Download - Síndrome de marfan tdr ÀLEX VALENCIA
Índex
1. Introducció ........................................................................................................... 2
2. Bases de la genètica molecular ............................................................................ 4
3. Síndrome de Marfan .......................................................................................... 17
4. Identificació genètica de portadors de la mutació ............................................. 29
5. Pràctiques .......................................................................................................... 33
6. Entrevistes ......................................................................................................... 36
7. Conclusions ........................................................................................................ 38
8. Agraïments ......................................................................................................... 40
9. Glossari .............................................................................................................. 41
10. Bibliografia ...................................................................................................... 42
Annex 1: Pràctiques de Laboratori ........................................................................... 43
Annex 2: Entrevistes ................................................................................................. 52
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 2 | 63
1. Introducció
Ja des de fa uns anys, tinc clar que la medicina és la carrera que vull estudiar. De ben petit ja tenia
especial interès en sèries sobre “metges” tals com House, Hospital Central, entre altres i
posteriorment, quan em vaig adonar que necessitava més medicina i menys ficció vaig passar als
documentals i a revistes on publiquen els millor articles sobre medicina del món, tals com la revista
Nature. Llegia articles sobre doctors en medicina, que trobaven nous procediments, tractament i
cures per tot tipus de malalties, la qual cosa encoratja a pensar per simple paral·lelisme, que aquests
metges són els superherois d e la nostra societat, salven vides. I jo vull ser un d’ells.
A vegades diuen que fins que no proves quelcom, no saps si t’agradarà. Doncs gràcies als meus pares
i a professors, en els darrers anys he pogut apropar-me encara més a aquest món, fins al punt en
que en 4t d’ESO em vaig assabentar (a través de la Mercè) de l’existència d’un programa
d’investigació per estudiants, que es realitzava durant l’estiu anomenat NEXES. Va ser una
experiència que em va marca molt, ja que per primer cop vaig experimentar el treball de laboratori
que sovint els metges han de realitzar. No va fer més que reafirmar el meu desig d’estudiar
medicina. Per aquest treball de recerca, m’he sentit realment un estudiant de Medicina, ja que vaig
poder realitzar com un estudiant universitari més les pràctiques de laboratori que recolzen aquest
treball.
Per justificar la temàtica del treball, Aplicació de la Biotecnologia a la Síndrome de Marfan, tornem
al meu desig de ser un superheroi. No vull esperar-me a acabar la carrera o el MIR per poder ser-
ho. Vaig estar pensant en com podia ajudar a les persones, com fan els metges a diari, amb els
recursos i coneixements que tinc. Doncs la solució que vaig trobar més adient, va ser donar a
conèixer a tothom que llegís aquest treball o em preguntes sobre ell, una d’aquelles malaltia que es
coneixen com a “rara”, que tot i que afecta a poques persones és necessària la seva investigació.
D’aquesta manera, més enllà del treball, el que més necessiten aquestes malalties, és que la gent
parli d’elles, que les coneguin, que siguin cada vegada més rellevants per a la societat, per tal de
que es pugui activar la maquinaria de la investigació i les persones que les pateixen, puguin millorar
el seu benestar o fins i tot, garantir la seva vida.
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 3 | 63
I per què la Síndrome de Marfan, entre les més de 7000 malalties rares conegudes? Doncs perquè
la simptomatologia d’aquesta malaltia va molt relacionada amb les branques de la medicina que
més m’apassionen: la traumatologia y la genètica.
Així, alhora que aporto el meu gra de sorra per donar conèixer la Síndrome de Marfan estic
profunditzant en les facetes de la medicina que més m’interessen.
En quan a l’estructuració del treball es divideix en: una part teòrica i una de pràctica.
Primerament explico una introducció a la genètica amb la finalitat de poder entendre els apartats
següents . Seguidament faig un estudi genètic i simptomatològic de la síndrome de Marfan. Per altra
part vull mostrar com aplicar la biotecnologia a la síndrome de Marfan mitjançant la part pràctica.
Finalment vull donar a conèixer la malaltia des d’una vessant més propera amb l’ajut de dues
entrevistes.
Una vegada introduït el tema i la estructuració del treball, els objectius bàsics que s’intentaran
completar durant aquesta investigació són:
Ampliar els meus coneixements en biotecnologia, genètica i tot el conjunt de tècniques
per detectar la malaltia.
Conèixer la malaltia amb totes les seves vessants
Veure la relació entre mutació i malaltia
Saber si la biotecnologia pot curar la síndrome de Marfan
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 4 | 63
2. Bases de la genètica molecular
El diccionari de la llengua catalana defineix genètica com la “branca de la biologia que estudia els
fenòmens de l’herència i la variació de les espècies”, és a dir, la manera en que es transmeten els
caràcters morfològics i fisiològics dels essers vius de generació en generació.
La paraula genètica ens fa entendre que els “gens” són la part més important d’aquesta ciència i
que són fonamentals per poder estudiar-la. Per aquest motiu ens hem de plantejar l’estudi de la
genètica començant per la composició d’aquest material genètic. Darrerament, però, han adquirit
gran importància les seqüències reguladores de l’activitat dels gens, que responen a canvis
ambientals, dietètics, etc.
2.1. Àcids nucleics
Les cèl·lules humanes són de tipus eucariota, ja que consten
d’un nucli separat del citoplasma per una membrana pròpia
a l’interior de la qual hi ha els elements que contenen la
informació hereditària, que es troba en els àcids nucleics, i
controlen totes les funcions cel·lulars.
Els àcids nucleics són biomolècules orgàniques formades
per la polimerització* de nucleòtids. Aquestes molècules
s’encarreguen d’emmagatzemar, expressar i transmetre el
material genètic.
L’associació d’una pentosa amb una base nitrogenada
forma un nucleòsid i, la unió d’aquest amb una molècula
d’àcid fosfòric crea un nucleòtid. Aquestes molècules
s’uneixen mitjançant enllaços N-glicosídic i fosfodièsters
respectivament.
Il·lustració 1: Esquema gràfic de la composició dels àcids nucleics.
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 5 | 63
La pentosa, sucre format per 5 carbonis pot ser ribosa (per l’ARN) i desoxiribosa (per l’ADN). D’altra
banda les bases nitrogenades són compostos nitrogenats que es poden dividir en dos grups:
Bases púriques, que són l’adenina i la guanina
Bases pirimídiques, que són la citosina, la timina (ADN) i l’uracil (ARN)
2.1.1. ADN
L’ADN o àcid desoxiribonucleic, és la molècula on es troba la informació genètica d’un ésser viu.
Està situat dins de les cèl·lules, a l’interior del nucli.
Generalment, el nucli ocupa la part central de la cèl·lula i té forma esfèrica. Aquest té una membrana
que permet l’entrada o no de molècules i envolta un medi intern diferent al del citoplasma
anomenat nucleoplasma.
Just a dins es troba condensat i empaquetat l’ADN a causa de la seva llargada i donant lloc a les
anomenades fibres de cromatina que formen els cromosomes. En la següent imatge es pot veure
com una cadena de ADN es condensa primer enrotllant-se al voltant d’unes estructures proteiques
anomenades histones. Aquesta última estructura s’embolcalla més sobre si mateixa i forma unes
estructures en forma de bucle que finalment acaben formant un cromosoma.
Il·lustració 2: Empaquetament del material hereditari.
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 6 | 63
L’ADN està format per dos filaments compostos
per molècules de desoxiribosa i fosfats
enroscats en doble hèlix, units mitjançant unes
bases nitrogenades i enllaçades per ponts
d’hidrogen. L’estructura de l’ADN va ser
proposada per Watson i Crick l’any 1953 a la
revista Nature.
Com hem anomenat anteriorment, hi ha cinc tipus de bases nitrogenades que es troben
normalment a l’ADN i ARN missatger: adenina, timina, citocina, guanina i uracil, la relació de les
quals és complementària, ja que cada una només pot vincular-se amb una altra d’específica. La
seqüència d’aquestes bases determina la informació continguda en cada gen, i que es podrà traduir
en proteïnes. D’altres formes d’àcids nucleics, com el ARN ribosòmic i el ARN de transferència,
incorporen d’altres tipus de bases nitrogenades derivades de les principals, com la xantina i la
hipoxantina.
2.1.2. RNA o ARN
Dintre del nucli hi ha també una estructura important anomenada nuclèol. En aquest nuclèol es
sintetitzen els ARN (àcids ribonucleics) que són similars a l’ADN, però tenen una petita diferència en
la seva estructura. Els segon estan format per la unió d’un grup fosfat, una base nitrogenada i un
glúcid anomenat desoxiribosa mentre que els primers tenen la estructura exactament igual amb
una excepció, en lloc de tenir una desoxiribosa estan formats per una ribosa.
Il·lustració 3: Watson i Crick amb l’estructura de l’ADN
Il·lustració 4: Publicació a la revista nature de la estructura de l’ADN
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 7 | 63
Per tant podem definir a l’ARN o àcid ribonucleic com una cadena curta i monocatenària situada en
el citoplasma. L’ARN presenta diferents tipus, depenent del lloc on es trobi en la cèl·lula i de la funció
que faci:
L’ARN missatger (ARNm), que permet copiar l’ADN per tal de sintetitzar cadenes
polipeptídiques (proteïnes).
L’ARN de transferència (ARNt), la seva funció és la de transportar els aminoàcids per situar-los
sobre l’ARNm en el ribosoma, i formar la cadena de polipèptids d’acord amb el missatge
genètic d’aquest últim.
L’ARN ribosòmic (ARNr), que serveix per donar lloc els ribosomes que sintetitzen les proteïnes.
2.2. Expressió gènica
2.2.1. La replicació
La replicació és un mecanisme que s’utilitza per duplicar el material genètic i poder dur a terme la
mitosi. La replicació de l’ADN és semiconservativa, és a dir, una cada cadena vella actua com a motlle
per la síntesi d’una nova cadena complementaria. Gran part de la informació de que disposem en
relació amb el procés de replicació l’hem obtinguda de bacteris com E. Coli. En aquests organismes
podem comprendre més fàcilment les diferents fases del mecanisme perquè es reprodueixen en
colònies.
Iniciació: L’enzim* helicasa separa les dues cadenes de ADN creant un gran espai entre les dues
cadenes, anomenat bombolla de replicació.
Elongació: L’encebador* comença la polimerització de la cadena de l’ADN. L’ADN polimerasa és un
enzim que permet allargar la cadena, però no la pot començar, per això es necessari un encebador
o primer que en permeti l’inici a la polimerització amb un tros d’ARN. Posteriorment es
substitueixen aquets ARN-nucleòtids dels encebadors.
Terminació: Un factor proteic de terminació s’adhereix a una seqüencia de bases i permet l’aturada
de la replicació.
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 8 | 63
2.2.2. La transcripció i la traducció i síntesi de proteïnes
La transcripció i la traducció i síntesi de proteïnes estan totalment relacionats amb tots els funcions
cel·lulars que es donen en el cos humà i són necessaris per dur-lo a terme.
La relació que hi ha entre aquests processos i el metabolisme del cos és que els enzims són proteïnes
i estructures proteiques. Sense l’ADN el metabolisme no seria possible perquè no hi hauria cap tipus
de síntesi de proteïnes per tant les reaccions químiques del metabolisme no serien possibles, i no
podríem obtenir energia ni assimilar els nutrients necessaris per viure.
Transcripció
El procés de transcripció és aquell pel qual es forma un fragment de ARN a partir de la informació
continguda en un gen. Això es produeix quan un enzim anomenat ARN polimerasa* realitza una
copia d’aquest ADN i es forma un ARN que pot ser de diversos tipus: ARNm, ARNr i ARNt.
Aquest procés de transcripció té les quatre fases següents:
Iniciació: l’enzim RNA-polimerasa 2 s’uneix a una fracció d’ADN determinada la qual no serà
transcrita, aquesta simplement té la funció de iniciar el procés de transcripció i rep el nom de
promotor o encebador.
Il·lustració 5: Procés de replicació
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 9 | 63
Elongació: és el procés en el qual l’enzim RNA-polimerasa recorre tot el filament realitzant-ne
una còpia en forma de RNA, ja sigui missatger, de transferència, ribosòmic o nucleolar. Cal dir
que una vegada que ja s’han transcrit trenta nucleòtids, una caputxa anomenada
metilguanosinatrifosfat s’uneix a aquesta seqüència transcrita. El sentit que té que s’uneixi
aquesta caputxa a aquesta seqüència de ARN és que evita que uns enzims anomenats
exonucleases destrueixin l’RNA missatger en el cas de que s’hagi sintetitzat aquest i també
marcar l’inici de la traducció
Finalització: és produeix quan finalitza el procés de copia del fragment d’ADN. Això es produeix
quan l’ARN-polimerasa arriba a una seqüència de nucleòtids que serveix per parar el procés. Es
coneixen diferents mecanismes de finalització en bacteris, que permeten que el complex
polimerasa i la cadena de ARNm quedin lliures.
