Download - Tema 2: Art Grèc
PERÍODES DE LA GRÈCIA CLÀSSICA
- període de Formació o Geomètric (1000-650 aC)
- període Arcaic (650-475 aC.) des de la fundació dels primers estats grecs fins l’inici de les Guerres Mèdiques.
- període Clàssic (475-323 aC.) guerres Mèdiques fins la mort d’Alexandre el Gran. Protoclàssic - primera meitat del s. VClassicisme - segona meitat del s. VPostclassicisme - segle IV
- període Hel·lenístic (323-50 aC.) fins les invasions romanes
arcaic clàssic hel·lenísticedat fosca
ART GREC
XII AC: ½ s VII aC. s V aC. 323 aC. 50 aC.
ART GREC
Text
ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
ART GRECS’entén per art grec, el produït pels pobles de la conca i de les illes de l’Egea i de totes aquelles regions colonitzades pels grecs, des de l’Àsia Menor fins a la península Ibèrica.
- època minoica (3000-1200 aC)- època micènica (1650-1150 aC)- període de Formació (1000-650 aC)- període Arcaic (650-450 aC)- període Clàssic (450-325 aC)- període Hel·lenístic (325-50 aC)
ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
-Sud de la mar Egea i situada estratègicament entre Grècia i Egipte. -La seva situació geogràfica la va fer molt oberta a tota mena d’influències.
III mil·lenni invasió anatòlica (Àsia Menor).Durant més d’un mil·lenni (2700-1400 aC) l’illa va gaudir d’una pau estable, cosa que va permetre el desenvolupament de la civilització cretenca o minoica.
2700 2000 1580 1400
Al 1400, els grec arribats del Peloponès (Aqueus) invadint l'illa.
Minoic Antic Minoic Mig Minoic Recent
ART CRETENC
ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Les ciutats minoiques estaven connectades entre elles. (Pavimentació dels carrers)
Grans blocs de pedra tallats amb serres de bronze.
Els carrers tenien sistema de clavegueram.
ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Palaus de Creta
L’aparició de palaus (2000 aC) demostra l’existència d’un poder fort. Tres grans centres: Cnossos, Faistos i Màlia.
Van ser destruïts cap el 1650 (causes naturals o invasions).Cnossos sobresurt triomfant en una segona generació de palaus i el seu rei Minos, unifica tota Grècia.
Palaus pensats com una petita ciutat. (esquema dels palaus del Pròxim Orient)
Potència econòmica i política que va permetre el desenvolupament d’un art molt original, l’ “art dels palaus”.
ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Palau de Cnossos Segon mil·leni aC.c 1750 aC.
S’aixeca sobre un turó que domina la vall de Cairatos.
amb una plaça (àgora), santuaris, sales de recepció, magatzems, obradors, apartaments privats i teatre.
ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Una de les contribucions més notables dels minoics a l’arquitectura és la columna.
Columna “invertida”- la majoria de les columnes gregues eren més àmplies en la part inferior, creant una il·lusió de major alçada.
- normalment es pintaven de color vermell i/o negre.
- estaven fetes amb fusta.- es muntaven sobre una simple base de pedra i acabades amb un coixí, (peça rodona).
ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Panoràmica de l’emplaçament
ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Maqueta del Palau de Cnossos
ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Àrea de la cambra reial. Estaven arrebossades i pintades al fresc.
A nivell de carrer l’accés a la sala té un vestíbul amb columnes.
ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Tram de l’escala principal
Saló del tron, que rebia la llum per una obertura situada en la part superior.
ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Reconstrucció de la sala de les dobles destrals (símbol que trobem gravat a les parets).
En aquest espai hi havia algunes figures de culte.
Vista del bany lustral
ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Reconstrucció de l’aspecte de la ciutat.
A l’est del palau, es troba un passadís que va de nord a sud i on hi ha un magatzem amb pithoi. Aquests enormes vasos servien per acumular líquids.
ARQUITECTURA GREGA
AntecedentsFrescs
-Escena de tauromàquia
-Jove saltant sobre un bou
-Gran sentit de l’harmonia cromàtica
-Colors: -plans i vius -de gamma reduïda, -aconseguits amb pigments minerals.salt del bou
ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
La Parisenca
Les Dames de blautemàtica: -escenes de vida religiosa o cortesana.
-figures humanes representen a joves: -homes atlètics amb la pell de color vermell fosc -dones pàl·lides vestint el típic vestit de faldilla amb volants
i pits al descobert.
ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Joves portant ofrenes
El príncep dels lliris
ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Fresc dels dofins
Megaron de la reina
ARQUITECTURA GREGA
Arts decoratives
A Creta no hi ha indicis d'escultura monumental. S'han trobat: -estàtues de petites dimensions -rhytà en forma de cap de toro (XVI aC)
Deessa de les serps 1600 aC.Petita escultura de 29’5 cm. Procedent del palau de Cnossos.
Rhyton en forma de toro.XVI aC.Esteatita negra i fusta daurada.
ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Planta de la ciutadella de Micenes
MICENES
-ciutat en el centre del Peloponès.
-un dels majors centres de la civilització grega en el segon mil·lenni aC.
-poble guerrer amb muralles ciclòpies
La ciutat estava organitzada de forma monàrquica i el poble ras havia de tributar al rei.
ART MICÈNIC1600 aC. - 1200aC.
ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
La ciutat-fortalesa de Micenes ofereix el primer conjunt arquitectònic coherent.
Muralla fortificada.
Ciutats connectades per camins pavimentats.
ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Aspecte exterior del mur amb la porta dels Lleons. (1350-1300 aC)
Destaca l'entrada principal a la ciutat: Porta dels Lleons
triangle de descàrrega
llinda
lleons de 3 m. amb una columna al mig
ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Dins del palau trobem el Mégaron ("Gran Saló") -solia estar a un costat del pati central i davant de l’altar. -constava de tres parts: 1. pòrtic obert amb dues columnes in antis 1. vestíbul Prodomos també anomenat pronaos 2. sala principal domos també anomenada cella o naos
ARQUITECTURA GREGA
AntecedentsLes tombes micèniques1500 aC. - 1300 aC.
Micenes també és famosa per les seves tombes reials. -circulars i com els tholoi -impressionants construccions cobertes amb una gran cúpula. -la més grand de totes guardava el tresor d’Atreu. -volta sense suport intern. -façana amb porta d’accés monumental, de forma rectangular i amb llinda. -podia tenir una sala annexa, lleugerament rectangular, com ossari.
ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Mascara d’Agamèmnon
segle XVI aC.
or
trobada en una de les tombes de la fossa de Micenes.
ARQUITECTURA GREGA
CARACTERÍSTIQUES DE L'ART GREC
-HOME
-NATURA
-RAÓ
-HARMONIA
-BELLESA
L'home és la mesura de totes les coses Protàgores
Pilars sobre els que es fonamenta la gènesi creativa de l'art grec
ARQUITECTURA GREGA
URBANISME
-caràcter independent de les polis-topografia montanyosa del terreny-introducció de la democràcia a Atenes
Polis: -interior d'un recinte emmurallat (conflictes bèl.lics)
Part alta: acròpoli recinta emmurallat on hi havien els edificis de caràcter sagrat
Plaça central: àgora plaça pública on s'hi desenvolupaven les activitats més importants
ARQUITECTURA GREGA
Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals.
Cerca de l’harmonia visual: importancia de totes les façanes.
Construccions a mesura de l’ésser humà: rebuig de la monumentalitat.
Classificació dels edificis en ordres: segons la forma artistica de l’exterior.necesitat de fixar una relació entre cadascuna de les parts
primers ordres: dòric i jònic element que sustenta: columnaelement sustentat: llinda o arquitrau
Materials usats: Pedra, marbre i fusta per les vigues.
Tipologia: Temples, teatres, àgores, gimnasos i estadis.
Urbanisme: irregular, adaptació al terreny
CARACRERÍSTIQUES DE L'ARQUITECTURA GREGA
Entaulament
Columna
Base
dòric jònic corinti
ARQUITECTURA GREGA
Classificació segons l'entaulament i la columna
ORDRES CLÀSSICS
ARQUITECTURA GREGA
ORDRE DÒRIC
ARQUITECTURA GREGA
Es desenvolupa al continent grec, a Creta i a la Magna Grècia al segle VII aC.
ORDRE DÒRIC
ARQUITECTURA GREGA
El seu origen és la columna micènica.
COLUMNA
Sense base. El fust, cònic, redueix el seu diàmetre no cap a la part baixa, com
s’esdevé en el fust micènic, sinó cap a la part alta, per tal de guanyar estabilitat.
El fust és acanalat. El capitell presenta una estructura purament geomètrica: un cos
motllurat que sosté un àbac quadrat de dimensions superiors a les de la columna.
ORDRE DÒRIC
ARQUITECTURA GREGA
ENTAULAMENT
L’arquitrau, quasi sempre llis, no rep directament el pes de la cornisa, ja que entre ells es troba el fris.
El fris permet el desenvolupament d’una decoració monumental, i és exclusiva de l’arquitectura grega.
