Download - Ud 1
![Page 1: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/1.jpg)
UD 1: L'època de les revolucions.L’ÈPOCA DE LES
REVOLUCIONS. La fi de l’Antic Règim i les revoluciond liberals.Unitat didàctica 1.
![Page 2: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/2.jpg)
Què hem de tenir en compte per conèixer una època?
![Page 3: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/3.jpg)
SEGLE XVIII
Demografia: Societat: Economia: Política Pensament
![Page 4: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/4.jpg)
SOCIETAT ESTAMENTAL:PRIVILEGIATS I NO PRIVILEGIATS
Concepte clau: estament.
![Page 5: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/5.jpg)
![Page 6: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/6.jpg)
- en què es diferenciaven els privilegiats dels no privilegiats?
![Page 7: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/7.jpg)
LA DEMOGRAFIA:
Per què pràcticament no creixia la població?
![Page 8: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/8.jpg)
CICLE DEMOGRÀFIC ANTIC: ALTA MORTALITAT PERÒ ALHORA ALTA NATALITAT
Crisis de subsistència (ex 1.51 p. 30) Guerres Malalties:
Pesta negra Tifus Diftèria Manca d’higiene i pocs avenços en medicina.
![Page 9: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/9.jpg)
ECONOMIA: LES MANUFACTURES
![Page 10: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/10.jpg)
MANUFACTURES: COM FABRICAVEN?
![Page 11: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/11.jpg)
Manufactures urbanes: control gremial:
Control de la producció. Control dels preus. Control del volum de producció. Control de la formació i del mestratge.
Com funcionaven els gremis? El mestre: amb dret a taller i botiga, a tenir aprenents i a
ensenyar l‘ofici. L‘oficial: tenia un sou. L‘aprenent: acostumava a viure a casa del mestre i no rebia
un sou, sinó que el seu treball es compensava amb l‘aprenentatge i la manutenció i habitatge.
![Page 12: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/12.jpg)
MANUFACTURES RURALS: FARGUES I MOLINS
![Page 13: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/13.jpg)
COM POTS ESCAPAR DEL CONTROL GREMIAL? Manufactures disperses: Domestic System:
Com funcionava? Comerciants de les ciutats que per fugir del control gremial
encarregaven la fabricació de teixits a pagesos del camp,que ja no estaven sotmesos a les normes gremials. Els donaven tots els materials necessaris per a la fabricació i al cap d‘un temps els venien a buscar la producció.
Per què s'instauren i qui instaura aquest sistema? Per fugir dels gremis. Els comerciants i en relació amb els comerciants del comerç
triangular. (A Catalunya rebien el nom d‘indianos, molts dels quals s‘enriquien ràpidament, d‘aquí l‘expressió fer les Amèriques. Sovint quan tornaven es construïen palauets, molts dels quals es troben a Sitges i a Vilanova.)
![Page 14: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/14.jpg)
MAPA DEL COMERÇ TRIANGULAR o colonial.
![Page 15: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/15.jpg)
ELS ESCLAUS
![Page 16: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/16.jpg)
MARQUÈS DE COMILLAS,ANTONIO LÓPEZ LÓPEZ
![Page 17: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/17.jpg)
POLÍTICA: L'ABSOLUTISME.“L'ESTAT SÓC JO” Discurs de Lluís XIV (XVII) “el poder sobirà només resideix en la meva
persona; és només per mi que els meus tribunals existeixen i tenen autoritat, i com que ells exerceixen en el meu nom, el seu ús no es pot tornar mai contra mi; el poder legislatiu només és meu, sense cap dependència ni cap partició... l'ordre públic complet emana de mi, i els drets i els interessos de la meva nació reposen a les meves mans.”
Font 3. p. 9 i exercicis.
![Page 18: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/18.jpg)
![Page 19: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/19.jpg)
QUÈ EN DEIEN D'AQUEST ABSOLUTISME? Un noble deia: “ els reis han estat nomenats déus perquè ells
són, gràcies al seu poder, la imatge de Déu i uns mestres obeint el seu dret. Són senyors i propietaris dels béns i de les vides dels homes.
Sense els reis la vida humana sera tan sols desordre i confusió. El món no podria existir sense reis. Són una segona ànima de l'univers, un contrafort que suporta el món.”
Tenint aquest pensament era fàcil pensar una altra manera d'organitzar la societat?
![Page 20: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/20.jpg)
Definiu absolutisme. En un sistema absolutista: - qui controla el poder judicial? I el poder executiu
i el poder legislatiu?
