1. Apropat als Drets HumansProfessora: ngels Var Peral

2. Objectius generalsFer-nos conscient que tenim drets. Relacionar els Drets Humans amb els valors morals i cvics occidentals. Potenciar el comportament cvic basat en el respecte als drets humans. Analitzar alguns dilemes morals (pena de mort, contaminaci ambiental, manipulaci informativa, desobedincia civil...) i argumentar les prpies opinions. Apropa't als Drets Humans 2 3. Objectius generalsValorar positivament la llibertat, la pau, la democrcia i la tolerncia ( requisits previs per poder gaudir dels drets humans ). Comprendre que la convivncia passa pel respecte crtic de punts de vista, formes de vida i codis morals diferents del propi. Identificar falses raons que justifiquen la no aplicaci dels drets humans i rebutjar-les.Apropa't als Drets Humans 3 4. Introducci Els drets humans:Sn el fruit duna llarga lluita ciutadana (encarainacabada) per a aconseguir una vida msdigna.Pertanyen a cada sser hum pel sol fet de ser-ho.Sn indivisibles i interdependents. No hi ha uns drets ms importants que altres, per per a gaudir duna vida digna no es pot prescindir de cap dels drets fonamentals.Apropa't als Drets Humans4 5. IntroducciEls drets humans sn considerats:Des del punt de vista de la persona: Universals: pertanyen a tots els ssers humans. Imprescriptibles: sempre estan vigents. Inalienables: no els podem perdre.Des del punt de vista de la societat: Els mnims tics que haurem de compartir totes les persones per a tenir una convivncia agradable.Des del punt de vista de lEstat:La base legitimadora dels sistemes democrtics. Apropa't als Drets Humans5 6. IntroducciRelaci entre drets i deures:Un dret sempre implica un deure. Per a poder gaudir dels nostres drets cal que la societat i lEstat tinguen el deure de respectar- los.La paraula dret t dos significats: Regla de conducta imposada per la societat per a garantir el b general (la seua violaci est sancionada per la llei). Facultat que tenim les persones de fer tal o qual acte, de gaudir de tal o qual cosa i dexigir alguna prestaci.La paraula deure significa obligaci moral. Apropa't als Drets Humans 6 7. Introducci La Declaraci Universal dels Drets HumansFou aprovada per lONU el 10 de desembre de1948.T valor tic (indica qu entenem per dignitathumana), per manca de valor legal. Per a qu un dret hum es puga reclamar legalment ha destar prviament reconegut pel dret positiu de lEstat.Apropa't als Drets Humans 7 8. Introducci Els drets humans reconeguts en la Declaraci tenen tres dimensions:ltica,la jurdica ila poltica Apropa't als Drets Humans8 9. IntroducciDimensi tica Els drets humans expressen els valors tics (llibertat, igualtat, justcia i solidaritat) de la dignitat humana.Dimensi jurdica Necessiten del dret positiu per a qu estiga garantit el seu gaudi dins d'un Estat (encara que la seua fora tica ens legitima per a fer-los valer fins i tot quan lEstat no els reconeix en la seua legislaci) . Dimensi poltica Legitimen lorganitzaci socio-poltica basada en la llibertat i participaci de la ciutadania (per exemple, la democrcia). Apropa't als Drets Humans 9 10. IntroducciEls drets humans estan agrupats en tres generacions:Primera generaci: drets individuals: civils i poltics.Segona generaci: drets collectius: econmics, socials i culturals.Tercera generaci: drets dels pobles. Apropa't als Drets Humans10 11. Drets civils i poltics Sn els drets que aconseguirem mitjanant un procs de lluita contra les monarquies absolutes, els tribunals inquisitorials i les aristocrcies europees durant els segles XVII i XVIII. Apropa't als Drets Humans11 12. Drets civils i polticsSn drets que:Reclamen llibertats individuals per a lespersones front a qualsevol autoritat desptica, iPossibiliten la participaci de la ciutadania enels afers pblics de la societat.Expressen els valors tics de: La