Download - Revista Fer Salut. Número 54. Maig-juny 2011
salutferLa revista del vostre equip d’Atenció Primària
NÚ
MER
O 5
4 | M
AIG
- J
UN
Y 20
11
Què es recomana?lligadura vs. vasectomia
La crosta Làctia
VIURE JOVEConsultori joveInforma’t sobre tot allò que et preocupa! En
aquest cas, parlem de recomanacions per a ta-
tuatges, l’addicció que pot crear el mòbil i quan
s’ha de visitar el ginecòleg per primera vegada.
SALUT A LA LLARPiscines, entreteniment segur!Quan arriba el bon temps, les activitats a l’aire
lliure augmenten, entre elles, l’ús de les pis-
cines particulars. Coneguem com prevenir-hi
possibles accidents.
SER PARESLa crosta làctiaL’anomenada crosta làctia són unes petites
crostes que apareixen al cap del nadó
durant els primers mesos de vida. Solen
desaparèixer al cap de poques setmanes.
LA PARELLALligadura vs. vasectomiaLa lligadura de trompes i la vasectomia són
tècniques quirúrgiques per a la contracepció.
Cap de les dues altera el procés hormonal i, per
tant, no afecten la resposta sexual.
SALUTEl busseig recreatiuGaudir de les espècies i hàbitats del mar és un
plaer gràcies al busseig recreatiu, un esport en
general segur, però que requereix uns coneixe-
ments i una preparació.
salutfer
CRÈD
ITS PREMI JAUME AIGUADER
I MIRÓ A LA MILLOR COMUNICACIÓ SANITÀRIA
és una publicació periòdica promoguda per: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS la Roca del Vallès, EAP Osona Sud-Alt Congost,
EAP Poble-sec, EAP Sardenya, EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcarca-Sant Gervasi i EAP Vic.
Comitè editorial: Òscar Autet (EAP Vic), Marta Camps (ABS la Roca del Vallès), Anna Cladera (EAP Sardenya), Mònica Coll (EAP Poble-sec), Maria
Josep Guinovart (ABS Alt Camp Oest), Rosario Jiménez (EAP Vallcarca-Sant Gervasi ), Jordi Lorente (ICE Salud), Judit Masdevall (Albera Salut),
Lourdes Tuneu, Sílvia Narejos (EAP Osona Sud-Alt Congost), Roger Vinyeta (EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària).
Edició, disseny, producció i publicitat: ICE Salud. Passatge Mercader, 15. 08008 Barcelona. Tel. 93 446 02 33 [email protected]
Dip. Legal: B-41601-2003
GENT GRANGent gran, gent activaLes activitats lúdiques generen múltiples be-
neficis a les persones de la tercera edat. Des de
diferents institucions, s’organitzen nombroses
activitats per divertir-se i aprendre.
és una publicació gratuïta,
promoguda pels centres d’Atenció
Primària autogestionats amb l’objectiu
d’impulsar els hàbits saludables de la
població.
Web revista: www.fersalut.catQualsevol suggeriment o comentari el
podeu expressar per telèfon al
93 446 02 33 o per internet a l’adreça
electrònica [email protected]
salutfer
Futilitat
No podem negar la crispació global, al món polític, econòmic, social, fins i tot esportiu, i una
mica al sanitari, perquè tenen raó (no sé qui, però la tenen). N’hem fet un gra massa, com
exageren els gestors, ah!, i els professionals, que alarmistes, si la qualitat de l’atenció sanitària
pública a Catalunya és de les millors del món (de Champions, què dic, de Mundialito) i no es veurà
alterada tot i les retallades econòmiques, ja comunicades als hospitals, però també als centres d’atenció
primària (al soci no se’l pot enganyar), però no consensuades o millor dit, no autoritzades…
El nivell de discussió em superava i vaig decidir refugiar-me al text del llibre escollit per Sant Jordi d’en
Torres i Graell Elogi de la futilitat sobre el que és insignificant, no gens important, considerat contrari
a la raó i al sentit comú. I vet aquí, això em va portar a considerar els quatre clàssics Barça-Madrid, el
més transcendental del moment actual: milers de pelegrins a temples del futbol com Mestalla, quasi
un milió de fidels adorant la deessa Cibeles, i un d’ells que la guarneix de blanc i petoneja… I penso que
diferent seria el destí de la sanitat pública si gairebé un milió d’usuaris o pacients haguessin desfilat
per la plaça Sant Jaume un dia qualsevol, i no quatre gats disfressats amb bates també “blanques”, a
sobre manipulats per allò que en diuen sindicats…
Futur esperançadorL’elogi de la futilitat m’obre els ulls a l’esperança;
només cal veure els models d’èxit d’aquests dos
grans sentiments esportius. Els professionals
formats a casa (quina cantera, Barça i Espanyol!)
amb molta inversió i molt d’esforç es quedaran
esperant l’oportunitat, encara que trigui, de
treballar per molts menys calés, i només els
matins… Ah! I si això no passa perquè marxen
a l’estranger, copiem el model de Madrid (quins fitxatges!), paguem unes quantes fortunes als onze
millors professionals del món, els portem cap aquí… i tots a la privada.
L’any passat, el meu llibre de Sant Jordi va coincidir amb el d’en Pep Guardiola, Elogio del pesimismo,
de Lucien Jerphagnon, filòsof francès nonagenari, i va ensenyar-me a aixecar l’ànim des de la
desesperança dels nostres avantpassats.
Proposo per l’any que ve que qualsevol de vostès escrigui l’elogi del pacient, ja que ens han fet creure
que érem usuaris i que millor per a un futur tornar a ser pacient, que significa la necessitat de tenir
paciència, no pretendre la resolució immediata d’un problema, assumir el procés fins aquesta resolució.
Ser pacient significa la necessitat de rebre ajuda però no treu responsabilitat ni protagonisme a qui la
rep. Suposa experimentar la nostra vulnerabilitat, el revers de la nostra grandesa, i també adequar les
nostres expectatives al que podem pretendre raonablement. Ser pacient suposarà també que sentirem
molt de soroll, que no tidrem la certesa del que passarà..., però que quan ens trobem malament i ens
sentim pacients, podrem acudir al professional de la salut amb la confiança que amb la seva ajuda
podrem millorar.
Albert BrotoMetge de família
CAP Les Hortes
Ser pacient significa poder rebre ajuda però no treu responsabilitat a qui la rep
Editorial Sumari
Dormir és una necessitat vital i és un
hàbit que s’aprèn. És una activitat
diària que ens ocuparà una tercera
part de la nostra vida. El temps que passem
dormint no és un temps en què no passa
res. En aquest període es produeixen alte-
racions hormonals, bioquímiques, metabò-
liques i de temperatura corporal, impres-
cindibles per descansar i tenir un correcte
funcionament diürn.
MOLTA GENT dESCANSA POC I MALAMENT I, A MéS, ESPERA qUE AIxò NO L’AfECTI dURANT EL dIA. TINGUEM L’EdAT qUE TINGUEM NO hI hA MOTIU PER RENUNCIAR AL PLAER dE dORMIR bé I GAUdIR d’UN dESCANS PROfUNd I REPARAdOR.
DorMir BÉ
son profund i despertar-nos confosos.
El son no es recupera. No podem recuperar du-
rant el cap de setmana el que no hem dormit de
dilluns a divendres. Les persones que dormen
menys del que necessiten tenen un 40% més
de possibilitats de tenir un accident de circula-
ció, a més de patir un dèficit de concentració i
trastorns com l’ansietat o la depressió.
Les persones que tenen un despertar ràpid
prefereixen ficar-se al llit d’hora i matinar. No
Tots sabem que una mala nit fa que l’endemà
estiguem fatigats, irritables i poc concen-
trats. Si una persona no dormís gens moriria
en un termini que no supera els set dies.
El descans nocturn consta de cinc fases que
conformen un cicle, el mateix per a totes les
persones. Al llarg d’una nit podem fer cinc o
sis cicles complets. Tothom somia quatre o
cinc vegades cada nit, el que passa és que no
totes les persones recorden els seus somnis.
són com les de despertar lent, per a les quals
sembla que no arribi mai el moment d’anar a
dormir. A partir dels 6-7 mesos de vida ja es pot
intuir qui tindrà un
despertar ràpid
o lent.
dorMItorIS’aconsella
practicar certs
rituals abans
d’anar a dormir
com posar-se el
pijama, rentar-se
les dents, beure una mica d’aigua, llegir durant
deu minuts... També és millor dormir sempre
en el mateix costat del llit i tenir una tempera-
tura entre els 18 i els 22 graus tant a l’hivern
com a l’estiu.
durant eL sonMentre dormim es restauren i recuperen els
músculs del nostre cos. L’hormona del creixe-
ment se sintetitza duran el son i per això els
nens creixen i maduren mentre dormen. També
arxivem la memòria i processem i consolidem
els coneixements. La falta de son accelera l’en-
velliment i dificulta el procés d’aprimar-se.
eneMICs deL sonEls principals enemics del son són l’estrès,
l’obesitat i el sedentarisme. El tabac, l’alcohol,
el cafè, el te i els refrescos de cola afavoreixen
l’insomni, la gastritis i altres problemes diges-
tius. No és recomanable prendre pastilles per
dormir o estimulants per estar desperts durant
el dia sense prescripció mèdica.
viar de posició. Això impedeix que ens llevem amb
dolor o contractures, que és el que passaria si dor-
míssim tota la nit en una mateixa posició.
El fenomen de parlar durant el son s’anomena
somnilòquia i és completament normal.
Hores de sonUn lactant necessita dormir entre onze i dotze
hores com a mínim; un nen, unes nou o deu
hores, i, un adolescent, de vuit a nou hores. Els
adults necessiten aproximadament entre set i
vuit hores per tenir un bon rendiment diürn i a
partir dels 70 anys solen ser suficients cinc o sis
hores de son cada nit.
És saludable fer una petita migdiada entre les
dues i les quatre de la tarda i que sigui d’uns
vint minuts com a màxim per no entrar en el
Si una persona no dormís gens moriria en un termini que no supera els set dies
No podem recuperar durant el cap de setmana el que no hem dormit de dilluns a divendres
postures per dorMIrEls nounats i els lactants dormen panxa enlai-
re, però aquesta posició és incòmoda per als
adults perquè dificulta la respiració. Dormir
bocaterrosa amb el braç sota el coixí és una
posició no gaire favorable per a l’esquena, el
coll i l’espatlla. Els adults solen dormir repen-
jats sobre el costat esquerre o dret.
Gràcies als lleugers microdespertars inconscients
que es produeixen al llarg de la nit podem can-
Dra. Judit Masdevall GalterOdontòlogaAlbera Salut
LES úLCERES ORALS SóN PROCESSOS
PATOLòGICS fREqüENTS A LA CAVITAT ORAL. LA SEVA PRINCIPAL CARACTERíSTICA éS
qUE CURSEN AMb dOLOR.
ÚLcErEs oraLsDra. Judit Masdevall Galter
OdontòlogaAlbera Salut
traCtaMentEl tractament de les úlceres de la cavitat oral va
encaminat a promoure’n la curació com més rà-
pid millor, a calmar el dolor, a afavorir la nutrició
del pacient i a reduir les recurrències.
Normalment els tractaments són amb corti-
coides tòpics, anestèsics o desinfectants de
la mucosa. Cal seguir la pauta i el tractament
que indica el dentista per a cada cas particular
i evitar el tabac i les begudes alcohòliques que
perjudiquen la mucosa oral.
