Download - Sessióprimavera
![Page 1: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/1.jpg)
OBSERVACIÓ ASTRONÒMICA
PRIMAVERA 2005
A.C. ASTRONOMIA
CIDCID
![Page 2: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/2.jpg)
RECORDEM COM LOCALITZEM POLARIS, INDICADOR DEL POL NORD CELESTE
I ELS SÍMBOLS DE LES CARTES CELESTES:
![Page 3: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/3.jpg)
VISTA DEL CEL A PROP DEL POL NORD
• El moviment aparent de l’esfera celeste es pot apreciar fotografiant el cel a prop del pol celeste.
• Tots els estels completen un cercle en 24 h al voltant del pol, que roman fix.
• L’estel polar indica al cel la projecció nord de l’eix de rotació terrestre, aproximadament.
![Page 4: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/4.jpg)
RELACIÓ ENTRE LA LATITUD DEL LLOC D’OBSERVACIÓ O I L’ALTURA DE L’ESTEL POLAR P SOBRE EL PLA DE L’HORITZÓ: ELS ANGLES φ I h SÓN IGUALS (TENEN ELS COSTATS PERPENDICULARS I, PER TANT, L’ALTURA ÉS IGUAL A LA LATITUD GEOGRÀFICA ( A VALÈNCIA, 39°29’ )
![Page 5: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/5.jpg)
L’ESFERA CELESTE
• L’esfera celeste és una gran bola imaginària amb la Terra al seu centre.
• En apariència, la Terra es troba quieta mentre que l’esfera celeste gira al seu voltant (d’ est a oest).
![Page 6: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/6.jpg)
POLARIS
![Page 7: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/7.jpg)
ε ÉS L’ANGLE, 23,5° ,AMB QUÈ S’INCLINA L’EIX DE ROTACIÓ DE LA TERRA RESPECTE A LA PERPENDICULAR DE L’ECLÍPTICA, EL PLA DEL SISTEMA SOLAR. AQUESTA INCLINACIÓ PRODUEIX EL FENOMEN DE LES ESTACIONS.
Els punts 1 i 3 indiquen els solsticis; els punts 2 i 4, els equinoccis
POLARISPOLARIS
![Page 8: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/8.jpg)
PRINCIPALS ALINEACIONS
A LA PRIMAVERAPRIMAVERA
DESTACA EL GRAN TRIANGLE TRIANGLE DE DE PRIMAVERAPRIMAVERA, FORMAT PER REGULUS, ARCTURUS I SPICA
![Page 9: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/9.jpg)
L’HORITZÓ NORD A DIVERSES LATITUDS DE L’HEMISFERI NORD
![Page 10: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/10.jpg)
L’HORITZÓ SUD A DIVERSES LATITUDS DE L’HEMISFERI NORD
![Page 11: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/11.jpg)
LOCALITZACIÓ DEL TRIANGLE DE PRIMAVERATRIANGLE DE PRIMAVERA(REGULUSREGULUS JA S’HAURIA
POST)
![Page 12: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/12.jpg)
Júpiter fotografiat pel Voyager I, l’any 1979; a la part superior, al centre, hi ha la Gran Taca Roja
Júpiter i els quatre satèl·lits galileans
![Page 13: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/13.jpg)
Saturn
Fotografia feta amb un telescopi de 20 cm
![Page 14: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/14.jpg)
URSA MAIORα Ursae Majoris, DubheDubhe, és un estel gegant groc a 75 anys llum i de magnitud 1’8.
β UMa, MerakMerak, és un estel blanc a 62 a-l, de magnitud 2’4.
ζ UMa, MizarMizar, de magnitud 2’3, és un cèlebre estel múltiple, a 60 a-l: l’acompanya AlcorAlcor, de magnitud 4, a 80 a-l. Mizar, al seu torn, és doble.
Destaquem M101, galàxia espiral a 23 milions d’a-l, i la parella formada per M81 i M82, a 18 milions d’a-l.
Segons la mitologia grega, representa Calisto, amant de Zeus, convertida en óssa per Hera, la gelosa esposa del déu.
Nombroses cultures l’han interpretada com una óssa, inclosos els indis nord-americans; també s’ha associat els set estels més occidentals amb un carro (el del rei Artús, en la tradició anglosaxona).
![Page 15: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/15.jpg)
URSA MAIOR
![Page 16: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/16.jpg)
![Page 17: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/17.jpg)
URSA MINOR
Convertida també la seua mare en óssa, aquest fill de Zeus gairebé la va matar, confós, en una cacera. Zeus la rescatà i els col·locà, tots dos, al cel.