llibertat i La dignitat de les persones (els homes).Ens serveixen per a protegir-nos contra labsde poder.Es plasmen en el concepte dEstat de Dret.Apropa't als Drets Humans 12 13. Estat de dretEl poder poltic ha d'actuar dins dels lmits establerts per la legislaci vigent.Objectiu: protegir les llibertats individuals de lespersones dels abusos de poder de lEstat. Es caracteritza per:Posseir una Constituci:La divisi del poder poltic. Apropa't als Drets Humans13 14. Estat de dretPosseir una Constituci:La Constituci s una llei que recull els principisfonamentals de l'organitzaci de la societat: Regula l'estructura i el funcionament de l'Estat. Defineix:el tipus d'Estat,els drets i deures de la ciutadania,les competncies dels diferents poders,els procediments per a fer les lleis i la seuajerarquia,els mecanismes per a modificar la Constituci. Apropa't als Drets Humans 14 15. Estat de dretLa divisi del poder poltic. Mecanisme per a evitar els abusos de poder. Consisteix a:Dividir el poder poltic en tres poders:el legislatiu,l'executiu iel judicial. Garantir la independncia de cadascun d'ells. Apropa't als Drets Humans 15 16. Drets civils i poltics Es caracteritzen per:Imposar a lEstat el deure de respectar-lossempre Noms poden ser limitats en els casos i sota les condicions previstes en la Constituci.Titulars: dels drets civils: tot sser hum dels drets poltics: tota persona que tinga la ciutadania a un Estat concret.La seua defensa correspon: al propi individu i a les autoritats, les quals han de reconixer-los, respectar-los i promourels. Apropa't als Drets Humans16 17. Els drets civils i poltics Igualtat en dignitat i drets. Dret a la vida i a laDret dasil. integritat.Dret a la nacionalitat. Dret a la llibertat i a laDret al matrimoni i a formar seguretat.una famlia. Prohibici de lesclavitud.Dret a la propietat. Prohibici de la tortura.Dret a la llibertat de Dret al reconeixement de lapensament i de conscincia. personalitat jurdica.Dret a la llibertat dopini i Drets processals.dexpressi. Dret a la intimitat o vida Dret a la llibertat de reuni privada. i dassociaci. Dret a la llibertat de Sobirania popular i circulaci.participaci poltica.Apropa't als Drets Humans 17 18. Igualtat en dignitat i drets Article 1.Tots els ssers humans naixen lliures i iguals endignitat i en drets. Sn dotats de ra i deconscincia, i han de comportar-sefraternalment els uns amb els altres. Apropa't als Drets Humans 18 19. Igualtat en dignitat i drets Article 2.1. Tothom t tots els drets i llibertats proclamats enaquesta Declaraci, sense cap distinci de raa,color, sexe, llengua, religi, opini poltica o dequalsevol altra mena, origen nacional o social,fortuna, naixement o altra condici.2. A ms, no es far cap distinci basada en lestatutpoltic, jurdic o internacional del pas o del territorial qual pertany una persona, tant si s independentcom si est sota administraci fiduciria, si no sautnom, o est sota qualsevol altra limitaci desobirania.Apropa't als Drets Humans 19 20. Igualtat en dignitat i dretsLa igualtat de totes les persones significa que:Totes les persones tenim dignitat. dignitat Cap persona no s ms important que una altra, tinga l'origen o condici social que tinga.Totes les persones tenim els mateixos drets. Apropa't als Drets Humans20 21. Desigualtat social El que veiem: La desigualtat social. Les desigualtats van unides a les discriminacions.Apropa't als Drets Humans21 22. Desigualtats socialsTipus de desigualtats:Les basades en les diferncies fsiques: El masclisme. El racisme.Les poltiques (relacionades amb laparici delEstat).Les econmiques (relacionades amb laparicide la propietat privada).Les basades en les diferncies amb allnormal. discriminaci de les persones minusvlides, les malaltes, les ancianes, les grosses, les llegies...Apropa't als Drets Humans 22 23. Desigualtat social Les