Economia de l’Empresa Segon de Batxillerat

Joel Duran Moreno

Unitat 9: EL FINANÇAMENT EN L’EMPRESA II. ELS CICLES INTERNS

9.1 Els cicles de l’empresa

L’activitat empresarial comença amb l’aportació de capital dels socis amb la qual es fan

inversions. L’empresa doncs, adquireix elements d’actiu no corrent i elements d’actiu

corrent. Amb això i la contractació de mà d’obra l’empresa comença la seva activitat;

gràcies al màrqueting i les funcions de producció que es duu a terme s’aconsegueix

fabricar i vendre un producte. Quan l’empresa cobra l’import de les vendes recupera els

diners invertits. Aquest procés es repeteix durant tota la vida de l’empresa donant a lloc

a dos cicles: llarg i curt.

El cicle llarg

És la recuperació de diners invertits en un període de més d’1 any. El cicle llarg

comença amb la captació de recursos dineraris i la seva immobilització en bens

d’actiu no corrent. Tots aquests bens es van desgastant. L’amortització anual

s’incorpora al cost del producte, cosa que permet recuperar cada any part de la

inversió feta. Quan els bens estan totalment amortitzats, el fons d’amortització

s’utilitza per renovar-los i comença el nou cicle.

El cicle curt

El cicle curt també s’anomena cicle d’explotació o cicle diners-mercaderia-diners.

Aquest cicle comença amb la immobilització de recursos en l’adquisició de

matèries primeres i altres aprovisionaments, continua amb la producció, la

comercialització i la venda del producte, i s’acaba amb el cobrament de les

factures a clients i la recuperació dels diners invertits en la compra de béns

d’actiu corrent. La durada mitjana del cicle d’explotació rep el nom de període

mitjà de maduració.

Diners

Recursos Aliens

AmortitzacionsInversions

Recursos Propis

Diners Compres Producció Vendes

Economia de l’Empresa Segon de Batxillerat

Joel Duran Moreno

9.2 Període mitjà de maduració

El període mitjà de maduració és el temps que generalment triga l’empresa a recuperar

els diners que ha invertit en el procés productiu; per tant, el nombre de dies en què

normalment l’actiu corrent fa una volta completa.

Subperíodes que formen el període mitjà de maduració

Període mitjà d’aprovisionament. Nombre de dies en què generalment les

matèries primeres són al magatzem a l’espera de ser utilitzades (PMa)

Període mitjà de fabricació. Nombre de dies en què normalment es triga a

fabricar els productes (PMf)

Període mitjà de venda. Nombre de dies en què generalment es triga a vendre

els productes un cop fabricats (PMv)

Període mitjà de cobrament. Nombre de dies en què generalment es triga a

cobrar les factures dels clients (PMc)

Període mitjà de pagament. Nombre de dies en què normalment es triga a pagar

les factures als proveïdors (PMp) [Aquest va en negatiu perquè són dies a favor

nostre.]

Un esquema dels subperíodes seria el següent:

Formules del càlcul dels diferents períodes que formen el període mitja de maduració:

Període mitjà d’aprovisionament

𝑵𝒂 =𝑪𝒐𝒏𝒔𝒖𝒎 𝒂𝒏𝒖𝒂𝒍 𝒎𝒂𝒕è𝒓𝒊𝒆𝒔 𝒑𝒓𝒊𝒎𝒆𝒓𝒆𝒔

𝑴𝒊𝒕𝒋𝒂𝒏𝒂 𝒅𝒆 𝒍′𝒆𝒔𝒕𝒐𝒄 𝒅𝒆 𝒎𝒂𝒕𝒆𝒓𝒊𝒂𝒍 𝒅𝒆 𝒍′𝒆𝒙𝒆𝒓𝒄𝒊𝒄𝒊

Període mitjà de fabricació

𝑵𝒇 =

𝑪𝒐𝒔𝒕 𝒂𝒏𝒖𝒂𝒍 𝒅𝒆𝒍𝒔 𝒑𝒓𝒐𝒅𝒖𝒄𝒕𝒆𝒔 𝒆𝒏 𝒄𝒖𝒓𝒔 𝒅𝒆 𝒇𝒂𝒃𝒓𝒊𝒄𝒂𝒄𝒊ó(𝑪𝒐𝒏𝒔𝒖𝒎 𝒎𝒂𝒕è𝒓𝒊𝒆𝒔 𝒑𝒓𝒊𝒎𝒆𝒓𝒆𝒔 + 𝒅𝒆𝒔𝒑. 𝒅𝒊𝒓. 𝒇𝒂𝒃𝒓𝒊𝒄𝒂𝒄𝒊ó + 𝒂𝒎𝒐𝒓𝒕𝒊𝒕𝒛𝒂𝒄𝒊𝒐𝒏𝒔)