La decoració es compon de superfícies rectangulars amb estries verticals que s’alternen amb plafons esculpits i pintats. Els primers s’anomenen tríglifs, i els segons, mètopes.
La cornisa presenta, a la seva cara interior, alternativament, elements reforçats, com petits contraforts volats decorats amb gotes.
ORDRE DÒRIC
ARQUITECTURA GREGA
ORDRE JÒNIC
ARQUITECTURA GREGA
Es desenvolupà a algunes illes de l’Àsia Menor.No es coneix ni la data ni el lloc de la seva invenció. (+/- VI aC)
ORDRE JÒNIC
ARQUITECTURA GREGA
El seu origen el relaciona amb formes protojòniques o eòliques.
La columna descansa sobre una base circular. - Altura: (+/-) 9 vegades el seu diàmetre (18 mòduls) El fust es presenta lleugerament més estret a la part
alta.
El capitell té una part inferior circular, generalment ornamentada amb elements geomètrics juxtaposats en forma d’ou.
A la part alta, una superfície rectangular es cargola en dos dels costats, seguint el sentit de l’arquitrau, amb potents volutes que giren sobre elles mateixes com tubs.
ORDRE JÒNIC
ARQUITECTURA GREGA
La base té dues motllures convexes (toro) i una còncava (escòcia) anomenada àtica.
ORDRE JÒNIC
ARQUITECTURA GREGA
ENTAULAMENT
L’estructura superior o entaulament és més senzilla que l’ordre dòric.
L’arquitrau està lleugerament escalonat.
El fris, situat al nivell superior, no té tríglifs i permet la presentació d’un fris decorat de forma contínua.
La cornisa, que sobresurt poc, ofereix en general una decoració més discreta, amb dentells.
ORDRE CORINTI
ARQUITECTURA GREGA
A partir del 450 aC, les tendències arquitectòniques es tornen més ornamentals.
Fulles d’acant, volutes sota dels angles i vuit caulicles o tiges.
Aspecte florit, ple i naturalista.
ARQUITECTURA GREGA
ORDRE CORINTI
ARQUITECTURA GREGA
ORDRE CORINTI
ORDRES CLÀSSICS
ARQUITECTURA GREGA
El luxe arquitectònic i decoratiu jònic determina que algun dels seus monuments prenguin proporcions gegantines, en canvi, l’ordre dòric sembla més directament integrat a la terra i al país en el qual es manifesta.
La plàstica de l’ordre dòric és més severa, austera i robusta. La plàstica de l’ordre jònic sembla més airosa i delicada. La plàstica de l’ordre corinti és més graciosa, elegant i esbelta.
ARQUITECTURA GREGA
QUÈ DEFINEIX L’ARQUITECTURA GREGA?
Policromia Arquitectura Arquitravada
Harmonia visual
ORIGEN DEL TEMPLE
Ubicació en funció d’un fet, un numen o qualsevol element susceptible de culte.
CARACTERÍSTIQUES PROPIES DEL LLOC
Presencia d’aigua: font, riu o manantial.Bona orientació respecta el sol: façana principal mirant a l’orient.Espai natural privilegiat.
ARQUITECTURA GREGA
ARQUITECTURA RELIGIOSA
Temple de PERACHORA segle VIII aC.
EDAT FOSCA
Temple de HERAIÓ DE ARGOSsegle VII aC.
terracotaplanta rectangularpórtic amb 2 columnes
ARQUITECTURA GREGA
Primers temples
- recreacions d’antigues estructures de fusta.- espai intern allargat; cella, (on residia l’estàtua del déu al que estava consagrat)
- posteriorment, aquest espai serà compartimentat.
Pronaos o vestíbul
Naos o cel.la, el propi temple
1-Opistòdom; sala sense comunicació directa amb la cella o naos.
2-Àdyton; sala on no es pot entrar i de funció oracular. es realitzaven alguns rituals secrets.
ARQUITECTURA GREGA
- Resultat d’una evolució gradual que parteix de la tradició micènica. - Procés lent i molt lligat a l’evolució de les polis.- Relació entre el temple arcaic i el mègaron (edifici profà i civil)- Pren part de la planimetria de l’antic palau micènic en la que s’inclou l’estàtua del déu antropomòrfic.
mègaron. 1: Vestíbul 2: Sala principal 3: Columnes del pòrtic i de la sala principal
ARQUITECTURA GREGA
REFERÈNCIES
Frontó
Entaulament part superior d’una construcció cornisa fris arquitrau
Columna element de suport amb secció circular capitell fust base (?)
