0 titulo de la presentacion
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES
DEL CULTIU DE L’ARRÒS. PROGRAMA ORÍGENS DE
KELLOGG’S.
Sessió 2: Sembra i naixença de l’arròs. 5 de febrer de 2014.
Autors: Mª Mar Català, Eva Pla i Núria Tomàs.
Aquesta obra està subjecta a una llicència Creative Commons de Reconeixement-No Comercial-Sense Obres Derivades 4.0 Internacional. Se’n permet la
reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se’n citi l’autor o autors i no es faci un ús comercial de l’obra original ni se’n creïn obres derivades. La
llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca
2
• Aparició del coleòptil i desenvolupament en un curt període de temps (5-7 dies).
GERMINACIÓ
• Emergència de la plàntula del sòl o de l’aigua.
NAIXENÇA
GERMINACIÓ I NAIXENÇA
BBCH Escala de codificación de los estadios fenológicos del arroz (Oryza sativa L.)
(Lancashire et al., 1991)
Coleòptil
Fulla
incomplerta
1ª fulla
verdadera
FACTORS ABIOTICS QUE AFECTEN A
LA GERMINACIO I NASCENCIA
• Temperatura: Germinació: Tª òptima 15-37 ºC. Nascencia: Tª
òptima 25-30ºC; per sota de 18ºC el desenvolupament de la
plàntula es veu seriosament afectat.
• Oxigen: Fins l’emergència del coleòptil no es necessita oxigen;
nombroses referències citen que l’oxigen dissolt a l’aigua és
insuficient per a un bon desenvolupament de la plàntula. En
baixes concentracions d’oxigen el desenvolupament de les arrels
és deficitari.
• Salinitat: La fase de germinació és molt resistent a la salinitat,
però la de naixença és molt sensible
• Vent, irradiacio solar
FACTORS BIOTICS QUE AFECTEN A LA
GERMINACIO I NASCENCIA
• Quironòmids (sobre tot a la germinació)
• Aus
• Crancs (dany indirecte)
• Cargol poma
• Material vegetal (genotipus)
QUINA I QUANTA LLAVOR SEMBREM?
Llavor certificada
50%
Llavor NO
certificada 50%
40
kg/J 50
kg/J
Analitzem la
situació
actual
En base a
les
enquestes
realitzades
el 2013
SABEM QUANTES LLAVORS SEMBREM?
45 kg/J
560 llavors/m2
55 kg/J
700 llavors/m2
40 kg/J
500 llavors/m2
50 kg/J
625 llavors/m2
35 kg/J
435 llavors/m2
9
titulo de la presentacion
SABEM QUINA ÉS LA DENSITAT DE
PLANTES ALS NOSTRES CAMPS?
És molt variable: 50-200 plantes/m2
Dosi sembra = 50 kg/J
= 625 llavors/m2
170 plantes/m2
30 % arriba a planta
70 % restant es perd
Estudiem un cas “tipic” al Delta
Sabem quanta llavor perdem?
Quin va estar l’establiment a les 4 vitrines?
148 (30 %)
89 (18 %)
214 (43 %)
88 (18 %)
0
50
100
150
200
250
Marisol Ardit Joan Arques La Llanada Xavi Franch
Pla
nte
s/m
2
Sembrat a 40 kg/J= 500 llavors/m2
Vam tenir prou plantes?
392 (148 plantes) 367
(89 plantes) 369
(214 plantes)
304 (88 plantes)
200
250
300
350
400
450
Marisol Ardit Joan Arques La Llanada Xavi Franch
Paníc
ule
s/m
2
13
titulo de la presentacion
2. Quantes plantes hauríem de tenir al camp?
“Densitat optima de planta”
Al voltant de 130 plantes/m2
La planta d’arròs té una gran capacitat per a
compensar amb l’afillolat les baixes densitats
de planta (si no té condicions limitants!)
