Download - UNA ESTRANYA AVENTURA
AUTORS/ AUTORES
Marc Agustina Sánchez
Eric Anglès Navarro
Luís Adrián Arteaga Tumbaco
Camal Azzaouaghi Zogaghia
Nil Camprubí Casagolda
Sergi Cozar Badia
Fatoumata Diallo
Laura Dorca Ricart
Ana Maria Fígols Cruet
Roc Molina Terricabras
Guillem Morales Tomàs
Anna Pérez Rovira
Denisa Lorena Popa
Pere Portell Gilbert
Carolina Romeo Quiñones
Núria Torra Gendrau
Youssef Zouaghi
Aida Zumajo Flores
IL.LUSTRADORS/ES
Eric Anglès Navarro
Laura Dorca Ricart
Luis Adrián Arteaga Tumbaco
Roc Molina Terricabras
Núria Torra Gendrau
Guillem Morales Tomàs
Aida Zumajo Flores
Pere Portell Gilbert
Carolina Romeo Quiñones
Ana Maria Fígols Cruet
Primera Edició: desembre 2010. Quart nivell de primària
Editorial: CEIP GIRONELLA
Prohibida qualsevol forma de reproducció,distribució, comunicació sense
autorització dels titulars.
la selva de l’Amazònia hi vivien dos amics: una
pantera taronja, valenta, moguda, intel·ligent i divertida amb el
seu amic un tití blanc, poruc, petit, simpàtic i sapastre.
Un bon dia que s’avorrien molt, els va passar
pel cap construir algun artefacte. Després de
molt pensar van decidir que volien ser
aventurers i que podrien mirar de construir un
vaixell, per poder navegar per l’Oceà Pacífic.
Dit i fet es posaren a treballar, buscant troncs
llargs i rectes d’arbres. Quina fou la seva
sorpresa! Quan enmig d’una clariana, veieren un
munt de troncs tallats per uns humans que
volien fer camps de conreus.
La pantera i el tití provaren de
moure els troncs, però no van
poder, així que decidiren demanar ajuda als
elefants.
El tití va fer un xiulet amb quatre dits a la boca. Els
elefants, al sentir-lo, van anar cap allà.
El tití, que era amic seu, els va demanar:
- Ens podeu ajudar?
Els elefants van respondre:
- I tant que sí,
que us podem ajudar!
En un obrir i tancar d’ulls es posaren a treballar.
Amb la trompa van agafar els troncs i els portaren
fins al costat del riu.
Tot seguit es posaren a treballar i de
sobte del cel va caure un farcell amb moltes coses a dins com: llençols, pólvora, destrals,
benes i punyals.
Al cap de molts dies, esforços i suors, finalment van aconseguir
acabar el vaixell. Amb l’ajuda d’una bona colla d’animals,
l’empenyeren fins el riu Amazones.
La pantera i el tití agafaren provisions i el kit de supervivència,
s’acomiadaren dels seus amics i salparen riu avall.
La primera nit de camí, van sentir un sorollet molt estrany, com
uns rosecs d’alguna bestiola. Van anar a estribord i van veure un
banc de piranyes gegant que es cruspien un pobre cocodril.
Espantats i a tot gas, marxaren riu
avall, buscant el Canal de Panamà per
passar de l’Oceà Atlàntic al Pacífic,
però no sabien com anar-hi.
Després de navegar molta estona, els hi va aparèixer un manatí
que els hi va demanar:
- Què feu per aquestes contrades?
I ells van contestar:
- Estem perduts, volem anar a l’Oceà Pacífic.
Què ens pots ajudar?
I el manatí va contestar:
- No sé, no sé! Es un viatge llarg i perillós,
Ens poden sortir alguns cocodrils, anacondes... i fer-nos un
bon ensurt!
La pantera intel·ligent i decidida li diu:
- No et preocupis!Tenim un punyal i pólvora
per si passa alguna cosa.
El manatí contestà:
- I què menjaré?
El tití respon:
- Jo sóc, un bon pescador, si no trobes peixos, jo fabricaré
una xarxa, amb lianes i la tiraré al riu.
El manatí respon:
- Molt bé, d’acord, us ajudaré, però si hi ha algun perill,
m’heu de protegir.
Dit i fet ,el manatí començà a nedar davant del vaixell i els guià
cap el Canal de Panamà. El viatge fou llarg, però no van tenir cap
problema.
A l’arribar a l’ Oceà Pacific, el manatí s’
acomiadà dels seus nous amics, els hi desitjà
molt bona sort i van quedar que quan tornessin a
casa farien una bona festa.
Al cap d’una setmana de navegar, els va
sorprendre una forta tempesta amb llamps,
trons i onades gegants. La pantera i el tití
estaven morts de por i es van lligar al pal de la
vela major perquè una onada no se’ls emportés.
L’endemà al matí, amb la mar calmada i ells ben
rebentats després de tan esforç, es deslligaren
i van veure una estranya càpsula verda i brillant. S’hi van acostar,
la van obrir i va sortir un
extraterrestre, marejat com una sopa.
L’extraterrestre era molt
estrany i esquerp, de color verd.
Tenia el cap gros, vuit ulls,
orelles punxegudes i els braços
que li tocaven a terra.
El tití no havia vist mai una cosa tan
estranya, verda i llefiscosa. Molt
espantat es va acostar i li preguntà:
- Què ets? D’on
has sortit?
I l’extraterrestre va
contestar:
- Què? Qui? Com?
L’extraterrestre se’ls va acostar, els mirà
fixament, tot llegint-los el pensament. De cop i
volta, per art de màgia, va aprendre a parlar
com ells. I els hi va dir:
-Sóc en 41X9, habitant de Mart. He anat
d’excursió per l’espai i se m’ha espatllat la nau.
He caigut al vostre planeta blau.
La pantera i el tití li digueren:
-Anàvem a navegar per trobar un dofí blanc, però ens va
enganxar una tempesta,anem a la deriva perquè tenim el vaixell
fet un cromo.
En 41X9 els va demanar:
- Voleu que us ajudi?
I ells digueren:
- No sé com! Volem tornar a casa nostre, ja en tenim prou
d’aventures.
Dit i fet, en 41X9 va agafar tota la calor que va poder del sol. Va
obrir un portal i amb la seva energia planetària els va
transportar cap a la selva de l’ Amazònia.
Un cop allà, es retrobaren amb els seus vells amics i els hi
explicaren totes les
seves aventures.
Tots estaven molt
contents i per això van
decidir organitzar una
gran festa a la mateixa
clariana del bosc.
Cada animal va portar un
plat per menjar i entre
tots van muntar un
envelat i van decorar-lo
amb lianes i fulles.
Van ballar i cantar en un karaoke fins entrada la nit.
En 41X9 estava emocionat pels nous amics que havia fet i per la
gran festassa i els hi va dir:
- Em sap molt greu haver de marxar, però jo he de tornar al
meu Planeta, ja que se m’acaben les vacances i l’energia.
En un tres i no res va aparèixer un tornado que va xuclar en 41X9
cap a casa seva.
La pantera i el tití estaven una mica tristos, però al lloc on havia
desaparegut el seu amic es van trobar un xiulet màgic amb una
nota que deia: “QUAN EM NECESSITEU XIULEU”.