LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS
EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA 101486 – Treball de Fi de Grau
Grau en Traducció i Interpretació
Curs acadèmic 2012-‐13
Estudiant: Anna Suades Vall
Tutora: Jacqueline Minett
10 de juny de 2013
Facultat de Traducció i d’Interpretació
Universitat Autònoma de Barcelona
Dades del TFG
Títol: La interpretació als serveis públics en temps de crisi econòmica Autor/a: Anna Suades Vall Tutor: Jacqueline Minett Centre: Facultat de Traducció i d’Interpretació Estudis: Grau en Traducció i Interpretació Curs acadèmic: 2012-‐13
Paraules clau
Interpretació, mediació, serveis públics, crisi econòmica, immigració, comunitat, professionalització, protecció social
Interpreting, mediation, public services, economic crisis, immigration, community, professionalization, social protection
Resum del TFG
Elaboració d’un estudi dels efectes que l’actual crisi econòmica ha tingut en l’organització i gestió dels serveis de traducció, mediació i interpretació als serveis públics a l’Estat espanyol/Catalunya, i que en molts casos resulten perjudicials tant per a la protecció social, sanitària i jurídica del ciutadà nouvingut com per al seu entorn.
Elaboration of a study of the current economic crisis effects on community interpreting organisation and management in Spain/Catalonia, which, in many cases, are detrimental both to the social, health and legal protection of the newcomer and his environment.
Avís legal
© Anna Suades Vall, Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), 2013. Tots els drets reservats. Cap contingut d'aquest treball pot ésser objecte de reproducció, comunicació pública, difusió i/o transformació, de forma parcial o total, sense el permís o l'autorització de la seva autora.
© Anna Suades Vall, Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), 2013. All rights reserved. None of the content of this academic work may be reproduced, distributed, broadcast and/or transformed, either in whole or in part, without the express permission or authorization of the author.
Índex 1. Introducció ............................................................................................................................... 1
2. Contextualització .................................................................................................................... 2
3. Les característiques ideals de l’intèrpret per als serveis públics .......................... 3
4. La interpretació per als serveis públics a nivell nacional ........................................ 4
4.1 El perfil dels usuaris ......................................................................................................................... 4
4.2 El perfil dels proveïdors ................................................................................................................. 6
4.3 Els diferents perfils dels intèrprets per als serveis públics actualment .................... 6
4.4 Situació als diferents departaments .......................................................................................... 9
4.4.1 Departaments d’Interior i de Justícia ..................................................................... 11
4.4.2 Departament d’Educació .............................................................................................. 13
4.4.3 Departament de Salut .................................................................................................... 13
4.4.4 Administració local: consells comarcals i ajuntaments .................................. 14
5. Anàlisi de l’evolució de la interpretació per als serveis públics a Espanya els darrers anys .................................................................................................................................. 14
5.1 Els inicis .............................................................................................................................................. 14
5.2 Associacions que ofereixen serveis d’interpretació o mediació ................................ 15
5.2.1 Associació Sociocultural La Formiga ...................................................................... 15
5.2.2 Centre d’Informació per a Treballadors i Treballadores estrangers ........ 16
5.2.3 Atzavara Arrels ................................................................................................................ 17
5.3 La repercussió de la crisi econòmica ..................................................................................... 17
6. Una mirada al futur ............................................................................................................. 21
6.1 Formació disponible per a futurs intèrprets per als serveis públics actualment a les universitats espanyoles ................................................................................................................ 21
6.1.1 Universidad de Valladolid, Castella i Lleó ............................................................ 21
6.1.2 Universidad de Salamanca, Castella i Lleó ........................................................... 21
6.1.3 Universitat Autònoma de Barcelona, Catalunya ................................................ 22
6.1.4 Universitat de Vic, Catalunya ..................................................................................... 22
6.1.5 Universidad de Las Palmas, Canàries ..................................................................... 22
6.1.6 Universitat d’Alacant, Comunitat Valenciana ..................................................... 23
6.1.7 Universitat Jaume I, Comunitat Valenciana ......................................................... 23
6.1.8 Universidad Alfonso X el Sabio, Madrid ................................................................ 23
6.1.9 Universidad de Alcalá, Madrid .................................................................................. 23
6.1.10 Universidad Europea de Madrid, Madrid ............................................................. 23
6.1.11 Universidad Pontificia Comillas, Madrid .............................................................. 24
6.1.12 Universidad de Murcia, Múrcia ................................................................................. 24
6.2 Cursos i mòduls complementaris impartits per altres entitats del territori ........ 24
6.2.1 Associació La Formiga .................................................................................................. 24
6.3 Recerca i investigació ................................................................................................................... 25
6.3.1 Linguamón ......................................................................................................................... 25
6.3.2 Grup de recerca MIRAS ................................................................................................. 26
7. Conclusions ............................................................................................................................ 27
8. Bibliografia ............................................................................................................................ 30
9. Annexos ................................................................................................................................... 33
Annex 1: Entrevistes a intèrprets per als serveis públics .................................................... 35
Entrevista a Hassan Bouh .......................................................................................................... 35
Entrevista a Begoña Ruiz de Infante ..................................................................................... 37
Entrevista a Mireia Vargas Urpí .............................................................................................. 40
Entrevista a Ju Ying ....................................................................................................................... 42
Annex 2: Xerrada “La Catalunya xinesa” ...................................................................................... 44
Annex 3: Recull de premsa ................................................................................................................. 49
El mundo, 27.03.2008 .................................................................................................................. 49
Diari de Girona, 2.11.2012 ......................................................................................................... 52
Málaga Hoy, 12.01.2013 ............................................................................................................. 53
El Diario Norte, 24.05.2013 ...................................................................................................... 54
BTV notícies, 9.08.2012 .............................................................................................................. 57
El País, 29.11.2001 ........................................................................................................................ 58
Diario de Ibiza, 1.02.2013 .......................................................................................................... 59
Diario de Ibiza, 28.11.2012 ....................................................................................................... 60
La Vanguardia, 1.06.2012 .......................................................................................................... 61
California Federation of Interpreters, 16.05.2013 ......................................................... 62
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
1
1. Introducció Són molts els canvis que ha experimentat la societat mundial en les últimes dècades, i el gran augment de la migració n’és un d’ells.
Actualment, 191 milions de persones viuen fora del seu país d’origen. 191 milions de persones que, en la majoria dels casos, es troben en un país on es parla una llengua diferent a la seva i on s’han d’adaptar, també, a les diferències culturals.
Aquest fenomen migratori constant arreu del món ha posat de manifest, entre d’altres coses, la necessitat de fer accessible per als nouvinguts tot allò que ho és per als habitants autòctons; no només pel que fa als turistes, sinó també per a la gent que s’hi queda a viure.
Els serveis públics són els serveis que ofereixen determinades entitats, generalment l’Estat, per satisfer les necessitats bàsiques de la comunitat o societat on es duen a terme; i són, tal com especifica el principi d’igualtat, un dret de tots els ciutadans, de totes aquelles persones que compleixen els requisits establerts pel reglament del servei.
En aquest treball es presenta i s’analitza la situació actual de la interpretació per als serveis públics, una activitat que fa possible que tant els estrangers nouvinguts com els que encara estan en procés d’adaptació puguin accedir a aquests serveis. S’exposa, a més, la situació concreta dels Departaments d’Interior, Justícia, Educació, Salut i de l’Administració local.
Per entendre la situació actual, però, cal entendre primerament en què consisteix exactament aquesta especialitat d’interpretació, quins en són els orígens, el perfil dels usuaris, i les característiques dels professionals que s’hi dediquen, per després poder exposar la situació a nivell nacional i les repercussions de la crisi econòmica que pateixen tant treballadors com usuaris del sector.
Aquest treball es basa en la recerca d’informació, l’anàlisi feta prèviament per altres professionals en publicacions sobre el tema i, sobretot, en l’opinió dels professionals que s’hi dediquen que, en una sèrie d’entrevistes, han fet aportacions de primera mà sobre la situació actual i la seva pròpia experiència personal.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
2
2. Contextualització Al llarg de la història els països receptors d’immigració han hagut de respondre a les necessitats de comunicació entre els serveis públics i els usuaris no parlants de la llengua pròpia. A l’hora de decidir la resposta més adequada a aquestes necessitats, però, cada país ha actuat de maneres diferents en funció de la política lingüística d’immigració, el sistema institucionals, l’organització de l’Administració, els moviments demogràfics, etc.
Durant anys, Austràlia va ser el principal país implicat en el desenvolupament de la interpretació als serveis públics. El seu origen rau en la fi de la II Guerra Mundial, quan el gran flux d’immigrants va fer que el govern es decantés pel multilingüisme per adoptar els “nous australians”. A mesura que l’interès i la necessitat d’interpretació va augmentar, el concepte es va estendre a altres països i als anys setanta, a Austràlia, es va encunyar el terme community interpreting, creat precisament per descriure la interpretació en situacions de caire institucional d’una determinada societat, on els proveïdors dels serveis públics i els clients individuals no parlen la mateixa llengua; és, per tant, un terme vinculat al món civilitzat, l’equitat i a la societat del benestar.
Des els anys setanta altres països com els Estats Units, el Canadà, Nova Zelanda o Suècia han fomentat la professionalització dels intèrprets dels serveis públics. Una situació ben diferent de, per exemple, la del sud d’Europa, on, malgrat els avenços fets gràcies a organitzacions i grups de recerca, encara queda molt camí per recórrer.
Avui dia, la diversitat cultural és una realitat a la gran majoria dels països del món, és per això que ja no es pot negar la necessitat i la importància de la figura de l’intèrpret als serveis públics per establir ponts entre comunitats, independentment de si la política d’immigració es basa en l’acceptació de la multiculturalitat, en l’assimilacionisme, o en ni una ni l’altra.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
3
3. Les característiques ideals de l’intèrpret per als serveis públics
Abans d’endinsar-‐nos en la gran diversitat de perfils que trobem entre usuaris, proveïdors i els mateixos intèrprets i en la problemàtica que en deriva i que veurem més endavant, cal conèixer les característiques que hauria de tenir teòricament un intèrpret per als serveis públics.
En primer lloc i evidentment, l’intèrpret ha de tenir unes competències lingüístiques excel·lents en les dues llengües amb què treballa, però amb això no n’hi ha prou, i també ha de tenir competències culturals en ambdues cultures, és a dir, conèixer les possibles diferències culturals per poder neutralitzar-‐les o fer-‐les entendre durant la interpretació o mediació.
En segon lloc, l’intèrpret ha de tenir formació en traducció i interpretació per tal d’assolir les tècniques bàsiques per dur a terme el servei i desenvolupar les seves capacitats, i ha de tenir, a més, formació específica per als serveis públics. Amb la formació específica per als serveis públics, ja siguin cursos o programes de postgrau, l’intèrpret podrà conèixer el funcionament del sector públic, conèixer terminologia específica de cada situació i aprendre a gestionar les emocions que poden derivar d’una interpretació en una situació difícil. A més, es recomana que aquest intèrpret tingui un entorn o grup professional on poder expressar-‐se i parlar del que ha sentit durant la interpretació sempre, evidentment, mantenint la confidencialitat.
A més, l’intèrpret es regirà per un codi deontològic. Aquest codi, que té com a objectiu marcar uns mínims obligatoris per a tots els integrants d’un col·lectiu, estableix el comportament ètic que ha de tenir l’intèrpret, la professionalització que ha de mantenir, les pautes, normes i bones pràctiques de la professió. Un exemple de bona pràctica és, per exemple, la posició en què s’ha de col·locar l’intèrpret durant la interpretació, la manera de presentar-‐se, etc.
Els continguts del codi deontològic de l’intèrpret per als serveis públics són principalment:
-‐ La professionalitat
-‐ La confidencialitat
-‐ La imparcialitat
-‐ El respecte per les persones i les comunitats
-‐ La integritat
-‐ La precisió
-‐ La sensibilitat cultural
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
4
A més a més, en un context ideal, l’intèrpret ha de poder rebre una retribució econòmica en proporció a la feina realitzada i la formació rebuda.
Un altre aspecte important és l’actualització dels coneixements, és a dir, seguir formant-‐se a mesura que la professió i les necessitats de la societat evolucionen.
Finalment, un intèrpret per als serveis públics, en una organització ideal dels serveis d’interpretació, disposarà d’una acreditació que certifiqui que es apte per a la realització del servei, l’identifiqui com a intèrpret professional i garanteixi la qualitat de la interpretació.
4. La interpretació per als serveis públics a nivell nacional A Espanya la gestió dels serveis públics es una competència que es delega generalment a les comunitats autònomes. La provisió d’intèrprets als serveis públics, per tant, també depèn de cada una d’elles. Les dades i conclusions d’aquest treball es basen concretament en el cas de la Comunitat Autònoma de Catalunya.
El fet que cada comunitat autònoma gestioni els serveis d’interpretació als serveis públics fa que cada una d’elles tingui els seus propis recursos i la seva manera d’organitzar-‐los, i això dificulta la creació d’un model de gestió unificat. A més, a nivell estatal no existeix cap regulació ni cap document d’obligat compliment que marqui unes directrius per a l’oferiment d’aquest servei.
La dificultat d’establir un model unificat per poder oferir aquests serveis d’interpretació als serveis públics rau, d’una banda, en el poc temps que fa que s’ofereixen a Espanya i, de l’altra, en la gran diversitat que trobem tant pel que fa als usuaris que en tenen necessitat, com als diferents perfils dels intèrprets que s’hi dediquen, com també a cada un dels sectors.
