Des dels ibers fins als nostres dies, Des dels ibers fins als nostres dies, milers i milers de persones hem milers i milers de persones hem

nascut, crescut i mort a la vora del nascut, crescut i mort a la vora del tram final de l’ Ebre. tram final de l’ Ebre.

LO RIU ES VIDA

El riu ens ha donat, durant segles, un El riu ens ha donat, durant segles, un continu subministre de recursoscontinu subministre de recursos

Aigua per a beure, rentar-nos, cuinar. Pesca, cacera i fruits per alimentar-nos. Terra fèrtil i aigua per a regar i cultivar. Energia per a moure molins i turbines. Una via de comunicació per a navegar i comerciar Un lloc per gaudir i festejar...

Som de les Terres de l’Ebre.Som de les Terres de l’Ebre.

Concretament de Concretament de Roquetes, ciutat del Baix Roquetes, ciutat del Baix Ebre, la darrera comarca Ebre, la darrera comarca que rega el riu abans de que rega el riu abans de trobar-se amb la trobar-se amb la Mediterrània, la mar amb Mediterrània, la mar amb la qual ha mantingut un la qual ha mantingut un pols durant mil·lennis...pols durant mil·lennis...

LES TERRES DE L’EBRELES TERRES DE L’EBRE

Per què l’ Ebre ha estat un riu fort, més fort que la Per què l’ Ebre ha estat un riu fort, més fort que la mar que l’acull i per això ha imposat la seva mar que l’acull i per això ha imposat la seva voluntat, i ha generat un delta, del qual la meitat voluntat, i ha generat un delta, del qual la meitat esquerra correspon al Baix Ebre. esquerra correspon al Baix Ebre.

EEl delta de l’ Ebre, té actualment una extensió l delta de l’ Ebre, té actualment una extensió emergida de 320 Kmemergida de 320 Km22, i ha fet avançar la , i ha fet avançar la desembocadura uns 25 quilòmetres dins del mar… desembocadura uns 25 quilòmetres dins del mar…

EL POLS DEL RIUEL POLS DEL RIU

La capital de la comarca és Tortosa, situada La capital de la comarca és Tortosa, situada a a 43 km. de la desembocadura del riu.43 km. de la desembocadura del riu.L’Ebre ha condicionat L’Ebre ha condicionat la vida del tortosins i la forma de la vida del tortosins i la forma de la ciutat, ja que Tortosa naix i creix al llarg del riu.. la ciutat, ja que Tortosa naix i creix al llarg del riu.. L’aprofitament del riu va provocar el sorgiment de L’aprofitament del riu va provocar el sorgiment de diversos oficis a l’antiga ciutat: llaguters, barquers, diversos oficis a l’antiga ciutat: llaguters, barquers, pescadors, mestres d’aixa, calafaters, canyissers, soguers, pescadors, mestres d’aixa, calafaters, canyissers, soguers, terrissers... terrissers...

TORTOSA CAPITAL BIMIL·LENÀRIATORTOSA CAPITAL BIMIL·LENÀRIA

La ruta comercial medieval de l’ Ebre, que anava de La ruta comercial medieval de l’ Ebre, que anava de Tudela a Tortosa, incloïa també els afluents Tudela a Tortosa, incloïa també els afluents navegables del riu, com el Segre. navegables del riu, com el Segre. Des del segle XII el riu fou Des del segle XII el riu fou la via més important per al la via més important per al transport de les exportacions transport de les exportacions aragoneses: cereals, llana, aragoneses: cereals, llana, cera, vi i oli. cera, vi i oli. Per la seua Per la seua banda, Aragó importava banda, Aragó importava productes manufacturats, panys , espècies , tints i productes manufacturats, panys , espècies , tints i

productes d·origenproductes d·origen oriental. oriental.

COMERÇ AMB L’ ARAGÓCOMERÇ AMB L’ ARAGÓ

El transport del blat es El transport del blat es feia els mesos de tardor-feia els mesos de tardor-hivern mentre que la hivern mentre que la llana era el tràfec llana era el tràfec comercial de primavera-comercial de primavera-estiu. A l’ agost i elestiu. A l’ agost i elsetembre la navegació pel setembre la navegació pel riu restava paralitzada a riu restava paralitzada a causa de la manca de cabals. causa de la manca de cabals.

