó amb un pas subterrani per creuar la via La Generalitat no concreta encara el calendari de finalització de les obres

El tram de la Pilastra s’obre durant la nitdesprés de mesos de treball nocturn

Obres que s’estan efectuant durant el dia al tram de la Pilastra per tal d’ampliar la carretera. MARC MARTÍ

El batlle apuntaque el retard en elcalendari ha estatper «condicionstècniquesimprevistes»

DdG BANYOLES

■ L’Ajuntament de Banyoles in-vertirà , milions d’euros enobres que s’aniran desenvolupanten les properes setmanes en diver-ses vies públiques. Es tracta de lesobres de millora de les voreresdels carrers Boi Juscafresa, del car -rer de les Rotes i de la rotonda Eu-ropa de les Nacions. La inversiótambé inclou els plans de voreresi d’asfaltatges. El projecte de carrilbici i vorera al carrer Boi Juscafre-

sa, des del carrer Figueres i fins ala rotonda d’accés al pavelló deCan Puig, permetrà un accés méscòmode a la zona, on es troba l’es-cola de Can Puig i l’institut JosepBrugulat, tenint en compte quefins ara aquest espai no estavacondicionat per a aquest ús. Elpreu de licitació d’aquestes obresés de . euros, encara pen-dent d’adjudicar. Per altra banda,la reforma integral del carrer de lesRotes s’ha licitat per . eurosi la de la plaça Europa de les na-cions, a l’entrada sud de la ciutat,tindrà un cost de . euros.

El Pla d’Asfaltatges inclou elfressat i la reposició de la capad’asfalt de trams dels carrers Guer -riller Frigola, camí dels Prats, rec

de Guèmol, dels Valls, l’avingudaPaïsos Catalans, la plaça PaïsosCatalans, carrer Escarola, Figue-res, de Baix, del Puig, Pare Dausà,ronda Monestir, Sant Benet, Era del’Abat, Sardana, carretera de Ca-mós i Roques, entre altres ubica-cions del municipi. El cost de l’ad-judicació és de . euros.

El Pla de voreres, el segond’aquest , està adjudicat ambun cost de . euros i incloul’adequació i manteniment de vo-reres de diversos trams dels barrisde Mas Palau, Canaleta, la Formi-ga i la carretera de Camós. Algunsdels carrers afectats són el carrerSant Narcís, la plaça Canigó, el car -rer Mas Usall i el carrer Sant Pat-llari, entre d’altres.

Banyoles inverteix més d’un miliód’euros en projectes de la via pública Les obres són al carrer BoiJuscafresa, al de les Rotes,a la rotonda Europa de lesnacions, entre altres zones

DdG GIRONA

■ El Govern ha aprovat un acordpel qual l’Agència de l’Habitatgede Catalunya proposa licitar lacontractació d’obres i serveis demanteniment i d’adequació delshabitatges propietat o adminis-trats per la Generalitat. Es calculaque prop de . immobles re-partits en tot el territori català esveuran beneficiats per aquestesactuacions. La Generalitat distri-buirà les ajudes econòmiques se-gons un criteri geogràfic, dividint

el territori en set lots. La finalitatd’aquestes obres és realitzar elmanteniment preventiu i correc-tor i també les obres d’adequaciódels habitatges que han de serocupats per complir amb els mí-nims d’habitabilitat.

Els set lots de distribució són:quatre de les zones pertanyen a lademarcació de Barcelona i les tresrestants a les de Girona, Lleida iTarragona. La demarcació de Gi-rona correspon al lot número cinci a la zona G, amb un import senseIVA de .., euros. Lesempreses licitadores s’hauran decomprometre a destinar com amínim un de les places de laplantilla que executi el contractea persones amb dificultats d’in-serció al mercat laboral.

Inversió de 15 milions per almanteniment d’habitatges La Generalitat administraràles ajudes en set lots enfunció de les zonesgeogràfiques d’ubicació

jamargant - 19/09/2018 09:01 - 79.147.189.105

Comarques

Diari de Girona DIMECRES, 19 DE SETEMBRE DE 2018 13

E.DON GIRONA

■ El dijous passat, aproximada-ment al voltant de la una del migi-da, una filera de vehicles militarsvan sorprendre els conductors gi-ronins que circulaven per l’N-II.Es tractava d’un desplaçament detretze tancs provinents de la basemilitar de Sant Climent Sescebesen direcció a una altre base, con-cretament el Centre Nacional deSan Gregorio, que es troba a tocarde Saragossa. El motiu principald’aquest viatge per carretera erenunes «maniobres militars» que noes podien realitzar a la base alt-empordanesa, ja que aquesta nodisposava de les «dimensions ne-cessàries». Així ho explicavenfonts militars, assegurant tambéque l’altra base tenia un camp demaniobres «més gran». Aquestviatge estava programat des defeia molt de temps, tot i que en elmoment de realitzar-se, no va dei-xar de sorprendre els vehicles quecirculaven per la mateixa via.

Uns 40 soldatsA més dels tretze tancs, fins a labase també es van desplaçar alvoltant d’una quarantena de sol-dats del Regiment d’InfanteriaArapiles . Només per la con-ducció de cadascun dels tancs mi-litars fan falta almenys tres perso-nes: un conductor, un coordina-dor en cap i la tercera figura, queés la del tirador. Tal com han rela-

tat les mateixes fonts militars,aquest tipus de desplaçaments iles operacions que es realitzen uncop allà van molt pautades, ja queno són l’únic regiment que pot ferservir el camp. Així doncs, hi ha undia concret d’entrada i un altre desortida. «Es quedaran el tempsque necessitin per dur a terme lesmaniobres», han constatat.

Pel que fa a les pròximes opera-cions militars que puguin dur aterme, les fonts no les han pogutdefinir encara de manera concre-ta, però una de les opcions possi-bles és que estiguin englobades enl’àmbit internacional. No seria laprimera vegada que el RegimentArapiles participa en aquest ti-

pus de missions, ja que ho haviafet abans en països com l’antigaIugoslàvia, Afganistan, Somàlia,Iraq o el Senegal.

Més de 400 quilòmetresEntre la base de Sant Climent Ses-cebes, situada a la comarca de l’AltEmpordà, i el Centre Nacional deSan Gregorio, pròxim a la ciutat deSaragossa, hi ha uns quilòme-

tres de trajecte que es pot realitzaren poc més de quatre hores percarretera. Tal com s’explica a la pà-gina del centre militar, «al llarg deldarrer segle, són milers els soldatsque han realitzat maniobres enaquest camp realitzant tot tipusd’exercicis tàctics». També remar-ca que la base compta amb ungran nombre de «mitjans de simu-lació i materials de suport a l'ensi-

nistrament». Ben diferent al centre alt-em-

pordanès, que tot i tenir un ampliventall de serveis, compta amb unespai notablement més reduït perrealitzar segons quin tipus de ma-niobres.

Desfilada de tancs per l’N-IIUn total de tretze vehicles militars van creuar les comarques gironines la setmana passada en direcció Saragossa, on teniencom a destí el Centre Nacional de San Gregorio També es van desplaçar prop d’una quarantena de soldats d’Arapiles 62

Els tancs, passant per l’N-II al’alçada de Riudellots de la Selva.DAVID APARICIO

El motiu deldesplaçament capa Saragossa ésque la basemilitar d’allàdisposa de mésespai perrealitzar segonsquin tipus demaniobres

DdG GIRONA

■La Fundació SER.GI i la Funda-ció Internacional de la Dona Em-prenedora (Fidem) preparen unsopar literari solidari amb el qualrecaptaran fons per al projecte del’entitat gironina que ofereix habi-tatge per a dones que han sobre-viscut a la violència de gènere.L’objectiu d’aquest projecte, que

la Fundació SER.GI va posar enmarxa el , és facilitar la inclu-sió social de dones que han patitviolència masclista i ja han esgotatels recursos que ofereix l’adminis-tració. Aquesta iniciativa es com-plementa amb una intervenciósocioeducativa per reforçar lesxarxes relacionals d’aquestes do-nes.

El Sopar literari solidari, ano-menat Dona a dona, es realitzaràel d’octubre a l’Hotel URHDouble Tree by Hilton de Giorna,amb un preu de euros per per-sona que inclou el llibre Manda-las de Mujer. També es pot apadri-nar una taula amb una aportacióde euros. Les inscripcions jaestan obertes.

Sopar solidari amb un projecte d’habitatgeper a supervivents de violència masclista

MIQUEL SPA PUIGCERDÀ

■ L’institut d’educació secundà-ria Pere Borrell, de Puigcerdà(Cerdanya), podrà tenir finalmentaquest curs la cuina adequada ala formació que ofereix en el ciclede Cuina i Gastronomia des del’any passat.

L’inici de les obres ha estat re-but al centre educatiu amb alegriaperquè els alumnes podran cui-nar en un entorn professional, i al-hora amb decepció perquè la pre-sència dels operaris i l’enrenou deles tasques condicionaran l’acti-vitat docent els primers mesos delcurs. Tant és així que, en iniciar lesjornades laborals prèvies al co-mençament de curs, els profes-sors ja es van adonar que les

obres, que comporten l’elimina-ció de parets, dificultarien les clas-ses i van demanar que l’empresaconstructora treballés prioritària-ment a la tarda per, així, afectar elmínim possible la rutina de l’ins-titut. Amb tot, els patis i alguneszones de l’edifici de l’institut PereBorrell han quedat tancats i alum-nat i professorat hauran de con-viure amb les obres quasi tot elprimer trimestre. Aquest centreeducatiu, que té alumnes, ofe-reix aquest any dos cursos de Cui-na i Gastronomia amb alum-nes.

La directora del centre, AmayaGarcia, ha explicat que «podemestar contents perquè al final s’es-tan fent, però fa un any que hau-rien d’estar fetes... estem parlantd’alumnes que tenen dret a unesinstal·lacions adequades». Du-rant el primer any al curs de Cuinahan utilitzat les instal·lacions d’unantic restaurant d’una plaça pro-pera a l’institut.

Les obres a la cuina del ciclede Cuina fan tancar una partde l’institut de PuigcerdàLa direcció del centrecelebra la reforma peròlamenta que arribi un anytard i amb classes en marxa

jamargant - 19/09/2018 09:01 - 79.147.189.105

Comarques

Diari de GironaDIMECRES, 19 DE SETEMBRE DE 201814

ASSOCIACIONS

Els Amics del Trend’Olot se’n van a Olot ■ L’associació Amics del TrenOlot-Girona s’ha traslladat al ca-rrer Terrassa, número d’Olot.Fins fa poc, tenien la seu a l’antigaestació de Sant Esteve d’en Bas.S’han traslladat a Olot perquèl’Ajuntament els ha cedit un local,La voluntat de l’associació és es-tablir-se a l’antiga estació del trena Olot. En aquest lloc, l’Ajunta-ment té la voluntat de fer-hi uncentre d’interpretació del trend’Olot. DDG OLOT

ENSENYAMENT

Les Planes ha reparatl’escola del poble■ L’Ajuntament de les Planes hainvertit . euros en les obresde rehabilitació de la façana prin-cipal, el pati exterior, la millora delporxo i en el canvi de finestresdel lateral esquerre. Les obres hanacabat fa poc.

En els darrers anys, l’Ajunta-ment ha invertit . euros enobres a l’escola. La idea és prepa-rar-la per al centenari. DDG LES PLANES

D’HOSTOLES

MOBILITAT

Bus gratuït a Olotdurant dos dies ■ El pròxim dijous i el divendres,dia , el transport públic d’Olotserà totament gratuït per als usua-ris que el facin servir. El motiu del’acció és que l’Ajuntament s’haadherit a la Setmana de la Mobi-litat Sostenible i Segura.

La finalitat és que els veïnss’acostumin a fer servir el trans-port públic. L’any passat, l’Ajunta-ment va fer el mateix i . per-sones van fer servir l’oferta.

Breus

DdG CAMPELLES

■L’Ajuntament de Campelles haposat cartells a les papereres peravisar que si algú hi deixa unabossa d’escombraries, s’arrisca auna sanció que pot arribar finsals euros.