4.1 El perfil dels usuaris
La majoria d’usuaris que necessiten un intèrpret als serveis públics són immigrants, però també en poden necessitar els turistes en determinades situacions.
Per tenir una idea global dels usuaris dels serveis d’interpretació per als serveis públics cal fer un cop d’ull a les dades que proporciona l’IDESCAT, l’Institut d’Estadística de Catalunya, sobre la immigració, i també a alguns informes que Linguamón i el grup de recerca MIRAS han redactat sobre aquesta qüestió i que ens permeten conèixer el percentatge de població estrangera a Catalunya, quines són les comunitats més presents, les llengües amb més demanda, etc.
A Catalunya, a data 1 de gener de 2012 i segons dades de l’IDESCAT, hi havia 1.186.779 de persones immigrants, xifra que representa el 15,7% de la població total. Tot i que a causa de la crisi econòmica la immigració a Espanya ha frenat i alguns dels immigrants
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
5
han tornat al seu país, podem estimar que el percentatge s’ha vist augmentat lleugerament des d’aleshores.
El gràfic que trobem a continuació indica la procedència de la immigració a Catalunya i ens permet estimar quines llengües tindran més demanda:
Gràfic 1: Principals països de procedència de la immigració estrangera. Catalunya. 2012. Font: ALONSO (2013)
Més enllà de la seva procedència, a l’hora de fer una previsió de les llengües que tindran més demanda, cal tenir en compte també que a molts d’aquests països es parlen dialectes i, fins i tot, vàries llengües, i que, en alguns casos, no n’hi haurà prou amb la llengua oficial del país d’origen per comunicar-‐se amb l’usuari.
Malauradament, no podem trobar dades concretes pel que fa a les llengües de la immigració a Catalunya. Si bé sí que podem fer-‐ne una estimació a partir de les dades que disposem de les aules d’acollida, que recull el Departament d’Ensenyament i de les dades del Consorci per a la Normalització Lingüística, que recull en funció de les llengües que parlen els alumnes dels cursos de català.
Així doncs, i tal com s’indica a la presentació de Mercè Solé “Les llengües de la immigració a Catalunya”, les llengües que més parla la immigració a Catalunya i, per tant, les més susceptibles de necessitar un intèrpret són:
Països comunitaris Països extracomunitaris
Principals països de procedència de la immigració estrangera. Catalunya. 2012
239.206
106.023
59.452
50.188
49.357 49.111
47.490
41.958
33.875
30.873
26.294
22.931
22.680
21.556
20.850 20.806
19.709
18.332
17.571
17.565
Marroc
Romania
Equador Bolívia
Xina
Itàlia
Pakistan
Colòmbia
França
Perú Argentina
República Dominicana
Alemanya
Brasil Regne Unit
Senegal Índia
Hondures
Ucraïna
Rússia
Font: Idescat, padró a 1 de gener de 2012
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
6
-‐ Àrab -‐ Amazic -‐ Búlgar -‐ Panjabi -‐ Polonès
-‐ Portuguès -‐ Romanès -‐ Rus -‐ Soninke -‐ Tagal
-‐ Ucraïnès -‐ Urdú -‐ Xinès mandarí -‐ Wòlof -‐ Wu
Altres llengües amb presència a Catalunya són l’alemany, l’anglès, el francès, l’italià, el japonès i el neerlandès.
Un cop determinada la combinació lingüística que ha de tenir l’intèrpret per a realitzar la interpretació en qüestió s’ha de valorar que, sovint, la persona que necessita la interpretació prové d’un país amb maneres de veure les coses molt diferents i que, per tant, hi pot haver conceptes que no entén o no accepta, a més, pot tenir un bagatge intel·lectual inferior a la del proveïdor dels serveis públics.
4.2 El perfil dels proveïdors
Entenem com a proveïdors els proveïdors dels serveis del sector públic que s’han de comunicar amb l’usuari i que, per tant, poden necessitar un intèrpret quan no s’hi entenen.
Com en tot el que envolta la interpretació per als serveis públics, en els proveïdors també trobem una gran diversitat. Poden ser policies, jutges, infermeres, metges, mestres, funcionaris de l’ajuntament, etc.
El problema principal, però, rau en el desconeixement generalitzat que hi ha entre els proveïdors de la funció real de l’intèrpret als serveis públics. Caldria educar els proveïdors per saber què esperar d’una interpretació i saber també com ajudar a que es dugui a terme el millor possible. Aquesta tasca, que es podria fer des dels diferents departaments pels que treballen els proveïdors actualment la fan, a vegades, els mateixos intèrprets abans de dur a terme la interpretació i durant la mateixa interpretació.
4.3 Els diferents perfils dels intèrprets per als serveis públics actualment
A causa de la falta de professionalització de la figura de l’intèrpret per als serveis públics a Espanya, actualment podem trobar persones exercint que han rebut formacions ben diferents i, fins i tot, persones que no n’han rebut cap. És el cas, per exemple, dels bilingües que acaben treballant com a intèrprets o que fan d’intèrpret en algun moment determinat per ser familiar o amic de qui necessita la interpretació.
Tot i que en el cas de molts bilingües el coneixement de l’idioma sigui l’idoni, hi ha altres factors que influeixen a l’hora de saber i poder fer una bona interpretació, tant si és en una conferència com si és als serveis públics.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
7
A la següent taula Valero (2006:6; trad. meva) exposa algunes de les diferències entre un bilingüe i un traductor o intèrpret format a partir de Cambridge (2002:121-‐126):
Bilingüe Traductor/intèrpret
Pot tenir fluïdesa limitada en una de les llengües.
Es requereix fluïdesa en ambdues llengües.
Té veu pròpia per intervenir, expressar opinions, etc.
Fa possible la comunicació entre altres persones; identifica diferències entre les llengües i les cultures i reprodueix el missatge d’altres persones.
No existeix un codi de conducta o uns principis propis.
Ha d’observar un codi de conducta propi de la seva professió.
No té perquè estar preparat per fer de pont i pot transmetre el missatge de manera incompleta, oblidar-‐ne una part, treure’n el que no considera important, etc.
Ha de conèixer la terminologia adequada i els procediments necessaris per reproduir amb fidelitat el missatge.
No ha rebut cap tipus de formació sobre com tractar la informació o sobre estratègies per processar i reproduir aquella informació.
Normalment compta amb certa formació o experiència per processar i retenir els missatges amb fidelitat.
Pot deixar-‐se portar per certs condicionants externs al fet de transvasar la informació (compassió, amistat, alegria, familiaritat) i deixar de ser objectiu, afegint-‐hi comentaris personals, interpretacions, etc.
Proporciona informació fidel, adaptada a la nova realitat i es manté lluny de consideracions personals.
Taula 1: Diferències entre un bilingüe i un traductor o intèrpret. Font: VALERO (2006)
En la següent taula, seguint la proposta de Valero (2006:7, trad. meva) a partir de Cambridge (2002:56), s’exposen els motius que es poden atribuir a fer servir un bilingüe sense formació específica d’interpretació i els motius pels quals no s’hauria de fer servir, és a dir, els possibles problemes que en deriven:
Per què es fa servir? Per que no s’ha de fer servir?
Surt barat. És menys barat que un plet.
El client parla una mica d’espanyol. La por impedeix la comprensió. Problemes morals i legals...
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
8
El proveïdor de serveis parla una mica l’altre idioma.
Però, com es parla de conceptes complicats com tràmits d’asil, consentiment informat, diagnòstic precoç...?
Me les arreglo fent gestos. Però, saps que els gestos no són internacionals?
Sempre hi ha bilingües disponibles. Però no sempre són imparcials, ni mantenen la confidencialitat.
Estan disposats a ajudar. Per què? Sempre s’ha de pensar en els seus propòsits personals.
És gent coneguda pel client i reconfortant. I per això molta informació es pot perdre.
Tenen la mateixa cultura. Però sempre hi ha el risc que la informació s’ometi.
Els nens són moltes vegades els primers bilingües de la família.
Es posa al pare/client en poder del nen. I, un nen podrà entendre determinats conceptes?
Els treballadors estan a prop. Que haurien d’estar fent? Surt més barata l’hora de l’expert que l’hora d’un intèrpret professional?
Els professors d’idiomes tenen una bona educació i parlaran de forma adequada.
D’acord, sí, però de què sabran parlar? Els intèrprets acostumen a treballar en contextos especialitzats.
Taula 2: Per què es fa servir un bilingüe sense formació en interpretació i per què no s’ha de fer servir. Font: VALERO (2006)
En la interpretació per als serveis públics és evident que també hi treballen professionals, entre els que hi trobem, altra vegada, diversitat. Així, entre els professionals que realitzen tasques de traducció i interpretació als serveis públics, hi distingim tres figures:
-‐ Traductors i intèrprets (amb o sense formació específica per als serveis públics) -‐ Mediadors interculturals -‐ Agents d’acollida
A continuació, ens centrem en les diferències entre un intèrpret de conferències i un intèrpret amb formació específica per als serveis públics; diferències en la formació que poden comportar problemes com els que s’han vist a la premsa en algunes ocasions (vegeu Annex 3) i que, encara que no ho sembli, són bastantes i, a més, determinants.
Un intèrpret de conferència durà a terme una interpretació consecutiva o simultània, mentre que un intèrpret als serveis públics, tot i que pot haver de dur a terme aquestes dues especialitats, en la gran majoria de casos haurà de fer una interpretació bilateral.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
9
La principal diferència la trobem, però, en l’àmbit en què treballen: mentre que un intèrpret de conferència interpretarà en una conferència o reunió, un intèrpret als serveis públics interpretarà en una consulta mèdica, als serveis socials, a una comissaria o jutjat, i a escoles; àmbits que poden implicar situacions difícils, que requereixen una formació específica i en què cal tenir en compte les diferències culturals.
A trets generals i segons l’informe del grup MIRAS, Comunicar en la diversitat. Intèrprets, traductors i mediadors als serveis públics, la majoria dels professionals que es dediquen a la interpretació per als serveis públics només té entre 1 i 5 anys d’experiència en el sector. Però podem atribuir aquest fet a la relativa novetat d’aquesta professió a Espanya. A més, la meitat només s’hi dedica de manera esporàdica.
La selecció dels professionals varia segons el departament i l’empresa que ho porta, però la realitat és que a banda de la competència lingüística en el cas dels Departaments d’Interior i Justícia no es demana cap formació en concret a cap llei ni conveni.
Cal comentar, també, que el català no és un requisit indispensable per treballar com a intèrpret als serveis públics a Catalunya, tot i que sí que es valora.
Pel que fa al gènere, que en ocasions pot triar l’usuari, hi trobem una majoria d’intèrprets dona, i es considera que aquest fet sovint facilita les relacions amb la comunitat.
Tota aquesta diversitat en tants aspectes genera confusió a l’hora de tenir clara la funció d’un intèrpret per als serveis públics, i això afegeix a la dificultat de la tasca, la dificultat de fer front al desconeixement per part del proveïdor del paper de l’intèrpret.
En el cas dels quatre entrevistats —Hassan Bouh, Begoña Ruiz de Infante, Mireia Vargas i Ju Ying —, tots han rebut formació específica per a la interpretació als serveis públics.
4.4 Situació als diferents departaments
Cada departament o sector dels serveis públics té els seus propis recursos i fins i tot les seves pròpies regulacions per proporcionar els serveis d’interpretació a qui ho necessiti. A cada un dels departaments l’encarregat de fer la demanda del servei és un responsable, que truca al coordinador dels serveis, i aquest envia a un traductor o intèrpret.
Al següent gràfic trobem de manera resumida l’organització que segueixen els departaments de la Generalitat de Catalunya que disposen de serveis d’interpretació:
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
10
Gràfic 2: Esquema d’organització i gestió dels diferents departaments Font: LINGUAMÓN (2010)
A continuació veurem la situació dels diferents departaments més detalladament.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
11
4.4.1 Departaments d’Interior i de Justícia
En ambdós departaments es convoca un concurs anual dividit en lots per a la contractació dels serveis d’interpretació a tot el territori. A aquest concurs s’hi presenten poques empreses perquè resulta molt difícil disposar de tots els mitjans necessaris per assumir els serveis que exigeixen els criteris de les bases del concurs, i en algunes llengües és absolutament impossible trobar traductors amb el perfil que demanen en relació amb la formació.
El Departament de Justícia disposa d’uns quants intèrprets contractats directament a Barcelona i Girona, mentre que el Departament d’Interior en té alguns en nòmina en comissaries clau de Barcelona, sobretot durant l’estiu.
Les tasques principals que realitzen els intèrprets en aquests departaments inclouen la interpretació de declaracions orals de testimonis, víctimes o acusats i traduccions escrites, entre altres. Però també es preveuen tasques d’assessorament per valorar, per exemple, quin és la llengua més adient per assistir a una persona.
L’empresa prestadora d’aquests serveis actualment és SEPROTEC.