Altes densitats de plantes li son perjudicials
Estudiem un cas “optim” al Delta
Dosi sembra
35-40 kg/J
30% establiment
130-150 plantes
Què sabem?
• En els darrers anys la dosis de llavor utilitzada ha anat
augmentant.
• Únicament el 25-30% de la llavor sembrada arriba a planta
adulta.
• Elevades densitats de plantes no asseguren una alta producció,
ocasionen una forta competència entre les plantes que
produeixen espigues molt petites.
• Elevades densitats de planta incrementen la susceptibilitat a
Pyriculariosis.
Perquè perdem tanta llavor?
Quant la perdem? A la germinació o
durant la naixença?
1. SEMBRES PRIMERENQUES (no tenim quironòmids)
- La germinació sol ser molt bona
2. SEMBRES TARDANES
- La germinació es veu molt afectada per els quironòmids
3. LA NAIXENÇA ÉS MOLT PROBLEMÀTICA SEMPRE
- Desenvolupament radicular insuficient
- Ventades (ponent i mestral)
- Assecat del terreny: salinitat, estrès tèrmic, assecat
per forta irradiació
- Algues, fongs, aus…
- Quironòmids
•Es recomana mantenir una capa molt prima d’aigua durant (2-3
cm) la fase d’establiment del cultiu. Per tal que les plàntules es
desenvolupen més ràpid i més vigoroses. Important anivellar.
•L’alçada de les plàntules ve condicionada pel nivell de l’aigua, les
plàntules desenvolupades amb major làmina d’aigua presentaran
una longitud major i menor vigor.
COM MILLORAR LA NAIXENÇA?
Làmina aigua 5 cm Làmina aigua 10 cm
1. Una bona anivellació
2. Una bona gestió de l’aigua
3. Varietats vigoroses amb bon desenvolupament radicular
COM MILLORAR LA NAIXENÇA?
19
LLAVOR CERTIFICADA
PROS
Foment de la millora
varietal
Puresa varietal
(trazabilitat)
Menor dosis de
sembra
Llavor neta de mh,
plagues i malalties
Llavor amb
garanties
Simplicitat en la
feina
CONTRES
Major cost:
15 €/J (Gleva)
Es recomana l’ús de llavor certificada, a una dosi
màxima de 40 kg/jornal (500 llavors/m2).
Gleva Certificada (40 kg/J)
(0,8114 €/kg = 32.46 €/J)
Gleva propia (50 kg/J)
(0,35 €/Kg= 17,5 €/J)
Montsianell certificada
0,814 €/Kg(2012)
0,8774 €/Kg (2013)
J Sendra certificada
0,6320 €/Kg (2013)
MANTENIR UNA LÀMINA PRIMA D’AIGUA (2-3 CM) ES LA
MILLOR ESTRATÈGIA PER A MAXIMITZAR EL
PERCENTATGE D’ESTABLIMENT DE PLANTA I EL VIGOR
DE LA MATEIXA.
UNA PLANTULA VIGOROSA ÉS MES PRODUCTIVA QUE UNA
PLÀNTULA DÈBIL
ES IMPORTANT FER UN BON ANIVELLAT DEL SÒL
RESUMINT…
ELS QUIRONÒMIDS:
1. Què són?
2. Quins mal fan?
3. Com identificar-los?
4. Com podem minimitzar el seu dany?
21
ELS QUIRONÒMIDS
• Els quironòmids són les larves de la “rendilla”, que
diposita els ous als camps d’arròs i quan aquests
eclosionen, apareixen nombroses larves de quironòmids.
• Aquesta problemàtica apareix quan els camps d’arròs
han estat inundats durant un llarg període abans la
sembra, ja que el nombre de quironòmids augmenta. És
a dir, quan la sembra es realitza tard.
22
titulo de la presentacion
QUINS QUIRONÒMIDS S’ALIMENTEN DE
LA LLAVOR D’ARRÒS?
23
titulo de la presentacion
Gènere Chironomus
• Color roig.