Maduració: és el procés culminant de la transcripció de l’ADN. L’RNA creat està format per unes
seqüències amb informació anomenats exons, i unes seqüències sense informació anomenades
introns. Totes aquestes estan alternades entre si i durant el procés de maduració, els introns són
eliminats. Aquest fenomen es pot veure més clarament en la següent il·lustració:
Il·lustració 6: Eliminació d’introns durant el procés de replicació
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 10 | 63
Una vegada transcrits els fragments d’ADN el que es necessitaria seria la formació en si de les
estructures proteiques, que és el procés denominat com a traducció i síntesi de proteïnes.
La traducció és un procés en el qual intervenen els orgànuls cel·lulars anomenats ribosomes, els
ARN de transferència corresponents i la fracció d’ARN missatger necessària per dur a terme el
procés. Cada ribosoma està format per dues subunitats les quals s’encaixen al voltant de l’ARN
missatger el qual abans ha estat transcrit. Llavors és quan l’ARN de transferència entra en acció.
Aquest transporta els aminoàcids necessaris per la síntesi de les proteïnes corresponents. Llavors
s’uneix a un triplet (tres nucleòtids) de l’RNA missatger amb el qual manté una complementarietat
de bases nitrogenades i es produeix la síntesi d’una proteïna.
Una vegada sintetitzada la proteïna corresponent, l’ARN de transferència que permet la síntesi
d’aquesta proteïna se’n va i n’arriba un altre alhora que el ribosoma es mou lateralment per tal de
traduir un altre triplet. Llavors es sintetitza un nou aminoàcid el qual s’uneix amb el primer
aminoàcid traduït, i aquest procés es va repetint contínuament fins que el ribosoma arriba a
l’anomenat ‘triplet sense sentit’ el qual serveix per donar per finalitzada la traducció. Aquests
triplets són tres: UAA, UAG i UGA.
Il·lustració 7: Procés de traducció en els ribosomes
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 11 | 63
Tot això es possible gràcies al codi genètic que
és el mitjà pel qual podem traduir seqüencies
d’ADN o ARN a proteïnes (seqüencia de
aminoàcids). El codi genètic estableix la relació
entre seqüencies de tres nucleòtids (codons) i
aminoàcids. El codi genètic va ser desentrellat
per un grup d’investigadors dels que formava
part el premi Nobel espanyol Severo Ochoa.
Una vegada realitzat aquest procés de la traducció ja estan sintetitzades les proteïnes o estructures
proteiques les quals realitzen diverses funcions. Funcions importants com proporcionar estructura
a teixits (pell, tendons, pel, ungles...), enzimàtica (la degradació del menjar la realitzen els enzims,
el transport de substàncies en la sang (l’hemoglobina, que transporta gasos o l’albúmina que
sintetitza el fetge), missatgers químics (hormones) i receptors d’hormones unint-se a la membrana
externa de les cèl·lules, una funció energètica i una funció defensiva, ja que els anticossos,
estructures moleculars que permeten neutralitzar algun agent exterior infecciós, estan formats
també per proteïnes. Un error genètic en un fragment de ADN pot canviar aquests processos de
formació de proteïnes, i, conseqüentment, algunes d’aquestes funcions no podran ser completades
i es podrien produir efectes secundaris no desitjables per a un ésser humà en forma de trastorns
diversos. Aquests trastorns podrien afectar a la digestió dels aliments, generar una mala absorció
d’aquests i impedir la realització total de una de les tres funcions vitals, la nutrició.
Il·lustració 8: Taula de codons
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 12 | 63
2.3. Mutacions
Una mutació és una alteració en el material genètic. Aquestes alteracions poden provocar, per
exemple, una alteració en les reaccions enzimàtiques, un trastorn en el metabolisme del cos, les que
anomenem com a malalties genètiques i que poden acabar derivant fins i tot, en la mort. Tot i això,
s’ha de dir que les mutacions també són vitals per la vida ja que, tot i que en el cas d’una malaltia
genètica els efectes secundaris són molt perjudicials, són necessàries per a la evolució, sense
mutacions no hi ha canvi, i sense canvi en la vida no hi ha evolució. Sinó fos per les mutacions,
segurament els éssers humans que som ara no existirien i l’evolució que va tenir lloc des de l’
‘Australopitechus’ fins l’ ‘Homo Sapiens’ hauria quedat estancada i probablement no seriem
bípedes, ni tindríem el cervell tant desenvolupat com el que tenim ara mateix.
Segons el tipus de material genètic afectat ens podrem trobar davant de tres tipus de mutació:
Mutacions gèniques (o puntuals)
Mutacions cromosòmiques
Mutacions genòmiques
2.3.1. Mutacions gèniques (o puntuals)
Les mutacions gèniques són aquelles en les quals
l’alteració es produeix en la seqüència de
nucleòtids d’un gen.
Segons el tipus d’alteració hi pot haver dos tipus de
mutació:
Transicions: es produeixen quan es
substitueix una purina per una altra, o una
pirimidina per una altra. Dit d’una altra
manera, quan és substituïda una adenina per
una guanina o una citosina per una timina.
Transversions: es produeixen quan es
substitueix una purina per una pirimidina o a
l’inrevés. Un exemple seria que en lloc de haver-hi una adenina hi hagués una citosina.
Il·lustració 9: En aquesta imatge es pot observar de manera gràfica els possibles canvis que es podrien
donar en el cas d’una transició i també d’una transversió.
Transició Transversió
Purines Pirimidines
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 13 | 63
Un altre cas que es podria donar és la pèrdua o inserció errònia de nucleòtids. Per exemple, en una
lectura d’ADN, el fragment original podria ser A-T-G-G-T-C-T i el fragment que obtindríem seria A-
G-G-T-C-T en el cas d’una pèrdua (deleció) o A-T-T-G-G-T-C-T si fos una addició.
A = adenina
T = timina
C = citosina
G = guanina
Les causes que poden donar a lloc aquestes mutacions poden ser múltiples però generalment són
les següents:
Errors de lectura: aquests es produeixen durant la replicació de l’ADN. Aquests alhora poden
estar produïts per dues causes més:
a) Els canvis tautomèrics: es produeix pel fet de què cada base nitrogenada pot presentar
dues formes diferents, una anomenada normal i una altra anomenada rara. Per exemple,
en les seves formes normals una timina anirà unida a una adenina, però en la forma
tautomèrica o rara la timina anirà amb la citosina.
b) Els canvis de fase: es produeixen quan hi ha un lliscament del fragment de ADN i origina
una addició d’una base nitrogenada més.
Lesions fortuïtes: són alteracions fortuïtes de l’estructura d’un o uns quants nucleòtids. Hi pot
haver tres tipus de lesions fortuïtes:
Il·lustració 10: canvi tautomèric
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 14 | 63
a) Despurinització: pèrdua de purines (adenina o guanina) per culpa de la ruptura d’un
enllaç entre aquestes i les desoxiriboses.
b) Desaminació: pèrdua de grups amino de les bases nitrogenades. Conseqüentment les
bases s’aparellen amb una base diferent de la que s’haurien d’aparellar.
c) Dímer de timina: es produeix quan s’enllacen dues timines contiguament.
Transposicions: són canvis de lloc espontanis de determinats segments de ADN anomenats
elements genètics transposables. Aquestes generalment són més petites que un gen.
2.3.2. Alteracions cromosòmiques
Aquests tipus de mutacions són les que afecten l’estructura interna del cromosoma. Hi poden haver
quatre tipus de mutacions cromosòmiques que són les següents:
Delecció: representa la pèrdua d’un fragment d’un
cromosoma. Un exemple de malaltia d’aquest tipus
podria ser l’anomenada síndrome de “cri du chat” on és
produeix una deleció en el cinquè cromosoma i les
conseqüències són la emissió de sons semblants als que
fan els gats quan miolen i un retard mental marcat.
Duplicació: és quan un segment cromosòmic es repeteix
una o més vegades ja sigui en el mateix cromosoma o en
un altre.
Inversió: és el canvi de sentit d’un fragment de cromosoma. Generalment aquest tipus de
mutació no aporta cap mena de conseqüència a la persona que la pateix, tot i que pot afectar
els descendents en el cas de què la inversió es dugui a terme en l’encreuament que es produeix
en la meiosi.
Il·lustració 11: Explicació gràfica de la
deleció
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 15 | 63
Translocació: és el canvi de posició o de locus d’un segment cromosòmic. És molt freqüent que
aquest fenomen es produeixi per l’intercanvi de dos fragment de dues cadenes de ADN
diferents. En aquest cas parlaríem d’una translocació recíproca. Com es produeix en el cas de
la inversió, l’individu que pateix aquest fenomen no es veu afectat i només se’n veurien
afectats els seus descendents.
2.3.3. Mutacions genòmiques
Aquest tipus de mutacions són les que es produeixen quan varia el nombre de cromosomes propi
d’una espècie (46 en el cas de la espècie humana). Els casos més comuns són el de nadons amb tres
còpies de cada cromosoma (triploides), però la seva esperança de vida és molt curta no més enllà
dels 5 mesos. La major part d’alteracions en nounats i persones adultes afecten a un sol parell de
cromosomes tant per excés, trisomies, com per defecte, monosomies:
Il·lustració 12: Explicació gràfica de la duplicació o amplificació.
Il·lustració 13: Explicació gràfica de la inversió
Il·lustració 14: Explicació gràfica de la translocació
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 16 | 63
Aneuploïdia: són les que afecten només al nombre de exemplars d’un cromosoma d’un cariotip.
Poden ser diverses segons el nombre. Si no hi ha cap exemplar de un cromosoma s’anomena
nul·lisomia, si n’hi ha un monosomia, si n’hi ha tres trisomia, etc.
Aquesta irregularitat es produeix per causes que poden ser la unió de cromosomes no homòlegs*,
la escissió d’un cromosoma en dos o la distribució errònia dels cromosomes durant la meiosi.
Exemples de malalties genètiques generades per aquest fenomen de la aneuploïdia poden ser la del
‘Síndrome de Down’ produïda per una trisomia en el cromosoma 21 o el ‘Síndrome de Turner’ on
les dones només tenen un cromosoma X.
D’altres alteracions del tipus trisomia afecten als cromosomes 13 i 18 (Síndromes de Patau i
Edwards) l’esperança de vida, però, és igualment molt baixa.
Il·lustració 15: trisomia del cromosoma 21 que dóna com a malaltia la Síndrome de Down
Il·lustració 16: síndrome de Turner
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 17 | 63
3. Síndrome de Marfan
3.1. Concepte de la malaltia
La síndrome de Marfan és un desordre hereditari que afecta a la composició química del teixit
connectiu*. La funció d’aquest és donar suport a les cèl·lules i actuar com a “cola” per proporcionar
resistència i flexibilitat als òrgans, ossos, articulacions, vasos sanguinis i músculs.
Les persones que pateixen la síndrome de Marfan tenen una composició química anormal de les
proteïnes fibroses i proteïnes d’adhesió (col·lagen, fibrilina i elastina) i altres que provenen dels
fibroblasts*. Aquesta composició ocasiona sobretot alteracions del sistema ossi (ossos i lligaments),
sistema visual o ocular (ulls), sistema cardiovascular (cor i vasos sanguinis), sistema pulmonar
(pulmons) i el sistema nerviós (membrana fibrosa que cobreix el cervell i la espina dorsal).
Genèticament és molt variable perquè tan pot estar ocasionada per una mutació puntual com per
una delecció, passant per interrupcions de la codificació de la proteïna.
Posteriorment al punt 4.4 explicaré amb més deteniment cada afectació.
Il·lustració 17: Família amb la síndrome de Marfan
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 18 | 63
3.2. Cronologia de la malaltia
Abans d’aprofundir amb més deteniment en el tema, hem de situar la malaltia en el temps. Per això,
hem de marcar un principi i un final amb l’objectiu d’establir una major relació entre malaltia-autor.
