16 aracrònicasocietat DISSABTE, 2 D’ABRIL DEL 2011 ara
GUILLEM LÓPEZ I CASASNOVASCATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UPF
No seré jo qui qüestionila dificultat del mo-ment, però sí, almenys,la prognosi que se’n fa.I és que hi ha d’haver
vida intel·ligent més enllà de les re-tallades que ens omplen d’angoixa.El drama de partida el tenim en lanaturalesa mateixa de la política so-cial, que hauria de ser més preven-tiva que reactiva, i més selectiva queuniversalista –en el sentit conven-cional de barra lliure–, si és que vo-lem ser seriosos amb el nostre ob-jectiu més redistributiu que popu-lista. Ja pot vostè explicar-li al con-seller d’Economia que la seva
Hi ha vida intel·ligent mésenllà de les retallades?
despesa és inversió preventiva defutur, quan aquesta no estalvia res ala inversió reactiva. Vulguem o no,aquí estem parlant de retallades, ino ja només de contenir el creixe-ment, tot i que de vegades es confon.És conegut que la despesa es con-trola, o bé reduint els serveis o la se-va qualitat, o bé abaixant els costosunitaris: retribucions i productivi-tat. Fer més activitat assistencial ocobrar menys.
A la disjuntiva de reduir despesa,tots els afectats –corporacions in-dustrials de la sanitat, professionalsi grups de pacients– es manifestenobertament perquè les retallades noafectin els serveis, de manera quehem d’entendre que subscriuen lamillora dels costos de les prestaci-ons. Incrementar la productivitat,entre altres coses, vol dir treballarmés hores. Amb l’elevada compati-bilitat entre pública i privada queobservo a la nostra sanitat, em sem-bla bé que es faci el propòsit, però nome’l crec. Fem l’aposta: no toquem
L’articulista aposta per dotar els professionals delscentres de més capacitat organitzativa. JULIÁN MARTÍN / EFE
Opinió
retribucions en la mesura que elsincrements de productivitat emer-geixin. I si no, la càrrega de la pro-va és que baixin els costos salarials.Com puc dir, però, que això seria vi-da intel·ligent?
Aquest seria el cas si els profes-sionals que es comporten com a as-salariats entenen que si el proveï-dor/finançador públic per al qualtreballen té greus problemes, els as-salariats, a canvi de mantenir el llocde treball, han de cooperar a fer pos-sible la continuïtat del servei. Pertant, la solució intel·ligent és oferircom a oportunitat derivada de la cri-si el fet de dotar de més capacitat or-ganitzativa aquests professionals,però també els de l’ensenyament iels dels serveis socials no lucratius.Això permet la correspondència en-tre autonomia de decisió i respon-sabilitat financera, sota un nou con-cepte de governança, i la capacitatde finançar a partir dels outputs(nens escolaritzats, dependentstractats, resultats de salut...) i nodels seus inputs. Això és el que totsi cadascun de nosaltres, que treba-llem per al sector públic, podem fer,i no seguir esperant més temps quèpot fer, amb la crisi que tenim, elsector públic per a nosaltres.e
CARLES ARBOLÍ
Quan Boi Ruiz va prendrepossessió com a conse-ller de Salut una de lesprimeres crítiques queva rebre és que era el re-
presentant de la patronal hospitalà-ria a la Generalitat. El seu pas fins aldesembre passat com a president dela Unió Catalana d’Hospitals, la mésimportant del país amb 380 centresrepresentats, va ser utilitzat per po-sar en dubte el model sanitari queaplicaria al departament. Tres me-sos després, a la seva antiga patro-nal tampoc li agrada el pla de reta-llades a Salut. La Unió, a través d’uncomunicat, expressa la seva “preo-cupació” per l’impacte que pot tenirla tisorada i adverteix que pot afec-tar directament “el model de pres-tació de serveis i de l’estructura deles organitzacions amb incidènciaespecial en l’àmbit de les plantilles”.És a dir, que reduir el pressupostdels hospitals en un 10 per cent demitjana obliga a retallar molt mésenllà d’aspectes de gestió i pot inci-dir directament en la qualitat assis-tencial i els professionals.
“Les entitats no podran assumirles retallades del pressupost nomésaplicant mesures de gestió”, insis-teix la Unió Catalana d’Hospitals,que demana que el departament deSalut que practiqui un “abordatgeglobal implicant tots els agents perpermetre assolir acords que facinpossible aquesta reestructuració dela manera més eficaç i menys lesi-va possible”. Així, la patronal dema-
Reportatge
LA TISORADA A LA SANITAT
L’antiga patronal de Boi Ruiz li gira l’esquena
na participar i incidir d’una maneramés activa en el pla de reajustamentdel departament que dirigeix el seuantic president.
Visions més favorablesMalgrat les crítiques que ha aixecatla proposta de retallades a Salut i lesseves conseqüències –tancamentde llits i quiròfans, reordenació deserveis i reduccions de plantilles–,els especialistes consultats peraquest diari avalen algunes de lesmesures del Govern. És el cas del’economista i experta en salut pú-blica Anna Garcia-Altés: “Hem dellegir la crisi com una oportunitatper reordenar el sector”. Segonsella, l’actual model sanitari, a banda
de l’increment progressiu de la des-pesa que ha anat acumulant en elsúltims anys, es caracteritza per “laquantitat de coses innecessàriesque es fan a la població”. Garcia-Al-tes es refereix sobretot a proves di-agnòstiques que es repeteixen, laconfecció de cribatges innecessariso la mateixa despesa farmacèutica.“Potser ha arribat el moment de re-cuperar la veritable medicina pre-ventiva, que passa per reforçar elshàbits de vida saludables per davantdels tractaments molt sovint inne-cessaris”, diu aquesta experta en sa-lut pública. I afegeix: “Cal formularpropostes positives i fer-les ambcriteri, com ara endreçar el catàlegde serveis, que ja s’abordarà de ma-
El conseller de Salut, Boi Ruiz, es mostra expectant a les reaccions que provoca el plad’ajust sanitari. A la imatge, durant una reunió amb infermeres dijous passat . JORDI PIZARRO
La Unió Catalana d’Hospitals critica el pla de retallades a Salut perquè afectarà qualitat i plantilles
L’altra caraEls experts,en canvi,avalen bonapart de lesmesuresdel conseller
nera immediata”. Garcia-Altérs po-sa sobre la taula el debat del copaga-ment en determinats serveis. “Pot-ser no tot ha de ser gratuït per a tot-hom”, diu, i posa com a exemple lesfecundacions in vitro. I cita com a vi-sualització de tot plegat el resultatd’un estudi molt significatiu: el 20%de les persones que estan en llistesd’espera quirúrgiques es curen demanera espontània.
La preocupació arriba al 70%El doctor en medicina i cirurgia perla Universitat Autònoma de Barce-lona (UAB) Armando Martín Zur-ro recorda que, segons un recentestudi del VII Fòrum de Debat So-cial, el 70% de la població està pre-ocupada pel descens de la qualitatdel sistema sanitari. Però, està jus-tificada, aquesta preocupació? “Calmillorar l’eficiència posant l’ac-cent en mesures com ara la refor-mulació del copagament dels me-dicaments, l’extensió de modelsorganitzatius amb més implicaciódels professionals sanitaris en lagestió, la reorganització de l’ofertadels proveïdors de serveis sanita-ris, la conscienciació ciutadana ol’avaluació de l’eficiència de lestecnologies sanitàries”, assenyalaMartín Zurro.
L’expert demana una “actuacióvalenta dels poders polítics per ex-plicar amb transparència que supo-sarà la retallada econòmica i pro-movent actuacions per frenar la cri-si com, per exemple, el finançamentdel sistema amb impostos finalis-tes”. El doctor de la UAB afirma quela crisi esdevé en un element per re-flexionar sobre la sanitat i que s’had’aprofitar”.e
O.J.D.:
E.G.M.:
Fecha:
Sección:
Páginas:
No hay datos
No hay datos
02/04/2011
SOCIETAT
16
Hospitals i Centres de Salut; RUIZ, BOI / CONSELLER DE SALUT GENERALITAT DE CATALUNYA; Salut
Tarifa (€): 1860
AVUIDISSABTE, 2 D’ABRIL DEL 201130 | Societat |
8695
36-1
0298
70A
La Unió Catalana d’Hospi-tals –patronal que integramés de 380 centres sani-taris, el 60% dels quals dela xarxa concertada– vafer pública ahir la seva pre-ocupació pels efectes quetindrà la retallada en laprestació dels serveis sani-taris i en el funcionamentdels centres. Segons l’as-sociació empresarial, de laqual Boi Ruiz n’era presi-dent fins que va ser nome-nat conseller de Salut, lesentitats no podran assu-mir les retallades de pres-supost exigides pel depar-tament aplicant nomésmesures de gestió. LaUCH va alertar que, perarribar al 10% de reduccióde despesa, caldrà adoptarmesures que afectaran laprestació de serveis i tam-bé les plantilles.
