d'un punt de vista llibertari 1

8/9/2019 D'un punt de vista llibertari 1

1/4

Qui governa?Els poltics que triomfen a les eleccions no governen, noms sn homes de palla queviuen de fer-nos empassar la pndola de les decisions preses pels veritables governantsdel mn: els financers i les multinacionals.

A aquells que prenen les grans decisions que afecten el nostre futur i el futur de lahumanitat mateixa, no els escollim nosaltres de forma democrtica, sin quesimposen ells mateixos amb el poder de llurs diners.

Aix, hem vist com el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial han imposat llur

llei a Grcia, al govern Zapatero i a la cimera de Toronto. Quan vas votar el FMI? Quanvas participar en un referndum sobre les decisions a prendre per solucionar la crisi?El capital imposa sa dictadura i la poltica s una farsa.

Hi ha crisi, perqu el procs econmic no t control democrtic. La sortida de la crisila paguem els treballadors, perqu els poltics no sn res ms que uns xarlatans a soudels capitalistes. I els treballadors esperem la soluci de mans dels mateixos que hancreat el problema, perqu ens fa por enfrontar-nos a la veritat i preferim deixar-nosenganyar pels mitjans de comunicaci.

La veritat s que els capitalistes senriqueixen fent pagar als treballadors una crisi que

ja dura ms de 100 anys. La veritat s que el capitalisme no s res ms que una estafaals treballadors i als pobles. La veritat s que el capitalisme s la crisi de la humanitat.

Noms quan els pobles es governin ells mateixos suprimint lestat, deixant de bandatota mena de poltics i convertint els mitjans de producci en propietat collectiva, laeconomia podr ser regida democrticament i lorganitzaci de la societat escorrespondr amb els interessos de la comunitat de ciutadans en comptes damb elsdels estafadors i especuladors.

Mentre el capital et dessagna, no esperis que et salvin els

poltics. Noms la autoorganitzaci de la societat mostraun cam de sortida.

DunDun

punt de vistapunt de vistallibertarillibertari

1Juliol 2010

Peridic de freqncia imprevisibleEdita: Societat CulturalAjuda MtuaCorreu: [email protected] Legal: B-32994-2010


2/4

Les collectivitzacionsLa rebelli militar de juliol de 1936 provoc un alament del proletariat i del po-

ble que an molt ms enll de la simple defensa del sistema republic. Tan aviat

com el cop militar fou esclafat, sinici un procs espontani que no noms no res-ponia als desitjos de la Repblica, sin que fins i tot contradeia les consignes delssindicats de transformaci de la societat i de la vida en el seu conjunt. Aquest es-clat de llibertat i de joia en el despuntar duna nova societat tingu una base materi-al immediatament perceptible: las collectivitzacions. Es collectivitzaren fbriques,camps, bars, cines i dhuc perruqueries. La febre collectivista era la febre de la re-

voluci, la febre dun poble esclau friss per atnyer son somni dorganitzar i gover-nar sa prpia vida.

La collectivitzaci signific expropiar els empresaris i comenar a produir sotales directrius i el control dels mateixos treballadors. La collectivitatindustrial esta-

va estructurada de la segent manera: una assemblea general, en la que participa-ven tots els treballadors de lempresa, prenia les decisions importants: qu, com,quant i per a qu es produa, un consell dempresa, encarregat de dur a terme lesdecisions de lassemblea general i destudiar les qestions tcniques lligades a laproducci, i un comit sindicalque vetllava pels interessos del treballador en tantque productor. Aquestes collectivitats suniren entre elles formant les agrupacions,que tenien la mateixa estructura orgnica. Aquestes agrupacions es formaven o bamb empreses del mateix ram (unificant les empreses) o b amb empreses, els pro-ductes de les quals estiguessin interrelacionats.

La producci collectivitzada no noms mostr el cam cap a la nova societat (queels feixistes dinamitaren), sin que demostr 1) que una producci racional no pre-cisa dempresaris i que els treballadors sols sn perfectament capaos dorganitzarla producci, 2) que, amb la collectivitzaci de la indstria, sobtingueren milloresde la producci tant en laspecte tcnic, com en el de gesti, que superaven amb es-creix lorganitzaci empresarial anterior, 3) que las condicions de treball i de vidadels treballadors poden millorar substanciosament, sense perjudicar la produccidels bns socialment necessaris, 4) que, quan el treball est dirigit i controlat pelspropis treballadors i orientat a la satisfacci de les necessitats humanes, no s unaesclavitud.

Tanmateix, la Repblica i els partits poltics sencarregaren daturar aquesta ex-perincia nica a la histria (tan allunyada del capitalisme com del estatisme sovi-tic) a lespera de qu els franquistes acabessin de destruir-la completament.

Us proposem una petita bibliografia introductria:

CASTELLS DURAN, Antoni: Las colectivizaciones en Catalunya (1936-1939), So-lidaridad Obrera, nmero especial Centenario de la CNT (2010) 18-19

LEVAL, Gastn: Colectividades libertarias en Espaa. Madrid: Aguilera 1977

MINTZ, Frank: Autogestin y anarcosindicalismo en la Espaa revolucionaria.