Les úniques convencions, directives o legislacions d’aplicació al territori espanyol que fan referència a la interpretació per als serveis públics fan referència a aquests dos sectors en concret. Vegem-‐ne les referències a nivell europeu:
-‐ El Consell d’Europa va adoptar l’any 1950 la Convenció Europea dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, que va entrar en vigor l’any 1953. L’article 6 d’aquesta Convenció estableix que qualsevol persona amb càrrecs té els drets mínims següents:
o Ser informat immediatament en una llengua que entengui i en detall.
o Rebre l’ajuda d’un intèrpret si no pot entendre o parlar la llengua que es parla al jutjat
-‐ La directiva 2010/64/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 20 d’octubre de 2010, relativa al dret a interpretació i a traducció en els processos penals, estableix que a partir del proper mes d’octubre, data oficial d’entrada en vigor de la directiva, els estrangers que siguin detinguts i no entenguin el castellà podran beneficiar-‐se “sense demores” d’un intèrpret durant l’interrogatori policial, a totes les visites i a totes les audiències que siguin necessàries des de la detenció fins a la condemna (vegeu annex 3).
Pel que fa a la legislació nacional o a nivell autonòmic, també hi ha lleis o normatives que hi fan referència:
-‐ Llei orgànica 6/1985 d’1 de juliol del poder judicial (Títol III. De les actuacions judicials. Capítol I. De l’oralitat, publicitat i llengua oficial):
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
12
o Article 5: En les actuacions orals es pot habilitar com a intèrpret qualsevol persona coneixedora de la llengua utilitzada, amb el seu jurament o promesa
-‐ Llei d’enjudiciament criminal:
o Capítol IV. De les declaracions dels processats (art.385 al 409)
o Capítol V. De les declaracions dels testimonis (art. 410 al 450)
§ Article 441: L’intèrpret s’ha d’elegir entre els qui en tinguin títol, si n’hi ha al poble. Si no n’hi ha s’ha de nomenar un mestre de l’idioma corresponent i, si tampoc no n’hi ha, qualsevol persona que el sàpiga.
o Capítol VI. De l’acarament dels testimonis i els processats (art. 451 al 455)
-‐ Llei 1/2000 de 7 de gener d’enjudiciament civil
o Article 143: 1. Quan alguna persona que no conegui el castellà ni, si s’escau, la llengua oficial pròpia de la comunitat hagi de ser interrogada o prestar alguna declaració, o quan sigui necessari donar-‐li a conèixer personalment alguna resolució, el secretari per mitjà d’un decret pot habilitar com a intèrpret qualsevol persona coneixedora de la llengua de què es tracti, i li ha d’exigir jurament o promesa de traducció fidel.
De les lleis esmentades se n’extreu que només es requereix de l’intèrpret tenir unes competències lingüístiques.
En el cas d’una víctima o testimoni —mai en el cas d’un acusat— s’intenta buscar, en primer lloc, algú del seu entorn immediat que pugui fer d’intèrpret. Altra vegada, aquest recurs pot comportar errors de traducció i implicar emocionalment la persona que fa la interpretació.
Un altra opció que es fa servir en aquests departaments és la de la interpretació telefònica, que pot ser una alternativa que satisfaci les necessitats d’interpretació de manera immediata i fiable, però s’ha de tenir en compte que amb aquesta alternativa sempre es perd el significat de la comunicació no verbal.
La interpretació als departaments de Justícia i d’Interior, court interpreting per als angloparlants, és, dins de la interpretació per als serveis públics la que ha evolucionat més a nivell global. Aquí a Espanya, però, encara calen molts canvis per arribar al nivell de professionalització d’altres països que tenen , per exemple, un sistema d’acreditació especial per poder interpretar als jutjats i garantir la identitat de l’intèrpret i la seguretat de rebre un bon servei.
Un petit pas que s’ha fet en aquest sentit a Catalunya és l’establiment de mecanismes de control de la qualitat de les interpretacions, controls que es duen a terme de manera aleatòria mitjançant la visita in situ d’una persona encarregada de valorar les
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
13
interpretacions que fan tant els intèrprets de l’empresa com els pocs intèrprets que hi ha en plantilla. De fet, la persona encarregada d’aquest control és un dels intèrprets contractats directament pel Departament.
4.4.2 Departament d’Educació
El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ofereix a les escoles un servei de traducció i interpretació per a l’alumnat de famílies nouvingudes que no coneixen les llengües oficials. En aquest cas el servei es presta a través d’entitats i associacions i hi col·laboren els consells comarcals.
La demanda de l’intèrpret l’ha de fer la direcció del centre educatiu i no pas la persona que el necessita, i es limita a un màxim de 3 interpretacions per alumne i per curs (1 presencial i 2 telefòniques) i al fet que l’alumne faci més de 2 anys que resideix al país. Tot i que si es considera necessari es pot ampliar.
És innegable que seria més beneficiós tant per l’infant i la família com per l’escola poder accedir més vegades a aquest servei. Una alternativa podria ser, tal com va suggerir Begoña Ruiz de Infante en el transcurs de l’entrevista, per exemple, que la família en qüestió o un grup de famílies de la mateixa comunitat pogués sol·licitar o, si calgués, contractar pel seu compte, un intèrpret en determinades ocasions i així resoldre dubtes.
A continuació s’enumeren les entitats que realitzen aquests serveis al centres educatius i que estan explicades més endavant a l’apartat 4.3 Associacions que ofereixen serveis d’interpretació o mediació:
-‐ Associació Sociocultural La Formiga
-‐ CITE / CCOO
-‐ Atzavara – Arrels
4.4.3 Departament de Salut
Amb l’objectiu de fer front a les noves necessitats de la immigració el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va elaborar un pla director d’immigració que pretén garantir la igualtat d’accés a la salut i l’atenció. Aquest pla director està basat en tres grans eixos: l’acollida, la formació i la mediació. Les fórmules d’organització d’aquest pla, tot i que encara s’han d’unificar, són un exemple d’evolució del servei prestat i d’adaptació a la creixent immigració i les seves necessitats.
A partir d’aquest pla director es va crear una borsa de mediadors formada per intèrprets que ja treballaven pel departament i per noves incorporacions. Tots, però, van passar el programa de formació de Mediació intercultural en l’àmbit de la salut que va es va poder fer gràcies a l’Obra Social de La Caixa. En aquest programa de formació de dos anys de durada s’hi incloïa un període de pràctiques. Malauradament aquest programa no es fa actualment.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
14
D’aquest departament el més destacable és el servei de Sanitat Respon, un servei d’interpretació telefònica gestionat pel Sistema d’Emergències Mèdiques, però que s’adjudica mitjançant un concurs anual a una empresa d’interpretació, actualment KM ALARABI. És un sistema molt útil en casos d’urgència o per a consultes concretes.
En alguns casos, en aquest departament tornem a trobar la pràctica de recórrer a un acompanyant del pacient, però cal valorar que aquest acompanyant probablement no coneixerà la traducció de la terminologia mèdica i que pot cometre errors de traducció determinants.
4.4.4 Administració local: consells comarcals i ajuntaments
Una altra vegada ens trobem amb diferents modalitats de gestió. Les administracions o bé tenen una borsa de traductors que gestionen directament, o bé presten el servei mitjançant entitats o empreses externes; i algunes recorren a les dues opcions en funció de la llengua en què s’hagi de realitzar el servei d’interpretació.
A banda de les interpretacions puntuals, des de l’Administració local també s’impulsen programes d’integració a la comunitat. És l’exemple del projecte en què treballa actualment Begoña Ruiz de Infante, que treballa actualment a l’Ajuntament de Barcelona, al districte de l’Eixample. Aquest projecte de l’associació de l’eix comercial del Fort Pienc, anomenat XEIX, vetlla per la inclusió de la comunitat xinesa a l’eix comercial del barri tot facilitant informació als membres de la comunitat en qüestió, animant-‐los a participar i ajudant-‐los. Aquest és un clar exemple de l’evolució de la professió, que s’ha d’adaptar a les necessitats de la immigració i a l’evolució d’aquestes.
5. Anàlisi de l’evolució de la interpretació per als serveis públics a Espanya els darrers anys
5.1 Els inicis
Com ja hem vist, la professió d’intèrprets per als serveis públics és força nova a Espanya en comparació en altres països que ja tenen anys de tradició i professionalització en aquest aspecte.
A Catalunya, el primer document legislatiu de referència en aquet àmbit és el Pla de Ciutadania i Immigració de 2005-‐2008 i, en l’àmbit sanitari, el Pla director d’immigració de 2006. Actualment, el document de referència és el Pacte nacional per a la immigració que data de l’any 2008.
El Pacte nacional per a la immigració defineix, a partir d’una anàlisi del fenomen migratori i de les necessitats plantejades pel conjunt de la societat, el model públic d’accions per a la integració de la població immigrada que ha de garantir la convivència, la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
15
Els eixos de treball del Pacte per assolir aquests tres grans objectius són:
-‐ Eix 1: la gestió dels fluxos migratoris i l’accés al mercat del treball
-‐ Eix 2: l’adaptació dels serveis públics a una societat diversa amb un servei universal d’acollida i una gestió institucional coordinada i transversal.
-‐ Eix 3: la integració en una cultura pública comuna que fomenti la participació en la vida pública, l’ús del català com a llengua comuna, la convivència en la pluralitat religiosa i de creences, la igualtat de gènere i el reforç de les polítiques socials.
Tot i aquesta menció a l’adaptació dels serveis públics a una societat diversa, no es van establir uns models d’organització en cas de necessitar un intèrpret i es van anar organitzant aquests serveis de traducció i/o interpretació en funció de la demanda de cada territori a través d’associacions o entitats o mitjançant la contractació directa de professionals. Es podria dir, per tant, que s’han anat buscant solucions a mesura que sorgia la demanda, però aquestes solucions, enlloc de ser puntuals i la base per a una millora del servei, segueixen sent les solucions que es fan servir actualment després d’uns quants anys de funcionament.
Un cop es va prendre consciència de la necessitat de la interpretació per als serveis públics es va començar a contractar intèrprets indiscriminadament sense demanar formació específica, per després passar a una etapa d’acomiadaments massius a causa de la crisi econòmica.
Espanya es troba actualment com els països més avançats en el sector de la interpretació als serveis públics es trobaven als anys 1990; encara en una fase inicial tot i haver fet petits avenços.
5.2 Associacions que ofereixen serveis d’interpretació o mediació
A banda de les associacions que trobem a continuació, hi ha associacions que creen les pròpies comunitats a petita escala, com podria ser a nivell de barri, escola o gremi empresarial.
5.2.1 Associació Sociocultural La Formiga
La Formiga és una entitat sense ànim de lucre que va néixer l’any 2000 i situada al barri del Poble Sec i que té com a objectiu afavorir la convivència intercultural i la integració a través de la formació. A part de prestar serveis de traducció i interpretació tenen un conveni per prestar un servei que inclou sessions informatives sobre el sistema educatiu, sessions de formació al professorat i tallers.
Durant els primers anys aquesta associació se centra en el col·lectiu xinès, però a partir de l’any 2003 també es comença a treballar amb joves d’altres nacionalitats i, especialment, amb joves romanesos. Més endavant també col·labora a favor de la
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
16
promoció de les dones immigrades amb el projecte Món Barri en què participen dones pakistaneses i magrebines i pel qual va rebre l’any 2008 el premi Maria Aurèlia Capmany que atorga l’Ajuntament de Barcelona.
Actualment col·labora amb l’Obra Social La Caixa, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Català de les Dones en diferents projectes de formació lingüística, accions d’acollida a persones xineses, joves, dones, interculturalitat i drets i deures.
A més, té convenis de col·laboració en diferents àmbits: en l’àmbit educatiu realitzant traduccions i mediacions a les escoles, en l’àmbit d’infància i joventut, en l’àrea de llengua del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, i en l’àmbit d’igualtat i ciutadania.
A la seva pàgina web podem trobar enllaços a recursos tant per a professors de català com per a mediadors, el contacte per sol·licitar una traducció o interpretació a una escola, l’opció de col·laborar-‐hi o fer alguna donació, l’oferta de cursos i un apartat de notícies.
5.2.2 Centre d’Informació per a Treballadors i Treballadores estrangers
El CITE (Centre d’Informació per a Treballadors i Treballadores estrangers) és una entitat impulsada pel sindicat CCOO (Comissions Obreres) que dóna suport a les persones estrangeres en diferents aspectes.
El CITE facilita gratuïtament, entre d’altres coses:
-‐ Assessorament i orientació sobre la llei d’estrangeria.
-‐ Tramitació de permisos de treball, de residència, de reagrupament familiar, de nacionalitat, etc.
-‐ Orientació sobre l’aprenentatge del català.
-‐ Assessorament i recursos per buscar feina a Europa.
-‐ Informació per les convalidacions de títols d’ESO i Batxillerat.
A més, aquesta entitat també participa i col·labora en campanyes de sensibilització contra el racisme, l’elaboració de propostes per afavorir la integració de les persones immigrades i la publicació de guies especialitzades en immigració.
A partir de l’1 de gener de l’any 2012 aquesta entitat, però, va deixar d’oferir el servei de traducció i interpretació als centres escolars perquè el Departament d’Ensenyament en va comunicar la supressió.
A la seva pàgina web podem trobar un llistat de les oficines a les que els immigrants es poden dirigir davant qualsevol dubte, enllaços als impresos que pot haver de necessitar un immigrant (en català i castellà) i les memòries de l’entitat des de l’any 2002, en què
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
17
podem trobar dades de les persones ateses, els principals motius de les consultes, els principals països d’origen i l’edat de les persones que han sol·licitat ajuda, el sector d’ocupació, i el nivell de coneixement de l’idioma en el moment de la consulta.