Els gerents dels centressanitaris associats a laUCH calculen que les me-sures de gestió no suposa-ran més d’un 3% o un 5%de reducció de despesa, ésa dir, la meitat de l’objectiuprevist per Salut.
“Arribar a xifres supe-riors [d’estalvi] suposal’adopció de mesures queimplicaran una afectaciódel model de prestació deserveis i de l’estructura deles organitzacions amb in-cidència especial en l’àm-bit de les plantilles”, va re-conèixer la patronal en uncomunicat fet públic ahir.
Acords polítics i socialsFonts de la UCH conside-ren que aquesta realitat“demana un tractamentglobal” amb tots els agentsper tal d’arribar a acordsque facin possible la rees-tructuració del sistema“de la manera menys lesi-va possible”. Segons la pa-tronal, “cal buscar acordspolítics i socials que facili-tin aquest procés”. Unsacords que se sobreenténque també inclouen pac-tes laborals amb els repre-sentants sindicals.
L’esforç exigit als cen-tres es justifica, segonsl’associació, per la situacióeconòmica, però “nomésté sentit si ha de permetreassolir en el termini mésbreu possible l’estabilitatdel sistema”. ■
SALUT
RedaccióBARCELONA
a La Unió Catalana d’Hospitals afirmaque no es pot reduir el 10% de despesasense se afectar serveis i plantilles
La patronalque dirigiaRuiz criticala retallada
La retallada anunciada alsector sanitari públic “afec-tarà greument” la qualitat iocasionarà, a més, “greus re-percussions laborals”. Així hova alertar ahir la junta de per-sonal de l’hospital JosepTrueta de Girona, segons in-forma Mònica Cabruja. En elpla de xoc econòmic que ladirecció de l’hospital ha pre-
La patronal UCH alerta que caldrà ajustar la plantilla per arribar al 10% de reducció ■ G.M.
sentat als responsables del’Institut Català de la Salut(ICS) es preveu una retalladad’entre l’11 i el 12% del pres-supost anual, que és de 140milions. Els treballadors, pe-rò, encara estan pendentsque s’expliquin els detalls.
Els representants de SAT-SE, CCOO, Metges de Catalu-nya, CATAC-CTS i SAE han
expressat la necessitat de“consensuar actuacions con-juntes” amb els comitèsd’empresa i delegats de per-sonal de tots els serveis de lasanitat pública de la RegióSanitària de Girona per tald’aconseguir aturar el queconsideren un pla “inaccep-table”. La reunió s’ha convo-cat per l’ 11 d’abril.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La sanitat pública gironina prepara mobilitzacions
Les entitats socials handecidit fer un pas enda-vant i mostrar el seu re-buig a qualsevol possibleretallada sortint al carrer.Dimecres vinent a les setde la tarda a la plaça del Pide Barcelona se celebraràla primera concentracióamb el lema Invertim enfutur, ni un pas enrere.Prou retallada social! Laintenció és repetir la pro-testa cada dimecres i anardonant veu a les diferentsentitats socials, segons vaexplicar ahir el presidentde la Federació Catalanad’ONG per al Desenvolu-pament (Fongd), Fran-cesc Mateu.
“Per ara, només anemsentint missatges de reta-llades, però hem deciditsortir al carrer perquèconsiderem que no tot ésinevitable i hi volem dir lanostra”, va indicar Mateu.Tot i que encara s’han d’a-cabar els detalls de la mo-bilització, l’objectiu és de-mostrar que són moltesles persones que creuenveritablement que “la crisino la poden pagar els mésdèbils”. Entre els promo-tors de la convocatòria hiha ONG per al desenvolu-pament, entitats de pau,drets humans, de lleure,de discapacitat o de malal-ties específiques.
Cada setmana, desprésde cinc minuts de silenci,una entitat explicarà desdel seu punt de vista els ar-guments pels quals no espoden retallar els pressu-postos socials. ■
Sònia PauBARCELONA
Concentraciócada dimecrescontra latisorada social
BENESTAR
O.J.D.:
E.G.M.:
Fecha:
Sección:
Páginas:
25482
127000
02/04/2011
SOCIETAT
30
Hospital Dr. Josep Trueta; Hospitals i Centres de Salut; ICS; Política Sanitària; RUIZ, BOI / CONSELLER DE SALUT GENERALITAT DE CATALUNYA; Salut
Tarifa (€): 1838
EL MUNDO. SÁBADO 2 DE ABRIL DE 2011
CATALUNYA19
CRISTINA RUBIO / BarcelonaLos recortes que están aplicandolos hospitales catalanes no auguranun futuro muy prometedor para lasanidad pública. Parece ser que elcierre de quirófanos, plantas y con-sultas externas no serán suficientespara afrontar el tijeretazo que plan-tea la Generalitat. Por ello, la UnióCatalana d’Hospitals (UCH) ve ine-vitable tener que recurrir a los des-pidos, una posibilidad muy critica-da por todos los sindicatos.
La patronal que antes dirigía elactual conseller de Salut, Boi Ruiz,lo tiene claro: las medidas de ges-tión no serán suficientes para asu-mir el ahorro que plantea el propioGovern. Es por ello que la Unió veineludible tener que adoptar solu-ciones que afecten «con especialincidencia» al personal sanitario.
El ahorro del 10% en el presu-puesto total se antoja un escollo de-
masiado difícil de vencer para unsistema que lleva años infrafinancia-do, según aseguran varios sindicato,entre ellos Metges de Catalunya.«Las actuales plantillas no se pue-den desintegrar porque han mante-nido la calidad de un sistema mal fi-nanciado durante los últimos años,aseguran desde el sindicato mayori-tario de médicos catalanes. «Es unpaso atrás muy peligroso», alertan.
Esta misma semana, Boi Ruizconfirmaba que el sector de la sa-nidad no ha contado nunca con losrecursos económicos suficientespara asumir toda la demanda depacientes, por lo que ahora el tije-retazo se ve como un reto aún másdifícil de asumir.
Con las medidas que están plan-teando los hospitales –entre ellas elcierre de quirófano, plantas y con-sultas externas, además de no cu-brir las plazas vacantes– sólo se re-
ducirá entre un 3 y un 5% del pre-supuesto. Una cifra muy lejana al10% que reclama la Gerenalitat.
La Unió no es la única que ve losdespidos como una medida de aho-rro inevitable para alcanzar la cuo-ta impuesta por el ejecutivo de Ar-
tur Mas. El propio conseller de Sa-lut ya confirmó días atrás quedeberán prescindir de médicos in-terinos, que no ocupan plazas fijasdentro de los hospitales. Ante elaluvión de críticas recibidas, el jue-ves matizó sus palabras argumen-
tando que los interinos tienen elmismo riesgo que cualquier contra-tado laboral a ser cesados.
Para no tener que llegar a estepunto, la Unió reclamó ayer grandes«acuerdos políticos y sociales» paraafrontar la reestructuración sanita-ria de la forma menos dolorosa po-sible. Además, la patronal reclamaun sistema sanitario «eficiente, decalidad y que genere ocupación».
Por otro lado, el colectivo de en-fermeras ha decidido ponerse ma-nos a la obra y crear un observato-rio de seguimiento para detectarlas medidas que puedan compro-meter la seguridad del usuario yde los 42.000 profesionales delsector. Actualmente, en Cataluñahay 5,2 enfermeras por cada milhabitantes, mientras que la mediaeuropea es de 8,4 enfermeras. Unacifra a la que se quiere llegar a pe-sar del tijeretazo.
La patronal de hospitales creeque los despidos serán inevitablesPara recortar un 10% en sanidad no será suficiente cerrar plantas y quirófanos
Entrada del Hospital del Mar, uno de los centros que ha paralizado sus obras de ampliación. / QUIQUE GARCÍA
Hereu exige queno se paralicenlas obras en lasclínicas de BCN
C. R. / BarcelonaNo ha dudado ni un minuto en su-marse a las críticas contra el Governpor el tijeretazo en la sanidad catala-na. Y qué mejor para hacerlo que ira ver un centro sanitario paralizadopor la crisis. El alcalde Jordi Hereuaprovechó ayer su visita a las obrasde ampliación del Hospital del Mar,en standy by desde el pasado otoño,para criticar con dureza la política deausteridad de CiU y reclamar másinversiones para Barcelona.
El socialista se mostró especial-mente molesto por las acusacionesdel conseller Boi Ruiz a la gestióndel anterior tripartito, al que culpa-bilizó de los recortes actuales. Eneste sentido, Hereu fue muy con-tundente al asegurar que no permi-tirá que se «dañe» la imagen y elprestigio de los servicios sanitariospúblicos ni que nadie les acuse deineficientes o «malgastadores» pa-ra favorecer la sanidad privada.
El alcalde recordó que en Cata-luña se gastan 1.270 euros por ha-bitante y año en sanidad pública,muy por debajo de otras comuni-dades autónomas que llegan a in-vertir 1.600 euros por habitante yaño. Cifras por las que no aceptaque se diga que «es un gasto de-sorbitado» y demuestran «que losservicios públicos son eficientes».