desigualtats sn evitables:Diferncia no s sinnim de desigualtat. Les discriminacions que comporten el masclisme i el racisme ni sexpliquen ni es justifiquen per les meres diferncies fsiques.Les desigualtats poltiques i econmiquesdisminuirien amb una distribuci ms equitativadel poder i dels recursos entre totes lespersones.Les discriminacions per no ser normal, tambsn fcilment evitables, veritat? Apropa't als Drets Humans23 24. Dret a la vidaArticle 3. Tota persona t dret a la vida, a la llibertat i a la seua seguretat. Apropa't als Drets Humans 24 25. Dret a la vida La vida s el mxim b de la persona.Respectar-la i protegir-la s la mxima obligacidels Estats i dels ssers humans. Aquest dret samplia amb altres dos:El dret a la integritat fsica i psquica. (Article 5)Labolici de la pena de mort. Apropa't als Drets Humans25 26. Dret a la llibertat i a la seguretat Article 3.Tota persona tdret a la vida, a lallibertat i a la seuaseguretat. Article 9.Ning no serdetingut, pres odesterrat demanera arbitrria.Apropa't als Drets Humans26 27. Dret a la llibertat i a la seguretat Ser lliureSignifica no dependre fsicament ni moraldaltres persones (per, a s impossible, no?).Tamb suposa la facultat que tenim de triar lanostra prpia conducta sense imposicions niingerncies daltres persones. Apropa't als Drets Humans 27 28. Dret a la llibertat i a la seguretatLmits de la llibertat:Per poder ser lliure, cal tenir assegurades unesmnimes condicions materials. la pobresa s la pitjor enemiga de la llibertat.Quan ja podem ser lliures, la nostra llibertat esveu limitada per: La por al cstig. Les regles i els costums que no podem transgredir. La responsabilitat, ats que la capacitat i llibertat de triar ens converteix en responsables de les conseqncies de les nostres eleccions.Apropa't als Drets Humans28 29. Prohibici de lesclavitudArticle 4.Ning no ser sotms a esclavitud o a servitud.Lesclavitud i el trfic desclaus sn prohibits entotes les seues formes. Apropa't als Drets Humans29 30. Prohibici de lesclavitud Lesclavitud es va abolir a lEstat espanyol el 1868,per va subsistir a les colnies. Actualment hi ha situacions considerades anlogues a lesclavitud.Els matrimonis forosos.El treball infantil.Lexplotaci de la prostituci femenina o infantil.Lexplotaci laboral i la consideraci social deles persones sense papersApropa't als Drets Humans 30 31. Prohibici de la torturaArticle 5.Ning no ser sotms a tortures ni a tractes openes cruels, inhumanes o degradants. Apropa't als Drets Humans 31 32. Prohibici de la torturaDefinici de tortura:Acte de produir intencionadament a una personadolors o patiments greus, tant fsics commentals per un funcionari pblic o una altrapersona en lexercici de funcions pbliques, ainstigaci seua, o amb el seu consentiment iaquiescncia.: (Convenci contra la tortura ialtres tractes o penes cruels, inhumanes odegradants. Part I. Article 1). Apropa't als Drets Humans32 33. Reconeixement de la personalitat jurdica Article 6.Tota persona t el dret, a tot arreu, alreconeixement de la seua personalitat jurdica. Apropa't als Drets Humans33 34. Reconeixement de la personalitat jurdicaPersonalitat jurdica significa:Ser reconeguda com a persona davant la llei. Totes les persones majors dedat del nostre Estat, excepte les incapacitades, tenen personalitat jurdica. La personalitat jurdica de les menors i de les incapacitades la representen els seus pares, les seues mares o les seues tutores legals. Apropa't als Drets Humans34 35. Drets processalsArticle 7. Tota persona s igual davant la llei i t dret a obtenir-ne igual protecci sense cap discriminaci. Tota persona t dret a igual protecci contra qualsevol discriminaci que viole aquesta Declaraci i contra qualsevol incitaci a una tal discriminaci. Apropa't als Drets Humans35 36. Drets processalsArticle 8.Tota persona t dret a un recurs efectiu