El motiu de l’avís és que hi haexcursionistes que passen la jor-nada al boscos de la rodalia iquan surten deixen bosses de re-

sidus dins de les papereres. Enocasions són grup que portengrans bosses ben plenes que totseguit les encabeixen dins les pa-pereres.

Després, l’Ajuntament ha defer-se càrrec de treure-les i posar-les als contenidors, que estan si-tuats ben a prop.

La intenció és crear bons hà-bits entre els excursionistes itreure’ls el costum de posar lesescombraries a la primera pape-rera que troben.

Campelles també va ser pio-ner en el control dels accessos albosc per la cerca de bolets senserespecte.

Campelles prohibeix llençarles bosses d’escombrariesdirectament a les papereres Les sancions per deixaruna bossa de residus dinsd’una paperera podenarribar fins als 750 euros

Joan Naspleda i Rosa Sans han presentat el cicle de conferències, concerts itallers La Cultura de la Natura. Els actes del cicle començaran el dissabte, dia 21de setembre, a Olot, i s’allargaran tota la tardor. La voluntat és difondre la idead’una societat compromesa amb la natura, compartir espais i fer xarxa cívica.La primera activitat serà un debat sobre l’ecologisme.

Natura Cicle per a una societat saludable

XAVIER VALERI CAMPRODON

■ Vint-i-tres persones van de-dicar tres hores del dissabte pas-sat a la cerca d’or al riu Ter en elseu pas pel terme de Camprodon.Tot i que la cerca estava destinadaals habitants dels municipis de lavall de Camprodon, hi van parti-cipar persones provinents de di-ferents llocs de Catalunya i fins itot d’altres llocs de l’Estat. La ma-joria dels cercadors eren adults,encara que hi havia alguns nens inenes d’entre i anys.

La cerca d’or va tenir lloc dinsde l’àmbit de les activitats de di-vulgació del programa Salut i Na-tura a la vora del Ter organitzadespel Consorci del Ter. Els partici-pants van trobar set partículesd’or d’un valor poc significatiuperò suficient per guardar-les enun pot i marxar contents a casa.

L’activitat va ser dirigida perCarlos Benito, de l’empresa Ba-

teas de Oro, i Ponç Feliu, directordel Consorci del Ter.

Ponç Feliu ha explicat que elsparticipants es van reunir al vol-tant de les del matí. En aquestmoment, Carlos Benito va fer ex-plicacions destinades als partici-pants sense experiència en la cer-ca d’or. Va mostrar el material: se-dassos, safates, garbells, aixades,botes d’aigua... També va ense -nyar fragments d’or trobats per ellen altres indrets amb el mateix sis-tema.

Tot seguit, els participants vandeixar el nucli urbà de Campro-don fins a situar-se en un lloc delriu situat al costat de la ruta delTer, a uns metres del nucliurbà.

Llavors va començar la feina degirar els plats i garbellar per sepa-rar l’or dels sediments del riu. Labase de la cerca era que l’or pesamés que els sediments.

La cerca d’or és una activitatpoc comuna als rius de la mun-tanya gironina però força normala la zona del riu Segre, a la demar-cació de Lleida, on hi ha molta afi-ció. Ponç Feliu s’ha mostrat satis-fet de la participació i ha indicatque en faran una altra però al riuFreser, situat a l’altra banda del Ri-pollès, i espera que també sigui unèxit.

Troben set partícules d’or de poc valor al riu Ter a CamprodonLa cerca va ser organitzada pel Consorci del Ter amb finalitat divulgativa

Un moment de la cerca d’or que va tenir lloc dissabte a 100 metres del nucli urbà de Camprodon. @XUSDELACRUZ

Una de les partícules d’ortrobades al riu Ter, al terme deCamprodon. @XUSDELACRUZ

A la recerca de l’or al Ripollès

EDICTE

Endesa Distribución Eléctrica, S.L.U. ha presentat projec-te en sòl no urbanitzable per a l'execució de variant aèria-subterrània de la línia elèctrica 110KV S.E. Xirgu-S.E.Sils, entre la nova càmera d'entroncaments i el suportT.44 existent, a la zona del Golf de Caldes, entre els ter-mes municipals de Sils i Caldes de Malavella

De conformitat amb l’establert a l’article 51 del Decret64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglamentsobre la protecció de la legalitat urbanística, als articles47 i 48 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, queaprova el text refós de la Llei d’Urbanisme i 46 i següentsdel Reglament de la Llei, aprovat per Decret 306/2006, de18 de juliol, se sotmet el projecte a informació pública du-rant el termini d’un mes, a partir del dia següent al de lainserció d’aquest edicte al Butlletí Oficial de la Província,perquè durant aquest termini es puguin formular les re-clamacions i al·legacions que es considerin adients.

L’alcalde-president, Martí Nogué Selva.Sils, 13 de setembre de 2018.

AJUNTAMENT DE SILS

jamargant - 19/09/2018 09:01 - 79.147.189.105

EL PUNT AVUIDIMECRES, 19 DE SETEMBRE DEL 20188 | Nacional |

“Són unes diligències d’in-vestigació prospectives,sense indicis de delicte, ique han superat amb es-creix el principi de propor-cionalitat que fixa l’esta-tut orgànic del ministerifiscal.” Amb aquests con-tundents arguments, l’ad-vocada de l’Associació deMunicipis per la Indepen-dència (AMI), Teresa Ro-sell, en nom de l’alcaldessade Girona, Marta Madre-nas, va demanar ahir a lafiscalia de Girona l’arxiva-ment de la causa obertacontra ella, dijous vinentfarà un any, per haver do-nat suport al referèndumde l’1-O, tal com van fer711 alcaldes més.

Està previst que aquestreclam d’arxivament siguipresentat per represen-tants legals d’altres bat-lles, un centenar delsquals continuen sota sos-pita de les fiscalies del ter-ritori, i algunes ja han tor-nat a demanar sis mesos

més de pròrroga en les in-vestigacions als alcaldes,tot i que la Fiscalia Supe-rior de Catalunya va anun-ciar una resolució “enbreu”. L’Audiència de Gi-rona, en una resolució so-bre l’alcaldessa de Roses,ja va deixar clar que els de-crets d’alcaldia en suportde l’1-O no són delicte, i

que cal veure si els alcaldesvan cometre un delicte dedesobediència per omissió(implica inhabilitació, nopresó) en permetre l’ús delocals municipals per a lavotació.

En l’escrit, la lletradaTeresa Rosell exposa que el20 de setembre de l’anypassat, quan l’alcaldessa

de Girona va ser citada adeclarar a la fiscalia, ja vademanar el cessament deles investigacions perquè“no hi havia cap fet impu-table”, i alhora es queixaque des de llavors no se’lsha comunicat res. Hi afe-geix que la fiscalia hauriade tancar les actuacions in-dagatòries ja que l’organit-

zació de l’1-O està judicia-litzada, i recorda que lamagistrada del TSJC Mer-cedes Armas va ordenar ala fiscalia que deixés d’in-vestigar i de donar ordresals cossos policials respec-te a l’1-O. Fins i tot, Rosellexposa a la fiscalia que elseu estatut orgànic i la cir-cular 4/2013 “proscriu” di-ligències d’investigacióobertes sine die, com –con-clou– en el cas de l’1-O.

D’altra banda, una dele-gació d’alcaldes i represen-tants municipals ha de-nunciat davant de respon-sables de l’ONU a Suïssa la“persecució judicial” perhaver aprovat una declara-ció política a favor del refe-rèndum de l’1-O. En una vi-sita d’estudi sobre “demo-cràcia directa”, organitza-da per l’Associació Catala-na de Municipis (ACM) il’AMI aquesta setmana, ungrup de batlles s’ha reunitamb dos responsables del’Oficina de l’Alt Comissa-riat de les Nacions Unidespels Drets Humans, YuliaBabuzhina i Marc Bojanic.“L’Estat espanyol ha estatabusant del poder judicialper perseguir-nos i amena-çar-nos”, va assegurar elpresident de l’ACM, DavidSaldoni, segons l’ACN.

La delegació a Suïssatambé es va reunir amb lesexdiputades d’ERC i de laCUP Marta Rovira i AnnaGabriel, exiliades pel seuprocessament, per mos-trar-los el “suport i la soli-daritat” del món local. ■

L’AMI exigeix l’arxivament deles investigacions als batllesa L’advocada de l’alcaldessa de Girona demana a la fiscalia que tanqui aquesta instrucció“prospectiva i sense indicis de delicte” a Insisteix que l’organització de l’1-O ja és als jutjats

Mayte PiulachsBARCELONA

Els alcaldes desplaçats a Suïssa per intervenir a l’ONU amb Marta Rovira i Anna Gabriel, exiliades en aquell país ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“La fiscalia hacriminalitzat centenarsd’alcaldes, amb unainvestigació sensegaranties”Teresa RosellADVOCADA DE L’AMI

L’alcaldessa de Figueres,Marta Felip, va subratllarque la denúncia que la vaportar ahir davant del jut-ge amb relació al referèn-dum de l’1-O és un cas po-lític i va revelar que el de-nunciant és Jaume Farre-rons, cap de llista de la for-mació Intra en les elec-cions locals del 2015 a Fi-gueres. “Aquest és un caspolític i espero que el jutgeho tingui en compte”, va

afirmar als mitjans de co-municació a les portes delsjutjats de Figueres, on vadeclarar acusada de des-obediència amb relació aaquella jornada electoral.

Felip va rebre el suportde molts càrrecs políticsde la ciutat i de la comarca,tant de la CUP com d’ERCi del PDeCAT, així comd’alcaldes i diputats diver-sos. Entre els ciutadansque es van acostar fins al’entrada dels jutjats, ones van aplegar un cente-nar de persones, hi haviadiversos familiars seus.Felip es va emocionar endiverses ocasions amb lesmostres de suport que varebre d’uns i altres. Final-ment, a 2/4 de 2 de la tar-

da va entrar a declararacompanyada del seu ad-vocat, el degà Joan RamonPuig Pellicer, el mateixque va portar la defensade Montse Mindan, l’alcal-dessa de Roses, que ahirtambé era a les portes deljutjat de Figueres per do-nar suport a Marta Felip.

Les declaracions de Fe-lip es van allargar poc mésde mitja hora. Segons vaconfirmar ella mateixa,només va contestar lespreguntes del seu advocati es va emparar en el dret ano respondre les pregun-tes fetes per la fiscalia i eljutge. Abans d’entrar, Fe-lip havia declarat que ellaera una ciutadana més enel referèndum de l’1 d’oc-

tubre. “Aquell dia totsels alcaldes de Catalunyaérem un més, i els poblesi ciutats de Catalunya vanvotar perquè van voler vo-tar. Res més.” En sortir,va insistir que la motivaciód’aquesta denúncia erapolítica i va reiterar el seu

convenciment que la de-manda hauria de quedararxivada. Va qualificar ladeclaració de freda i escèp-tica, i va confirmar quel’organització de la jor-nada electoral era alienaa l’Ajuntament.

Tant l’alcaldessa de Fi-

gueres com la de Roseshan estat denunciadesper ciutadans dels seuspobles per haver contribu-ït presumptament a l’or-ganització de la jornadaelectoral de l’1 d’octubre,un fet que totes dues ne-guen rotundament. ■

a Felip remarca lacàrrega política d’unadenúncia presentadaper un exrival electoral

L’alcaldessa de Figueresdeclara per desobediència

Joan PuntíFIGUERES

Mindan (Roses) i Felip (Figueres), alcaldesses denunciades, ahir, amb el seu advocat ■ J. PUNTÍ

L’Alt Emporodà

Diari de GironaDIMECRES, 19 DE SETEMBRE DE 201816

ELI DON LA JONQUERA

■Els Mossos d'Esquadra van de-tenir el dia de setembre dos ho-mes, de i anys, de naciona-litat espanyola i veïns de SantaColoma de Gramenet, com a pre-sumptes autors d'un delicte de ro-batori amb força.

Els fets van passar durant lamatinada en un aparcament si-tuat al punt quilomètric de lacarretera N-II, dins el terme mu-nicipal de la Jonquera, on un ca-mioner va denunciar que li havientrencat la lona i li havien sostret di-verses caixes de sabates del re-molc. Gràcies a la col·laboracióciutadana, els agents van aconse-guir tenir una descripció del turis-me amb el qual havien fugit els lla-dres. Després d'una recerca perl'autopista AP-, una patrulla valocalitzar i aturar el vehicle sospi-tós a l'àrea de servei de Garrigàs.