Mapa d’Europa, p. 8.
![Page 21: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/21.jpg)
L'art de l'absolutisme: el Rococó
![Page 22: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/22.jpg)
![Page 23: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/23.jpg)
![Page 24: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/24.jpg)
hivernacle dels tarongers, 1000 arbres.
Imatge d'estiu. Llac on feien batalles navals.
hivernacle dels tarongers, 1000 arbres.
Imatge d'estiu. Llac on feien batalles navals.
![Page 25: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/25.jpg)
Sala dels miralls
![Page 26: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/26.jpg)
![Page 27: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/27.jpg)
![Page 28: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/28.jpg)
![Page 29: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/29.jpg)
![Page 30: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/30.jpg)
CARACTERÍSTIQUES DEL ROCOCÓ
Pintura.
- TEMES PROFANS, OCI, JOCS.
- COLORS PASTEL I CLARS.
Arquitectura:
- demostrar el poder reial.
- propaganda de l'absolutisme.
![Page 31: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/31.jpg)
PENSAMENT DEL SEGLE XVIII
Rousseau Kant Voltaire
![Page 32: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/32.jpg)
![Page 33: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/33.jpg)
Bust de Voltarire. A la dreta, d’Alembert
Rousseau
Diderot
Turgot
Madame Geoffrin
![Page 34: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/34.jpg)
LECTURA DE LES P. 10 I 11
- LECTURA I COMENTARI DE LES FONTS.- ESQUEMA DE LES IDEES PRINCIPALS DE LA
IL·LUSTRACIÓ.
![Page 35: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/35.jpg)
EL DESPOTISME IL·LUSTRAT.
- conseqüències de les idees il·lustrades per algunes monarquies → el despotisme il·lustrat.
- definició.
![Page 36: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/36.jpg)
SEGLE XVIII Societat:
Estamental, Privilegiats i no privilegiats. El Tercer Estat
Demografia: creixement equilibrat.
Economia: Comerç triangular Manufactures: urbanes, rurals i disperses.
Política Absolutisme: l'Antic Règim → Versalles.
Pensament Il·lustració → despotisme il·lustrat.
![Page 37: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/37.jpg)
LES REVOLUCIONS BURGESES
Què vol dir Revolució?
Què deu significar revolució burgesa?
![Page 38: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/38.jpg)
- Estaments de l’Antic Règim:- Noblesa- Clergat- Tercer estat o poble:
- Artesans- Pagesos- Burgesia
- Quin grup social a partir del XVIII comença a tenir molt poder econòmic?
- Quin grup social tenia el poder econòmic però no polític?
- Font 11 i 12. Exercicis p. 13
![Page 39: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/39.jpg)
Un precedent: LA INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS UNITS
- De quin regne europeu formava part els futurs EUA?
PWP ud 2.
Intenteu completar aquest esquema a partir de les meves explicacions i documents:
1. Causes de la independència
2. Protagonistes
3. Fets claus
4. Conseqüències
![Page 40: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/40.jpg)
Causes:- Pujada dels impostos dels productes colonials.- Idees il·lustrades de llibertat, igualtat i felicitat,
contracte social.
Protagonistes:- Jefferson i Franklin perquè redacten la Constitució.- Washington perquè és el primer president.
Fets:- 4 de juliol 1776: Declaració d’independència.- 1776- 1781: guerra de la Independència.- 1783: Tractat de París i Washington de president.
Conseqüències:- Primer estat republicà i amb una constitució
revolucions burgeses.- Emancipació per primera vegada d’una colònia
europea.
![Page 41: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/41.jpg)
LA REVOLUCIÓ FRANCESA:“LIBERTÉ, EGALITÉ, FRATERNITÉ”
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/videos/656.htm
![Page 42: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/42.jpg)
1789-1799:PERÍODE REVOLUCIONARI A FRANÇA.
D’on eren la majoria dels il·lustrats?
Llibertat i igualtat en una societat estamental?
Llibertat i igualtat, contracte social en una monarquia absolutista?
![Page 43: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/43.jpg)
PER QUÈ I COM VA COMENÇAR?