davantels tribunals nacionals competents que lemparecontra actes que violen els seus dretsfonamentals, reconeguts per la Constituci o perla llei. Article 9.Ning no ser detingut, pres o desterratarbitrriament.Apropa't als Drets Humans36 37. Drets processals Article 10.Tota persona t dret,en condicions deplena igualtat, a serescoltadapblicament i ambjustcia per untribunal independenti imparcial, per a ladeterminaci delsseus drets iobligacions o per alexamen dequalsevol acusacicontra ella enmatria penal. Apropa't als Drets Humans37 38. Drets processals Article 11.1. Totes les persones acusades dun delictetenen el dret que hom presumeix la seuainnocncia fins que no es prove la seuaculpabilitat segons la llei en un judici pblic, enqu hom li haja assegurat totes les garantiesnecessries per a la seua defensa.2 Cap persona no ser condemnada per actes oomissions que en el moment de ser comesos noeren delictius segons el dret nacional ointernacional. Tampoc no simposar cap penasuperior a laplicable en el moment de cometreel delicte. Apropa't als Drets Humans38 39. Dret a la intimitat o vida privada Article 12.Ning no ser objecte dintromissions arbitrries enla seua vida privada, la seua famlia, el seu domicilio la seua correspondncia, ni datacs al seu honor ireputaci. Tothom t dret a la protecci de la lleicontra tals intromissions o atacs.Apropa't als Drets Humans 39 40. Dret a la intimitat o vida privada La intimitat o vida privadas lespai que considerem personal: Un espai que t una part real on hi ha objectes i una altra de simblica, que cont pensaments, confidncies i afectes.Formen part de la nostra intimitat o vidaprivada: el nostre calaix, el diari (o agenda)personal, lhabitaci (si en tenim), casa nostra,la correspondncia que rebem, les conversestelefniques, aquella informaci sobre nosaltresque hem confiat a una amiga o amic, a unametgessa, a una professora, a una personaadulta... Apropa't als Drets Humans 40 41. Llibertat de circulaciArticle 131. Tota persona t dret a circular lliurement i atriar la seua residncia dins les fronteres decada Estat.2. Tota persona t dret a sortir de qualsevolpas, fins i tot del propi, i a retornar-hi. Apropa't als Drets Humans41 42. Article 14Dret dasil1. En cas depersecuci, totapersona t dret acercar asil en daltrespasos i a beneficiar-sen.2. Aquest dret nopodr ser invocatcontra una persecuciveritablementoriginada per delictescomuns o per actesoposats als objectius iprincipis de lesNacions Unides. Apropa't als Drets Humans 42 43. Dret a la nacionalitat Article 151. Tota persona t dret a una nacionalitat.2. Ning no ser privat arbitrriament de la seuanacionalitat, ni del dret de canviar denacionalitat. Apropa't als Drets Humans 43 44. Dret al matrimoni i a forma una famlia Article 161. Els homes i les dones, a partir de ledat nbil,tenen dret, sense cap restricci per motius deraa, nacionalitat o religi, a casar-se i fundaruna famlia. Gaudiran de drets iguals pel que faal casament, durant el matrimoni i en la seuadissoluci.2. Noms es realitzar el casament amb el lliurei ple consentiment dels futurs esposos.3. La famlia s lelement natural i fonamentalde la societat i t dret a la protecci de lasocietat i de lEstat.Apropa't als Drets Humans44 45. Dret al matrimoni i a forma una famliaEl matrimoni s un contracte regulat pel Codi Civil.Un contracte s un comproms lliure i recprocmitjanant el qual les parts que fan el contractees comprometen a certs drets i obligacionsmutus. Aquest comproms ser tant ms lliure quan ms iguals siguen les parts, i aix s el que permet ms reciprocitat. Apropa't als Drets Humans45 46. Dret al matrimoni i a forma una famliaEl contracte matrimonial regula els drets i deures relatius a:El rgim econmic (regulaci de la propietatdels bns i guanys dels cnjuges).La filiaci (els lligams de parentiu dels fills i lesfilles amb les mares