Hereu se paseó por las instalacio-nes del Hospital del Mar y visitó susobras de ampliación, paralizadasdesde poco antes de las eleccionesautonómicas del pasado noviembre.El actual gobierno de CiU aún no seha posicionado a favor o en contrade este proyecto, aunque viendo losrecortes actuales en materia sanita-ria, el alcalde prefirió presionar porsu cuenta a la Generalitat para queprosiga con las obras.
«Esta ampliación es absoluta-mente imprescindible e indispen-sable, es un proyecto que no sepuede parar para mantener la ex-celencia de este servicio público»,afirmó ayer el edil socialista paraterminar asegurando que «no esun capricho ni fruto de megaloma-nía, sino de estricta necesidad».
La ampliación del Hospital delMar, que acogerá la nueva zona deurgencias, necesita una inyecciónde 37 millones de euros para ter-minar la primera fase.
Las medidas fijadassólo reducirán elgasto la mitad de lodeseado por el Govern
O.J.D.:
E.G.M.:
Fecha:
Sección:
Páginas:
17614
67000
02/04/2011
CATALUNYA
19
Hospitals i Centres de Salut; RUIZ, BOI / CONSELLER DE SALUT GENERALITAT DE CATALUNYA
Tarifa (€): 1900
EL MUNDO. SÁBADO 2 DE ABRIL DE 2011
OTRAS VOCES25
27 Domingo / DiumengeAl presidente Mas no debería sorprenderleque la oposición entera le vaya culpandopor los pasillos, por los corrillos y por losbloguecillos del fracaso de su cumbre eco-nómica. En el posesivo radica todo, puessuya fue. La cumbre del su-se-sí-consigosirvió –creo haberlo escrito ya, no sé– paratriturar el informe de unos sabios que tam-bién eran suyos, pero que hacemos nues-tros por su tino. Por su vano tino. Se resis-te CiU a asumir que las propuestas del neu-tralizado documento sólo pueden aplicarse,aquí y ahora, previa alianza con el PPC. Pe-ro parece que, pese a los mensajes conver-gentes de campaña, la economía no es laprimera preocupación del presidente, sinola inacabable batalla identitaria, y ahí elPPC dice como Bartleby el escribiente. Poreso el govern sólo puede comunicar recor-tes, monotema no muy simpático.
28 Lunes / DillunsY esa viene a ser la conclusión común enel plural debate que tengo en BTV, aundistanciándose las voces izquierdistas dela filosofía del informe abortado. Pero an-tes me van llegando trozos de informaciónalusivos a una supuesta remontada de He-
reu. No he visto las encuestas en que seapoya y no sé si estamos ante tendenciasreales o ante la interesada difusión de ru-mores. Si fuera lo primero, el mordisco enla intención de voto se lo pegaría Hereu aTrias y se basaría en el claro distancia-miento de Hereu respecto de su partido;las piezas de precampaña enfocan a lapersona y desdibujan hasta lo irreconoci-ble al PSC, que al fin y al cabo apostabapor Tura. Si fueran rumores orquestados,estaríamos ante un intento de autocumplirla profecía. ¿Demasiado sofisticado o de-masiado desesperado?
29 Martes / DimartsExquisiteces de Semon y larga sobremesacon Valentí Puig y Salvador Sostres. Esa te-rraza no es una terraza, es un Aleph, unocio productivo, un goteo incesante de co-nocidos. Unos cuentan maldades y otroslas esconden. Si un marciano aterrizara enBarcelona y quisiera hacerse una idea de loque hay, sólo debería pasar una tarde enesa terraza con mis dos compañeros, mesamis, mes semblables. Dicen que Pujol seha hecho independentista y que Duran es-tá cabreado. Lo segundo, quizá; lo primeroes el paso obligado de quien bendijo con in-menso entusiasmo y no menor temeridad
el leit motif del editorial único: queríamosser españoles pero ustedes no nos han de-jado. Dos mentiras por el precio de una.Por lo demás, la mayor parte de los medioscatalanes sigue ignorando el caso Faisán.
30 Miércoles / DimecresTal es la ignorancia del Faisán que ahora seve la opinión catalana en la tesitura de pro-nunciarse sin base sobre la peor de lasominosas derivadas del caso: la confirma-ción del chivatazo gubernamental en unosdocumentos de ETA. Así que se tienen queinformar deprisa. Si sólo fuera la opinión,habría precedentes. Pero yo no conozconinguno de los que vivo esta tarde en uncoche con dos altos cargos políticos inde-pendentistas: tengo que explicarles desdeel principio un asunto que ha ocupado de-cenas de portadas. Había una vez un barque se encargaba del impuesto revolucio-nario… Sé que parece increíble. Un ex al-calde de Vic (con Franco y con CiU) se lu-ce en TV3 hablando del atentado del cuar-tel. 10 muertos, cinco de ellos niños, y 44heridos. «ETA no tenía que atentar aquí»,dice. No aquí… ¿Sí allí?
31 Jueves / DijousEl problema de leer ‘La perspectiva comoforma simbólica’ antes de la siesta es quepuedes caer en un sueño donde formasparte del cuadro La Madonna con los ánge-les y los santos, y no sabes si eres lo uno, lootro, o el imposible punto de fuga. Al des-pertar, veo las imponentes fotos de CarlaNieto, con quien algunos se ensucian la bo-ca por ser hija de una ex consellera. Quépaís. No hay que perderse esta noche Lavuelta al Mundo en Veo 7. Los documentosde ETA publicados aquí exhiben varias in-soportables vergüenzas zapaterinas. Sos-tiene Espada que lo peor es la mentira, y enconcreto aquellas tajantes afirmaciones del
presidente del gobierno y el ministro del In-terior sobre el fin de la negociación tras elatentado de la T4. Es cierto. ¿Acaso niegael gobierno las reuniones posteriores? No.Sólo boquea como pez fuera del agua: «Esbazofia, es bazofia». Desde luego.
1 Viernes / DivendresEl presidente de la Generalitat de Catalu-ña, el Muy Honorable señor don Artur Mas,vota en una consulta a favor de la inde-pendencia y, según veo en e-notícies, escoreado al grito de Mas president, Cata-lunya independent!. Fantástico. Que sal-ga al balcón en la plaza Sant Jaume yproclame lo que hay que proclamar. ¿Quéotra cosa cabe? España no va a aprobarjamás la independencia de un territorio,entre otras muchas razones jurídicas ehistóricas, porque no quiere. Como tam-poco quiere Cataluña, por cierto. PeroMas sí quiere la independencia, y esascosas no se piden: se proclaman. Adelan-te, presidente. ¿A qué espera? Suerte queno soy independentista, porque si lo fue-ra me sentiría humillado por el president.Y si usted, lector, se declara independen-tista pero no se siente así, o no sabe loque es, o es usted Jordi Pujol.
NI UN DÍA SIN LÍNEA / JUAN CARLOS GIRAUTA
Jordi Pujol y, acto seguido, Artur Mas, votan a favor de la independencia de Cataluña. Que salgan al balcón y la proclamen. Y quetomen nota los del voto útil. Útil para qué. Muy crecido en lo identitario, se le derrumba sin embargo a Mas la cumbre económica.También se crece Hereu en unas encuestas que nadie ha visto. Por lo demás, el Faisán seguía ahí, aunque no quisieran mirarlo.
‘Mas president, Cataluña independent!’
Mas tras la cumbre anticrisis. / SANTI COGOLLUDO
El alcalde Jordi Hereu. / JOSÉ AYMÁ
Consulta independentista. / MARGA CRUZ
NO ES ACEPTABLE que ocurra loque el pasado jueves pasó en el Tea-tre Nacional de Catalunya. No sepuede tolerar que un par de espon-táneos se suban al escenario duran-te una representación al grito de«¡Viva Cristo Rey» porque no estánde acuerdo con la ideología del tex-to que han acudido a presenciar.Igual que tampoco lo fue que deter-minadas asociaciones cristianas pi-dieran hace semanas a la direccióndel teatro y a la conselleria de Cultu-ra que censurara la obra incluso an-
tes de que ésta fuera estrenada.Gang Bang (obert fins a l’hora de
l’Angelus) es un montaje que, a noser por esta estéril polémica, hu-biera pasado totalmente desaperci-bido en la amplia cartelera barcelo-nesa. Un texto y un montaje al quela crítica teatral no dedicó demasia-dos elogios cuando se estrenó. Laobra de un joven autor, Josep MariaMiró, que tiene que ir probando ca-minos distintos hasta conseguir darcon una fórmula que le reporte elaplauso del éxito. Pero del éxito lo-
grado a través de la calidad y nodela promoción y publicidad que sedesprende de un acto polémico co-mo éste.