α Ursae Minoris, PolarisPolaris o CynosuraCynosura, supergegant groc a uns 800 anys llum, és una variable cefeida d’escassa amplitud, que oscil·la entre magnituds 2’2 i 2’1 cada 4 dies. Posseeix una companya de magnitud 9.
Polaris se situa a 1º del pol nord celeste; el moviment de precessió la hi acostarà encara més, però a partir de l’any 2100 començarà a allunyar-se’n.
![Page 18: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/18.jpg)
URSA
MINOR
![Page 19: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/19.jpg)
Per als grecs, representava el toro en què es convertí Zeus per raptar Europa, filla d’Agenor, rei de Fenícia, a la qual seduí a Creta.
Una dels tres fills serà Minos.
α Tauri, AldebaranAldebaran, és un gegant roig de magnitud 0’9, a 68 anys llum. No està relacionat amb les Hyades, superposat a les quals l’observem.
β Tau, El NathEl Nath, és un gegant blau a 140 a-l, de magnitud 1’7.
Les HyadesHyades són un cúmul obert de 200 estels, brillant, a 150 a-l, en forma de V, filles d’Atlas i Aethra.
Les Plèiades Plèiades (M45), les Set Set GermanesGermanes, són les filles d’Atlas i Pleione, un famós cúmul obert de 250 estels a 415 a-l.
![Page 20: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/20.jpg)
TAURUS
![Page 21: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/21.jpg)
M45 són les Plèiades, un cúmul obert visible a simple vista.
415 anys-llum, magnitud 1,2
![Page 22: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/22.jpg)
Representa els bessons fills de Leda, però de pares diferents; el de Càstor, el rei Tyndareus d’Esparta, i el de Pòl·lux, Zeus.Van ser membres dels argonautes,
tripulants de la nau Argos, amb què Jàson cercà el Velló d’Or. En l’antiguitat
eren considerats protectors dels navegants
α Geminorum, CastorCastor, és un estel blanc-blavós de magnitud
1’6. En realitat, és un estel sèxtuple, del qual podríem observar, amb obertures superiors a 70 mm i grans
ampliacions, dos dels components.
β Gem, PolluxPollux, és un gegant taronja a 36 anys llum. Amb
magnitud 1’1, és en l’actualitat l’estel més brillant de la
constel·lació.
Destaca el cúmul obert M35, 120 estels a 2600 anys llum, a
prop de NGC 2158, un altre cúmul a 14000 a-l.
![Page 23: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/23.jpg)
GEMINI
![Page 24: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/24.jpg)
M35 (cúmul obert a Gemini)
![Page 25: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/25.jpg)
α Cancri, AcubensAcubens, és un estel blanc de magnitud 4’3. A 100 anys llum.
β Cnc, de magnitud 3’5, és un gegant taronja a 170 a-l, el més lluent de la constel·lació.
γ Cnc, Asellus BorealisAsellus Borealis, de magnitud 4’7, és un estel blanc a 230 a-l.
δ Cnc, Asellus AustralisAsellus Australis, és un gegant roig a 220 a-l, de magnitud 3’9.
M44, PraesepePraesepe, o El RuscEl Rusc, és un cúmul obert a 2700 a-l, perceptible a simple vista ; γ i δ Cnc se n’alimenten.Segons la mitologia grega, fou enviat
per a distraure Hèrcules, quan aquest lluitava amb Hydra. L’heroi l’aixafà, però Hera, com a premi pels seus esforços, el col·locà al cel.
Antigament s’hi situava el Sol en el solstici d’estiu (actualment, és a Gemini), d’ací la pervivència del terme Tròpic de Càncer
![Page 26: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/26.jpg)
CANCER
![Page 27: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/27.jpg)
M44 és el Pesebre, cúmul obert visible a simple vista a Cancer. Està situat a 520 anys-llum
![Page 28: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/28.jpg)
BOÖTES
Fill de Deméter, inventà l’arada i guanyà un lloc al cel. Altres llegendes l’identifiquen amb Arcas, fill de Zeus i calisto.
D’aquesta constel·lació radia la pluja d’estels més nombrosa, les Quadràntides, a principis de gener.
α Boötis, ArcturusArcturus, que vol dir “guardià de l’ós”, és l’estel més brillant de l’hemisferi nord, i el quart de tot el firmament. De magnitud 0,04, és un gegant roig a 36 anys llum de 27 vegades el diàmetre del Sol. El seu color és entre groc i taronja.
ε Boo, IzarIzar, a 150 a-l, és un famós estel doble taronja i blau a l’abast d’alts augments.
![Page 29: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/29.jpg)
BOOTES
![Page 30: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/30.jpg)
És una de les poques constel·lacions la forma de la qual s’assembla a la figura que se suposa representa.
