Edició de LleidaDILLUNS · 6 de novembre del 2017. Any XLII. Núm. 14452 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13322 - EL PUNT

1,20€

84

37

00

61

48

19

1

17

45

1A

mb

el s

upor

t:D

ipòs

it le

gal:

GI-1

157-

2015

1715

60-1

1379

44®

3060

94-1

1418

70®

CULTURA P23

Jordi Prenafeta. Escriptor

“‹El club delspoetes morts› ensva marcar força”

OPTIMISTES · Els productorsinicien el gros de la campanyaamb la previsió d’obtenir uns4 milions de quilos d’oli

CÀLCUL · El sector estima queels preus es mantindran com elsde l’any passat i oscil·laran entreels 22 i els 25 euros per litre

La DO Garrigues confiaproduir un 30% més d’oli

GLOBAL · En el conjunt deCatalunya es dona per fet que lacollita baixarà un 10% a causade la sequera, i ja no hi ha estocs

ECONOMIA P22

Una imatge de la manifestació, que va sortir de Ricard Vinyes i va acabar a la plaça Catalunya ■ ADRIÀ ROPERO / EFE

POLÍTICA P8

Milers de persones exigeixen a Lleida l’alliberament dels presos polítics

Clam per la llibertat

L’exèrcit preveu que aquesta sigui unasetmana d’instrucció en diverses zones

Pallars Jussà P22

Maniobres militarsa l’entorn de Talarn

L’ESPORTIU

Un Lleida inofensiu caua Formentera (1-0)

Futbol 2a divisió B

Diari NacionalDILLUNS · 6 de novembre del 2017. Any XLII. Núm. 14452 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13322 - EL PUNT

1,20€

1751

68-1

1495

81w

1815

58-1

1516

89w

EUROPA-MÓN P25-26

El president nord-americà abordaamb el líder japonès la cursaatòmica de Corea del Nord

Trump avisa Àsiaque no subestimiels Estats Units

Almenys 27morts en unatemptat enuna esglésiade TexasUn home tiroteja untemple baptista

RESOLUCIÓ · El jutge atén lavoluntat de col·laboració amb lajustícia del president a l’exili

CRÍTICS · Els partits belguesqüestionen Rajoy i l’Estat per larepressió contra el govern català

Puigdemont iels consellers,lliures a Bèlgica

El president Puigdemont, els consellers i els advocats entrant ahir a les 9.17 h a la seu de la policia de Brussel·les ■ EL PUNT AVUI

P6-16

L’Estat gestiona unaGeneralitat sota mínimsEls ministres manen per telèfon sobreles conselleries i cedeixen a Montserratla presència en actes unionistes

Punt de Vista

Narcís Oliveres Joaquim Nadal

EstuporDe set en set

Llibertat omediocritat

Tribuna

Enric Millo, delegat de l’Estat a Catalunya ■ E. PRESS

Les escoles, pendents del’organització del 21-D

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 6 DE NOVEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

ra el 23 d’octubrede 1977. La genta-

da que omplia la plaçaSant Jaume mirava endirecció al balcó delPalau de la Generali-

tat, la institució històrica dels catalans,la que entroncava el país amb la legali-tat republicana després de la llarga nitfranquista. De sobte, el president Tar-radellas, arribat del seu llarg exili previpas per Madrid, va deixar anar una fra-se que ha passat a la història: “Ciuta-dans de Catalunya, ja soc aquí!” Expli-co això perquè aquests dies dirigentsde l’unionisme més anticatalà com araInés Arrimadas i l’incorregible Girautahan posat aquesta frase del presidentcom a fonament del seu partit, Ciuta-dans. I no és una broma!

No oblidem que la figura de Tarra-dellas –en part a causa del seu enfron-tament amb Jordi Pujol– ha estat uncaramel per a diferents opcions políti-ques que, al llarg d’aquests anys, hanintentat patrimonialitzar el seu llegat.Però és clar: saben Arrimadas o Girau-ta (o Albiol, Casado o Rodríguez Ibarra,

que també l’han citat aquests dies) quiva ser Tarradellas? Ho dubto. Sabenque va marxar a l’exili el 1939 i que s’hiva passar gairebé quatre dècades? Sa-ben que el 1954 va substituir Josep Irlacom a president de Catalunya i quedurant 23 anys, des de Saint-Martin-le-Beau, va mantenir viva la flama de laGeneralitat en les pitjors condicions?La mateixa Generalitat que avui Arri-madas, Girauta i Albiol –amb la col·la-boració indispensable d’Iceta i delPSC, no ho oblidem mai– volen des-truir. Saben que es tracta d’una institu-ció que clava les arrels al segle XIV ique va ser abolida anteriorment perFelip V i Franco?

Per acabar, només un consell. Gra-tuït. Deixin de reivindicar personatgesque els van grans i que no tenen res encomú amb el seu ideari. Tot i que laignorància és molt atrevida, millor quebusquin referents històrics que els po-den ser més propers, ideològicamentparlant, és clar. Jo els en proposo dos:Millán Astray –el de “Muera la inteli-gencia”– i, més contemporàniament,Manolo el del Bombo.

E

Keep calmJordi Creus

Ciutadans deCatalunya...

Arrimadas i Girauta arareivindiquen Tarradellas,però el personatge els vagran i no té res en comúamb el seu ideari

La vinyetaFer

esprés de la votació al Parla-ment en què es va proclamar laRepública de Catalunya, un

amic que em mereix la màxima con-fiança (i quan dic màxima vull dir ex-actament màxima) em va dir: “Imagi-na’t el pitjor.” Feia referència a la reac-ció de l’Estat espanyol. Com que sem-pre miro de fer-li cas, vaig intentaraplicar al meu mecanisme de pensa-ment sobre el que està passant el filtrede pensar el pitjor. No m’ha estat fàcil,perquè tinc una tendència naïf al pen-sament positiu. Jo em pensava que lapolicia espanyola no ens pegaria el dia1 d’octubre per participar en el refe-rèndum. A pesar que va acabar pas-sant, no creia que l’exèrcit judicial deRajoy fos capaç de posar a la presó elsdirigents de l’ANC i Òmnium. I tot ique això també ha acabat passant, emsemblava massa gros que també fi-quessin a la presó el govern que els ca-talans vam elegir democràticament el27 de setembre del 2015 i que ha co-mès l’únic delicte de complir el progra-ma electoral. I això també ha passat.Soc tan fluix de pensament que, abansde tot això, em pensava que, veient les

D

massives manifestacions de l’11 de se-tembre un any rere l’altre, els partits iel govern espanyols acabarien veientla necessitat de fer un referèndum perresoldre la situació. I sí, ja em podeudir il·lús, però també creia que la UEno permetria totes aquestes coses itractaria els catalans com a europeus.Però ens està tractant com els refu-giats de guerra sirians o com els immi-grants de la pobresa. Amb la mateixamiserable indiferència.

Pensant com penso no n’endevinoni una. Faré l’esforç de pensar el pit-jor, doncs. Vaig posar a Twitter el queem sembla que està passant ara. Resu-

midament, no pot ser que Rajoy faciempresonar el nostre govern i que vul-gui eleccions el 21 de desembre. Ningúvol unes eleccions que perdrà, però si al-gú el va obligar a convocar-les, es tractade fer veure que les vols però, paral·lela-ment, executar un pla B. El que estanfent i preparen (empresonar la mesa delParlament sencera o en part, il·legalitza-ció de la CUP...) ha de tenir una altra fi-nalitat. Sí, ens volen provocar perquè re-accionem descontroladament, per exem-ple dimecres en l’aturada de país o dis-sabte en la manifestació, i la intervencióactiva dels piolins serveixi per crear lasituació de caos i violència necessarisper tenir la coartada davant la UE persuspendre sine die les eleccions i prorro-gar el 155. No em direu que això no éspensar malament.

Després, però, arriba un altre amic iem diu que sap de bona font que no ésque la UE estigui tutelant Rajoy a distàn-cia. Al contrari, és Rajoy qui ja ha avisatque abans Espanya sortirà de la UE queno pas que Catalunya aconsegueixi la in-dependència. Com a imaginar-se el pitjorno està malament. No afluixem, peròpreparem-nos.

“I si és Rajoyqui està fentxantatge a la UnióEuropea?

Pep RieraAra torno

Imaginar-se el pitjor

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 6 DE NOVEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/ac5bvd

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

Les cares de la notícia

Un any després del desmantellament del campde refugiats de Calais, els immigrants i refugiatstornen a acumular-se prop del pas fronterer i elport que duu a la Gran Bretanya i el primer minis-tre francès no ha resolt allò que pretenia erradi-car.

SECRETARI D’ESTAT PER A LES ADMINISTRACIONS

La vergonya de Calais

L’alt càrrec de l’Estat encarregat de coordinar laGeneralitat intervinguda no ha evitat que l’admi-nistració catalana continuï sota mínims. Ni les es-coles, ni el Ministeri d’Educació, ni Ensenyamentconeixen encara com organitzar les escoles on hihaurà les eleccions el 21-D, per exemple.

-+=

-+=

MobilitzatsAgustí Alcoberro

InterventorRoberto Bermúdez

-+=

Emmanuel Macron

L’ANC i Òmnium van organitzar l’inici de la setma-na de mobilitzacions amb l’encartellada de diver-sos edificis. Rètols i cartells recordaven l’empre-sonament de deu persones com a presos polítics.Actes cívics, esportius, culturals, actuacions mu-sicals, castelleres, etc. s’hi van afegir.

VICEPRESIDENT DE L’ANC

PRESIDENT DE FRANÇA

Els diferents partits políticsdel bloc sobiranista s’han

mostrat durant aquest cap de set-mana favorables a la materialitza-ció d’una candidatura àmplia i úni-ca per mirar d’aturar l’aplicació del’article 155 i reclamar la llibertatdel govern i dels presidents de lesentitats empresonats. Un cop su-perat l’escull i presa la decisió depresentar-se a les eleccions del 21de desembre, els partits afronten elrepte de posar-se d’acord en unallista, malgrat les diferències quehan generat dos anys de procés i laconvulsa recta final fins a la procla-mació de la República i les deten-cions i els empresonaments.

Seria tranquil·litzador per alsobiranisme comprovar que elspartits mantenen l’esperit unitari isón conscients del moment histò-ric que viu Catalunya. Els intentsper formalitzar la llista haurien deser de debò, no pas per acontentarun sobiranisme que ja està patintprou amb les detencions i els em-presonaments polítics. Els partitssemblaven inicialment abocats apresentar-se per separat, però larepressió judicial és tan gran quefacilita la recerca d’enteses per de-fensar la llibertat, encara que siguia contrarellotge. Ahir mateix esmantenien converses i reunions enaquest sentit.

Les incògnites sobre el futur po-lític i judicial del govern de Catalu-nya compliquen la decisió, ja que hiintervenen força factors, com ara elpaper del president exiliat Puigde-mont, el del vicepresident empre-sonat Junqueras, el dels consellersempresonats o a l’exili, el dels altreslíders que els poden substituir, sen-se anar més lluny. A banda d’això,caldrà tenir en compte les travetesestatals a una candidatura queamenaça l’intent de desbancar elsobiranisme de la Generalitat.