Josep Maria Miró tiene el derechoa hablar y escribir de lo que quiera,siempre que no llegue al insulto ocaiga en un delito. Y el Teatre Na-cional de Catalunya, si le ha encar-gado el texto, tiene que representár-selo. Si alguien no está de acuerdocon la temática que plantea, con lasreferencias que utiliza, con el ves-tuario, con a escenografía o con elreparto tiene una solución muy fácila su alcance: simplemente no com-prar la entrada y no acudir a la re-presentación.
INOPORTUNO. Un día después del res-balón de Rosell, la RAI hizo pública unaentrevista con el entrenador del Barça enla que éste afirma que su tiempo en el club
«está acabando». Pese a que el técnico siempre ha dichoque no piensa perpetuarse en el cargo, semejantes afirma-ciones a estas alturas del curso no resultan adecuadas.
Un atentado contra la libertadde expresión intolerable
CLARIFICADOR. El presidente y losmiembros de la Unió Catalana d’Hospi-tals, es decir la patronal de la sanidadcatalana, fueron ayer mucho más claros
sobre lo que significan los recortes de lo que lo estásiendo el conseller Boi Ruiz: acabarán provocando unrecorte de las plantillas y, por lo tanto, despidos.
MANEL JOVELLS PEP GUARDIOLA
EL PRESIDENT Artur Mas havotado sí a la independencia. Lohace en una votación de menti-rijillas y completamente ilegal,pero ahí está. Eso significa queya, sin tapujos, CDC se convier-te en un partido independentis-ta más. Que lo dejen tan claroahora, a menos de dos mesesde las elecciones municipales,despeja cualquier duda ante elcandidato de CiU a Barcelona,Xavier Trias, que también vota-rá en la consulta el próximo día10 de abril.
Es evidente que las presen-cias de Pujol y de Mas dan unespaldarazo popular a este es-pectáculo político. Nada nuevo.Estamos acostumbrados. Loque llama la atención es porquéel president Mas ha optado porla intimidad en una acción queiba a tener tantas consecuen-
EL APUNTE | ÁLEX SÀLMON
¿Se avergüenza Mas?cias. ¿Se avergüenza? Se en-tiende muy poco y bien seguroque muchos de sus votantes ha-brán quedado muy decepciona-dos. Sobre todo los que se acer-can a CDC a través de Unió,que distan mucho de concepcio-nes independentistas. El presi-dent, como líder de Convergèn-cia, había encontrado los argu-mentos para explicar una partedel imaginario. Decía que cuan-do la sociedad catalana fueraindependentista en su mayoríaél optaría por esa vía. Las últi-mas elecciones autonómicas de-mostraron que las opcionesmás claras hacia la separaciónfueron minoritarias. El voto deCiU fue transversal por el har-tazgo al tripartito. Las cosasahora están muy claras.
@girauta
O.J.D.:
E.G.M.:
Fecha:
Sección:
Páginas:
17614
67000
02/04/2011
CATALUNYA
25
RUIZ, BOI / CONSELLER DE SALUT GENERALITAT DE CATALUNYA
Tarifa (€): 380
EL PUNTDISSABTE, 2 D’ABRIL DEL 201136 | Societat |
8695
36-1
0298
70A
La Unió Catalana d’Hospi-tals –patronal que integramés de 380 centres sani-taris, el 60% dels quals dela xarxa concertada– vafer pública ahir la seva pre-ocupació pels efectes quetindrà la retallada en laprestació dels serveis sani-taris i en el funcionamentdels centres. Segons l’as-sociació empresarial, de laqual Boi Ruiz n’era presi-dent fins que va ser nome-nat conseller de Salut, lesentitats no podran assu-mir les retallades de pres-supost exigides pel depar-tament aplicant nomésmesures de gestió. LaUCH va alertar que, perarribar al 10% de reduccióde despesa, caldrà adoptarmesures que afectaran laprestació de serveis i tam-bé les plantilles.
Els gerents dels centressanitaris associats a laUCH calculen que les me-sures de gestió no suposa-ran més d’un 3% o un 5%de reducció de despesa, ésa dir, la meitat de l’objectiuprevist per Salut.
“Arribar a xifres supe-riors [d’estalvi] suposal’adopció de mesures queimplicaran una afectaciódel model de prestació deserveis i de l’estructura deles organitzacions amb in-cidència especial en l’àm-bit de les plantilles”, va re-conèixer la patronal en uncomunicat fet públic ahir.
Acords polítics i socialsFonts de la UCH conside-ren que aquesta realitat“demana un tractamentglobal” amb tots els agentsper tal d’arribar a acordsque facin possible la rees-tructuració del sistema“de la manera menys lesi-va possible”. Segons la pa-tronal, “cal buscar acordspolítics i socials que facili-tin aquest procés”. Unsacords que se sobreenténque també inclouen pac-tes laborals amb els repre-sentants sindicals.
L’esforç exigit als cen-tres es justifica, segonsl’associació, per la situacióeconòmica, però “nomésté sentit si ha de permetreassolir en el termini mésbreu possible l’estabilitatdel sistema”. ■
SALUT
RedaccióBARCELONA
a La Unió Catalana d’Hospitals afirmaque no es pot reduir el 10% de despesasense afectar serveis i plantilles
La patronalque dirigiaRuiz criticala retallada
La retallada anunciada alsector sanitari públic “afec-tarà greument” la qualitat iocasionarà, a més, “greus re-percussions laborals”. Així hova alertar ahir la junta de per-sonal de l’hospital JosepTrueta de Girona, segons in-forma Mònica Cabruja. En elpla de xoc econòmic que ladirecció de l’hospital ha pre-
La patronal UCH alerta que caldrà ajustar la plantilla per arribar al 10% de reducció ■ G.M.
sentat als responsables del’Institut Català de la Salut(ICS) es preveu una retalladad’entre l’11 i el 12% del pres-supost anual, que és de 140milions. Els treballadors, pe-rò, encara estan pendentsque s’expliquin els detalls.
Els representants de SAT-SE, CCOO, Metges de Catalu-nya, CATAC-CTS i SAE han
expressat la necessitat de“consensuar actuacions con-juntes” amb els comitèsd’empresa i delegats de per-sonal de tots els serveis de lasanitat pública de la RegióSanitària de Girona per tald’aconseguir aturar el queconsideren un pla “inaccep-table”. La reunió s’ha convo-cat per l’ 11 d’abril.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La sanitat pública gironina prepara mobilitzacions
Les entitats socials handecidit fer un pas enda-vant i mostrar el seu re-buig a qualsevol possibleretallada sortint al carrer.Dimecres vinent a les setde la tarda a la plaça del Pide Barcelona se celebraràla primera concentracióamb el lema Invertim enfutur, ni un pas enrere.Prou retallada social! Laintenció és repetir la pro-testa cada dimecres i anardonant veu a les diferentsentitats socials, segons vaexplicar ahir el presidentde la Federació Catalanad’ONG per al Desenvolu-pament (Fongd), Fran-cesc Mateu.
“Per ara, només anemsentint missatges de reta-llades, però hem deciditsortir al carrer perquèconsiderem que no tot ésinevitable i hi volem dir lanostra”, va indicar Mateu.Tot i que encara s’han d’a-cabar els detalls de la mo-bilització, l’objectiu és de-mostrar que són moltesles persones que creuenveritablement que “la crisino la poden pagar els mésdèbils”. Entre els promo-tors de la convocatòria hiha ONG per al desenvolu-pament, entitats de pau,drets humans, de lleure,de discapacitat o de malal-ties específiques.
Cada setmana, desprésde cinc minuts de silenci,una entitat explicarà desdel seu punt de vista els ar-guments pels quals no espoden retallar els pressu-postos socials. ■
Sònia PauBARCELONA
Concentraciócada dimecrescontra latisorada social
BENESTAR
O.J.D.:
E.G.M.:
Fecha:
Sección:
Páginas:
6204
33000
02/04/2011
SOCIETAT
36
Hospital Dr. Josep Trueta; Hospitals i Centres de Salut; ICS; RUIZ, BOI / CONSELLER DE SALUT GENERALITAT DE CATALUNYA; Salut
Tarifa (€): 1050
EL PUNTDISSABTE, 2 D’ABRIL DEL 201136 | Societat |
8695
36-1
0298
70A
La Unió Catalana d’Hospi-tals –patronal que integramés de 380 centres sani-taris, el 60% dels quals dela xarxa concertada– vafer pública ahir la seva pre-ocupació pels efectes quetindrà la retallada en laprestació dels serveis sani-taris i en el funcionamentdels centres. Segons l’as-sociació empresarial, de laqual Boi Ruiz n’era presi-dent fins que va ser nome-nat conseller de Salut, lesentitats no podran assu-mir les retallades de pres-supost exigides pel depar-tament aplicant nomésmesures de gestió. LaUCH va alertar que, perarribar al 10% de reduccióde despesa, caldrà adoptarmesures que afectaran laprestació de serveis i tam-bé les plantilles.