El cotxe estava ocupat per doshomes i transportaven parellsde sabates, valorades en uns .euros, que acabaven de sostreurea la Jonquera. A més, portavenuna cisalla, un tornavís, un cúteramb fulles de recanvi, guants i unaserra. Davant les evidències totsdos van quedar detinguts per laseva presumpta relació amb el ro-batori. Els detinguts -que tenenantecedents- passaran propera-ment a disposició del jutjat d'ins-trucció en funcions de guàrdia deFigueres.

Dos detingutsper robar sabatesper valor de7.300 eurosd'un camió ala Jonquera

Les van sostreure d'untràiler aparcat a l’N-II, vanfugir amb un cotxe i elsvan localitzar a Garrigàs

A.F/ACN FIGUERES

■L’alcaldessa de Figueres, MartaFelip, va declarar ahir davant deljutge que l’-O va actuar «comuna ciutadana més». Ho va fer res-ponent les preguntes del seu ad-vocat i com a investigada per un

presumpte delicte de desobe-diència en relació a la celebraciódel referèndum a Figueres.

L’alcaldessa estava citada a de-clarar a tres quarts de dues delmigdia al Jutjat de Primera Instàn-cia número de Figueres, on unacinquantena d’alcaldes, regidors,amics i familiars s’hi van concen-trar per mostrar el seu suport.

Les diligències contra ella s’hanobert arran de la denúncia d’un

particular vinculat al partit Iz-quierda Nacional de los Trabaja-dores (INTRA), que va concórrera les eleccions municipals del.

Al respecte, Marta Felip va in-sistir a les portes dels jutjats quees tracta d’un assumpte «polític»amb un «interès al darrere». Con-fia que el jutje «ho vegi» i que ar-xivi el cas.

L’alcaldesa va declarar durant

un quart d’hora i a les dues delmigdia ja era fora del recinte judi-cial. Felip va optar per respondrenomés les preguntes del seu ad-vocat i es va negar a respondre lesdel jutge i fiscalia.

«A Figueres es va votar perquèla gent va voler i amb una organit-zació absolutament aliena al'Ajuntament», va assegurar. «Elsalcaldes aquell dia vam tenir elmateix paper que la resta de ciu-tadans i espero que això es tinguien consideració», va afegir.

El seu no és el primer cas. L'al-caldessa de Roses, Montse Min-dan, també va haver d'anar als jut-jats per la celebració de l'-O. Lesdiligències es van obrir tambéarran d'una denúncia presentadaper un particular. Aleshores moltsalcaldes i regidors de la comarcala van acompanyar fins als jutjatsde Figueres, on es va acollir al dreta no declarar. La causa es va arxi-var, però recentment l'Audiènciade Girona va aceptar el recurs dela Fiscalia que demanava reobrirla causa.

Marta Felip declara quel’1-O va actuar «com una ciutadana més»

L'alcaldessa deFigueres només varespondre a lespreguntes del seuadvocat i va explicarque les diligènciess'han obert arran de ladenúncia d'unapersona vinculada a unpartit polític

Marta Felip a les portes delsjutajts abans d’entrar a declarar.CONXI MOLONS

ACN LLADÓ

■El Govern va acordar ahir en elConsell Executiu declarar Bé Cul-tural d'Interès Nacional, en la ca-tegoria de Monument Històric, elmonestir de Santa Maria, a Lladó.El recinte monumental del mo-nestir és una de les peces més im-portants de l’arquitectura medie-val de Catalunya i, segons el Go-vern, mostra els processos d’evo-lució de l’arquitectura i de l’estruc-turació de les comunitats ecle-siàstiques de l’Empordà a l’EdatMitjana.

El Govern també ha aprovat de-limitar l’entorn de protecció delmonestir i de l’església. El mones-tir es troba situat entre la riera Àl-guema, a llevant, i el torrent Ribot,que limita les hortes del monestir

per ponent. Les actuals edifica-cions del monestir tenen el seuorigen en el segle XII, i han estattransformades posteriorment.

La notícia més antiga que es téde la canònica de Santa Maria deLladó és de l'any , data en quès’hi va restaurar el culte i la vidamonàstica que hi havia hagut enèpoca visigòtica, aquest cop, sotala regla de Sant Agustí.

L'any , el papa Calixt II va

aprovar-ne la fundació, els esta-tuts de la comunitat i l’assignaciódels béns, que es van incrementarentre segles XII i XIII. La canònicade Lladó va ser secularitzada el. Va ser col·legiata fins a la de-samortització del i des del'any , la seva església és la pa-rròquia de Lladó, en substitucióde la de Sant Feliu.

A més de l’església de SantaMaria de Lladó, ja declarada mo-nument històric des de l’any ,el monestir està conformat pelsantics espais del claustre, el patidel monestir, el refectori, la sagris-tia, la sala capitular i les zones dedormitori, actualment seu del’Ajuntament de Lladó.

També formen part del monu-ment els altres edificis a ponentdel claustre, l’antic hospital, que apartir del segle XVII serà la casa del’Almoiner, i altres antigues casescanonicals, la del Sagristà i delCambrer, totes convertides en ha-bitatges i reformades els seglesXVII i XVIII.

Declaren Bé Cultural d'Interès Nacionalel monestir de Santa Maria de LladóSegons l'executiu, ésuna de les peces mésimportants de l’arquitecturamedieval de Catalunya

El monestir de Santa Maria deLladó. DIARI DE GIRONA

DdG FIGUERES

■El nou CAP de Figueres Josep deMasdevall ja ha obert la consultade llevadoria de l’Àrea Bàsica deSalut (ABS). El centre es va posaren funcionament el passat de ju-liol i progressivament ha anat in-corporant tots els serveis.

Dilluns també es va incorporarel servei d’odontologia i el d’ex-traccions. Fins ara tota l’odonto-logia es duia a terme al CAP ErnestLluch. La posada en marxad’aquest nou centre a l’estiu hapermès ampliar la carta de serveisque es prestava al CAP FigueresSud que, provisionalment, fun-cionava com a segon centred’atenció primària de la ciutat.

S’obre la novaconsulta dellevadora al nouCAP de Figueres

jamargant - 19/09/2018 09:01 - 79.147.189.105

Cultura i Societat

Diari de Girona DIMECRES, 19 DE SETEMBRE DE 2018 39

DANIEL BONAVENTURA GIRONA

■El llibre dels anys dels PremisBertrana revela que un policia vacontrolar a la Cambra de Comerçde Girona la reunió del d’abrildel que havia d’aprovar elprograma d’actes del futur PremiBertrana.Pau Lanao i MiquelTorns han trobat aquesta infor-mació durant la recerca duta a ter-me per escriure el llibre Mig seglede Premis Bertrana, una publica-ció de la Fundació Prudenci Ber-trana presentada ahir i que es re-galarà, juntament amb un DVD,als assistents demà dijous a l’Au-ditori de Girona a l’acte de lliura-ment de la nova edició dels pre-mis literaris de Girona.

Lanao va explicar ahir que lahistòria del premi Bertrana no espot separar del context social i queel naixement del guardó literari vaser possible per «un cert afebli-ment del règim franquista» per re-

acció d’una població civil «cansa-da de tantes imposicions en unasocietat regida per la jerarquiaeclesiàstica i militar».

El Premi Bertrana va sorgir coma resposta a l’exclusió dels treballsen llengua catalana al premi Ge-rona Immortal, convocat perl’ajuntament franquista, a propos-ta de l’escriptor Josep M. Girone-lla, premi que va acabar fracas-

sant. Aconseguir convocar unacte cultural com el premi Bertra-na esdevenia una arriscada aven-tura en aquell context històric,fins a l’extrem que un policia en-viat pel Govern Civil va controlaraquella reunió a la Cambra de Co-merç de Girona i es va fer traduirtot el que onze persones haviendit durant dues hores perquè «noentenia el català i havia de fer uninforme».

Aquesta és una de les nombro-ses anècdotes reconstruïdes enun llibre que porta per subtítolCinquanta-una cròniques d’unanit literària, i que revisa els nomsdels guanyadors d’una cita literà-ria que va premiar grans noms dela literatura catalana, com Manuelde Pedrolo per Estat d’excepció enaquella primera edició de iAvel·lí Artís Gener per Prohibidal’evasió el .

Un premi que va néixer com

una «explosió de llibertat», segonsLanao, malgrat patir també lluitessoterrades entre els membresfundadors que el volien més rei-vindicatiu i els que el volien mésrespectuós amb el règim.

Com sigui, el Bertrana va esde-venir aviat una de les cites princi-pals de la literatura catalana i elvan guanyar noms com TerenciMoix, Baltasar Porcel o QuimMonzó, aquest quan encara eraun escriptor desconeigut.

El llibre recorda que als anys se-tanta els artistes van crear un fonsd’art a benefici de la creació de laFundació Bertrana, les batallespolítiques dels vuitanta, o la inter-venció del món editorial als no-ranta amb la introducció de la vo-tació popular.

«Els premia han trobat una es-tabilitat i es mantenen com un re-ferent de la literatura catalana icrec que tindran bona salut», con-clou Lanao. El llibre recull tambéla llista dels guardonats en els al-tres premis literaris convocats perla mateixa fundació i que s’atorga-ran demà un any més a Girona.

Al final de la trobada, celebrada a la Cambra de Comerç, el policia es va fer traduir tot el que s’havia dit perquè no entenia el català El llibre dels 50 anys dels Premis Literaris de Girona recupera anècdotes i situa els guardons en el context històric

Un policia va controlar l’any 1968 la reunióa Girona per autoritzar el Premi Bertrana

Carles Ribas, Joan Domènec i PauLanao. DANIEL BONAVENTURA

DdG GIRONA

■ CaixaForum va anunciar ahiruna nova exposició de Dalí, con-cretament sobre la tela Leda atò-mica, que el geni va pintar entreels anys i , i que s’estre-narà a Sevilla el proper d’octu-bre, per tenir posteriorment unasola itinerància a Saragossa.

La Fundació Dalí de Figueresha participat en l’elaboració de

l’exposició Dalí atómico, que in-clou obres originals entre pin-tures, dibuixos i fotografies.

L’artista va quedar impressio-nat per l’explosió de les bombesatòmiques d’Hiroshima i Nagasa-ki. La mostra presentarà el procésde creació de la telaLeda atòmica,que va marcar un punt d’inflexióen l’obra de Dalí i reflexionarà so-bre l’energia atòmica.

Nova exposició sobre SalvadorDalí i les bombes atòmiques

ACN BARCELONA

■Els teatres catalans van patir un«retrocés» la temporada/, amb una pèrdua de. espectadors i una caigudade la recaptació de fins a milionsrespecte el curs anterior. La presi-denta de l’Associació d’Empresesde Teatre de Catalunya (ADET-CA), Bet Orfila, va admetre ahir

que «no són bones dades» i quecontrasten amb el creixement re-gistrat la temporada anterior des-prés d’anys d’estancament.

ADETCA atribueix aquesta cai-guda a la «situació d’intranquil·li-tat i inestabilitat» viscuda el darrerany a Catalunya, especialment elsmesos d’octubre i novembre,quan es van viure descensos de

públic de fins a un . No obs-tant això, Orfila i el sector s’enco-manen a una nova temporada«molt potent», amb la il·lusió iconvenciment que es recuperaràel públic perdut. El nombre d’es-pectadors va caure un ,, és adir, se’n van perdre ., pas-sant de , milions llargs a tan sols, milions de persones.