MaLaLtIes Que Cursen aMB ÚLCeres a MuCosesAlgunes malalties autoimmunitàries pro-
voquen l’aparició d’úlceres orals de llarga
durada com el liquen pla, el pemfigoide de
mucoses i el pèmfig vulgar. Algunes úlce-
res poden estar provocades per determinats
fàrmacs i el càncer oral també es pot mani-
festar com una ulcera crònica. Cal fer una
exploració de la boca a fons i una història
clínica acurada per avaluar si hi ha alguna
malaltia associada a les úlceres orals.
ÚLCeres trauMÀtIQuesSón molt freqüents en els teixits tous de la ca-
vitat oral i la seva aparició està provocada per
una irritació mecànica d’una pròtesi mal ajus-
tada, una mossegada, una rascada amb un ali-
ment dur... També poden tenir un origen químic
per un àcid (aspirina en contacte amb la mu-
cosa) o bé tèrmic, quan s’ingereix una beguda
massa calenta, per exemple.
estoMatItIs aFtosa reCurrentAquesta malaltia crònica és de caràcter infla-
matori i es caracteritza per l’aparició d’una o
diverses aftes a la mucosa oral de forma recidi-
vant. Normalment es comença a donar a partir
dels 20 anys.
Hi ha una forma que cursa amb lesions aftoses
diverses i petites, poc profundes, amb la part
interior necròtica de color blanc i el voltant ver-
mellós per la inflamació. Aquesta és la mena de
presentació més freqüent.
La forma major es caracteritza per l’aparició
d’úlceres més grans d’un centímetre de dià-
metre i que provoquen un dolor més intens.
Aquestes úlceres poden tardar a curar-se fins a
sis setmanes i a vegades deixen una cicatriu.
L’estomatitis aftosa recurrent també pot ser
en forma herpetiforme. Es tracta d’una varie-
tat poc freqüent que rep aquest nom perquè
ocasiona petites lesions com les que provoca el
virus de l’herpes simple. Poden coexistir de deu
a cent lesions a la boca al mateix temps, que es
curen en una setmana i no deixen cicatriu.
etIoLoGIaLa causa exacta de l’aparició d’aquestes lesions
orals no es coneix. L’etiologia sembla que és
multifactorial, és a dir, per la coexistència de
diversos factors. Hi intervenen la genètica i ele-
ments infecciosos, immunològics i locals.
Hi juguen un paper important els dèficits de
minerals i vitamines com el ferro, l’àcid fòlic, el
zinc i les vitamines B1, B2, B6 i B12.
També apareixen aftes a la boca amb més fre-
qüència en persones que pateixen malalties
com la celiaquia (intolerància al gluten), la ma-
laltia de Crohn o la colitis ulcerosa, i en perso-
nes amb hipersensibilitat a alguns aliments o
amb alts nivells d’estrès.
Les úlceres es divideixen en dos grups: les agudes, que solen durar uns deu dies com a màxim, i les cròniques, de durada més llarga
Normalment es divideixen en dos grans
grups: les úlceres agudes o aftes, que
solen durar uns deu dies com a mà-
xim, i les cròniques, de durada més llarga.
Una úlcera és una lesió elemental amb pèrdua
de teixit que afecta l’epiteli de la mucosa i el
aLtres InFeCCIons Que Cursen aMB ÚLCeres oraLsHi ha virus que també poden provocar úlceres a
la cavitat oral en forma primària o bé secundà-
ria al trencament de vesícules o ampolles.
Cal destacar el virus de l’herpes, de la varicel·la
zòster, el virus coxsakie, el d’Epstein Barr... També
poden aparèixer úlceres generalitzades per infec-
cions bacterianes. La més freqüent és la gingivo-
estomatitis ulceronecrotitzant que apareix brus-
cament a les genives i provoca un fort dolor, mal
alè, dificultat per menjar i a vegades febre.
teixit connectiu de sota. Pot aparèixer directa-
ment com a úlcera o bé pot ser secundària a la
ruptura d’una ampolla o vesícula.
La saliva i la flora oral (virus i bacteris que viuen
habitualment a la nostra boca) poden dificultar
la curació de la lesió si se sobreinfecta.
Ferran: Dedico unes de hores de guàrdia en
atenció continuada, faig consulta d’adults els di-
lluns a la tarda, i en aquest moment substitueixo
la tasca d’assajos clínics.
Ha canviat molt la vostra feina des que vau
entrar al CAP?
Montse: I tant! Vaig començar fent guàrdies i
actualment tinc un grup de població assignat a
Alcover i al Milà. L’interès que em desperten els
hàbits saludables va fer que estudiés un màster
en Nutrició i Alimentació i els coneixements ad-
quirits els aplico cada dia a la consulta.
Què us va portar fins el CAP d'Alcover?
Ferran: Vaig estar treballant en Atenció
Primària en diversos municipis: Mont-
blanc, la Riba, Vila-rodona... Quan es va obrir el
centre d'Alcover, va venir part del personal de
Quina feina desenvolupeu al centre?
Montse: M'encarrego de la consulta d'adults i dels
anticoagulants orals (sintrom) i porto els progra-
mes "A caminar!" —juntament amb el Ferran— i
"Alimentació equilibrada".
Ferran: A mi també m’ha canviat molt, vaig co-
mençar només fent guàrdies d’atenció continu-
ada. Més endavant vaig començar a fer substi-
tucions dels companys i actualment, com he dit
abans, faig la consulta d’adults els dilluns a la
tarda i m’encarrego del control dels participants
del grup “A caminar!”.
Aquests tipus de programes, els proposeu vo-
saltres o us els encarreguen?
Ferran: Concretament, en el cas del programa
per promoure l'hàbit de caminar, va coincidir
amb el moment en què en Ramon Descarrega
assumia la direcció del CAP. Aquest programa
ja s'havia iniciat en altres centres, però nosal-
tres volíem donar-li una volta. A banda de fer
exercici, plantejàvem fer un control i un estu-
di de l'evolució de la salut dels participants.
És un programa que combina alimentació i
salut, i com que nosaltres practiquem esport i
la Montse està especialitzada en alimentació,
ens en podíem encarregar.
Què implica treballar junts i ser parella?
Ferran: Nosaltres ho portem molt bé perquè ens
dóna peu a poder compartir. En certa manera, la
relació que tenim fora del centre la podem pro-
longar aquí, i quan tornem a casa parlem de certs
temes laborals que, amb una parella que no tin-
gués la mateixa feina, seria complicat.
I no té cap inconvenient?
Montse: No hi ha cap problema, sinó tot el con-
trari, ens complementem. És molt positiu perquè,
per exemple, hi ha tasques per a les quals caldria
en Ferran i potser llavors no es troba al centre;
doncs en comptes d'esperar fins que ell hi sigui,
li puc fer un truc i solucionar-ho a l'instant. El fet
que la comunicació sigui immediata facilita molt
la feina.
Ser parella i treballar plegats al centre genera
curiositat entre els usuaris?
Ferran: Jo diria que hi ha molta gent que ho sap,
n'hi ha molta també que no ho sap i d'altres que
tenen dubtes i aleshores pregunten: vostè és el
marit, promès o parella de la Montse?
Us vau conèixer al CAP?
Montse: Ens coneixíem d'abans perquè vam
començar a sortir l'any 2002.
Ferran: Ella era estudiant i jo ja treballava,
Ferran Soler i Montse Navarro, infermers a l'ABS Alt Camp Oest
"La comunicació immediata entre nosaltres ens facilita molt la feina al centre"
Vila-rodona i em van proposar integrar-me al
nou equip.
Montse: Havia estat fent alguna guàrdia aquí i
amb el temps em van oferir la possibilitat de fer
més tasques.
però vam iniciar la relació fora del nostre sec-
tor professional.
Què us va motivar per estudiar Infermeria?
Ferran: A mi m'agradava Medicina, però
és molt sacrificat: són massa anys d'estudi,
després les proves del MIR, etc. Així que vaig
triar Infermeria perquè em permetia treballar
en àrees diferents i ho trobo molt enriquidor.
Aleshores eren només tres anys d'estudi i vaig
sortir amb 20 anys, que ja podia començar a
treballar i desenvolupar-me.
Montse: En el meu cas va ser una mica per
casualitat... Tenia altres titulacions, però com
que volia continuar formant-me, vaig optar
per Infermeria perquè ja ho coneixia.
Què és el millor de la vostra feina?
Montse: La recompensa de veure que allò que
has donat o aconsellat a una persona realment li
ha estat profitós.
I el pitjor?
Ferran: Treballar els caps de setmana i fes-
tius! És complicat compaginar-ho si no tens
una parella que ho comparteixi.
La crisi, especialment virulenta amb el sector
de la salut, està afectant la vostra feina?
Ferran: A nosaltres en concret no ens afecta,
simplement el que fem ara és optimitzar més
les nostres hores.
Montse: Exacte, gràcies a la recepta electrò-
nica, per exemple, disposem de més temps
que podem dedicar a altres tasques.
A banda de compartir feina, també teniu
aficions comunes?
Ferran: Ens agrada anar a córrer i passejar per la
platja amb les dues gosses que tenim.
Montse: També anem al cinema i sortim amb els
amics. A més, si tenim un cap de setmana lliure,
aprofitem per marxar i conèixer alguna ciutat, ja
sigui al nostre país o a l'estranger.
On us veieu d'aquí a vint anys tant en
l'àmbit personal com professional?
Montse: És probable que tal com estem ara,
portant la mateixa vida perquè ens sentim
molt a gust. Continuant vivint a Cambrils i
treballant al CAP, això sí, amb més experièn-
cia i formació.
"Amb la crisi optimitzem més les nostres hores al centre"
L'ABS ALT CAMP OEST CELEBRA AQUEST ANy EL DESè ANIVERSARI. PER AQUEST MOTIU, ESTRENEM A LA REVISTA UNA NOVA SECCIó D'ENTREVISTES ALS DIFERENTS PROFESSIONALS QUE TREBALLEN AL CENTRE PER CONèIxER, DES D'UN PUNT DE VISTA PROFESSIONAL I SOBRETOT PERSONAL, AQUELLES PERSONES QUE DIàRIAMENT CONTRIBUEIxEN AL BENESTAR DE LA NOSTRA SALUT.
La Montse (31 anys) i en Ferran (32) són infermers al CAP d'Alcover. Ella és de Reus i ell de la Riba, però ara viuen a Cambrils. Estan casats i no tenen fills.
Molt personal- Un llibre que estigueu llegint. M: El món groc, d'Albert Espinosa.F: El bolígrafo de gel verde, d'Eloy Moreno.- Un viatge que us hagi impactat.M: Costa Rica. Vam anar-hi l'any pas-sat i ens ho vam passar molt bé recor-rent part del país en cotxe. - Un paisatge amb encant.F: Cambrils i, especialment, la vista de la Mola de Coldejou des de la platja, just quan comença a caure el sol. Si ha de ser un paisatge de muntanya, ens agrada Prades. - Una proposta culinària.M: Una graellada de verdures.F: L'arròs, cuinat de mil maneres. - Una recomanació musical.M: El cantautor Ismael Serrano. F: El grup barceloní Manel.
El nostre consell de salut..."MILLORAR ELS HÀBITS ALIMENTARIS I AUGMEN-TAR L'EXERCICI FÍSIC ÉS INVERTIR EN FUTUR"
Vilaverd conclou amb èxit el taller "aLiMEntació pEr a La saLut"
MéS d'UNA dESENA dE PERSONES hAN PARTICIPAT AL TALLER, qUE PRETENIA RESOLdRE LES CONSULTES MéS fREqüENTS SObRE L'APARELL dIGESTIU I EL CONSUM d'ALIMENTS.