Respostaelectoralunitària

EDITORIAL

i el govern espanyol es pensavaque amb l’article 155 i l’empreso-nament del vicepresident i set

consellers i dels líders de l’ANC i Òm-nium deixaria KO l’independentismeanava ben equivocat. Just al contrari,la repressió desmesurada i antidemo-cràtica de l’Estat, amb el suport incon-dicional del PSOE i CS, ha provocatque ningú no dubti de la necessitat defer front comú contra un Estat que faamb la llei allò que més li convé encaraque sigui inconstitucional i no té capproblema a empresonar els represen-tants elegits democràticament. A po-ques hores perquè es tanqui el terminiper a la presentació de coalicions elec-torals, la incògnita és si hi haurà unallista unitària en les eleccions del 21de desembre. L’independentisme i elsobiranisme es troben davant d’un es-cenari que no els ha de fer oblidar quetots, vagin junts o separats, han de te-nir una finalitat comuna davant

S “El moment queviu el país demanaa l’independentismetreballarconjuntamentper sumar i omplirde vots les urnes

l’anormalitat d’uns comicis imposatsper l’Estat, finalitat que no és altraque aconseguir una majoria més quesuficient al Parlament per recuperarles institucions i tornar a demostrarquina és la voluntat majoritària al

país. El PDeCAT ha designat Puigde-mont candidat i aposta per una candi-datura transversal, mentre que ERCproposa un gran front comú que supe-ri la fórmula de Junts pel Sí i apleguiun sector de Podem i la CUP i si aixòno és possible anar separats. L’excep-cionalitat del moment fa pensar que elque caldria per respondre al bloc cons-titucionalista seria una llista unitària,però la realitat ens diu que no és cosafàcil. El calendari imposat pel governde Rajoy no dona marge i obliga aprendre decisions contra rellotge.L’important és que l’independentismetreballi conjuntament per sumar i om-plir de vots les urnes. Més enllà de si fi-nalment van junts o separats, el queés necessari és que un front comúferm i potent permeti recuperar l’au-togovern, que ha estat manllevat demanera il·legítima, i aconseguir la lli-bertat dels presos polítics. L’embat del’Estat no pot tenir cap altra resposta.

Fer front comúPepa Masó / pmaso@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Ballbona

Tocar depeus a terra

rimer de tot és la defensa de les institucionscatalanes i l’alliberament dels presos polítics: mig

govern, encarcerat; l’altre mig, encara a Brussel·les, i doslíders d’entitats sobiranistes –una de les quals, de llargactivisme cultural, no ho oblidem–, a la presó per haverencapçalat manifestacions pacífiques. L’Estat espanyolha convertit la manifestació en sedició. I com queaquestes realitats són gruixudes, s’han d’anomenar pelseu nom, no es pot fer com si les eleccions del 21-D fossinunes eleccions normals –ni ho són ni ho seran– i cal que

el sobiranisme toqui de peus a terra.En el dia d’avui, no hi ha govern de laGeneralitat ni una autoritat queprotegeixi la ciutadania de l’ocupaciópolicial i de la ultradreta, que campapel carrer amb plena impunitat. Quivulgui jugar amb el 21-D com la sevaoportunitat d’or d’entrar al poder

perquè feia molt de temps que l’esperava, perquè la sevaoperació està traçada de fa mesos i pot més l’ambicióque la lleialtat institucional i democràtica, estaràcohabitant amb tota la repressió haguda i per haver. Sil’independentisme pretén seguir amb les seves guerresfratricides i la seva desconfiança nerval s’equivocarà debat a bat davant d’una ciutadania que els dies 20 desetembre i 1 i 3 d’octubre va fer un salt que ha quedat orfede resposta política. Si l’independentisme no abandonaels seus tics d’il·lusionisme aplanarà encara més el camíals qui, embolcallant-se amb la bandera constitucional,escampen aguilots de mal averany arreu del país.

P

L’Estatespanyol haconvertit lamanifestacióen sedició

EL PUNT AVUIDILLUNS, 6 DE NOVEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

Òmnium demana unitat d’acciócontra els atacs de l’Estat.Coincidència entre partits isindicats per construir un paísmés just i igualitari.

10anys

20anys

La línia del Garraf de Rodaliescontinuarà interrompudaalmenys fins al desembre. Elsusuaris estan al límit de lapaciència.

El govern del Partit Popularignora l’advertiment delsdirigents de CiU i insta elsnacionalistes a “unificar” elsseus criteris.

Unitat d’acció Més calvari Pacte CiU-PPTal diacomavui fa...

bans que l’Estat–que mai no ens

falla– enviés a la pre-só bona part del nos-tre govern, notava uncert ambient de des-

encís entre persones que creien queteníem la independència a tocar. La re-pública està proclamada al Parlament;però, de què serveix un canvi així, emvan preguntar, si després no es potmaterialitzar? Què es pot fer si unapart del govern és fora del país i tot ellen mans d’una justícia de velocitat va-riable? Més encara: el govern d’Espa-nya ens està amenaçant que, segonsquè votem el pròxim 21 de desembre,ampliarà la tirania de l’article 155.

Hi ha moltes amenaces i coaccionsque, per a més inri, volen fer passarcom a restauració de la democràcia ide la llibertat. I per si amb això no n’hihagués prou, l’exèrcit està amatent.

Una de les raons que va donar elpresident legítim, Carles Puigdemont,per plegar va ser que tenia la certesaque, si es quedava i hi havia resistèn-cia, els catalans podríem prendre mal.

Aquests dies llegeixo columnistesconspicus que, entre eufòrics i recelo-sos, es dediquen a insultar el presidentlegítim i a acusar-lo de covard, sabe-dors que ell no s’hi pot tornar. Un d’ellsdubtava de l’explicació que va donarper marxar. Doncs aquí té la raó: “Losespañoles, y con ellos sus Fuerzas Ar-madas, sabemos defender nuestra Na-ción. Por ello, que nadie lo dude: siem-pre estamos preparados para, cuandose nos reclama, responder.” GeneralFernando Alejandre Martínez. Va sortiral diari ABC el 2 de novembre.

Ningú va dir que arribar a la inde-pendència seria fàcil. Però el que hadistingit aquest procés d’altres és queha estat i és un moviment cívic i trans-versal, que aplega persones de totesles edats i de moltes ideologies. Unmoviment en què els polítics es vanposar al capdavant per no veure’s de-passats per l’onada. A Madrid encarano ho han vist. Continuen dient, avuidia, que a Catalunya hi ha dos milionsd’adoctrinats abduïts per un grup depolítics espavilats. Aquests dies podri-en veure que s’equivoquen. Però comque mai miren cap al lloc correcte,continuen en la ignorància.

A

Full de rutaLluís Martínez

Continuen enla ignorància

A Madrid continuen creientque a Catalunya hi hados milions d’adoctrinats

n el curs de la història ha estatfreqüent l’aparició de lògiquesd’emancipació. Catalunya no és

que demani la independència. La vol re-cuperar. En l’argumentari del suposatestat de dret espanyol (en analitzar-loés bo recordar la dita “digues-me de quèpresumeixes i et diré el que no tens”) esrecorre reiteradament al fet que Cata-lunya abandonaria la Unió Europeapassant a ser un país tercer. És una re-iteració obsessiva i sorprenent.

EL PRESIDENT DEL GOVERN espanyol, se-nyor Mariano Rajoy, en la seva compa-reixença després d’una reunió extraor-dinària del Consell de Ministres del21/10/2017 deia que no hi ha país almón que estigui disposat al fet que esprodueixi una situació com aquesta. Lisemblava inacceptable i per tant queaquesta possibilitat no es donarà mai.El senyor Rajoy imaginava que aixòocorregués al land de Renània delNord-Westfàlia. Impossible!, n’era laconclusió. La referència m’ha fet recor-dar que, la idea d’uns Estats Unitsd’Europa, la va llançar Winston Chur-

E chill en la mítica conferència a la Uni-versitat de Zuric el 19 de setembre de1946. En aquesta hi ha passatges comara: “Els pobles només han de volerperquè les seves esperances es realit-zin.” I deia: “Si es vol fer bé, sincera-ment, l’obra de construcció dels EstatsUnits d’Europa, la seva estructura hau-rà de ser concebuda de tal manera quela potència material de cada estat no-més jugui un paper secundari. Els es-tats petits comptaran tant com elsgrans i s’asseguraran el respecte per laseva contribució a la causa comuna.” O:“Pot ser que els petits estats i princi-pats d’Alemanya vinguin a ocupar elseu lloc a les files dels Estats Unitsd’Europa.” Westfàlia n’era un!

ALLÒ QUE ARA RAJOY considera impossi-ble, Churchill fa 71 anys ho consideravadesitjable. Els estats nació europeus nos’hi van resignar i, com a tals, van apode-rar-se de la Unió Europea. El mateix se-nyor Rajoy, en una sessió de control alCongrés dels Diputats de l’Estat espa-nyol, contestant a una pregunta del di-putat Aitor Esteban Bravo (EAJ/PNV)

el dia 17 de setembre del 2014 va dir queEuropa s’ha fet per integrar estats, noper fragmentar-los. Per contra, JeanMonnet, en un discurs pronunciat aWashington el 30 d’abril de 1952, hosintetitzava dient: “Nosaltres no unimestats, nosaltres unim homes.”

L’HOME PENSA I SOMIA. Aspira a la lliber-tat. Si vol ser lliure és per construir unmón millor on el somni i la imaginaciótinguin el seu lloc. És perquè la llibertatens eleva i allunya de la mediocritat. Ésun bé preciós que no es pot assolir sen-se coratge. La llibertat no té preu, no escompra, es mereix. Si les revolucionsamericana i francesa no haguessin es-tat res més que històries de taxes sobreel te (motí al port de Boston, 1773) od’acudits de pans i brioixos (Maria An-tonieta) i no hi hagués hagut un grananhel de justícia i alliberament enaquells que van defensar els seus idealsposant en perill les seves vides, no par-laríem de democràcia i la idea de repú-blica seguiria sent un vestigi de la l’an-tiguitat (Plató, Aristòtil, Ciceró, Repú-blica romana...).

Narcís Oliveres i Terrades. Exconseller de la Generalitat

Llibertat o mediocritatTribuna

La manifestacióespanyola del 29b Si eren 1,1 milions de perso-nes, tenint en compte que elpg. de Gràcia fa 1.250 m dellarg per 63 m d’ample (com amolt), això són 78.750 m². Pertant serien 14 persones x m².No cola. Quan es diu que a unlloc no hi cap ni una agulla hisol haver quatre persones perm². I això són 315.000 perso-nes. I, de totes maneres, enca-ra que tinguessin raó, estanlluny d’entre els 1,5 i 2 milionsde persones que surten a laDiada des del 2012. I, de totesmaneres, que es manifestin ésbon senyal: vol dir que ja no te-nen tan clar que tot estigui lli-gat i ben lligat. Per això ara, enlloc d’ignorar-nos o riure’s denosaltres, es manifesten. I aixòposa tothom al seu lloc: elPSOE al costat dels hereus po-lítics del franquisme, el PP (an-tiga AP, fundada pel ministrede Franco), Democracia Nacio-nal i la Falange. Ara entenc la

famosa frase “España, antesroja que rota”. Potser per aixòtinc la sensació que en la Tran-sició els franquistes es van re-partir el pastís amb l’espanyo-lisme d’esquerres: perquè totquedés lligat i ben lligat.JORDI AZNAR I MARTÍNEZBarcelona

Manuald’instruccionsb La incertesa i la incompren-sió ha arribat a casa nostra, i havingut per quedar-se. S’esperadels ciutadans que estiguem alcarrer, i la política la fan a portatancada. Els mitjans es tren-quen les banyes minut a minutper endevinar què passarà. Ne-cessitem un manual per enten-dre què es lícit que passi i quèno. Algú objectiu que pugui dir-nos en quina situació ens tro-bem. No coneixem totes leslleis ni sabem els camins possi-bles. Podem seguir anant a tre-ballar sense saber si hi hauràvaga general demà? O a les

universitats sense saber si tin-drem classe o no? Poden dete-nir i empresonar? Poden ces-sar i destituir? Estem o no es-tem en una República? El pri-mer pas és tenir totes les einesa mà i començar a construir.Doneu-nos les eines i seguirem.ALBA VIÑALArenys de Munt