5.2.3 Atzavara Arrels
Atzavara Arrels és una associació sense ànim de lucre que va néixer a Tortosa l’any 2000 i que treballa per a la cooperació entre cultures i la inserció de persones en risc d’exclusió.
El seu objectiu és facilitar una primera acollida a les persones que per diferents motius han emigrat dels seus països i troben a l’associació un lloc on compartir experiències, necessitats i interessos.
Duen a terme diversos projectes adreçats a la infància, els joves, les dones i els adults en general. Compten amb la participació de més de 20 voluntaris i col·laboren amb altres entitats, grups, administració i associacions.
A la seva pàgina web trobem enllaços a recursos, la opció de veure les dades essencials en diferents idiomes, entre els que destaquen el xinès, àrab i urdú i l’agenda dels tallers que ofereixen.
5.3 La repercussió de la crisi econòmica
Tots els professionals entrevistats coincideixen que fins l’any 2010 s’havia avançat en la formació, professionalització i reconeixement de la figura de l’intèrpret per als serveis públics. Aquests avenços, encara que pocs i aconseguits molt lentament, van quedar aturats i fins i tot reduïts amb l’arribada de la crisi econòmica. En un moment en què el govern ha de mirar amb lupa les inversions i els pressupostos, aquest servei se’n veu molt afectat, i en conseqüència les persones que el necessiten. A més, la crisi econòmica ha impedit avançar cap a l’objectiu d’aconseguir que la interpretació per als serveis públics estigui en mans d’intèrprets amb les característiques ideals.
A continuació analitzarem els efectes de la crisi econòmica des de tres punts de vista: el dels proveïdors dels serveis públics, el dels intèrprets i finalment el dels usuaris.
Fins l’any 2008 els pressupostos de la Generalitat feien una gran aposta pel sector públic i s’augmentaven les inversions en aquest sector cada any. Arran de la crisi econòmica les retallades per intentar reduir despeses han afectat tots els sectors, i el sector públic especialment. Davant d’aquestes retallades s’ha prioritzat l’oferta d’altres serveis davant de la interpretació, i s’han desfet els passos que s’havien aconseguit fer.
Concretament, els Departaments d’Educació, Salut, Interior i Justícia han vist els seus pressupostos reduïts entre un 10% i un 12% des de l’any 2010.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
18
Fins l’any 2008, la variació en les inversions per al sector públic es traduïa en un augment dels pressupostos, en canvi, des de l’any 2008 i fins ara, la variació en les inversions per al sector públic es tradueix en una disminució.
En el següent gràfic veiem l’evolució de la inversió en el sector públic des de l’any 1998 fins a l’any 2012, i hi podem observar els canvis esmentats anteriorment:
Gràfic 3: Evolució de la inversió total a executar anualment en el sector públic Font: GENERALITAT DE CATALUNYA (2012)
Així, mentre que la demanda del servei d’interpretació per als serveis públics ha anat augmentant a causa de la immigració, els pressupostos i recursos han anat disminuint.
Un dels exemples dels efectes de la crisi econòmica en la interpretació per als serveis públics el trobem als centres educatius. Fins l’any 2009 la interpretació a les escoles depenia dels consells comarcals que assignaven intèrprets de les seves borses per a cobrir el servei. Ara ho gestiona directament el Departament d’Educació, que ha reduït les interpretacions presencials i opta en la majoria dels casos per la interpretació telefònica i també es van limitar el nombre de serveis que les escoles podien sol·licitar.
Un altre exemple de la repercussió de la crisi econòmica el trobem en l’àmbit sanitari. L’Obra Social de La Caixa, tal com hem vist a l’apartat 3.3.3 corresponent al Departament de Salut, va fer uns cursos de formació en què es podien fer pràctiques, però després no es van crear els llocs de treball i no hi va poder haver continuïtat, i actualment aquests cursos ja no es fan.
Linguamón, un projecte creat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona (vegeu apartat 6.3.1), va desaparèixer l’any 2010 perquè des de l’Administració es va considerar prescindible i es va retallar la partida de pressupost de la Generalitat de Catalunya que hi havia destinada.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
19
A nivell personal, tal com explicava Hassan Bouh en el transcurs de l’entrevista, els traductors i intèrprets que treballen actualment per als serveis públics han vist el seu sou congelat des de fa 4 anys, i per tant, en un moment en què la vida és cada vegada més cara, ells, com molts altres funcionaris, han patit una disminució del seu poder adquisitiu.
S’han acomiadat alguns traductors i intèrprets, i per a la mateixa demanda, ara hi ha menys treballadors. A més, també s’han vist disminuïts els serveis i subvencions que hi havia en un principi.
A més, d’entre totes les persones que es van formar entre els anys 2005-‐2009, en què van sorgir molts projectes de formació i investigació, la majoria s’han quedat sense sortida professional ni perspectives de futur en el sector. I aquells que volen començar a formar-‐se específicament per a la interpretació als serveis públics es troben en què la crisi, una vegada més, ho fa més difícil; és el cas d’aquells que volien cursar el Postgrau d’Interpretació als serveis públics de la Universitat Autònoma de Barcelona, que el curs passat no es va poder impartir a causa dels pocs alumnes matriculats, potser no per falta d’interès, sinó per falta de recursos per poder assumir el cost d’un programa de postgrau.
Ens els últims anys, a més a més, ha sorgit una nova modalitat d’interpretació, la interpretació telefònica. Els intèrprets, doncs, han hagut d’aprendre’n el funcionament i adaptar-‐s’hi, perquè com que és molt més barata que al presencial, aquesta modalitat està en plena expansió.
Els usuaris, però, són els que més pateixen els efectes de la crisi. Per tal de reduir-‐los o, com a mínim, buscar-‐hi una alternativa, han sorgit diverses iniciatives.
Algunes comunitats s’han organitzat entre elles per seguir tenint l’opció d’optar a un intèrpret en cas de necessitat. És el cas de la comunitat xinesa, que penja anuncis als supermercats xinesos de membres de la comunitat que s’ofereixen per fer d’acompanyant en visites als serveis públics per facilitar la comunicació amb els proveïdors.
Les escoles que poden també busquen alternatives, com les subvencions de l’AMPA o la contractació d’un intèrpret encara que sigui sense subvenció. La coordinadora pedagògica de l’Institut La Bastida, de Santa Coloma de Gramenet, explicava com abans de la crisi hi havia un recurs del Departament d’Educació que ara ha quedat retallat i limitat a la interpretació telefònica i que, a més, s’ha de demanar seguint un protocol massa feixuc. Davant de l’allau d’alumnes xinesos que va rebre l’escola, amb els recursos que s’oferien des de la Generalitat no en tenien ni per començar; no podien contactar amb les famílies, no podien comunicar-‐se, no hi havia participació dels alumnes xinesos a les sortides, no hi havia seguiment acadèmic i els protocols habituals no funcionaven. Així doncs, van decidir contractar una intèrpret de xinès amb diners del propi centre perquè hi anés cada dijous al matí. Gràcies a aquesta decisió del propi centre han pogut
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
20
solucionar el problema de comunicació que, agreujat per la crisi, tenia conseqüències tan negatives pera les comunitats implicades; ara hi ha més presència de les famílies xineses en les activitats de l’institut, la situació ha millorat molt i hi ha més cohesió.
Begoña Ruiz de Infante comentava, també, un altre aspecte de la crisi econòmica que té repercussió en les comunitats d’immigrants i de la qual no som prou conscients: el rebuig que pateixen aquestes comunitats per part de la comunitat d’arribada pel fet de seguir obrint negocis quan la crisi econòmica fa que els negocis autòctons tanquin. Aquest rebuig pot portar a una discriminació. Els intèrprets o mediadors interculturals poden contribuir a evitar aquesta discriminació fent caure estereotips, per exemple. Un gran exemple d’acció en aquesta direcció és la xerrada de “la Catalunya xinesa” organitzada per l’Espai Avinyó (vegeu Annex 2).
La crisi econòmica ha afectat la qualitat de vida de tothom, immigrants o no, i això ha fet que gent que va venir buscant una vida millor hagi decidit tornar al seu país. Com veurem al gràfic següent, que correspon als moviments de la població estrangera, des de l’any 2008 ha disminuït el nombre d’immigracions i ha augmentat el d’emigracions:
Gràfic 4: Moviments migratoris de persones de nacionalitat estrangera. Catalunya 1998-‐2011 Font: ALONSO (2013)
Finalment, cal mirar més enllà d’Espanya per adonar-‐nos que la crisi econòmica ha afectat també a d’altres països en aquest aspecte. Fins i tot als Estats Units, un país en
14.213 15.620 35.016
49.621 71.157 73.011
171.381 177.610
203.411 224.846
199.351
144.553 140.708 132.391
-1.865 -2.562 -3.789 -11.766 -15.775 -36.868
-45.944 -69.316
-89.888 -100.989
-129.200 -129.243 -113.058
-1.381
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Moviments migratoris de persones de nacionalitat estrangera. Catalunya. 1998-2011
Immigracions Emigracions
Font: Idescat, Estadística de Variacions Residencials (EVR), diversos anys
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
21
què la interpretació per als serveis públics està més implantada que aquí, trobem casos com el de la intèrpret nord-‐americana Katy Van Sant, que com tots els seus companys dels jutjats no gaudeix d’un augment de sou des de fa 5 anys, mentre que la inflació ha augmentat un 11% (vegeu annex 3).
6. Una mirada al futur
6.1 Formació disponible per a futurs intèrprets per als serveis públics actualment a les universitats espanyoles
Poc a poc van apareixent al país programes de formació específics per a la interpretació per als serveis públics, ja sigui en forma de cursos per part d’organitzacions com els que ofereixen les entitats esmentades en l’apartat anterior o els que va oferir l’Obra Social La Caixa en el seu moment; o en forma de màsters universitaris o com a assignatura introductòria en la mateixa carrera de traducció i interpretació.
A més, els mateixos departaments del sector social a vegades ofereixen cursos de terminologia específica, com fa de tant en tant el Departament de Justícia.
A continuació trobem una llista de les universitat de l’Estat espanyol que tenen formació específica per a la interpretació per als serveis públics, ja sigui mitjançant una assignatura introductòria o un programa de postgrau.
A banda de les universitat nacionals, cal considerar l’opció de formar-‐se per a la interpretació per als serveis públics fora d’Espanya, en països com Austràlia, el Canadà o els Units, on hi ha programes de formació ja consolidats des de fa anys i més especialitzats que aquí.
6.1.1 Universidad de Valladolid, Castella i Lleó
En aquesta universitat trobem dins del Grau en Traducció i Interpretació les optatives de interpretació social llengua B anglès i interpretació social llengua B francès que l’estudiant pot escollir cursar durant el tercer o el quart curs. Però en intentar conèixer els detalls de l’assignatura no disposa de més informació, per tant, no queda clar quins en són els continguts.
6.1.2 Universidad de Salamanca, Castella i Lleó
A la Universidad de Salamanca no imparteixen cap assignatura durant el grau relacionada amb aquesta modalitat. Però imparteixen el Màster Oficial en Traducció i Mediació Intercultural, un programa de 60 ECTS, d’un any de duració i de caràcter presencial que té com a objectiu especialitzar als estudiants en la competència lingüística, intercultural i professional traductora en entorns multilingües, responent a la necessitat pública i empresarial de formar professionals que facin tasques de traducció, comunicació multilingüe i mediació intercultural en àmbits especialitzats.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
22
Aquest màster, a més, forma part de la Xarxa de Màsters Europeus en Traducció (Xarxa EMT) i complementa la formació teòrica amb la realització de pràctiques en organismes i entitats col·laboradores.
6.1.3 Universitat Autònoma de Barcelona, Catalunya
Al Grau en Traducció i Interpretació impartit a la Universitat Autònoma de Barcelona trobem l’optativa Mediació social per a traductors i intèrprets, una assignatura semestral que l’estudiant pot escollir cursar durant el 4t curs dins de l’itinerari social i institucional, i en què es tracten aspectes de la professionalització de la professió, les bones pràctiques, el codi deontològic i també s’analitzen possibles situacions reals.
A més, la Universitat Autònoma de Barcelona, també imparteix un Postgrau d’Interpretació als serveis públics en àrab, rus, romanès, xinès, anglès i francès.
Els objectius que es volen assolir durant la realització d’aquest postgrau, que dura un any, són els següents:
-‐ Adquirir els coneixements teòrics i les tècniques i destreses necessàries per exercir d’enllaç lingüístic i cultural entre els professionals de l’Administració i la població immigrada ens els àmbits sociosanitari i judicial a Catalunya.
-‐ Adquirir les eines necessàries que permetin el desenvolupament professional com a intèrpret als serveis públics.
-‐ Realitzar pràctiques d’interpretació a l’aula que permetin adquirir les modalitats d’interpretació pròpies d’aquest àmbit.
-‐ Analitzar de forma crítica la pràctica professional de la interpretació als serveis públics.
Malauradament, com que calen un mínim d’alumnes per a cada llengua el curs 2012-‐13 no es va poder impartir; però es torna a oferir de cara al curs vinent.
6.1.4 Universitat de Vic, Catalunya
A la Universitat de Vic s’ofereix la opció de cursar l’optativa Empresa i Mediació Cultural al 4t curs del Grau de Traducció i Interpretació però no hi ha cap informació addicional sobre els continguts de l’assignatura.
