VIES DE GESTIÓ DELS FANGS D’EDARsSITUACIÓ ACTUAL I PREVISIONS 2007 – 2012
III Jornadas Técnicas de Gestión de Sistemas de Saneamiento de Aguas
Residuales
Ramon Oliva TarréOctubre de 2007
2
ÍNDEX
• Interaccions amb el model de residus industrials• Vies de tractament dels fangs d’EDAR.• Anàlisi de la gestió dels fangs EDAR pel 2005:
– EDAR Besós 2005– EDAR El Prat de Llobregat 2005– Fangs altres EDAR’s 2005
• Anàlisi de les vies de gestió:– Aplicació agrícola directa– Compostatge– Valorització energètica– Disposició del rebuig
• Gestió dels fangs EDAR. Escenaris futurs. – Objectius de gestió– Instal·lacions– Escenari 2007-2012– Conclusions
3
INTERACCIONS AMB EL MODEL DE GESTIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS
Residus
Aigües Residuals
EDAR
GestorsIndustrialsMatèries
Fangs
Aplicació Agricola
AiguaNeta
Rebuig
Rebuig
Aplicació Agricola
AC
A
Fangs
Aplicació
Agricola
Valorització
Energètica
4
PROGRIC 2007-2012
• FANGS D’EDAR.
Es consideren residus industrials no perillosos generats en les estacions depuradores d’aigües residuals urbanes (EDARs).
Te sentit aplicar polítiques de minimització?
CALEN ESFORÇOS EN LA SEVA VALORITZACIÓ.
5
VIES DE TRACTAMENT DELS FANGS D’EDAR
EDAR
Deshidratació Mecànica- Pròpia EDAR- EDAR externa
ASSECATGE TÈRMIC
Valorització materialValorització energèticaDisposició del rebuig
3,5- 6% ms
20-37% ms
85-95% ms
20-37% ms
6
DADES FANGS EDAR 2005
Fangs declarats1.807.268 t mf139.721 t ms
EDAR BESÒS1.082.149 t mf
43.288 t ms
EDAR PRAT LL.47.281 t mf12.660 t ms
EDARs petites (81)61.599 tn mf1.675 tn ms
EDAR Montcada i R.250.634 t mf
6.574 t ms
Altres EDARs365.606 t mf80.773 ms
Fang centrifugat126.072 t mf46.288 tn ms
Metrofang
Deshidratació
Deshidratació
Fangs a gestionar538.958 t mf139.721 t ms
EDAR BESÒS126.072 t mf46.288 tn ms
EDAR PRAT LL.47.281 t mf12.660 t ms
Altres EDARs365.606 t mf80.773 t ms
7
GESTIÓ DELS FANGS EDARBESÒS 2005
EDAR BESÒS126.072 t mf46.288 t ms
ASSECATGE
DIPÒSIT
CIMENTERA18.449 t mf17.246 t ms
SÒL9.479 t mf8.783 t ms
COMPOSTATGE43.415 t mf24.016 t ms
29.107 t29.107 t Ext.
9.479 t
14.308 t3.283 t ACA11.025 t Ext.
96.965 t
18.449 t
42.236 t
Gestió dels fangs d’EDAR Besós (2005)
8
GESTIÓ DELS FANGS EDAR PRAT 2005
EDAR PRAT LL.47.281 t mf12.660 t ms
ASSECATGE
DIPÒSIT3.221 t mf2.944 t ms
CIMENTERA5.316 t mf4.891 t ms
SÒL8.453 t mf2.461 t ms
6 t 3.215 t
COMPOSTATGE9.044 t mf2.361 t ms
8.179 t
9.044 t9.044 t Ext.
274 t
30.052 t
5.316 t
8.805 t
Gestió dels fangs EDAR Prat LLobregat (2005)
9
GESTIÓ DELS FANGS ALTRES EDARs 2005
ALTRES EDAR365.606 t mf80.773 t ms
ASSECATGE
DIPÒSIT67.289 t mf25.648 t ms
CIMENTERA
SÒL99.102 t mf23.174 t ms
55.118 t 12.171 t
COMPOSTATGE141.240 t mf28.570 t ms
94.048 t
141.240 t43.658 t ACA97.582 t Ext.