Els teatres catalans van perdre 187.000espectadors la temporada 2017/2018

jamargant - 19/09/2018 09:01 - 79.147.189.105

| Cultura i Espectacles | 47EL PUNT AVUIDIMECRES, 19 DE SETEMBRE DEL 2018

Monika Zgustova va presen-tar dilluns a l’Espai 22 de Gi-rona La intrusa (Galàxia Gu-tenberg), un retrat íntim deGala que corregeix algunsdels tòpics difosos al voltantde la companya de SalvadorDalí. Al contrari de l’estereo-tip de musa complaent i pas-siva, si no ambiciosa i egoista,Zgustova defensa en el seullibre una Gala creativa i ge-nerosa, tot i que amb els seuspropis secrets per revelar, isobretot més lliure i comple-xa del que n’han divulgat elsnotaris de la cort daliniana. Ala presentació de Girona, vaestar acompanyada per la di-rectora dels Museus Dalí,Montse Aguer (al fons), i laprofessora i poeta Maria Jo-sep Balsach. ■ JOAN SABATER

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Zgustovapresenta unaGala complexaa ‘La intrusa’

Un any després de la pre-sentació de la nova imatgei la nova web, La Cate deFigueres presenta la tem-porada amb una novaaposta tecnològica: unaaplicació mòbil des de laqual l’usuari podrà consul-tar la programació cultu-ral i les notícies relaciona-des amb l’entitat figueren-ca. Per explicar les nove-tats del nou curs i les acti-vitats programades, La

Cate va reunir divendrespassat i aquest dilluns elsseus socis i simpatitzants,als quals també va donar aconèixer la col·laboracióque estrenen aquest anyamb el projecte socioedu-catiu Ksameu, adreçat ajoves i adolescents del’Empordà. La nova App deLa Cate, que complemen-tarà la web del centre cul-tural (www.lacate.cat),permet a l’usuari consul-tar l’agenda d’activitats iles notícies vinculades al’entitat des de qualsevoldispositiu mòbil o tauleta.Creada per JAS Edicionsde Girona, la nova aplica-ció es pot descarregar desdel web de l’entitat. ■

RedaccióFIGUERES

L’entitat figuerencaaposta pels nousmitjans per difondreles seves activitats

Una App per ala nova Cate

La Fundació PrudenciBertrana commemora elscinquanta anys de la crea-ció del premi de novel·laamb l’edició d’un llibre querecopila en forma de crò-nica cada una de les convo-catòries. El treball ha estatencomanat als periodistesPau Lanao i Miquel Torns,que han dividit el llibre en51 capítols (un per a cadaedició dels premis, més und’introductori sobre la se-va gestació), en cada undels quals s’hi desenvolu-pa una breu descripció so-ciopolítica del moment,perquè Lanao subratllal’estret lligam dels premisamb el seu context, i es de-talla quina obra va gua-nyar el Bertrana i la llistade la resta de premiats enles altres categories ques’han anat incorporant alcartell amb el temps.

Segons Lanao, el llibreés una successió de cròni-ques confegides a partir depeces periodístiques ja pu-blicades. De fet, en la pre-sentació del volum, ahir a

l’ajuntament de Girona,l’autor va explicar haver-se servit de “frases, parau-les o expressions de fins avuitanta autors dife-rents”, en què destaquennoms com els de JoaquimNadal, Quim Monzó, Au-rora Bertrana, CarlesPuigdemont, Narcís-JordiAragó o Jaume Cabré. Migsegle de Premis Bertrana.

Cinquanta-una cròni-ques d’una nit literària,de 530 pàgines, es lliuraràgratuïtament als assis-tents a la gala dels PremisLiteraris de Girona, que secelebra demà a l’Auditori(20.30 h). L’entrada és perinvitació.

Segons el president dela Fundació Prudenci Ber-trana, Joan Domènech,

els premis “no deixen deser una pàgina de la histò-ria de Girona”, i per aixòha apostat per editar unllibre que resumeixi elsseus primers 50 anys. PauLanao, que garanteix ques’hi podran trobar diver-ses anècdotes, va explicarque l’origen del llibre pro-vé d’una exposició que lamateixa fundació els va

encarregar, a ell i a MiquelTorns, quan els premisvan complir els 40 anys.Per a aquella mostra ja vanentrevistar diferents gua-nyadors, i també van ferun buidatge de premsa so-bre tot el que s’havia escritsobre els premis. Al cap dedeu anys, han recuperataquest material per con-feccionar el present llibre.

Pel periodista gironí,col·laborador d’El PuntAvui, el naixementd’aquests premis literarises deu a tres factors. D’unabanda, a “l’afebliment delrègim” franquista l’any1967. De l’altra, a l’estatd’esgotament d’una “po-blació que estava fartad’aguantar imposicions”.I, finalment, a l’emergèn-cia de “tota una nova gene-ració de joves, fills de famí-lies de dretes”, que l’autorha assegurat que volien“canviar una ciutat que es-tava en mans de l’Església,de les grans famílies i delgovernador civil”.

Conjuntament amb elllibre, durant la gala de de-mà, presentada per Bàr-bara Julbe, també es re-partirà un DVD amb undocumental dels 50 anysdels premis, amb guió delmateix Pau Lanao, i co-produït per Televisió deGirona i la Fundació Valvi.A més, la Fundació Bertra-na renova el web, on s’hipodrà trobar informacióde cada edició i visionar elvídeo de les cerimòniesdels últims anys. ■

Els periodistes Pau Lanao i Miquel Torns recopilen el mig segle de vida del premide novel·la en un llibre que es lliurarà demà durant la festa de la nova edició

E.V.GIRONA

El Bertrana, any a any

Pau Lanao, un dels autors del llibre, a la dreta, amb el regidor Carles Ribas i Joan Domènech, ahir a l’ajuntament ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMECRES, 19 DE SETEMBRE DEL 201828 | Comarques Gironines |

Josep Manuel López és mes-tre, i això es nota quan co-munica. Es va interessar perla política als 17, quan vaanar a estudiar a Girona.Ha estat militant del PSUC id’ICV de manera efectiva,i ara ho és de la CUP, però,segons diu, ha rebaixat bas-tant l’activitat. Va entrara la política local el 1995,quan amb un company vafer una llista a Colomers.Des de llavors encara hi és.

osep Manuel López, l’alcalde de Co-lomers, és un polític que parla demanera pausada, però que cal es-coltar perquè no deixarà de dir el

que pensa i defensa. És alcalde des del1995 i ara, després del seu pas per ICV, hafitxat per la CUP. El seu equip ha fet unaimportant aposta per un projecte que hade contribuir a dinamitzar la població i,a la vegada –i això també és molt impor-tant–, a preservar l’entorn: el parc del Ter.

Quins han estat els principals projectesd’aquest mandat?Tenim dues grans actuacions que ja en-cadenen dos mandats i que són vives: laprimera és el parc del Ter, amb el pro-jecte de recuperació de riberes naturals,i la segona, l’aposta per l’estalvi i l’eficièn-cia energètica, amb la constant renova-ció de l’enllumenat públic, ara fent unnou salt amb la tecnologia LED.

Què es pretén amb el projecte del parcdel Ter?Aconseguir recuperar uns terrenys pera l’ús públic. Ara el que fem és posar elsdiversos elements que ens permetenanar dinamitzant aquesta zona de ribe-ra. Aquesta actuació, que, com explica-va, és viva, parteix d’un projecte subven-cionat pel pla únic d’obres i serveis; perles seves característiques tècniques,l’hem d’anar gestionant a través de di-versos departaments, com ara Urbanis-me i Agricultura, així com l’Agència Ca-talana de l’Aigua, que és la propietàriadels terrenys, per citar-ne tres exemples.Ara ja fa dos mandats que ho fem, i se-gurament ens en caldran molts més.

De quina superfície estem parlant?

JJoan TrillasCOLOMERS

Estem parlant de 15 hectàrees de ter-renys, que per a un poble com Colomersrepresenten molta feina, així com unmanteniment constant.

Què representa aquesta actuació per aColomers?És un projecte vital i de futur per a unmunicipi com el nostre. Representa su-perar el monocultiu econòmic; és a dir,Colomers és un municipi agrícola sensecap mena d’indústria i pràcticamentsense botigues; a més, les persones quetreballen al municipi i no fora són page-sos. La resta de veïns tenen la feina foradel municipi, en el sector secundari oterciari. Aquest espai ens permet dina-mitzar activitats relacionades amb elsector serveis; concretament, tenim uns50 llocs de treball, entre directes i indi-rectes, relacionats amb l’esport, el lleurei la restauració. És un exemple de dina-mització econòmica que no només had’afavorir una zona del Baix Ter, que vade Verges a Medinyà, on els recursos tu-rístics o no són gaire visibles o no estanpreparats perquè siguin visibles.

Cal encara que els municipis petitsprenguin consciència de la necessitatde dinamitzar el seu territori?Sí, però no perquè això sigui una moda,sinó perquè cada municipi té la seva idio-sincràsia i cal que la potenciï. A Colo-mers hem viscut quaranta anys d’esque-na al riu, i no pas per culpa de la gent delpoble, sinó perquè hi havia una barreraque no ens permetia accedir-hi. Però te-níem el potencial econòmic del riu just adavant nostre. Per tant, és lògic que desde Colomers treballem en aquesta línia–i hi treballarem–, en el sentit que el riuestigui al servei del territori. En el casd’altres municipis veïns, el riu els quedasegurament una mica lluny, però tenenaltres espais singulars, que no només

han de reivindicar econòmicament, sinótambé, i sobretot, protegir i potenciar.Tot això revertirà en un turisme que bus-ca la qualitat i els serveis de qualitat.

I la preservació comporta la conscien-ciació...Exactament! La gent viu en un territorique ha modificat. Aquesta modificacióés, a vegades, irreversible, però tambéens trobem que hi ha espais que estan de-gradats i que són recuperables i potencia-bles. Ara hi ha veïns que veuen el riu desdel balcó, cosa que era impensable fa no-més cinc anys. Hem demostrat que éspossible anar endarrere i recuperar cosesperdudes des d’un sentit de col·lectivitat.I sense fer-ho des de l’exclusivitat, sinó

també per a la resta, per a la gent de fora.

Els veïns de Colomers s’han fet seuaquest projecte?Crec que sí. L’origen del projecte és certque neix com una proposta de l’equip degovern, però es va partir d’un procésparticipatiu en què la gent del poble vapoder fer les propostes que consideravamés adients. Molts dels elements quehan d’anar en aquest parc van sortird’aquests procés i alguns ja hi són.

Quins són els reptes de Colomers?Segurament són els mateixos que enshan impulsat a fer moltes de les nostresactuacions: tenir una empremta enaquest món tan canviant i competitiu.Aquest és un món on els municipis mésgrans s’emporten tots els beneficis. Unexemple: Colomers va ser capdavanterfent els Estius a la fresca, pel que fa a or-ganitzar certes activitats. Això ho vamfer fa més de 25 anys i ara tothom ho fa,però la gent només veu els més grans.La Fira del Hobby n’és un altre exemple;l’organitzem, però és molt complicatcompetir amb altres fires organitzadesper municipis més grans com ara Tor-roella de Montgrí, la Bisbal d’Empordài Figueres. Ens costa consolidar la nostraempremta, però pensem que tenim lasort de gaudir d’uns espais naturals i unselements arquitectònics importants, iens hem de fer valdre.

Com creu que seran les properes elec-cions municipals?Una cosa és el desig –ja ens agradaria atots segurament unes eleccions amb lasignificació d’un 14 d’abril–, però pensoque no hem de fer volar coloms. Perquèen les municipals la gent va a votar elsregidors, els alcaldes i poca més. Si vo-lem alguna cosa més, ha de ser treballa-da i planificada. ■

“El parc delTer és el granprojectede futur”APOSTA · “Hem de superar el monocultiueconòmic del camp i preservar el riu per generaractivitats relacionades amb el sector serveis”

Josep M. LópezColomers

MANEL LLADÓ

L’ALCALDE DEL DIA

30 | Comarques Gironines | ALT EMPORDÀ EL PUNT AVUIDIMECRES, 19 DE SETEMBRE DEL 2018

l regidor Francesc Cruanyessap oficialment que fa nosaals seus des de mitjans

d’agost. En els primers dies de lasegona quinzena va reunir-seamb els dirigents locals del PDe-CAT, que li van reclamar que do-nés pas a Jordi Masquef (número4 de la llista del 2015) i que re-nunciés a ser alcalde de Figueres(ell va ser el número 2 el 2015) ensubstitució de Marta Felip. Vanpassar els dies i, finalment, la set-mana passada es van tornar amoure peces. Durant aquesttemps dirigents locals del PDe-CAT havien treballat per trobaruna sortida “digna” a Cruanyesper si aquest renunciava al seudret. Cruanyes no va mostrar-se,però, gens receptiu a la “com-pensació”.

