Download - VALORACIÓ DE LES ENTREVISTES (II)
Joan Martínez Abellán
Universitat Oberta de Catalunya
Novembre de 2012
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A
LES ORGANITZACIONS
VALORACIÓ DE LES
ENTREVISTES (II)
Anàlisi qualitatiu de les entrevistes realitzades a
persones amb responsabilitat en l’atenció a persones
amb diversitat funcional en el marc de la valoració
dels canals comunicatius
FASE 2 DEL PROJECTE DE PRÀCTICUM II
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2
IN T ER PR E TA C IÓ D E LE S E NT RE V IS TE S ( I I ) Joan Martínez Abellán
1
PRESENTACIÓ.
Les entrevistes a les quals fa referència aquesta aproximació valorativa s’han
desenvolupat en el marc de la nostra proposta de projecte de Pràcticum II en la seva
segona Fase. En aquesta fase s’han cercat de caracteritzar els canals i mitjans
comunicatius objecte de la nostra proposta en tres dimensions:
Avaluar els canals comunicatius des d’una perspectiva d’accessibilitat
considerant les característiques genèriques del col·lectiu de persones amb
diversitat funcional.
Conèixer i considerar les dificultats i necessitats d’aquet col·lectiu, detectades a
partir d’entrevistes i qüestionaris a persones amb diversitat funcional en relació
a l’accés i ús dels canals i mitjans comunicatius.
Considerar la perspectiva de les persones de l’organització amb
responsabilitats en algun o alguns d’aquests processos i detectar possibilitats
de millora.
Les entrevistes s’ha adreçat a cinc persones amb responsabilitats organitzatives dins
la Federació: 2 que mantenen responsabilitats en la secretaria de comunicació, 1 que
les manté en la Secretaria de Formació i 2 més que mantenen responsabilitats d’acció
sindical vinculada als àmbits d’activitat amb presència de persones amb diversitat
funcional. Totes elles han estat dones.
Cal situar les entrevistes, doncs, en la darrera de les dimensions prospectives que
hem definit. Aquesta activitat tracta de copsar quina és la consideració de la diversitat
funcional en la planificació i provisió de les accions comunicatives, així com el
coneixement i adequació en relació a les característiques generals del col·lectiu, i les
dificultats i limitacions amb les quals es troben a l’hora de planificar i proveir
l’accessibilitat i els suports per a aquesta.
Donat que l’horari de presencialitat s’ha desenvolupat en una franja horària fora de
l’habitual de treball de les persones amb permanència sindical en general i en
particular d’aquelles amb responsabilitat en algun dels processos comunicatius o
formatius valorats, l’accés a aquestes persones per passar l’entrevista ha estat limitat
en quant a possibilitats, però tot i així considerem que hem tingut ocasió d’accedir a
una mostra prou significativa i diversificada, donant-se l’oportunitat de conèixer els
canals més significatius a través dels quals es vehicula la comunicació de
l’organització.
D’aquesta manera, les entrevistes s’han pogut mantenir amb dues persones amb
responsabilitat en l’acció sindical i, per tant, amb l’assessorament i orientació sindical
(una d’aquestes persones és la nostra tutora Externa), una persona amb
responsabilitats en l’àrea de formació i, per tant, amb coneixement dels processos
planificadors i d’organització d’aquesta, i dues persones amb responsabilitats
relacionades amb la Secretaria de comunicació i que actuen des de la Federació
d’Educació de CCOO. Aquestes entrevistes van ser consensuades amb la Tutora
Externa, la qual ens va facilitar l’organització i ens va posar en relació per tal de
concretar el seu desplegament.
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2
IN T ER PR E TA C IÓ D E LE S E NT RE V IS TE S ( I I ) Joan Martínez Abellán
2
Les entrevistes s’han desenvolupat en tres sessions, corresponents cadascuna d’elles
a un grup de responsabilitat; és a dir, una sessió per a les persones d’acció sindical,
una per a formació i una darrera per a les de comunicació. Les entrevistes es van
dissenyar en format de resposta oberta i s’han anat completant o adaptant en funció
del desenvolupament de la conversa mantinguda al voltant dels eixos proposats. S’han
realitzat en grup quan aquestes es dirigien persones amb responsabilitat en cada
àmbit; és a dir, dues entrevistes amb dues persones i una entrevista amb una persona.
Totes elles han estat dones.
L’entrevista a les persones amb responsabilitats en l’Acció Sindical es va desenvolupar
el dia 26 de novembre de 2012, la mantinguda amb la persona amb responsabilitats en
l’Àrea de Formació es va desenvolupar el dia 28 de novembre de 2012, i el dia 29 de
novembre de 2012 aquella mantinguda amb les persones amb responsabilitats en la
Secretaria de comunicació; totes elles entre les 18 i les 19h.
El guió orientatiu de les entrevistes es correspon amb el següent esquema:
Esbrinar per a quin sector d’activitat són permanents sindicals.