α Leonis (RegulusRegulus), de magnitud 1’4, és un estel blanc-blavós a 85 anys llum, coincident amb l’eclíptica. És un dels vértexs del Triangle de Primavera.
β Leo (DenebolaDenebola),és un estel blanc a 42 a-l, de magnitud 2’1.
γ Leo(AlgiebaAlgieba) és un famós estel doble a 100 a-l, de magnituds 2’3 i 3’5, i color groc.
Destaquem les galàxies espirals M65 i M66, a 20 milions d’a-l.
![Page 31: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/31.jpg)
LEO
![Page 32: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/32.jpg)
![Page 33: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/33.jpg)
Ha estat identificada amb la corresponent grega, Deméter, però també amb la deessa de la fertilitat babilònica, Ishtar, o la de la justícia romana, Astrea.
α Virginis, SpicaSpica, és un estel variable blanc-blavós de magnitud 1, a 260 anys llum.
γ Vir, PorrimaPorrima, és un estel blanc-grogós doble de magnitud 2’8, a 36 a-l.
Conté el Cúmul de Galàxies de Virgo, que s’extén cap a la veïna Coma; en destaquem dues de magnitud 9: M87, el·líptica gegant, font de ràdio coneguda com a Virgo A, que expulsa un notori doll de matèria, i M104, la galàxia espiral del SombreroSombrero.
![Page 34: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/34.jpg)
VIRGO
![Page 35: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/35.jpg)
M104 - Galàxia del SombreroSombrero, espiral a Virgo, a 35 millions d’anys llum.
![Page 36: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/36.jpg)
atenció !
M87 - Galàxia Virgo A, a 60 milions a-l, i de magnitud 8’6. És el·líptica.
• Un enorme conjunt de cúmuls globulars (aprox. 15.000).• Un doll de material que ix del nucli.
El·líptica gegant, la més gran del cúmul de Virgo-Coma.Situada al centre del cúmul.Conté diversos bilions d’estels (probablement 2’7 bilions).Diàmetre: uns 500.000 anys llum.
Conté dues singularitats remarcables:
![Page 37: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/37.jpg)
CORVUS I CRATER
Com que s’entretingué, digué al déu que una serp d’aigua, que duia entre les urpes, l’havia atacat. Apol·ló, sabedor de la
mentida els col·locà tots tres al cel.
![Page 38: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/38.jpg)
CORVUS
![Page 39: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/39.jpg)
CRATER
![Page 40: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/40.jpg)
Unes altres llegendes l’associen amb la serp de múltiples caps que va matar a Hèrcules.
HYDRA
És una dèbil constel·lació, però la més gran del cel, amb una longitud superior als 100º. L’asterisme més evident és el cap.
α Hydrae, AlphardAlphard, la Solitària, és el cor de la serp; de magnitud 2, és un gegant roig a 130 anys llum.
![Page 41: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/41.jpg)
HYDRA
![Page 42: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/42.jpg)
CANES VENATICI
Sovint se’ls representa conduïts per Boötes. És una constel·lació concebuda per Hevelius al segle XVII.
α Canum Venaticorum rep el nom de Cor CaroliCor Caroli, referència a Carles I d’Anglaterra, mecenes d’Edmund Halley; és un estel doble de magnituds 2’9 i 5’5, blanc-blavoses, a 130 anys llum.
Destaquem la galàxia espiral M51, a 14 milions d’a-l, amb una petita galàxia satèl·lit, i el cúmul globular M3, gairebé a mig camí entre Cor Caroli i Arcturus.
![Page 43: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/43.jpg)
CANES VENATICI
![Page 44: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/44.jpg)
M3 és un cúmul globular a la constel·lació de Canes Venatici, visible amb prismàtics.
Situat a 45.000 anys-llum
![Page 45: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/45.jpg)
![Page 46: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/46.jpg)
Esposa de l’egipci Ptolemeu III, va prometre a Afrodita la seua cabellera si aquest tornava sa i estalvi de la batalla.
COMA BERENICES
α Comae Berenices, DiademaDiadema, de magnitud 4’3, és un estel blanc a 59 anys llum.
La constel·lació és dèbil, però conté part del Supercúmul de Galàxies de Virgo, el Cúmul de Galèxies Coma. A més, hi ha el bell cúmul d’estels Coma, a mig camí entre Cor Caroli, a CVn i Denebola, a Leo.
![Page 47: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/47.jpg)
COMA BERENICES
![Page 48: Sessióprimavera](https://reader034.vdocumento.com/reader034/viewer/2022042817/559f51311a28ab41208b467c/html5/thumbnails/48.jpg)