En una nova reunió, ja a princi-pis de setembre, Cruanyes haviaratificat la voluntat d’exercir el dretde ser alcalde, argumentant quefent-ho el desgast de govern elcarregaria ell i deslliurariad’aquesta motxilla el ja proclamatalcaldable del PDeCAT Jordi Mas-quef. Finalment, divendres passat,van desencadenar-se els esdeve-niments de manera que, en unareunió feta a la sala de govern amig matí, es va arribar a una me-na d’acord amb Cruanyes per talque ell fos l’alcalde fins a final demandat. L’independent de la llistade CiU el 2015 va acceptar, entre

E

altres coses, comprometent-se afer un notable esforç per visibilit-zar Masquef des d’ara fins al final.Tot plegat va quedar aquí, perquède la reunió es desprenia que elPDeCAT renunciava a tenir Mas-quef d’alcalde fins a les eleccions iCruanyes acceptava les condi-cions del partit. Tot plegat, però,es va torçar entre mig matí i elmigdia, quan en una altra reunió,aquest cop a alcaldia, tot va fer untomb. El detonant, el no sensematisos de Quim Felip, que es vaautoproposar com a relleu deMarta Felip fins a final de mandat.

Embolica que fa fort!Quim Felip va argumentar que

Cruanyes no era del partit i, pertant, no podia ser alcalde de capmanera, i que ell era la millor solu-ció. La insistència de la propostade Quim Felip va sorprendre, apa-rentment fins i tot a Marta Felip,que sembla que va tenir un gestde ‘ja us ho fareu’. Si Jordi Mas-quef s’havia convertit sense voleral juliol en un escull de si mateixquan va voler lligar la seva candi-datura a l’alcaldia, ara és Quim Fe-lip, a qui atribueixen un pes impor-tant en la secció local del PDeCAT,

qui frena la marxa de Marta Felip.Marta Felip és ara mateix dura-ment criticada per gairebé tothoma causa de la poca dedicació a Fi-gueres. Ella, però, és qui demana acrits el relleu per anar a treballarexclusivament com a secretàriageneral del Departament d’Em-presa i Coneixement.

Quin és el nou panorama des-prés dels esdeveniments de di-vendres passat? Marta Felip cadacop està més tipa de la situació icomença ja a forçar internamentles decisions perquè es trobi la so-lució al seu relleu. Fos o no fos

preparat el sí de la primera reuniócombinat amb el no de la segona,el cert és que Cruanyes, afiliat a laCrida (ja hi ha qui el fa el candidatde Puigdemont) continua reivindi-cant el seu dret a ser alcalde. Altracosa és quins suports obtindriaper ser-ho. És clar que de cap deles maneres buscaria el vot ni delPP, ni de Cs, però tampoc el delPSC. Decididament, la validació deCruanyes com a alcaldable hauriade comptar amb la CUP i ambERC. L’independent independen-tista ha fet els deures aquest estiui ha tingut contactes amb la majo-ria de grups de l’oposició. Però ai-xò, ara mateix, semblen figuesd’un altre paner.

Què ha canviat des de la set-mana passada a aquesta. Moltfàcil: Cruanyes, que es plantejavanomés ser alcalde o marxar deltot (al juliol va estar a punt de di-mitir) ara veu com una possibilitatreal quedar-se en el ple com a noadscrit i deixar el govern ambquatre regidors (Masquef, QuimFelip, Dolors Pujol i Josep Buixó,el substitut de Marta Felip si final-ment plega). Com que la decisiófinal és a les mans només deMarta Felip, tot és pot desllorigard’un moment a l’altre. Res es potdescartar. Tampoc que acabi elmandat fent veure que fa d’alcal-dessa a temps complet. MarxaFelip? Ja ho sentirem a dir. SantaPaciència! ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

Felip contra Felip

Marta Felip i Francesc Cruanyes, en una compareixença pública ■ JOAN PUNTÍ

Joan Puntí

Els Mossos d’Esquadravan dur a terme ahir unamacrooperació contra lesfalsificacions de roba icomplements en diversespoblacions de les comar-ques gironines. L’actua-ció, amb agents de l’àread’investigació criminal(AIC), seguretat ciutada-na i l’àrea regional de re-

cursos operatius (ARRO),va començar a les onze delmatí amb entrades simul-tànies a botigues del Per-tús, Roses, Platja d’Aro,l’Estartit i Lloret de Mar.L’operació, batejada ambel nom Draps 4, perse-gueix delictes contra el pa-trimoni i contra la propie-tat industrial.

Els Mossos d’Esquadravan desplegar l’operacióDraps 4 de forma simultà-nia en cinc poblacions dela demarcació. Acompa-nyats per perits, van ana-litzar les peces de roba i elscomplements per detec-tar les falsificacions. Des-

prés van omplir les caixesper endur-se les peces fal-ses comissades.

Un dels punts on hi vahaver més escorcolls vaser al Pertús, un delspunts on se solen vendremés falsificacions aprofi-tant que és una zona fron-

terera, i els Mossos van en-trar almenys en quatre bo-tigues.

El president de l’Asso-ciació de Comerciants dela Jonquera i el Pertús,Bruno Comas, celebrales actuacions policialsper intentar combatre la

venda de falsificacions.“Entre el Pertús i la Jon-quera tenim 120 boti-gues que venen cosesd’aquestes i arriba unmoment que no ens sur-ten els números als quevenem de forma legal”,va afirmar Comas, que hi

va afegir que, a més, laproliferació d’aquest ti-pus de botigues ha fetcanviar el perfil del com-prador. “Ens sentim unamica frustrats peraquest canvi en la clien-tela; ara només venen abuscar aquest tipus deproducte”, va lamentar.

El macrodispositiudels Mossos d’Esquadrapersegueix delictes con-tra el patrimoni i contrala propietat industrial.Els perits comprovenl’autenticitat de desenesde marques conegudes.Fa dues setmanes, unaoperació de la GuàrdiaCivil contra les falsifica-cions es va centrar en lamarca Michael Kors. Enaquella ocasió, els agentsvan entrar en establi-ments de la Jonquera itambé de Lloret de Mar ivan acabar comissant3.000 peces, amb un va-lor al mercat de 534.000euros. ■

ACNGIRONA

a Desplegament deMossos en botigues alPertús, Roses, Lloret,l’Estartit i Platja d’Aro

Macrooperaciócontra lesfalsificacions

Imatges d’una macrooperació efectuada per la policia fa unes setmanes ■ ACN

84

37

00

61

48

08

5

18

38

3

EDICIÓ DE GIRONA DIMECRES · 19 de setembre del 2018Dipòsit legal: GI-535-1978

Amb el suport:

uè és SOS Costa Brava?SOS Costa Brava va néi-xer a l’agost de la unió de

diferents entitats que en dife-rents municipis de la Costa Bra-va estàvem lluitant contra elque nosaltres anomenem “fòs-sils urbanístics vivents”, aber-racions urbanístiques que araes volen consolidar i que sónfruit de planejaments antics, lamajoria de fa trenta anys o més.

Per què creuen que es produeixara aquesta situació?Els promotors estan movent fit-xa una altra vegada. Potser pera ells s’ha acabat la crisi, peròper als de sempre segur que no.D’altra banda, tampoc s’ha fetuna reflexió sobre la bombollaimmobiliària i el model especu-latiu urbanístic que ens va por-tar a la crisi. Tot al contrari,hem seguit urbanitzant com sino hagués passat res.

Per què existeixen aquests“fòssils urbanístics vivents”?Perquè tampoc no s’ha fet una

Q

Ambientòloga. Portaveu de la plataformaSOS Costa Brava, creada aquest estiu

● Treballen per aturar diferents projectesurbanístics –“fòssils vinents”, en diuen– queafecten set municipis del litoral gironí. Demanenuna planificació urbanística per al segle XXI

Marta Ball-llosera

Miquel RieraGIRONA

“Cal trencar ambel planejamenturbanístic delfranquisme”

reflexió seriosa i profunda delque han de ser els planejamentsurbanístics. Ara mateix, senzi-llament, serveixen per revisar elque ja teníem i per adequar-ho,amb petites modificacions, a lanormativa vigent. Tot s’arrosse-ga des dels anys del franquisme,i això cal trencar-ho. Cal redefi-nir des de zero què és un POUM(pla d’ordenació urbanísticamunicipal) i començar a des-classificar els sectors que cal-gui. Voldria recordar que la Ge-neralitat té competències ex-clusives en urbanisme. Aquí nohi ha excuses, ni Europa ni Ma-drid, i, per tant, Catalunya po-dria haver redefinit el seu pla-nejament urbanístic ja fa moltsanys.

Territori i Sostenibilitat diu quefa temps que treballa per reduirel creixement al litoral. Tambéalerten del perill dels drets ad-quirits i de les possibles indem-nitzacions que caldria pagar.Diuen que han començat a re-dactar, des del 2015, un pla di-rector urbanístic de revisió desòls no sostenibles i que tenenen marxa una llei del territori i

una altra llei del litoral. Benvin-gudes siguin totes aquestes lleissi amb elles s’aconsegueix elque demanem. Ara bé, no ente-nem per què no s’han aplicatmesures cautelars per evitarque els promotors s’afanyin atramitar projectes. És el que esva fer, per exemple, l’any 2005amb el pla director del sistemacostaner. Sobre els drets adqui-rits, cal estudiar-ho seriosa-ment, però no poden ser unaexcusa per seguir urbanitzantcom sempre. Hi ha molts sòlsurbans que es poden revertirsense cap indemnització, esl’exemple de Fluvià Marina aSant Pere Pescador, que va por-tar Salvem l’Empordà. Hi hamoltes escletxes per poder ac-tuar. Cal ser més valents.

Quins són els projectes quevostès denuncien?Són diferents “fòssils” en sismunicipis: Llançà, Pals, Begur,Palafrugell, Palamós i Tossa deMar. En alguns d’aquests muni-cipis hi ha més d’un projecte. Al-hora ens preocupa molt l’auto-pista que hi ha projectada deBlanes fins a Lloret. Qui ho vul-

gui ho pot trobar tot ben deta-llat a www.SOSCostaBrava.cat.I no descartem que en puguinaparèixer més en un futur. Sónprojectes que les diferents enti-tats que formen SOS Costa Bra-va estan amatents per aturar-los. El que més ens preocupa,per l’avançat estat de tramita-ció del projecte, és la Pinedad’en Gori, a Palamós.

Denuncien que a Pals es volenconstruir mil cases noves.Els projectes de Pals són la joiade les aberracions urbanísti-ques. D’entrada, hi ha aigua pera mil cases més a la Platja dePals? Algú s’ha plantejat quinacapacitat de càrrega té el terri-tori? Això és el que hauria dedefinir el planejament urbanís-tic, basant-se en aquesta capaci-tat del territori. L’altra aberra-ció és a Begur, amb més de 200cases al voltant d’una caleta.

El seu manifest té dotze punts.Quins en destacaria?N’hi ha dos de molt importants.Un és que els ajuntaments revi-sin i desqualifiquin urbanitza-cions tan insostenibles, que ho

podrien fer. I l’altra és que el go-vern defineixi quin ha de ser elmodel urbanístic de la CostaBrava al segle XXI. Demanemque es tramiti un nou pla direc-tor urbanístic del sistema costa-ner, que serviria per posar al diasòls urbans i urbanitzables iadequar-los a la llei vigent i, amés, definir un model de con-tenció urbanística per al litoral.