CRONOLOGIA DE LA SÍNDROME DE MARFAN
Any Autor Aportació
1896 Antoine Marfan
Va presentar el cas d’una nena de 5 anys d’edat amb
extremitats excessivament llargues i primes i mans amb
forma de potes de aranya (aracnodactilia) a la Société
des Médicale Hôpitals de Paris.
1902
Henri Méry i Léon Babonneix
Van estudiar a la mateixa noia però ara amb l’avantatge de la nova tecnologia en forma de radiografia. Van adonar-se
que la seva columna dorsal no estava alineada i que no hi
havia simetria toràcica.
Franz Karl Achard
Va estudiar una altra noia amb manifestacions similars. Va realitzar un article sobre la
aracnodactília i on va comentar la hipermobilitat articular de la seva pacient.
1914 Boeger Va relacionar la síndrome de
Marfan amb la luxació de cristal·lí.
1931 Weve Va demostrar que el trastorn
era heretat de forma autosòmica dominant.
1943 Baier y Cols Van descriure les manifestacions cardiovasculars
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 19 | 63
1955 Mc Kusick
Va pensar que hi havia un component defectuós en el
teixit connectiu, en les fibres elàstiques
1955-60 Diversos investigadors Van demostrar la presència de
microfibres en els teixits extracel·lulars
1986 Sakai i cols Van identificar una
glucoproteïna de 350-KD a la que van anomenar fibrilina
1991 Maurice Godfrey, David
Hollister, Lynn Sakai
Van demostrar que la quantitat de Fibrilina en els teixits de les persones amb
síndrome de Marfan era menor. Per tant que la manca d’aquesta n’era el causant de
la malaltia
Tot i que pugui semblar que el síndrome de Marfan és una malaltia aïllada i molt llunyana a
nosaltres, és possible que persones que coneixem la pateixin sense saber-ho. Tant és així, que
s’especula que personatges històrics com el faraó Akhenaton, el president americà Lincoln, o músics
com Pagannini van ser afectats pel síndrome de Marfan, atenent a les seves característiques
físiques. Més modernament, actors de cinema com Javier Botet són pacients d’aquesta malaltia, a
la que deuen el seu físic tant particular.
Il·lustració 18: Akhenator, Abraham Lincoln, Pagannini i Javier Botet respectivament
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 20 | 63
3.3. Bases moleculars de la malaltia
3.3.1. Gen de la Fibrilina
La causa de la síndrome de Marfan és una alteració del gen FNB1 que codifica la proteïna fibrilina-
1. Aquest gen consta de 65 exons i es troba situat en el braç llarg (q) del cromosoma 15, a la posició
21.1.
El gen de la fibrilina-1 codifica un RNAm que conté
aproximadament uns 10000 nucleòtids. Un error en
qualsevol d’aquests nucleòtids pot causar la síndrome de
Marfan. El mRNA és l’encarregat de produir una proteïna
anomenada fribrilina-1 que conté uns 3300 aminoàcids.
Les molècules de la fibrilina-1 s’uneixen entre elles amb
altres components per formar les microfibres. Aquestes
microfibres poden existir per si soles, però si s’ajunten
amb altres amb l’ajut d’una altra proteïna (elastina)
formarà les fibres elàstiques. Aquestes són les
encarregades de sostenir tot el sistema cardiovascular i
musculoesquelètic.
Quan la persona esta afectada per la síndrome de Marfan,
la molècula fibrilina és més dèbil i per tant no podrà
connectar-se adequadament. En conseqüència, aquesta
matriu extracel·lular no funcionarà correctament.
Il·lustració 19: Cromosoma 15q-21.1
Il·lustració 20: Imatge tridimensional de la fibrilina
Il·lustració 21: formació de fibres elastiques a partir de la fibrilina
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 21 | 63
Com podem veure en la següent imatge la proteïna FBN1 (situada al mig) està unida a diverses
proteïnes d’adhesió com ara el la elastina (ELN) i d’altres de estructurals com la fibulin-5 (FBLN5) i
la fibrilina-2 (FBN2). Les línies blaves representades en la següent imatge mostra la unió entre
aquestes molècules que són el ciment per aguantar teixit connectiu.
En la següent figura podem observar la situació de la
fibrilina dins i fora la cèl·lula. Primerament veiem que la
major concentració de fibrilina radica fora de la cèl·lula
pel fet que es troba en la matriu extracel·lular i actua com
a component estructural dels teixits. Darrerament
trobem fibrilina en el nucli i altres orgànuls en menys
quantitat
Il·lustració 22: Connexions entre proteïnes de la matriu cel·lular
Il·lustració 23: formació de fibres
elastiques a partir de la fibrilina
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 22 | 63
3.3.2. Altres gens que causen la malaltia
A banda de la fibrilina-1 que és la causant de la síndrome de Marfan, s’han trobat més tipus de
fibrilina, com la fibrilina-2 (situada al cromosoma 5) la mutacions de la qual genera una variant de
la síndrome de Marfan, la aracnodactília contractual congènita.
Un altre alteració és produïda pel TGF-β 1 i 2 (factor de
creixement transformant beta 1 i 2) que presenta d’una forma
més agressiva les afectacions cardiovasculars de la síndrome de
Marfan. Els pacients que la pateixen tenen disseccions i
trencaments arterials quan són més joves.
Fins al moment s’han trobat més de 1500 mutacions diferents al
gen FBN1 del cromosoma 15 en les persones que pateixen la
síndrome de Marfan. A més a més, s’ha trobat altres gens
relacionats amb la malaltia amb fenotips molt semblant a la
síndrome de Marfan. Per solucionar aquest problema és fa el
que se’n diu un diagnòstic diferencial*.
3.3.3. Herència
La síndrome de Marfan afecta a 1 de cada 5000 persones, dels
quals d’un 70-85% es heretat de pares a fills. En canvi l’altre 25-
30% es degut a casos esporàdics a causa d’una mutació. Aquesta
malaltia és de tipus autosòmica dominant. Dit en altres paraules,
l’afectat té el 50% de probabilitat d’heretar i transmetre el gen
de la síndrome de Marfan, sense importar si és home o dona.
Aquest fet es pot observar molt gràficament en la següent
il·lustració.
Il·lustració 24: imatge
tridimensional de la fibrilina 2 Il·lustració 24: imatge
tridimensional de la fibrilina 2
Il·lustració 25: En la imatge és mostra un possible cas d’un pare i
una mare portadors de la síndrome de Marfan. Just a sota surten les
possibles combinacions que es podrien donar en el cas de què el
matrimoni tingués descendència. Si així fos, el matrimoni tindria un 50%
fill/a amb la malaltia en el cas de que almenys un dels dos al·lels
dominants en el nounat.
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 23 | 63
3.3.4. Mutacions de la síndrome de Marfan
Actualment, hi ha moltes malalties genètiques que afecten a milers de persones, les quals no saben
que la pateixen ja que aparentment són normals. Això es degut a que encara no han presentat cap
signe ni símptoma, és a dir, són casos subclínics. Exemples de malalties que sovint es donen casos
subclínics són la celiaquia, la hemofília i la SMF. Arran d’això es van posar a la pràctica uns mètodes
per determinar l’ordre exacte d’un segment d’ADN, uns dels quals s’anomena seqüenciació*.
Durant aquests últims anys s’ha portat a terme un projecte que ha permès determinar la seqüencia
del genoma humà complet, és a dir, desxifrar tot l’ADN i arribar a conèixer tots els gens de l’espècie
humana. El projecte genoma humà es va iniciar fa més d’una dècada i va ser dirigit per Watson, un
dels descobridors de l’estructura de l’ADN. La seqüencia del nostre genoma és 99,9% idèntic al de
qualsevol altre esser humà. El 0,1% (unes 3 milions de bases) està representat per delecions,
inversions i polimorfismes d’una sola base. Per saber on es troben aquets errors s’utilitzen tècniques
d’amplificació com la PCR. Com ja hem comentat abans la síndrome de Marfan les mutacions
produïdes són molt variables, és a dir, pot haver estat produït per una mutació puntual, per una
delecció, passant per interrupcions de la codificació de la proteïna. En la següent taula hi ha
descrites les 5 alteracions del ADN més comunes, tot i haver-hi més de 5000 variables. Ara bé, per
saber si una persona està o no afectada per alguna d’aquestes variacions genètiques s’ha de realitzar
unes proves genètiques que s’explicaran pas a pas en l’apartat 5. En el cas del Síndrome de Marfan,
el projecte genoma ha permès conèixer les alteracions de l’ADN que provoquen la malaltia:
Afectació clínica Posició en el
cromosoma 15 Seqüencia Tipus
SMF 28770957 GCCCCG/ATTTGG Canvi d’una guanina a una
adenina
SMF 28958564 ATATTC/TGCTGT Canvi d’una citosina a una
timina
SMF amb afectacions
visuals greus 23290073
Pèrdua de 96 bp (pars
de bases) Delecció
SMF amb afectacions
cardiovasculars greus 4678976
Entre 4678976 i
4679786 aprox. Guany de fragment
SMF 28848294 AGGAGT/CGTCCC Canvi de timina a citosina
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 24 | 63
3.4. Alteracions clíniques del Síndrome de Marfan i diagnòstic
Un factor que està present en la síndrome de Marfan és la variabilitat simptomàtica, és a dir, que
no hi ha un model definit a nivell de signes o símptomes. Per això a l’hora de diagnosticar un pacient
que es cregui que té síndrome de Marfan s’ha de tindre en compte una sèrie de criteris majors i
menors per identificar la malaltia, els quals estan reunits en la nosologia de Ghent*. Els criteris
majors estan formats per quatre clínics i un de genètic, per altra banda, els criteris menors estan
formats només per clínics.
Nosologia de Ghent
A) Criteris majors
a. Sistema esquelètic
Pectus carinatum
Pectus excavatum
Signes Walker-Murdoch y Steinberg
Escoliosis >20°
Extensió de colzes reduïda a <170°
b. Dura
Ectasia dural
c. Sistema ocular
Ectopia lentis
d. Sistema cardiovascular
Dilatació de la aorta ascendent
Dissecció de la aorta
e. Historia familiar/genètica
Parent de primer grau amb síndrome de Marfan
Presencia de mutació FBN-1
B) Criteris menors
a. Sistema esquelètic
Pectus excavatum no quirúrgic
Hipermobilitat articular
Paladar ogival
b. Sistema ocular
Còrnia plana
c. Sistema cardiovascular
Prolapse de la vàlvula mitral
Dilatació de la arteria pulmonar abans dels 40
Dissecció aòrtica descendent toràcica abans dels 50 anys
d. Sistema pulmonar
Pneumotòrax espontani
e. Pell
Hernies recurrents
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 25 | 63
Com s’ha comentat anteriorment, aquesta malaltia mostra una anormal producció de fibrilina, que
comporta una sèrie d’efectes i símptomes els quals s’exposen els més importants en els següents
subapartats.
3.4.1. Sistema musculoesquelètic
Una persona afectada per la síndrome de Marfan acostuma a ser alta, prima i amb molta flexibilitat.
Aquesta flexibilitat s’estén fins als peus, mans i dits els quals són desproporcionadament llargs al
comparar-los amb el tòrax. Aquesta desproporció és el que es coneix amb el nom d’aracnodactília,
característica per la peculiar semblança a unes potes d’aranya. Una altra afectació freqüent és la
curvatura lateral de la columna vertebral (escoliosis), que si no es tracta amb marge de temps pot
arribar a ser molt pronunciada, afectant greument a la salut. Per últim, es pot donar que el os del
pit (estèrnum) sobresurti (pectus carinatum) o que s’enfonsi (pectus escavatum) a causa d’un alt
desenvolupament de les costelles.
Il·lustració 26: Escoliosis
Il·lustració 27: Pectus escavatum
Il·lustració 29: Pectus carinatum
Il·lustració 28: Aracnodactilia en mans i peus
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 26 | 63
3.4.2. Sistema visual
Al voltant del 70% de les persones afectades per la síndrome de Marfan tenen els cristal·lins dels
ulls luxats (ectopia lentis), és a dir, els lligaments que sostenen el cristal·lí es debiliten i aquest es
mou de lloc i queda descentrat. Com a conseqüència poden sorgir problemes de vista segons la
posició dels cristal·lins, primerament pot requerir ulleres, però després es necessària una cirurgia.
La luxació del cristal·lí es presenta molt poc en altres malalties, per tant, és un dels criteris majors
que s’ha de tindre en compte al diagnosticar a una persona amb SMF. No obstant això l’afectació
visual més comuna de la SMF és la miopia.