Madrid: Traficantes de sueos 2006SEMPRN-MAURA, Carlos: Las colectivizaciones en Catalua en Revolucin ycontrarrevolucin en Catalua (1936-1937). Barcelona: Tusquets 1977


3/4

Dictadura militarSegons sembla, ja no nhi ha prou amb el futbol, els culebrones i els programes

dits del cor per tal de mantenir la ciutadania en son mn dillusi, fantasia i color.

Per aix, ara cal recrrer a una de les eines ms velles, de provada eficcia, aix s,daquelles de qu disposa el sistema: el nacionalisme, el patrioterisme. Tot per laptria (catalana en aquest cas). Es torna a tocar la fibra sensible per tapar la situa-ci real (i futura) dels treballadors. I all pitjor s que es tornar a caure al mateixparany i, per un temps, els greus problemes de la nostra societat quedaran ocultsper la brillantor dun Estatut que reclama revenja.

Qu fer en aquests moments? Evidentment, no s'ha de perdre ni un sol segonanalitzant la sentncia, ni lactitud del Tribunal Constitucional (que potser pagariala pena estudiar la legalitat de les sentncies franquistes? No est clar que aquest

sistema no s el nostre?). Lnica cosa que podem fer s denunciar una vegada i al-tra que la crisi actual ve provocada per lestructura interna mateixa del capitalisme ique, mentre seguim en ell, no podem esperar res ms. I tamb remarcar que anirema pitjor, que no es tracta noms dendarrerir ledat de jubilaci, sin que estem em-pitjorant el nostre nivell de vida al mateix temps que estem matant el nostre plane-ta. I no en parlem dels habitants del tercer mn. Qu ens preocupa? Que no podremtenir la tele de 30 polzades per veure el mundial? Caldr recordar que cada dia mo-ren de fam desenes de milers de persones?

I, finalment, cal cridar ben fort que els poltics noms serveixen per manteniraquest sistema esclavista i que la nostra opini els importa ben poc: ells saben a qui

han dobeir. Ac estan les declaracions de Jose Durao Barroso, ni ms ni menys queel president de la Comissi Europea, qui, sense fer-se de pregar, va dir en una troba-da amb la Confederaci de Sindicats dEuropa (ETUC), el proppassat mes de juny,que si no s'implanten els paquets de mesures dausteritat, en aquestspasos podria desaparixer la democrcia tal com la coneixem actual-ment. No hi ha altra alternativa, referint-se a Espanya, Portugal i Grcia. Msclar que laigua: que no sens acudeixi oposar-nos a aquestes mesures perqu impo-saran una dictadura militar.

Davant daix, els anarcosindicalistes han de perdre un sol segon en analitzar lasentncia de lEstatut? No, hi ha coses infinitament ms importants en les qu tre-

ballar.

Per exemple, en qu aquests tres fantasmes(Georgios Papadopoulos, Antonio de Olivei-ra Salazar i Francisco Franco) no es reencar-nin al nostre temps.

I en assegurar-nos de no tornar a caure en elparany de defensar la seva democrcia, sininstaurar la nostra: la democrcia directasense poltics ni governs.

Ells manen encara... Perqu t obeeixes


4/4

Collectivitzarleconomia

Aquest mes tornem a commemorar laniversari de la revoluci social de 1936.Aleshores, com ara, hi havia dues grans postures davant la crisi existent: la daquellsque es preocupaven per la unitat de la ptria, lalliberament nacional, la repblica,la monarquia i altres politiquejos i la daquells que lluitaven per millorar la qualitatde vida de la poblaci.

Els nostres avis ens donaren una lli histrica: collectivitzar leconomia era laclau de volta del canvi social i no esperaren a qu els poltics se n'adonessin. Primerla collectivitzaci, desprs la repblica i, si la repblica soposava a la collectivitza-ci, noms collectivitzaci.

Els avenos tecnolgics, els assoliments del coneixement i els recursos naturalsno han de servir per augmentar el beneficis dels explotadors de treball ali, sin permillorar la vida del conjunt de la poblaci.

Els economistes i els poltics ja s'han posat dacord: no s possible seguir combi-nant laugment dels beneficis dels capitalistes i la millora de la qualitat de vida delpoble. Ells diuen cal ajustar-se el cintur, nosaltres contestem cal collectivitzar.

Ens cal seguir lexemple dels nostres avis: s la collectivitat qui ha de decidir qui com es produeix. No podem seguir destruint les nostres vides i la dels nostres des-

cendents junt amb la del planeta en unaforassenyada carrera de productivisme iconsumisme per a qu senriqueixin enca-ra ms els amos del mn.

Per aix, ara ms que mai, els nostresobjectius han de ser la millora de la quali-tat de vida (treballar menys i viure millor),la supressi de lestat (els poltics a la f-

brica) i la collectivitzaci de leconomia.

Davant la crisi actual de le-conomia, davant la crisi sist-mica del capitalisme, davantla crisi de civilitzaci de lanostra era, noms sobre uncam que sigui digne de serseguit: el de la democrcia di-recta i la collectivitzaci deleconomia.

d'un punt de vista llibertari 1

Documents