EDAT MITJANA

S V a S XV•La societat feudal

•Formes de poblament

•Regnes cristians i Al-Àndalus

•Els inicis de Catalunya.

•La Corona Catalanoaragonesa

•L’expansió de la Corona C.A

•Fi de la dinastia catalanoaragonesa

L’EDAT MITJANAL’EDAT MITJANA

Comença amb la caiguda de l’Imperi romàComença amb la caiguda de l’Imperi romà Acaba amb el descobriment d’AmèricaAcaba amb el descobriment d’Amèrica

PREHISTÒRIAPREHISTÒRIA

35000003500000

EDAT ANTIGAEDAT ANTIGA E. MITJANAE. MITJANA E. MODERNAE. MODERNA EDAT EDAT CONTEMPORÀCONTEMPORÀNIANIA

3000 476 1492 1789 Ara3000 476 1492 1789 Ara

a C . d C..a C . d C..

LA SOCIETAT FEUDALLA SOCIETAT FEUDAL

FORMES DE POBLAMENTFORMES DE POBLAMENT

La població vivia agrupada:La població vivia agrupada:

al castellal castell al monestiral monestir al mas o feual mas o feu a la ciutata la ciutat

CASTELLS I MONESTIRSCASTELLS I MONESTIRS

Els senyors feudals vivien als castellsque estaven emmurallats.La distracciópreferida dels nobles era la caça i la

participació en torneigs.Acròbates i músics distreien els habitants del castell.Els joglars i trobadors explicaven les gestes dels cavallers

Alguns homes i dones dedicaven la sevavida a servir a Déu: eren els monjos i lesmonges.Les seves tasques diàries es repar

tien entre l’oració, el treball i l’estudi.Els monestirs van ser centres culturals.

Al voltant dels monestirs hi havia campsconreats per serfs. De fet els monjos eren

com senyors feudals.

UN FEU MEDIEVALUN FEU MEDIEVAL

La majoria dels pagesos eren serfs. Vivien en petits pobles i granges, en territoris que pertanyien a un castell o a un monestir (feu). Havien detreballar la terra i pagar impostos al senyor feudal ( part de la collita).Els pagesos es feien ells mateixos tot el que necessitaven.L’agriculturadepenia dels fenòmens naturals, passaven fam i patien malalties com la pesta que causaven grans mortaldats.

LES CIUTATS MEDIEVALSLES CIUTATS MEDIEVALS

A partir dels s XI i XII l’agriculturaA partir dels s XI i XII l’agriculturava millorar força i els pagesos van va millorar força i els pagesos van poder començar a intercanviar elspoder començar a intercanviar elsseus productes. Els habitants de les seus productes. Els habitants de les ciutats eren lliures (no depenien d’unciutats eren lliures (no depenien d’unsenyor feudal) . Així va néixer un nousenyor feudal) . Així va néixer un nougrup social : la burgesia. Les ciutats grup social : la burgesia. Les ciutats estaven emmurallades, els carrers estaven emmurallades, els carrers estrets, bruts i sense clavegueram. Hiestrets, bruts i sense clavegueram. Hivivien els mercaders i els artesans vivien els mercaders i els artesans que treballaven als tallers on feien ique treballaven als tallers on feien ivenien els productes. Els artesans s’agrupavenien els productes. Els artesans s’agrupaven per oficis en gremis que solien estarven per oficis en gremis que solien estaren un mateix carreren un mateix carrer

LA CAIGUDA DE L’IMPERI ROMÀLA CAIGUDA DE L’IMPERI ROMÀ

A partir del s III d. C., l’Imperi romà tenia problemes:A partir del s III d. C., l’Imperi romà tenia problemes: EconòmicsEconòmics PolíticsPolítics SocialsSocials ReligiososReligiosos

Pobles del nord i l’est d’Europa van aprofitar aquesta debilitat Pobles del nord i l’est d’Europa van aprofitar aquesta debilitat per envair les terres de l’Imperi romà.per envair les terres de l’Imperi romà.