Causes: (associeu cada causa amb la font que hi relacionen en el llibre de
text) Idees il·lustrades de llibertat, igualtat i contracte
social. Males collites successives el preu del blat puja però
els impostos reials i dels nobles augmenten. Guerra contra la Corona Britànica pels Estats Units
endeutament de les finances de la corona francesa: bancarrota o fallida.Any 1788
Ingressos Despeses
472 milions de lliures 633 milions de lliures
Impostos camperols i burgesia (85%)Altres (15%)
Exèrcit (25%)Cort (20%)Burocràcia (10%)Obres públiques (2%)Deute i interessos (41%)
![Page 44: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/44.jpg)
JOC DE ROLS Davant d’aquesta
situació financera, el rei què podia fer? Augmentar els impostos
per recaptar més diners i poder retornar els crédits.
Però podia augmentar la pressió contra els no privilegiats?
La solució passava per fer pagar impostos els privilegiats.
Què significava per a la societat estamental? El final del privilegi de no
pagar impostos.
![Page 45: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/45.jpg)
El rei convoca els Estats Generals:- Assemblea formada pels tres estats.- Cada estat tenia dret a un vot per estat.
El tercer estat demana el canvi en les votacions: per membres, no per estat.
* Una assemblea de representants dels estaments socials.
1r estament: església, 291 representants
2n estament: noblesa, 270 representants
3r estament: Poble (en realitat, burgesia) 578 representants
![Page 46: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/46.jpg)
Davant de la negativa de la noblesa i el clergat de canviar el sistema de votacions, el tercer estat es declara representant de la nació i es constitueix en l’Assemblea Nacional.
Els membres de l’Assemblea juren al Jeu de Paume que redactaran una Constitució basada en la igualtat, llibertat i sobirania nacional.
Comença la Revolució francesa.
![Page 47: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/47.jpg)
El rei ordena a l’exèrcit que reprimeixi l’Assemblea.
El poble assalta la Bastilla: la presó més representativa de l’absolutisme. 14 de juliol de 1789. ex. 1.26. p. 15
![Page 48: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/48.jpg)
PRIMERA FASE: 1789-1792.UN NOU ESTAT LIBERAL I BURGÈS.
- Legislacions que canvïen el règim:- Declaració dels Drets de l’Home i del- Constitució de 1791:
- Monarquia parlamentària i sobirania nacional- Separació dels poders de l’estat- Sufragi censitari
- Expropiacions eclesiàstiques.- Llibertat econòmica: de creació d’empreses.
Idees claus de la legislació?
Tots els grups socials estarien d’acord amb aquestes legislacions?
Ex. 1.56. p. 31
![Page 49: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/49.jpg)
1792: UNA NOVA ONADA REVOLUCIONÀRIA La resta de monarquies europees absolutistes
tenen por de la Revolució, es podria estendre per tot arreu li declaren la guerra i entren amb els exèrcits.
El rei conspira contra els revolucionaris, s’intenta escapar però el reconeixen i l’empresonen.
El govern no té prestigi i no té el suport de tots els membres del Tercer Estat, les capes populars s‘han quedat sense poder votar pel sufragi censitari.
![Page 50: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/50.jpg)
ELS JACOBINS (REPRESENTANTS DE LES CAPES POPULARS) AL PODER Els sans-culottes El partit més radical
accedeix al poder: JACOBINS segona revolució: Proclamen la República i
empresonen el rei. El líder és Robespierre.
![Page 51: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/51.jpg)
Nova constitució: Sufragi universal masculí. Exèrcit nacional (victòries contra els contrarrevolucionaris). Mesures econòmiques populars: preus controlats dels
productes bàsics i ajut als pobres. Justícia ràpida contra els considerats contrarrevolucionaris:
la família reial és condemnada a la guillotina i 30.000 francesos més (època del Terror).
Ex. 1.55 p. 30 + lectura i resum de l’article “Temps de guillotina” p.33
![Page 52: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/52.jpg)
1794- 1799:EL FINAL DE LA REVOLUCIÓ
Cop d’estat de la burgesia condemnats els líders jacobins. Font 21 p. 17.
Burgesia imposa una nova Constitució: Sufragi censitari. Llibertat econòmica.
Guerra civil interna (jacobins, burgesos, absolutistes) + la guerra contra les monarquies estrangeres comença a destacar un jove general i la burgesia el veu com una solució d’ordre.
El 1799 Napoleó Bonaparte fa un cop d’estat i es considera el final de la Revolució.
![Page 53: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/53.jpg)
1799 – 1815NAPOLEÓ BONAPARTE
1799 fa el cop d’estat i el 1804 es proclama emperador de França (monarquia burgesa). Font 22.
Respecta alguns elements revolucionaris:
1. Supressió dels privilegis dels nobles i l’Ésglèsia, 2. declaració de drets de l’home, 3. establiment d’una Constitució escrita, 4. creació d’una justícia independent,5. lliure mercat,...