El transport s’ efectuava amb els llaguts o llaüts, naus de El transport s’ efectuava amb els llaguts o llaüts, naus de poc calat adaptats a les característiques del riu que poc calat adaptats a les característiques del riu que aprofitaven el corrent del riu i, quan es remuntava aprofitaven el corrent del riu i, quan es remuntava s’ havia de sirgar. s’ havia de sirgar.

ELS LLAGUTSELS LLAGUTS

Productes tèxtils arribatsProductes tèxtils arribatsde Flandes i el nord de de Flandes i el nord de França, així com productes França, així com productes del país (armes, pells, del país (armes, pells, ganivets, carn, oli, mel...) ganivets, carn, oli, mel...) s·exportaven cap al nord s·exportaven cap al nord d.Àfrica, vorejant el litoral d.Àfrica, vorejant el litoral i fent escala en ports com el deTortosa.i fent escala en ports com el deTortosa.

EL PORT DE TORTOSAEL PORT DE TORTOSAEl port de Tortosa en esta època tingué, una intensa El port de Tortosa en esta època tingué, una intensa comunicació, mitjançant el comerç de cabotatge, amb comunicació, mitjançant el comerç de cabotatge, amb els ports peninsulars de França, Itàlia i Sicília. els ports peninsulars de França, Itàlia i Sicília.

Un altre dels negocis que Un altre dels negocis que proporcionava el riu era el proporcionava el riu era el cobrament del pas: per cobrament del pas: per travessar-lo o per circular travessar-lo o per circular per ell. per ell. Es pagava peatge per creuar Es pagava peatge per creuar el riu pel pont de barques i es el riu pel pont de barques i es cobrava un impost anomenat cobrava un impost anomenat lleuda pel pas de les lleuda pel pas de les mercaderies per la ciutat.mercaderies per la ciutat.

EL PONT DE BARQUESEL PONT DE BARQUES

El corrent de l’Ebre feia funcionar El corrent de l’Ebre feia funcionar els molins fariners que es construïen els molins fariners que es construïen a la vora del riu o flotants, que eren a la vora del riu o flotants, que eren muntats sobre barques i lligats a la muntats sobre barques i lligats a la riba. riba. Una altra de les indústries que generà Una altra de les indústries que generà el riu i la riquesa de fusta de les el riu i la riquesa de fusta de les muntanyes va ser la fabricació de muntanyes va ser la fabricació de vaixells. vaixells. Les primeres drassanes islàmiques se situaven a l’ Les primeres drassanes islàmiques se situaven a l’ actual barri de Remolins i estaven protegides amb actual barri de Remolins i estaven protegides amb muralles i torres, després es traslladaren al camp dels muralles i torres, després es traslladaren al camp dels Titets (actual Parc) i a la Casota (barri de Ferreries). Titets (actual Parc) i a la Casota (barri de Ferreries).

MOLINS I DRASSANES MOLINS I DRASSANES

Al llarg de la història els principals edificis tortosins Al llarg de la història els principals edificis tortosins han estat de cara al riu. L.activitat comercial es duia han estat de cara al riu. L.activitat comercial es duia a terme en els carrers propers al pont. Allí es a terme en els carrers propers al pont. Allí es trobaven també l.Ajuntament i les presons. Amb la trobaven també l.Ajuntament i les presons. Amb la pèrdua d’ importància del riu, el nucli comercial i els pèrdua d’ importància del riu, el nucli comercial i els centres de govern de la ciutat es desplacen.centres de govern de la ciutat es desplacen.

EL RIU I LA FAÇANA FLUVIALEL RIU I LA FAÇANA FLUVIAL

La dificultat de passar La dificultat de passar l’Ebre ha fet de Tortosa l’Ebre ha fet de Tortosa un lloc estratègic. El riu un lloc estratègic. El riu

va actuar com a frontera va actuar com a frontera entre l’ Al-Andalus i el entre l’ Al-Andalus i el món cristià, i ha estat món cristià, i ha estat

escenari de moltes batalles, escenari de moltes batalles, entre elles la que va decidir la sort de la guerra entre elles la que va decidir la sort de la guerra civil espanyola. civil espanyola.