Rovira vs.Arrimadasb Vam veure Marta Rovira al’estrada dirigint-se a Inés Arri-madas per dir-li que havia tru-cat a l’Ajuntament de Llavane-res per demanar que revo-quessin la declaració de perso-na non grata, ho feia de maneratranquil·la i honesta. I li dema-nava gestos a ella també. Arri-madas va respondre assenya-lant-se el front amb el dit i fent-lo girar enèrgicament. Va gesti-cular una bona estona amb to-tes dues mans al front. Diven-dres al vespre i també diumen-ge al migdia, al llarg de les ma-

nifestacions espanyolistes vamveure agressions d’alguns ma-nifestants a béns comuns, aCatalunya Ràdio, a persones, aperiodistes i a mossos. I ara ésquan hauria de gesticular Arri-madas. Ara és quan l’hauríemde veure enèrgica denunciantla violència al carrer, ara l’hau-ríem de veure anunciant quetrenca el carnet de partit alsresponsables d’aquests actesviolents, incívics i perillosos, araés quan l’hauríem de veureprofundament molesta i dispo-sada a no compartir manifes-tació amb aquestes persones,a denunciar-les als tribunals idemanant-los presó. Ara hau-ríem de veure Miquel Iceta i Xa-vier García Albiol fent el mateix.Perquè es pot conviure ambpersones que pensen d’unamanera diferent a tu, oposada idiametralment diferent, peròno es pot conviure amb qui etpega i t’amenaça pel que opi-nes o per qui ets.TERESA ESCODAAvinyonet del Penedès

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 6 DE NOVEMBRE DEL 2017 | Punt de Vista | 5

Jan Jambon, VICEPRIMER MINISTRE DE BÈLGICA I RESPONSABLE D’INTERIOR

“Quan l’Estat espanyol tanca líders d’opinió, tinc preguntes.Això passa en un estat d’Europa i noto silenci a tot arreu”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“El cinema ensajuda a entendrequè succeeix, ensensenya i emociona,ens transporta iens rapta

ls petons al cinema són especta-culars i fan olor de menta. El cel-luloide té un misteri que embol-

calla i ens electrifica, perquè el cinemaés molt poderós, i connecta amb unapart molt nostra, interna, atàvica. Lesemocions al cinema s’intensifiquen.Allò bo del cinema és que durant dueshores “els problemes són dels altres”,va deixar anar Pedro Ruiz. El cinema,com la fotografia, és un dels últims re-ductes que ens queden de la veritat. Laveritat avui està molt tocada. La veritatés una necessitat, i un tema. Moltespel·lícules comencen així: “La veritatsobre”, convertint el cinema en unanunciador d’autenticitats, en l’einaque treu el tel de la mentida i la simula-ció.

EL MES DE NOVEMBRE té un estrany po-der en els programadors de festivals decinema, especialment de cinema espi-ritual, jueu, àrab, religiós... Des de fa 14anys s’organitza aquests dies la Mostrade Cinema Espiritual de Catalunya(www.cinemaespiritual.cat). La ideaés oferir a un públic general i ampli pel-lícules que potencien aspectes de la vi-da interior de les persones, així comcintes que apostin per la convivènciade cultures i religions. A Trento, on fadues dècades que organitzen aquestsdies el Religion Film Festival, ha triom-fat una pel·lícula en què un carnisserjueu es queda sense feina i es fa passarper carnisser musulmà.

LA IRONIA TAMBÉ ÉS una fina manera decomunicar-se, i aquestes pel·lícules nosón totes un drama, com Silenci deScorsese, ni són totes una filigrana,com L’arbre de la vida de TerrenceMalick, que es podrà tornar a veure enla retrospectiva que li dedica la Filmo-teca de Catalunya. Enguany la Mostrade Cinema Espiritual de Catalunya in-corpora una novetat, i és que a totes lespresons de Catalunya hi haurà una pro-

E jecció, presentada per gent com la reli-giosa Vicki Molins, el pare Manel i el ca-pellà i expert en diàleg interreligiósCinto Busquet. Les presons com a espaion s’ha de treballar la reinserció i el dià-leg no són un tema menor, i el cinemapot ser un desllorigador interessant.

VEURE I ENTENDRE PEL·LÍCULES, tornar-lesa veure, compartir-les, és un exercicique ajuda molt en la cohesió social. Notots tenim les mateixes sensibilitats niinteressos per entrar en contacte ambaltres cultures. A través de la pantalla id’històries que ens interpel·len, podemampliar coneixement i desmuntar pre-judicis. No és una casualitat que faci 60anys que per exemple Signis, l’Associa-ció Catòlica Mundial de Cinema, ator-gui premis al Festival de Donosti. En-guany he assistit al lliurament delsguardons, i em va semblar molt signifi-catiu el comentari d’una directora co-lombiana en rebre el premi: “No m’es-perava que l’Església catòlica es fixésen la meva pel·lícula, que a més té un tí-

tol poc ortodox, Matar a Jesús. Iagraeixo aquesta obertura mental, queno sempre es dona.” No. Obertura men-tal i religions no sempre van de la ma-neta. Ni les pel·lícules amb temàtica re-ligiosa no són el mateix que les que to-quen aspectes espirituals. És per aixòque a vegades en els festivals es donenpremis a obres que un catòlic conven-cional podria trobar fora de lloc.

La Filmoteca Vaticana, que durantmolts anys ha estat encapçalada per uncatalà que ara viu a Barcelona, monse-nyor Enric Planas, va llistar fa anys les100 millors pel·lícules de la història, se-gons el seu criteri. Hi van incloureL’Evangeli segons Mateu, de Pier Pao-lo Pasolini. L’actor que feia de Jesús araviu tranquil·lament a Cadaqués. Tren-ca només el seu ritme quan els perio-distes, intrigats per “entrevistar Je-sús”, interrompem el seu dia i l’anem abuscar. Enrique Irazoqui, que no veniaprecisament d’un context creient quanPasolini li va proposar fer d’actor inter-pretant Jesús, explica que el missatgede Jesucrist encapsulat en les Benau-rances li sembla molt potent, i que aixòsí que el motiva. Amb tot, creu que siJesús tornés avui ho liquidaria tot.

LES PEL·LÍCULES també configuren elsactors, no només tenen una influènciaen els espectadors. A la cooperativaZumzeig Cinema a Barcelona han pas-sat Converso, un documental que ana-litza el que ha viscut el director DavidArratibel: de cop i volta, tota la seva fa-mília es converteix al catolicisme. I elldecideix enregistrar entrevistes perentendre què els ha passat. El cinemaens fa això: ens ajuda a entendre quèsucceeix, ens ensenya i emociona, enstransporta i ens rapta. I ho aconse-gueix amb un format fascinant, ambuns petons tremendíssims, amb unstestimonis esfereïdors encara avui in-superables.

Míriam Díez Bosch. Directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura

Petons de cineTribuna

stem en estat dexoc. En menys

d’un mes hem passatde les votacions de l’1d’octubre a la compa-

reixença de Carles Puigdemont des deBrussel·les el 31 d’octubre i a l’empre-sonament de mig govern el 2 de no-vembre. De l’1 d’octubre hem de sub-ratllar la remarcable organització pertal d’assegurar la possibilitat de votar.Del mateix dia hem de recordar i con-demnar l’acció repressora amb violèn-cia per part de les forces d’ordre públicde l’Estat, sense capacitat, però, perimpedir una votació important que se-ria poc homologable.

Les fites intermèdies serien: la granaturada i les manifestacions del 3 d’oc-tubre; les manifestacions unionistes;l’estampida de moltes empreses; lasessió del Parlament del 10 d’octubreon Carles Puigdemont demanà al Par-lament la suspensió de l’aprovació de ladeclaració d’independència. Seguirienles detencions de Jordi Sànchez i JordiCuixart, la decisió del govern espanyold’aplicar l’article 155, la insinuació perpart de Carles Puigdemont de dissoldreel Parlament i convocar eleccions, laposterior marxa enrere després depressions diverses, la dimissió de SantiVila i la votació el 27 d’octubre de laproclamació de la República Catalanaque ja no es publicaria.

El col·lapse, consentit, de la superes-tructura de la Generalitat sense pràcti-cament cap oposició, la convocatòriad’eleccions pel 21 de desembre i les re-accions posteriors conviden a la perple-xitat i a preguntar-nos si hi havia algunacosa preparada per després de l’1 d’oc-tubre amb possibilitats de reeixir. La in-dignació d’uns i la fe incorruptible demolts no poden amagar que en termesinstitucionals i de cohesió social hemretrocedit. La qüestió és ara saber re-vertir el retrocés, que no hi hagi detin-guts i començar a redreçar la situació apartir del 21 de desembre mateix.

E

De set en setJoaquim Nadal i Farreras

Estupor

6 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 6 DE NOVEMBRE DEL 2017

El diputat XavierDomènech serà elcap de candidaturaper a les eleccionscatalanes

Els ministres novenen, no hi hainiciatives nis’informa lesescoles pel 21-D

Els comunsdescarten lallista unitària

Com funcional’actualGeneralitat?Nacional

Lliures. El president de laGeneralitat, Carles Puig-demont, i els consellersAntoni Comin, Lluís Puig,Meritxell Serret i ClaraPonsatí van abandonar aúltima hora d’ahir les de-pendències de la fiscaliabelga a Brussel·les desprésque el jutge instructor queha va examinar l’euro or-dre de detenció dictadaper la justícia espanyoladeterminés que no hi hamotius per privar-los de lli-bertat. El jutge va dictaralguna mesura cautelarque es mantindran vi-gents mentre duri la tra-mitació del procés d’extra-dició.

La resolució del magis-trat instructor es va ferpública quan faltaven 15minuts per a la mitjanitd’ahir diumenge i en el seupronunciament ben segurque hi va pesar el fet quePuigdemont i els seus con-sellers es van presentarvoluntàriament davantles autoritats belgues dis-posats a col·laborar amb lajustícia.

La declaració iniciada ales cinc de la tarda es vaallargar fins a primera ho-ra de la nit. Des que es vanacabar els interrogatorisfins que el jutge va resol-dre van passar unes dueshores. El magistrat dispo-

sava d’un termini que ven-cia a les 9 hores i 17 mi-nuts del matí d’avui per co-municar si els membres del’executiu català queda-ven lliures o havien d’in-gressar a la presó mentreno es resol l’extradició.

Davant la gran presèn-cia de mitjans internacio-nals, espanyols i catalans ales dependències de la fis-calia, les autoritats judi-cials belgues van mostraruna gran transparència icerta cordialitat, malgratno disposar d’unes instal-lacions prou grans comper acollir tots els perio-distes que van haver d’es-perar llargues hores a la

intempèrie aguantantfred, pluja i vent. L’expec-tació mediàtica els va aga-far tant per sorpresa quequan es van captar imat-ges a través d’una finestradel president català decla-rant van apagar els llumsde la sala per impedir mésfotografies dels investi-gats.

Presentació voluntàriaEls cinc membres del go-vern cessat es van presen-tar de forma voluntàriaahir a les 9.17 hores delmatí a la comissaria de lapolicia federal belga delcarrer Royale acompa-nyats dels seus advocats,

segons va confirmar elportaveu de la fiscalia deBrussel·les, Gilles Deje-meppe. Tots cinc van volerdemostrar així la seva co-operació voluntària ambla justícia belga, tal comCarles Puigdemont ja ha-via anunciat en diversesocasions que faria des queés a la capital europea. Se-gons l’advocat de Serret iComín, Gonzalo Boye, elsinvestigats “no tenen la in-tenció de sostreure’s a l’ac-ció de la justícia”, sinó quenomés pretenen “poder-sedefensar allà on se’ls ga-ranteixin els seus drets fo-namentals”.

Puigdemont i els conse-

llers van ser traslladatsamb cotxe i sense anaremmanillats pels matei-xos agents a l’edifici de lafiscalia, on van esperar“privats de la seva lliber-tat” però no detinguts al’audiència judicial, se-gons Dejemeppe. A peticiódels advocats, el cas aniràper la via flamenca de lajustícia belga, i no la fran-còfona i, per tant, serà jut-jat per un magistrat fla-menc i en el seu idioma.

A l’exterior de l’edificide la fiscalia es van con-centrar també un grup deciutadans que amb bande-res estelades i cartells vanvoler manifestar el seu es-

calf i suport a Puigdemonti els seus consellers.