6.1.5 Universidad de Las Palmas, Canàries
En aquesta universitat s’imparteix el Màster Universitari de Traducció Professional i Mediació Intercultural; un programa d’estudis de 60 ECTS amb què hi ha la opció d’escollir entre 4 itineraris, un dels quals correspon a interpretació i mediació intercultural. El pla d’estudis inclou, entre d’altres, les assignatures de Mediació als serveis públics (anglès/francès/alemany), Interpretació bilateral i Mediació en contextos especialitzats. A més, s’hi inclou també un període de pràctiques.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
23
6.1.6 Universitat d’Alacant, Comunitat Valenciana
A la Universitat d’Alacant trobem la única assignatura que fa referència a la interpretació per als serveis públics dins del pla d’estudis per al Màster Universitari en Traducció Institucional. L’assignatura de 5 ECTS s’anomena Interpretació jurada, judicial i policial i només s’imparteix amb la combinació de llengües anglès-‐espanyol i s’analitza el context jurídic.
6.1.7 Universitat Jaume I, Comunitat Valenciana
A la Universitat Jaume I de Castelló, trobem un pla d’estudis amb un itinerari força complet pel que fa a la formació en la interpretació i mediació. Així, dins de l’itinerari 4: interpretació i mediació intercultural, al 4t curs, trobem l’assignatura introductòria Mediació intercultural i interpretació B-‐A1/A1-‐B en els serveis públics.
6.1.8 Universidad Alfonso X el Sabio, Madrid
En aquesta universitat també trobem una assignatura introductòria entre les optatives que els estudiants de 4t curs del Grau en Traducció i Interpretació poden cursar. En aquest cas, però, només es tracta d’interpretació en l’Administració de Justícia.
6.1.9 Universidad de Alcalá, Madrid
En aquesta universitat, on és professora la Dra. Carmen Valero, autora d’alguns títols consultats, s’imparteix el Màster Universitari en Comunicació Intercultural, Interpretació i Traducció als serveis públics. Aquest màster, que compta amb el reconeixement de la Direcció General de Traducció de la Unió Europea (DGT-‐EU) i forma part de la xarxa EMT consta de 60 ECTS, dura un any a temps complet i ofereix la possibilitat d’especialitzar-‐se en les combinacions següents: alemany-‐espanyol, anglès-‐espanyol, búlgar-‐espanyol, xinès-‐espanyol, francès-‐espanyol, polonès-‐espanyol, portuguès-‐espanyol, romanès-‐espanyol i rus-‐espanyol.
A més, també es realitza un període de pràctiques durant els estudis.
6.1.10 Universidad Europea de Madrid, Madrid
A la Universidad Europea de Madrid trobem el Grau en Traducció i Comunicació Intercultural, on hi ha la opció de cursar, durant el 4t curs, l’optativa Mediació Intercultural. La novetat, però, la trobem en l’assignatura de primer curs Comunicació professional intercultural, en què els alumnes ja comencen a prendre consciència dels valors ètics i de la responsabilitat i es treballa la importància de les diferències culturals a l’hora de traduir/interpretar.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
24
6.1.11 Universidad Pontificia Comillas, Madrid
Aquesta universitat ofereix la doble titulació de Grau en Traducció i Interpretació i Diploma en Comunicació Internacional. En el pla d’estudis d’aquesta doble titulació trobem les següents assignatures relacionades amb la mediació intercultural: Interpretació II: tècniques de mediació intercultural i Ètica professional.
6.1.12 Universidad de Murcia, Múrcia
A la Universidad de Murcia trobem, altra vegada, una assignatura introductòria optativa al 4t curs del Grau en Traducció i Interpretació: Interpretació a l’empresa i als serveis públics B-‐A, A-‐B. En aquesta assignatura es busca donar una perspectiva dels sectors on es realitza interpretació més enllà de les conferències i s’hi tracten, a més, temes com el comportament que ha de tenir l’intèrpret en aquests àmbits, les dificultats a les que s’enfronta, les tècniques i les característiques.
6.2 Cursos i mòduls complementaris impartits per altres entitats del territori
Actualment, fora dels estudis universitaris es troben pocs cursos d’especialització en mediació intercultural o interpretació als serveis públics.
Podem trobar cursos en mediació intercultural impartits per la Creu Roja o centres de formació com INESEM Formación Contínua, Euroinnova Formación o IBECON, que tenen l’opció de fer un curs online però que no tracta temes lingüístics, sinó que només se centre en les barreres culturals.
En aquest apartat veiem que els cursos més adequats per a la interpretació per als serveis públics els ofereix l’associació cultural La Formiga.
6.2.1 Associació La Formiga
Aquesta entitat que hem conegut a l’apartat 5.3.1 ofereix cursos de formació professionalitzadora en l’àmbit social de diferents temàtiques i durada. Els cursos que oferien durant el primer semestre de l’any 2013 en l’àmbit de la mediació intercultural són els següents:
-‐ Mediació intercultural: processos, fases, tècniques (36 hores)
-‐ Tècniques de mediació (20 hores)
Més enllà de la mediació, però, trobem cursos molt interessants i que també poden resultar útils per a la professió ens els àmbits d’inserció sociolaboral i d’immigració i acollida.
A més, aquests cursos són bonificables per als treballadors en actiu.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
25
6.3 Recerca i investigació
Des que va començar a aparèixer la figura de l’intèrpret per als serveis públics a Espanya han aparegut diversos grups d’investigació i recerca sobre aquesta qüestió que es dediquen a buscar la millor manera d’ensenyar la professionalització d’aquesta professió, vetllar pel seu reconeixement i buscar solucions a les problemàtiques que hem anat veient fins ara.
Els congressos i xarxes que organitzen aquests grups serveixen de pont per a la comunicació entre els professionals i estableixen la base de la consciència professional, i així, amb l’ajuda de tots es pot anar avançant cap a una millora de les condicions.
En el cas contret de Catalunya trobem Linguamón, la casa de les llengües, i del Grup MIRAS. Tot i que a nivell estatal trobem altres grups de recerca com per exemple: la Xarxa Comunica i el Grup Fitispos d’Alcalá de Henares o el Grup Afaqueque de la Universitat de Salamanca.
6.3.1 Linguamón
Linguamón o casa de les llengües va ser un projecte creat l’any 2005 per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona que malauradament es va dissoldre en retirar-‐se del projecte la Generalitat. La seva missió era apropar el món de les llengües als ciutadans, fer que la societat visqués de manera positiva la diversitat lingüística i difondre les grans oportunitats que ofereixen les llengües i les seves comunitats.
Linguamón treballava en tres grans eixos:
-‐ Multilingüisme i societat: promoció del coneixement de les llengües i l’actitud de respecte de la diversitat lingüística del món entre els ciutadans i ciutadanes.
-‐ Multilingüisme i serveis especialitzats: creació de serveis, actuacions i recursos dirigits a especialistes, organismes i empreses per la gestió del multilingüisme.
-‐ Multilingüisme i relacions internacionals: creació i promoció de xarxes de treball i col·laboració amb altres organitzacions de tot el món dedicades a la difusió de la diversitat lingüística, les llengües i la gestió del multilingüisme.
Linguamón encara té activa la pàgina web on hi ha enllaços a recursos útils per a la interpretació per als serveis públics i la mediació intercultural i on podem trobar els diversos informes que ha publicat. Com per exemple Els serveis de traducció, interpretació i mediació en els processos d’acolliment lingüístic a Catalunya, informe que és una de les fonts principals de la informació que aquí es recull.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
26
6.3.2 Grup de recerca MIRAS
El grup de recerca MIRAS del Departament de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, creat l’any 2009 i integrat per professors, intèrprets i mediadores professionals i joves investigadores, es dedica a la recerca i a la formació en mediació i interpretació en l’àmbit social.
Aquest grup treballa en l’obtenció d’informació sobre la pràctica professional d’interpretació per als serveis públics que dóna resposta a la demanda social actual, i més concretament, sobre les competències i el tipus de formació específica que requereix, sobre el seu radi d’acció, etc. Tota aquest recull d’informació ha de servir per treballar en els currículums i programacions que seran la base de futurs professionals i contribuiran a l’elaboració de materials didàctics destinada a orientar els centres docents interessants en introduir el nou perfil al seus plans d’estudis.
El grup MIRAS es proposa tres objectius principals:
-‐ Descriure la situació al context català
-‐ Definir com hauria de ser la formació
-‐ Crear vincles amb els agents implicats: mediadors-‐intèrprets i administració
Els quatre intèrprets professionals entrevistats formen part del grup MIRAS (vegeu Annex 1).
La majoria dels seus membres han publicat sobre la qüestió de la interpretació i la mediació als serveis públics i han col·laborat en informes com el de Linguamón. És el cas de les col·laboracions de la Dra. Marta Arumí, la Dra. Carmen Bestué, la Dra. Anna Gil-‐Bardají, Jacqueline Minett o Mireia Vargas. A més, aquesta última va escriure la tesina doctoral del Màster de Traducció i Interpretació Professional del xinès al català sobre la mediació lingüístico-‐cultural a les escoles catalanes.
A més a més, aquest grup de recerca col·labora activament en congressos i activitats lligades al sector, com per exemple el Critical Link o les Jornades de Traducció i Interpretació als Serveis Públics a Catalunya que organitzen anualment des de fa 4 anys.
A la seva pàgina web trobem un seguit de recursos de gran utilitat per a la formació de la interpretació per als serveis públics, una llista de publicacions i congressos relacionats amb el tema i enllaços a altres grups de recerca d’interès.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
27
7. Conclusions En un món globalitzat i en què els fluxos migratoris són constants, les societats són cada vegada més multiculturals i multilingües. La integració de diferents comunitats és possible, però abans cal centrar esforços en facilitar l’adaptació d’aquestes noves comunitats a la d’arribada; facilitar-‐ne l’accés als serveis públics és, doncs, una prioritat.
En un país com Espanya, en què la necessitat d’interpretació per als serveis públics ha sorgit més tard que en països com Austràlia, el Canadà o els Estats Units, encara anem força endarrerits i la professió encara no gaudeix del reconeixement que es mereix. Tot i això, cal dir que durant els anys 2005-‐2008 s’havien fet progressos que malauradament van quedar frustrats per l’arribada de la crisi econòmica, que ha causat un retrocés.
La professionalització i la homogeneïtzació de la professió de l’intèrpret per als serveis públics topa amb moltes dificultats.
En primer lloc, no hi ha lleis que estableixin com s’ha de realitzar exactament el servei ni que marquin uns mínims de formació específica per a intèrprets; i si no ho exigeix cap llei, difícilment ho exigirà cap departament del sector públic ni cap empresa que tingui l’adjudicació del concurs públic, perquè això pot comportar menys retribucions econòmiques per als treballadors i, per tant, un estalvi pressupostari. A més, aquestes empreses tenen el repte d’abaratir costos, però s’ha de tenir clar que en cap cas això pot repercutir en la qualitat dels serveis ni en el salari de l’intèrpret, que ha de mantenir unes tarifes adequades al servei que realitza, i si ni això es garanteix, cada vegada serà més difícil trobar intèrprets disposats a treballar-‐hi.
Una altra mancança, tal com va remarcar la jutgessa Pilar de Luna Jiménez de Parga a les IV Jornada MIRAS del 7 de juny, és que en cas de necessitar un peritatge en un judici, es disposa d’una llista de membres de totes les professions per poder-‐hi recórrer (arquitectes, metges, etc.) però no n’hi ha cap d’intèrprets, fet que perjudica molt a la professió a la qualitat de les interpretacions en general.
Seguint en l’aspecte de la formació, a causa dels requisits gairebé mínims per dedicar-‐s’hi, trobem una gran diversitat entre els intèrprets, entre els que trobem, per una banda, persones amb una formació immillorable i, per l’altra, persones sense gairebé cap formació.
Es pot entendre la falta de formació d’intèrprets de determinades llengües minoritàries pel fet que potser no existeix cap formació reglada en aquestes llengües i que potser el col·lectiu fa poc temps que ha arribat a Espanya. No es pot esperar tenir un intèrpret qualificat d’una llengua o dialecte minoritari, perquè potser n’hi ha un parell en tot l’Estat, fet que impossibilita la immediatesa de la necessitat. Tot i això, sí que s’hauria de vetllar per una formació específica per als serveis públics en tots els casos en què fos possible i només recórrer a persones sense formació com a segona opció i no com a costum.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
28
Calen lleis que estableixin com s’ha de realitzar el servei i que vetllin perquè es dugui a terme correctament. Sovint no es valora prou tot el que implica ser intèrpret per als serveis públics i la importància de saber gestionar les diferències culturals i les emocions, mantenir un codi ètic, la imparcialitat, la fidelitat i la precisió en terminologia específica determinant per aquest tipus d’interpretació.
En segon lloc, ens trobem amb la falta d’un sistema d’acreditacions que pugui servir per acreditar la identitat i la qualitat de l’intèrpret. Un bon pas seria començar a instaurar aquest mecanisme en la interpretació per als Departaments de Justícia i Interior, tal com han fet altres països, en què han prioritzat la professionalització de la court interpreting perquè és una de les especialitats que tenen més rellevància i repercussió sobre l’usuari i per tal d’evitar els errors que tantes vegades hem vist a la premsa.
En tercer lloc, el fet que la selecció dels professionals variï segons el departament i l’empresa que ho porta diversifica encara més el perfil de l’intèrpret i els criteris d’entrada, fet que crea confusió fins al punt que un intèrpret que vol dedicar-‐s’hi no sap ni per on començar a buscar feina.