El municipi de Vilaverd ha tancat amb èxit
el taller "Alimentació per a la salut", una
proposta conduïda per la infermera de
l'ABS Alt Camp Oest, Maria Josep Guinovart.
Una dotzena de persones han participat en
aquest curs, que ha finalitzat amb el lliurament
de diplomes i una xerrada sobre bioètica i vo-
luntats anticipades impartida pel director del
centre sanitari alcoverenc, Dr. Ramon Descarre-
ga. Tots els participants han rebut un exemplar
de la guia Alimenta la teva salut, elaborada
per la Fundació Mapfre i la revista Fer Salut, i
un iman amb la piràmide de l'alimentació sa-
ludable i de l'exercici físic per a la gent gran,
que, a més, serveix de recordatori dels telè-
fons del CAP de Vilaverd i d'Alcover.
El taller es feia per primera vegada a Vila-
verd, però ja s'havia dut a terme una ex-
periència similar a Alcover. S'ha organitzat
en sis sessions de dues hores cada una,
que han tingut lloc els dimarts i dijous al
local social. La participació ha estat clara-
ment femenina i amb unes edats compre-
ses entre els 40 i els 70 anys.
VarIetat de ConsuLtesAlguns dels temes tractats han estat els
principis immediats amb què es descom-
ponen els aliments, consells per comprar i
emmagatzemar a casa els productes, la com-
prensió de les etiquetes, l'alimentació especí-
fica per a diabètics, etc.
Entre els principals dubtes i qüestions dels
participants destaquen les falses creences
que alimentar-se és sinònim d'aportació ca-
lòrica al cos, o que només ens alimenten les
proteïnes. Un punt important ha estat enten-
dre el funcionament de l'aparell digestiu i les
parts que l'integren, per apreciar d'aquesta
manera la importància dels líquids.
El taller dóna resposta a les consultes habituals sobre alimentació
LLIURAMENT DE dIPLO MES A LES PARTICIPANTS DEL TALLER
Ramon Descarrega, director del CAP d'Alcover,
va oferir una xerrada sobre bioètica i voluntats
anticipades
de ser fumador que un adolescent els pares
del qual no fumin. A les famílies on solament
fuma un dels dos pares, els adolescents
també tenen una probabilitat major de ser
fumadors. Una dona embarassada que fuma
té més probabilitats de donar a llum un bebè
amb un pes molt inferior al dels nounats de
mares no fumadores. Els beneficis de deixar
de fumar són molts, però el més important és
que disminueix el risc de mortalitat.
Fer exerCICIEstar sa no és un esdeveniment passiu. La
investigació ha demostrat que fer exercici
habitualment, fins i tot solament caminar,
ajuda a reduir el risc de patir moltes malalties
i millora la qualitat de vida. L’activitat física
regular el pot ajudar a protegir-se davant
l’osteoporosi, l’obesitat, el dolor d’esquena,
la diabetis, la hipertensió, l’ictus cerebral i
les malalties de cor. L’exercici físic també
proporciona més sensació de benestar i
redueix l’estrès.
Els beneficis de l’exercici ho són tant per a
l’home com per a la dona, i ho són més enllà
de la simple estètica, ja que milloren la funció
del sistema cardiovascular, l’estabilitat i la
resistència musculoesquelètica (aquests dos
últims són especialment importants en persones
de la tercera edat), i el benestar emocional.
LEs DuEs principaLs MEsurEs prEvEntivEs DE La saLut són... Gratis!HI HA DUES MESURES PREvENTIvES FONAMENTALS PER A LA POTENCIACIÓ DE LA SALUT I LA PREvENCIÓ DE MALALTIES, I ESTAN A DISPOSICIÓ DE TOTHOM.
Dr. Salvador GiménezMetge de famíliaEAP Sarrià - Vallplasa
poguéssim fer un cop d’ull a l’interior
de cadascun dels seus òrgans. Tot
l’organisme del vostè “número 2”, que ha
seguit fumant, mostra lesions a tots els
òrgans, independentment de quant hagi
fumat abans el vostè “número 1” que va
deixar de fumar fa 20 anys.
El tabac fa augmentar, entre d’altres, el risc
de patir artrosi, càncer de pulmó i altres tipus
de càncer (per exemple, el de boca, laringe,
esòfag i estómac), irritació de l’estómac i úlceres,
emfisema, bronquitis, ictus cerebral, malalties
als ulls (la denominada degeneració macular),
La investigació ha demostrat que l’exercici regular ajuda a reduir el risc de patir nombroses malalties
El tabac no perjudica solament el fumador, sinó també els altres, els fumadors passius
Una dona embarassada que fuma té una probabilitat més gran de donar a llum un bebè amb un pes molt inferior al recomanat
La majoria de pacients que s’adrecen
a les consultes mèdiques acostumen
a demanar recomanacions o mesures
preventives per millorar la seva salut. Hi ha
dues mesures preventives fonamentals que
estan a disposició de tothom. I el millor de
tot això és que, un secret sorprenent, són
GRATIS.
malalties a les dents, mal alè, que els dits agafin
color marró, etc., sense oblidar el risc d’incendis!
El tabac no perjudica solament el fumador, sinó
també els qui l’envolten. El tabac perjudica els
membres de la família, els companys de treball
i els altres que respiren el fum de la cigarreta,
els denominats fumadors passius. Els nens
fumadors passius tenen un risc més elevat
de patir bronquitis i pneumònies, malalties
a l’oïda, tos i sibilàncies i si tenen asma,
aquesta empitjora. Si tots dos pares fumen, un
adolescent té dues vegades més probabilitat
deIxar de FuMarFent un petit esforç d’imaginació, imagini’s a
vostè mateix dues vegades, al cap de 20 anys
a partir d’ara. El vostè “número 1” ha deixat
de fumar, el vostè “número 2” segueix fumant.
Tots dos, al cap de 20 anys tenen una aparença
externa molt diferent, però també un aspecte
intern molt diferent. Seguim imaginant que
trastorns DE L’orELLa intErnaEls trastorns dE l’orElla intErna produEixEn símptomEs com pèrdua auditiva, vErtigEn (sEnsació dE girar), tinnitus o acúfEns (sorolls o brunzit En l’oïda) i congEstió. aquEsts trastorns podEn tEnir divErsEs causEs com infEccions, traumatismEs, tumors o alguns fàrmacs, pErò també sovint la causa és dEsconEguda.
Els tumors del nervi auditiu representen el 7 per cent de tots els tumors que es desenvolupen en el crani
Dr. Jordi ArrufatMetge de famíliaEAP Sarrià - Vallplasa
tipus de vertigen pot ser
causat per condici-
ons que danyen els
canals semicirculars
com una otitis interna o mitja, en el cas de
cirurgia de l’orella, o per un bloqueig de l’artèria
que arriba a l’orella interna.
El vertigen apareix quan la persona es recolza
sobre una orella o bé inclina el coll cap en-
rere per mirar enlaire. També es produeix un
moviment anormal dels ulls (nistagme). En
general, el vertigen postural remet després
d’algunes setmanes o mesos, però pot reapa-
rèixer mesos o anys després.
La persona hauria d’evitar la posició que li
produeix vertigen en primer lloc i realitzar
els moviments de manera pausada. Si
el vertigen postural persisteix amb
el pas dels anys, es poden tallar els
nervis connectats a un dels canals
semicirculars de l’orella afecta-
da, la qual cosa habitualment
n’alleuja els símptomes.
sordesa soBtada La sordesa sobtada és una greu pèrdua audi-
tiva, en general en una sola orella, que es pre-
senta en poques hores. En general es deu a
una malaltia vírica com la parotiditis, el
xarampió, la grip, la varicel·la o la mono-
nucleosi infecciosa. En l’orella afectada
pot sentir-se un so explosiu quan el dany
es produeix per primera vegada. Tot sovint no
s’identifica cap causa.
En general, la pèrdua auditiva és greu. No obstant
això, la majoria de les persones recuperen com-
pletament l’audició, en general en un període de
10 a 14 dies, i unes altres ho fan de forma parcial.
El tinnitus (soroll) i el vertigen poden acompa-
nyar la sordesa sobtada. El vertigen sol remetre
després d’alguns dies, però el tinnitus persisteix
en la majoria dels casos.
Cap tractament ha resultat útil. En general es
prescriu cortisona per via oral i es recomana
repòs al llit.
tuMors deL nerVI audItIu Un tumor en el nervi auditiu, que rep diferents
noms (neuroma acústic, neurinoma acústic,
schwannoma vestibular, tumor del vuitè parell
cranial) és un tumor benigne que s’origina en les
cèl·lules de Schwann (cèl·lules que envolten el
nervi). Els tumors del nervi auditiu representen el
7 per cent de tots els tumors que es desenvolu-
pen en el crani. La pèrdua d’audició, el tinnitus, el
mareig i la falta d’equilibri són els primers símp-
tomes. Poden desenvolupar-se altres símptomes
si el tumor augmenta de grandària i comprimeix
el cervell o altres nervis, com el nervi facial o el
nervi trigemin que innerva els ulls, la boca i la
mandíbula. El diagnòstic ràpid es basa en proves
d’audició i ressonància magnètica nuclear (RMN),
i el tractament és quirúrgic.
pÈrdua d’audICIÓ1. Presbiacúsia o pèrdua d’audició relacionada
amb l’edat
Aquesta classe de pèrdua auditiva comença
després dels 20 anys i primer afecta les fre-
qüències més altes i gradualment arriba a les
més baixes. De totes maneres, el grau de pèr-
dua auditiva varia considerablement. Algunes
persones estan gairebé completament sordes
als 60 anys, mentre que unes altres tenen una
capacitat auditiva excel·lent als 90. Els homes
resulten afectats amb més freqüència i amb
més gravetat. La pèrdua auditiva sembla estar
parcialment relacionada amb el grau d’expo-
sició al soroll.
Cap tractament pot evitar o revertir la
pèrdua d’audició relacionada amb
l’edat. No obstant això, aquesta
pèrdua pot ser compensada
per la lectura dels llavis, el
temps suficientment perllongat. Qualsevol so-
roll que superi els 85 decibels és perjudicial. Les
lesions per expansió sonora a causa d’explosi-
ons (trauma acústic) causen el mateix tipus de
pèrdua auditiva.
Aquest tipus de pèrdua d’audició és permanent.
En general, està acompanyat d’un tinnitus (brun-
zit) d’alta freqüència.
MaLaLtIa de MÉnIÈreÉs un trastorn caracteritzat
per atacs recurrents de ver-
tigen incapacitant, pèrdua
auditiva i acúfens o tinnitus. Té
una causa desconeguda. Els símptomes inclouen
atacs sobtats de vertigen, nàusees i vòmits que
duren de 3 a 24 hores i remeten gradualment.
Periòdicament, la persona pot tenir sensació de
pressió o de taponament de l’orella. L’audició de
l’orella afectada tendeix a fluctuar però empitjora
progressivament amb el pas dels anys. Els acú-
fens poden ser constants o intermitents i empit-
jorar coincidint amb un atac de vertigen abans,
després o durant l’atac. El vertigen pot alleujar-se
temporalment amb fàrmacs.