La fiscalia belga és moltconscient de les implica-cions del cas i la gran pres-sió mediàtica a la quals’enfronten i es va curaren salut diversos cops du-rant la roda de premsa queva oferir al migdia rei-terant que l’absència d’in-terferències polítiques enaquest procediment judi-cial. Així, Dejemeppe no esva voler pronunciar sobrela possible candidatura deCarles Puigdemont a leseleccions del 21 de desem-bre i va recordar que és “eljutge qui determinarà lescondicions del seu allibe-

Puigdemont iels consellersa l’exili, lliures

L. Pous / N. SeguraBRUSSEL·LES

PRESENTACIÓ · El president i els membres del govern que són a Brussel·les espersonen de forma voluntària a la policia per fer front a l’ordre d’extradicióRESOLUCIÓ · El magistrat no veu motius per empresonar els cinc polítics

La presència de Carles Puig-demont i els seus consellers aBèlgica ha obert definitiva-ment el dossier català, comho defineix la premsa delpaís, i mostra d’això són elsposicionaments públics so-bre la qüestió que ahir van te-nir l’exprimer ministre i socia-lista, Elio di Ripo, i l’actual vi-ceprimer ministre i responsa-ble d’Interior, Jan Jambon,tots dos molt crítics amb elgovern del Partit Popular.

Di Ripo va pronunciar-seamb una piulada a Twitter onva criticar l’actuació de Ma-riano Rajoy, que va definircom un “franquista autorita-

ri”. El líder socialista va deixarclar que no fa costat als pos-tulats independentistes dePuigdemont però encaramenys a una manera de ferpolítica que no respecti lesnormes de la democràcia.També es va definir contra unpossible empresonament dePuigdemont i va advocar peruna solució federal per a l’Es-tat espanyol.

Per la seva part, Jambonva preguntar-se públicamentper què la policia espanyolapega els ciutadans que van avotar i per què s’empresonaun govern elegit a les urnesque “només ha fet que apli-

car el seu programa electo-ral”. “Això passa en un estat inoto que hi ha silenci per totscostats. Què està esperantEuropa?”, va preguntar-seabans d’afirmar que per so-bre de les lleis espanyoles hiha la legislació internacionaldels drets humans.

També des de Bèlgica, l’ex-comissària europea de Justí-cia, Viviane Reding, va lamen-tar que Rajoy hagi deixat “po-drir” la situació i va assegurarque la justícia no és la solució.Per la seva part, la socialistafrancesa Segolene Royal vacriticar l’empresonament depolítics a Europa.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’ex ‘premier’ belga: “Rajoy, un franquista autoritari”

Carles Puigdemont declarantahir davant el jutge instructor aBrussel·les ■ N. MAETERLINCK / AFP

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDILLUNS, 6 DE NOVEMBRE DEL 2017

“Ens hem alçat mili una vegades”

L’APUNT de la campanya aquest himne prenyat de força i ener-gia d’Arnau Tordera i la gent d’Obeses. Qui senti l’alèputrefacte de la derrota al clatell que busqui la cançó ise l’injecti a la vena, no necessitarà res més per tornara alçar-se i tirar endavant. Seria incomprensible obviarla cançó i seria incomprensible, també, que no hi ha-gués candidatura que necessités aquest himne.Jordi Panyella

“Ens hem alçat mil i una vegades i hem caigut per tor-nar a remuntar; ja res ens pot fer enrere: la victòria ésnostra! Tantes i tantes ferides no han fet res més queengrandir el nostre afany; tenim aquesta força i la vic-tòria és nostra avui!” Seria del tot incomprensible quela candidatura unitària que ha defensar la República ila llibertat a les urnes no assumís com a banda sonora

El consell nacional delPDeCAT va aclamar ahirper unanimitat la candi-datura del president de laGeneralitat, Carles Puig-demont, llançada per ellmateix divendres des de latelevisió belga, perquè li-deri la llista unitària que esvol conformar amb vista al21-D amb l’objectiu de“preservar tot el que s’hafet fins ara”, alliberar elspresos polítics i revertir laintervenció de les institu-cions, segons la coordina-dora general, Marta Pas-cal. El partit –que comERC va ratificar l’apostaper una gran llista única“que incorpori totes lessensibilitats” i per tant in-clogui, entre d’altres, laCUP, sectors de Podem iles entitats– consideraPuigdemont el seu candi-dat fins i tot si no acabéscristal·litzant cap coalició,tot i que l’oferiment públicdel president no va ser claren aquest sentit. El PDe-CAT, a més, defensa quetambé vagin a la llista totsels “privats de llibertat”, ésa dir, els consellers empre-sonats –ahir hi havia cadi-res buides per ells, i l’espo-sa de Jordi Turull va rebrel’aplaudiment unànime–,i, si fos el cas, els membresi exmembres encausats dela mesa del Parlament,que ahir tampoc hi erenper ser amb les seves famí-lies i preparar la defensa.

Pascal reclamava “ge-nerositat extraordinària”,tant interna com externa,per mantenir la unitat finsal 21-D i, llavors, “desbor-dar les urnes”. “Per nosal-tres no quedarà, no seremels de les condicions ni po-sarem traves a res”, va as-segurar, tot reclamant queés “l’hora de la política”. La

coordinadora va proposarun programa electoral queno sigui “gaire rebuscat nielaborat”, sinó “clar”. Queinclogui la llibertat delspresos i la recuperació “ab-soluta” de les institucions iaposti pel nou estat en for-ma de república, fent “vin-culant el mandat de l’1-O”.

El debat sobre el full deruta, de fet, el van fer ahirdiversos dirigents en pú-blic. Des del mateix PDe-

CAT, la presidenta de la Di-putació de Barcelona,Mercè Conesa, va insistir aRAC1 a reclamar genero-sitat a ERC per presentar-se tots junts a “referendarla majoria independentis-ta”. Això sí, va assegurarque “mai” renunciaran al’opció d’un referèndumacordat, punt en què va co-incidir el diputat d’ERCJoan Tardà a la mateixaràdio: “Seria absurd.” Tar-

dà, per cert, no va descar-tar un pacte de govern des-prés del 21-D amb Catalu-nya en Comú per “ampliarla base” i iniciar el procésconstituent. Pel seu cantó,l’exdiputada Eulàlia Re-guant va condicionar a Ca-talunya Ràdio l’entrada dela CUP en un front unitaria l’objectiu que es fixi.“Llista única per fer què?”,va subratllar.

En tot cas, les referèn-

cies explícites a la Repúbli-ca, que Pascal havia evitatdivendres després del co-mitè nacional, atansenl’acord amb la resta de for-ces, per al qual ahir a la tar-da van seguir les reunions.Fonts properes, en aquestsentit, es van mostrar op-timistes sobre la possibili-tat que arribin a bon port. Iaviat, perquè demà es tan-ca el termini per registrarcoalicions, tot i que hi hamés temps per tancar lesllistes, que s’han de pre-sentar entre el 12 i el 17 denovembre. En una candi-datura única, també hi en-trarien els presidents en-garjolats de l’ANC i Òmni-um, Jordi Sénchez i JordiCuixart, i restaria per veu-re el paper dels diputats deJunts pel Sí, inclòs els in-dependents, que s’han po-sat al servei del que es deci-deixi. Des de la presó, el vi-cepresident Oriol Junque-ras i el conseller Josep Rullvan enviar ahir senglesmissatges per reclamar lamobilització popular i launitat del front republicà.Al vespre, el web que recullfirmes per una llista únicaja superava les 130.000.

Possible sanció a VilaUn nou consell nacionaldel PDeCAT dissabte vi-nent haurà d’aprovar la se-va llista definitiva, desprésd’un procés intern exprésaquesta setmana, en quèla gran incògnita és qui se-rà el número 2. L’exconse-ller Santi Vila, que s’haviaofert però ahir no era alconsell, està descartat, uncop constatat el rebuig dela majoria de les bases. Defet, arran d’això el comitèd’ètica del partit, presiditper l’exalcalde de Barcelo-na Xavier Trias, decidirà sise sanciona Vila per les crí-tiques a altres consellersdesprés d’haver dimitit. ■

Òscar PalauBARCELONA

El PDeCAT aclama com acandidat el president exiliata Pascal reclama generositat per tancar la llista unitària i fa un pas més en assumir la defensa de laRepública a Conesa i Tardà avalen insistir en el referèndum pactat i la CUP reclama aclarir l’objectiu

“Aquesta tristesal’hem de convertir enmés fortalesa, coratgei determinació per ferel que venim a fer”Marta PascalCOORDINADORA GENERALDEL PDECAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

El consell nacional, que es va fer a la UPF, va deixar buits els seients del govern absent ■ EFE

“Davant de qui posasobre la taula que lamillor solució és unallista única la preguntaseria: per fer què?”Eulàlia ReguantEXDIPUTADA DE LA CUP

“Seria absurd quel’independentismedeixés al calaix lareivindicació delreferèndum pactat”Joan TardàDIPUTAT D’ERC AL CONGRÉS

rament”. Després del pro-nunciament d’ahir del jut-ge instructor, ara s’obriràun termini de 15 dies per-què es decideixi sobre lapetició d’extradició.

Un cop s’hagi fet aquestpronunciament i en fun-ció de quin sigui el resul-tat, els cinc polítics tin-dran la possibilitat de pre-sentar un recurs davantun tribunal d’apel·lació,que hauria d’escoltar lesdues parts. Així doncs, ladecisió final es podriaallargar fins a 90 dies acomptar des d’avui, cir-cumstància que traslladatot plegat fins després deles eleccions. ■

EL PUNT AVUIDILLUNS, 6 DE NOVEMBRE DEL 20178 | Nacional |

La coordinadora nacionalde Catalunya en Comú vadescartar ahir que el par-tit es presenti en una llistaunitària amb el front repu-blicà, malgrat que en elsseus documents fundacio-nals aposten justamentper constituir una repúbli-ca, encara que no en formad’estat. Tot i que quan esva crear el partit, amb unapart de Podem però amb elcop de porta del seu líder,Albano Dante Fachin, elscomuns van avisar que noformarien cap coalicióelectoral amb els morats,l’òrgan de direcció, reunita les Cotxeres de Sants, vadefensar ahir aquesta fór-mula, pendent, això sí, delresultat de demà de la con-sulta interna dels podemi-tes sobre les aliances elec-torals forçada per PabloIglesias des de Madrid encontra de la voluntat deFachin. Fins ahir hi havienparticipat 15.000 perso-

nes, una xifra rècord.Iglesias, que aposta per-

què Podem es presenti el21-D amb els d’Ada Colau,pretén fulminar Fachindesprés d’aquesta votacióamb una assemblea querevoqui la direcció catala-na, però Fachin mantéque, per estatuts, no es potconvocar aquesta reuniófins al gener de l’any vi-nent. En tot cas, el líder ca-talà advoca perquè Podems’afegeixi a la candidaturaimpulsada pels actors quehan declarat la República.

Els comuns aspiren acompartir-hi el rebuig al155, l’exigència de l’am-nistia per als presos polí-tics i “una agenda consti-tuent social”. “Quan sommés forts és amb tot el ca-talanisme polític unit”, vaadvertir la portaveu, Eli-senda Alamany.

De moment, pel que fa ala llista, dins la constel·la-ció dels comuns només hiha consens al voltant delnom de Xavier Domènechper encapçalar-la. És la

persona que “reflecteix latransversalitat del catala-nisme polític” i “exemplifi-ca girar full als vells blocs ide fulls de ruta que handut a la frustració”. El par-tit va “gairebé suplicar” alsabadellenc que deixés elCongrés per liderar la can-didatura. Es dona per fetque el número dos serà pera Alamany, de manera quel’autèntica batalla es lliurapel número tres. El PuntAvui va avançar la setma-na passada que els ecoso-cialistes aspiren a situar-hi la seva coordinadora na-cional, Marta Ribas, a mésde reivindicar el cap de llis-ta per Lleida. Però, segonsinformacions de Nació Di-gital, els comuns reservenla tercera plaça a Podem–que previsiblement ocu-paria la fins ara diputadaJessica Albiach, personade la confiança d’Iglesias–.Les negociacions entre lesparts tenen de marge finsdissabte, quan la formaciósotmetrà la llista a votacióen assemblea.