3.4.3. Sistema cardiovascular
La gran majoria de persones que pateixen la síndrome de Marfan, tenen el cor i els vasos sanguinis
afectats. Cal destacar que aquesta és l’afectació més greu que hi ha en la síndrome de Marfan.
El principal problema cardiovascular es dona en l’arteria més important del cos, l’aorta la qual
permet el transport de sang del cor a tot el cos. A causa de la falta de fibrilina, la paret de l’artèria
és més fràgil i es va dilatant fins trencar-se. Això es coneix com aneurisma aòrtic.
Il·lustració 30: Parts més importants d’un ull
Il·lustració 31: Persona amb una luxació de cristalí moderada
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 27 | 63
Dins del cor hi ha unes vàlvules, d’entrada i sortida les quals permeten circular la sang per tot el cos.
Aquestes vàlvules són de composició i mida anormal en la majoria d’afectats per la síndrome de
Marfan. Cal destacar dues cúspides* de la vàlvula mitral que són massa grans per la obertura que
han d’abastir, causant que aquestes cúspides s’ondulin cap enrere quan es contrau el ventricle
esquerre.
Aquest moviment anormal s’anomena prolapse de la vàlvula mitral (PVM) i succeeix en un 75% de
les persones afectades per la SMF. Tot i això, no és un signe de diagnòstic de la síndrome de Marfan
ja que el PVM afecta a un 5% de la població general.
Il·lustració 32: Dues aortes, una d’elles amb aneurisma aòrtic
Il·lustració 33: Valvula mitral normal i un prolapse de la vàlvula mitral
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 28 | 63
3.5. Tractaments simptomatològics
Actualment no hi ha cura per la síndrome de Marfan, però hi ha tractaments a nivell de símptomes
que durant aquestes últimes dècades han permès augmentar la esperança de vida a moltes
persones que pateixen SMF.
3.5.1. Sistema musculoesquelètic
En el sistema ossi, la curvatura de la columna vertebral i la deformitat del pit, representen els
problemes més greus i que poden alterar la funció del cor i els pulmons. Per això, es recomana
realitzar exàmens físics regulars per controlar problemes ossis. Es podria necessitar un reforç
ortopèdic per controlar l’escoliosi i si la curvatura és de més de 40º es necessari realitzar una
cirurgia.
3.5.2. Sistema visual
En el sistema visual, s’han de realitzar revisions oculars per controlar possibles problemes en el ulls.
Les afectacions oculars de la luxació del cristal·lí i la miopia es poden corregir mitjançant ulleres o
lents de contacte. Es podria necessitar cirurgia ocular per problemes més greus.
3.5.3. Sistema cardiovascular
En el sistema cardiovascular es poden realitzar ecocardiogrames per tal de avaluar la funció i regular
la mida del cor i de la aorta. A més a més hi ha fàrmacs que poden disminuir la pressió arterial i la
freqüència cardíaca per la de reduir la càrrega (per exemple, atenolol) sobre l’aorta i evitar el
creixement de la mateixa (per exemple, el losartan). Si per el contrari, la aorta es dilata massa i el
diàmetre supera els límits establerts caldrà una intervenció quirúrgica per reparar-la.
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 29 | 63
4. Identificació genètica de portadors de la mutació
Per identificar correctament als portadors d’alteracions en el gen de la fibrilina cal utilitzar eines
pròpies de l’enginyeria genètica les quals explicaré a continuació.
4.1. Enginyeria genètica
En els últims anys s’han realitzat avenços en genètica molecular a un ritme molt accelerat, els quals
han estat possibles gràcies a l’enginyeria genètica.
L’enginyeria genètica és la branca de la biotecnologia que té com a objectiu modificar genèticament
l’ADN mitjançant tècniques on es reemplaça un fragment d’ADN per un altre modificat
genèticament. Aquestes investigacions en genètica han permès tractar moltes malalties genètiques
que fins ara eren incurables.
4.1.2. Tècniques bàsiques de la enginyeria genètica
Les tècniques que s’utilitzen en enginyeria genètica són molt variades i complexes. A continuació
explicaré les més importants i més utilitzades, algunes de les quals he emprat en la part pràctica
d’aquest treball i per tant he pogut realitzar el procediment pas a pas (el qual es troba detallat en
l’annex 1):
4.1.3. ADN recombinant
L’enginyeria genètica s’ha pogut desenvolupar fonamentalment, gràcies a la tecnologia de l’ADN
recombinat. La tècnica de l’ADN recombinant és un conjunt de tècniques basades en l’obtenció
d’una molècula d’ADN formada a partir de la unió de dos fragments d’ADN de diferent origen.
D’aquesta manera podem fer que qualsevol organisme o virus produeixi una proteïna que fins al
moment no li era possible.
4.1.4. Reacció en cadena de la polimerasa (PCR)
Una manera d’obtenir grans quantitats d’un gen, que no requereix la utilització de vectors
(s’expliquen a continuació) ni bacteris, es la tècnica de la PCR. Aquesta tècnica permet obtenir
moltes rèpliques de fragments d’ADN a partir de petites quantitats d’aquesta molècula. Pel que fa
a l’aplicació pràctica, pot emprar-se per realitzar anàlisis policials i forenses, l’estudi de fòssils i
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 30 | 63
mòmies i al diagnòstic de malalties genètiques. Està basada en cicles de replicació en que augmenta
el nombre de còpies obtingudes.
La tècnica de la PCR s’inicia amb la desnaturalització* del fragment d’ADN que es vol copiar
mitjançant calor. Un cop desnaturalitzat s’afegeixen petits fragments d’ADN, els encebadors o
primers, per a la replicació de l’ADN. L’enzim ADN-polimerasa catalitza la producció de noves
cadenes complementaries a partir d’aquests encebadors. El cicle de replicació es repeteix tantes
vegades com sigui necessari. Més tard per visualitzar els resultats s’utilitza l’electroforesi.
4.1.5. Electroforesi
Per visualitzar el resultat de la reacció de PCR es realitza
habitualment una electroforesi en un gel d’agarosa*. És un
mètode simple i altament efectiu que permet separar,
identificar i purificar fragments d’ADN. Amb aquesta tècnica es
pot comprovar si s’ha amplificat un o més productes de PCR.
La concentració d’agarosa permet augmentar la resolució de
la tècnica, mentre que el voltatge permet augmentar la
velocitat de migració dels diferents fragments. Per visualitzar
Il·lustració 34: Reacció en cadena de polimerasa
Il·lustració 35: Electroforesi
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 31 | 63
les bandes d’ADN al gel cal utilitzar molècules fluorescents com el bromur d’etidi. Aquestes
molècules s’insereixen entre les bases nitrogenades de les cadenes de ADN. El bromur d’etidi forma
uns cromògens* que emeten a 560 nm (ARNm), de color taronja quan s’exposen a llum UV. El límit
de detecció amb bromur d’etidi és de 10 ng de ADN per banda, de manera que els gens amplificats
per la PCR es visualitzen perfectament.
4.1.6. Vectors
Són agents que permeten traspassar la informació genètica d’una cèl·lula a una altra, segons
l’interès que es tingui, adherint el nou material genètic al de la cèl·lula hoste. Els més coneguts i
emprats són els plasmidis, molècules d’ADN que es troben en els bacteris. En segon lloc podem
trobar els bacteriòfags que són un tipus de virus que infecten exclusivament a bacteris.
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 32 | 63
4.2. Aplicació de la biotecnologia a la síndrome de Marfan
En primer lloc, un metge ha de tindre en compte l’historial clínic de la persona que es sospita que
té síndrome de Marfan, avaluant diferents aspectes característics de la malaltia (cor, ulls, ossos...)
Seguidament s’ha fer una extracció de sang ja que és el més fàcil i menys dolorós pel pacient. Una
vegada s’ha extret la sang anem al laboratori per aïllar l’ADN de la resta de components que
infereixen. A continuació, es realitza la lisi cel·lular* i queden els àcids nucleics dissolts en l’aigua i
les proteïnes i lípids sota. Un cop s’ha precipitat s’extreu l’ADN dispers i es determina la seva
quantitat i qualitat mitjançant un aparell anomenat GeneQuant II o d’altres similars que valoren la
puresa de l’ADN aïllat. Després, s’afegeixen unes seqüencies a la dreta i esquerra (primers) de la
cadena per realitzar l’amplificació. Tot seguit, s’efectua l’electroforesi en gel que permet veure si
realment s’ha amplificat. Finalment s’agafa el gel d’electroforesi, se’n talla un tros, es posa dins d’un
tub eppendorf i es diposita en un seqüenciador. El seqüenciador analitzarà la mostra i confirmarà si
la persona té SMF o no.
Una altra aplicació de la biotecnologia a la síndrome de Marfan és quan es vol tindre un fill. En
aquest cas hem de saber si la persona que vol tindre el fill té un o dos cromosomes afectats (un del
pare i l’altre de la mare). Si tingues un i la seva parella fos sana vol dir que hi ha el 50% de
probabilitats de transmetre la malaltia. Però si la seva parella també té un cromosoma afectat el risc
de heretar-la augmenta al 75%. Tot i haver-hi aquest problema de descendència, hi ha solució. Quan
les persones saben que tenen una malaltia hereditària greu i que no té cura, la única solució per no
passar-li a la descendència és realitzant un diagnòstic genètic preimplantacional. En el cas de la
síndrome de Marfan, aquest diagnòstic consisteix en fecundar 10 òvuls i deixar créixer les 8 primeres
cèl·lules de cada òvul. Més tard s’agafa una cèl·lula de cada òvul fecundat i es fa una PCR i es busca
la mutació de la fibrilina que sigui compatible amb els patrons que afecten la malaltia. Com que la
SMF s’hereta amb el 50% de probabilitats, dels 10 òvuls que hi havia s’eliminen els que tenen la
malaltia i s’implanten els sans per fecundació in vitro. Aquesta tècnica ens assegura que el nadó no
tindrà la SMF i que les pròximes generacions no ho desenvoluparan. Així es com es solucionen els
problemes genètics en una família. Tot i això cal destacar que tota l’enginyeria genètica darrera
aquest tractament és extremadament cara i per tant no es troba a l’abast de tothom.
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 33 | 63
5. Pràctiques
El passat mes d’abril de 2014 vaig tindre l’oportunitat de realitzar unes pràctiques sobre les
tècniques bàsiques de la bioquímica dirigida pel doctor Jaume Folch juntament amb alumnes de
nutrició de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de Reus. Aquestes pràctiques consistien en
ampliar un fragment d’ADN a partir d’un fetge de rata amb el seu posterior anàlisi. Gràcies a
aquestes pràctiques vaig poder experimentar de primera mà algunes de les tècniques utilitzades en
enginyeria genètica, i per tant, utilitzades per diagnosticar la SMF. Posteriorment exposaré algunes
reflexions i conclusions que s’han extret de cada pràctica. El procediment complert de cada pràctica
que vaig realitzar al laboratori es troba a l’annex 1.
PRÀCTICA 1: EXTRACCIÓ DEL ADN
L’objectiu d’aquesta primera pràctica, com he comentat, era
extreure l’ADN del fetge d’una rata. Aquest objectiu es va
complir únicament en una hora de laboratori. Tot i això, sense
una prèvia elaboració dels reactius per part del Dr. Jaume,
s’hagués tardat molt més temps pel fet que es necessita molta
precisió per no equivocar-se amb les mesures. Tots els grups de
laboratori van intentar disposar de la mateixa massa, per tenir
la mateixa densitat en totes les mostres. D’aquesta manera
s’assegurava que una mostra nos sortís amb diferent textura a
una altra. Cal destacar que el fet d’haver agafat un tros de fetge
de rata i no la sang no va fer variar el resultat de la pràctica,
però si s’hagués de realitzar la prova en un humà no podríem
tallar un tros d’òrgan sinó que ho hauríem de fer a partir de la sang ja que és més senzill i menys
arriscat pel pacient.
En definitiva, l’extracció de l’ADN és un mètode ràpid, poc intrusiu (si es realitza amb sang o saliva)
i econòmic, amb el que finalment es va obtenir un bon resultat per poder continuar treballant amb
l’ADN aïllat.