EL RIU FRONTERA EL RIU FRONTERA

El riu ha estat també un espai per a la diversió i els El riu ha estat també un espai per a la diversió i els actes solemnes. actes solemnes. A l’Edat Mitjana i amb A l’Edat Mitjana i amb motiu de l’ arribada motiu de l’ arribada dels reis a la ciutat, dels reis a la ciutat, el riu i els seus voltants el riu i els seus voltants s’engalanaven. s’engalanaven. Fins fa pocs anys encara seFins fa pocs anys encara secelebraven festes al riu: celebraven festes al riu: les regates i les cucanyes en són les més les regates i les cucanyes en són les més representatives. representatives.

RIU I FESTA

L’ Ebre ha representat una font de recursos econòmics per als habitants riberencs, derivats dels diferents usos de l’aigua i la llera: usos agrícoles, industrials, urbans i comercials que han perdurat fins ben avançat el segle passat. Molts dels reptes actuals del territori obeïxen en bona part, al canvi d’ usos del riu que ha representat un trencament tràumàtic de la dinàmica socioeconòmica de la ciutat.

FONT DE RECURSOS

Al riu es pescava des de barques o des de les Al riu es pescava des de barques o des de les riberes. Les peixeres, construïdes a l’ Edat Mitjana, riberes. Les peixeres, construïdes a l’ Edat Mitjana, eren murs de pedra per a evitar l’erosió del eren murs de pedra per a evitar l’erosió del corrent. corrent.

L’ estancament de l’aigua L’ estancament de l’aigua les va fer un lloc idoni per les va fer un lloc idoni per a la pesca. Es pescaven a la pesca. Es pescaven sabogues i barbs …sabogues i barbs …

LA PESCA; SABOGUES I BARBSLA PESCA; SABOGUES I BARBS

Barraca del DELTA

Ja des dels àrabs, la construcció d’obres d’enginyeria ha permès un millor aprofitament de l’aigua. L’assut de Xerta, d’on surten els canals de la dreta i l’esquerra de l’Ebre, és el principi d’una xarxa de sèquies que permeten regar i cultivar les terres situades més enllà de les riberes del riu.

L’ASSUTL’ASSUT

EL RIU ÉS UNA SENYAL EL RIU ÉS UNA SENYAL D’IDENTITATD’IDENTITAT

Pel riu no només baixa aigua sinó que arrossega, també, els Pel riu no només baixa aigua sinó que arrossega, també, els sediments formats per partícules minerals i partícules orgàniques. sediments formats per partícules minerals i partícules orgàniques. Fins a la regulació del cabal amb els embassaments, el riu era Fins a la regulació del cabal amb els embassaments, el riu era capaç de transportar i sedimentar graves, arenes, argiles i fangs. capaç de transportar i sedimentar graves, arenes, argiles i fangs. Aigua i fang conformen la dinàmica fluvial. Els efectes de la vitalitat Aigua i fang conformen la dinàmica fluvial. Els efectes de la vitalitat del riu els podem observar en la formació de meandres, platges del riu els podem observar en la formació de meandres, platges fluvials i l’extensa plana del delta de l’Ebre. fluvials i l’extensa plana del delta de l’Ebre.

DINÀMICA FLUVIAL

A les vores del riu les condicions de sòl fèrtil, aigua A les vores del riu les condicions de sòl fèrtil, aigua abundant, i una certa humitat abundant, i una certa humitat ambiental han fet que trobem ambiental han fet que trobem una densa vegetació formada una densa vegetació formada per arbres, arbustos i lianes, per arbres, arbustos i lianes, dominada per arbres caducifolisdominada per arbres caducifolisde fulla ampla que són estranys de fulla ampla que són estranys en el nostre món mediterrani.en el nostre món mediterrani.

EL BOSC DE RIBERA

És el bosc de ribera o bosc en galeria, formació vegetal És el bosc de ribera o bosc en galeria, formació vegetal que apareix només en els braços de riu estrets associats que apareix només en els braços de riu estrets associats a algunes illes. a algunes illes.

Si analitzem una gota Si analitzem una gota d’aigua del riu veiem que d’aigua del riu veiem que hi ha moltes més coses hi ha moltes més coses que aigua. que aigua.