Com veuen que es tramiti de-clarar la Costa Brava reserva dela biosfera?SOS Costa Brava ha creat unacomissió específica per treba-llar aquest assumpte. El primerque hem esbrinat és que no estàredactat el projecte per presen-tar-se a la candidatura. Peraquesta raó, hem demanat po-der participar en aquest procésper poder valorar pros i contresd’aquesta proposta, perquè te-nim clar que la raó per a aques-ta candidatura ha de ser un mo-del sostenible de desenvolupa-ment de la Costa Brava. No espoden ignorar les aberracionsurbanístiques si realment espretén que el tram litoral gironísigui reserva de la biosfera. ■

Marta Ball-llosera és una veterana lluitadora ecologista empordanesa ■ JOAN SABATER

1130

60-1

1943

34L

1770

11-1

1945

46L

8719

41-1

1941

27Q

EL PUNT AVUIDIMECRES, 19 DE SETEMBRE DEL 201850 | Apunts |

Mercats� Amer, Anglès, Banyoles, Begur,Cassà de la Selva, Llançà, Maça-net de la Selva, Ripoll, Salt, Sarriàde Ter, Sant Antoni de Calonge,Sant Miquel de Fluvià, Sant PerePescador i Vilablareix.

BallsCAMPLLONG� 18.00. Casal de jubilats. Ballamb l’actuació d’Àngel.

SANT DALMAI� 17.00. Pavelló. Berenar i ballamb el grup Sol de Nit.

ConcertsBLANES� 21.00. Parròquia de Santa Ma-ria. Concert de guitarra amb DuoCello & Guitar.

GIRONA� 20.00. Casa de Cultura. Portraitof Jaco, amb Tellus Ensemble.Dins el Festival Jacophonic.

LLORET DE MAR� 14.00. Plaça de la Vila. III Inter.Festival Música. Orquestres Euro-pees.

FiresEMPURIABRAVA� 11è Mercat de Nit, al passeigmarítim de 18.00 a 00.00.

InfantilsGIRONA� 17.30. Biblioteca Just M. Casero.L’hora del conte: Kulungu Kulun-gu: contes i sons d’Àfrica, a càrrecde Susana Tornero.

L’ESTARTIT� 18.00. Biblioteca municipal. Ho-ra del conte i taller de maquillat-ge: La pallassa Priska, a càrrecd’Eva Gonzàlez.

PORQUERES� 17.30. Biblioteca Carles Fontse-ré. Bibliotaller. Taller Kitsune, acàrrec de Mònica Landero.

ConferènciesGIRONA� 18.00. Aula Magna de la Casa deCultura. Conferència Moda, con-sum i salut, amb Sara Bujalance,psicòloga i directora general del’Associació contra l’Anorèxia i laBulímia. Presentat per Arcadi Oli-veras, economista.� 18.00. El Güell Espai Jove. Xerra-da S’ha acabat l’estiu. Ja tens clarquè vols fer a partir d’ara?.

JornadesSALT� II Mercat d’arts escèniques., a laComaCros i el Canal.� 09.30. Formació per tècnics.Creació de nous públics, a càrrecde Sílvia Duran, directora del’Àrea de Públics de l’ICEC; i Joa-quim Aloy, responsable de públicsi entorn social de l’Oficina de Difu-sió Artística de l’Àrea de Cultura,Educació i Esports, de la Diputa-ció de Barcelona.� 11.15. Presentacions escèniquesCies. CAEP i cies. externes.� 14.00. Dinar i espai de trobada.

GastronomiaBEGUR� IV Jornades Gastronòmiquesd’Indians de Begur. Restaurantsparticipants: Cal Bandarra, CanCliment Platillos, Casa Juanita,Diferent, Hotel Aigua Blava, HotelAiguaclara, La Cuina..., Rostei, SaRascassa, Simpson de l’Hotel MasSes Vinyes i Taverna Son Molas.Fins al 23 de setembre.

MOLLÓ - ESPINAVELL� Jornades gastronòmiques de latrumfa. Restaurants participants:Can Calitxó, el Costabona, Fonda'lGat, Can Bertran, Can Jordi, LesPlanes, Restaurant Panoramix.Fins al 30 de setembre.

TOSSA DE MAR� Jornades gastronòmiques de LaCuina del Cim i Tomba. Restau-rants participants: Bahia, Ca laCarme, Can Carlus, Can Pini, Ca-pri, Castell Vell, El Petit de CanCarlus, L’Ajustada, Mestre d’Aixa,Minerva, Sa Barca, Túrsia, Victor,Victòria. Fins al dia 30 de setem-bre.

PresentacionsGIRONA� 19.00. Aula A de la Casa de Cul-tura. Presentació del llibre Senzi-llament una dona, de MontserratPicola.

Donació de sangLLADÓ� 18.00 a 21.00. Sala Sant Joan.

SANTA PAU� 18.00 a 21.00. Centre cívic.

DiversosGIRONA� 10.00. El Güell Espai Jove. TallerPunt jove feina.� 18.00 a 21.00. Carrer d’EmiliGrahit. BiciSegura. Inspecció tèc-nica de bicicletes gratuïta. Dins laSetmana de la Mobilitat.� 18.30. Espai Marfà. Taller Aprèna acompanyar les teves cançonspreferides amb el piano.

LES PLANES D’HOSTOLES� 17.30. Sala d’Entitats. Taller Re-meis per la circulació i les varius, acàrrec de l’Associació d’Àvies Re-meieres Pedra Tosca. Dins el cicleFarmaciola Natural.

LLORET DE MAR� 10.00. Museu del Mar i Oficinade Turisme Central. Sortides demarxa nòrdica. Els dimecres i dis-sabtes de maig, juny i setembre, iels dissabtes d’octubre.

PALS� 18.30. Parc Urbà de Salut. Dina-mització del parc.

RUPIÀ� 15.30. Lluerna. Xerrada Tallersde creativitat. Portes obertes.� 17.30. Lluerna. Taller: El joc depintar. Portes obertes.� 20.15. Lluerna. Taller: Pilates.Portes obertes.

SANT GREGORI� 20.30. Biblioteca Miquel Martí iPol. Club de lectura.

VisitesL’ESCALA� 12.00 a 13.00. Museu d’arqueo-logia de Catalunya-Empúries. Visi-ta al criptopòrtic de la Domusdels mosaics.

ROSES� 10.00. Espai cultural La Ciutade-lla. Visita guiada Passejades d’his-tòria, en francès. 11.30 català/castellà; 17.00 castellà/francès,18.00 català/francès, 19.00 cata-là/castellà.� 17.30. Castell de la Trinitat. Visi-ta guiada Un mirador fortificat, encatalà. a les 18.30, en castellà, i19.30, en francès.

Cap de setmanaCASTELLÓ D’EMPÚRIES� Sortida en trenet pels Aigua-molls de l’Empordà, per diumen-ge, a les 12.00. Més informació, altelèfon 696 14 27 13.

OLOT� Sortida matinal a Santa Llúciade Puigmal, per diumenge. Troba-da, a les 09.00, a la plaça Clarà,davant Escolapis. Més informacióals Amics de l’Alta Garrotxa.

SANT JOAN LES FONTS� V cursa infantil Tondo Kids, perdissabte, 22 de setembre. Inscrip-cions a partir de les 15.00, a l’Avin-guda Cisteller. I la 17.00, sortidade la cursa. Més informaciówww.100x100tondo.com.� VIII Marxa 100x100 Tondo, perdiumenge, 23 de setembre. Duesmodalitats. Curta i llarga. Sortidaa les 09.00,. Més informació i ins-cripcions www.100x100ton-do.com.

SANT JULIÀ DE RAMIS� XXXIX Marxa dels Sants Met-ges, per diumenge, 23 de setem-bre. Tradicional caminada per lazona del Congost, el Pla i la mun-tanya de Sant Julià. Sortida a les08.00, de la plaça de la Font (da-vant de l’Ajuntament). Inscrip-cions mitja hora abans de la sorti-da.

TAMARIU� Neteja del fons marí, per di-umenge, a les 09.30, a la badia deTamariu.

TOSSA DE MAR� Excursió guiada Tossa - SantGrau - Vallpresona - Tossa, per di-umenge, 23 de setembre. Sortidaa les 08.30, de la terminal de Bus.Més informació al telèfon 972 342847 / 609 173 746 o c/e mediam-bient@tossademar.org.

ExposicionsARGELAGUER� Capella de Santa Anna. Expo-sició Quadres i reflexions, de Mar-ga Ros. Fins al 30 de setembre.

BANYOLES� Biblioteca. Inspirats per les lle-gendes del Pla de l’Estany, gravatsinspirats en les llegendes que elsalumnes del Pla de l’Estany vanversionar per Sant Jordi. Fins al 31d’octubre.� Centre Cívic. Flors, d’Àngel Pla-nas. Fins al 31 d’octubre.� Fundació Lluís Coromina - Es-pai EatArt. Exposició dels 75èanys de la travessia de l’Estany.Fins al 3 de novembre.� Museu Arqueològic. A la recer-ca dels tresors perduts. Homenat-ge a l’arqueòleg cinematogràficIndiana Jones. Fins al 23 de se-tembre.

BESALÚ� Sala gòtica de la Cúria Reial.Aplech. Models en vers y en prosa.Retrats de Prudenci Bertrana. Finsal 15 d’octubre.

BLANES� Biblioteca, vestíbul. El departa-ment d’objectes perduts... al mar!.Fins al 21 de setembre.� Biblioteca. Palau i Fabre: l’homeés un animal que es busca. Fins al20 de setembre.� Casa Saladrigas. Art en ruta.Instal·lació d’Esther Polo i escul-tura d’Arc’º Pujol. Fins al 13 d’oc-tubre.� Sala García-Tornel. Universosalquímicos, de Dilzo Jamir Pare-des. Fins al 29 de setembre.

BREDA� Centre cultural Els Forns. 16èconcurs de pintura ràpida. Fins al30 de setembre.� Museu municipal Josep Ara-gay. Exposició permanent del’obra de l’autor.

CADAQUÉS� Societat l’Amistat. HilarionBrugarolas. Artista de l’exili de laRepública. Fins al 23 de setembre.

CALONGE� Castell. 70 anys en Vespa, foto-grafies de Josep Fort. Fins al 30de setembre.� Castell. Viladesau. El príncep dela tenora. Fins al 23 de setembre.� Castell. Pintures de Manel Bea.Fins al 30 de setembre.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Biblioteca Ramon Bordas i Es-tragués. Exposició Això era i noera: Maria Aurèlia Capmany. Finsal 19 de setembre.� Ecomuseu-Farinera. Espais re-cobrats. Els nous usos del patri-moni industrial català. Fins al 30de setembre.� Museu d’Història Medieval dela Cúria-Presó, s. XIV. Carles Fa-ges de Climent. L’Arcàdia empor-danesa. Es podrà visitar fins al 31de desembre.

CELRÀ� Centre Cultural La Fàbrica. Ex-posició Meitats, de Judith Vizcar-ra. Fins al 30 de setembre.

FIGUERES� Arxiu Comarcal de l’Alt Em-pordà. Vitrina: Els estudis idíl·licsde l’Anna M. Dalí a Cadaqués, foto-grafies. Fins al 31 d’octubre.� Biblioteca Fages de Climent.Llibres d’artista, de La Muga Cau-la. Fins al 29 de setembre.

� Biblioteca. Llibres d’artista deLa Muga Caula. Fins al 29 de se-tembre.� Centre cívic Joaquim Xirau.Welcome to my mind, d’Ivan Cor-tés. Fins a l’1 d’octubre.� Davant de la delegació de l’AltEmpordà del Col·legi d’Arquitec-tes. Coderch a Roses. Casa Rozes,1962, de Francesc Català Roca.Fins al 7 de novembre.� Galeria d’Art El Claustre. Col-lectiva de Fons d’Art. Fins al 20 desetembre.� Museu de l’Empordà. Els Dalíde Figueres. la família, l’Empordà il’art. Fins al 4 de novembre.