i els pares).La ptria potestat (Des de la Constituci de1978 s compartida pel pare i la mare, abansnoms la tenia el pare).Apropa't als Drets Humans46 47. Dret al matrimoni i a forma una famliaEl rgim econmic:Nhi ha dos tipus: El dassociaci a guanys (vinculat al contracte de matrimoni, excepte a Catalunya). El de separaci de bns.s recomanable, una vegada fet el contracte dematrimoni, triar el de separaci de bns(daquesta manera es redueix el nivell deviolncia que envolta els divorcis).Apropa't als Drets Humans47 48. Dret a la propietatArticle 171. Tota persona tdret a la propietat,individualment icollectivament.2. Ning no serprivat arbitrriamentde la seua propietat. Apropa't als Drets Humans 48 49. Llibertat de pensament i de conscinciaArticle 18. Tota persona t dret a la llibertat de pensament, de conscincia i de religi; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religi o de creena i la llibertat, individualment o collectiva, en pblic o en privat, de manifestar la seua religi o creena per mitj de lensenyament, la prctica, el culte i lobservana. Apropa't als Drets Humans 49 50. Llibertat de pensament i de conscincia De vegades ens trobem amb un conflicte entre all que mana la llei i all que mana la prpia conscincia.Per exemple, Antgona, la protagonista dunatragdia clssica grega, desafia les lleis perseguir la seva conscincia, encara que scastigada.Aquest tipus de comportament sanomena"desobedincia civil i inclou lobjecci deconscincia que pot estar reconeguda o no perles lleis. Apropa't als Drets Humans 50 51. Llibertat dopini i dexpressi Article 19.Tota persona t dret a la llibertat dopini idexpressi; aquest dret inclou el de no sermolestada a causa de les prpies opinions i elde cercar, rebre i difondre les informacions i lesidees per qualsevol mitj dexpressi sense lmitde fronteres . Apropa't als Drets Humans 51 52. Llibertat dopini i dexpressis la part visible de la llibertat de pensament i de conscincia. Est fonamenta en el dret a la informaci.No hi ha opini lliure sense informaci lliure Suposa un guany contra la intolerncia i la censura. Apropa't als Drets Humans 52 53. Llibertat de reuni i d'associaciArticle 201. Tota persona t dret a la llibertat de reuni idassociaci pacfiques.2. Ning no pot ser obligat a pertnyer a unaassociaci. Apropa't als Drets Humans 53 54. Sobirania popular i participaci polticaArticle 211. Tota persona t dret a participar en el governdel seu pas, directament o per mitj derepresentants lliurement elegits.2. Tota persona t dret, en condicions digualtat,a accedir a les funcions pbliques del seu pas.3. La voluntat del poble s el fonament delautoritat de lEstat; aquesta voluntat hadexpressar-se mitjanant eleccions autntiques,que hauran de fer-se peridicament per sufragiuniversal i igual i per vot secret o per altreprocediment equivalent que garantisca lallibertat de vot.Apropa't als Drets Humans54 55. Sobirania popular i participaci poltica Principi de la sobirania popular:LEstat, que s lorganitzaci del poder, sols slegtim si obeeix la voluntat del poble. La participaci poltica i dret de sufragiLes i els ciutadans poden triar i revocar el poderlegislatiu i executiu. Apropa't als Drets Humans55 56. Drets econmics, socials i culturals El reconeixement daquests drets es va fer necessari a causa de les desigualtats econmiques i socials dels segles XIX i XX.El segle XIX visqu les reivindicacions: del moviment obrer per dignificar les condicions de vida i treball, dels esclaus per la seua emancipaci i de tothom per aconseguir els drets civils i poltics, dels qu noms gaudia una minoria als pasos europeus.Apropa't als Drets Humans56 57. Drets econmics, socials i culturalsSn drets de contingut socialPretenen millorar les condicions de vida de lespersones.Afecten la forma de vida material de lindividu iImposen un deure positiu a lEstat: A ms de