A causa de l’augment constant de les demandes dels serveis de traducció i interpretació per als serveis públics, des de l’Administració diuen que seria molt dificultós assumir aquests serveis amb personal propi, però si a d’altres països (Austràlia, Canadà, Estats Units) es fa, és possible. Si bé és cert que requereix molta organització i formació a molts nivells, però en tot cas, sempre es podria recórrer a professionals autònoms acreditats.
A més, unificar el model de gestió i organització dels serveis d’interpretació per als serveis públics reduiria aquesta diversitat de models en funció dels departaments que resulta tan caòtica i genera confusió tant en l’usuari com en el proveïdor.
Un altre punt on trobem diversitat és en el plans d’estudis de les universitats que ofereixen formació específica per als serveis públics; si totes anessin en la mateixa direcció es podria avançar a passos més grans.
Tots aquests problemes s’han vist, a més, agreujats per l’arribada de la crisi econòmica a partir de l’any 2008. Fins aleshores s’havien fet progressos en l’oferta de formació i en les subvencions i inversions que es destinaven a la interpretació per als serveis públics, fet que feia pensar que la professió començava a fer-‐se lloc entre les necessitats bàsiques de la immigració; però la crisi econòmica ha comportat dràstiques retallades en el sector públic que han afectat a la interpretació i han frenat tots el seus avenços.
El principal problema, però, és la falta d’una definició clara de la professió d’intèrpret per als serveis públics que impedeixen tots els factors esmentats anteriorment i que impossibiliten, a més, que la professió adquireixi l’estatus que li correspondria. Els intèrprets de conferències i els intèrprets de la ONU, per exemple, tenen un estatus més elevat; canviar això ja seria un gran pas. Però cal educar la societat i fer conèixer la professió tal i com hauria de ser.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
29
Si la professió no té l’estatus que requereix és molt difícil equiparar el criteri de pagament als professionals que realitzen el servei. És una tasca molt necessària i mereix un reconeixement que no té, fet que descoratja els professionals que s’hi dediquen o s’hi volen dedicar. I, per tant, també acaba perjudicant el servei que s’ofereix.
És per això que la investigació que fan els grups de recerca és tan important. Les jornades, conferències i taules rodones on es poden trobar professionals de tot el món són ocasions excel·lents per intercanviar idees, punts de vista, resultats d’investigacions, propostes de formació, etc. Encara queda molta investigació per fer i el més difícil arriba després, a l’hora de traduir la investigació en resultats pràctics, però s’ha de treballar per, a poc a poc, igualar i superar amb escreix els avenços fets abans de l’arribada de la crisi econòmica.
La traducció i la interpretació per als serveis públics estan en evolució constant en funció dels canvis de la immigració, i la professió de l’intèrpret als serveis públics s’ha d’adaptar a aquestes necessitats canviants mitjançant una formació constant i una actualització de les seves tasques. A Espanya, però, cal anar per passos, perquè si s’intenta fer tot a la vegada els resultats no seran els esperats. Fixar-‐se en altres models és una gran idea per començar, però sempre tenint en compte la situació real en què ens trobem actualment.
El més important de totes les mancances esmentades són les conseqüències que en pateix l’usuari, perquè en no poder garantir a tothom l’accés als serveis públics generen un problema d’indefensió en l’usuari i encara més desigualtat. I és que per prendre consciència de la importància d’aquest servei cal recordar i tenir molt present que la llengua és un dret fonamental.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
30
8. Bibliografia ALONSO, Xavier. “Apunts sobre la immigració d’avui a Catalunya”. Aula 4 de la Facultat de Traducció i Interpretació, Universitat Autònoma de Barcelona. 26 Febrer 2013. Xerrada.
ALSINA, Núria. “Serveis Territorials del Departament de Justícia a Girona. Suport Judicial. Traduccions i Interpretacions”. Aula 4 de la Facultat de Traducció i Interpretació, Universitat Autònoma de Barcelona. 29 març 2013. Xerrada.
CATALUNYA. GENERALITAT DE CATALUNYA. III Jornada Internacional de bones pràctiques de gestió del multilingüisme. Els serveis de traducció i mediació a les llengües dels immigrants. [en línia] Universitat Pompeu Fabra. Auditori de l’Edifici Balmes. Barcelona, 2 d’octubre de 2008. Url: http://www10.gencat.cat/casa_llengues/binaris/conferencia_abril_tcm302-‐113452.pdf [Consulta: 9 juny 2013]
CATALUNYA. GENERALITAT DE CATALUNYA. Llei Pressupostos 2012. [en línia] Presentació en PowerPoint. Url: http://www15.gencat.cat/ecofin_wpres12/pdf/PRE_L_CAT.pdf [Consulta: 9 juny 2013]
Crossing Borders in Community Interpreting: Definitions and dilemmas. Amsterdam: John Benjamins, 2008. [Editors: Carmen Valero-‐Garcés, Anne Martin] (Benjamins Translation Library; 76). ISBN: 9789027216854
GRUP MIRAS. Comunicar en la diversitat. Intèrprets, traductors i mediadors als serveis públics. [en línia]. Barcelona: Linguamón – casa de les llengües, 2011. Url: http://www10.gencat.cat/casa_llengues/binaris/informe_miras_ispc_2011_tcm302-‐177894.pdf [Consulta: 9 juny 2013]
LINGUAMÓN (coord.). Els serveis de traducció, interpretació i mediació en els processos d’acolliment lingüístic a Catalunya. [en línia] Barcelona: Linguamón – Casa de les Llengües, 2010. Url: http://www10.gencat.cat/casa_llengues/binaris/informe_linguamon_serveis_interpretacio_immigracio_tcm302-‐116935.pdf [Consulta: 9 juny 2013]
PHELAN, Mary. The interpreter’s resource. Regne Unit: Multilingual Matters Ltd., 2001. (Topics in translation; 19). ISBN: 1-‐85359-‐515-‐2
SOLÉ, Mercè. “Les llengües de la immigració a Catalunya”. Aula 4 de la Facultat de Traducció i Interpretació, Universitat Autònoma de Barcelona. 5 març 2013. Xerrada.
The Critical link 3: Interpreters in the Community: selected papers from the Third International Conference on Interpreting in Legal, Health and Social Service. Settings, Montréal, Québec, Canada 22-‐26 May 2001. Amsterdam: John Benjamins, 2003. [Editors: Louise Brunette, Georges Bastin, Isabelle Hemblin, Heather Clarke] (Benjamin Translation Library; 46). ISBN 978 90 272 1652 6
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
31
The Critical link 4: professionalisation of interpreting in the community: selected papers from the 4th International Conference on Interpreting in Legal, Health and Social Service. Settings, Stockholm, Sweden, 20-‐23 May 2004. Amsterdam: John Benjamins, 2007. [Editors: Cecilia Wadensjö, Birgitta Englund Dimitrova, Anna-‐Lena Nilsson] (Benjamin Translation Library; 70). ISBN 978 90 272 1678 6
Traducción e interpretación en los Servicios públicos: Contextualización, actualidad y futuro. Granada: Editorial Comares, 2003. [Editor: Carmen Valero-‐Garcés] (Interlingua; 39). ISBN: 84-‐8444-‐686-‐7
Traducción e interpretación en los servicios públicos: Nuevas necesidades para nuevas realidades = Community interpreting and translating: new needs for new realities [Recurs en format òptic/CD-‐ROM]. Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá, 2002. [Editors: Carmen Valero Garcés, Guzmán Mancho Varés] ISBN 84-‐8138-‐490-‐9
UNIVERSIDAD DE ALCALÁ. Avances y retos en la traducción e interpretación en los servicios públicos/Challenging Topics in Public Service Interpreting and Translating. [recurs en format òptic/DVD] Edició de Carmen Valero Garcés. Alcalá de Henares: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Alcalá. (Obras colectivas: Humanidades; 14)
VALERO, Carmen. Formas de mediación intercultural: Traducción e interpretación en los servicios públicos: Conceptos, datos, situaciones y práctica. Granada: Editorial Comares, 2006. (Interlingua; 55). ISBN: 84-‐9836-‐020-‐X
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
32
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
33
9. Annexos
Annex 1: Entrevistes a intèrprets per als serveis públics .................................................... 35
Entrevista a Hassan Bouh .......................................................................................................... 35
Entrevista a Begoña Ruiz de Infante ..................................................................................... 37
Entrevista a Mireia Vargas Urpí .............................................................................................. 40
Entrevista a Ju Ying ....................................................................................................................... 42
Annex 2: Xerrada “La Catalunya xinesa” ...................................................................................... 44
Annex 3: Recull de premsa ................................................................................................................. 49
El mundo, 27.03.2008 .................................................................................................................. 49
Diari de Girona, 2.11.2012 ......................................................................................................... 52
Málaga Hoy, 12.01.2013 ............................................................................................................. 53
El Diario Norte, 24.05.2013 ...................................................................................................... 54
BTV notícies, 9.08.2012 .............................................................................................................. 57
El País, 29.11.2001 ........................................................................................................................ 58
Diario de Ibiza, 1.02.2013 .......................................................................................................... 59
Diario de Ibiza, 28.11.2012 ....................................................................................................... 60
La Vanguardia, 1.06.2012 .......................................................................................................... 61
California Federation of Interpreters, 16.05.2013 ......................................................... 62
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
34
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
35
Annex 1: Entrevistes a intèrprets per als serveis públics
Entrevista a Hassan Bouh
Data: 15 de gener de 2013, 18:15h. Lloc: Cafeteria del Museu Marítim de Barcelona
On treballes actualment?
A l’administració pública amb el Ministeri d’Interior. També faig classes d’àrab a la EOI, i de traductor freelance a casa si surten coses.
En el cas dels serveis públics, quant temps portes exercint? A quin sector?
Porto treballant-‐hi 8 anys. Abans treballava al CIAPE (Centre d'Informació i Assessorament per a la Població Estrangera) a Santa Coloma de Gramenet, que s’ocupa dels tràmits amb les comunitats marroquina i xinesa. També he treballat amb Grameimpuls, a Santa Coloma també. A més, he treballat amb hospitals, i he traduït guies de cara a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
Quina formació has rebut? Alguna d’específica per als serveis públics?
Sóc Llicenciat en traducció i interpretació. He fet alguns cursos de mediació, i a la Diputació he fet cursos de formació d’estrangeria.
Com vas arribar a treballar per als serveis públics?
Un amic em va trucar (per entrar a treballar al CIAPE). Eren 15h a la setmana, l’any 2000. No em van fer examen en aquest cas, però sí una petita prova.
Creus que hi ha hagut canvis en la manera d’accedir a la interpretació als serveis públics d’un temps enrere a actualment?
De cara a llocs públics, s’han de fer exàmens i demostrar títols. De cara a empreses que col·laboren amb l’administració de l’estat, no exigeixen res (per exemple SEPROTEC). Tenen algun filtre però no crec que exigeixin molt. Hi ha hagut problemes amb intèrprets de l’urdú i del xinès, han detingut traductors implicats en processos judicials que estaven oberts.
Quins canvis has notat al sector arran de la crisi econòmica?
A nivell persona, he patit una pèrdua de poder adquisitiu. Tenim el salari congelat des de fa 4 anys, ens han tret el 5% i la paga de nadal.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
36
De cara a l’usuari, hi ha hagut retallades; han fet fora traductors (per exemple a Badalona). Els socialistes ho veien essencial per la comunitat, els populars no, i és una de les primeres coses que es considera prescindible als ajuntaments.
Tenint en compte els últims 10 anys aproximadament, quines variacions consideres que hi ha hagut a la interpretació per als serveis públics? Com era la situació fa 10 anys i com és ara?
Fa 10 anys era l’inici, era pioner. Hi havia molt moviment immigratori; tot era nou per a la comunitat, per als ajuntaments, per l’administració de l’estat. Van començar a oferir informació, a contractar gent; el primer màster va començar el 2004 si no m’equivoco. Van començar a fixar-‐se en experiències del Canadà, Austràlia, els Estats Units, Holanda... Abans la interpretació als serveis públics era imprescindible per a la comunitat. Als anys 1997-‐1998-‐2002 hi va haver una regularització de la immigració. Però s’ha de tenir una resposta a això per fer-‐hi front; es va haver de dissenyar una estratègia. Crec que els ajuntaments han de tenir una partida destinada a això; verificar amb el padró per decidir quina quantitat ha de tenir aquesta partida, i així, a l’ajuntament podrien contractar gent. A més, hi ha codis que alguns intèrprets no segueixen. Interpreten en tercera persona enlloc de primera persona, per exemple. La gent que interpreten no respecten els torns de paraula, fan servir la frase “digues-‐li això”. Els intèrprets fan de tot.
Finalment, t’agradaria fer alguna apreciació sobre la situació actual, o alguna recomanació per a algú que vulgui dedicar-‐s’hi?
Crec que s’ha de formar a gent; s’ha d’obligar a les empreses col·laboradores a que formin a la gent i que exigeixin serveis mínims. Les directrius de la Comunitat Europea exigeixen aquesta formació, però Espanya va demanar una moratòria fins al 2013. Actualment hi ha una proposta del PSOE de complir aquesta normativa. Especialment si es tracta de processos judicials; no estem protegint realment el dret del detingut. Com que tot era nou per a Espanya, les empreses ho van veure com una manera de fer diners (exemple de SEPROTEC, que tampoc exigeix protegir els drets de l’intèrpret: pocs diners per a l’intèrpret, molts per a ells). És un servei essencial per a la comunitat. És un dret tan individual com col·lectiu. S’ha d’aprendre dels altres països; aquí seguim com als anys 90 allà. Un altre problema és que les universitats no s’han posat d’acord amb un model comú. Cada universitat va dibuixant les seves directrius.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
37
Entrevista a Begoña Ruiz de Infante
Data: 21 de gener de 2013, 17:30h. Lloc: Universitat Autònoma de Barcelona
On treballes actualment?