Existeixen diversos procediments quirúrgics per
a les persones que presenten atacs de vertigen
freqüents i/o incapacitants. Amb la neurectomia
vestibular es tallen els nervis connectats als ca-
nals semicirculars (la part de l’orella interna in-
volucrada en l’equilibri). Aquesta tècnica permet
alleujar el vertigen, en general sense afectar a
l’audició. Quan el vertigen és incapacitant i l’au-
dició ja s’ha deteriorat molt, la còclea (la part de
l’orella interna implicada en l’audició) i els canals
semicirculars poden ser extirpats amb un proce-
diment anomenat laberintectomia
neuronItIs VestIBuLar La neuronitis vestibular és un trastorn caracterit-
zat per un fort i sobtat atac de vertigen, causat
per la inflamació dels nervis connectats als ca-
nals semicirculars. Aquest trastorn probablement
està causat per un virus. El primer atac de verti-
gen és fort, amb nàusees i vòmits i dura de 7 a 10
dies. Els ulls es mouen involuntàriament cap al
costat afectat (nistagme). Pot manifestar-se com
un únic atac aïllat o bé com una sèrie d’atacs al
llarg de 12 a 18 mesos. Cada atac és més breu
i menys greu que l’anterior. Aquest trastorn de-
sapareix per ell mateix i la capacitat auditiva no
resulta afectada.
El tractament del vertigen és amb fàrmacs que
ajuden a reduir els símptomes.
VertIGen posturaL El vertigen postural o posicional és un vertigen
violent que dura menys de 30 segons i està de-
sencadenat per certes posicions del cap. Aquest
fet d’aprendre a reconèixer signes no auditius
com el llenguatge corporal, i l’amplificació
dels sons gràcies a un dispositiu d’audició.
2. Pèrdua auditiva causada pel soroll
L’exposició a sorolls forts pot causar una pèrdua
de l’audició perquè es destrueixen els receptors
auditius de l’orella interna. Algunes causes fre-
qüents són l’ús d’auriculars per escoltar música
a gran volum i el fet d’estar a prop d’altaveus
en balls i concerts. També certes feines o l’ús de
maquinàries que provoquen forts sorolls poden
afectar l’orella. Malgrat que la sensibilitat al so-
roll varia considerable-
ment d’una persona
a una altra, gairebé
totes perden una
mica d’audició si
s’exposen a un soroll
intens durant un
L’exposició a sorolls forts pot causar una pèrdua de l’audició perquè es destrueixen els receptors auditius de l’orella interna
El passat dissabte 9 d’abril, des de les 9 del
matí fins a les 8 del vespre i sota el lema
“Centelles solidària, sang per a tothom”,
aquest municipi osonenc va acollir per tercera
vegada una marató de donació de sang. Una
jornada solidària, lúdica i festiva, organitzada
conjuntament per l’Ajuntament de Centelles,
l’Associació de Donants d’Osona, l’ABS de Centelles
i el Banc de Sang i Teixits, que va comptar amb la
col·laboració d’un gran nombre d’entitats.
3a Marató DE sanG DE cEntELLEsUna gran festa solidària
LA 3A MARATó dE SANG dE CENTELLES VA MObILITzAR TOTA LA PObLACIó. AMb UNA GRAN PARTICIPACIó, L’ACTE ES VA CONVERTIR EN UNA fESTA SOLIdàRIA EN qUè ES VA ESTRENAR EL 'LIPdUb' AMb LA “PETITA RUMbA SOLIdàRIA”.
de Sang d’Osona; Oriol Morera, gerent de la
Regió Sanitària Catalunya Central (CatSalut);
Sílvia Narejos, directora assistencial de l’ABS
Centelles, i Miquel Arisa, alcalde de Centelles,
van recordar als assistents la importància de
donar sang per donar vida i la rellevància que
té aquest petit gest per la humanitat. Però
també van dirigir paraules d’agraïment i de
felicitació a la població per involucrar-se en
un acte tan solidari com aquest.
eL CoMproMís de CenteLLesAbans d’actualitzar el primer marcador
de donacions, els organitzadors posaven
èmfasi en l’actitud de compromís i de “fer
pinya” que el poble de Centelles sempre té
al voltant d’una causa solidària. Així, durant
la inauguració de l’acte, Ramon Salines,
director gerent del Banc de Sang i Teixits a la
Catalunya Central i Vallès Occidental; Joaquim
Serrate, president de l’Associació de Donants
Nombroses entitats es van bolcar en aquest acte solidari, que va tenir un marcat to festiu
En total, 415 persones van apropar-se al CEIP
Ildelfons Cerdà per donar sang. D’aquestes,
384 van fer efectives les donacions i la resta,
31, van ser persones que es van oferir però que
per diferents motius no van poder donar sang
en aquell moment. D’altra banda, cal ressaltar
que 81 d’aquestes persones no havien donat
mai sang abans i van estrenar-se en aquesta
Marató. De manera que es va aconseguir el
repte de motivar noves persones.
soLIdarItat I CuLturaLa donació de sang es va compaginar amb
una jornada festiva. Gràcies al suport i a la
col·laboració de diverses entitats, institucions,
empreses i particulars, la difusió de la Marató
va créixer, es va fer un ampli desplegament
de mitjans, i es van realitzar moltes activitats
lúdiques: una exposició de dibuixos dels nens
de l’escola Ildefons Cerdà i Sagrats Cors,
una exposició de les copes del Barça gràcies
a la Penya Barcelonista de Centelles, tallers
infantils, partides de futbol de botons, partides
La jornada especial de donació de sang va estar plena d’activitats lúdiques, entre elles, l’estrena del 'lipdub' solidarirodat al març
de tennis taula... i actuacions de dansa, cant
coral i música, com la que van oferir Jordi
Ginesta, David Nuri, Eli Oms i David Viñolas
amb la cançó del lipdub Centelles Solidària
“Petita Rumba Solidària”, mentre el pintor
centellenc David Casals realizava il·lustracions
acompanyat d'aquest bon ambient.
De fet, un dels actes més importants de la
jornada va ser l’estrena del lipdub que es va
enregistrar el 26 de març. El vídeo musical
tenia molta gent encuriosida i amb ganes de
veure’l. El lipdub i el seu making off es van
Els bons resultats d’aquesta campanya han fet augmentar els baixos índexs de sang existents al Banc de Sangi Teixits
poder veure a partir de les 12 del migdia en
una de les aules del CEIP Ildefons Cerdà, i va
agradar a grans i petits. Durant les projeccions,
molts espectadors es buscaven en les imatges:
“Què, ja t’has vist?”, deia un, “Mira, mira estic
aquí!”, deia un altre assenyalant cap a la
projecció. “I tu de què anaves disfressat?”,
es preguntaven uns altres entre ells, i reien
en veure’s i reconèixer família, amics i veïns
ballant i cantant al lipdub. Per ser doblement
solidari, es podia adquirir el DVD del lipdub
per 5 euros en benefici de Càritas.
EnurEsi infantiL: un problema amb solució
SI EL vOSTRE FILL éS MéS GRAN DE 5 ANYS I ES FA PIPí AL LLIT, NO US DESESPEREU, L’ENURESI INFANTIL éS UN PROBLEMA QUE AFECTA UN NOMBRE ELEvAT DE NENS I ADOLESCENTS.
En la majoria de casos, amb un tracta-
ment adient, l’enuresi es pot curar en
un període raonable de temps.
El pediatre, com a responsable de l’atenció
sanitària del nen, és el professional que mi-
llor pot identificar i tractar el problema.
QuÈ És L’enuresI?És una malaltia coneguda des del principi de la
història de la medicina, que afecta totes les èt-
nies i cultures. Consisteix en l’emissió involun-
tària d’orina durant el son, en nens majors de
5 anys, amb una freqüència superior a quatre
vegades al mes i sense que existeixi cap altra
malaltia que ho justifiqui.
És important saber que l’enuresi no és una
incontinència (pèrdua involuntària d’orina
en qualsevol moment del dia) i no sol ser
deguda a cap problema psicològic.
La prevalença d’enuresi entre els 5 i els 16 anys és aproximadament d’un 10%
Per resoldre l’enuresi infantil no s’aconsella tornar a utilitzar bolquers
Dr. Ivan MartíSra. Alícia Portella
PediatriaAtenció Primària Vallcarca - Sant Gervasi
És MoLt FreQüent?La prevalença d’enuresi entre els 5 i els 16 anys
és aproximadament d’un 10%.
És més freqüent en els nens que en les nenes.
totes Les enuresIs sÓn IGuaLs?No, n’hi ha tres tipus diferents:
1. Enuresi primària monosimptomàtica: nens majors de 5 anys que presenten com a
únic símptoma l’emissió involuntària d’ori-
na durant el son. Representa més del 95%
dels casos i ha de ser tractada pel pediatre.
2. Enuresi secundària: nens majors de 5
anys que després d’un període (superior a
6 mesos) d’haver assolit el control de la
bufeta durant la nit, tornen
a fer-se pipí. En moltes
ocasions necessiten l’aju-
da d’un psicòleg.
3. Síndrome enurètica: nens majors de 5 anys
que, a més de fer-
se pipí durant la
nit, també tenen
problemes du-
rant el dia (mic-
cions freqüents,
goteig, infeccions d’ori-
na, etc.). Representen entre
l’1 i el 2% dels pacients enurètics i han de
ser valorats per l’uròleg pediàtric.
QuInes sÓn Les Causes prInCIpaLs?L’enuresi primària, la més freqüent, es deu
a diverses causes. De vegades els meca-
nismes del control de l’orina durant el
son triguen més temps a madurar, per
això hi ha nens que es curen sense cap
tractament. Altres vegades hi ha antece-
dents familiars del problema, la qual cosa
reflecteix una predisposició que es trans-
met genèticament. D’altra banda, s’ha vist
que un percentatge d’enurètics presenta
valors baixos d’hormona antidiürètica
(una hormona que té la funció, entre al-
tres, de produir menys orina durant la nit).
Altres nens tenen dificultat per despertar-
se quan la bufeta està plena. En la major
part dels nens enurètics es combinen més
d’una d’aquestes causes.
CoM es pot traCtar?Tractament bàsic: • Consisteix a tenir
una informació adequada, establir un
horari miccional i realitzar exercicis
miccionals (retenir l’orina uns 15 se-
gons abans de començar la micció). A
més, el nen haurà de prendre menys
líquid a l’hora de sopar i omplir un ca-
lendari miccional en què es reflectei-
xen les nits seques i humides.
Alarmes nocturnes: • es posen en marxa
quan detecten les primeres gotes d’ori-
na. El seu objectiu és ensenyar al nen a
detectar la sensació de micció i que es
desperti abans que se li escapi el pipí.
Requereix la col·laboració de la família,
ja que l’alarma despertarà tothom.
Desmopresi-•na: és un derivat
de l’hormona an-
tidiürètica que fa
que el ronyó pro-
dueixi menys
orina durant la
nit. Actualment
és el tractament d’elec-
ció per a la majoria de pacients,
perquè és prou eficaç i no sol presentar
efectes secundaris. La duració del trac-
tament és de 3 a 6 mesos.
La psicoteràpia en nens amb enuresi mono-
simptomàtica no acostuma a ser necessària,
ja que si presenten problemes psicològics
solen ser deguts a l’enuresi i no la causa
d’aquesta. És fonamental el suport de la fa-
mília per millorar l’autoestima del nen.
I aMB eLs BoLQuers, QuÈ FeM?Tan útils poden resultar per als pares com
dolorosos per al nen. A mesura que el nen
es fa gran, el fet de dur bolquers a la nit
li provoca sentiments d’humiliació. Un cop
s’ha decidit iniciar el tractament oblideu-
vos dels bolquers!
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
Per optimitzar el temps i les visites al
metge hem engegat un nou sistema
de comunicació per SMS: a partir
d’ara ja podreu consultar fàcilment els re-
sultats de les vostres analítiques, juntament
amb l’informe del vostre metge.
nou sErvEi DE coMunicació D’anaLítiQuEs ‘on LinE’
UN dELS AVANTATGES dE LES NOVES TECNOLOGIES éS L’ESTALVI dE TEMPS I dESPLAçAMENTS INNECESSARIS.