En tot cas, Alamany de-ia ahir que la candidaturaha d’oferir “cares noves” ino va especificar si han va-lorat la conveniència queel coordinador generald’EUiA, Joan Josep Nuet,perseguit judicialmentper l’Estat –dijous ha detornar a declarar a Ma-drid– concorri el 21-D,unes eleccions que consta-ten que “no són normals”.“No han estat convocadesper l’única autoritat quenosaltres considerem legí-

tima, que és la que va votarel poble de Catalunya”, vareblar la portaveu.

D’altra banda, el maigpassat es van escriure riusde tinta sobre el nom queadoptarien els comuns peral seu partit. De fet, van ar-ribar a celebrar una vota-ció entre la militància perdecidir-lo, i va acabar gua-nyant Catalunya en Comúal davant d’En Comú Po-dem, la marca amb quèDomènech va guanyardues vegades les eleccions

espanyoles a Catalunya.Aleshores no es veia clarque es pogués utilitzar lamarca Podem amb la di-recció catalana del partitdels cercles en contra.Doncs bé, segons va anun-ciar ahir Alamany, la siglaque presentaran el 21-Dajuntarà els dos noms i esdenominarà En Comú Po-dem Catalunya en Comú.La portaveu no concepque els comuns competei-xin electoralment amb Po-dem. ■

a Els d’Ada Colau aposten ara per una coalició amb elsmorats que es digui En Comú Podem Catalunya en Comúa Iniciativa pugna pel tercer lloc, reservat a un podemita

Emili BellaBARCELONA

Els comunsdescartenconcórrer amb elfront republicà

La portaveu dels comuns, Elisenda Alamany, ahir a les Cotxeres de Sants ■ ALBERT SALAMÉ

El jutjat de primera ins-tància de la Seu d’Urgellha citat a declarar per a de-mà vuit mestres de tres es-coles de la capital de l’AltUrgell per un possible de-licte d’incitació a l’odi perla manera com els docentsvan abordar a classe la

qüestió de la violència poli-cial de l’1-O. El director del’escola Mossèn Albert Vi-ves, Isidor Alberich, undels citats, va negar ahir aRAC1 que al centre s’orga-nitzés cap debat sobre elreferèndum a classe i varecalcar que a la seva esco-la mai s’ha fomentat l’odi.També va assegurar queels fills de les famílies que

han posat la denúncia con-tinuen anant a l’escolaamb normalitat. “No hapassat res. Nosaltres ensdediquem a fer classe. Atreballar, a ensenyar va-lors... No ens dediquem afer debats polítics ni debon tros. No ho vam fer eldia 2 d’octubre ni cap altredia”, va insistir Alberich.Sobre si s’haurien produït

o no comentaris a l’aula, eldirector va explicar quel’informe elaborat ambl’inspector recull que elsmestres ho neguen. Algu-nes famílies van denun-ciar que una professora vaparlar-ne en una classe onhi havia fills de guàrdies ci-vils i que, després que lesfamílies es queixessin, ladirecció va canviar els me-nors d’aula.

D’altra banda, unescinc mil persones, segonsla Guàrdia Urbana, es vanmanifestar ahir a Lleidaper exigir la llibertat delslíders de l’ANC i Òmnium iels vuit consellers. ■

Vuit mestres de la Seu,citats a declarar per l’1-ORedaccióBARCELONA

Manifestació a Lleida convocada pel Comitè de Defensa dela República per l’alliberament dels presos polítics ■ EFE / A.R.

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDILLUNS, 6 DE NOVEMBRE DEL 2017

n dia fresc però assolellatva ser l’escenari ideal per-què ahir a les onze del matíla plaça Universitat de Bar-

celona donés cabuda a un acte or-ganitzat per Òmnium Cultural il’ANC. Els motius eren molts: unanova oportunitat per exigir públi-cament la llibertat dels presos polí-tics, esperonar els assistents i tot-hom que ho vulgui a empaperar totCatalunya amb els cartells que re-clamen llibertat, fer una crida a par-ticipar dimecres 8 en una nova atu-rada de país i, finalment, demanarla participació dissabte 11 en unamanifestació que Agustí Alcoberro,vicepresident de l’ANC, va batejarcom “la diada nacional per la lliber-tat dels presos polítics”.

Marcel Mauri, vicepresidentd’Òmnium, va declarar que es volque la manifestació sigui tant o mésmassiva que els darrers 11 de se-tembre: “Fem que dissabte vinenttot el món ens torni a mirar.” Per-què, com hi va afegir Alcoberro, “ai-xò no va només per unes persones,va per tots nosaltres. Avui, Catalu-nya és a la presó”.

UPrimer es va llegir un emotiu

missatge enviat per familiars delconseller Forns, que ahir mateix elvan poder visitar a la presó d’Estre-mera. “No ens mou el sentimentde venjança, sinó el de justícia”, vavoler deixar clar Mauri.

I encara hi va haver una altra de-manda de participació; en aquestcas, de cara als comicis del 21-D. “Nosón les nostres eleccions, perquè no

les ha convocat el nostre president,que és l’únic que ho pot fer, perquè hiha presos polítics i diuen que encarahi ha uns 8.000 efectius de la PolicíaNacional i la Guàrdia Civil a casa nos-tra. Tot i això, hem de tornar a de-mostrar que tenim la majoria sociali política”, va detallar Alcoberro.

A més dels dos parlaments, core-jats amb crits de “llibertat!”, i ambun concert a càrrec de Titot i DavidRossell com a cloenda, hi va haverdos tallers. L’un, d’enganxada d’al-guns dels 30.000 cartells que es van

repartir. L’altre, de construcció depancartes. En pocs minuts, fanals,arbres, parades d’autobús, l’accésal metro i la mateixa universitatvan quedar coberts.

El assistents mostraven un espe-rit entre festiu i reivindicatiu. S’hivan veure moltes màscares d’Ano-nymous, força estelades i personesgrans, madures, joves i nens queamb prou feines caminaven, comun que perseguia la fràgil bombollade sabó que la seva mare havia fetvolar. Una metàfora involuntària,però impecable.

Resposta arreu del paísEl mateix ambient es va viure enmoltes ciutats del país. I en algunspunts, a més, van apostar per ac-cions imaginatives. És el cas de laplaça Major de Vic, on es va dibui-xar un gran mural a terra per recla-mar llibertat. A Igualada, centenarsde persones van passar durant elmatí per la parada de l’ANC i d’Òm-nium a la plaça de l’Ajuntament, ondiversos membres de les entitatssobiranistes rebien els voluntaris,els donaven els cartells i els dema-naven que els enganxessin “benamunt” i “ben enganxats” per evi-tar que siguin fàcils d’arrencar.

N’hi havia que no necessitaven elconsell, perquè ja anaven equipatsfins i tot amb una escala i un cubellamb cola d’enganxar i pinzell. EnRoger era un d’ells. Preparat perl’encartellada, deia que calia “cons-cienciar la gent que no és normalque hi hagi presos polítics al segleXXI”. La Llúcia, de 45 anys, hi eraamb els fills: “Si no ens mobilitzemara, no ho farem mai”, assegurava.També la Xènia i la Jana, de 15anys, hi van participar amb un grupd’amigues. Els motius eren clars.“Que estem reprimits”, deia una.“Per la llibertat d’expressió que ensestan prohibint”, hi afegia l’amiga.Molts dels veïns amb qui va parlaraquest diari també alertaven quecal més mobilització. En Josep, de74 anys, deia: “L’encartellada estàmolt bé, però cal més contundèn-cia.” En Pep, de 61, també apostavaper actuar: “Cal recuperar el queteníem guanyat, que és la Repúbli-ca.” “Si a Europa només es mouenquan tremola l’economia, hem defer tremolar l’economia”, proposavaen Martí. La iniciativa a Igualada vatenir bona acollida. Dels 7.500 car-tells que s’havien imprès, al capd’una hora ja se n’havien repartitmés de 2.000. ■

Empaperar CatalunyaMOBILITZACIÓ · Marcel Mauri i Agustí Alcoberro, vicepresidents d’Òmnium Cultural i de l’ANC, respectivament, vanesperonar a celebrar l’11 de novembre “la diada nacional per la llibertat dels presos polítics” TERRITORI · L’encartelladaconvocada per les entitats sobiranistes omple les ciutats de missatges contra l’empresonament del govern i dels Jordis

El 6 dedesembre,a Brussel·lesAgustí Alcoberro,vicepresident del’Assemblea Nacio-nal Catalana, va co-mentar que estàprevist celebraruna concentracióa Brussel·les el dia6 de desembre per“internacionalitzar”el conflicte català.Amb tot, i enmig dela feinada que se’lsha girat, valoraranl’abast d’aquestaconvocatòria i finson poden arribar,tenint en compteque és una mobilit-zació “comple-xa”. Serà un acteamb un “gran sig-nificat polític”, per-què a Madrid s’es-tarà celebrant elDia de la Constitu-ció Espanyola.

Lluís Llort / Mar VicenteBARCELONA / IGUALADA

La plaça Universitat de Barcelona es va omplir ahir al matí de gent i cartells. A la dreta, dos nois amb una escala enganxant cartells a Igualada ■ ALBERT SALAMÉ / MAR VICENTE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Alcoberro assegurava:“Això no va només per unespersones, va per tots. Avui,Catalunya és a la presó”

EL PUNT AVUIDILLUNS, 6 DE NOVEMBRE DEL 201710 | Nacional |

Arriba elCatalonia Todayde novembreNovember’sCatalonia Todayis now out 3 €

◗ NNeeww RReeppuubblliicc.. Catalan parliamentdeclares independence while Ma-drid suspends Catalonia’s self-go-vernment.

◗ NNoovvaa RReeppúúbblliiccaa.. El Parlament de Ca-talunya declara la independènciamentre Madrid suspèn l’autonomiadel país.

◗ BBaannkk ooff lliiffee.. Catalonia’s blood and tissue bankcollected over 250,000 blood donations last ye-ar.

◗ BBaanncc ddee vviiddaa.. El Banc de Sang i Teixits de Cata-lunya va registrar més de 250.000 donacions desang l’any passat.

8695

36-1

1748

32w

Mitjançant l’article 155,Mariano Rajoy es va donara si mateix la presidènciade la Generalitat i alhora lava delegar en SorayaSáenz de Santamaría, queestà al capdavant d’onzeministres (tots menys lade Defensa, María Doloresde Cospedal) que pilotenles usurpades conselleriesdes del 27 d’octubre. Si béSantamaría s’ha fet uncop més valedora del’apel·latiu de “vice paratodo” i fins i tot ja ha llegitarticulistes que la tractende “molt honorable”, LaMoncloa conviu amb untabú: des que el 155 li vaentregar a priori el poderomnímode a Catalunya,Rajoy i els ministres hanproscrit el territori catalàde la seva agenda oficial.

Els retrats periodísticsque perfilen Santamaríacom a presidenta de la Ge-neralitat i alhora respon-sable última del CNI coin-cideixen amb el període enquè el govern espanyol hatingut menys presència aCatalunya en tota la legis-latura. L’única presènciades de l’edició del BOE del27 d’octubre ha estat la dela catalana Dolors Mont-serrat en la marxa de So-cietat Civil Catalana el 8d’octubre. “El presidentRajoy no té previst ara per

ara cap viatge imminent aCatalunya, però vaja, tantell com els ministres hivan amb total normali-tat”, afirma a El Punt Avuila secretària d’estat de Co-municació, Carmen Mar-tínez Castro.

L’agenda oficial de LaMoncloa, però, contradiuuna setmana més la prete-sa normalitat que pregonala secretària d’estat de Co-municació. Rajoy té avuiun sopar de gala al PalauReial amb el presidentd’Israel, Reuven Rivlin.