El temps que porten desenvolupant aquesta responsabilitat.
Responsabilitats anteriors com a permanents sindicals.
Quin tipus de formació de referència posseeixen.
Esbrinar si tenen tracte directe amb persones amb diversitat funcional per raó
de les funcions de la responsabilitat sindical que desenvolupen.
Si en tenen de manera indirecta també per raó de les funcions de la
responsabilitat sindical que desenvolupen.
Relació amb diversitat funcional en àmbits de responsabilitat sindical
desenvolupats amb anterioritat a l’actual.
Relació que mantenen amb persones amb diversitat funcional per raó de les
funcions i responsabilitats sindicals que desenvolupen.
Dificultats que troben en la comunicació amb persones amb diversitat funcional.
Caracteritzar els recursos dels quals els aniria bé disposar en la seva relació
sindical amb persones amb diversitat funcional.
Caracteritzar els coneixements, habilitats i destreses de les quals els aniria bé
disposar en la seva relació sindical amb persones amb diversitat funcional.
Altres consideracions.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS.
Totes les permanents sindicals que han estat entrevistades desenvolupen tasques
sindicals com a permanents per raó de l’alliberament per acumulació d’hores del qual
han estat subjecte per la seva relació laboral en l’àmbit de l’ensenyament. D’aquestes,
quatre ho són pel sector de l’Ensenyament Públic i una per l’àmbit de l’Educació
Especial del sector d’Escola Concertada. Aquesta darrera persona desenvolupa
responsabilitats com a permanent sindical en l’acció sindical, responsabilitzant-se del
sector de l’atenció a persones amb diversitat funcional.
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2
IN T ER PR E TA C IÓ D E LE S E NT RE V IS TE S ( I I ) Joan Martínez Abellán
3
Totes elles porten més de cinc o més anys com a permanents sindicals. La persona
amb responsabilitats a Formació porta dos anys desenvolupant aquestes funcions i
amb anterioritat en portava quatre en l’acció sindical en el sector d’Escola Pública. Una
de les persones amb responsabilitats sindicals en la Secretaria de Comunicació porta
un any en aquest àmbit, amb quatre més responsabilitats anteriors també en l’acció
sindical en el sector d’Escola Pública. L’altra persona de la Secretaria de Comunicació
porta tres anys desenvolupant aquesta responsabilitat, amb quatre anteriors en l’òrgan
de Política social i sis més com en l’acció sindical en el sector d’Escola Pública. Una
de les persones d’Acció Sindical porta 7 anys desenvolupant aquesta responsabilitat
des del sector d’Escoles concertades. L’altra persona d’aquest àmbit en porta nou
desenvolupant les responsabilitats d’Acció Sindical en l’àmbit de les Escoles
d’Educació Especial, la qual és la que es responsabilitza de l’atenció a l’àmbit de la
diversitat funcional.
En relació a la formació de referència, de les dues persones d’acció Sindical una és
llicenciada en Psicologia i l’altra Mestra. De les dues persones amb responsabilitats en
la Secretaria de Comunicació, ambdues són Llicenciades en Pedagogia. La persona
amb responsabilitats en Formació és Llicenciada en Història.
Pel que fa al tracte directe amb persones amb diversitat funcional es fan les següents
apreciacions:
Les persones amb responsabilitat en l’assessorament en tenen amb certa
freqüència donat que aquest són subjectes del seu àmbit d’actuació, encara
que reconeixen que tenen molt més tracte en freqüència amb persones sense
diversitat funcional com a treballadors i treballadores en categories de
responsabilitat tècnica en centres de treball del sector. Tot i aquesta major
freqüència, una d’elles afirma que probablement les que requereixen major
dedicació i intensitat són les que estableix amb persones amb diversitat
funcional.
Les persones amb responsabilitats en la Secretaria de Comunicació no
acostumen a tenir més contacte que algun de puntual o circumstancia amb
persones amb diversitat funcional, encara que afirmen que aquesta és una
perspectiva que han de considerar, igual que el gènere o l’origen, en la seva
tasca. Han desenvolupat accions específiques dirigides a aquest col·lectiu o
referents a situacions que els afecten, però en sempre s’han treballat amb les
persones de la Federació que en mantenen responsabilitats directes sobre
aquest sector i no pas amb persones amb diversitat funcional directament. Sí
que mantenen contactes i relacions amb col·lectius que els representen, de
manera que en el casos de persones amb diversitat funcional per raó de les
seves especificitats motrius o sensorials si que n’han tingut relació directa, de
la mateixa manera que amb entitats que agrupen famílies o organitzacions
d’atenció a persones amb diversitat funcional.
La persona amb responsabilitats en la Secretaria de Formació ha tingut relació
directa amb motiu de la formalització de l’accés a processos formatius
d’aquestes persones, així com en les activitats d’avaluació d’aquests
processos, però en cap cas de manera directa com a docent. Considera que
aquesta és una perspectiva que es considera i en la que cal millorar en el
disseny, organització i provisió de la formació.