Els gerents dels centressanitaris associats a laUCH calculen que les me-sures de gestió no suposa-ran més d’un 3% o un 5%de reducció de despesa, ésa dir, la meitat de l’objectiuprevist per Salut.
“Arribar a xifres supe-riors [d’estalvi] suposal’adopció de mesures queimplicaran una afectaciódel model de prestació deserveis i de l’estructura deles organitzacions amb in-cidència especial en l’àm-bit de les plantilles”, va re-conèixer la patronal en uncomunicat fet públic ahir.
Acords polítics i socialsFonts de la UCH conside-ren que aquesta realitat“demana un tractamentglobal” amb tots els agentsper tal d’arribar a acordsque facin possible la rees-tructuració del sistema“de la manera menys lesi-va possible”. Segons la pa-tronal, “cal buscar acordspolítics i socials que facili-tin aquest procés”. Unsacords que se sobreenténque també inclouen pac-tes laborals amb els repre-sentants sindicals.
L’esforç exigit als cen-tres es justifica, segonsl’associació, per la situacióeconòmica, però “nomésté sentit si ha de permetreassolir en el termini mésbreu possible l’estabilitatdel sistema”. ■
SALUT
RedaccióBARCELONA
a La Unió Catalana d’Hospitals afirmaque no es pot reduir el 10% de despesasense afectar serveis i plantilles
La patronalque dirigiaRuiz criticala retallada
La retallada anunciada alsector sanitari públic “afec-tarà greument” la qualitat iocasionarà, a més, “greus re-percussions laborals”. Així hova alertar ahir la junta de per-sonal de l’hospital JosepTrueta de Girona, segons in-forma Mònica Cabruja. En elpla de xoc econòmic que ladirecció de l’hospital ha pre-
La patronal UCH alerta que caldrà ajustar la plantilla per arribar al 10% de reducció ■ G.M.
sentat als responsables del’Institut Català de la Salut(ICS) es preveu una retalladad’entre l’11 i el 12% del pres-supost anual, que és de 140milions. Els treballadors, pe-rò, encara estan pendentsque s’expliquin els detalls.
Els representants de SAT-SE, CCOO, Metges de Catalu-nya, CATAC-CTS i SAE han
expressat la necessitat de“consensuar actuacions con-juntes” amb els comitèsd’empresa i delegats de per-sonal de tots els serveis de lasanitat pública de la RegióSanitària de Girona per tald’aconseguir aturar el queconsideren un pla “inaccep-table”. La reunió s’ha convo-cat per l’ 11 d’abril.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La sanitat pública gironina prepara mobilitzacions
Les entitats socials handecidit fer un pas enda-vant i mostrar el seu re-buig a qualsevol possibleretallada sortint al carrer.Dimecres vinent a les setde la tarda a la plaça del Pide Barcelona se celebraràla primera concentracióamb el lema Invertim enfutur, ni un pas enrere.Prou retallada social! Laintenció és repetir la pro-testa cada dimecres i anardonant veu a les diferentsentitats socials, segons vaexplicar ahir el presidentde la Federació Catalanad’ONG per al Desenvolu-pament (Fongd), Fran-cesc Mateu.
“Per ara, només anemsentint missatges de reta-llades, però hem deciditsortir al carrer perquèconsiderem que no tot ésinevitable i hi volem dir lanostra”, va indicar Mateu.Tot i que encara s’han d’a-cabar els detalls de la mo-bilització, l’objectiu és de-mostrar que són moltesles persones que creuenveritablement que “la crisino la poden pagar els mésdèbils”. Entre els promo-tors de la convocatòria hiha ONG per al desenvolu-pament, entitats de pau,drets humans, de lleure,de discapacitat o de malal-ties específiques.
Cada setmana, desprésde cinc minuts de silenci,una entitat explicarà desdel seu punt de vista els ar-guments pels quals no espoden retallar els pressu-postos socials. ■
Sònia PauBARCELONA
Concentraciócada dimecrescontra latisorada social
BENESTAR
EL PUNT BARCELONES NORDO.J.D.:
E.G.M.:
Fecha:
Sección:
Páginas:
No hay datos
No hay datos
02/04/2011
SOCIETAT
36
Hospital Dr. Josep Trueta; Hospitals i Centres de Salut; ICS; RUIZ, BOI / CONSELLER DE SALUT GENERALITAT DE CATALUNYA
Tarifa (€): 1050
EL PUNTDISSABTE, 2 D’ABRIL DEL 201136 | Societat |
8695
36-1
0298
70A
La Unió Catalana d’Hospi-tals –patronal que integramés de 380 centres sani-taris, el 60% dels quals dela xarxa concertada– vafer pública ahir la seva pre-ocupació pels efectes quetindrà la retallada en laprestació dels serveis sani-taris i en el funcionamentdels centres. Segons l’as-sociació empresarial, de laqual Boi Ruiz n’era presi-dent fins que va ser nome-nat conseller de Salut, lesentitats no podran assu-mir les retallades de pres-supost exigides pel depar-tament aplicant nomésmesures de gestió. LaUCH va alertar que, perarribar al 10% de reduccióde despesa, caldrà adoptarmesures que afectaran laprestació de serveis i tam-bé les plantilles.
Els gerents dels centressanitaris associats a laUCH calculen que les me-sures de gestió no suposa-ran més d’un 3% o un 5%de reducció de despesa, ésa dir, la meitat de l’objectiuprevist per Salut.
“Arribar a xifres supe-riors [d’estalvi] suposal’adopció de mesures queimplicaran una afectaciódel model de prestació deserveis i de l’estructura deles organitzacions amb in-cidència especial en l’àm-bit de les plantilles”, va re-conèixer la patronal en uncomunicat fet públic ahir.
Acords polítics i socialsFonts de la UCH conside-ren que aquesta realitat“demana un tractamentglobal” amb tots els agentsper tal d’arribar a acordsque facin possible la rees-tructuració del sistema“de la manera menys lesi-va possible”. Segons la pa-tronal, “cal buscar acordspolítics i socials que facili-tin aquest procés”. Unsacords que se sobreenténque també inclouen pac-tes laborals amb els repre-sentants sindicals.
L’esforç exigit als cen-tres es justifica, segonsl’associació, per la situacióeconòmica, però “nomésté sentit si ha de permetreassolir en el termini mésbreu possible l’estabilitatdel sistema”. ■
SALUT
RedaccióBARCELONA
a La Unió Catalana d’Hospitals afirmaque no es pot reduir el 10% de despesasense afectar serveis i plantilles
La patronalque dirigiaRuiz criticala retallada
La retallada anunciada alsector sanitari públic “afec-tarà greument” la qualitat iocasionarà, a més, “greus re-percussions laborals”. Així hova alertar ahir la junta de per-sonal de l’hospital JosepTrueta de Girona, segons in-forma Mònica Cabruja. En elpla de xoc econòmic que ladirecció de l’hospital ha pre-
La patronal UCH alerta que caldrà ajustar la plantilla per arribar al 10% de reducció ■ G.M.
sentat als responsables del’Institut Català de la Salut(ICS) es preveu una retalladad’entre l’11 i el 12% del pres-supost anual, que és de 140milions. Els treballadors, pe-rò, encara estan pendentsque s’expliquin els detalls.
Els representants de SAT-SE, CCOO, Metges de Catalu-nya, CATAC-CTS i SAE han
expressat la necessitat de“consensuar actuacions con-juntes” amb els comitèsd’empresa i delegats de per-sonal de tots els serveis de lasanitat pública de la RegióSanitària de Girona per tald’aconseguir aturar el queconsideren un pla “inaccep-table”. La reunió s’ha convo-cat per l’ 11 d’abril.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La sanitat pública gironina prepara mobilitzacions
Les entitats socials handecidit fer un pas enda-vant i mostrar el seu re-buig a qualsevol possibleretallada sortint al carrer.Dimecres vinent a les setde la tarda a la plaça del Pide Barcelona se celebraràla primera concentracióamb el lema Invertim enfutur, ni un pas enrere.Prou retallada social! Laintenció és repetir la pro-testa cada dimecres i anardonant veu a les diferentsentitats socials, segons vaexplicar ahir el presidentde la Federació Catalanad’ONG per al Desenvolu-pament (Fongd), Fran-cesc Mateu.
“Per ara, només anemsentint missatges de reta-llades, però hem deciditsortir al carrer perquèconsiderem que no tot ésinevitable i hi volem dir lanostra”, va indicar Mateu.Tot i que encara s’han d’a-cabar els detalls de la mo-bilització, l’objectiu és de-mostrar que són moltesles persones que creuenveritablement que “la crisino la poden pagar els mésdèbils”. Entre els promo-tors de la convocatòria hiha ONG per al desenvolu-pament, entitats de pau,drets humans, de lleure,de discapacitat o de malal-ties específiques.