GIRONA� Bòlit, Centre d’Art Contempo-rani. Un món paral·lel, comissaria-da per l’artista Joan Foncuberta.Fins al 26 de setembre.� Bòlit. Centre d’Art Contempo-rani. Come fare parlare un muro,d’Andrés Siri. Fins al 20 d’octubre.� Bòlit. Centre d’Art Contempo-rani. Trilogía blanca, d’Enric Pla-devall. Fins al 30 de setembre.� Casa de Cultura. Plecs, obresde Tura Sanz. Fins al 29 de setem-bre.� Casa Masó. La casa noucentis-ta: arquitectura unifamiliar a Cata-lunya (1913-1932). Fins al 10 denovembre.� Centre cívic Onyar. Fotografiessobre el procediment per elaborarratafia. Fins al 30 de setembre.� Centre cívic Santa Eugènia.Ball point-draw, dibuixos en bolí-graf de l’artista Rony Valle. Fins al29 de setembre.� Col·legi d’Arquitectes. Mostrasobre l’arquitecte suec Sigurd Le-werentz, amb fotografies de lesseves obres construïdes realitza-des per l’arquitecte Josep MariaTorra durant els anys 1991 i 1996.Fins al 30 de setembre.� Col·legi d’Arquitectes. Premisd’Arquitectura de les Comarquesde Girona 2018, obres premiades iseleccionades. Fins al 26 de se-tembre.� El Cafè. Walking Bass, fotogra-fies de Jordi Renart. Fins al 30 desetembre.� El Taller del Barri. Cat-Art-Si,de Xevi Serra. Fins al 23 d’octu-bre.� Espai 22. Col·lectiva Collage, deAlbert Cano, Piere D.la, MarianaFreijomil, Gabri Guerrero, Pere Sa-guer i Sergi Serra Mir. Fins al 28de setembre.� Espai Santa Caterina. Artesa-nia i sostenibilitat. Fins al 30 desetembre.� Galeria d’art El Claustre. ElClaustre XXXV Anys. Fins al 29 desetembre.� L’Estació Espai Jove. Retratsorgànics, escultures d’Aitor Cli-ment Barba. Fins al 19 d’octubre.� La Volta, plaça de l’Assump-ció. Aparador lumínic: llums i om-bres, de Joanic Geniüt. Fins al 21de setembre.� Museu d’Art. Guinovart. Refe-rents vitals. Fins al 30 de setem-bre.� Museu d’Història dels Jueus.Diàspores jueves, camins euro-peus, produïda per la National Li-brary d’Israel. Fins al novembre.� Museu del Cinema. Cromos,pel·lícules i estrelles, col·lecció decromos de cinema d’Albert Ros-sich. Fins al 27 de gener.� Pont de Sant Feliu i Parc Cen-tral. Temps de foto, selecció deset fotògrafs professionals con-temporanis de Girona. Fins al 23de setembre.� Espai dels Amics del Museud’Art. Obra gràfica de Prim Fullà.Fins al 28 de setembre.

Cursets i tallersACTIVITAT FÍSICA� Banyoles. Zumba, a càrrec d’An-drie Rodriguez. Dilluns, 15.15 a16.15, al Centre de Tecnificació Es-portiva de la Farga. Del 24 de se-tembre al 17 de desembre. Més in-formació: telèfon 972 58 07 41 owww.centrecivicbanyoles.net.

BALLS� Banyoles. Taller Dansa del ven-tre, a càrrec de Noemí Osorio. Di-mecres, de 18.00 a 19.00, al CasalCívic. Del 3 d’octubre al 19 de de-sembre. Més informació: telèfon972 58 07 41 o www.centrecivic-banyoles.net.� Banyoles. Taller Flamenc, a càr-rec de Noemí Osorio. Dimecres,de 19.00 a 20.00, al Casal Cívic.Del 3 d’octubre al 19 de desem-bre. Més informació: telèfon 97258 07 41 o www.centrecivicbanyo-les.net.

CUINA� Banyoles. Curs de cuina Com-prem i cuinem el que volem, a càr-rec de Maria Roca i Ass. Junts iEndavant. Dimarts, de 19.00 a20.30, al centre cívic. Del 2 al 16d’octubre. Més informació alwww.centrecivicbanyoles.net oc/e centrecivic@ajbanyoles.org.

DANSA� Rupià. Taller de dansa mamater-ra. Dimarts, de 17.00 a 18.00. Inicil’octubre. Més informació i ins-cripcions al telèfon 644 303 732 owww.lluerna.cat.

DIVERSOS� Banyoles. Taller Grup de somnis,a càrrec de Josep Maria CabraRoca, psicòleg i terapeuta gestàl-tic. Cada segon dimarts de cadames, a les 18.45, al Casal de MasPalau. Inici el 9 d’octubre. Més in-formació: telèfon 972 58 07 41 owww.centrecivicbanyoles.net.� Campllong. Inscripcions ober-tes als cursos del local social. Del12 al 25 de setembre, de 17.00 a21.00, al local social, o bé al telè-fon 972 46 07 87 i c/e localso-cial@campllong.cat.� Cassà de la Selva. Inscripcionsobertes al Taller de la memòria.Fins al 25 de setembre, al Centrecultural Sala Gala.� Girona. Art & Emocions per a jo-ves, a càrrec de Montse Cortés.Dilluns, dijous o dissabtes, a LaBullidora - Sala Pati. Més informa-ció al telèfon 972 413 478 owww.labullidora.com.� Girona. Còmic & Manga per a jo-ves, a càrrec de l’Oriol Tuca. Dime-cres o dijous, a La Bullidora. Mésinformació al telèfon 972 413 478o www.labullidora.com.� Girona. Curs Fonaments de la il-lustració creativa i l'estil propi, pera joves, a càrrec d'Oriol Tuca. Ma-tins, tardes, vespre, nits i caps desetmana, a la Bullidora. Més infor-mació al telèfon 972 413 478 owww.labullidora.com.� Girona. Taller de Kenpo, els dis-sabtes 27 d’octubre i 10 de no-vembre, d’11.00 a 12.30, a l’espaicívic Santa Eugènia - casal GentGran. Inscripcions awww.bdtpontdeldimoni.com obdtpontdeldimoni@gmail.com.� Girona. Tallers oberts per a jo-ves. A l'Escola d'Art. Tardes i ves-pres i caps de setmana, a La Bulli-dora. Més informació al 972 413478 o www.labullidora.com.

FOTOGRAFIA� Torroella de Montgrí. Curs bàsicde fotografia, els dijous, de l’11d’octubre al 29 de novembre, de19.30 a 22.00, a la Casa Pastors.Més informació, als Amics de laFotografia de Torroella de Mont-grí, al telèfon 679 79 42 76 owww.fototorroella.cat.

L’agenda

Un retrat de Jaco

Jaco Pastorius ■ E.P.

GIRONA 20.00 JACOPHONICLa Casa de Cultura de la Diputació de Girona acull elconcert Portrait of Jaco, amb Tellus Ensemble en elmarc del festival Jacophonic organitzat pel SunsetJazz Club.

Diari de GironaDIMECRES, 19 DE SETEMBRE DE 201842

Amer, Banyoles, Begur, Cassà

de la Selva, Llançà, Maçanet de

la Selva, Salt, Sant Antoni de

Calonge, Sant Pere Pescador,

Sarrià de Ter i Vilablareix.

GIRONA

Contes A 2/4 de 6 de la tarda a

la biblioteca Just M. Casero sessió

de contes.

Presentació llibre A les 7 de la

tarda a la Casa de Cultura pre-

sentació de «Senzillament una

dona» de l’artista i poetesa,

Montserrat Picola.

LA JONQUERA

Presentació llibre A les 5 de

la tarda a la biblioteca Carles

Bosch de Trinxeria presentació

del llibre «Petita història de les

vies verdes» il.lustrat per Pilarín

Bayés i escrit per Silvia Marty.

AMER

Tecnologia A les 4 de la tarda

a la biblioteca taller per conèixer

els productes i els serveis de goo-

gle.

GIRONA

Musical A 2/4 de 7 de la tarda

a l’Espai Marfà taller «Aprèn a

acompanyar les teves cançons

preferides al piano».

Viatges A les 7 de la tarda a

l’Estació Espai Jove taller «El viat-

ge com a eina d’autoconeixe-

ment: canvi de rumb».

BLANES

Concert A les 9 de la nit a la

parròquia de Santa Maria concert

de guitarra espanyola.

CADAQUÉS

Concert A les 9 de la nit a l’es-

glésia de Santa Maria concert de

guitarra del Dúo del Mar.

GIRONA

Emprenedoria A 2/4 de 10 del

matí a la seu de Girona Emprèn

xerrada informativa sobre la guia

bàsica per a emprendre.

Divulgació A les 6 de la tarda a

la Casa de Cultura conferència

«Moda, consum i salut» amb Sara

Bujalance, psicòloga i directora

general de l’Associació contra

l’Anorèxia i la Bulímia. Presentarà

l’economista, Arcadi Oliveras.

Difusió A les 6 de la tarda al

Güell Espai Jove conferència

«S’ha acabat l’estiu. Ja tens clar

què vols fer a partir d’ara».

GIRONA

Laboral A partir de 3/4 de 10

del matí a la Cambra de Comerç

jornada per analitzar diferents

qüestions relacionades amb el

desplaçament de treballadors

per a empreses i el treball trans-

fronterer aprofitant l’experiència

pràctica amb casos d’empreses.

GIRONA

Banc del Temps Des del Banc

del Temps s’organitzen mensual-

ment un gran nombre d’activi-

tats com cursos d’idiomes, con-

versa, cuina o manualitats. Per a

més informació sobre aquestes

activitats visiteu el web de l’as-

sociació (www.bdtpontdeldimo-

ni.com) o envieu un correu a

bancdeltemps@eldimoni.com

LLADÓ

Campanya De les 6 de la tarda

a les 9 de la nit, a la sala Sant

Joan, campanya de donació vo-

luntària de sang dins del progra-

ma de sortides del banc de sang i

teixits de les comarques gironi-

nes.

GIRONA

Visita Al Museu d’Arqueologia

de Catalunya-Girona, Monestir

de Sant Pere de Galligants, visita

teatralitzada pel monestir de St.

Pere de Galligants, una de les

mostres més notables del roànic

català, del qual només en resten

visibles l’església i el claustre.

Activitat per a tots els públics i

famílies. Aquesta activitat fina-

litza el 30 de setembre.

L’ESCALA

Empúries El criptopòrtic de la

Domus dels mosaics és un espai

subterrani i cobert ubicat sota la

superfície del peristil, el jardí

principal d'aquesta gran casa

romana. Horaris de visita guia-

da: De dilluns a divendres de

12.30 a 13.30h, Dissabtes i diu-

menges : de 12h a 13h i de 13h a

14h. Durada: 1h Preu: 3€ /perso-

na ( No inclou l'entrada al jaci-

ment. Menors de 5 anys gratuit).

Visita guiada i projecció en cata-

là. Aforament limitat a 25 perso-

nes per sessió. Es recomana re-

serva prèvia al telèfon 972 77 59

76 o al correu reservesempu-

ries@gencat.cat

- La Casa dels Mosaics de la ciu-

tat romana d’Empúries és una

de les millors conservades del

conjunt arqueològic i constitueix

un dels elements icònics del jaci-

ment per les seves grans dimen-

sions i pel fet de conservar, in

situ, un magnífic conjunt de mo-

saics originals romans. La visita

a la Casa dels Mosaics s’incorpo-

ra a la visita guiada de les cases

romanes que es realitzarà els

matins de dilluns a diumenge.

OGASSA

Visita a la Conca MineraTots els dissabtes, diumenges i

festius, visites guiades a la Con-

ca MInera d’Ogassa. Primera

sortida: a les 10 del matí, sego-

na sortida: a les 12 del migdia.

OLOT

Visita al volcà Cada diumen-

ge al matí, visita guiada al volcà

del Montsacopa. Es tracta d’una

passejada, assequible a tothom i

d’una hora i mitja de durada,

que ens portarà fins al capda-

munt d’aquest volcà. Durant el

recorregut es faran diverses pa-

rades en llocs d’interès. Punt de

sortida: oficina de turisme

d’Olot (C/ Francesc Fàbregas, 6).

Hora de sortida: 12 del migdia.

Preu: 2.50 € per persona. Me-

nors de 6 anys, gratuït. Més in-

formació: 972 26 01 41 o turis-

me@olot.cat

PLATJA D’ARO

Visites Visites guiades al

Camí de Ronda - S’Agaró. Camí

de Ronda i Vil·la Romana de Pla

de Palol (Platja d’Aro). Nucli his-

tòric de Castell d’Aro. Ruta es-

cultòrica al Parc dels Estanys, de

Platja d’Aro. Per a grups organit-

zats (reserva prèvia obligatòria).