Rebre Rivlin a La Moncloadimarts, acudir a la sessióde control al Congrés di-mecres i presidir el Con-sell de Ministres diven-dres són les cites de Rajoyfins al 12 de novembre. Ique el 155 no s’acompanyide trepitjar el territori noes deu a la concentració detreball a Madrid: senseanar més lluny, Rafael Ca-talá (Justícia) és avui a Bil-bao. El cas més extrem ésel del ministre d’Energia,Turisme i Agenda Digital,Alberto Nadal, que no visi-

tarà Barcelona fins al Mo-bile World Congress el fe-brer del 2018.

Puigserver i BermúdezA més de la designació deJuan Antonio Puigserver–home de Juan IgnacioZoido (Interior)– al timóoperatiu de les eleccionsdel 21-D, qui té les regnesdel poder català és Rober-to Bermúdez de Castro,secretari d’estat d’Admi-nistració Territorial i màdreta de Santamaría, queopera des del seu despatxde Castellana, 3. Puigser-ver i Bermúdez de Castrotenen un perfil tan tècnicque podrien travessar laplaça de Sant Jaume senseser reconeguts per ningú.

Si bé La Moncloa es van-ta de pilotar la Generalitatprioritzant el control tele-fònic, el càlcul d’aplicar un155 dur però breu obeïa jaa la dificultat d’ocupar laGeneralitat per a un PPque, amb el 8,5% dels vots,no té aliats al territori. “Lacrisi es dona sense tenirpresident a Catalunya:Puigdemont no hi és, peròés que Rajoy no hi va desde l’1 d’octubre!”, va aler-tar Miriam González, ana-lista conservadora i advo-cada que viu entre Madridi Londres perquè està ca-sada amb Nick Clegg. Ra-joy, de fet, no hi va des del15 de setembre. Era un ac-te del PP. “Total normali-tat”, sosté La Moncloa. ■

Rajoy i els seus ministres novisiten Catalunya des del 155

David PortabellaMADRID

a El govern espanyol proscriu el territori català de la seva agenda oficial des que va suplantar laGeneralitat fa deu dies a Prioritza el control telefònic i els perfils tècnics de Puigserver i Bermúdez

L’absència de Rajoy i dels mi-nistres a Catalunya obliga LaMoncloa a elevar la càrregade treball del delegat EnricMillo. En un gest insòlit en de-mocràcia, el relat del que elConsell de Ministres delibera–amb el deure de secret– ésexposat per un absent comMillo i des de Barcelona.

Que Millo sigui la veu del155 crea una escena curiosaels divendres: La Moncloa

Mariano Rajoy presidint la reunió del Consell de Ministres que se celebra cada divendres a La Moncloa ■ EUROPA PRESS

acull l’aparició del portaveuMéndez de Vigo i desprésconnecta amb Barcelona per-què els periodistes acreditatsescoltin Millo –per plasma isense traducció– quan la ma-joria no entén el català. QueMillo sigui afí a Santamaría, amés, desperta recels i Car-men Martínez Castro, secre-tària d’estat de Comunicació,es multiplica aquests dies permonitorar la comunicació.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Monitorar Millo en comunicació

“Rajoy no té previstcap viatge imminent,però vaja, tant ell comels ministres hi vanamb total normalitat”Carmen Martínez CastroSECRETÀRIA D’ESTATDE COMUNICACIÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

EL PUNT AVUIDILLUNS, 6 DE NOVEMBRE DEL 201712 | Nacional |

es del Palau Montaner deBarcelona, envoltat de tan-ques metàl·liques, furgonsi agents de la Policía Nacio-

nal, el delegat del govern espanyol aCatalunya, Enric Millo, va anunciardimarts passat que la Generalitat deCatalunya, intervinguda des de fauna setmana pel govern de MarianoRajoy, escapçada en la presidència ien totes les direccions de conselleriai els respectius equips de col·labora-dors, amb agents dels Mossos d’Es-quadra vigilant els despatxos oficialsper si són ocupats en contra del queordena l’aplicació de l’article 155 dela Constitució Espanyola, “funcionaamb tota normalitat”.

No és fàcil posar el termòmetreen la gegantina maquinària de l’ad-ministració de la Generalitat, ontreballen 220.000 persones, percalibrar aquesta “normalitat” i sa-ber què passa en tots i cadascundels llocs de treball, però el cert ésque fins avui no ha transcendit ques’hagin produït conflictes entre elstreballadors i els nous màxims res-ponsables de la gestió, potser per-què aquests nous caps no s’han visto s’hi han deixat veure molt poc.“No ens ha arribat res agitat ambrelació a la feina”, explicaven dijousdes del sindicat de funcionaris Ca-tac, i alhora advertien: “Ens està ar-ribant que els treballadors comen-cen a autoorganitzar-se en assem-blees al marge dels sindicats.”

Una d’aquestes assemblees –queja ha demostrat que és bastant acti-va– és la de la seu central del Depar-tament de Territori i Sostenibilitat,amb Josep Rull, un dels consellersempresonats, com a màxim respon-sable. A la seu d’aquesta conselleriaja s’ha interromput en almenysdues ocasions la jornada laboral perparticipar en protestes al carrer, iles oficines s’han omplert de car-tells en què es llegeixen proclamesa favor de la llibertat dels presos.

La normalitat proclamada perMillo és només aparent. “No s’hanrebut ordres i aquí continuem tre-ballant i fent la mateixa feina, peròamb sensacions molt diferents; lescares no són les mateixes”, explicauna alta responsable d’un ens delgovern. “Tothom està molt callat”,explica una treballadora d’un gabi-net de comunicació.

Dels nous màxims responsablesde l’administració catalana, ben pocse’n sap, i encara menys se’ls ha vist

D

a les conselleries. L’encarregat decoordinar l’ocupació que ha fet l’Es-tat de la Generalitat és un homede la màxima confiança de SorayaSáenz de Santamaría, Roberto Ber-múdez de Castro, secretari d’estatd’Administracions Territorials.Bermúdez de Castro és un aragonèsque, quan va formar part del governdel PP en aquesta comunitat autò-noma, es va distingir per l’impuls deles accions judicials en el conflictede l’art de Sixena i per la creació del’artifici lingüístic del Lapao. L’únicnomenament concret al capdavantd’un departament és el del secretarigeneral tècnic del Ministeri de l’In-terior, Juan Antonio Puigserver,per assumir les funcions de la secre-taria general de la conselleria d’In-

terior i de l’àrea de consultes de laconselleria de Vicepresidència iEconomia. Puigserver serà, pertant, el màxim responsable de con-trolar els Mossos d’Esquadra i, a lavegada, de supervisar el procés elec-toral del 21 de desembre.

Precisament, l’escenari preelec-toral –quan falta un mes per a l’inicide la campanya– i les rutines de tre-ball que habitualment s’instal·lenen les administracions públiques enaquests períodes estan marcant eldia a dia de molts funcionaris de laGeneralitat. Quan s’acosten uneseleccions, l’activitat baixa, sobretotla que fa referència a posar en mar-xa nous projectes. Fonts de diver-sos departaments consultades peraquest diari afirmen que el funcio-

nament de la maquinària es mantéperquè segueixen al seu lloc la granmajoria de secretaris generals, di-rectors generals i responsables dela gestió tècnica. De fet, el ritme ésel mateix de sempre quan es con-voquen eleccions: no hi ha balançosde govern, ni noves inversions ninoves iniciatives. Es mantenen ac-tes previstos i la gestió ordinària.“Continua la gestió administrativai hi ha poc impuls polític, o gens”,resumeix un treballador de l’equipque es manté a Palau.

El mateix passa en un altre de-partament que està molt enfocata l’atenció a les persones, el de Tre-ball, Afers Socials i Famílies: “Femel que ja fèiem sense fer-ne publici-tat”, resumeix en aquest cas un delstreballadors. No es prenen novesiniciatives, els actes públics són mí-nims, es busca la màxima normali-tat en els serveis a les persones i la

voluntat és mantenir el programade govern. Un dels problemes querepresenta la intervenció de l’Estatés la fiscalització de la despesa il’alentiment dels tràmits.

La supervisió que exerceix l’Estatsobre els alts càrrecs i funcionaris dela Generalitat es du a terme des de ladistància i no tant amb la presènciafísica d’homes de negre a les conse-lleries. Això és el que ha passat enel cas de la secretaria de Relacionsamb l’Administració de Justícia, di-rigida per Patricia Gomà, a la quals’ha encarregat enviar a Madrid unmemoràndum amb l’activitat quees du a terme i els projectes de futur.Una comunicació similar ha rebutun dels organismes adscrits a la con-selleria de Territori i Sostenibilitat,al qual s’ha demanat informació decaire “contractual”, sense entrar adonar directrius sobre la feina quees fa o que s’ha de fer.

On la inactivitat de l’adminis-tració catalana és evident és enl’àmbit de la comunicació. En la pri-mera setmana del govern intervin-gut, la producció de notes de prem-sa ha estat mínima, en alguns casosinexistent, i no s’ha convocat caproda de premsa. L’únic que ha com-paregut per parlar de la Generalitatés Enric Millo. I ho ha fet fins a duesvegades. Tot molt normal. ■

“Altres actesdel govern”El web de la Gene-ralitat, Gencat.cat,publica cada diauna agenda. Ambla destitució del go-vern, l’únic apartatque es manté actiués el d’“Altres actesdel govern”, en quèanuncia l’activitatde secretaris i di-rectors generals. Ladenominació “Al-tres actes” fa pres-suposar que n’hi hamés, però aquestaés tota l’activitat.

Amb tota anormalitatLETARGIA · El funcionament de la Generalitat de Catalunya, intervinguda des de dilluns, és el d’una administració queha perdut la iniciativa INÈRCIA · El treball dels funcionaris continua per les rutines ja establertes, però enmig d’unambient enrarit CONTROL · El govern estatal ha preguntat a alguns alts càrrecs catalans per qüestions econòmiques

J. Panyella / S. Pau / M. PiulachsBARCELONA

Enric Millo, en una de les seves compareixences per anunciar les novetats del Consell de Ministres ■ REUTERS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Lapao i Sixena: aquestessón les cartes de presentacióde l’home que controla laGeneralitat de Catalunya

EL PUNT AVUIDILLUNS, 6 DE NOVEMBRE DEL 201714 | Nacional |

Queden menys de dos me-sos pel 21-D i les empresesja tremolen amb l’obliga-ció de quadrar els calenda-ris d’hores per tal que l’ac-tivitat no disminueixi. Leseleccions es faran un di-jous, un dia laborable, i ai-xò complicarà molt l’equi-libri entre les necessitatsde producció i el dret a vot.

La llei recull l’opció d’unpermís retribuït que potarribar a ser de quatre ho-

res si l’horari laboral coin-cideix en sis o més horesamb el dels col·legis electo-rals. Tenint en compte queserà dijous i no diumenge,quan es vagi a votar és pre-visible que molts dels tre-balladors estiguin enaquesta situació. Tot ple-gat, tal com explica la di-rectora de relacions labo-rals de Pimec, Elena de laCampa, “fa recomanableque les empreses establei-xin torns per gestionar-ho”. De la Campa reconeixque seran precisament les

pimes les que es trobaranamb més dificultats, per-què tenen menys recursosi una plantilla més petita,fet que hi afegeix méscomplexitat. Tal com des-taca des de la Cecot el seusecretari general, DavidGarrofé, també dependràforça del sector de cadaempresa: “No és el mateixuna de serveis que unad’industrial, l’organitza-ció de torns serà més com-plexa en aquestes últi-mes.” Pel responsable dela patronal terrassenca,

però, al problema de gestióde les plantilles i els tornsque genera aquesta convo-catòria excepcional en dialaborable, s’hi ha d’afegirel cost econòmic per a lesempreses. La llei estableixque les hores per anar a vo-tar són permisos retribu-ïts i, per tant, són hores defeina no treballades peròcobrades. Garrofé creuque ha de ser l’Estat qui as-sumeixi aquests costos, iafirma: “Estem estudiantfer una petició formal al’administració en aquestsentit.”.