Cada setmana, desprésde cinc minuts de silenci,una entitat explicarà desdel seu punt de vista els ar-guments pels quals no espoden retallar els pressu-postos socials. ■
Sònia PauBARCELONA
Concentraciócada dimecrescontra latisorada social
BENESTAR
O.J.D.:
E.G.M.:
Fecha:
Sección:
Páginas:
1690
6000
02/04/2011
TARRAGONA
36
Hospital Dr. Josep Trueta; Hospitals i Centres de Salut; ICS; RUIZ, BOI / CONSELLER DE SALUT GENERALITAT DE CATALUNYA
Tarifa (€): 638
CATALUNYA
Sábado 2 abril 20118 Expansión
Expansión.BarcelonaLa Unió, la patronal sanitariacuya presidencia ejercía BoiRuiz antes de ocupar su pues-to como conseller de Salut dela Generalitat, aseguró ayerque los recortes que planea elGovern en el ámbito sanitariosolo serán factibles con una“incidenciaespecial”enelám-bito de las plantillas. Tras ana-lizar los primeros datos delimpactoquesuponeelrecortedelaGeneralitatparalascercade cien entidades asociadas aesta patronal, y que incluyenundescensodeldosporcientode los precios que pagaba elServei Català de la Salut (CatSalut)yundescensodelaacti-vidad contratada, La Unió ga-rantizó ayer que “las entida-des no podrán asumir los re-cortes del presupuesto soloaplicando medidas de ges-tión”,informaEuropaPress.
La patronalsanitariave necesarioslos despidos
Desigual se queda la vieja sede de MarsansLAS RAMBLAS/ La firma de moda ampliará en 160 metros cuadrados, hasta la calle Santa Ana, su tienda de Canaletas,que seconvertirá en el segundo más grande de la cadena en Barcelona.MarisaAnglés.BarcelonaLa firma de moda Desigualamplía su tienda de Las Ram-blas para convertirla en su se-gundoestablecimientodema-yor tamaño de Barcelona, pordetrás de su recién inaugura-datiendaenLasArenas.Eles-pacio de Las Ramblas, ubica-do frente a la fuente de Cana-letas, sumará los 160 metroscuadrados del local contiguo,ocupado, desde hace cienaños,porViajesMarsans.
La esquina de Las Ramblascon la calle Santa Ana acogióel nacimiento de Viajes Mar-sans en 1910. Anque su rela-ción con la familia Marsansse remonta a 1892, cuandoJosé Marsans Rof fundó laBanca Marsans, dedicado aoperaciones bursátiles ytransferencias.
Desde este local de LasRamblas, Viajes Marsans cre-ció gracias al incipiente turis-mo extranjero en España. Su-po aprovechar la conexión de
Barcelona con Francia y se es-pecializó en turismo recepti-vo, ofreciendo servicios a losextranjeros que visitaban elpaís. En 1912 introdujo un sis-tema de pagos inédido hastaentonces, loschequesdeviaje,expedidos por la Banca Mar-sanrof.
Durante la Guerra Civil, losestablecimientos de Marsans
en Barcelona y Valencia se re-convirtieron en librerías y elestablecimiento de Las Ram-blassellenódeestanteríasconlibrosyenciclopedias.
La agencia de Las Ramblasha aguantado los cambios demanos del grupo, que en 1964pasó a titularidad pública y en1985 fue absorbida por Trap-sa, empresa de transportes
propiedad de Gerardo DíazFerranyGonzaloPascual.Losdaños colaterales del resto delas filiales del grupo abocarona Viajes Marsans al cierre a fi-nalesde2010.
Ayer, todavía podían verseanunciosdecrucerosydedes-tinos vacacionales de ViajesMarsans, junto a los nuevospaneles que anticipan la pró-
xima apertura de Desigual,quefuentesdelaempresaase-guran que será a finales deabril.
En el interior del local, unacuadrilla de obreros trabaja adestajo para transformar esteviejo local en una tienda deDesigual. El establecimiento,condosalturasmantieneanti-guas columnas y techos pinta-dos, así como posters con des-tinosvacacionalesexóticos.
La enseña de moda con se-de en Barcelona y propiedadde Thomas Meyer y ManelAdell ha dado un nuevo aire asusestablecimientos.Lastien-das tienen ahora el mismo ca-rácterdesenfadadoquesusdi-seños y están estructuradascomo un mercado de comida,conmuchoproductoalavista,colgado, desdoblado y amon-tonado. Desigual, que facturó435millonesen2010(un44%más), prevé abrir este año al-rededor de 80 tiendas, en Es-pañayelextranjero.
El antiguo Marsans era vecino de Desigual, que amplía su tienda. /E.R. Viajes Marsans nació en La Rambla de Canaletas en 1910.
El local de Canaletasvio nacer ViajesMarsans en 1910 yfue durante un sigloagencia de viajes
TinaDíaz.BarcelonaElcomercioelectrónicoman-tiene el fuelle. El último endemostrarlohasidoOfferum,que prevé entrar en el merca-do italiano a finales de abril ysaltar a los países nórdicos unpoco más tarde, según mani-festó ayer su consejero dele-gado Vicente Arias. No obs-tante, se ha descartado “Ale-mania y Reino Unido debidoa la competencia”, dijo Arias.El portal online de comprascolectivas –que ya está pre-sente en España y Francia–fue creado por un grupo deemprendedores en la incuba-dora SeedRocket de Barcelo-naActiva.
Offerum está ultimando suplan de internacionalizaciónpara crecer y consolidarse enel resto de Europa gracias alos dos millones de euros queha captado en una reciente
ampliación de capital. En laronda de financiación se hadado entrada a tres nuevossocios: Cabiedes & Partners,Bonsai Venture Capital y unfamily office, que prefieremantenerse en el anonimato.
La mayoría del accionaria-do de la empresa tecnológicapermanece en manos de lossocios fundadores, mientraslos nuevos accionistas tienenuna participación minorita-ria.
FuturosproyectosPara su internacionalización,según Arias, Offerum preten-de seguir con “la misma filo-
sofía”, que consiste en la ofer-ta low cost para todos los pú-blicos; pese a ello, no descartaampliar la variedad de pro-ductos.
Junto con la expansión aotros países, la empresa tras-ladarásuoficinadeBarcelonaActiva a una nueva sede de800 metros cuadrados en elmismo distrito tecnológicodel 22@ en Barcelona. Offe-rum prevé estrenar su oficinadurante la segunda y la terce-rasemanadeabril.
El salto internacional tam-bién repercute en el personal.Offerum cuenta con 77 em-pleados en su equipo y prevéllegar a finales de este año a160o180trabajadores.
El portal prevé terminar elaño con una facturación de20millonesdeeurosenEspa-ñay30millonesdeeurosani-velinternacional.
Offerum salta a Italia y prevéentrar en los países nórdicosCIERRA UNAAMPLIACIÓN DE CAPITAL POR DOS MILLONES DE EUROS
En 2011 Offerumprevé facturar 20millones de euros enEspaña y 30 millonesa nivel internacional
El ICF suprime sudirección generalEL CARGO LO OCUPABA CARME GARCIAJARQUE
J.O.BarcelonaEl plan de austeridad del Go-vern de Artur Mas llega a lacúpula del Institut Català deFinances (ICF), la agenciacrediticia de la Administra-ciónautonómica.
El Diari Oficial de la Gene-ralitat publicó ayer el cese deCarme Garcia Jarque comodirectora general del ICF, uncargo que ocupaba desde ju-lio de 2008, aunque su rela-ción con la entidad se remon-ta a la etapa de Ernest Senacomo máximo responsabledel instituto, con CiU en laGeneralitat.
Fuentes del Departamentd’Economia i Coneixement–del que depende el ICF–aseguraron ayer que el cesede Garcia Jarque obedece a lasupresión de la figura del di-rector general en el organi-grama de la entidad. La medi-
da se enmarca en el plan dereducción del número de al-tos cargos de la Generalitat yde sus empresas y organis-mos.
Lasmismasfuentesdijeronque Carme Garcia continuaráenelICF,peroconotrocargo.“Se le busca una reubica-ción”, explicaron desde Eco-nomía.
Al frente del grupo ICF es-tá, como consejero delegado,Josep Ramon Sanromà, exdi-rectivo de Deutsche Bank yexsocio de la consultora Arti-san Partners, que fue nom-brado por el Ejecutivo de CiUelpasadofebrero.
Como directores genera-les de las filiales del institutocontinúan en la nueva etapaJoan Carles Rovira (ICFHolding), Xavier Arola (ICFEquipaments) y Teresa To-rres(Ifem).
GAS NATURAL El grupo GasNatural Fenosa ha cerrado laventadeunodesusdosgruposde ciclo combinado en Vande-llòs (Baix Camp) a la suizaAlpiqpor 200 millones. Se trata deuna de las desinversiones a lasqueleobligólaComisiónNacio-nal de la Competencia tras lacompradeUniónFenosa.