Basament Estilòbat Estereòbat
ARQUITECTURA GREGA
FAÇANA D'UN TEMPLE
Parts del temple.
a- frontó b- tríglifs c- mètopes d- acroteris e- cornisa f- fris g- columnes h- pòrtic o pronaos i- naos j- estereòbat k- estilòbat l- pòrtic lateral m- arquitrau
ARQUITECTURA GREGA
opistòdom nau o cel·la pronaos
columnes
coberta a dues aigües
plataformafrontó
ARQUITECTURA GREGA
Tholos o monòpter
-Generalment als costats laterals, el nombre de columnes era igual al doble més una del nombre de la façana
IN ANTISRectangular i un pòrtic amb dues columnes entre els murs
PRÒSTILRectangular i un pòrtic amb columnes al davant
AMFIPRÒSTILRectangular i un pòrtic amb columnes al davant i al darrera
DÍPTERAmb dues fileres de columnes al voltant
MONOPTERColumnes al voltant de tot el temple
ARQUITECTURA GREGA
CLASSIFICACIÓ SEGONS LA PLANTA
DÍSTILPòrtic amb dues columnes frontals entre les parets
TETRÀSTILPòrtic amb quatre columnes frontals
HEXÀSTILPòrtic amb sis columnes frontals
OCTÀSTILPòrtic amb vuit columnes frontals
ARQUITECTURA GREGA
CLASSIFICACIÓ SEGONS EL PÒRTIC
Materials i mètodes de construcció
Gran varietat de materials (tova, fusta,……. terracota i pedra).
-Tova: paret feta amb massa de fang-Fusta: per les bigues-Pedra: calcària - - - conglomerats - - - - marbre (abundant i bona).-Terracota: per les cornises i teules.-Marbre: anirà substituint ala altres materials
canteres de Paros, Nasos i Tasos.
ARQUITECTURA GREGA
Realització d’un edifici
Car i de llarga durada.
Col·locació dels carreus. - pretallats a les canteres --> transportats en vagons.
Col·locació de cada pedra en el seu lloc. es donava molta atenció a les unions dels tambors de les columnes. -es tallava en cada tambor un forat i s’encaixava un llistó de fusta -es deixaven uns falcons per facilitar la seva manipulació En les peces més cuidades era quasi impossible veure les unions.
ARQUITECTURA GREGA
ARQUITECTURA GREGA
Els seus orígens procedeixen dels contactes amb Orient.Els precedents d’aquesta estatuària són les imatges de fusta anomenades xóanon (pl. xóana).
ESCULTURA GREGA
ESCULTURA
Realitzada essencialment en bronze i en marbre
Dues tipologies -relleu -escultura exempta
Figura humana
Des dels principis, l’home ha tingut la necessitat d’esculpir.
Primers materials simples (fusta o fang). Després altres més difícils de treballar.
Pobles de la prehistòria van fer escultures relacionades amb la religió i els mites.
ÀrtemisMarbre, 1’75 m
Mitjans segle VII aC.
És una de les primeres estàtues conegudes d’obra major.
Trobada al seu santuari de Delos
ESCULTURA GREGA
HISTÒRIA DE L'ESCULTURA
Antecedents en l’estatuaria egipcia
ESCULTURA GREGA
PERIODES DE L’ART GREC
Cultures prehel·lèniques. - Art Cretenc 2.500-1.400 aC. - Art Micènic 1.400-1.100 aC.
Edat FOSCA
Període Geomètric X - VIII aC.
Període de formació 620-540 aC. o orientalitzant
Període ARCAIC 540-470 aC.
Període. CLÀSSIC. 470-323 aC.
Període HEL·LENÍSTIC 323-30 aC.
ESCULTURA GREGA
s V aC. Miró estudia el moviment de les figures rhytmos
Fídies bellesa de rostre; draps molls Policlet Teòric; ideal grec; symmetria, contrapposto (7 caps)
s.IV aC. Escopes anticipi de l’hel·lenisme Praxíteles sinuositat, déus amb sentiments (8 caps) Lisíp retrat
ESCULTURA GREGA
ESCULTORS MÉS IMPORTANTS
Miró Fídies Policlet Escopes Praxíteles Lisíp
segle V aC. segle IV aC.
ESCULTURA GREGA
ESCULTURA GREGA
KOUROS / KORE
600 aC. 575-550 aC. 560 aC. 520 aC. 515 aC. 485 aC. 340 aC.
EVOLUCIÓ
KOUROS / KORE
650 aC. 630 aC. 600 aC. 550 aC. 510 aC. 490 aC. 320 aC.
vestides amb: peplo, himation o xitó