Aquesta és una opcióque per ara no es plante-gen a Foment del Treball,tot i que la cúpula patronalon està adscrita la Cecot síque està ultimant les me-sures i recomanacions quefarà a les empreses pel 21-

D. El seu director de relaci-ons laborals, Javier Ibars,avança que aniran en la lí-nia d’establir torns i que“cada empresa arribi apactes amb els seus treba-lladors per evitar que l’ac-tivitat quedi desatesa”. Entot cas, Ibars lamenta quela convocatòria en dia la-borable “implicarà unapèrdua de productivitat”.Un impacte que encarapodria ser més gran si fi-nalment totes les escolesfan festa aquell dia: “Ales-hores molts treballadorshauran de demanar per-mís per cuidar els fills”, diuDe la Campa. ■

Les empreses preveuenestablir torns pel 21-D

B. Roig/ E. Garcia PagánBARCELONA

a La llei estableix permisos retribuïts de fins a quatre hores per anar a votar però la celebració delscomicis en dia laborable complicarà la gestió a Cecot demana a l’Estat que n’assumeixi el cost

A pesar de l’excepcionalitatdel dia i de les dificultats perquadrar les plantilles el 21-Dperquè tots els treballadorsvagin a votar, els sindicats re-corden que la llei és molt cla-ra respecte de les hores depermís. Per la secretària depolítica sindical de la UGT deCatalunya, Núria Gilgado, tot ique hi haurà molts més tre-balladors afectats que quanes vota en diumenge, “aquest

Les empreses es preparen per quadrar les plantilles i evitar que els permisos per anar a votar perjudiquin l’activitat ■ MANEL LLADÓ / ARXIU

és un dret inexcusable”. Enqualsevol cas, Gilgado creuque si es produís alguna vul-neració “seria en empresespetites on els sindicats no te-nen representants o en el casde treballadors temporalsque després no s’atreveixin adenunciar-ho per no perdre lafeina”. En tot cas, la UGT es-pera que es concreti més lanormativa per a aquest 21-Dper fer més valoracions.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Un dret protegit per la llei

“La celebració decomicis en un dialaborable provocaràuna pèrdua deproductivitat”Javier IbarsDIRECTOR DE RELACIONS LABORALSDE FOMENT DEL TREBALL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

L’associació Jutges per la De-mocràcia (JxD) qüestiona la in-terpretació “extensiva” del dretpenal de la jutgessa de l’Au-diencia Nacional Carmen La-mela en enviar a la presó pre-ventiva sense fiança vuit ex-membres del govern català, jaque aquesta mesura, recorden,és excepcional i ha d’estar prouacreditada. Els jutges conside-ren que el conflicte s’ha de so-lucionar per la via política i noper la judicial. ■ EFE

POLÍTICA

Sánchez diu que“l’única solució”està en la política

POLÍTICA

L’artista Ignasi Blanch va par-ticipar ahir en un acte a favorde la llibertat dels consellersempresonats, al seu poble deRoquetes, i per recordar lespersones ferides per la Guàr-dia Civil en la càrrega brutalque hi va haver al municipi eldia del referèndum. L’artista,l’únic de l’Estat que té unaobra a la West Gallery del murde Berlín, va pintar un muralal·legòric amb el motiu d’unséssers alats. ■ REDACCIÓ

Un llaç gegant alsmurs de la SeuVella de Lleida

POLÍTICAPOLÍTICA

Blanch pinta perla llibertat,a Roquetes

JxD qüestiona lapresó preventivadels consellers

El secretari general del PSOE,Pedro Sánchez, va assegurarahir que la solució al “proble-ma polític” de Catalunya estàen “la via política i no en la viapenal”. En un acte del PSOE aSaragossa, Sánchez va reco-nèixer que “la justícia ha d’ac-tuar” però va matisar, en refe-rència a l’empresonamentdels consellers de la Generali-tat, que “no hi ha solucionspenals a problemes polítics”.■ EFE

Membres del Comitè de De-fensa de la República van par-ticipar ahir en l’acte de col·lo-cació d’un llaç gegantí de co-lor groc als murs de la Seu Ve-lla de Lleida. El llaç fa quinzemetres de llarg i per elaborar-lo es van comprar 40 metresde tela. Tot i el fort vent queahir bufava a la capital del Se-grià, finalment es va poderpenjar el llaç al Baluard de laLlengua de la Serp de la SeuVella. ■ REDACCIÓ

Ignasi Blanch, amb uncartell de Romeva ■ ACN

La tela va quedar fixada alsmurs i al terra ■ ACN

EL PUNT AVUIDILLUNS, 6 DE NOVEMBRE DEL 201716 | Nacional |

Mig miler de professors itreballadors universitarishan impulsat la Taula delPersonal Universitari deCatalunya –inclosa en laplataforma Universitatsper la República– per de-fensar la República Cata-lana com a eina per cons-truir el futur. La taula pro-posa la creació d’una as-semblea de càrrecs electesde les universitats i cen-tres d’investigació per “ca-nalitzar” les seves iniciati-ves als rectorats per dema-nar-los que es defineixinsobre la situació política aCatalunya.

La taula pretén “enfor-tir” la plataforma, de laqual ja formaven part do-cents i investigadors i per-sonal d’administració iserveis, però on el gruix del’activitat requeia en elsestudiants. L’objectiu és,per tant, “crear una es-tructura pròpia que elspermeti crear les seves di-nàmiques de treball”, se-gons va explicar el porta-veu d’Universitats per laRepública, Jordi Vives, jaque “tenen certes diferèn-cies amb els estudiants, nonomés generacionals, si-nó també en la relació quetenen amb la universitat”.En la mateixa línia, la pro-fessora de la Universitatde Barcelona Elisenda Pa-luzie assegura que la ini-

ciativa és un punt de parti-da per aconseguir una ma-jor implicació del profes-sorat i el personal admi-nistratiu, que pot adherir-se a la taula sumant-se als500 signants inicials.

En un manifest, la tauladefensa com a “únic go-vern legítim” el que emanadel Parlament i expressael seu compromís amb lesinstitucions catalanes. Al-hora, exigeix la “finalitza-ció immediata de l’estatd’excepció” imposat pelgovern espanyol, en refe-rència a l’aplicació de l’ar-

ticle 155, a més de l’accep-tació dels resultats del re-ferèndum de l’1 d’octubre il’alliberament de JordiSànchez i Jordi Cuixart, alqual ara se suma també eldels consellers detinguts.La primera trobada de lataula serà el 14 de novem-bre a la Universitat Pom-peu Fabra, on es crearàl’assemblea d’electes i espreveu formar un claustrecomú del sistema univer-sitari català. ■

a Treballadors universitaris creenuna taula que demanarà als rectoratsque es defineixin sobre el procés

Els professorsuniversitaris,en defensa dela República

Judit LariosBARCELONA

Presentació de la Taula del Personal Universitari, queformarà part d’Universitats per la República ■ EUROPA PRESS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“La taula permetràque els treballadorsuniversitaris creïn lesseves dinàmiques detreball pròpies”Jordi VivesPORTAVEU D’UNIVERSITATS PER LAREPÚBLICA

La convocatòria sobtadad’eleccions al Parlamentde Catalunya feta pel go-vern espanyol, fent ús del’article 155 de la Constitu-ció, ha obert una multitudd’incerteses, entre lesquals hi ha saber com esdesenvoluparà una jorna-da electoral en dia feiner ien vigílies de les vacancesescolars de Nadal. A pocmés de dos mesos per alscomicis, des de l’intervin-gut Departament d’Ense-nyament asseguren queno han rebut cap informa-ció de com es resoldrà laqüestió i que estan en es-pera del que digui la JuntaElectoral Central.

A hores d’ara, la confu-sió és total i els organismessusceptibles de donar in-formació sobre la jornadaelectoral es passen la pilo-ta els uns als altres i ningúno aclareix si el 21 de de-sembre hi haurà classe, siaquell dia començaran lesvacances de Nadal o coms’ho faran els pares perconciliar feina, votació i lacura dels fills.

Contactat per aquestdiari, el Ministeri d’Educa-ció, responsable màximdels centres escolars cata-lans des que el govern es-panyol va destituir la con-sellera d’Ensenyament,Clara Ponsatí, i va agafarles regnes del govern, esdesentén de l’assumpte ipassa la pilota a la JuntaElectoral Central (JEC).Per la seva banda, aquestanega tenir cap paper pelque fa a la logística delscol·legis electorals perquèes tracta d’una competèn-cia “del cens electoral i elsajuntaments”.

L’oficina de Barcelonadel Cens Electoral, que for-ma part de l’Instituto Na-cional de Estadística,adreça el sol·licitant d’in-formació a la central del’INE, a Madrid, que es li-mita a manifestar que laseva feina és proporcionar

el cens electoral per fer elscomicis i que ells no sabenres de l’organització de lajornada. L’únic que sabenés que “els col·legis electo-rals s’obriran i es tanca-ran”. Les respostes a lesdemandes de famílies,mestres i votants en gene-ral són –diuen– cosa delMinisteri de l’Interior, quedespatxa la sol·licitud d’in-formació amb la no-res-posta al correu electrònicque el ministeri fa enviar aldepartament de premsa aqui vulgui treure’n l’entre-llat.

Enmig d’aquest mar deconfusió, les escoles i lesfamílies miren d’anticipar-

se al 21 de desembre ambels precedents, que ja que-den molt lluny (les últimeseleccions en dia feiner vanser les europees del dijous15 de juny de 1989) i el quediu la legislació actual.

El decret 605 de 199,publicat al Boletín Oficialdel Estado (BOE) deter-mina que “en el supòsitque el dia fixat en els cor-responents decrets deconvocatòria per a la cele-bració de les eleccions nosigui festiu, es consideraràinhàbil a efectes escolarsen el territori correspo-nent”. Això vol dir que elsescolars no coincidiranpels passadissos ni pelmenjador del centre ambels votants, ni els mestreshauran de fer equilibris es-tranys per fer compatibleel dret de vot amb la sevatasca docent, com algunstemien.

Queda per resoldre, pe-rò, quan començaran lesvacances de Nadal dels es-tudiants que, d’acord ambel calendari escolar vigent,

comencen el dissabte 23de desembre. Si el dijous22 és festiu, també ho seràel divendres 23? Ho seràde facto? Quan es faran elstradicionals concerts deNadal de les escoles i altresfestivals, que en molts ca-sos es duien a terme la vigí-lia de l’últim dia d’escola,que enguany serà precisa-ment el dia de les elec-cions?

Aquestes i altres pre-guntes ja els han arribat, ala Federació d’Associa-cions de Mares i Pares deCatalunya (Fapac) desd’algunes AMPA desorien-tades. Fins ara –diu la Fa-pac– no han rebut cap ins-trucció i admeten que so-bre la taula hi ha la possibi-litat que s’avancin les va-cances escolars, amb elconsegüent problema queaixò suposa per a les famí-lies, que s’hauran de bus-car un cangur o demanarpermís a la feina. Tot ple-gat, un maldecap més enels comicis més estranysdels últims anys. ■

a Els òrgans de l’administració espanyola no aclareixen com es faran els comicisdel 21-D en un dia lectiu a Les famílies demanen informació per organitzar-se

Raül Garcia i AranzuequeBARCELONA

Les escoles encara nosaben com els afectaranles eleccions del desembre

15.06.89Les eleccions europees del’any 1989 són les últimes quees van fer en un dia feiner.També era un dijous.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

Electors votant en un col·legi electoral el 27 de setembre del 2015 ■ JOSEP LOSADA

Lleida22 | EL PUNT AVUI

DILLUNS, 6 DE NOVEMBRE DEL 2017

Els 520 alumnes de l’aca-dèmia de sotsoficials del’exèrcit espanyol que hiha a Talarn duran a termeentre avui i divendres unasèrie d’exercicis d’instruc-ció a diverses zones deTremp, Salàs de Pallars i ala mateixa acadèmia, al

Pallars Jussà. Segons uncomunicat del Ministeride Defensa, l’objectiu del’exercici és posar a lapràctica les diferents as-signatures que han cursatels alumnes a les aules,com ara topografia, com-portament en missions in-ternacionals, transmis-sions i moviments bàsicsper equips. Aquests alum-

nes deixaran l’acadèmia el22 de desembre amb destíals diferents centres d’es-pecialització de l’exèrcitde terra. Als exercicis mili-tars també està previstque participin helicòptersde batalló, que faran dife-rents desplaçaments en-tre els llocs habitats i l’aca-dèmia de Talarn.