Il·lustració 36: ADN aïllat dispers en aigua
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 34 | 63
PRÀCTICA 2: QUANTIFICACIÓ DE L’ADN AÏLLAT
En aquest cas, l’objectiu era quantificar l’ADN extret i valorar la seva puresa. Tot i complir-se aquest
objectiu, cal dir que moltes mostres d’ADN no van poder ser utilitzades a la següent pràctica ja que
no complien els mínims de quantitat i/o qualitat. Per aquesta raó, en la següent pràctica alguns
grups vam compartir una mateixa mostra d’ADN. L’eina que s’empra que controla la quantitat és el
GeneQuant II que mesura aquest paràmetre de la mostra d’ADN o ARN. En contrast amb la primera
pràctica, aquesta ja és més costosa de realitzar, degut sobretot a l’elevat preu de la maquinaria
utilitzada.
Si ens trobéssim davant l’ADN d’un pacient amb síndrome de Marfan s’hauria de realitzar el mateix
procediment per tal de garantir el seu posterior anàlisi.
PRÀCTICA 3: AMPLIFICACIÓ D’ADN PER PCR
El propòsit d’aquesta tercera pràctica va ser amplificar les mostres d’ADN que tinguessin suficient
quantitat i qualitat (determinat a la pràctica anterior). D’aquesta manera en aproximadament una
hora es va poder realitzar una PCR de qualitat. Per altra banda, cal destacar que els reactius que
s’utilitzen en el procediment són de baix cost i que junt amb la rapidesa amb la que es pot realitzar
fan d’aquest procediment un dels més quotidians dels professionals del sector. Tot i això, cal para
molta cura a l’hora de realitzar-la, ja que hi ha un gran nombre de passos a seguir i saltar-se un o
invertir l’ordre establert significaria contaminar i perdre la mostra.
Com a impressions personals, em va sobtar el gran ventall d’aplicacions i utilitats de la PCR en la
nostra societat, tals com biotecnològiques, diagnòstic de virus, paràsits, malalties infeccioses i
hereditàries passant també per les ciències forenses i l’arqueologia.
En conclusió, la PCR és una eina d’investigació i diagnosi de laboratori molt polivalent que dóna
moltes possibilitats als investigadors, i que ha dia d’avui s’ha convertit en un procediment essencial
per a moltes aplicacions.
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 35 | 63
PRÀCTICA 4: ELECTROFORESI EN GEL D’AGAROSA DELS PRODUCTES DE LA PCR
Finalment, la quarta i última pràctica és necessària per analitzar visualment els resultats de la PCR,
ja que no es pot observar a ull nu si en la mostra s’han amplificat els fragment de ADN (objectiu de
la PCR). En aquest cas cal destacar la diferència de temps que requereix aquesta pràctica en
comparació amb les altres ja que únicament l’electroforesi en sí (sense comptar el temps de
preparació) es triga entre 60-90 min a realitzar. Però abans d’això s’ha de preparar el gel d’agarosa
i deixar-lo refredar. A més a més, s’ha de tindre especial precaució manipulant el Sybr green
(molècula fluorescent per visualitzar les bandes de l’ADN) perquè es un agent molt tòxic. Per
aquesta raó havia d’utilitzar guants en tot moment, per tal d’evitar el contacte amb la pell.
Per concloure, destacar que l’electroforesi a l’igual que la PCR és una tècnica que avui dia es fa
diàriament i és clau per tal que malalties genètiques com la síndrome de Marfan puguin detectar-
se abans que es presentin els símptomes i per tant, poder millorar la qualitat de vida dels afectats.
Il·lustració 37: Visualització de la electroforesi mitjançant l’aparell de visualització ImageMaster VDS
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 36 | 63
6. Entrevistes
Després de la introducció a les bases de la genètica, explicació teòrica de la síndrome de Marfan i
havent realitzat unes practiques aplicables a la síndrome de Marfan, observarem aquesta malaltia
des de una vessant més personal, explicada directament per les persones que la pateixen i conviuen
amb ella a diari. Per aquesta raó, vaig contactar amb l’associació d’afectats per la síndrome de
Marfan de Catalunya, concretament amb el president d’aquesta, Jaume Roselló, buscant informació
de primera mà sobre la malaltia. Gràcies a la seva predisposició, em vaig desplaçar a Barcelona per
realitzar-li una entrevista perquè m’expliqués que fa l’associació i personalment com viu el dia a dia
amb la malaltia. Posteriorment, ell mateix em va posar en contacte amb una altra persona que patia
la SMF, en Vicenç Guillén.
6.1. Entrevista: Jaume Rosselló
Les preguntes que em vaig preparar per a l’entrevista, es podrien agrupar en dos tipus: unes
dirigides a l’associació i les accions que realitzen per millorar la vida dels afectats per la SMF i les
altres relacionades amb la malaltia i de caire més personal.
Com a reflexió sobre la primera part de l’entrevista (sobre l’associació), destacar que realitza una
funció social essencial per a les persones que pateixen la SMF, ja que sovint passen desapercebudes
si busquen ajuda mitjançant les vies convencionals. L’associació SIMAC, no només ajuda clínicament
als pacients, sinó que recolza psicològicament a les persones afectades i als seus familiars. Tot i això,
s’observa un gran inconvenient: només existeixen tres llocs en els quals es pot rebre l’atenció
necessària (l’Hospital 12 d’Octubre de Madrid, l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i L’hospital
universitari Virgen de la Victoria de Màlaga). La llunyania d’alguns afectats a aquests hospitals fa
que s’hagin de desplaçar sovint o que no puguin rebre l’atenció que necessitarien per garantir el seu
benestar i seguiment de la malaltia.
Per altra banda i com a impressió personal, dir què quan vaig entrar a l’establiment on em vaig
reunir amb en Jaume Rosselló, m’esperava poder-lo distingir a simple vista, degut a la imatge mental
que m’havia fet sobre les persones que patien aquesta malaltia. Però res més allunyat de la realitat,
quan vaig trobar al Jaume, mai hagués dit que patia la SMF. D’aquesta manera vaig poder comprovar
la variabilitat de manifestacions d’aquesta malaltia segons la persona i el gran nombre d’afectacions
diferents que hi ha, les quals sovint, no afecten a l’aspecte exterior de la persona.
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 37 | 63
6.2. Entrevista: Vicenç Guillén
L’entrevista realitzada al Vicenç va ser totalment de caire personal. Va ser el primer cas de la SMF
amb luxació del cristal·lí d’Europa, fet que va provocar que el seu cas sortís en nombroses revistes
mèdiques i d’investigació arreu d’Europa. A més a més, va ser el primer en realitzar-li l’operació
necessària per la luxació del cristal·lí. Per aquesta raó, és una persona amb molta experiència amb
la malaltia i molt activa en tot tipus d’associacions internacionals que ajuden a persones que tenen
dubtes sobre el que en Vicenç ja ha viscut en primera persona.
Vull donar èmfasi a un escrit que en Vicenç va realitzar fa dos anys, per tal de mostrar els seus
sentiments més íntims en vers la seva vida amb la SMF i que ha ajudat a moltíssimes persones que
la pateixen. És per aquesta raó que recomano enèrgicament llegir aquest escrit que es troba a
l’annex 2, el qual no s’ha modificat de cap manera, per tal de mantenir l’essència que volia
transmetre en Vicenç. A aquest annex també es pot trobar les transcripcions completes de les
entrevistes.
Il·lustració 39: Vicenç Guillén
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 38 | 63
7. Conclusions
Una vegada arribats a aquest punt puc afirmar que he assolit els objectius que vaig establir al principi
del treball.
Cada vegada són més persones que poden accedir a tractaments de la síndrome de Marfan,
(malaltia que pateix 1 de cada 5000 habitants) gràcies sobretot, a la repercussió mediàtica sobre
aquesta malaltia, que ha proporcionat casos recents com pot ser el recent cas de Isaiah Austin,
jugador de la NBA que fa menys d’un mes es va retirar a causa dels símptomes que patia per la
Síndrome de Marfan. Aquest reconeixement mediàtic és sovint (per desgràcia) condició
indispensable perquè s’investiguin malalties com la SMF.
Pel que fa als objectius personals del treball, cal dir que sens dubte he assolit els coneixements que
m’esperava i més, sobre les tècniques i procediments utilitzats en la biotecnologia per la detecció
de malalties. Fins i tot, anant més enllà de la teoria, he pogut realitzar aquests procediments jo
mateix en uns laboratoris molt ben equipats. Gràcies a això, he pogut interioritzar molt més els
coneixements durant la realització del Treball de Recerca i corroborar l’atzar que hi ha darrera una
mutació genètica. A més a més, he tingut l’oportunitat d’estudiar la malaltia des de la vessant clínica,
psicològica i personal, amb les entrevistes realitzades a Jaume Rosselló i Vicenç Guillén, dos afectats
per la malaltia que puc assegurar que hem van fer veure la malaltia amb uns altres ulls.
Cal destacar que tot i els avançats tractaments, una persona que pateixi la SMF mai deixarà de tindre
la malaltia, ja que és una mutació genètica. Tot i això, com ja s’ha exposat, si que hi ha esperança
pels nounats sempre que es tingui la informació i les eines necessàries. I és aquí on flaqueja la
medicina. Una persona que pateixi una malaltia genètica i sàpiga que hi ha moltes probabilitats que
el seu fill també la tingui, té dret a que el seu fill no neixi predestinat a passar nombroses vegades
per quiròfans i hospitals. És per això que penso que el govern hauria d’oferir més ajudes a aquests
col·lectius de persones per tal que puguin accedir als procediments d’enginyeria genètica plantejats
en aquest treball i assegurar així, que els descendents d’aquestes persones queden lliures de la
carrega de la malaltia, ja sigui la Síndrome de Marfan o qualsevol altra malaltia genètica.
Vull afegir que aquest treball m’ha fet reflexionar sobre la idea general de les mutacions genètiques:
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 39 | 63
Com ja va avançar Darwin, l’evolució de l’ésser humà va estretament lligada a les mutacions que per
obra de l’atzar van apareixent generació rere generació. Sovint aquestes mutacions ens porten més
problemes que avantatges, però hem de ser capaços tant de sobreposar-nos als símptomes que
puguin causar mitjançant la medicina, com ser capaços d’identificar aquestes mutacions com a eines
i saber-les utilitzar, com són els casos de molts pianistes que pateixen la Síndrome de Marfan que
utilitzen els seus dits característics per tocar d’una manera molt destacada el piano o el cas de l’actor
Javier Botet, molt disputat per directors de cinema, gràcies al seu característic cos.
Per acabar, destacar que m’ha agradat molt realitzar el Treball de Recerca i ha estat una experiència
molt enriquidora personalment. Crec que m’ha reafirmat els objectius sobre el meu futur i m’ha
deixat clar, que aquest passa per la medicina.
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 40 | 63
8. Agraïments
Personalment, vull agrair-li a la meva tutora, Dolors Sans, la seva atenció i el seguiment d’aquest
treball. A més, gràcies a l’ajut realitzat pel doctor Jaume Folch, de la Universitat Rovira i Virgili de la
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de Reus. Li agraeixo la seva atenció i disposició d’uns dies
per aclarir-me molts dubtes sobre el treball i especialment, de l’apartat de la identificació genètica
dels portadors de la mutació.
També, li dono les gràcies al president de l’Associació d’afectats per la síndrome de Marfan de
Catalunya, Jaume Roselló, per donar-me la oportunitat de realitzar-li una entrevista, així com a
Vicenç Guillén per mostrar-me des d’un àmbit més personal la SMF.
Finalment, vull agrair el suport de la meva família i tot l’ajut que he necessitat durant aquests mesos
que he estat realitzant el treball ja que sempre han estat a la meva sencera disposició per a qualsevol
viatge per la recerca d’informació.
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 41 | 63
9. Glossari
Agarosa: és un polisacàrid format per galactosa alfa i beta que s’extreu de les algues dels
gèneres Gellidiumi Graciallaria.
Cromògens: que produeix matèries colorants o origina coloracions
Cúspides: part del cor que permet tancar les vàlvules del cor.
Desnaturalització: és un canvi estructural de les proteïnes o àcids nucleics on perden la seva
estructura terciària, estructura secundària i la seva funció per haver aplicat una força externa
o compost químic.
Diagnòstic diferencial: És el procediment pel qual s’identifica una determinada malaltia,
entitat nosològica, síndrome o qualsevol condició de salut-malaltia mitjançant l’exclusió
d’altres possibles causes que prestin un quadre clínic semblant al que el pacient pateix.
Encebador o primer: és una cadena d’àcid nucleic que serveix com a punt de partida per a la
replicació de l’ADN
Enzim: molècula de naturalesa proteica produïda per les cèl·lules vives de l’organisme, que
afavoreix i regula les reaccions químiques en els éssers vius.