A l’Ajuntament de Barcelona, al districte de l’Eixample. En el projecte XEIX (inclusió de la comunitat xinesa a l’eix comercial) de l’associació de l’eix de comerç del Fort Pienc. També faig classes a la UAB.
En el cas dels serveis públics, quant temps portes exercint? A quin sector?
Des de l’any 2001. He treballat als Ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet i Badalona. He fet mediació i també assessorament al despatx: assessorament jurídic, sobre els serveis de la ciutat, omplir formularis, assessorament per a la matriculació dels nens, reunions amb professors, acompanyaments al metge en alguna ocasió, i també qüestions més complexes, algun cas greu als hospitals. Treballava en l’àmbit municipal. L’hospital es considera sovint dins de l’àmbit municipal perquè, en general, l’hospital truca a l’ajuntament demanant l’ajuda d’un intèrpret. Sempre he estat itinerant, però sempre amb una oficina fixa on la gent m’ha pogut trobar, o un telèfon per trucar-‐me. Cosa que un mediador sí que fa, però potser un intèrpret no. Sóc el que es coneix com a bilingual staff. Actualment potser treballo més en l’àmbit social, cultural i econòmic. La primera intenció del projecte és que els xinesos s’incorporin en una associació del barri perquè hi participin, perquè sorgeixin uns pactes, la participació a les festes i fires. Els passos són:
-‐ Informar-‐los -‐ Animar-‐los a participar -‐ Ells decideixen -‐ Els ajudem
En el cas que has comentat dels casos greus a l’hospital, creus que és necessària una preparació extra?
Sí. Es necessita preparació psicològica per a casos així. L’equip és molt important; poder comentar el cas amb un company des d’un punt de vista professional, i que l’equip en pugui parlar amb el proveïdor de serveis. Si no hi ha una reflexió amb una altra persona del que has interpretat, si ha sigut una situació difícil, no és bo. És bo que un intèrpret tingui un grup al que acudir, per demanar opinions, parlar de les seves interpretacions, expressar què ha sentit, etc.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
38
Quina formació has rebut? Alguna d’específica per als serveis públics?
He estudiat llengües romàniques i xinès. Xinès modern a la Universitat de Beijing, i he viscut allà 11 anys, del 1988 al 1999. Màster en immigració i educació cultural de la UB.
Com vas arribar a treballar per als serveis públics?
Em vaig interessar, vaig descobrir que hi ha havia una comunitat xinesa molt gran a Santa Coloma. Treballava a Alacant de professora de xinès, però vivia a Barcelona. Al cap d’un any vaig tornar i vaig començar a buscar feina. Una jove xinesa em va posar en contacte amb la seva mare (la primera mediadora a Catalunya), que em va dir que a l’Ajuntament de Santa Coloma necessitaven algú i vaig trucar-‐hi. Vaig postular i em van agafar a temps parcial. El meu objectiu era apropar la comunitat xinesa a l’Ajuntament, a les escoles, etc. I el boca a boca va fer que els xinesos vinguessin directament al meu despatx. Em vaig adonar que l’idioma no era suficient, perquè eren diferents dels xinesos de la xina. Vaig aprendre molt sobre administració. És molt important tenir coneixement dels serveis públics i del món de la immigració, de les altres realitats socials. El màster em va ajudar a suportar la realitat, a vegades molt dura. Les conferències d’experts que ho havien viscut abans et van formant, i vas generant arguments per demostrar que les maneres d’actuar que no semblen normals sí que ho són per a algunes persones. Per exemple, el padró per poder escolaritzar a un nen; s’exigeix que el pare o la mare estiguin empadronats amb el nen per poder escolaritzar-‐lo. Sovint els xinesos s’empadronen per separat, paguen a algú perquè els deixi empadronar a casa seva i viuen en situacions precàries a un altre lloc. Fan un mal ús del dret i el deure d’empadronar-‐se. Cal dir també que sempre he anat acompanyada d’un representant de l’administració quan treballava a l’Ajuntament.
Creus que hi ha hagut canvis en la manera d’accedir a la interpretació als serveis públics d’un temps enrere a actualment?
Abans no hi havia exàmens. Era tan nou que els diplomes universitaris i que la cosa funcionés ja era suficient. Però et demanaven formació, encara que en alguns casos ja era suficient ser d’una altra comunitat. Això provocava un gran desnivell en la qualitat de la feina. S’ha donat el cas que jo sí que he sigut tribunal d’exàmens per accedir a treballar. S’està fent molta feina perquè es demani formació i un mínim d’edat perquè vagi lligat a l’experiència.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
39
Hi ha edats en què no estàs preparat per viure segons què i seguir sent objectiu, i si no ets objectiu perds la capacitat d’acció.
Quins canvis has notat al sector arran de la crisi econòmica?
Una retallada brutal de llocs de treball. La que més crida l’atenció, als hospitals, ajuntaments i, en conseqüència, a les escoles. Però també a les ONG. Justícia i medicina són dos àmbits importantíssims. (SEPROTEC)
Tenint en compte els últims 10 anys aproximadament, quines variacions consideres que hi ha hagut a la interpretació per als serveis públics? Com era la situació fa 10 anys i com és ara?
Hi ha hagut una contractació indiscriminada de gent que no té cap tipus de formació i, a vegades, ni habilitat. S’ha passat de no haver-‐hi ningú, a ser molts, i ara, a fer retallades. Comença a haver-‐hi molta formació intercultural a professors, a professionals de diversos sectors, a metges, infermeres, a policia... També hi ha molts espais públics i espais de debat sobre immigració, on es fan tàndems d’experts i membres de la comunitat per donar la visió de les dues parts. (És el cas de la xerrada “La Catalunya Xinesa”) En el cas dels àrabs, hi ha islamofòbia. En el cas dels xinesos, que ells segueixin obrint negocis amb la crisi genera molt malestar a la població. El contraban, els delictes, espatllen molt la imatge de la comunitat, però hi ha administracions que cada vegada són més conscients de com altera això la visió global de la comunitat i de com de negatiu és per ells. El projecte en què treballo és un pas més per incloure i donar a conèixer els xinesos de la comunitat en la comunitat del barri. Sempre hi ha gent molt innovadora i amb ganes de fer moltes coses. Es van acumulant experiències.
Finalment, t’agradaria fer alguna altra apreciació sobre la situació actual, o alguna recomanació per a algú que vulgui dedicar-‐s’hi?
Crec que s’hauria de gestionar un sistema sostenible de la interpretació i la traducció als serveis públics. Ha de ser possible oferir els serveis d’intèrprets a persones que sí que s’ho puguin permetre, que ho paguin els usuaris que poden. Això possibilitaria l’existència d’altres serveis gratuïts per a gent que porta poc temps aquí o que no tenen aquestes habilitats per aconseguir diners. S’han de buscar opcions alternatives, reagrupar serveis. Per exemple, a les escoles, fer reunions conjuntes (una o dues) per classe, per cicle; reunions comunitàries, amb un temps pactat. Però que no es talli aquesta comunicació tan bona que hi ha hagut perquè l’administració pública no pugui permetre-‐s’ho. Al Canadà ho fan, hi ha una fundació a Toronto, una altra a Montreal; reben molt suport governamental i ofereix formació.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
40
Entrevista a Mireia Vargas Urpí
Data: 15 de gener de 2013, 16:00h. Lloc: Universitat Autònoma de Barcelona
On treballes actualment?
Treballo a la UAB. Col·laboro al Grup Miras i treballo per al Departament de traducció i interpretació. Col·laboro també amb Interàsia i Txicc (grup de recerca en traducció del xinès al català/castellà)
En el cas dels serveis públics, quant temps portes exercint? A quin sector?
Hi he treballat puntualment de 2006 a 2010. Col·laborava al Consell comarcal per als serveis socials i escoles. I també un parell de vegades a algun hospital. Interpreto del xinès i algun cop també de l’anglès per a nigerians.
Quina formació has rebut? Alguna d’específica per als serveis públics?
Sóc llicenciada en Traducció i Interpretació per la UAB. He fet cursos a la Xina i un màster de traducció i interpretació del xinès al català, a la UAB també. Allà teníem una assignatura d’interpretació d’enllaç. He fet el màster de recerca en Àsia oriental contemporània, a la UAB. I un seminari de formació de formadors d’interpretació als serveis públics
Com vas arribar a treballar per als serveis públics?
Un conegut que treballava a l’Ajuntament de Rubí em va dir que necessitaven intèrprets i vaig enviar el currículum perquè m’afegissin a la borsa d’intèrprets.
Creus que hi ha hagut canvis en la manera d’accedir a la interpretació als serveis públics d’un temps enrere a actualment?
Quan va començar era més fàcil, hi havia més serveis i més subvencions. Ara hi ha interpretació telefònica també. Pel que he vist a la recerca de la tesi, aquestes entitats intenten valorar més la formació que la procedència.
Quins canvis has notat al sector arran de la crisi econòmica?
L’Obra Social de la Caixa va fer cursos. La gent podia fer pràctiques però després no es van crear els llocs de treball, no hi va poder haver continuïtat. Ara aquests cursos ja no es fan.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
41
Tenint en compte els últims 10 anys aproximadament, quines variacions consideres que hi ha hagut a la interpretació per als serveis públics? Com era la situació fa 10 anys i com és ara?
Sempre és el proveïdor qui demana el servei i avalua si l’usuari és autònoma lingüísticament, i si cal fa la sol·licitud. Actualment, als supermercats xinesos s’ofereixen intèrprets d’acompanyament, pengen anuncis de peitong fanyi. Per part dels proveïdors és més difícil oferir els serveis d’interpretació perquè tenen restriccions. Per exemple, fins l’any 2009 les escoles amb alumnes xinesos a l’aula podien demanar amb bastanta flexibilitat un intèrpret, ara tenen restriccions. (1 intèrpret presencial i 2 interpretacions telefòniques per any, i això era al 2010). A partir del 2012, ja no tenen interpretació presencial subvencionada. No sé si la telefònica encara la tenen. Les escoles busquen altres mitjans, com per exemple que l’AMPA subvencioni aquest servei.
Finalment, t’agradaria fer alguna apreciació sobre la situació actual, o alguna recomanació per a algú que vulgui dedicar-‐s’hi?
És un tema molt interessant perquè entre 2005-‐2009 es van començar projectes molt interessants i es va treballar molt per afavorir l’accés als serveis públics. Es van formar persones i després no tenien ni sortida ni perspectiva. Es van fer moltes coses però es va anar retallant cada cop més. En l’àmbit sanitari, si no tenen intèrpret de què serveix tot l’equipament mèdic? L’argument general és que es pot prescindir, però si una consulta no és interpretada, cal repetir visites i tot i així no s’entenen. L’àmbit que es manté és el judicial, perquè és un dret del detingut. Però s’ha retallat el policial, s’han donat casos en què en declaracions i interrogatoris a detinguts no hi havia intèrpret. S’ha mantingut la interpretació telefònica, perquè s’adapta a necessitats concretes i urgents i, a més, redueix costos. Per a mi, lo ideal seria combinat; que els intèrprets mateixos poguessin assessorar els usuaris o els proveïdors sobre què va millor per a les seves necessitats. En països com EEUU no retallen en la interpretació als serveis públics.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
42
Entrevista a Ju Ying
Data: 15 de gener de 2013, 14:00h. Via telefònica
On treballes actualment?
Treballo en la mediació intercultural, a l’Ajuntament de Mataró.
En el cas dels serveis públics, quant temps portes exercint? A quin sector?
Fa molts anys que hi treballo, però abans no treballava a Mataró, i ho combinava amb la traducció. He treballat a tots els sectors, he fet de mediadora en tot tipus de relacions per als serveis municipals. Interpreto en xinès mandarí, català i castellà.
Quina formació has rebut? Alguna d’específica per als serveis públics?
Sóc Llicenciada en Filologia Espanyola. Tinc el nivell C de català. I he fet un curs de mediació intercultural a l’Ajuntament de Girona.
Com vas arribar a treballar per als serveis públics?
Abans era traductora, ja implicava aquest sector. Després vaig fer formació de mediació i no em va resultar difícil trobar feina d’això, va ser més aviat per casualitat.
Creus que hi ha hagut canvis en la manera d’accedir a la interpretació als serveis públics d’un temps enrere a actualment?
No ho sé, és molt difícil de valorar i de diagnosticar. Abans hi havia més sol·licituds, més immigrants.
Quins canvis has notat al sector arran de la crisi econòmica?
Hi ha hagut acomiadaments, tenim el mateix volum de feina però menys treballadors. Però hi ha hagut més ajudes per al xinès; molts nens arriben amb 12-‐13 anys aquí i no es poden treure la ESO, no entenen res i queden desconnectats. L’aprenentatge no pot progressar sense el mediador interlingüístic, sense l’intèrpret. En el cas de moltes famílies xineses, els pares treballen molt i no saben l’idioma, per tant, els nens tenen doble dificultat. Crec que falta suport per a l’escola i la família. Abans hi havia l’aula d’acollida a les escoles, era un gran ajut. Avui en dia, moltes escoles ja no en tenen. Pocs nens xinesos acaben aprofitant la situació per a dedicar-‐se professionalment a la interpretació, són un percentatge molt baix.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
43
Tenint en compte els últims 10 anys aproximadament, quines variacions consideres que hi ha hagut a la interpretació per als serveis públics? Com era la situació fa 10 anys i com és ara?