• Filtradors i limnívors.
• No s'alimenten de les llavors d'arròs.
Gènere Cricotopus
• Color verd.
• Raspadors i limnívors.
• S'alimenten de les llavors d'arròs i altres restes vegetals.
QUÈ PODEM FER PER EVITAR ELS DANYS
PER QUIRONÒMIDS?
PREVENCIÓ
• Sembrar als pocs dies després de la inundació.
• Avançar la data d’inundació.
• Si s’opta per la falsa sembra: Fanguejar els camps
en lloc de fer aplicacions herbicides postemergents
contra l’arròs salvatge.
24
titulo de la presentacion
Camp fanguejat Camp amb herbicida
Les eixugades NO disminueixen els quironòmids
CONTROL QUÍMIC
(només en presencia de la plaga)
• Aplicació de l’insecticida Etofenprox 30 % (el mateix
dia de la sembra i als 7 dies després de la sembra).
Es efectiu en poblacions baixes
• Bacillus thuringiensis var israelensis NO actua
contra el cricotopus (ja que no l’ingereix)
• La llavor tractada amb Rynaxypyr® arroz protegeix
la llavor dels danys per quironòmids (un cop estigui
autoritzat)
• El sulfat de Ferro NO controla els quironòmids
26
titulo de la presentacion
COM SABEM SI TENIM QUIRONÒMIDS?
El seu moviment característic en forma de 8 permet
distingir a “simple vista” els quironòmids d’altres tipus
d’invertebrats que habiten a l’arrossar.
27
titulo de la presentacion
LA PRÀCTICA DEL MAIG
28
Sessió pràctica quironòmids
Català, M., Tomàs, N. y Pla, E. (2013). "Cómo cuantificar los quironómidos (Díptera: Chironomidae) en un arrozal: descripción de un método sencillo, rápido y fiable." Phytoma España 250: 100-103.
29
1er core 2nd core 3er core
0
0 0
1-5 6-10
1-5 0
1-5 6-10
6-10 0
1-5 6-10
>10
1-5
0 0
1-5 6-10
1-5 0
1-5 6-10
6-10 0
1-5 6-10
>10
6-10
0 0
1-5 6-10
1-5 0
1-5 6-10
6-10
>10
0 0
1-5 6-10
1-5
NIVELL DE RISC
NO RISC
RISC MODERAT
RISC GREU O MOLT GREU Per a saber el nombre de
larves/m2 es divideix per 0,0044
Exemple:
10 larves/core = 2273 larves/m2
NIVELL DE RISC
Català, M., Tomàs, N. y Pla, E. (2013). "Claves para estimar los niveles de riesgo de daños por cricotopus (Díptera: Chironomidae) en el arroz,." Phytoma España 251: 48-49.
Un arrosser Origens sap:
• Sembres tardanes ens perjudiquen
• Sembres a altes dosis ens perjudiquen
• Es molt important fer un bon anivellat del sòl
• L’ús de la llavor certificada és el més recomanable
• No sempre hi han quironòmids al camp
• Les eixugades no maten els quironòmids
• No tots els quironòmids danyen l’arròs
• Els quironòmids rojos no fan mal a l’arròs a l’arròs
• Els Cricotopus perjudiquen especialment a la germinació
• Només es faran tractaments insecticides si el nivell de
plaga es crític
30
31
titulo de la presentacion
05/02/2014
1. Sembro llavor certificada.
2. No sobrepasso la dosi de 40 kg/J de llavor.
3. Inundo amb un nivell baix d’aigua durant l’establiment del cultiu.
4. En la mesura de lo possible avanço la sembra.
5. No faig eixugades fortes durant l’establiment de la planta.
6. Sé reconèixer els quironòmids que produeixen danys a l’arròs
(classe pràctica).
7. Abans de fer un tractament insecticida contra quironòmids
comprovo que en tinc al camp.
Sembra i naixença/Millors pràctiques
32
Moltes gràcies!
Delta