𝑴𝒊𝒕𝒋𝒂𝒏𝒂 𝒅𝒆 𝒍′𝒆𝒔𝒕𝒐𝒄 𝒅𝒆 𝒑𝒓𝒐𝒅𝒖𝒄𝒕𝒆𝒔 𝒆𝒏 𝒄𝒖𝒓𝒔 𝒅𝒆 𝒇𝒂𝒃𝒓𝒊𝒄𝒂𝒄𝒊ó

Economia de l’Empresa Segon de Batxillerat

Joel Duran Moreno

Període mitjà de venda

𝑵𝒗 =

𝑽𝒐𝒍𝒖𝒎 𝒂𝒏𝒖𝒂𝒍 𝒅𝒆 𝒗𝒆𝒏𝒅𝒆𝒔 𝒗𝒂𝒍𝒐𝒓𝒂𝒅𝒆𝒔 𝒂𝒍 𝒑𝒓𝒆𝒖 𝒅𝒆 𝒄𝒐𝒔𝒕(𝑪𝒐𝒔𝒕 𝒂𝒏𝒖𝒂𝒍 𝒅𝒆 𝒇𝒂𝒃𝒓𝒊𝒄𝒂𝒄𝒊ó + 𝑫𝒆𝒔𝒑𝒆𝒔𝒆𝒔 𝑮𝒆𝒏𝒆𝒓𝒂𝒍𝒔)

𝑴𝒊𝒕𝒋𝒂𝒏𝒂 𝒅𝒆 𝒍′𝒆𝒔𝒕𝒐𝒄 𝒅𝒆 𝒑𝒓𝒐𝒅𝒖𝒄𝒕𝒆𝒔 𝒂𝒄𝒂𝒃𝒂𝒕𝒔 𝒗𝒂𝒍𝒐𝒓𝒂𝒕𝒔 𝒂𝒍 𝒑𝒓𝒆𝒖 𝒅𝒆 𝒄𝒐𝒔𝒕

Període mitjà de cobrament

𝑵𝒄 =

𝑽𝒐𝒍𝒖𝒎 𝒂𝒏𝒖𝒂𝒍 𝒅𝒆 𝒗𝒆𝒏𝒅𝒆𝒔 𝒅𝒆 𝒍′𝒆𝒙𝒆𝒓𝒄𝒊𝒄𝒊 𝒗𝒂𝒍𝒐𝒓𝒂𝒅𝒆𝒔 𝒂𝒍 𝒑𝒓𝒆𝒖 𝒅𝒆 𝒗𝒆𝒏𝒅𝒂(𝒄𝒐𝒔𝒕 𝒅𝒆 𝒍𝒆𝒔 𝒗𝒆𝒏𝒅𝒆𝒔 + 𝒎𝒂𝒓𝒈𝒆 𝒅𝒆 𝒃𝒆𝒏𝒆𝒇𝒊𝒄𝒊)

𝑴𝒊𝒕𝒋𝒂𝒏𝒂 𝒅𝒆𝒍 𝒔𝒂𝒍𝒅𝒐 𝒅𝒆𝒍𝒔 𝒄𝒓è𝒅𝒊𝒕𝒔 𝒄𝒐𝒎𝒆𝒓𝒄𝒊𝒂𝒍𝒔

Període mitjà de pagament

𝑵𝒑 = 𝑽𝒐𝒍𝒖𝒎 𝒅𝒆 𝒄𝒐𝒎𝒑𝒓𝒆𝒔 𝒇𝒆𝒕𝒆𝒔 𝒅𝒖𝒓𝒂𝒏𝒕 𝒍′𝒆𝒙𝒄𝒆𝒓𝒊𝒄𝒊

𝑴𝒊𝒕𝒋𝒂𝒏𝒂 𝒅𝒆𝒍 𝒔𝒂𝒍𝒅𝒐 𝒅𝒆𝒍 𝒅𝒆𝒖𝒕𝒆 𝒅𝒆 𝒑𝒓𝒐𝒗𝒆ï𝒅𝒐𝒓𝒔

Un cop calculada la rotació la col·loquem en el denominador de la següent operació per aconseguir el període mitjà que busquem comptabilitzat en dies.