L’Atenció Primària vallcarca - Sant Gervasi us ofereix els resultats de les analítiques al vostre mòbil
Gràcies a aquest nou sistema de missatges de mòbil i accés a resultats de forma segura per internet, optimitzareu el temps i les visites al CAP
D’aquesta manera, ja no us caldrà acudir al
CAP a recollir els resultats. Podríem parlar,
doncs, d’una nova manera de comunicar-
nos amb el metge o metgessa si disposem
d’accés a mòbil i a internet.
A través d’un SMS o missatge de text a mò-
bil, podreu veure els resultats de les anàlisis
que estiguin indicades pel vostre metge o
professional d’infermeria, juntament amb el
seu informe.
Malalties com les que afecten la •
pròstata o la diabetis, que poden
interferir en les ereccions o bé fàr-
macs de diferents tipus, alcohol o
tabac que també hi interfereixen.
Altres malalties o fàrmacs que dismi-•
nueixen el desig sexual o libido.
La importància dels lubricants en les •
relacions sexuals per combatre les
molèsties de la sequedat vaginal, i
l’existència de fàrmacs per la impo-
tència, com la Viagra, que pot receptar
el metge si estan indicats.
L’ús de preservatius per prevenir in-•
feccions de transmissió sexual en cas
de tenir una nova parella sexual.
MÉs enLLÀ deL CoItLes relacions sexuals no només són aque-
lles que acaben en el coit o penetració, sinó
que les carícies, el petons i les abraçades
també són molt satisfactòries. Al llarg de
la vida cal adaptar-se als canvis normals de
l’envelliment, gaudint de l’afecte i la con-
fiança amb la persona que es té al costat,
La GEnt Gran practica sExE?
EL dIMARTS 3 dE MAIG I dINS LES ACTIVITATS dE LA xxII SETMANA dE LA GENT GRAN dE GRàCIA, VAM fER UNA TALLER SObRE SExUALITAT A LA bIbLIOTECA JAUME fUSTER, UbICAdA A LA PLAçA LESSEPS.
Durant el taller es van explicar els
canvis de la sexualitat que es pro-
dueixen amb l’envelliment del cos
i com les malalties i alguns medicaments
hi poden influenciar. Van assistir-hi més
d’un trentena de persones grans que van
exposar els seus dubtes i es va obrir un
animat col·loqui.
Alguns del temes que es van aclarir du-rant el taller són:
Els canvis fisiològics normals durant •
l’envelliment: en homes, ereccions
més lentes i menys mantingudes, i en
dones, sequedat vaginal.
i no cal avergonyir-se si en la maduresa es
troba una nova parella amb qui refer, des
de l’afecte, un nou tipus de sexualitat.
Malgrat que molts professionals sanitaris
encara no ens sentim prou còmodes quan
parlem d’aquests temes a la consulta, us
animem a consultar-nos qualsevol dubte
sobre la vostra sexualitat.
Amb els anys, la sexualitat canvia i el desig es fa carícia
Rosi CorralInfermera
Rosario JiménezMetgessa de família
Atenció Primària Vallcarca – Sant Gervasi
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
participació DEL cap LEs HortEs aL conGrÉs DE sEausMillorant l’accessibilitat als serveis
Les constants dificultats de contacte
telefònic manifestades pels nostres
usuaris han impulsat l’ampliació de
les vies d’accés a la programació de visi-
ta i la millora de les existents, mitjançant
la creació d’adreces d’e-mail de contacte i
l’organització de tallers formatius per a l’ús
del servei Cita WEB, respectivament.
LA UNITAT D’ATENCIÓ A L’USUARI DEL CAP LES HORTES vA PRESENTAR UN PROJECTE DE MILLORA EN L’ACCESSIBILITAT A LA CITACIÓ DELS SERvEIS DEL CENTRE AL CONGRéS DE LA SOCIETAT ESPANYOLA D’ATENCIÓ A L’USUARI DE LA SANITAT (SEUS), QUE ES vA CELEBRAR A SARAGOSSA EL PASSAT 12 D’ABRIL.
Total d’usuaris del servei Cita WEb registrats des del 2009 fins al 2011.
Vies de citació/consulta al CAP Les hortes.
coM puc DEManar cita?http://www.capleshortes.cat
Centre: c/ Nou de la Rambla,177 (planta baixa)
Tel.: 93 324 91 00
i si tinc DuBtEs En GEstions [email protected]
taLLers ForMatIus CIta WeB/e-MaIL
QuÈ fEM?Són uns tallers formatius per aprendre a citar-
se en el nostre centre per internet i e-mail.
a Qui s’aDrEcEn?A qualsevol usuari del CAP Les Hortes que
tingui uns coneixements bàsics d’informàtica,
interessat a demanar cita a través de la nostra
web o de les adreces d’e-mail del centre.
on Es fan i Quan?Al centre cívic del barri: Plaça del Sortidor, 12.
Una sessió mensual i les properes previstes:
- 20/05/11, de 16.30 a 17.30 h
- 08/06/11, d’11.30 a 12.30 h
on EM puc apuntar?Al CAP Les Hortes (taulell, planta baixa) i al
Centre Cívic El Sortidor.
novEtats, DaDEs contactE, E-MaiLA la nostra WEB (apartat Serveis) trobareu
nous e-mails per contactar amb alguns dels
professionals de l’equip com:
-Treballadora social (Bàrbara Mills;
bmills@eappoblesec): us hi podeu adreçar si
necessiteu informació sobre gestions per a la
tramitació de sol·licituds de la Llei de la depen-
dència, la telealarma, la farmàcia gratuïta, la
pensió no contributiva, el certifcat de disminu-
ció, l’aparcament per a disminuïts, etc.
-Teràpia Manual: [email protected]
- Bústia de suggeriments electrònica:
Sandra Gonfaus, Sara Martínez i Lucía GarcíaUnitat d’Atenció a l’UsuariCAP Les Hortes
Ús deL serVeI CIta WeBDurant el mes de març del 2011 es va revisar la quantitat d’usuaris del servei Cita WEB i es
van valorar positivament els resultats obtinguts en el primer trimestre del 2011, període en el
qual havien fet servir aquest mitjà el mateix nombre d’usuaris que tot l’any 2009.
Percentatge d’usuaris amb més d’una visita que no s’hi presenten ni l’anul·len.
Alhora, vam valorar el percentatge d’usuaris amb més de dues visites demanades i que no s’hi van
presentar, per tal de millorar l’ús dels serveis del centre i reduir les demores per obtenir una visita.
Amb motiu d’apropar aquestes eines als nostres
usuaris, vam posar en marxa uns tallers forma-
tius, especialment, per donar a conèixer les vies
de citació / modificació / anul·lació de cites, al-
hora que les vies de consulta relacionades amb
els tràmits administratius del centre.
MacBook
3.025 persones Entre 2 i 4 visites
430 persones Entre 5 i 9 visites
34 persones Entre 10 i 14 visites
8 persones Entre 15 i 20 visites
2 persones >20 visites
Usuaris no presentats que no van anul·lar cites (any 2010).
El cas potser més greu és el del Servei de Gine-
cologia. El 14% de les visites programades amb
el ginecòleg del centre no van tenir lloc (1.241).
Aquest fet genera que creixi en dies l’espera per
visitar-se amb el professional sol·licitat, cosa
que a la vegada contribueix a provocar que més
persones se n’oblidin.
Per aquest motiu, si voleu ajudar-nos a millorar
l’atenció, generar més visites i disminuir els dies
de demora per visitar-se amb el professionals
del centre: anul·leu la visita si no podeu venir!
Han sortit molts projectes: els grups de tro-
bada de dones, el projecte “Baixem al carrer”,
el grup d’acompanyament a la gent gran, el
teatre social, el mercat d’intercanvi “Mercadi-
llo solidari”, el “Fem un cafè”, el “Replà”, els
concursos de balcons per la festa major, el
programa interescolar de bàsquet... Les
activitats que durant aquests cinc
anys ha desenvolupat el
Pla Comunitari Poble-sec
han contribuït de mane-
ra decidida a “fer barri”.
Potser ja heu tingut la sort de co-
nèixer i fins i tot de participar d’una
manera o d’una altra en aquest pla. Si no
fos així, quedeu convidats a participar-hi
de la manera que cregueu més convenient,
prenent part en alguna activitat o fins i tot en
alguna comissió.
partICIpeu-HI!La participació dels veïns és molt
important per donar forma a tot
aquest gran projecte.
EL pLa coMunitari DE poBLE-sEc està d’aniversari
GràciEs pEr anuL·Lar La visita si no poDEu vEnir!
L’ANY 2006 ES vA INICIAR AQUESTA GRAN AvENTURA DEL PLA COMUNITARI. ENGUANY ARRIBA AL SEU CINQUÈ ANIvERSARI I PER CELEBRAR-HO ES vA ORGANITzAR UNA GRAN FESTA QUE vA TENIR LLOC EL 7 DE MAIG.
TOTS ELS PROFESSIONALS DEL CAP LES HORTES DONEM LES GRÀCIES A LES 6.243 PERSONES QUE vAN ANUL·LAR 10.810 vISITES DURANT EL 2010.
Són molts anys de feina: coneixences,
reunions, grups, activitats, articles, di-
nàmiques... tot organitzat des de les sis
comissions que hi treballen (gent gran, salut,
sociolaboral, convivència i coneixement
mutu, infància i joventut).
S’ha creat tota una xarxa de perso-
nes i entitats amb l’objectiu de
desencadenar un procés
de modificació, millora
i identitat en el barri, i
de poder incrementar la
qualitat de vida de la ciutadania.
eLeVada partICIpaCIÓLa participació i implicació de la major
quantitat i diversitat de gent del barri és la
clau del Pla Comunitari Poble-sec. El treball
s’estructura a través de les comissions d’in-
terès dins la quotidianitat del barri i en elles
s’integren des de professionals de les àre-
es socials o sanitàries a veïns del barri amb
inquietuds o provinents del teixit associatiu
del Poble-sec.
Aquesta xifra contrasta amb el total
de visites absents al llarg del 2010. Van
faltar a les visites programades al CAP
Les Hortes un total de 15.836 usuaris. Això su-
posa un 9% del total de visites.
Per blocs de visites, destaca per sobre de tot
que van faltar 6.505 persones a les visites con-
certades amb el metge de família, que suposa
un 8% del total. Aquest nombre de visites fa-
llides equival a un metge més visitant al centre
cada dia.
GIneCoLoGIa, eL Cas MÉs GreuDarrera d’aquest grup de professionals en des-
taca el total de visites que van faltar a les cites
concertades amb infermeria (2.982 visites), que
és un 7% del conjunt de visites.
Les activitats que durant aquests 5 anys ha desenvolupat el Pla Comunitari Poble-sec han contribuït de manera decidida a ‘‘fer barri’’
Si no s’anul·len les visites, augmenten els dies d’espera
Xavi Cortès i Mònica CollCAP Les Hortes
Daniel LucenaInfermer
CAP Les Hortes
Per a més informació us podeu dirigir a: Casal
Concòrdia, c/concòrdia, 33, tel. 93 324 85 38
o www.pcpoble-sec.org o contactar a través
Esperem que hàgiu participat tots i totes
d’aquest gran viatge que es va fer pel Poble-
sec el 7 de maig, i si no és així... us animem a
afegir-vos hi ara.
El passat dia 10 de març l’IIB Sant Pau,
del qual l’EAP Sardenya forma part, ha
estat acreditat pel Ministeri de Ciència i
Innovació, a través de l’Instituto de Salud Carlos III,
com a Institut d’Investigació Sanitària. L’acreditació
comporta per a l’EAP Sardenya integrar-se en una
xarxa d’instituts d’investigació vinculats al Sistema
Nacional de Salut, i un reconeixement extern de
l’excel·lència de la seva recerca.