Alpiq compra unciclo combinado
PPT El fabricante de componentes de automoción Precisión Pro-cess Technology (PTT), propiedad de Mazel Group, ha aseguradoque la venta de la planta de Barberà del Vallès a Mazabi Gestión dePatrimonios , propiedad hasta ahora de Pioneer, garantiza la conti-nuidad de su actividad en el complejo industrial. La compañía haagradecido en un comunicado la mediación y colaboración del Go-vern para dar solución a una situación que ponía en peligro más de170 puestos de trabajo directos, decenas de empresas auxiliares yqueamenazabaconparalizarvariaslíneasdemontajedevariasem-presasdeautomoción
La venta de la planta de Barberá a Mazabies una garantía de futuro, según el grupo
AIR NOSTRUM El Aeropuer-to de Alguaire inauguró ayer laruta con Palma de Mallorca deAirNostrumconunaocupacióndel 79%. La previsión para esteprimer mes se sitúa en el 60%.El presidente de la Diputaciónde Lleida, Jaume Gilabert, criti-có a la compañía porque suspreciosnoson“competitivos”.
El vuelo de Lleidaa Palma, al 79%
ACCENTURE ElpróximomiércolesAccentureinauguraráuncen-tro de servicios de análisis en Sant Cugat (Vallès Occidental), quecreará cincuenta nuevos puestos de trabajo. El nuevo centro se de-dicará al desarrollo de técnicas analíticas aplicadas a la cadena desuministro, que servirán para aportar información a los clientes deAccenture que se enfrentan a nuevos retos de negocio. Los análisisestarán especializados en los mercados emergentes. Esta instala-ción es un complemento al centro de excelencia sobre cadena desuministro, situado también en Sant Cugat. Accenture emplea a1.500personasenCatalunyay10.000entodaEspaña.
Creación de 50 puestos de trabajo enel primer centro de servicios de análisis
O.J.D.:
E.G.M.:
Fecha:
Sección:
Páginas:
13041
47000
02/04/2011
CATALUNYA
8
Hospitals i Centres de Salut; RUIZ, BOI / CONSELLER DE SALUT GENERALITAT DE CATALUNYA; Salut; Sanitat
Tarifa (€): 292
SÁBADO, 2 ABRIL 2011 T E N D E N C I A S LAVANGUARDIA 29
140 millonesEs la cifra que se prevé re-cortar este año a las univer-sidades. Quedan en el airelos 154 millones de eurosque el gobierno tripartitodejó a deber, aunque mu-chos los dan por perdidos.
Lasuniversidadesdeberánreducirun5%laplantilladeprofesoresestecursoAlgunos centros planteanmás horas de docencia ymenos de investigación para cubrir las clases
Las universidades afrontan nuevos recortes justo en la expansión de BoloniaGEMMA MIRALDA / ARCHIVO
Catalunya cuenta con 12universidades públicas yprivadas, donde estudianmás de 230.000 alumnos–161.000 de ellos en las uni-versidades públicas–.
El número total de estudian-tes universitarios ha dismi-nuido en la última década:el curso 1999-2000, sólo lasuniversidades públicasmatriculaban a cerca de660.000 personas.
El personal docente e inves-tigador llega a 8.245 en lasuniversidades públicas. Laratio de alumno a tiempocompleto por profesor esde 10, pero varía en funcióndel área de conocimiento–en las ciencias sociales sedobla–.
En el 2010 el presupuestoprevisto para las universida-des era de 1.042 millonesde euros; recibieron 905,2.
MAITE GUTIÉRREZBarcelona
Las universidades públicas cata-lanas deberán reducir un 5% laplantilla de personal docente e in-vestigador (PDI) este curso. Lasecretaría deUniversitats i Recer-ca ha trasladado esta medida alos rectores y gerentes para ha-cer frente al recorte de más de140millones de euros que prepa-ra en su presupuesto. “Hemos pe-dido a las universidades que in-tenten reducir el capítulo uno –elreferente a las plantillas de PDI yde personal de administración yservicio– lo máximo posible,siempre teniendo en cuenta su si-tuación específica”, indican fuen-tes de Universitats.Para conseguir adelgazar las
plantillas este 5% en tan poco
tiempo no se cubrirán las jubila-ciones de profesores ni las susti-tuciones, se prescindirá de profe-sores eventuales (colaboradores)y en el caso del personal de admi-nistración y servicio también sereducirá el número de interinos.El curso que viene las universida-des ofrecerán un 10% menos demásters, algo que aprobó hace po-co el Consell Interuniversitari deCatalunya.DesdeUniversitats di-cen que los campus tendrán me-nos necesidad de profesoreseventuales ahora que se eliminanmásters –de unos 500 títulos sepasará a 450–.Algunas universidades tienen
más margen para llegar a esta ci-fra del 5% a través de las jubila-ciones, pero otras en cambio ten-drán que aplicarse rescindiendocontratos de los profesores even-
tuales. Sin embargo, algunos rec-tores y vicerrectores consultadosexplican que reducir un 5% lasplantillas en lo que queda de cur-so “es prácticamente imposible”con las medidas planteadas.En las universidades preocupa
también cómo se cubrirán deter-minadas clases si hay menos do-centes. Por eso, algunos centrosse plantean ya que el PDI tengaque hacer más horas de docenciay menos de investigación. El cur-so 2009-2010 la plantilla de PDIen activo de todas las universida-des públicas llegaba a 15.486 per-sonas sin contar al personal do-cente investigador con categoríade ayudante. La ratio de alumnopor profesor del sistema universi-tario es buena, el problema es ladistribución del profesorado poráreas de conocimiento. El curso
2007-2008 –últimos datos dispo-nibles– había 10 estudiantes atiempo completo por cada docen-te. La media de Europa es de 16,7estudiantes por profesor. El Mi-nisterio de Educación apunta ungran desequilibrio en la distribu-ción del profesorado. En cienciasde la salud la ratio es de 6,6 alum-nos por profesor, en ciencias ex-perimentales de 5,6, pero en cien-cias sociales llega al 22,5.El recorte del presupuesto glo-
bal de la educación superior seráde más de 140 millones de eurospero cada rector aún negocia quéparte tendrá que asumir su uni-versidad. Universitats insiste enque los recortes no serán linealesporque se tendrá en cuenta la fi-nanciación por objetivos, pero alfin y al cabo esta partida ligada aresultados representa una partepequeña del presupuesto. En laUB, por ejemplo, el Govern haplanteado un recorte de 60millo-nes de euros, algo que no ha sen-tado nada bien al rectorado.Fuentes de esta universidad ex-plican que representan el 29%
del sistema universitario catalán,y que prescindir de 60 millonessignificaría “asumir el 40%del re-corte de las universidades”. Enotras universidades se habla in-cluso de no abonar pagas doblespara poder pagar las nóminas.Las universidades ya iniciaron
planes de contención y ahorro elaño pasado. Existe el consensode que las universidades puedenmejorar mucho su eficiencia, pe-ro también que para competircon las mejores universidades deEuropa necesitan más financia-ción. El conseller de Economia iConeixement, Andreu Mas-Co-lell, se comprometió en una re-unión con los rectores a no pena-lizar la eficiencia y a limitar losrecortes a dos años.Liberalizar el precio de los
másters no profesionalizados esotra de lasmedidas que se aplica-rán para contrarrestar la reduc-ción de presupuesto. Las uni-versidades también deberán com-partir servicios, como la centralde compras o herramientas infor-máticas.c
PRESUPUESTO
La sanidad concertadateme tener que reducirprestaciones ypersonalBARCELONA Redacción
El objetivo de reducción de gastosanitario impuesto por el Depar-tament de Salut es imposible decumplir sin un recorte importan-te en las prestaciones que se ofre-cen a los ciudadanos o en los gas-tos de personal, advirtió ayer laUnió Catalana d’Hospitals(UCH). La advertencia llega co-mo preludio de la negociaciónque la UCH y el Departament deSalut deben mantener en laspróximas semanas para concre-
tar cómo se aplican los recortes.La UCH, que cuenta con más
de 380 centros y 45.000 puestosde trabajo, agrupa al 74% de loscentros sanitarios privados quetrabajan de manera concertadapara la sanidad pública. La enti-dad reclama, en un comunicadodifundido ayer, un debate ampliopara lograr “acuerdos que permi-tan esta reestructuración de lamanera más eficaz y menos lesi-va posible”.El Departament de Salut tiene
el objetivo de conseguir un recor-
te presupuestario del 10% en elconjunto de la sanidad pública.En los centros de la UCH, el re-corte se limitará al 7,4%. Segúnlos cálculos realizados por loshospitales de la UCH, se puedeconseguir un recorte de entre el3%y el 5% extremando la eficien-cia en la gestión de los centros.Pero para llegar al 7,4% será in-evitable recortar también enpres-taciones y en personal.“La Unió quiere dejar claro
que las entidades no podrán asu-mir los recortes sólo aplicandomedidas de gestión”, advierte elcomunicado. “Llegar a cifras su-periores [del 3% al 5% de reduc-ción de presupuesto] suponeadoptarmedidas que afectarán almodelo de prestación de servi-cios y a la estructura de las orga-nizaciones, con especial inciden-cia en el ámbito de las plantillas”.El recorte en prestaciones con-
sistiría principalmente en redu-cir la actividad en algunas áreas,lo cual conllevaría un alargamien-to de las listas de espera. Este ti-po de ajuste está ya enmarcha enimportantes hospitales de la sani-dad pública, como Vall d’Hebron
y Can Ruti, que reducirán drásti-camente las intervenciones qui-rúrgicas del 11 al 26 de abril apro-vechando la Semana Santa.Además de la UCH, también
los colegios de enfermería de Ca-talunya han anunciado la crea-
ción de un observatorio para eva-luar las medidas que se adoptenpara recortar el gasto de la sani-dadpública, informó ayer la agen-cia Efe. El colectivo de enferme-ría, que agrupa a 42.000 profesio-nales que trabajan en la sanidadpública, teme que los recortesafectarán tanto a la calidad de laasistencia que reciben los pacien-tes como a las plantillas.La posición del Departament
de Salut, que dirige el ex presi-dente de la UCHBoi Ruiz, es queen las próximas dos semanas seestudiarán los planes de choquepropuestos por los distintos cen-tros y proveedores. Hasta Sema-na Santa, la conselleria tiene pre-visto negociar con los centros có-mo se pueden aplicar los recor-tes, de modo que cada centro pú-blica y la UCH puedan saber an-tes del 22 de abril cómo realizarlos ajustes presupuestarios.c
Los campus nopodrán cubrirjubilaciones ni bajasy prescindirán deprofesores eventuales
Cifras del sistemauniversitario
La UCH advierte quemejorar la gestiónno bastará paracumplir el objetivode reducción de gasto
O.J.D.:
E.G.M.:
Fecha:
Sección:
Páginas:
184890
757000
02/04/2011
TENDENCIAS
28
RUIZ, BOI / CONSELLER DE SALUT GENERALITAT DE CATALUNYA; Salut; Sanitat
Tarifa (€): 2783
www.publico.es/catalunya
públic 3dissabte, 2 d’abril del 2011
Societat
Presó sense fiança per als atracadors de Cambrils
El titular del jutjat d’instrucció número 3 de Reus va decretar ahir presó preventiva comunicada i sense fiança per als cinc presumptes integrants d’un grup criminal organitzat al qual s’imputa mig centenar d’atracaments a bancs i la mort d’una caixera a Cambrils (Baix Camp).