Els alumnes de l’acadè-

mia han cursat diversosestudis i anualment fantres exercicis pràctics ques’han desenvolupat en di-ferents zones de la demar-cació de Lleida com són laVal d’Aran, el Solsonès, elPallars Sobirà, el PallarsJussà i la Noguera. El 21d’octubre van fer la jura opromesa de la bandera es-panyola. ■

Maniobres dels alumnes del’acadèmia militar de TalarnACNTALARN

Maniobres al Pallars Jussà, l’estiu passat ■ J.M.

Aquesta setmana vinentarrencarà el gros de la co-llita d’olives a la Denomi-nació d’Origen Garrigues,amb l’obertura de la majo-ria de molins privats i de lavintena de cooperatives.La campanya s’espera mi-llor que la de l’any ante-rior, força castigada per lasequera. Les pluges de faun parell de setmanes vancaure en el moment justper a l’oliva i ha permèsque s’inflés correctament.

La DO Garrigues esperaobtenir prop de 4 milionsde quilos d’oli, contra els2,8 milions en què va tan-car el passat balanç. “Síque hem patit sequera, pe-rò veníem d’una collitamolt baixa i enguany cal-culem incrementar-la en-tre un 25% i un 30%. Ladarrera pluja ens ha anatmolt bé. Els olis seranequilibrats i de força bonaqualitat”, explica el presi-dent del consell reguladorde la DO, Enric Dalmau.

A la cooperativa deSant Isidre de les BorgesBlanques, tot és a punt per

rebre les primeres olives.“La campanya començabé, tot i que s’avança entreuna setmana i 10 dies,com la resta de collites,per la calor que ha fet. Ani-rem veient com es vadesenvolupant, però la

qualitat és bona i els rendi-ments, millors que els del’any anterior, que com-pensarà la davallada pro-ductiva”, explica el presi-dent, Mario Bordell.

Des de la denominaciód’origen en preveu un

manteniment general delspreus. “Oscil·laran entreels 22 i els 25 euros per li-tre. La campanya anteriorles vendes van anar bé a ladenominació. Estem con-tents i, com acostuma apassar també a la resta de

Catalunya, no queden es-tocs.” Sí que té influènciaen els preus que la collitaandalusa es preveu, altrecop, molt curta, a causa dela important sequera. A ni-vell mundial tampoc exis-teixen estocs, i això com-

pensa, a nivell de preu, ellleuger increment produc-tiu d’Itàlia, Grècia i Tuní-sia, segons la Federació deCooperatives Agràries.

Tres anys de sequeraA Catalunya, la federaciópreveu un descens del10% en la producció d’olipel global de les zones pro-ductores del país. Tambéper culpa de la sequera,que estancarà per sota les28.000 tones la campanyacatalana per tercer anyconsecutiu. Segons la fe-deració, i si cap glaçadaforta ho malmet, la collitaque ara arrenca se situariaen les 26.500 tones d’oli,enfront de les 30.500 to-nes d’una campanya mit-jana. Els molins tancarana primers de gener. ■

La DO Garrigues esperaproduir un 30% més d’oliPERSPECTIVA Aquesta setmana arrencarà el gros de la campanya, amb la previsió d’obtenir uns 4 milions de quilosd’oli i mantenir els preus GLOBAL A Catalunya, la collita davallarà un 10% a causa de la sequera, i ja no hi ha estocs

Eva PomaresLES BORGES BLANQUES

“Les pluges demitjans octubre ensvan salvar. Els olisseran equilibrats i deforça bona qualitat”Enric DalmauPRES. DO GARRIGUES

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Oli acabat de premsar de la cooperativa de Sant Isidre de les Borges Blanques, divendres passat ■ EVA POMARES

EL PUNT AVUIDILLUNS, 6 DE NOVEMBRE DEL 201732 | Apunts |

La graella

TV3

06.00 Notícies 3/24. 08.00 Els matins. Amb Lídia Heredia. Convidat: Albano

Dante Fachin, secretario general de Podem Catalunya. S’entrevista Albano Dante Fachin, secretari general de Podem Catalunya. A la tertúlia, hi intervenen Milagros Pérez Oiva, Arturo Puente i Enric Vila, amb les incorporacions de Jordi Nieva, catedràtic de Dret Processal de la UB, i de Guille Martínez-Vela, director de la publicació El Jueves.

12.00 Notícies 3/24. 13.55 Telenotícies comarques. Amb Núria Solé. 14.30 Telenotícies migdia. Amb Carles Prats i Raquel Sans. 15.45 Cuines . Cebiche de pop . 15.55 Com si fos ahir. Les rareses d’en Manel: Avui és

l’aniversari del Manel i la Gemma li fa un regal. El noi li diu a la seva mare que sortirà amb la Diana, però 24 hores més tard encara no ha tornat. La Diana no sap res i pares i avis pateixen i discuteixen.

16.40 Tarda oberta. Amb Vador Lladó i Ruth Jiménez.

Magazín d’entreteniment amb dues parts ben diferenciades, un talk show d’una banda, i un espai protagonitzat per l’humor, de l’altra.

20.15 Està passant. 21.00 Telenotícies vespre. Amb Toni Cruanyes. 22.00 Merlí. Thoreau: El Merlí se sent cada cop

més lluny dels alumnes quan li boicotegen un examen. El Gerard, per la seva banda, no vol tornar a l’institut i el Merlí vol ajudar-lo encara que la Gina no ho permeti. A més, la Tània vol parlar seriosament amb el Pol sobre la seva relació.

23.00 Merlinari. Els grans temes de la sèrie Merlí tenen continuïtat en aquest programa en format documental d’entreteniment.

23.40 Més 3/24. Amb Xavier Grasset. 01.20 Gran reserva. 02.25 Ritmes a l’estudi.

SUPER 3 / 33 0 7.22 Doraemon. 08.12 Prodigiosa: Les aventures de

Ladybug i Gat Noir. Antibug . 08.39 Nils Holgersson . L’estrella de pedra . 09.00 L’hora del Timmy . 10.00 Calimero . 10.40 Les noves aventures de Peter

Pan . 11.30 La Supermots . 11.57 Els Dalton . 12.50 Kung Fu Panda: Llegendes

increïbles. 13.15 El detectiu Conan . 14.11 Shin Chan. 15.00 Bola de drac . 15.50 Olivia . 16.23 Lulú Brum-brum . 17.08 Raa Raa, el lleó escandalós . 17.28 Noddy, un detectiu al País de

les Joguines . 17.55 Misha, la gata violeta . 18.10 El Mic i els seus amics. 18.35 Pat, el carter: Servei

d’entregues especial . 19.05 Kung Fu Panda: Llegendes

increïbles. 19.30 Info K. 19.42 Info eKonomia . Què és el copyright? 19.45 Pat, el gos . 20.04 Els germans Kratt . 20.55 El detectiu Conan. 21.25 Com si fos ahir. 22.05 Latituds. 22.30 Fora de sèrie. Glòria Serra i Karlos

Arguiñano. 23.30 Còmics. 00.35 La Indoxina més salvatge. 01.30 Latituds. www.elpuntavui.tv

La nostra graella

08.30 Notícies locals. 09.00 L’entrevista. Programa d’entrevistes dirigit

i presentat per Mònica Hernández. 10.00 Ben trobats. Magazín dirigit i presentat

per Clara Tena. Entrevista a Èrika Molina,presidenta del CE Mas Iglesias de Reus.Tertúlia al voltant de l’actualitat amb Iu Forn,periodista; Pere Gurt, periodista, i AdelaGenís, periodista d’El Punt Avui.

12.00 Notícies locals. 13.00 En joc. Reemissió. 14.30 Notícies locals. 15.30 Dosos amunt! Programa d’actualitat

castellera amb Toni Comas i Carles Cortés.Reemissió.

16.30 Notícies locals. 17.00 L’hora d’anglès (English Hour). ◗ Going Native. Neil Stokes entrevista

Graham Ward, un dels presentadors de lacinquena conferència internacional deprofessors d’anglès.

18.00 Notícies locals. 19.00 L’illa de Robinson. Programa d’anàlisi de

l’actualitat conduït per Igor Llongueres. ◗ Tertúlia.  Amb la col·laboració de Jordi Grau,

Vicent Partal, Ada Llorens, Agustí Carles i TeiaBastons.

◗ La pissarreta d’en Partal. Amb lacol·laboració de Vicent Partal.

20.30 Notícies locals. 21.30 L’illa de Robinson. Programa d’anàlisi de

l’actualitat conduït per Igor Llongueres.Reemissió.

23.00 Notícies locals.

Aquesta tarda, Jordi Grau, Vicent Partal, Ada Llorens,Agustí Carles i Teia Bastons analitzen l’última hora del’escena política catalana, en una tertúlia moderadaper Igor Llongueres.

L’actualitat política, a ‘L’illa’

19.00 L’ILLA DE ROBINSON

La televisió

Conversa amb Dídac Lagarriga

17.30 RELIGIONS

Dídac Lagarriga treballa en el món de la música i es-criptura. Fa uns quants anys es va incorporar a l’is-lam i l’any passat va publicar el llibre Del teu germàmusulmà. Avui és l’entrevistat de Mireia Rourera.

www.clubdelsubscriptor.cat

972 18 64 45 De dilluns a divendres,de 8 del matí a 3 de la tarda

Atenció al client972 18 64 80 i també aatencioclient@elpuntavui.cat801175-1174441L

El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores

2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta directament

a les taquilles

CASTELL TEMPLER

DE GARDENYTuró de Gardeny, s/n de

Lleida

Tots els caps de setmana i festius,

de 10 a 2/4 de 2 del migdia

Preu de l’entrada: 2,60 euros

2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta directament

a les taquilles

2x1 LIMITADA

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lo

juntament amb la targeta de subscriptor

EPICENTRECentre de Visitants del

Pallars Jussà

Passeig del Vall, 13de Tremp

Preu de l’entrada: 3 euros

CENTRE DEVISITANTS DE

L’ESTANY

Plaça del Monestir, 4 del’Estany (Moianès) Més informació:

www.viulestany.cat

Preu de l’entrada: 2 euros

SORTEIG ACONSEGUEIX 2

ENTRADES GRATUÏTES

FCB LASSA – CA OSASUNA

MAGNA Futbol sala

Palau Blaugrana deBarcelona,

divendres 10 de novembre, a 1/4 de 10 del vespre

Inscriu-t’hi a www.clubdelsubscriptor.cat o al 902 22 10 10

Tens temps fins avui, dilluns 6 de novembre. Molta sort!

SORTEIG ACONSEGUEIX 2

ENTRADES GRATUÏTES

ESCAC DOBLE

Sala Gran del Casino deCaldes de Montbui,

diumenge 19 de novembre, a 2/4 de 7 de la tarda

Inscriu-t’hi a www.clubdelsubscriptor.cat o al 972 18 64 45

Tens temps fins al diumenge 12 novembre. Molta sort!

ACONSEGUEIX 2ENTRADES GRATUÏTES

Festival de Cine deTerror de Molins de Rei

FUNNY GAMESDimecres 15 de novembre,

a 2/4 de 7 de la tarda

BLACK HOLLOW CAGETRAGEDY GIRLS

Dimecres 15 de novembre,a 1/4 de 10 del vespre

Teatre de la Joventut Catòlica -La Peni de Molins de Rei

OFERTA LIMITADA

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

VISITES HOSTALRIC

ENTRADA A LA FORTALESA

Lloc: Fortalesa d’Hostalric

VISITA GUIADA AMB CLAU AL RECINTE

MEDIEVAL Lloc: Oficina de Turisme

d’Hostalric

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada per cadavisita: 3 euros

Directament amb la targeta de subscriptor a la taquilla