L’institut D’invEstiGació BioMÈDica sant pau (iiB sant pau), acreditat com a Institut d’Investigació Sanitària
A l’IIB Sant Pau convergeixen els esforços de deu entitats per efectuar investigacions d’alt nivell
Les investigacions de l’IIB Sant Pau estan enfocades a millorar la qualitat de vida del ciutadà
L’acreditació comporta per a l’EAP Sardenya
un reconeixement extern de
l’excel·lència de la seva recerca
-Malalties hematològiques i oncològiques
-Malalties neurològiques, mentals i l’envelliment
-Urologia, nefrologia i cirurgia experimental
-Epidemiologia, Salut Pública i Serveis Sanitaris
-Bases moleculars, genòmiques, cel·lulars i
cineticodinàmiques de les malalties i el seu
tractament
Els membres que formen part de l’IIB Sant •
Pau són la Fundació Privada Hospital de
L’IIB Sant Pau és un centre on •
convergeixen els esforços de deu entitats
per efectuar investigacions d’alt nivell,
orientades a millorar la qualitat de vida
del ciutadà.
Les set àrees temàtiques de recerca de l’IIB •
Sant Pau són:
-Malalties cardiovasculars
-Malalties genètiques, metabòliques i inflamatòries
la Santa Creu i Sant Pau, la Universitat
Autònoma de Barcelona, l’Institut Català
de Ciències Cardiovasculars, la Fundació
Puigvert, el Banc de Sang i Teixits, el Centro
Cochrane Iberoamericà, l’Equip d’Atenció
Primària Sardenya, l’Agència de Salut
Pública de Barcelona i l’Institut de Recerca
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
reCerCa transLaCIonaLLa integració d’aquestes institucions implica
un gran salt qualitatiu per impulsar projectes
de l’anomenada recerca translacional, que
accelera l’aplicació dels descobriments de la
investigació bàsica a la pràctica clínica, és a
dir, a la cura del pacient.
Els beneficis més tangibles d’aquesta activitat
són l’aplicació de la tecnologia a la sanitat i la
divulgació científica d’aquests coneixements. A
més, aquesta infraestructura genera nous llocs
de treball i potencia Catalunya com una marca
pròpia en el terreny de la recerca biomèdica.
El Dr. Jaume Kulisevsky, director de l’IIB Sant Pau, i el Dr. Carlos Brotons, coordinador de la Unitat de
Recerca EAP Sardenya.
Dr. Carlos BrotonsUnitat de Recerca EAP SardenyaMembre de la comissió executiva de l’IIB Sant PauWeb: www.iibsantpau.cat
nou servei d’odontologiaiMpLants pEr a totHoM
Així doncs, ens hem proposat oferir trac-
tament amb implants a les persones
que no tinguin dents a un preu com-
petitiu, per millorar la masticació, la fonació i
l’estètica.
sItuaCIons prÈVIes aL traCtaMent
La persona pot ser desdentada totalment o
parcialment, portadora de les seva dentadura o
voler fer-se’n una de nova.
El Servei d’Odontologia de l’EAP Sardenya, en la seva inquietud per donar una millor qualitat de vida a les persones, ha signat un acord amb Nobel Biocare, una empresa innovadora i reconeguda mundialment per la seva trajectòria científica.
Berta AgustíOdontòlogaEAP Sardenya
B. Amovible. Adaptada a la dentadura, es pot
treure i posar per netejar-la.
El tractament amb implants consta de qua-
tre fases:
Diagnòstic i estudi: 1. necessitem models
d’estudi com ara Raigs x, TAC, història
mèdica i odontològica; un cop recolli-
des totes les dades proposarem un pla
de tractament.
Cirurgia: 2. el cirurgià col·locarà el implants,
i adaptarà la pròtesi provisional.
Protètica: 3. es prenen models de nou per
adaptar la pròtesi.
Manteniment:4. cal anar a fer un mante-
niment de la pròtesi amb la freqüència
indicada, i una acurada neteja diària dels
implants.
prEGuntEs frEQüEnts QuÈ És un IMpLant?
Un implant és un objecte
artificial que reemplaça
una part absent del nostre
cos. Els implants dentals
substitueixen les arrels de
les dents, i a sobre de l’im-
plant es col·loca la pròtesi
adequada a cada pacient,
amb la finalitat de tenir
dents fixes. Actualment hi ha diferents
marques d’implants, però totes han d’es-
tar homologades amb el segell de la CE,
i dur un codi de barres que l’odontòleg/a
haurà d’entregar al pacient quan finalitzi
el tractament.
totes Les persones toLeren eLs IM-
pLants?
Les tècniques habituals ben aplicades
ens donen un percentatge d’èxit en el
maxil·lar superior del 95% i en el maxil-
lar inferior del 97%. Les possibilitats de
fracàs són més elevades en els pacients
fumadors, i en les zones de molars. És
aconsellable controlar l’hàbit tabàquic
abans de col·locar els implants.
Quan l’implant no s’integra correcta-
ment, es retira i se’n col·loca un de nou
sense cap cost addicional.
Quant de teMps duren eLs IMpLants?
Amb els avenços actuals i una tècnica qui-
rúrgica curosa, juntament amb una bona
higiene dental diària, es pot preveure que
la majoria durin indefinidament. Així ma-
teix, com qualsevol altra restauració den-
tal, a la llarga poden aparèixer defectes i
caldrà reposar la peça.
Fa MaL La CIrurGIa?
La cirurgia es realitza amb una delicada
anestèsia local, en ocasions acompanya-
da de sedació, i així s’evita el dolor du-
rant la intervenció. Durant el postopera-
tori es prenen fàrmacs que controlen la
inflamació i el dolor.
tenIM dues soLuCIons possIBLes:
A. Fixa: vol dir que les dents queden adherides
DifErÈnciEs EntrE prÒtEsis
fIxA
Bona retenció•
No és necessari portar-la de nit•
Es neteja fàcilment•
L’ancoratge també es neteja fàcilment•
La inserció és possible en la majoria de •
persones
AMOVIbLE
És semblant a les dents naturals•
El raspallat requereix certa pràctica•
No sempre es pot col·locar•
a la boca i no cal treure-les, des del primer
moment l’usuari portarà dents fixes.
nòstic comunitari, és a dir, recullen la situ-
ació actual del barri a partir de grups focals
de pacients i amb dades de salut i demogrà-
fiques. L’objectiu és poder arribar a prioritzar
activitats rellevants.
Us esperem el diumenge 5 de juny de 9.30 a 13.30h al passeig de la Generalitat
vinE a La fEsta DE La saLut
SI ET PREOCUPA LA TEvA SALUT I T’AGRADA RELACIONAR-TE AMB ELS ALTRES, NO ET POTS PERDRE LA FESTA DE LA SALUT D’AQUEST ANY. T’HI ESPEREM!
dIVersos LeMesEn aquesta edició no tindrem un lema únic
com havia passat en anys anteriors, sinó que
volem aprofundir aspectes de celebracions
passades (estils de vida saludables, salut bu-
codental, etc.) i altres temes rellevants al llarg
de la vida de les persones. Precisament per
aquest motiu, hi haurà diferents carpes: de
nens (es prioritza el treball sobre la seguretat
en general i la salut bucodental), d’adults (en-
focat a la promoció d’un estil de vida saluble
amb dieta, exercici...), de dones (taller d’an-
ticoncepció i violència de gènere) i de gent
gran (prevenció de caigudes).
La festa promocionarà un enfocament de la salut orientat a l’autocura, un objectiu primordial per al nostre centre
Tot està a punt per celebrar la Festa de la
Salut d’aquest any, que tindrà lloc el pro-
per diumenge 5 de juny de 9h a 13.30h.
Es tracta d’una bona oportunitat per sortir del
CAP i establir una relació diferent entre usuaris
i professionals, així com per promocionar un
enfocament de la salut orientat a l’autocura, un
objectiu primordial per al nostre centre. La fes-
ta també servirà perquè ens acosteu els vostres
interessos i suggeriments respecte de la salut i
les vostres expectatives.
A diferència de les altres edicions, en aquesta
ocasió hem canviat d’ubicació i ens instal·larem
al passeig de la Generalitat, a la cantonada
A banda d’aquestes activitats, s’han organitzat
també partits de futbol a la pista, oberts a tots
els usuaris del CAP. Altres actes que tindran lloc
són un esmorzar saludable per a tothom i una
festa de cloenda amb batuka. L’organització
d’aquesta diada va a càrrec del CAP El Remei,
amb la col·laboració de la tècnica del Pla de
Desenvolupament Comunitari (PDC), la Unió de
Comerciants del Remei (UCRE), l’associació de
veïns i diferentes entitats de la ciutat.
dIaGnòstIC CoMunItarIAlguns integrants de la comissió del nostre
centre estan treballant en l’anomenat diag-
amb el carrer Bisbe Strauch. D’aquesta mane-
ra, estarem en ple mercat de diumenge amb la
voluntat d’aconseguir la màxima interacció i
participació de tots els veïns del barri.
L’any passat vam ballar ‘country’, enguany, ‘batuka’.
Aquest any repetim un esmorzar saludable.
L’equip del CAP va jugar l’any passat amb molt
d’esforç i il·lusió.
Els més petits gaudiran aquest any d’un espectacle de titelles.
De nou, potenciem la importàn-cia de la salut bucodental.
HORARIS DE METGE, INFERMERA D’ADULTS, PEDIATRE I INFERMERA DE NENS
Dr. Jordi Casanovas (metge de família)
Dilluns, dijous i divendres de 9 a 12h. Dimarts i dimecres de 17 a 20h.
Judit Canudas(infermera)
Dilluns, dimecres i dijous de 9 a 12h. Dimarts de 18 a 20h i divendres de 15.30 a 18h. Dimecres de 8 a 9: anàlisis de sang i reco-llides de mostres.
Dr. Sami Abdul-Jawad(pediatre)
Dijous de 12.30 a 14h.
Gemma Armengol(infermera de Pediatria)
Dijous de 12.30 a 13.30h.
EL nou consuLtoriDE santa EuLàLia, a pLE rEnDiMEntEL NOU CONSULTORI DE SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER, INAUGURAT FA UNS MESOS, JA FUNCIONA A PLE RENDIMENT. DISPOSA DE CONSULTES MéS GRANS I AGRADABLES, UN ESPAI MOLT MILLORAT I UN ENTORN PRIvILEGIAT.
Després de molts anys visitant a l’antic
consultori, conegut per molta gent
com “cal metge”, aquest any s’ha fet
el canvi tan desitjat per la població de San-
ta Eulàlia de Riuprimer i Muntanyola i pels
professionals de l’EAP Vic que es desplacen a
visitar al municipi.
Fa uns mesos que es va inaugurar, i el nou
consultori ja funciona a ple rendiment. Con-
Amb les noves instal·lacions, es manté intacta la relació de confiança entre professional i pacient
Per demanar hora cal trucar al telèfon del CAP El Remei 93 883 34 43 o bé es pot fer des de la web www.eapvic.org
per concertar citaPer demanar hora cal trucar al telèfon del
CAP El Remei 93 883 34 43 o bé es pot fer
des de la web www.eapvic.org. Per urgències
i fora de l’horari de consultoria es pot trucar
també al CAP de dilluns a divendres de 8 a
21h i dissabtes de 8 a 15h. Fora d’aquest ho-
rari cal adreçar-se a Urgències de l’Hospital
General de Vic o trucar al 061. El nou consul-
tori de Santa Eulàlia està situat al carrer del
Sol, cantondada amb l’avinguda Osona.
sultes més grans, un espai molt millorat i un
entorn privilegiat fan que la no sempre desit-
jada visita al metge i/o infermera es faci més
agradable. Amb les noves instal·lacions, però,
s’ha mantingut intacta la proximitat i confi-
ança que sempre hi ha hagut entre professi-
onal sanitari i pacient, ja que el professional
segueix dispensant el mateix tracte amical a
l’usuari que acut a la visita.