5.054 t
75.200 t 17.224 t
Gestió dels fangs EDAR sense Besós/Prat (2005)
10
VIES DE GESTIÓAPLICACIÓ AGRICOLA DIRECTE
Aspectes del producte final • Els fangs han de complir les especificacions analítiques del Real
Decreto 1310/1990• Es genera un adob útil però de baixa qualitat.• Baix cost de tractament.
• Discontinuïtat de l’aplicació agrícola.• Emmagatzematge (origen/destí)• Transport a llargues distàncies.• Problemàtica de les olors• Existència de zones vulnerables.• Competència amb els residus ramaders
Consideracions
11
Aspectes del producte final • El compost ha de complir les especificacions analítiques del Real
Decreto 824/2005 sobre productes fertilitzants. • Es genera un adob de bona qualitat.• Fàcil emmagatzematge i transport del producte.• Cost de tractament moderat.• Vies de comercialització diverses
• Cal un procés d’elaboració rigorós.• Requereix grans superfícies de tractament.• Problemàtica d’olors.• Competència amb adobs minerals.• Noves tecnologies.
Consideracions
VIES DE GESTIÓCOMPOSTATGE
12
Aspectes del producte final • Eviten l’accentuació del canvi climàtic.• Frena l’esgotament dels combustibles fòssils.• Minimització del transport dels fangs• Reducció de la problemàtica d’olors
• Compliment del RD 653/2003 sobre incineració de residus (coincineració).
• Adaptació de les autoritzacions ambientals i instal·lacions.
Consideracions
VIES DE GESTIÓVALORITZACIÓ ENERGÈTICA
13
Aspectes del producte final • Rebuig (no aprofitable)• Reducció de residus biodegradables en els dipòsits controlats.
• Problemàtica d’olors.• Únicament en casos d’emergència.• Pràctica a eliminar.
Consideracions
VIES DE GESTIÓDIPÒSIT CONTROLAT
14
OBJECTIUS DE GESTIÓ
•Compliment estricte del Real Decreto 1310/1990 pel que es regula la utilització de llots de depuració en el sector agrari.
•Si no es disposa d’emmagatzematge (origen/destí) cal gestionar els fangs per vies diferents a l’aplicació agrícola (compostatge...).
•Valorització energètica: fangs assecats tèrmicament (PCI ≥ 11,5 MJ/kg).
•Any 2009 màxim 50.000 t de fangs en aplicació directe al sòl.
•Any 2012 màxim 25.000 t de fangs en aplicació directe al sòl.
•Cap fang a dipòsit controlat (excepte emergències).
•El compostatge de fangs en plantes privades s’ha de reduir a zero.
15
OBJECTIUS DE GESTIÓ
Any Aplicació directa al sòl Compostatge de fangs d'EDAR de tercers2007 100.000 t autoritzades i 95.000 t el 20082008 80% del màxim previst "195.000 t".2009 50.000 t 60% del màxim previst "195.000 t".2010 40% del màxim previst "195.000 t".2011 20% del màxim previst "195.000 t".2012 25.000 t 0 t
2007-2012 Dipòsit controlat 0 t/a
16
INSTAL·LACIONS EXCLUSIVES PEL TRACTAMENT DE FANGS D’EDAR.
Tractament nº Plantes Capacitat nominal t mfAssecatge tèrmic 8 418.000Compostatge 5 78.500Previsió noves instal·lacions de compostatge 7 131.000Total 20 627.500
17
VALORITZACIÓ ENERGÈTICAFANGS ASSECATS
• UNILAND CEMENTERA, SA Vallcarca.– Valorització de fangs secs de depuradora (CER 190805) com a
combustible en el forn del clinker, 50.000 t/a.– La capacitat d’emmagatzematge de llots secs és de 600 tones.
• CEMEX ESPAÑA, SA. St. Feliu (en tràmit)– Valorització de fangs secs de depuradora (CER 190805) consisteix
en la utilització com a combustible en el forn del clinker, amb una capacitat de 40.000 t/a.
18
CONCLUSIONS
• Consideracions finals
– Hi ha una part important de fangs EDAR que no es pot gestionar amb les infraestructures pròpies existents actualment per l’ACA.
– S’ha d’incrementar la capacitat d’emmagatzematge i la eficiència de les plantes existents.
– Estudiar nous tractaments.– Maximitzar la valorització energètica de fangs per contribuir
als objectius de Kyoto.– L’emmagatzematge dels fangs s’ha de preveure a través de les
plantes de compostatge.– La disposició del rebuig dels fangs en dipòsits controlats s’ha
de reduir a zero.