no ha de cometre abusos de poder, ha de garantir el benestar de totes les ciutadanes i ciutadans. Apropa't als Drets Humans 57 58. Drets econmics, socials i culturalsValor moral que inspire: la igualtat. Model dEstat en el qual es plasmen: Estat Social de Dret:Aquest incorpora al model dEstat anterior lanecessitat de garantir laccs de totes lespersones als bns imprescindibles que permetenuna participaci efectiva en la vida poltica,social i cultural. Apropa't als Drets Humans58 59. Estat social de dret Est basat en el convenciment que el reconeixement legal dels drets individuals s indispensable, per insuficient.L'Estat tamb ha d'esmenar les deficincies idesigualtats generades pel capitalisme. Funcions principals:Protegir i vetllar els drets individuals.Promoure el benestar de la ciutadania. Incloure els drets econmics, socials i culturals.Crear un Estat de Benestar.BenestarApropa't als Drets Humans59 60. Drets econmics, socials i culturalsAquest grup de drets es caracteritzen per:Ampliar lesfera de responsabilitat de lEstatImposar un haver de fer positiu per part delEstat en dues esferes: La satisfacci de necessitats (per exemple, construir hospitals) i La prestaci de serveis (per exemple, leducaci bsica gratuta). Apropa't als Drets Humans60 61. Drets econmics, socials i culturals El seu titular s lindividu en societat, el qual pot associar-se o no per a la seua defensa. La consecuci daquests drets est condicionada a les possibilitats econmiques de lEstat. Apropa't als Drets Humans 61 62. Drets econmics, socials i culturalsDret a la seguretat social. Dret al treball, a salari digne i a sindicar-se. Dret a condicions laborals dignes. Dret a un nivell de vida satisfactori. Dret a leducaci i a la formaci. Dret a participar en la vida cultural. Dret a la pau i a la no-violncia.Apropa't als Drets Humans62 63. Dret a la seguretat socialArticle 22. Tota persona, com a membre de la societat, tdret a la seguretat social i a obtenir, mitjanantlesfor nacional i la cooperaci internacional,segons lorganitzaci i els recursos de cada pas,la satisfacci dels drets econmics, socials iculturals indispensables per a la seua dignitat iel lliure desenvolupament de la seuapersonalitat. Apropa't als Drets Humans63 64. Dret al treball, a salari digne i a sindicar-se Article 231. Tota persona t dret al treball, a la lliure eleccide la seua ocupaci, a condicions equitatives isatisfactries de treball i a la protecci contra latur.2. Tota persona, sense cap discriminaci, t dret asalari igual per igual treball.3. Tota persona que treball t dret a unaremuneraci equitativa i satisfactria que asseguri,per a ella i la seua famlia, una existncia conformea la dignitat humana, completada, si cal, amb altresmitjans de protecci social.4. Tothom t dret a constituir sindicats per a ladefensa dels seus interessos i a afiliar-shi. Apropa't als Drets Humans 64 65. Dret condicions laborals dignes Article 24.Tota persona t dret al descans i al lleure i,particularment, a un limitaci raonable de lajornada de treball i a vacances peridiquespagades. Apropa't als Drets Humans 65 66. Dret a un nivell de vida satisfactori Article 251. Tota persona t dret a un nivell de vida queassegure, per a ella i la seua famlia, la salut i elbenestar, especialment quant a alimentaci,vestit, habitatge, assistncia mdica i serveissocials necessaris; tamb t dret a la seguretaten cas datur, malaltia, incapacitat, vidutat,vellesa o altra manca de mitjans de subsistnciaindependent de la seua voluntat.2. La maternitat i la infantesa tenen dret a unacura i una assistncia especials. Tots els infants,nascuts dun matrimoni o fora dun matrimoni,gaudeixen digual protecci social.Apropa't als Drets Humans 66 67. Dret a l'educaci i a la formaciArticle 261. Tota persona t dret a leducaci. Leducaci sergratuta, si ms no en la instrucci elemental