Reformes polítiques i econòmiques claus:1. Promulgació del codi civil2. Un sistema educatiu nacional3. Creació del Banc de França i del
franc
![Page 54: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/54.jpg)
Política expansionista: conquereix Europa.
Mapa de l’imperi napoleònic.
Quins territoris va ocupar?
Per què va obtenir victòries amb tanta rapidesa?
Quines expedicions i per què van significar el final de l’imperi napoleònic?
![Page 55: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/55.jpg)
1814LA RESTAURACIÓLes monarquies absolutistes en el Congrés de
Viena de 1814 acorden defensar-se de qualsevol intent revolucionari, accepten la intervenció dels altres estats en cas de Revolució interna.
REVOLUCIONS LIBERALS: 1830 I 1848
Font 23, exercicis p. 18
![Page 56: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/56.jpg)
EL NACIONALISME
Lectura p. 19 i definicions claus. Mapa de l’Europa de la Restauració. Grups de recerca i exposició:
Grècia Irlanda Alemanya Itàlia (fitxa)
![Page 57: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/57.jpg)
NEOCLASSICISMEL’ART DE LA REVOLUCIÓ-títol: Neo + clàssics?-Quines característiques pot tenir?
![Page 58: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/58.jpg)
Ex 1.60 p. 31
![Page 59: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/59.jpg)
![Page 60: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/60.jpg)
![Page 61: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/61.jpg)
![Page 62: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/62.jpg)
![Page 63: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/63.jpg)
![Page 64: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/64.jpg)
EL ROMANTICISMELa pintura de les nacions, del passat gloriós.
![Page 65: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/65.jpg)
![Page 66: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/66.jpg)
![Page 67: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/67.jpg)
![Page 68: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/68.jpg)
![Page 69: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/69.jpg)
![Page 70: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/70.jpg)
Font 34., p. 25
![Page 71: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/71.jpg)
![Page 72: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/72.jpg)
CARACTERÍSTIQUES
Sentiment, emoció. El sublim. Individualitat. El geni. Naturalesa viva, salvatge -->paisatges. El passat dels pobles, l'edat mitjana, els pobles
germànics. El Nacionalisme (volkgeist). La llum, el color, la pinzellada solta (violència.) AUTORS MÉS IMPORTANTS:
Caspar David Friedrich. Géricault. William Turner.
![Page 73: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/73.jpg)
EXERCICI D’ANALITZAR OBRES.
![Page 74: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/74.jpg)
LA MÚSICA DE L’ÈPOCAEl barroc de Vivaldi i Bach.
El classicisme de Mozart i Beethoven.
![Page 75: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/75.jpg)
EXERCICIS DE REPÀS: - ACTIVITATS D’AVALUACIÓ- COMPLETAR ESQUEMA DE LA UNITAT
PARAULES CLAUS: (poden ser definides dins de l’esquema)
-Antic Règim:-Il·lustració o liberalisme-Societat estamental-Absolutisme-Comerç triangular o colonial-Revolució liberal-Separació o divisió de poders-Sufragi censatari i sufragi universal-Sans-culottes o jacobins-Nacionalisme-Rococó-Neoclassicisme-Romanticisme
![Page 76: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/76.jpg)
RESUM GRÀFIC
1. DESCRIPCIÓ DE LA FONT- QUÈ ÉS? MAPA, ESQUEMA, PINTURA, ESCULTURA, …- DE QUIN ANY I DE QUINA ÈPOCA?- DE QUIN LLOC?- QUÈ HI APAREIX?2. TEMA QUE HI APAREIX A DESENVOLUPAR
![Page 77: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/77.jpg)
L’EIX CRONOLÒGIC:
-Proporcionalitat temporal.-Classificació dels fets i fenòmens:-Política: fets i personatges. Retrats i símbols.-Economia i societat: processos i fenòmens. Gràfics, taules, imatges socials.-Pensament: processos a llarg termini: història de les mentalitats.-Art: imatges del poder, evolució cap a la crítica social.
![Page 78: Ud 1](https://reader036.vdocumento.com/reader036/viewer/2022062419/559166c81a28ab3a468b4745/html5/thumbnails/78.jpg)
EIX
Dates:
POLÍTICA
Fins Revolució francesa: Antic Règim.
1776 Declaració de la Independència
1789 -1799 Revolució francesa
1799-1815 Napoleó
PENSAMENT
Il·lustració
SOCIETAT
Estamental
Natalitat i mortalitat elevades