En català, castellà, francès i an-

glès. visitesguiades@platjada-

ro.com

PALAMÓS

Castell de Sant Esteve Pala-

mós organitza diverses visites

guiades al Castell de Sant Esteve

de Mar. Situat en un indret privi-

legiat sobre la platja de la Fosca,

amb vistes a la façana marítima

de la vila de Palamós. La visita

guiada ofereix les claus per en-

tendre la història del castell des

dels seus orígens, interpretar la

seva estructura a partir de les

restes consolidades i compren-

dre les diferents funcions que va

complir. La visita és gratuïta

però cal una inscripció prèvia al

Museu de la Pesca. Per a més in-

formació sobre dates de la visita

i reserves prèvies, truqueu al te-

lèfon 972 600 424.

Llotja del peix Cada diven-

dres, a 2/4 de 5, a les 5 i a 2/4 de

6, visita guiada a la subhasta del

peix de la llotja de Palamós. 1,5€

/ pax. Places limitades. Amb ins-

cripció prèvia al Museu de la

Pesca, telèfon 972 600 424.

RIPOLL

Monestir El Monestir de Ri-

poll i el Centre d’Interpretació

proposen visites guiades al con-

junt monàstic de Santa Maria de

Ripoll, amb l’objectiu de desco-

brir la història del bressol de Ca-

talunya, gaudint d’una fascinant

descoberta d’aquest espai tan

emblemàtic. Cada diumenge, a

2/4 d’11 del matí. Informació i

reserves: al telèfon 972 70 45 56

/ a l’adreça de correu electrònic:

reserves@terrade comtes. cat

ROSES

Ciutadella Obert de dimarts

a dissabtes, de 10 h a 17 h, diu-

menges, de 10 a 14 h. Dilluns

tancat. Més informació i reser-

ves al tel. 972 15 14 66 o patri-

moni@roses.cat

- Visites guiades «Passejades

d'historia». De dimarts a diven-

dres. Consulteu horaris i idiomes

a www.roses.cat. Preu: 5 €, me-

nors de 7 anys, gratuït.

- Activitats familiars autoguia-

des: «La motxilla d’en Milfulles».

L’arbre més gran de La Ciutade-

lla ajudarà a descobrir com vi-

vien i a què jugaven els nens

grecs i romans, els monjos i els

soldats. Activitat lliure en horari

d’obertura de La Ciutadella (en

català i castellà). Preu de lloguer

de la motxilla: 3 €

- «Safari al museu». Joc de pis-

tes per trobar els animals ama-

gats dins al museu de La Ciuta-

della. Tot un safari: us proposem

gaudir-ne en família. Activitat

lliure en horari d’obertura de

l'espai (en català i castellà).

Preu de lloguer del joc: 3 €

- «Aniversaris culturals». Per a

nens i nenes fins a 8 anys: cele-

bra el teu aniversari cultural

amb en Gromec, el gat de la Ciu-

tadella, i els seus amics titelles!

Per a nens i nenes de 8 a 12

anys: «Gimcana a la Ciutadella,

la Màquina del Temps». Preu: 8

€ per nen i 120 € per grup infe-

rior a 15 nens. Més informació i

reserves: 972 15 14 66 o patri-

moni@roses.cat.

Castell de la Trinitat Recin-

te obert al públic dissabtes d’11h

a 17 h i diumenges d’11 a 15 h.

- Visites guiades «Un mirador

fortificat»: 17.30, 18.30 i 19.30,

visites en català, castellà i fran-

cès. Preu: 5 €, menors de 7 anys,

gratuït. Més informació i reser-

ves al tel. 972 15 14 66 o patri-

moni@roses.cat

- Activitats familiars autoguia-

des: El joc del castell. Joc de pis-

tes per descobrir els enigmes

del castell i els enigmes dels que

hi van viure. Una activitat fami-

liar per fer amb amics. Activitat

lliure en horari d’obertura del

castell (en català i castellà). Llo-

guer del joc: 3 €

ST. JOAN DE LES ABADESSES

Comte Arnau Visita guiada al

Museu del Comte Arnau de

Gombrèn, al Castell de Matapla-

na i visita lliure al Centre d’In-

terpretació del Mite del Comte

Arnau de Sant Joan de les Aba-

desses. Una opció per descobrir

la història d’un dels grans mites

de Catalu nya. Es porta a terme

l’últim diumenge de cada mes, a

les 11 del matí. Informació i re-

serves: 972 70 45 56 o reser-

ves@terradecomtes.cat

La Joia del romànic Visita al

Monestir de Sant Joan de les

Abadesses i a la Vila Vella. Visita-

reu un dels monuments més im-

portants del romànic català i

descobrireu la Vila tot resseguint

la seva història i les seves llegen-

des i tradicions. Horaris: cada

dissabte a les 16.30 h. Punt de

trobada davant l’Oficina de turis-

ma, al Palau de l’Abadia. Infor-

mació i reserves: 972 70 45 56 o

reserves@terradecomtes.cat

SANTA CRISTINA D’ARO

Monestir Solius Cada dia, de

les 11 del matí a 2/4 d’1 del mig-

dia, i de les 3 a 2/4 de 6 de la

tarda, es pot visitar l’exposició

de diorames.

GIRONA

Concurs Instagram La Dipu-

tació de Girona ha posat en mar-

xa el concurs fotogràfic a Insta-

gram «Què li passa, al clima?».

El concurs consisteix a publicar,

a la xarxa Instagram, fotografies

amb les etiquetes #ECTAdapt i

#nom del municipi on s’hagi

pres la fotografia, que tinguin

com a motiu el canvi climàtic a

l’Espai Català Transfronterer

(comarques de Girona i departa-

ment dels Pirineus Orientals).

- El concurs és una de les activi-

tats de difusió i sensibilització

del projecte de cooperació

transfronterera «ECTAdapt -

Contribuir a l’adaptació de l’Es-

pai Català Transfronterer als

efectes esperats del canvi climà-

tic» que es porta a terme, con-

juntament, per la Diputació de

Girona, el Consell d’Iniciatives

Locals per al Medi Ambient (CIL-

MA) i el Consell Departamental

dels Pirineus Orientals. El con-

curs serà vigent durant tot

aquest any 2018, i està dividit en

quatre períodes, que correspo-

nen a les estacions de l’any.

- Un jurat escollirà les tres mi-

llors fotografies de cada estació

de l’any. Per tant, hi haurà tres

premis per cada estació (hivern,

primavera, estiu i tardor).

HOSTALRIC

Concurs de fotografia Fins al21 de setembre, XVI Concurs fo-

togràfic 2018. Per a tots els afi-

cionats de la fotografia. La te-

màtica inclou qualsevol aspecte

relacionat amb el patrimoni ar-

quitectònic, natural i cultural de

la vila d’Hostalric. L’organització

es reserva el dret d’acceptar les

obres segons s’adeqüin o no a la

temàtica.

- Cada participant podrà lliurar

un màxim de 3 fotografies no

premiades, muntades en suport

rígid de cartolina o paspartú de

30x40 cm, amb un gruix màxim

de 3mm. També s’ha de presen-

tar en suport digital en un CD.

- Lliurament: directament a les

oficines de l’Ajuntament, de 9 a

2 del migdia, especificant clara-

ment concurs fotogràfic.

- Exposició: les fotografies s’ex-

posaran a la sala Benet Frigola

de l’Ajuntament, des del dia 29

de setembre fins al 28 d’octubre.

Lliurament de premis: El lliura-

ment es farà a la mateixa sala

Benet Frigola, dissabte 29 de se-

tembre, a les 12 del migdia, dins

els actes de la Fira de Sant Mi-

quel. Els premis consisteixen en:

1r premi: 200 € i trofeu.

2n premi: 150 € i trofeu.

3r premi: 100 € i trofeu.

El jurat estarà format per 3 per-

sones vinculades al món de la

fotografia. Per a més informa-

ció: patrimoni@hostalric.cat.

OLOT

Beques Fins al 30 de setem-bre es poden presentar els pro-

jectes que volen optar a les Be-

ques Ciutat d’Olot 2018: la Beca

Oriol de Bolòs de Ciències Natu-

rals i la Beca Ernest Lluch de

Ciències Socials. Totes dues be-

ques estan dotades amb 4500

euros i volen fomentar la recer-

ca en els seus respectius àmbits

en l’entorn de la Garrotxa. Po-

den optar a les beques els pro-

jectes inèdits d’investigació so-

bre determinats aspectes de la

comarca de la Garrotxa.

- En el cas de la beca Ernest

Lluch s’hi inclouen treballs rela-

cionats amb la història, geogra-

fia, literatura, dret, filologia, art,

economia o ciències socials. A la

beca Oriol de Bolòs s’hi poden

presentar projectes que tractin

del medi natural, fixant-se amb

la geologia, la zoologia, la botà-

nica i el medi ambient en gene-

ral. Els projectes que aspirin a la

Beca Oriol de Bolòs s’han de fer

arribar al Museu dels Volcans i

els que optin a la Beca Ernest

Lluch s’han d’enviar a l’Arxiu Co-

marcal de la Garrotxa. A part

d’un projecte detallat del tre-

ball, amb els objectius, la meto-

dologia de la investigació, la

previsió de despeses i el calen-

dari previst, també cal aportar

les dades personals i currículum

vitae dels sol·licitants. El vere-

dicte es farà públic al llarg del

mes de novembre.

PLATJA D’ARO

Premis de Recerca L’Ajunta-

ment de Castell-Platja d’Aro mit-

jançant la Biblioteca Mercè Ro-

doreda convoca el setè Premi

Jordi Comas de Recerca Local,

dotat amb 4.500 euros, per al

millor projecte inèdit d’investi-

gació que pugui esdevenir, pos-

teriorment, un treball de recer-

ca sobre Castell-Platja d’Aro i

S’Agaró en qualsevol àmbit (geo-

grafia, història, economia, turis-

me, aspectes socials, esportius,

culturals, mediambientals, bio-

grafies, folklore...). Les propos-

tes es poden lliurar fins al 31d’octubre a la biblioteca. El ve-

redicte es farà públic la segona

quinzena de desembre i el tre-

ball final cal lliurar-lo abans no

acabi l’any 2019.

- Els projectes de treball han de

tenir una extensió màxima de 10

pàgs. amb els objectius, la me-

todologia, el pla de treball, les

fonts d’informació i la bibliogra-

fia. La participació pot ser indi-

vidual o col·lectiva amb la desig-

nació d’un representant, i cal

adjuntar-hi el currículum de

l’autor o autors (màxim 4 pàgs.)

Mercats

Lletres

Tallers

Música

Conferències

Jornades

Donació sang

Visites

Convocatòries

Formació

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviar

amb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu fets.diaridegirona@epi.es

AVUI DESTAQUEM

Girona

La Tellus Ensemble homenatja el músic Jaco Pastorius A les 8 del vespre, a l’Auditori Josep Viader de la Casa de Cultura,concert de la Tellus Ensemble, una agrupació de cambra especialit-zada en músiques actuals que en aquesta ocasió oferiran un progra-ma de sonoritats contemporànies, amb composicions i arranjamentsinspirats en l'obra del baixista i compositor Jaco Pastorius. Preu: 3 €

Castelló d’Empúries

Exposició «Carles Fages deCliment. L’arcàdia empordanesa» El Museu d’Història Medieval acull, fins al 31 de desembre, l’ex-posició «Carles Fages de Climent. L’Arcàdia empordanesa». L’exposi-ció repassa la biografia del poeta empordanès, alhora que mostra elconjunt de l’obra literària en diversos apartats que palesen la diver-sitat i la seva prolífica capacitat de creació literària.

Girona

«Come fare parlare un muro»,d’Andrés Siri, a l’Espai Bòlit El Bòlit, Centre d'Art Contemporani, acull fins al 20 d’octubrel’exposició «Come fare parlare un muro» d’Andrés Siri. Un projecteque crea un diàleg entre el patrimoni històric i l'art contemporani,amb l'objectiu de mantenir, representar i reflectir la memòria.Fruit de la seva residència a la Fondazione per l'Arte de Roma.

jamargant - 19/09/2018 09:01 - 79.147.189.105