Fibroblast: són cèl·lules pròpies del teixit conjuntiu encarregades de la síntesi dels
components de la matriu.
Homòleg: és cadascun del parell de cromosomes que té un organisme eucariota diploide, i
que aparella entre si durant la meiosi.
Lisi cel·lular: trencament de la membrana cel·lular
Nosologia: és la branca de la medicina que tracta de les malalties en general i les classifica
des del punt de vista explicatiu.
Nosologia de Ghent: és un mecanisme que ajuda a professionals en la diagnosi del SMF
Polimerització: reacció química en la qual combinen diverses molècules per formar-ne una
altra de més pes molecular anomenada polímer.
Seqüenciació: és cadascun dels mètodes de laboratori que tenen per objectiu determinar
l’ordre dels nucleòtids adenina, guanina, citosina, i timina en un fragment d’ADN.
Teixit connectiu: és aquell teixit l'origen del qual és el mesènquima embrionari i que té com
finalitat servir de sustentació i envoltar la resta de teixits de l'organisme, l'intercanvi de
nutrients, la defensa contra infeccions així com la regulació de la calor corporal.
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 42 | 63
10. Bibliografia
[1] Turnpenny, Peter; Ellard, Sian. Emery’s Elements of Medical Genetics. 13ª ed. Barcelona: Elsevier,
2009.
[2] B. Greene, Walter. Essentials of Musculoskeletal care. 2ª ed. Buenos Aires: Panamericana, 2002
[3] J. Spalton, David; A. Hitchings, Roger; A. Hunter, Paul: Atlas of Clinical Ophthalmology. 3ª ed.
Madrid: Elsevier, 2006.
[4] Kumar, Vinay; K. Abbas, Abul; Fausto, Nelson; N. Mitchel, Richard: Robbins Basic Pathology. 8ª
ed. Barcelona: Elsevier, 2008.
[5] Kumar, Vinay; K. Abbas, Abul; Fausto, Nelson; C. Aster, Jon: Robbins Pathologic Basis of Disease.
8ª ed. Barcelona: Elsevier, 2010.
[6] P. Judge, Daniel; C. Dietz, Harry. Marfan syndrome. Desembre 2005
[7] Shi-Min, Yuan; Hua, Jing. Marfan syndrome: an overview. Desembre 2010
[8] Ju, Xiaoxi; Ijaz, Talha. Regulates Extracellular Matrix Remodeling Associated With Aortic Dilation
in a Fibrillin. Desembre 2014
[9] Robledo, Gabriel. Catedral de Genètica, Facultat de Cs. Veterinàries, UBA, Consulta: 19-8-2014.
www.geneticabioterio.wordpress.com
[10] Associación de afectados de la síndrome de Marfan. Alacant. Consulta: 26-8-2014
http://sindromemarfan.blogspot.com.es/
[11] Fernàndez, Héctor. Associación de síndrome de Marfan. Consulta: 9-9-2014
http://www.marfan.es/
[12] Rodríguez, Juan Carlos. El hombre que no pudo dejar de crecer. Consulta : 15-9-2014
http://www.elmundo.es/
[13] The Nemours Fundation. Síndrome de Marfan. http://kidshealth.org/
[14] Dr. Ponce. http://www.doctorponce.com/. Gener 2013
[15] Forteza, Alberto. Síndrome de Marfan. El desarollo de nuevas tecnologias en diagnostico
genético. https://www.youtube.com
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 43 | 63
Annex 1: Pràctiques de Laboratori PRÀCTICA 1: EXTRACCIÓ I PURIFICACIÓ DE ADN A PARTIR DE FETGE DE RATA
1. OBJECTIUS:
- Extreure ADN a partir de fetge de rata.
2. MATERIALS I REACTIUS:
Reactius:
- Etanol 70%
- Cloroform
- Etanol absolut
- Tampó Tris-HCl (0,1 M i pH 7,4)
- Tampó de precipitació selectiva de ADN (CTAB 5%, 0,4M NaCl)
- Tampó de lisi i desnaturalització (DTAB 8%, 1,5M NaCl, 50mM EDTA, 0,1M Tris-HCl, pH 8,6)
- Aigua bidestil·lada estèril
- Solució NaCl 1,2 M
Font d’obtenció de ADN:
- 500mg de fetge de rata
Material de laboratori:
- Guants
- Eppendorfs
- Agitador de tubs
- Puntes de pipeta autoclavades
- Tubs de 10 ml
- Pipetes Pasteur
- Bany d’aigua
- Microcentrífuga
- Centrífuga
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 44 | 63
3. PROCEDIMENTS:
1. Lisi i desnaturalització del teixit
1.1. Col·locar uns 100 mg de teixit hepàtic en un homogeneïtzador manual, de vidre, en 5 ml de tampó Tris i procedir a homogeneïtzar el teixit. Disposar 0,5 ml en un tub de vidre.
1.2. Afegir 1 ml de tampó de lisi i desnaturalització (DTAB).
1.3. Agitar el tub suaument i incubar a 68ºC durant 5 minuts.
1.4. Afegir 1,5 ml de cloroform.
1.5. Tapar i barrejar per inversió.
1.6. Centrifugar a 3000 rpm durant 15 minuts a temperatura ambient.
1.7. Recollir la fase aquosa (en la qual es troba l’ADN) en un tub net amb l’ajuda d’una pipeta Pasteur.
2. Precipitació i resuspensió de l’ADN
2.1. Afegir 3,0 ml d’A-MQ i 0,5 ml de CATB 5%.
2.2. Barrejar per inversió fins que apareixi el precipitat de ADN.
2.3. Centrifugar a 3000 rpm durant 5 minuts.
2.4. Decantar el tub sobre paper de filtre
2.5. Abocar el precipitat amb 0,4 ml de NaCl 1,2 M.
2.6. Agitar el tub fins observar una bona dissolució.
2.7. Transvasar la solució a un eppendorf amb l’ajuda d’una pipeta Pasteur.
Il·lustració 40: Recollida del ADN amb una pipeta Pasteur
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 45 | 63
2.8. Afegir 1 ml d’etanol absolut.
2.9. Barrejar per inversió fins que s’observi novament el ADN.
2.10. Centrifugar en Microcentrífuga durant 3 minuts.
2.11. Eliminar el sobrenedant i resuspendre el precipitat amb 1 ml d’etanol 70%.
2.12. Centrifugar en Microcentrífuga durant 3 minuts.
2.13. Eliminar el sobrenedant i assecar la resta d’etanol.
2.14. Dissoldre el precipitat de ADN amb 50 μl d’A-MQ per agitació.
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 46 | 63
PRÀCTICA 2: QUANTIFICACIÓ DEL ADN AÏLLAT
1. OBJECTIUS:
- Quantificar el ADN extret
- Valorar la puresa del ADN aïllat
2. MATERIAL I REACTIUS:
Reactius
- Aigua destil·lada estèril
Material de laboratori
- Guants
- Eppendorfs i puntes de pipeta autoclavades
- GeneQuant II (Pharmacia)
Material genètic
- ADN
3. PROCEDIMENT:
1. Preparació del GeneQuant II.
1.1. Connectar l’aparell, i esperar al missatge: "Instrument Ready".
1.2. Programar l’aparell entrant en "set-up" i, amb les opcions "select" i "enter", passar per les opcions de "set-up", introduint els paràmetres relatius a la mostra a valorar:
- Pas de llum de la cubeta (mm): Path length 10.
- Impressora: Printer off.
- Número de mostra: Sample núm. 0 (a l’inici) - Data (ajustar diàriament).
- Mes (ajustar diàriament).
- Any (ajustar diàriament).
- Compensació de fons: Use 320 nm NO.
- Factor de dilució: Factor 10.- Factor: dsADN 50.
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 47 | 63
2. Realització del blanc o mesura de referència.
2.1. Teclejar "set ref" (apareix missatge Please Wait).
2.2. Després d’una senyal acústica (apareix missatge Insert Reference), introduir la cubeta amb aigua estèril en el compartiment de la mostra.
2.3. Després d’un segon senyal acústic (Remove Reference), enretirar la cubeta de referència.
2.4. Esperar que l’aparell indiqui “ABSORBANCE 260 nm 0.000 AU”
3. Valoració de les mostres problema.
3.1. Realitzar una dilució 1/10 de la mostra de ADN (10 µl de mostra amb 90 µl d’aigua estèril).
3.2. Teclejar "sample" (apareix el missatge Please Wait)
3.3. Després d’una senyal acústica (apareix el missatge Insert Sample), introduir la cubeta amb la dilució 1/10 de la mostra de ADN aïllat.
3.4. Després de la segona senyal acústica (apareix el missatge Remove Sample), enretirar la cubeta.
3.5. Anotar els resultats d’absorbància, concentració i rati.
Il·lustració 41: Preparació del GeneQuant II
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 48 | 63
PRÀCTICA 3: AMPLIFICACIÓ DE DENA PER PCR
1. OBJECTIUS:
- Amplificació d’un fragment del ADN aïllat.
- Estudiar la relació entre producte amplificat i número inicial de còpies de ADN
2. MATERIALS I REACTIUS
Reactius:
- Mostra de ADN prèviament aïllat en la pràctica 1
- 10 x PCR tampó (Bu)
- dNTP mix 20 mM (dNTP)
- Taq-polimerasa 5 U/μl (Taq)
- Primer 10 pmols/μl. F1: 5'-- 3'
- Primer 10 pmols/μl. R2: 5'-- 3'
- Aigua destil·lada estèril
Material de laboratori:
- Microcentrífuga
- Termociclador (Applied)
- Eppendorfs i puntes de pipeta autoclavats
3. PROCEDIMENT:
1. Preparació de la PCR:
1.1. Col·locar 0,1 μg de ADN aïllat en la pràctica 1 en el tub (en aproximadament 1 μl)
1.2. Preparar la mescla de reacció d'acord amb la taula (multiplicar segons el nombre de tubs totals):
- 1 μl Primer Forward
- 1 μl Primer Reverse
- 5 μl 10x PCR Buffer
- 1 μl Deoxynucleotide Mix
- 2,5 μl RedTaq genomic polymerase
- 38 μl Aigua destilada
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 49 | 63
1.3. Barrejar la mostra de ADN amb 49 μl de la mescla de reacció:
2. Preparació del termociclador.
2.1. Connectar l’aparell i esperar que realitzi l’autotest.
2.2. Recuperar el programa 03 i comprovar que segueix la següent rutina de treball: 1 cicle: 94ºC - 5 minuts
30 cicles: 94ºC - 1 minut.
55ºC - 1 minut. 72ºC - 1 minut.
1 cicle: 72ºC - 5 minuts.
3. Si el programa és correcte col·locar els tubs dins l’aparell, tancar la cobertura superior i iniciar la reacció, RUN enter.
4. Recollir els tubs al finalitzar els cicles de la PCR i guardar-los a 4ºC.
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 50 | 63
PRÀCTICA 4: ELECTROFORESI EN GEL D’AGAROSA DELS PRODUCTES DE LA PCR
1. OBJETIUS:
- Valoració i interpretació dels resultats obtinguts amb la PCR.
2. MATERIAL I REACTIUS:
Reactius:
- TAE 50 x (100 ml: 24,2 g Tris, 5,71 ml àcid acètic glacial, 10 ml EDTA 0,5 M pH 8,0).
- Bromur d’etidi (1mg/ml).
- Tampó d’electroforesi (TAE 1 x).
- Tampó d’aplicació (glicerol 50 %, blau de bromofenol 0,25 %, EDTA 1 mM pH 8).
- Aigua destilada estèril.
- Agarosa.
Material de laboratori
- Tubs, Eppendorfs i puntes de pipeta estèrils.
- Microcentrífuga.
- Guants.
- Estàndard de ADN (Base pair Leader).
- Cubeta d’electroforesi (Pharmacia LKB-GNA 100).
- Font d’electroforesi (Pharmacia LKB-GPS 200/400)
- ImageMaster VDS (Pharmacia).
Font de ADN
- Producte de les PCR de las pràctiques anteriors.
3. PROCEDIMIENT:
1. Preparació del gel:
1.1. Dissoldre 1 g d’agarosa en 49 ml d’aigua destilada.
1.2. Afegir 1 ml de TAE 50 x (concentració final: 1 x) en calent i un cop dissolta l’agarosa.
1.3. Afegir 25 µl de Sybr green (concentració final: 0,5 µg/ml). S’ha de vigilar durant la manipulació de tot el material exposat, doncs és un agent alquilant tòxic.