Fa 10 anys era el començament. El millor moment diria que va ser el 2005-‐2007/8. Perquè hi havia més subvencions i suport. També hi havia més formació; a molts llocs feien formació de mediació intercultural. (Associació formiga, i abans a l’obra social de La Caixa). Respecte a entrar a treballar, a l’ajuntament on treballo han de passar un procés de selecció; necessiten formació.
Finalment, t’agradaria fer alguna apreciació sobre la situació actual, o alguna recomanació per a algú que vulgui dedicar-‐s’hi?
Algunes entitats i agències contracten intèrprets només pel fet de saber parlar l’idioma del seu país; alguns no han tingut la formació i realitzen una traducció incorrecta que afecta als usuaris. No estan prou qualificats. Primer, cal tenir formació, on hi entra l’ètica professional, l’empatia, etc. I després, cal també l’experiència.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
44
Annex 2: Xerrada “La Catalunya xinesa”
Organitzada per l’Espai Avinyoó Data: 23 de gener de 2013, 18:30h Lloc: Biblioteca Sagrada Família
Participants:
-‐ Miquel Esteve i Brignadelli
Comissionat de l’Ajuntament de Barcelona
-‐ Begoña Ruiz de Infante
És llicenciada en Filologia Romànica per la Universitat del País Basc, en mandarí per l’Institut de Llengües de Beijing (Xina) i màster en Educació intercultural per la Universitat de Barcelona.
Va ser professora de llengua castellana a la Universitat de Beijing i al Liceu Francès de la mateixa ciutat.
Traductora, intèrpret i mediadora experta en la llengua i la comunitat xinesa. Ha treballat per l’Ajuntament de Santa Coloma Gramenet, l’Ajuntament de Badalona i l’Ajuntament de Barcelona. Ha elaborat diversos estudis i ha realitzat formacions com a docent a la Direcció General d’Immigració de la Generalitat de Catalunya, Unescocat, Casa Àsia i diverses universitats com ara la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma i la Pompeu Fabra, entre d’altres. És l’autora de guies pedagògiques destinades a l’apropament entre la Xina i els nens i joves.
-‐ Wang XueYing 王雪影 (Neus)
Xueying es va graduar en Administració Internacional. És una jove empresària d’origen xinès que va arribar a Barcelona fa més de 10 anys. Actualment ha obert un negoci de restauració que li ha permès establir-‐se en una petita ciutat del Baix Llobregat amb tota la seva família.
Intervenció de Begoña Ruiz de Infante:
Fa anys que també té un nom xinès, perquè quan treballa amb la comunitat xinesa és una manera d’acostar-‐s’hi més, adoptant un tret cultural propi d’ells.
Algunes dades sobre els xinesos a Catalunya:
-‐ Hi ha aproximadament 50.000 xinesos empadronats a Catalunya.
-‐ El percentatge d’homes i dones està més o menys equilibrat
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
45
-‐ La majoria viuen a Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Badalona.
-‐ Van començar a arribar cap a l’any 2002, durant aquests 10 anys ha crescut la població xinesa, però encara no ha passat ni una generació, és una població molt jove. (Cal tenir en compte el temps que necessita una comunitat per integrar-‐se).
-‐ Aproximadament el 70% dels xinesos que hi ha a Catalunya venen de la província de Zhe Jiang, però també de Wen Zhou.
-‐ Els xinesos sense permís de residència són pocs.
-‐ La meitat dels xinesos residents a Catalunya (23.000) estan afiliats a la seguretat social, i uns 9.000 són autònoms.
-‐ Dels xinesos que estan en edat d’estudiar, a l’educació obligatòria veiem que la majoria sí que hi estan matriculats; però en el cas de l’educació post obligatòria els números d’estudiants matriculats són molt baixos.
-‐ Negocis que tendeixen a obrir:
o Restaurants
o Tallers de confecció (perquè es necessita menys inversió)
o Botigues de tot a cent, de venda a l’engròs
o Fruiteries
o Autoescoles
o Perruqueries
o ...
Algunes dades de Xina:
-‐ Hi ha 56 ètnies diferents, amb llengües i cultures diferents, però a vegades també amb una organització social diferent l’una de l’altra. Tot i que el 92% de xinesos és de l’ètnia Han, no es pot posar a tots els xinesos dins del mateix sac.
-‐ A partir dels anys vuitanta i noranta van poder començar a sortir del país amb normalitat.
-‐ Hi va haver un boom d’emigració als anys 2000.
Edat Percentatge sobre la població total de xinesos a Catalunya Per tant, la gran majoria són
gent en l’etapa d’aprendre i de treballar.
0-‐14 22 %
15-‐29 25 %
30-‐44 35 %
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
46
El perquè de l’èxit:
Els diners per obrir el negoci surten dels propis estalvis i del préstecs (sense contracte i gairebé sense interessos) de familiars i amics. Així, quan els que han arribat i obert un negoci, quan tenen diners poden ajudar als últims en arribar.
Un recurs que fan servir és fer les compres en grup, fer les comandes en grup, i així poder aconseguir rebaixes en el preu i estalviar-‐se moltes despeses d’enviament.
Les associacions de xinesos (a Barcelona n’hi ha més de 40) fan un gran paper, i fan d’interlocutors amb l’administració.
Un exemple el trobem al barri del Fort Pienc a l’Eixample. Però els xinesos també s’associen a associacions catalanes.
Als diaris xinesos (subvencionats per la publicitat) fan difusió de noticies que afecten a tota la comunitat.
Cal tenir en compte que si els xinesos no parlen bé el castellà o el català no és perquè no el vulguin aprendre, sinó que potser ho tenen molt difícil perquè el xinès és una llengua molt distant de les llengües romàniques, i això suposa una gran dificultat afegida a que a una certa edat, tenen un bagatge cultural baixet. Per exemple, el xinès no conjuga, no té gènere ni plural.
Un altre aspecte que sovint no es té en compte és que tenim (xinesos i catalans) diferents maneres de pensar. Un clar exemple és la comunicació no verbal:
-‐ Els orientals no són de petons i abraçades; per a ells l’expressió de l’amistat/amor ve en detalls més concrets com el menjar, regals...
-‐ Per a nosaltres somriure és senyal de benestar, per a ells pot tenir altres significats, com demanar compassió, somriure als llocs on s’hauria de plorar (per no afegir més dolor encara), etc.
-‐ Per ells és molt lleig senyalar amb el dit, fins i tot a un mateix.
Cal dir que la comunitat xinesa està preocupada per la crisi econòmica, pels espanyols.
Intervenció de Wang XueYing:
Porta 11 anys a Catalunya, gairebé un terç de la seva vida.
Actualment, a part de ser copropietària d’un bar, està fent un curs per aprendre català.
Ella era la gran de tres germans.
1995 – el seu pare va marxar a Alemanya per treballar, però sense papers.
1998 – la seva mare va venir a Espanya amb papers per treballar.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
47
2001 – van demanar la reagrupació familiar (portava 6 anys sense veure el seu pare i 3 sense veure a la seva mare) i ella i els seus germans van venir (a Santa Coloma). No van tenir cap altra opció. Va deixar 2n de batxillerat allà.
La mare treballava a un taller de confecció i sovint també durant la nit; el pare treballava de cuiner a un restaurant xinès. Ella i els seus germans s’havien d’espavilar.
Van començar a buscar escola pels petits, però ella ja era major d’edat.
Aleshores van conèixer a la Begoña, que va recomanar als seus pares que enlloc de posar-‐la a treballar, l’apuntessin a estudiar l’idioma d’aquí. Amb paraules textuals de la XueYing “la salvadora de la meva vida”.
2004 – Gràcies a que els fills parlaven el castellà i a les moltes aportacions de familiars i coneguts, la família va obrir el seu primer negoci; una botiga de roba. Els pares no parlaven gaire castellà i els fills hi havien de treballar; i no sempre va funcionar bé.
2006 – Es va casar i va marxar de la botiga. Amb els diners dels regals del casament i, una altra vegada, ajuda de familiars i amics, el seu marit i ella van decidir obrir un negoci, volien obrir un bar. Van anar a parar a Esparraguera, i encara ara hi viuen.
Per a ella ha sigut molt important l’idioma per, entre altres coses, fidelitzar els clients.
Últimament ha fet molta reflexió: els xinesos treballen molt per enviar diners a la família del poble, però no els veuen; treballen molt perquè els seus fills tinguin una bona formació, però no els veuen.
Veu que la gent d’aquí no sempre els veu bé, perquè hi ha molts catalans sense feina, ella explica que treballen moltíssim, no fan vacances, no surten mai fora ni a sopar, la majoria no renoven la seva roba, comparteixen pis amb altres famílies i no compren mobles.
A l’octubre del 2012 va fer les seves primeres vacances des de que va arribar; va anar de creuer.
Veu que arran dels casos conflictius de les notícies com per exemple el cas Emperador la gent d’aquí veu als xinesos diferent, en tenen pitjor idea que abans.
La seva preocupació és que els xinesos d’aquí perdin les tradicions d’allà. Els seus germans i els seus cosins han rebut l’educació d’aquí, són més independents, però han perdut moltes tradicions xineses: respectar als més grans, mantenir els pares, ajudar a qui tingui al voltant, ser treballador i estalviador...
Els seus fills han nascut aquí, són catalans. Ella vol aprendre català per poder-‐s’hi comunicar però també els voldrà ensenyar la cultura d’allà.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
48
Altres temes sorgits durant el torn de preguntes:
El cas de la XueYing és el d’un negoci que funciona, però també hi ha casos de fracassos per falta d’informació i formació. Per aquest motiu es necessiten mediadors.
La XueYing, com que parlava el castellà, acompanyava a veïns i familiars xinesos a l’ajuntament o a on calgués per ajudar a que s’entenguessin amb l’administració.
Actualment al Centre de Normalització Lingüística hi ha cursos d’iniciació al català per a xinesos.
-‐ Quina importància té per als xinesos i per a la gent d’aquí la feina que fa gent com la Begoña, mediadors interlingüístics i intèrprets?
Resposta de Miquel Esteve:
La feina que fan els intèrprets i mediadors interculturals és bàsica per a l’administració, per poder establir ponts, per apropar-‐los, per ser una sola comunitat. La interacció és bàsica per a la interculturalitat; ells ho fan possible.
Resposta de Wang XueYing:
En fa una valoració molt alta. Sense l’ajuda de la Begoña hagués treballat durant 11 anys a un restaurant.
En general, hi ha molts immigrants que no parlen ni el castellà ni el català, els intèrprets fan possible que, com a mínim, alguns d’aquests immigrants puguin omplir tots els papers necessaris correctament, entenguin el funcionament de tot. Són “molt molt importants”.
Resposta de Begoña Ruiz de Infante:
Els serveis públics han de ser per a tothom.
El mediador, a més, va canviant de tasques: al principi cal ajudar als nou vinguts, més endavant ajuda a incloure’ls a la comunitat d’aquí.
El mediador interlingüística també ajuda a la gent d’aquí a veure els xinesos més enllà dels estereotips.
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
49
Annex 3: Recull de premsa
En aquest annex trobem un recull d’articles de premsa que són un clar exemple de la importància de la interpretació per als serveis públics, de les conseqüències de la falta de professionalització, i també dels efectes de la crisi econòmica al sector.
El mundo, 27.03.2008
url: http://www.elmundo.es/elmundosalud/2008/03/14/medicina/1205516374.html
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
50
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
51
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
52
Diari de Girona, 2.11.2012
url: http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/11/02/35-‐declaracions-‐llenguatge-‐signes-‐als-‐jutjats-‐any-‐mig/588985.html
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
53
Málaga Hoy, 12.01.2013
Url:http://www.malagahoy.es/article/malaga/1436331/rechazan/la/supresion/la/traduccion/presencial/para/pacientes.html
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
54
El Diario Norte, 24.05.2013
url: http://www.eldiario.es/norte/euskadi/Traducciones-‐condiciones_0_130537705.html
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
55
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
56
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
57
BTV notícies, 9.08.2012
url: http://www.btv.cat/btvnoticies/2012/08/09/els-‐jutjats-‐retallen-‐despeses-‐en-‐traductors/
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
58
El País, 29.11.2001
url: http://elpais.com/diario/2001/11/29/madrid/1007036662_850215.html
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
59
Diario de Ibiza, 1.02.2013
url: http://www.diariodeibiza.es/cartas-‐lectores/2013/02/01/traductors-‐als-‐jutjats-‐deivissa/601550.html
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
60
Diario de Ibiza, 28.11.2012
url: http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-‐balears/2012/11/28/suspendido-‐juicio-‐tercera-‐vez-‐falta-‐traductor/591095.html
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
61
La Vanguardia, 1.06.2012
url: http://www.lavanguardia.com/sucesos/20120601/54302183153/frances-‐pasa-‐tres-‐meses-‐prision-‐confundirlo-‐ladron.html
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
62
California Federation of Interpreters, 16.05.2013
url: http://www.calinterpreters.org/news/6791/
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
63
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA
64