El Dr. Jordi Casanovas i la infermera Judit Canudas.
Les instal·lacions del nou centre són més grans i agradables i es troben en un entorn privilegiat.
El centre disposa de servei de Pediatria i Infermeria per als més petits.
El CAP continua fomentant una relació de confiança entre professional i pacient.
El Dr. Sami Abdul-Jaward visita els dijous.
El Dr. Sami acomiadant-se d’un nen quan s’ha acabat la visita.
L’equip de Pediatria amb el Dr. Sami Abdul-Jawad i la infermera Gemma Armengol.
Jubilar-se és un fet que marca un punt
d’inflexió en la vida de les persones. Ara
bé, la jubilació només fa referència al món
laboral, i no a una jubilació de la vida. El de-
senvolupament personal continua. I ho fa amb
un avantatge: l’augment del temps de lleure.
L’oferta d’activitats lúdiques per a gent gran
és molt àmplia i diversa. N’hi ha per a tots els
gustos. Només cal fer el primer pas: posar-se
en contacte amb l’ajuntament, centre cívic, as-
sociació de gent gran o casal més proper.
Hi ha diverses modalitats de recreació: activi-
tats artístiques i culturals, esportives, forma-
tives, ambientals, comunitàries, terapèutiques
i de voluntariat. Totes aporten recursos que
GEnt Gran, GEnt activaLES ACTIvITATS LÚDIQUES GENEREN MÚLTIPLES BENEFICIS A LES PERSONES DE LA TERCERA EDAT. DES DE DIFERENTS INSTITUCIONS, S’ORGANITzEN NOMBROSES PROPOSTES LÚDIQUES I FORMATIvES. APRENDRE I PASSAR-HO Bé NO Té EDAT!
Amb els tallers s’ofereix una ocupació saludable del temps lliure de les persones grans
Gent gran
La univErsitat DE L’ExpEriÈnciaQui diu que la universitat només és per a la gent jove? En general, s’acostuma a relacionar la
universitat amb una etapa concreta de la vida, en la qual la formació va encaminada a la
recerca de feina. Ara bé, alguns centres d’educació superior han impulsat un nou projecte
que vol reforçar el compromís de la universitat
amb totes les persones que integren la societat:
la Universitat de l’Experiència.
La Universitat de Barcelona és un dels centres
que està duent a terme aquesta iniciativa, des
de fa poc temps. El projecte posa a disposició
de totes les persones majors de 55 anys una
oferta de programes universitaris estructurats en un any acadèmic o en dos, que ofereixen
ensenyament aprofundit en informació i documentació, llengües i literatures, pedagogia i
societat o psicologia.
Continuar aprenentQuan s’acaba el curs, els alumnes reben un certificat d’assistència. Tanmateix, per a la
majoria de les persones inscrites en aquest innovador programa, més que l’obtenció del
títol dels estudis que han cursat, tenen com a principal motivació les ganes de conèixer,
entendre, en definitiva, de continuar aprenent.
En aquesta universitat hi ha activitats per triar i remenar. Totes reforcen una realitat, que la gent
gran cada cop és més activa i vol aprofitar el seu temps lliure, enfront d’alguns tòpics que vincu-
len aquesta època vital amb malalties i actituds passives.
milloren la salut i el benestar en la tercera
edat, ja que serveixen com instruments per al
creixement personal i la integració en la vida
comunitària. El seu objectiu és satisfer les in-
quietuds, així com fomentar la curiositat cap a
Les activitats formatives i lúdiques aporten eines que milloren la qualitat de vida de la gent gran i fomenten un envelliment actiu
Els tallers més comuns dirigits a aquesta franja de la població són els de creativitat, psicomotricitat, memòria i informàtica
tota mena d’activitats. El propòsit d’aquests
tallers és oferir una ocupació saludable del
temps lliure de les persones a la tercera edat.
Es treballa per millorar la seva autosuficièn-
cia, alhora que es consoliden espais de rela-
ció social per a la gent gran.
A més a més, també es duen a terme activitats
d’animació sociocultural i dinamització com,
per exemple, xerrades de temes diversos, tallers
artístics, de manualitats, de dansa, de riure, de
relaxació o d’esport. Totes aquestes activitats
van adreçades a afavorir la participació i la so-
cialització de la gent amb el seu entorn.
Generalment, l’oferta dels tallers és de caràcter
trimestral, encara que hi ha activitats que estan
plantejades de forma anual i duren nou mesos.
nous interessos; potenciar la creativitat, man-
tenir un funcionament psicomotriu adequat,
l’equilibri i la flexibilitat; augmentar l’autoes-
tima i l’autonomia, i fomentar la comunicació
amb l’establiment de relacions interpersonals i
noves xarxes socials.
taLLers a La CartaActualment, molts ajuntaments compten
amb el suport de programes de dinamització
de gent gran, encarregats de posar en marxa
tallers de diferents temàtiques a preus re-
duïts i accessibles. D’altra banda, en molts
municipis o barris hi ha centres cívics, casals
i associacions de gent gran que organitzen
La Universitat de l’Experiència obre les portes a les persones majors de 55 anys
Actualment, moltes parelles recorren a
intervencions quirúrgiques com la lli-
gadura de trompes i la vasectomia per
evitar tenir més embarassos. Aquests mètodes
contraceptius s’han de considerar com a irrever-
sibles, i cal tenir en compte que no protegeixen
de les malalties de transmissió sexual. Són espe-
cialment indicats si la dona pateix malalties
que contraindiquin l’embaràs, quan existeix
una impossibilitat d’utilitzar mètodes an-
ticonceptius reversibles per intolerància o
quan la dona té una edat avançada.
Optar per un d’aquests mètodes és una decisió
que generalment es pren en parella, però que
afecta a títol individual.
La VaseCtoMIaLa vasectomia consisteix a seccionar i segellar els
conductes deferents de l’home, que transporten
els espermatozous del testicle a l’exterior. Així,
s’interromp la trajectòria dels espermatozous des
dels testicles fins al penis.
El testicle d’un home vasectomitzat segueix
generant espermatozous, que queden bloque-
jats on s’ha fet la intervenció. Amb el temps,
La parella
Doctor, què em recomana?LLiGaDura DE troMpEs
vs. vasEctoMiaLA LLIGADURA DE TROMPES
I LA vASECTOMIA SÓN TÈCNIQUES QUIRÚRGIQUES DE CONTRACEPCIÓ. CAP DE LES DUES AFECTA LA RESPOSTA SEXUAL. ARA Bé, MENTRE
LA vASECTOMIA REQUEREIX UNA CIRURGIA MENOR I DE BAIX RISC, LA LLIGADURA
DE TROMPES éS UN PROCEDIMENT MéS COMPLEX
I AMB MAJORS RISCOS.
Ser pares
QuIn aspeCte tÉ?Són unes escames groguenques o blanquinoses,
d’aspecte greixós, que apareixen adherides al
cuir cabellut i que es poden estendre al front,
celles i part posterior de les orelles.
És perILLosa?És una afecció lleu i molt comuna. No s’enco-
mana ni és causada per una mala higiene; tam-
poc és una al·lèrgia.
per QuÈ es produeIx?Malgrat el seu nom, no té cap relació amb la llet,
sinó que es tracta d’un trastorn de la pell que es
denomina dermatitis seborreica.
QuIna durada tÉ?Sol desaparèixer a les poques setmanes o mesos
de vida, encara que alguns nens la presenten
fins als 2 o 3 anys.
QuIns síMptoMes dÓna?Es tracta més aviat d’un problema estètic que
no sol donar molèsties, encara que a vegades
pot picar. Si el nen es rasca es pot produir una
La crosta làctia sol desaparèixer al cap de poques setmanes o mesos de vida del nadó
La crosta làctia és més aviat un problema estètic, que no sol donar molèsties, tot i que pot causar picor
La crosta LàctiaL’ANOMENADA CROSTA LÀCTIA SÓN UNES PETITES CROSTES QUE APAREIXEN AL CAP DEL NADÓ DURANT ELS PRIMERS MESOS DE vIDA.
Equip de Pediatria
EAP Vallcarca - Sant Gervasi
aquests espermatozous moren i són reabsor-
bits. El líquid seminal és menys espès, però
la quantitat és pràcticament igual, perquè la
majoria de semen es produeix a les vesícules
seminals i a la pròstata, que no es veuen afec-
tades per la intervenció quirúrgica.
Es tracta d’una tècnica senzilla i ambulatòria.
S’utilitza anestèsia local i no comporta grans ris-
cos. S’aconsella fer una anàlisi de semen al cap de
dos o tres mesos de la intervenció per comprovar
la fiabilitat d’aquest mètode.
La LLIGadura de troMpesLa lligadura de trompes consisteix a tallar i
segellar els extrems de les trompes de Fal·lopi
de la dona. D’aquesta manera s’impedeix que
els espermatozous arribin fins a la trompa i
que l’òvul vagi a l’úter.
Es pot practicar mitjançant cirurgia tradicional
o laparoscòpia, i s’utilitza anestèsia general o
epidural. Aquesta intervenció és més complicada
que la vasectomia: requereix més precaucions i
cures, perquè hi ha més risc d’infecció o sagnat
intern o al lloc de la incisió.
Cal considerar la vasectomia i la lligadura de
trompes com a procediments de contracepció
irreversibles. Encara que existeixen tècniques
quirúrgiques per recanalitzar els conductes i re-
cuperar la fertilitat, aquestes són complexes i el
seu èxit depèn de molts factors.
A través d’aquestes dues tècniques es pretén anul-
lar la funció reproductora de manera permanent,
fet que a vegades pot causar efectes secundaris
psicològics. Per aquest motiu, abans de prendre una
decisió, és aconsellable estudiar la qüestió en pro-
funditat i parlar-ne amb el metge.
Pel seu caràcter permanent, tots dos mètodes estan indicats en persones que ja han tingut fills i que no en volen més
Ni la vasectomia ni la lligadura de trompes alteren el procés hormonal i, per tant, no interfereixen en la resposta sexual
inflamació addicional i aparèixer erosions a la
pell que tenen el risc d’infectar-se o sagnar.
També pot haver-hi caiguda dels cabells de la
zona, que es transitòria.
QuIn traCtaMent reQuereIx?El tractament consisteix en mesures higièniques:
R• entar el cabell diàriament amb un xam-
pú suau o especial per a crosta làctia.
F• er servir cremes hidratants per a la pell.
En els casos rebels pot ser necessari l’ús de que-
ratolítics, que són unes substàncies que ajuden
a desfer les crostes. També poden ser útils els
corticoides i els antifúngics.
Fa FaLta aLGuna Cosa MÉs?Sí. És imprescindible una revisió mèdica
prèvia. No li demaneu al vostre metge de
família! Es necessari que la faci un met-
ge amb coneixements de medicina
subaquàtica, que pugui interpretar
les vostres possibles limitacions en
un ambient amb increment de pressió com és la
immersió. Per exemple, pacients amb epilèpsia,
pneumotòrax espontani o trastorns
psiquiàtrics greus no podran bussejar
mai; pacients amb otitis o sinusitis
no podran bussejar temporalment,
però un pacient asmàtic compen-
sat i un paraplègic adaptat, sí. La
revisió hauria d’incloure una his-
tòria clínica, una exploració físi-
ca, un electrocardiograma i una
espirometria forçada, per descar-
tar qualsevol possible procés potenci-
alment perillós durant la immersió.