Els visigots es van establir a la Península Ibèrica al s VEls visigots es van establir a la Península Ibèrica al s V

LA INVASIÓ MUSULMANALA INVASIÓ MUSULMANA

L’any 711 els sarraïns (musulmans procedents del nordL’any 711 els sarraïns (musulmans procedents del nord

d’Àfrica) van derrotar els visigots i van conquerir bonad’Àfrica) van derrotar els visigots i van conquerir bona

part de la Península Ibèrica que van anomenar part de la Península Ibèrica que van anomenar

Al-ÀndalusAl-Àndalus

Sarra

ïns s

VIII

Visigots

s V

AL-ÀNDALUSAL-ÀNDALUS

La majoria dels habitants d’Al-Àndalus van adoptar: La majoria dels habitants d’Al-Àndalus van adoptar:

la religió islàmicala religió islàmica

l’idioma àrab il’idioma àrab i

els costums musulmansels costums musulmans Era una societat fonamentalment urbanaEra una societat fonamentalment urbana També van desenvolupar una pròspera agriculturaTambé van desenvolupar una pròspera agricultura D’ells hem heredat el paper, la numeració aràbiga i la pólvoraD’ells hem heredat el paper, la numeració aràbiga i la pólvora Els sarraïns eren un poble ric,amb costums refinades i eren Els sarraïns eren un poble ric,amb costums refinades i eren

cultes.cultes.

FORMACIÓ DELS REGNES CRISTIANSFORMACIÓ DELS REGNES CRISTIANS

Entre els segles VIII i X els habitants del nord de la Entre els segles VIII i X els habitants del nord de la

Península que no havien estat ocupats pels musulmans Península que no havien estat ocupats pels musulmans

van anar creant comtats i regnes independentsvan anar creant comtats i regnes independents

ENTRE ELS MUSULMANS I ELS ENTRE ELS MUSULMANS I ELS FRANCSFRANCS

Els sarraïns van arribar fins als Pirineus, al límit del regne cristià Els sarraïns van arribar fins als Pirineus, al límit del regne cristià dels francs. Carlemany (rei dels francs) va expulsar els musulmansdels francs. Carlemany (rei dels francs) va expulsar els musulmansdel nord de Catalunya i va crear una franja fortificada anomenadadel nord de Catalunya i va crear una franja fortificada anomenadaMARCA HISPÀNICA. Els comtes catalans per aquest ajut delMARCA HISPÀNICA. Els comtes catalans per aquest ajut delrei franc, li juraven fidelitat.rei franc, li juraven fidelitat.

REGNE FRANC

MARCA HISPÀNICA

LA CATALUNYA VELLA: ELS COMTATS LA CATALUNYA VELLA: ELS COMTATS CATALANSCATALANS

La Marca Hispànica comprenia una sèrie de comtats que depenien La Marca Hispànica comprenia una sèrie de comtats que depenien dels reis francs. Aquests territoris anaven dels Pirineus fins al riu dels reis francs. Aquests territoris anaven dels Pirineus fins al riu Llobregat i es coneix com la CATALUNYA VELLA.Llobregat i es coneix com la CATALUNYA VELLA.

Al s X el comte de Barcelona va trencar el jurament de fidelitat al Al s X el comte de Barcelona va trencar el jurament de fidelitat al rei franc perquè no va tenir el seu ajut i poc a poc els comtes es van rei franc perquè no va tenir el seu ajut i poc a poc els comtes es van anar declarant independents i així va néixer Catalunya.anar declarant independents i així va néixer Catalunya.

La Catalunya Vella

LA CATALUNYA NOVA: EL DOMINI MUSULMÀLA CATALUNYA NOVA: EL DOMINI MUSULMÀ

La resta del territori català va restar sota domini La resta del territori català va restar sota domini musulmà fins al s XII. Aquestes terres comprenien des musulmà fins al s XII. Aquestes terres comprenien des del Llobregat fins a l’Ebre i es coneixen com la del Llobregat fins a l’Ebre i es coneixen com la CATALUNYA NOVACATALUNYA NOVA

FORMACIÓ DE LA CORONA FORMACIÓ DE LA CORONA CATALANOARAGONESACATALANOARAGONESA

Al s XII el comte de Barcelona i la filla del rei Al s XII el comte de Barcelona i la filla del rei d’Aragó es van casar i van formar la corona d’Aragó es van casar i van formar la corona catalanoaragonesa.catalanoaragonesa.