𝑷𝑴(𝒙) = 𝟑𝟔𝟓

𝑵 (𝒙)

Per calcular el període mitjà de maduració es diferencia entre:

PME (Període de maduració econòmic) : Temps que dura tot el cicle d’explotació

de que es produeix l’entrada de les primeres matèries fins que es cobren les

factures i lletres dels clients.

PMF o PMM (Període mitjà de maduració o període mitjà financer).

El PME s’obté així:

PME = PMa + PMf + PMv + PMc

D’altra banda per obtenir el PMF, s’ha de restar el període mitjà de pagament al PME:

PME = PMa + PMf + PMv + PMc – PMp

Economia de l’Empresa Segon de Batxillerat

Joel Duran Moreno

Període mitjà de maduració d’una empresa comercial

Les empreses que es dediquen a la compravenda d’un determinat producte no tenen

procés productiu; per tant, de tots els subperíodes que hem estudiat només n’hi haurà

tres:

Període d’aprovisionament o emmagatzematge, que en aquest cas les

mercaderies restaran en el magatzem fins que es venguin; la diferencia rau en el

fet que una empresa comercial compra el producte ja fet i no pas matèries

primeres perquè no té procés productiu. Així aquest període es equivalent al de

venda d’una empresa industrial. (PMa)

Subperíode de cobrament (PMc)

Subperíode de pagament (PMp)

El PFM doncs, es calcula:

PMF = PMa + PMc – PMp

Cal observar que cada cop que acaba un cicle s’obté un benefici. Es per això que

l’empresa ha d’intentar que la durada del cicle sigui com mes curta millor. Com més

rotacions del corrent faci l’empresa durant l’exercici, mes gran serà la rendibilitat que

obtindrà dels seus recursos.

9.3 Relació entre el període mitjà de maduració i el fons de maniobra

El fons de maniobra és el conjunt de recursos que l’empresa necessita per finançar-se

durant el PMF. Per això com més curt sigui el PMF, menor serà el fons de maniobra

necessari.

Si una empresa presenta un PMF negatiu pot també presentar un FM negatiu, sense que

això impliqui un problema de liquiditat per aquesta empresa.

Determinació del FM mínim a partir del PMF

Mètode de les rotacions o les masses financeres

𝑭𝑴 = 𝑨

𝑵𝒂+

𝑭

𝑵𝒇+

𝑽

𝑵𝒗+

𝑪

𝑵𝒄−

𝑷

𝑵𝒑

On:

A: consum total del període

F: Cost de la producció de l’exercici o flux total de productes semielaborats

V: cost de les vendes de l’exercici

C: vendes anuals

P: compres totals del període

Economia de l’Empresa Segon de Batxillerat

Joel Duran Moreno

Mètode sintètic

Es considera:

M: import diari dels materials consumits en el procés productiu

W: cost diari dels salaris incorporats al producte

D: cost diari de la resta de despeses d’explotació

Si s’anomena C el cost total diari de producció que té l’empresa, aleshores:

C = M + W + D

Si m és el PME, el producte m.C representa la mitjana de la quantitat total que l’empresa

ha de mantenir immobilitzada en actiu corrent per tal de mantenir el ritme normal

d’activitat.

Si n1 és el nombre de dies de mitjana que es triga a pagar les compres als proveïdors,

n2 equival al nº de dies de mitjana que es triga a pagar als treballadors i n3 es la mitjana

del termini de pagament de la resta de despeses d’explotació, es pot expressar el passiu

corrent de la següent manera:

Pc = n1.M + n2.W + n3.D

I llavors per obtenir el FM:

FMmínim necessari = (m – n1).M + (m – n2).W + (m – n3).D