és imprescindible una revisió mèdica prèvia a càrrec d’un professional amb coneixements de medicina subaquàtica
Salut
GAUDIR DE LES NOMBROSES ESPÈCIES I HÀBITATS QUE TROBEM EN MARS I OCEANS éS UN PLAER GRÀCIES AL BUSSEIG RECREATIU, UN ESPORT EN GENERAL SEGUR, PERò QUE REQUEREIX UNA SÈRIE DE CONEIXEMENTS I UNA BONA PREPARACIÓ.
EL BussEiG rEcrEatiu
HI Ha rIsC?Com tota activitat
esportiva, no està
exempta d’accidents.
Entre els més generals
destaquem: la hipotèr-
mia per manca de pro-
tecció, accidents per impacte (una caiguda
amb l’equip al vaixell) i lesions per éssers vius
marins (mossegades, cremades o
punxades per imprudència humana).
Entre els accidents disbàrics (per varia-
ció de la pressió) destaquem:
• Lesions en estructures aèries del
nostre cos per ascendir o descendir
massa de pressa: barotraumatisme
timpànic, sinusal i pulmonar.
• Malaltia descompressiva: el ni-
trogen que respirem de l’aire s’acu-
mula en els nostres teixits durant la
immersió i cal respectar unes pautes per dei-
xar que s’elimini.
• Per efecte tòxic dels gasos: tant l’oxigen
com el nitrogen poden ser tòxics per al cer-
vell segons la profunditat. També
pot haver-hi una intoxicació per
respirar un aire contaminat (un
cilindre carregat amb gasos de-
fectuosos).
• Accidents mecànics: defectes
en l’equip de busseig.
QuÈ Fa FaLta per Bussejar ?El busseig recreatiu amb escafandre, en
general, és un esport segur. És neces-
sari, però, adquirir uns coneixements
teòrics i pràctics mitjançant un curs que
imparteixen organitzacions reconegudes
oficialment. Tot i que varia depenent de les or-
ganitzacions, en general hi ha tres titulacions
(nivell 1, 2 i 3) que permeten anar adquirint
més habilitats.
El busseig recreatiu amb escafandre, en general, és un esport segur
per QuÈ BusseGeM?La terra està coberta en un 70% per aigua, i
els mars i oceans són la llar d’un impressio-
nant nombre d’espècies i hàbitats diversos.
No és estrany, doncs, que ens sentim atrets
per explorar el món subaquàtic.
Existeixen diferents tipus de busseig, ja sigui
busseig recreatiu en un escull de corall
al Pacífic, busseig tècnic en les coves
de yucatán, busseig comercial en una
planta petrolífera o busseig científic
en un jaciment arqueològic a Alexandria.
Per a la majoria de nosaltres l’experiència es
limitarà a l’activitat de busseig recreatiu amb
escafandre, però no fa falta anar tan lluny...
Aquí, en el nostre litoral català, tenim una
impressionant reserva marina (Les Medes),
praderies de posidònia (herbes aquàtiques),
pecis (vaixells enfonsats), muntanyes sub-
aquàtiques, cavernes…
QuÈ passa sota L’aIGua?Les condicions ambientals sota l’aigua són
adverses per als humans: manca d’aire, aug-
ment de la pressió, disminució de la tempera-
tura, increment de la densitat, alteració en la
propagació del so i la llum...
L’equip de busseig permet adaptar el nostre
organisme a aquest ambient:
• Per poder respirar s’utilitza un cilindre on
va l’aire que necessitarem.
• Dintre l’aigua és més di-
fícil moure’s que a
l’exterior. L’armilla
permet, mitjançant
el seu inflat/desinflat, ascendir i des-
cendir sense problemes. Les aletes s’adapten
als peus i permeten que el bussejador es mo-
gui amb facilitat.
• Per pal·liar la pèrdua de calor i evitar frecs
accidentals són necessaris vestits protectors,
habitualment de neoprè.
• Sota l’aigua hi veiem borrós. La màscara crea
una capa d’aire que evita aquesta distorsió.
• L’augment de pressió ve condicionat pel
pes de l’aigua. A més profunditat, més pres-
sió, i això condicionarà tant el funcionament
de l’equip com el nostre cos.
Dr. Lluís Parra HorraMetge de família
Atenció Primària Vallcarca - Sant Gervasi
Sota l’aIgUa reSpIrem el
mateIx aIre qUe a la SUperFícIe (21%
D’oxIgen I 79% De nItrogen)
tu preguntes, nosaLtrEs rEsponEM
Viure jove
PREGUNTA AL NOSTRE CONSULTORI TOT ALLò QUE SEMPRE HAS vOLGUT SABER SOBRE SALUT I MAI NO T’HAS ATREvIT A DEMANAR.
Em vull fer un tatuatge, però no
tinc clar en quina part del cos. hi
ha zones on pot resultar més peri-
llós tatuar-se?
Es recomana no tatuar-se la columna
vertebral, la cara ni el cap. Cal tenir pre-
sent que els tatuatges són permanents i
és molt important tenir clar a quina part
del cos es volen fer perquè posteriorment
poden afectar la salut. Per exemple, si
mai et fan una intervenció a la zona ta-
tuada, la tinta pot penetrar a la ferida i
esdevenir un focus de contaminació. Per
aquest mateix motiu, tampoc és aconse-
llable fer-se tatuatges en parts del cos
on hi hagi lesions o ferides. Podeu trobar
més informació a la web de l’Associació
Espanyola de Pediatria: www.aeped.es
El telèfon mòbil pot crear addicció? L’ús del telèfon mòbil pot generar depen-dència. Les persones que es consideren addictes presenten un estat d’alerta con-tinu cap a qualsevol senyal provinent del seu mòbil. D’aquí, es genera una necessitat quasi compulsiva i incontrolada de consul-tar constantment l’aparell.
Els experts han detectat en alguns usuaris de mòbil símptomes com agressivitat, mal humor, aïllament i/o abandonament dels estudis i de l’entorn social. També apun-ten que una de cada mil persones pateix aquesta addicció. Els adolescents i els joves són els més afectats. De fet, l’edat d’inici és molt baixa, a 12 anys. Les principals causes són, d’una banda, el fàcil accés per utilitzar el mòbil i, de l’altra, el fet de no haver-hi un efecte rebuig per part de la societat a aquest tipus d’afecció.
Si encara no he tingut relacions sexuals, he de visitar-me igualment al ginecòleg?Encara que no hagis tingut relacions se-xuals és convenient visitar un ginecòleg, especialment si tens molèsties, experimen-tes canvis en el cicle menstrual o si notes alguna cosa fora del normal. Així, en el cas d’una possible malaltia, es pot fer una de-tecció precoç.D’altra banda, s’aconsella consultar el personal sanitari si es tenen dubtes o preguntes que es vulguin plantejar. Els professionals són una bona font d’infor-mació i assessorament sobre sexualitat i anticoncepció. Una altra via de consulta molt recomanable són els centres joves d’anticoncepció i sexualitat (CJAS). Podeu trobar més informació a: www.sexejoves.gencat.cat
piscinEs, entreteniment segur!
QUAN ARRIBA EL BON TEMPS, LES ACTIvITATS A L’AIRE LLIURE AUGMENTEN, ENTRE ELLES, L’ÚS DE LES PISCINES PARTICULARS. PER PREvENIR POSSIBLES ACCIDENTS I PROBLEMES AMB LA vISTA, L’OïDA O LA PELL, CAL PRENDRE UNA SÈRIE DE PRECAUCIONS QUE PERMETRAN A
TOTA LA FAMíLIA I AMICS GAUDIR-NE PLENAMENT.
Amb la calor, les piscines es convertei-
xen en una gran font d’entreteniment.
Ara bé, poden ser espais amb riscos,
sobretot, per als més petits. Per gaudir-ne i
evitar possibles problemes, cal tenir en comp-
te unes mesures de seguretat i prendre les
precaucions higienicosanitàries necessàries.
preVenCIÓ deLs eFeCtes deL CLor El clor, que s’utilitza per desinfectar les piscines,
malmet la pell, el cabell, les ungles i les mucoses.
Així doncs, cal dutxar-se després del bany per
ajudar a fer desaparèixer agents que poden ser
infecciosos. El clor també afecta el mantell gras
protector que manté la pell hidratada, elàstica i
protegida de microbis. Així, després de la dutxa,
s’aconsella aplicar-se cremes hidratants per
restaurar aquest escut cutani.
El clor pot irritar les mucoses, com les del nas i
els ulls. Per evitar problemes amb la vista, es re-
comana utilitzar ulleres de natació per submer-
gir el cap dins l’aigua. L’oïda també pot resultar
afectada. Per protegir-la de possibles otitis,
s’aconsella utilitzar taps de cotó o de goma i,
un cop fora la piscina, assecar delicadament els
conductes auditius.
El cabell normal es resseca i el tenyit s’oxi-
da i es decolora. Abans d’anar a la piscina,
es recomana protegir-lo amb mascaretes
hidratants específiques per a cada tipus de
cabell. Rentar-se’l quan se surt de la piscina
ajuda a eliminar els residus de clor.
Finalment, no s’ha d’oblidar d’utilitzar un bon
fotoprotector i recordar que cal aplicar-se’l de
nou al sortir de la piscina. Per protegir-se del
sol, també s’aconsella l’ús de gorra i samarreta,
especialment per als més petits. D’altra banda,
per prevenir infeccions als peus, cal fer servir
xancletes a la zona de la piscina i assecar-se bé
els espais interdigitals després del bany.
preCauCIÓ aMB eLs nens Amb els nens cal extremar les precaucions. L’ús
de tanques protectores al voltant de la piscina
ajuda a evitar l’accés dels nens i les caigudes
accidentals. Els menuts que no saben nedar
han de portar un dispositiu (armilla salvavides
o “bombolleta”) adaptat a la seva edat i homo-
logat per la Unió Europea, que afavoreixi la flo-
tabilitat i que li mantingui el cap fora de l’aigua.
Amb tot, els nens no han d’estar mai sols men-
tre es banyen o juguen al voltant de la piscina.
La supervisió d’un adult ha de ser constant.
Aquests senzills consells ajuden a protegir-se dels
efectes negatius derivats de l’ús de les piscines,
sense renunciar a gaudir-ne al cent per cent.
pEr a piscinEs infLaBLEsCol·locar una tanca protectora.•
No deixar els nens mai sols: un nadó pot •
ofegar-se amb només 6 cm d’aigua. Cal
la supervisió constant d’un adult.
Canviar l’aigua cada cop que s’utilitzi per •
evitar l’acumulació de fongs i bacteris.
Evitar empassar-se aigua, especialment •
si hi ha nens petits que puguin haver di-
positat els seus excrements dins l’aigua.
Vigilar amb el perill de relliscades.•
Salut a la llar
Els nens no han d’estar mai sols mentre es banyen en una piscina. La supervisió d’un adult ha de ser constant
Envia’ns les teves consultes a:[email protected]
les Entitats de base associativa de catalunya treballen cada dia per millorar la teva salut. la teva salut és la nostra preocupació. per això, intentem que els nostres centres tinguin els millors mitjans humans i materials.
perquè a nosaltres ens preocupa la teva salut.
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
cap alcover cap peraladacap sarria - vallplasa abs centelles
cap vallcarca- sant gervasi
cap les Hortes cap El remeiEap sardenya
www.fersalut.cat