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2
IN T ER PR E TA C IÓ D E LE S E NT RE V IS TE S ( I I ) Joan Martínez Abellán
4
En tots els casos les relacions amb persones amb diversitat funcional s’estan produint
de manera més intensa en les actuals responsabilitats desenvolupades, de manera
que en les responsabilitats anteriors aquesta relació encara era menor.
Pel que fa al seu àmbit professional de referència i experiència laboral anterior a la
circumstància de Permanent Sindical, només una d’elles, corresponent a la persona
amb responsabilitats en l’acció sindical i provinent de l’àmbit d’escoles d’educació
especial, té experiència prèvia en l’atenció a persones amb diversitat funcional, però
en edats infantils i adolescents.
En relació a les necessitats i dificultats definides per a la millora en l’accés als recursos
que aquestes persones dinamitzen, entenem que les podem agrupar en les següents
consideracions:
Necessitats referides a la conceptualització, coneixement i comprensió del
mateix concepte operatiu de discapacitat i més concretament al de diversitat
funcional.
Necessitats referides a l’ús del llenguatge inclusiu. En general s’entén que hi ha
preocupació per fer-ne un ús adequat i respectuós, però lamenten no saber
amb prou exactitud quines són les preferències d’aquest col·lectiu en aquest
sentit i els preocupa que no s’estigui fent ús d’uns termes més respectuosos
però que els continua diferenciant de la resta de la ciutadania en general i del
conjunt de treballadors i treballadores en particular.
Els preocupa que l’organització i provisió dels recursos que ofereixen no
s’adapti a les característiques i nivell de competència requerida del qual
disposa cadascú. Admeten que sovint es dissenyen considerant un nivell de
competència estandarditzat.
Hi ha molta més tradició, recursos i fins i tot consideració conceptual per
facilitar l’accessibilitat i incloure persones amb diversitat funcional per raó
d’especificitats motrius i sensorials que no pas per raó de les característiques
intel·lectuals. Es desconeixen molt més quines són les limitacions que el
context afavoreix donades aquestes característiques i també molt menys els
recursos que hi ha per superar-les.
Sovint, en el disseny de recursos, eines i suports a l’activitat o formació sindical
es dóna per suposat un nivell mínim de comprensió i de competències lectores
i escriptores, de manera que no s’acaben de trobar alternatives operatives a
aquestes limitacions ni s’han incorporat de manera funcional llenguatges
alternatius o augmentatius de tipus pictogràfic, tal i com sí s’està fent
progressivament amb el llenguatge en Braille o la llengua de signes.
Generalment el col·lectiu de persones amb diversitat funcional ha estat objecte
de campanyes de suport o de denúncia de les seves condicions socials i
laborals, però no sempre han estat subjecte i protagonistes d’aquestes accions.
Les persones entrevistades, totes però especialment aquelles amb menor
experiència en el tracte directe, se senten insegures en el tracte, ja que els
costa esperar que esperen com acollir-los i acollir-les. Sovint tenen la sensació
que són més sensibles al tracte i que hi ha coses que es prenen malament i
que a aquestes responsables els costa identificar. Els preocupa, doncs, també
els aspectes més relacionals, d’habilitats socials i de coneixement de les
característiques emocionals.
PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2
IN T ER PR E TA C IÓ D E LE S E NT RE V IS TE S ( I I ) Joan Martínez Abellán
5
Algunes inseguretats i dubtes per saber si en el tracte i el suport es pot estar
caient en l’ infantilisme, o bé si s’estan excedint en una excessiva adequació, si
s’està sent excessivament protector o si per contra se’ls atorga una autonomia i
autodeterminació excessiva.
Tenen també dificultats per conèixer i dominar els suports més adequats en
cada cas i circumstància. Costa identificar la dificultat concreta, quant de
limitadors és l’entorn en cada cas i, per tant, disposar dels suports més
adequats i habilitadors. Alhora, quan es tenen alguns d’aquests coneixements,
costa identificar amb quina intensitat i freqüència cal oferir-los.
En el cas de la formació creuen que cal un coneixement especialitzat i adequat,
ja que sovint és probable que requereixen un procés instructiu i desplegament
didàctic diferent al aprovisionat. Caldria, doncs, una major consideració i
coneixement de recursos metodològics i didàctics adequats.
En aquest cas també es mantenen dubtes per valorar la conveniència o no de
fer processos formatius específics, o bé adaptar la que s’ofereix de manera
generalitzada.
En el cas de la resta també es troba a faltar un major coneixement metodològic
i formatiu, ja que sovint es troben amb dificultats per comprovar que les
respostes donades s’adeqüen a les necessitats.
Totes entenen que també és necessari conèixer i desplegar estratègies
adequades per esbrinar el grau de comprensió, alhora que es mantenen dubtes
de si amb posterioritat al suport o la intervenció caldria disposar un seguiment
més proper o donar més recursos per després de la intervenció.
Torneu a l’inici