Moltes de les substàncies Moltes de les substàncies que porta dissoltes o en que porta dissoltes o en suspensió són suspensió són necessàries per al necessàries per al desenvolupament desenvolupament d’animals i plantesd’animals i plantes.

AIGUA I NUTRIENTS

Cal conservar les vores dels nostres rius i el Cal conservar les vores dels nostres rius i el bosc de ribera ja que actuen com a bosc de ribera ja que actuen com a passadissos biològics que connecten passadissos biològics que connecten diferents territoris i permeten la circulació diferents territoris i permeten la circulació de les espècies aquàtiques i terrestres. Hem de les espècies aquàtiques i terrestres. Hem de veure els nostres rius com alguna cosa més de veure els nostres rius com alguna cosa més que «conductes d’aigua» a punt per a ser que «conductes d’aigua» a punt per a ser consumida. consumida.

EL RIU ECOSISTEMA

La manca de sediments La manca de sediments ocasionada per la ocasionada per la construcció construcció d’embassaments i d’embassaments i l’extracció de cabals, és la l’extracció de cabals, és la causa de l’actual regressió causa de l’actual regressió del front deltaic i del front deltaic i l’ enfonsament progressiu l’ enfonsament progressiu de la plana. de la plana.

L’ ENCANYSSADA UNA GRAN PRADERA L’ ENCANYSSADA UNA GRAN PRADERA SUBMERGIDASUBMERGIDA

On hi macròfits, plantes que creixen a On hi macròfits, plantes que creixen a l’estiu i floreixen en superfície a la l’estiu i floreixen en superfície a la

tardor. Aquestes plantes es troben a la tardor. Aquestes plantes es troben a la base de la cadena alimentària i base de la cadena alimentària i

proporcionen aliment i refugi a un proporcionen aliment i refugi a un gran nombre d’espècies d’invertebrats, gran nombre d’espècies d’invertebrats,

peixos, ocells... peixos, ocells...

PROBLEMÀTICA

LA LLUITALA LLUITA

L’any 2000 començà la lluita per defensar el L’any 2000 començà la lluita per defensar el

territori.territori.Altres regions veïnes que estan Altres regions veïnes que estan experimentant forts creixements agrícoles, experimentant forts creixements agrícoles,

urbanístics, industrials i de població, urbanístics, industrials i de població, reclamen transvasaments d’aigua de l’Ebre reclamen transvasaments d’aigua de l’Ebre a altres conques.a altres conques.

NO N’ ESTEM D’ACORD...NO N’ ESTEM D’ACORD...

Diuen que a l’ Ebre li sobra l’aiguaDiuen que a l’ Ebre li sobra l’aiguaDiuen que l’aigua que va al mar es perdDiuen que l’aigua que va al mar es perdDiuen que som insolidaris...Diuen que som insolidaris...

Els raonamentsEls raonaments

...NO SABEN EL QUE DIUEN

...per què no coneixen la nostra ...per què no coneixen la nostra realitatrealitat

US CONVIDEM DES D’ARA A CONÈIXER- NOS...

JOVENS DE LA CONCA DE L’EBRE

AJUDEU-NOS A DEFENSAR EL RIU DELS ABUSOS!!!

ALUMNES I PROFESSORS DE L’ IES ROQUETESALUMNES I PROFESSORS DE L’ IES ROQUETES

PARTICIPANTS EN EL FORO JOVE. ZARAGOZA 2008PARTICIPANTS EN EL FORO JOVE. ZARAGOZA 2008

CONSERVEM L’ EBRE VIU!!!CONSERVEM L’ EBRE VIU!!! Alumnat:Alumnat:Nati Audí Nati Audí Marcel Balastegui Marcel Balastegui Efrem del ValleEfrem del ValleJordi Chavarria Jordi Chavarria Florín CiupercaFlorín CiupercaJordi GavaldàJordi GavaldàEric QuevedoEric Quevedo

Mercè Lamarca Mercè Lamarca Edison Saltos Edison Saltos Anna Vizcarro Anna Vizcarro Professorat:Professorat:Vicky Carles; IES RoquetesVicky Carles; IES RoquetesFont documental:Font documental:Oscar Cid. Camp d’Aprenentage del DeltaOscar Cid. Camp d’Aprenentage del Delta