1.4. Abocar el gel en el motllo prèviament preparat i disposar la regleta d’aplicació de mostra.
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 51 | 63
1.5. Deixar refredar el gel.
2. Preparació de la mostra:
2.1. Col·locar en un eppendorf, 5 µl del producte de la PCR (si cal, afegir 2 µl del tampó d’aplicació).
3. Preparació de l’estàndard:
3.1. Col·locar en un eppendorf, 1 µl de Base-pair Leader i 7 µl d’aigua destilada.
3.2. Afegir 2 µl del tampó d’aplicació de la mostra i vòrtex.
4. Electroforesi de l’ADN:
4.1. Omplir la cubeta d’electroforesi amb el tampó.
4.2. Col·locar el gel i vigilar que quedi perfectament cobert pel tampó.
4.3. Aplicar 10 µl en els pouets del gel d’acord amb el disseny acordat.
4.4. Connectar els elèctrodes de l’aparell.
4.5. Electroforesi a 60 V, durant 60-90 minuts.
5. Visualització del gel:
5.1. Un cop finalitzada l’electroforesi, recollir el gel en la placa de plàstic
5.2. Disposar el gel en l’aparell de visualització "ImageMaster VDS".
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 52 | 63
Annex 2: Entrevistes
Entrevista a Jaume Roselló
Preguntes com a president de la Associació d’Afectats per la síndrome de Marfan:
Quan es va crear aquesta associació?
Aquesta associació es va fundar al any 2009. Al 2009 es quan es constitueix i ens registrem al registre
d’entitats al departament de governació de la generalitat de Catalunya.
Que és el que fa concretament l’associació?
L’Associació d’Afectats per la Síndrome de Marfan (SIMA Catalunya) és una entitat sense ànim de
lucre, formada per afectats d’aquesta síndrome i els seus familiars.
Divulguem i donem a conèixer la Síndrome de Marfan tant a les administracions públiques sanitàries
com a tota la població en general. Volem millorar la qualitat de vida dels afectats així com la dels
seus familiars.
En quins àmbits ajuden a les persones que pateixen aquest síndrome?
Nosaltres estem molt connectats amb la unitat de la Síndrome de Marfan de l’Hospital Universitari
de la Vall d’Hebron. El que intentem es donar costat als afectats i familiars perquè no els sigui un
impacte tant fort de conèixer o saber que tenen aquesta afectació.
A més a més d’ajudar-los a conèixer la malaltia els ajudeu a la part clínica?
Si, hi ha dues unitats que ajuden als afectats d’aquesta síndrome, una a Madrid, l’hospital 12
d’Octubre i una altra a Catalunya, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Com a tal la única que és
multidisciplinària és la de Vall d’Hebron, ja que la de Madrid només esta orientada a les malalties
del cor.
D’on va sorgir la idea de crear aquesta associació?
La idea no és nova. Aquesta síndrome es caracteritza per les malalties cardiovasculars i a través de
les visites al cardiòleg és d’on surt aquesta idea. El qui ha estat un bon catalitzador es el doctor
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 53 | 63
Arturo Evangelista, que es el coordinador mèdic de la unitat Síndrome de Marfan de l’hospital
universitari de la Vall d’Hebron.
Creu que s’inverteixen prou recursos per investigar sobre la síndrome de Marfan?
No, perquè és una de les malalties minoritàries menys minoritària. Et posaré un exemple; hi ha una
prevalença de 1 de cada 5000 persones pateixin la síndrome de Marfan en canvi en el càncer, de
cada 5000 hi ha 500 persones afectades. Per tant no es pot invertir diners en una cosa que afecta a
poques persones. Tot i això s’està estudiant molt en la cirurgia cardíaca no només per aquesta
afectació sinó per totes les valvulopaties.
Actualment creu que els tractaments són adequats o degudament personalitzats? (bona
atenció medica)
En la síndrome de Marfan hi ha un conjunt de afectacions que poden o no manifestar-se. Per
exemple hi ha persones afectades que tenen un síndrome de Marfan el qual es manifesten tots els
símptomes i per tant han de portar més tractaments mèdics que no una persona que només pateixi
un símptoma com podria ser l’aneurisma aòrtic, si es dones aquest cas només hauria de visitar el
cardiòleg.
Preguntes com a pacient
Es vostè un afectat directe de la síndrome de Marfan?
Si, ho sóc.
Quan i com es va adonar que patia la síndrome?
Aquesta malaltia genètica, el 75% de les vegades ve dels progenitors i l’altre 25% es una mutació
espontània. En el meu cas, el meu pare estava afectat i va ser el primer en rebre la mutació. Dels
tres germans que som, el gran no era fill del meu pare i jo i el meu altre germà vam heretar aquesta
síndrome. Jo tinc una filla que pateix aquesta afectació i el meu germà afectat també te una filla
amb aquesta síndrome.
Quan van operar al meu pare van dir-li que tenia la possibilitat de transmetre aquesta síndrome.
Tot i això ami no me’l van diagnosticar fins que no vaig tindre 10 anys, havent estat operat del cor.
Em van fer un estudi genètic i es va detectar que tenia una mutació al gen que codifica la Fibrilina.
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 54 | 63
Quines són les característiques del síndrome que se manifesten en el seu cas? (els canvis en la
visió, els ossos, el cor, etc)
La primera característica es l’aneurisma aòrtic. Actualment tinc 59 anys, quan tenia 50 anys em van
haver d’operar de cataractes d’un ull i dos anys després d’un altre. Als 50 anys no és normal que
t’operin de cataractes, acostumen a sortir als 65-68 anys això es degut a tot el sistema visual afectat
per aquesta síndrome. De moment no tinc cap més afectació, però el que sí he notat es un problema
en els tendons. Això es causat per la mateixa mutació genètica que provoca que el teixit conjuntiu
sigui més feble. Puc dir que porto una vida normal completament.
Quin tipus de medicació concreta ha de prendre segons les característiques que s’expressen
en el seu cas?
Jo en el meu cas estic prenent betabloquejants, es a dir, una alentidor dels batecs del cor perquè
redueix el consum d’oxigen al cor. Estic prenent un altre medicament pel cor que el que fa es relaxar
les parets de les arteries, que es diu “Losartan”. A més a més, com que estic operat del cor, i porto
la vàlvula aorta mecànica he de prendre un anticoagulant, el “Sintrom”. Això en el meu cas. Però en
altres casos han de prendre analgèsics pels mals d’esquena.
En el cas que hagi de prendre medicació, és totalment gratuïta? Paga vostè una part o ha de
pagar la totalitat del medicament?
Pago una part. Ara fa 3 anys aproximadament que sóc un malalt crònic, i he de donar un full a la
farmàcia que posa que tinc una malaltia crònica.
Com afecta aquesta malaltia a la seva vida diària en comparació a una persona que no la
pateixi?
En el meu cas tinc una vida completament normal, jo no sóc un Marfan que en diuen “florit”, que
pateix totes les afectacions. Aquest té problemes, al caminar, en la seva estructura òssia, i això li
limita relativament la vida. Coneixem a coneguts i associats que estan en cadira de rodes perquè el
seu esquelet no és suficientment fort, els seus tendons no són suficientment resistents i s’acaba
degenerant.
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 55 | 63
Però en el meu cas hi ha tres coses que no puc fer. No em deixen anar amb bicicleta, no em deixen
muntar a cavall i no puc muntar en globus.
Com creu que veu la societat aquesta malaltia?
No la veu, passa desapercebuda. En canvi si parlem de un Marfan “florit”, no passa desapercebut,
perquè ja pensem que li passa alguna cosa. Però normalment no som fàcilment detectables, has de
saber bastantes coses i fixar-te en petits detalls abans de dir que aquesta persona es possible que
ho sigui.
En Fernando Rodríguez, que es biòleg molecular, deia textualment que la Síndrome de Marfan era
la malaltia menys rares de les malalties rares, per tant passem molt desapercebuts.
Per exemple, un síndrome de Down es veu molt, és molt aparent, nosaltres no.
Em podria explicar alguna experiència que l’hagi marcat vers aquesta malaltia?
En el moment que et diuen que t’has de operar de cor, és un moment molt dur. Per exemple, els
que són “florits” normalment els operen bastant joves, però els que no ho som això passa sobre els
40 anys. Una persona als 40 anys està enfocant a la seva professió, la seva família, la seva vida. Com
que això et passa en la edat adulta, ja penses en els fills i dius: hauran heretat aquesta patiment els
meus fills? Es una davallada forta, no només per tu, sinó per ells.
Creu que realment la síndrome de Marfan és una malaltia? (o es pot treure profit, em refereixo
als casos de Michael Phelps, Pagannini)
No és un malaltia, és una conjunt d’afectacions. Per mi la definició de síndrome és un conjunt de
coses que totes juntes et determinen una manera de fer i de ser.
Hi ha un tal Javier Botet, que aprofita aquestes afectacions per actuar en pel·lícules de terror. El cas
de Michael Phelps, no crec que sigui un Marfan. El Pagannini, no ho se perquè ja es mort. Diuen que
el Jimi Hendrix també ho era, perquè era capaç de fer uns acords amb el diapasó de la seva guitarra
elèctrica, que si no hagués tingut les mans allargades i dislocades d’alguna manera es impossible
que pogués fer-los.
Grans personatges o personatges molt clars no hi ha, tot i que només destacaria el cas de Abraham
Lincoln, el expresident dels Estats Units d’Amèrica.
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 56 | 63
Quin consell donaria a una persona que pateix la síndrome de Marfan de la seva vivència com
a afectat?
Jo el que li recomanaria primer, que vagi a la unitat del Vall d’Hebron, que no s’amagui a si mateix
allò que li esta afectant sinó que sigui una miqueta valent, i que ho accepti de cara. Si ho accepta
amb la actitud un 50% de la malaltia ja la té dominada. Hauria de posar-se en les mans d’uns bons
professionals, seguir al peu de la lletra el que et diuen, perquè estan pràcticament assegurant la
teva subsistència.
A mi quan em van detectar l’aneurisma jo vaig poder fer dues coses, la primera, no fer-li cas a
l’operació i segueixo amb la meva vida normal, i la segona, fer-li cas als professionals, que et facis
els controls, i si han de reparar l’aneurisma que el reparin.
Pensa una cosa, la perspectiva de vida davant un trencament de la aorta és un 50%, es a dir, llençar
una moneda al aire encara que t’agafi un bon hospital amb bons metges. En el meu cas va ser
programat, les meves esperances de vida estaven en el 85%. Em van operar l’any 1998 i al meu
germà al 2008 i les esperances de vida ja eren un 95% amb una altra tècnica diferent a la que em
van fer ami.
Per tant la recomanació de dono a tothom és anar a algun professional especialitzat en aquesta
malaltia, perquè és la única manera de superar-ho.
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 57 | 63
Entrevista a Vicenç Guillén
Preguntes com a pacient
Ets un afectat directe de la síndrome de Marfan?
Si, ho sóc.
Quan i com et vas adonar que paties aquesta malaltia?
Als 7 anys es van adonar que patia alguna malaltia relacionada amb els ossos i músculs, però el
diagnòstic no va ser fins l’any 2003, es a dir quan em van posar “la etiqueta” dient que tenia la
síndrome de Marfan. Des de l’any 1967 els meus professos començaven a adonar-se que tenia algun
problema a l’hora de llegir o escriure perquè m’aprovava molt per veure quelcom. D’aquí va vindre
el meu primer símptoma luxació o desviació del cristal·lí. A més, el meu va ser l’únic cas a Europa
que tenia síndrome de Marfan i la luxació de cristal·lí alhora. Van fer-me fotografies, articles en
revistes mediques a nivell Europeu.
Quines són les característiques del síndrome que se manifesten en el teu cas? (els canvis en la
visió, els ossos, el cor, etc)
En el meu cas es manifesten alteracions oculars, afectacions al cor, allargament de membres
(aracnodactília) i els pulmons. Estic operat del cor, de la vista, de pulmons, una cosa que és típica en
la síndrome de Marfan és el pneumotòrax, que pot ocasionar un trencament de pleura, i d’aquests
jo n’he patit quatre. La meva filla ara té 14 anys, quan tenia 11 va patir un pneumotòrax, cosa que
no es normal quan s’és tan petit, ja que normalment es pateix durant els 18 i 24 anys perquè es fa
més esforç, ets esportiu, et mous i pot trencar-se la pleura. Puc dir que les meves característiques
són les típiques, que són tres; luxació del cristal·lí, lesió coronària i els membres llargs, que també
s’anomenen de “llibre”.