RAMON BERENGUER IV PERONELLARAMON BERENGUER IV PERONELLA

CORONA CATALANOARAGONESA

Tenien un rei comú però mantenien les lleis i les institucions pròpies de Catalunya i d’Aragó

L’EXPANSIÓ DE LA CORONA CATALANOARAGONESAL’EXPANSIÓ DE LA CORONA CATALANOARAGONESAEl nou regne disposava d’un exèrcit molt poderós.El nou regne disposava d’un exèrcit molt poderós.

Ramón Berenguer IV va poder conquerir la resta de terres de Catalunya Ramón Berenguer IV va poder conquerir la resta de terres de Catalunya als musulmans.als musulmans.

Al s XIII Jaume I el conqueridor va conquerir les illes de Mallorca i Al s XIII Jaume I el conqueridor va conquerir les illes de Mallorca i Eivissa i el regne de València.Eivissa i el regne de València.

Als s XIV i XV la corona catalanoaragonesa va incorporar Nàpols, Als s XIV i XV la corona catalanoaragonesa va incorporar Nàpols, Sardenya, Sicília i les regions gregues d’Atenes i NeopàtriaSardenya, Sicília i les regions gregues d’Atenes i Neopàtria

FI DE LA DINASTIA CATALANOARAGONESAFI DE LA DINASTIA CATALANOARAGONESA

Al s.XV l’’últim rei de la dinastia catalanoaragonesa Al s.XV l’’últim rei de la dinastia catalanoaragonesa Martí l’Humà va morir sense descendència.Martí l’Humà va morir sense descendència.

Els representants dels tres regnes ( Catalunya, Aragó i Els representants dels tres regnes ( Catalunya, Aragó i València) van optar pel rei Ferran I de la dinastia València) van optar pel rei Ferran I de la dinastia dels Trastàmara.dels Trastàmara.

El seu nét Ferran II es va casar amb Isabel II de El seu nét Ferran II es va casar amb Isabel II de Castella i així es van unir les dues corones ( la Castella i així es van unir les dues corones ( la catalanoaragonesa i la de Castella).catalanoaragonesa i la de Castella).

ESGLÉSIES I CATEDRALS A L’EUROPA CRISTIANAESGLÉSIES I CATEDRALS A L’EUROPA CRISTIANA

Esglésies RomàniquesEsglésies Romàniques Catedrals GòtiquesCatedrals Gòtiques

S. XI i XIIS. XI i XII S. XIII XIV XVS. XIII XIV XV

Murs gruixutsMurs gruixuts Murs més alts i primsMurs més alts i prims

Poques finestresPoques finestres Amplies finestres amb vitrallsAmplies finestres amb vitralls

Esglésies d’aspecte massísEsglésies d’aspecte massís Esglésies esveltesEsglésies esveltes

Arc de mig puntArc de mig punt Arc apuntatArc apuntat

Esglésies fosquesEsglésies fosques Esglésies claresEsglésies clares

Façanes decorades amb relleus i Façanes decorades amb relleus i esculturesescultures

Façanes decorades amb relleus i Façanes decorades amb relleus i esculturesescultures

Les parets interiors amb Les parets interiors amb pintures muralspintures murals

Les parets interiors no tenien Les parets interiors no tenien pintures muralspintures murals

Esglésies fora de les ciutatsEsglésies fora de les ciutats Catedrals dins de les ciutatsCatedrals dins de les ciutats

CONSTRUCCIONS MEDIEVALSCONSTRUCCIONS MEDIEVALS

COMPARACIÓ D’UNA ESGLÉSIA ROMÀNICA I UNA COMPARACIÓ D’UNA ESGLÉSIA ROMÀNICA I UNA CATEDRAL GÒTICACATEDRAL GÒTICA

MÉS CONSTRUCCIONS MEDIEVALSMÉS CONSTRUCCIONS MEDIEVALS

MÉS CONSTRUCCIONS MEDIEVALSMÉS CONSTRUCCIONS MEDIEVALS

UNA MESQUITA I UN CASTELL MUSULMÀUNA MESQUITA I UN CASTELL MUSULMÀ

Els musulmans han de complir una sèrie d’obligacions:•Resar 5 vegades al dia•Dejunar el mes del ramadà•Practicar l’almoina•Pelegrinar una vegada a la vida, si és possible, a la ciutat santa de la Meca

EDAT MITJANAEDAT MITJANA