ifonamental. La instrucci elemental ser obligatria.Lensenyament tcnic i el professional es posar a labastde tothom, i laccs a lensenyament superior ser igualper a tots en funci dels mrits respectius.2. Leducaci tendir al ple desenvolupament de lapersonalitat humana i a lenfortiment del respecte alsdrets humans i a les llibertats fonamentals; promour lacomprensi, la tolerncia i lamistat entre totes lesnacions i grups tnics i religiosos, i fomentar lesactivitats de les Nacions Unides per al manteniment de lapau.3. Els pares i les mares tenen dret preferent descollir lamena deducaci que ser donada als seus fills i filles.Apropa't als Drets Humans67 68. Dret a participar en la vida culturalArticle 271. Tota persona t dret a participar lliurementen la vida cultural de la comunitat, a gaudir deles arts i a participar i beneficiar-se del progrscientfic.2. Tota persona t dret a la protecci delsinteressos morals i materials derivats de lesproduccions cientfiques, literries o artstiquesde qu siga autora. Apropa't als Drets Humans68 69. Dret a la pau i a la no-violncia Article 28Tota persona t dret a un ordre social iinternacional en qu els drets i les llibertatsproclamats en aquesta Declaraci puguen serplenament efectius. Apropa't als Drets Humans69 70. Els deures humansArticle 291. Tota persona t deures envers la comunitat, jaque noms en aquesta li s possible el lliure i pledesenvolupament de la seua personalitat.2. En lexercici dels drets i les llibertats, tothomestar sotms noms a les limitacions establertesper la llei i nicament amb la finalitat dassegurar elreconeixement i el respecte deguts als drets i lesllibertats de les altres, i de complir les justesexigncies de la moral, de lordre pblic i delbenestar general en una societat democrtica.3. Aquests drets i llibertats mai no podran serexercits en oposici als objectius i principis de lesNacions Unides.Apropa't als Drets Humans70 71. Drets dels poblesEls problemes medi- ambientals, que afectes totes les persones del planeta, han fet que es prenga conscincia de la necessitat de garantir, a les generacions futures, el dret a nixer i viure en un mn en pau i en un medi no contaminat.Apropa't als Drets Humans71 72. Drets dels pobles Caracterstiques:Naixen de problemes i conflictes supranacionals.Per a aconseguir-los requereixen del compromsde tota la comunitat internacional. El valor moral de la solidaritat s el que ha de guiar les accions dels Estats i dels individus a fi daconseguir la seua realitzaci efectiva, potenciant en tot el planeta un desenvolupament sostenible.Els seus titulars sn les comunitats o pobles. Apropa't als Drets Humans 72 73. Drets dels poblesEls pobles tenen dret a:lautodeterminaci;la identitat nacional i cultural;la pau i a la coexistncia pacfica;ls de les cincies i de la tecnologia;un medi ambient saludable;la soluci dels problemes alimentaris,demogrfics, educatius i ecolgics;la independncia econmica i poltica;el respecte del Principi de No-Agressi entre elsPobles.Apropa't als Drets Humans73 74. Per a saber ms http://www.nodo50.org/ddhh.htm http://www.nodo50.org/apdha/ http://www.nodo50.org/mujeresred/ddhh.html http://www.pangea.org/edualter/material/dona/foro.htm http://www.pangea.org/edualter/material/ddhh/derechos.htm http://www.pangea.org/ai-cat/educadors/educadors1.html http://www.derechos.net/esp/ http://www.mundolatino.org/i/politica/derhum.htm Apropa't als Drets Humans74 75. Bibliografia http://www.xtec.es/50dh/50dh01.htm Amnista Internacional. Derechos humanos. Yo acuso. Ed. Bruo. Madrid, 2001 Aubet, Mara Jos. Derechos humanos. tica. 4 ESO. Ediciones del Serbal. Barcelona, 1999 Beltran, Jordi. Drets humans i ciutadania. Ed. Castellnou. Barcelona 1996 Cantillo Carmona, Jos i altres. 50 anys de la Declaraci Universal de Drets Humans. Generalitat Valenciana. Valencia. 1998 Apropa't als Drets Humans75