Actualment creus que els tractaments són adequats o degudament personalitzats? (bona
atenció medica)
Sí, ja que tenim una unitat clínica a la Vall d’Hebron, a la qual jo, evidentment m’hi vaig apuntar i
més tard van realitzar-me un estudi per identificar-me tots els possibles símptomes i signes per
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 58 | 63
adjudicar-me un especialista o un altre. Aquesta clínica consta d’unes instal·lacions amb un grup de
metges que fan el seguiment de cada pacient.
Quin tipus de medicació concreta has de prendre segons les característiques que s’expressen
en el seu cas?
Tinc amics de la associació de la síndrome de Marfan que es fan truites i batuts de pastilles. Poden
arribar a prendre fins a 24 pastilles al dia.
Jo actualment prenc 3 pastilles, dues són al matí i l’altre a la nit.
Una d’aquestes pastilles és un anticoagulant anomenat “aldocumar” el qual és diferent al “sintrom”
però l’efecte és el mateix.
Porto una vàlvula mitral artificial de metall, feta d’iridi i platí, i per aquesta raó prenc aquesta pastilla
per evitar que es facin coàguls de sang perquè com que les vàlvules normals s’encarreguen de desfer
aquests coàguls, aquesta de metall no pot perquè és rígida i no pot fer-ho
La segona pastilla és el “losartan” que té una funció preventiva, ja que controla i evita que el
diàmetre de la aorta creixi.
Finalment la última pastilla que és “l’atenolol”, és un beta bloquejant que serveix per alentir les
pulsacions del cor o donar-li el ritme ja que jo pateixo una arítmia i una taquicàrdia les dues coses
juntes.
En el cas que hagis de prendre medicació, és totalment gratuïta? Paga vostè una part o ha de
pagar la totalitat del medicament?
No és gratuïta, per sort la medicació que m’estic prenent no és molt cara gràcies a la seguretat social
perquè cobreix bona part de la medicació. Pensa que jo amb aquests tres tipus de pastilles si m’he
de comprar les tres caixes em poden sortir per 2 o 3 euros, i em poden arribar a durar un mes o mes
i mig. No es una despesa massa important. Conec gent de la associació que té una despesa mensual
en medicaments molt significativa. Però jo no tinc cap despesa en quan a medicaments.
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 59 | 63
Creus que s’inverteixen prou recursos per investigar sobre la síndrome de Marfan?
Podria dir “no ho sé”, perquè no m’arriba informació. Jo, sobretot tinc molt de diàleg amb metges,
i ells parlen amb els ulls. Si estan interessats en la malaltia es veu. Realment els millors investigadors
són ells, i són els que fan la investigació en vers tot el grup de Marfan que tenen. A nivell de
laboratori no sé si s’estan preocupant. Però jo diria que no perquè no té un interès massa gran i es
centren en altres malalties que afecten a un col·lectiu més ampli com ara la vacuna de la Sida o la
que han trobat recentment, la de l’hepatitis B.
Com afecta aquesta malaltia a la teva vida diària en comparació a una persona que no la
pateixi?
Aquí hauries de llegir un relat que vaig escriure fa 2 anys que me’l van publicar a SIMA de Sud-
Amèrica, que tracta sobre com es sent una persona que pateixi o no la malaltia, que vol fer
determinades coses i que ara no les pot fer però que abans les feia i ara ja no pot realitzar.
Jo actualment tinc la invalidesa per culpa de la taquicàrdia i de la arítmia que em va donar. Era
comercial de vendes, venia cotxes i és un tipus de feina estressant encara que no ho sembli, perquè
has de tindre el vehicle que vol el client, has de tindre el vehicle impecable, no hi ha d’haver cap
errada, etc.
Encara que tingui la invalidesa, sóc una persona activa i necessito fer alguna cosa. No em puc quedar
a casa sense fer res.
A més a més em van comentar que hi havia la possibilitat de treballar a la ONCE sense perdre la
pensió de la invalidesa. A banda de comercial de vendes he treballat operador de sistemes
informàtics a la empresa de “Kelloggs”, he estat en una empresa de publicitat fent anuncis.
Aquesta és la única limitació que tinc.
Com creus que veu la societat aquesta malaltia?
Des del meu punt de vista crec que la ignora totalment, no es dona compte de que la patim. Només
alguns s’interessen superficialment, per exemple, anant pel carrer i que et diguin “mira quina
persona més alta i prima”. No hi ha aquella pregunta pel darrera que diu: per què és tan alt?
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 60 | 63
Personalment, crec que la societat no esta preparada per conèixer a fons aquesta malaltia, ja que
quan parlo amb algú sobre aquesta afectació no volen saber res. En canvi on em puc parlar més
sobre aquest tema es en el cercle dels malalts que tenim la síndrome de Marfan.
Em podries explicar alguna experiència que l’hagi marcat vers aquesta malaltia?
Una de les experiències que més m’ha marcat va ser un dia a Tarragona, baixant de la catedral per
la baixada Misericòrdia al costat de l’Ajuntament. Em vaig trobar un noi que anava demanant
almoina. Em va preguntar que si li podria donar un euro, jo vaig dir que sí. Mentres li donava l’euro,
em va preguntar: estàs així per la droga?
Aquesta pregunta em van deixar sense paraules. Va ser la única persona que s’ha preocupat pel que
em passa físicament sense que li donges fàstic per ser molt alt i prim.
Creu que realment la síndrome de Marfan és una malaltia? (o es pot treure profit, em refereixo
als casos de Michael Phelps o Pagannini (violinista)
Jo crec que el Michael Phelps pot patir la síndrome de Marfan, però en un nivell mínim. El primer
que ens recomanen els que patim la síndrome de Marfan i som alts i prims és la natació. A més a
més en Michael Phelps té una alçada considerable, és molt flexible, i té braços i cames llargues, cosa
que és comuna en la síndrome de Marfan.
Potser hi ha gent que diu que Michael Phelps no ho és ja que hi ha diverses fonts d’informació a
internet que diuen que ell pateix aquesta malaltia i pàgines web que diuen el contrari.
Quin consell donaria a una persona que pateix la síndrome de Marfan de la seva vivència com
a afectat?
N’he donat molts, a nivell sud-americà. Hi ha una ignorància total sobre la malaltia i a través de
Facebook ens passem informació sobre temes d’interès col·lectiu, com ara les afectacions del cor
més freqüents en la SM. Tinc 5 grups, estic amb el de Veneçuela, Argentina, Perú, xat Marfan i el
d’aquí Espanya.
Dins d’aquests grups ens fem preguntes, com per exemple: es pot tornar a desprendre el cristal·lí
una vegada t’han operat?
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 61 | 63
Com que hi ha moltes tècniques per operar la luxació del cristal·lí, el consell que dono sempre es
que sigui la tècnica que sigui has de seguir sempre els passos del metge, ja que ell serà el que
t’explicarà com serà la operació i com quedarà l’ull.
He donat a més a més molts consells i passos perquè la gent no es desesperi. A vegades et diuen
que s’han fet la prova i m’han d’operar i estic espantat. Jo els hi dic a tots el mateix: si vas al dentista
a treure’t un queixal, fa més mal que una substitució de la vàlvula mitral. No tens res a perdre.
A continuació trobareu el text escrit per Vicenç Guillén que mostra com es sent una persona que
pateix la síndrome de Marfan:
El penúltim esglaó
Estic sentat a les escales del porxo, al penúltim esgraó. Deuen ser al voltant de les sis del matí. Tot i
que es estiu fa fresca però no m’importa perquè se està bé.
No se perquè sempre miro cap el cel, mirant la forma dels núvols. Potser intento veure si avui plourà
o farà sol. Miro el voltant; arbres, flors, terra, muntanyes, papallones que volen sense un rumb
definit, ocells cridaners que voltegen sense saber on van però sembla que s’ho passant be.
Em veig sol... molt sol, però a la vegada em sento feliç.
De vegades està sol ajuda a comprendre moltes cosses. A trobar se a un mateix. Sóc feliç aquí i
també seria feliç… estan en una estació de trens veien marxar o arribar a la gent, tot i que el de
menys es la gent. El que m’agrada són els trens.
Em veig sol... molt sol, però em sento feliç.
Al voltant de la casa hi ha una infinitat de camins que semblen no acabar-se mai. N’hi han
d’escarpats i d’altres que són planers. N’hi ha d’amples i d’altres que mentre camines, vas topant
contínuament amb les branques dels arbres o amb les fulles dels matolls que creixen al voltant.
Un dels camins et porta al costat del mar. Es bonic mira el mar. Et sents tan petit quan veus aquella
immensitat d’aigua. Des de dalt del turó fins arribar a les roques deuen haver cinquanta metres o
més, però és impressionat la vista que hi ha.
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 62 | 63
Em veig sol... molt sol, però sóc feliç.
Elles venen corren i cridant. Sempre amb la alegria als seus llavis. No paren, volen més i mes. Els hi
agrada que els hi expliqui coses però... no em deixen acabar mai. Sempre tenen alguna cosa a dir.
Em fan riure molt.
Qualsevol bestiola que corri per terra els hi crida l’atenció. Intento explicar quin tipus de bestiola
són, tot i que de vegades no tinc ni idea.
Volen anar a un lloc o un altre. Però jo vull quedar-me allí... veien el mar, veien el cel, contemplant
ells ocells... i elles marxen corrent i rient.
Em veig sol... molt sol. però estic content i feliç.
Les forces m’estan abandonant. Ja no puc portar el ritme d’abans. El camí que porta cap a el mar
cada vegada sembla més llarg.
Ara no em sento en aquella roca perquè em fan mal els ossos i el dolor a la esquena és insuportable.
Baixar pel camí ho faig be, tot i que és escarpat, però tornar... tornar és un calvari. Es costa amunt i
les cames no responen com abans. Es com si em fiquessin unes passes a les cames per impedir que
camini. Arribo si... però ho faig esgotat. Molt esgotat.
Em veig sol... molt sol. però estic content.
Ella és una màquina. Sempre ha estat una màquina. Es pur nervi i no para. Lluitadora fins al límit.
L’hi agradava descobrir cosses noves i conèixer cosses per descobrir. Es la persona que mai... mai
m’ha vist com els demes. No era aquell noi “llarg i prim”.
En el seu moment jo era quelcom així com un príncep blau. Trobava solucions per tot. L’ajudava en
tot el que podia. però al casar-nos la cosa va canviar.
Començava molt aviat la feina i tornava molt tard. Ella estava sola a casa però sempre hi havia la
mare... o la germana o... Sempre hi havia algú.
Un dia jo em vaig trobar molt malament. Vaig agafar una grip molt, molt grossa i vaig acabar al llit
amb quaranta de febre. El metge va veure que hi havia quelcom més que una grip i va resultar que
estava malalt del cor... molt malalt. Tant es així que em van tindre que operar.
APLICACIÓ DE LA BIOTECNOLOGIA A LA SÍNDROME DE MARFAN ÀLEX
VALENCIA
P à g i n a 63 | 63
Em veig sol... molt sol. però feliç.
Ella estava de cinc mesos però cada dia agafava el meu estimat tren des de Tarragona i anava a
veure’m al hospital a Barcelona. Es una maquina... una maquina forta i nerviosa. Capaç de dur per
davant tot el que es fiqui.
Des de llavors ha sigut un calvari d’operacions d’una cosa o un altre.
Les forces cada vegada són més minses. Potser es normal o potser no, però es així. Ella està malalta,
però continua. Té força, té esperit, té empenta, té sang, budells, ràbia...
Jo l’hi ensenyava les coses de la natura. L’hi ensenyava com és la vida. L’hi feia costat quan no es
trobava be. La portava aquí... allà. Sortíem, ballàvem. L’hi donava sorpreses i fèiem de tot.
Ara no puc...
No tinc forces. Em canso. Estic esgotat. Les cames no responen. No puc lluitar perquè diuen que
no... i quan diuen que no, es que no.
No faig res...
No puc fer res.
Segurament un dia baixaré aquell camí que em porta al mar i el veuré amb tota la seva bellesa. El
cel estarà immens i els ocells estaran volant com mai els haure vist. però jo ja no pujaré el camí.
Tindré que esperar a que elles vinguin per dir-los que m’ajudin a pujar, i aniran a avisar a ella...
vindran totes i em deixaran al penúltim esglaó del porxo contemplant la forma dels núvols... Potser
avui plourà.
Em veig sol... molt sol.
No faig res.
No puc fer res...
Sóc feliç però... no estic content.