Segons va informar ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el jutge els imputa els delictes d’associació il·lícita i robatori amb violència i intimidació. En total, haurien robat una cinquantena de bancs. Un dels detinguts, Manuel A. A.V., també està acusat d’un delicte de possessió il·lícita d’armes i un altre d’homicidi per la mort a la sucursal del banc Santander de Cambrils, l’octubre passat.
Els cinc integrants d’aquest presumpte grup organitzat van tornar ahir al jutjat de Reus, després que el dia anterior s’haguessin negat a declarar i que l’instructor decidís prorrogarne la detenció. D
3
públicbarcelona
Els advocats, ahir.
SucceSSoS
Els hospitals fixen el 5% com a estalvi assumible
Salut » La patronal creu que perilla el servei
No es pot assumir. És la conclusió de la Unió Catalana d’Hospitals (UCH) davant la retallada pressupostària del 10% en la sanitat plantejada per la conselleria de Salut. Ara ja no es tracta, però, d’una conclusió a priori. L’afirmació arriba després d’haver fet una primera anàlisi dels plans de contingència presentats pel seu centenar de socis a la Generalitat.
Els hospitals concertats consideren que, per mantenir l’actual “model de prestació de serveis i de les estructures de les organitzacions amb incidència especial en l’àmbit de les plantilles”, la rebaixa màxima de recursos ha de ser del 5%. Més enllà suposaria posar en perill el servei públic tal com el coneixem i, possiblement, contravenir l’afirmació feta pel conseller de Salut, Boi Ruiz, dijous: “Ningú serà privat de cap prestació”.
L’afirmació de la patronal aniria en la línia dels plans que les gerències dels centres hospitalaris van acabar de presentar divendres a Salut. Els tècnics de la conselleria, a més dels mateixos plans, hauran d’analitzar un marasme d’allegacions presentades per les gerències dels centres, en què s’adverteix que una retallada com la que es vol fer –en alguns centres de l’Institut Català de la Salut arriba als 30 milions d’euros– posa en perill alguns serveis.
És per això que la conselleria haurà de fer una anàlisi centre per centre i, tenint present un mapa conjunt de tot Catalunya, decidir quines mesures de les proposades s’acaben duent a terme per fer la redistribució del servei públic. Aquesta fotografia definitiva ha d’estar llesta abans de les vacances de Setmana Santa.
3
dani corderobarcelona
Una dona espera en un hospital. edu bayer
La valoració feta ahir per la UCH aporta més pressió sobre la conselleria, en manifestar que les decisions “dures” de gestió només poden implicar l’assoliment de la meitat de l’objectiu d’estalvi. Aquestes decisions aporten un estalvi del 3% al 5% de contracció pressupostària, en què també es tindria en compte l’acomiadament de treballadors.
Aquesta va ser la manera en què la UCH va mostrar la seva “preocupació” després de conèixer les “propostes de precontracte individual que ha fet el CatSalut” als seus associats i a l’espera de poder fer una anàlisi més acurada de les propostes fetes pels centres. De fet, l’organització empresarial fa una crida a tots els agents a fer un “abordatge global” que faci possible la “reestructuració de la manera més eficaç i menys lesiva possible” del sistema.
La UCH es va afegir ahir a una altra patronal, el Consorci Sanitari i Social de Catalunya, en la seva advertència sobre els efectes de la mesura sobre les plantilles. Aquest element ja el donen per fet els sindicats. Segons CCOO, diversos
comitès d’empresa ja han rebut notícies d’expedients de regulació d’ocupació en quatre centres: l’Hospital de Sant Rafael (afectarà una quarantena de persones), el de Vic (30 treballadors), el d’Igualada i l’Hospital Evangèlic de Barcelona. En tot cas, són casos previs a la retallada forta, que els sindicats creuen que forçarà la supressió d’entre 5.000 i 7.000 contractes eventuals.
Els quatre col·legis d’infermeria de Catalunya crearan un observatori de seguiment per avaluar com afecta l’escassetat de recursos en les plantilles. El col·lectiu sap que serà un dels principals afectats pels acomiadaments. La degana del Consell de Col·legis d’Infermeria de Catalunya, Mariona Creus, va recordar que els infermers ja exerceixen la seva professió en condicions límit per la càrrega assistencial que han de suportar.
L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, es va plantar ahir contra les retallades que s’estan anunciant i, més concretament, en el Departament de Salut. Després d’una visita a l’Hospital del Mar i a les obres d’ampliació que s’han aturat, Hereu va denunciar que des del Govern han iniciat una “ofensiva per malmetre els serveis públics, i les retallades en són la prova més evident. “Jo no ho penso admetre”, va advertir, tot exigint a la Generalitat que projectes com el que ha visitat “com a alcalde de la ciutat” s’impulsin i no s’aturin.
En opinió d’Hereu, el Govern està fent que “el sector públic aparegui com el culpable del dèficit”. “No vull que la crisi sigui l’excusa per vulnerar els drets dels ciutadans”, va dir. D
La Unió Catalana d’Hospitals dóna per fet l’acomiadament de personal
Els col·legis d’infermeria creen un observatori sobre les mesures d’estalvi
CCOO denuncia que quatre centres ja han plantejat acomiadaments
Mobilització sindical a favor de TV3 i COMRàdio
Els professionals de TV3 van demanar ahir transparència i que s’asseguri el manteniment dels seus llocs de treball davant les retallades que comencen a afectar els mitjans audiovisuals públics. Sectors polítics i socials també van donar suport ahir a COMRàdio davant les peticions de suprimir la xarxa d’emissores locals per part de les emissores privades.
Els treballadors de la televisió pública catalana exigeixen poder negociar la baixada de sou. El membre del comi
3
pau cortésbarcelona
Unitat mòbil de TV3.
tè d’empresa de TV3, Ramon Espuny, va explicar ahir a Pú-blic que volen que es comuniquin tant les xifres econòmiques que justifiquen la retallada (que s’acosta a un 5% del sou) com els salaris dels alts càrrecs de l’empresa.
Malgrat que el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Enric Marín, va assegurar que no es portaria a terme un expedient de regulació de l’ocupació (ERO), el Sindicat de Periodistes de Catalunya (CPC) va expressar ahir en un comunicat que qualsevol acord “ha d’incloure un compromís pel
pressió engegada per la patronal de les ràdios privades. La xarxa de ràdios municipals va rebre ahir el suport de l’alcalde de Barcelona. Hereu va dir que és “absolutament inadmissible” la supressió, opinió compartida pels alcaldes de Terrassa i Mataró. El suport polític no és unànime, ja que el PP s’ha mostrat favorable a la petició de les ràdios privades.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya també va defensar ahir COMRàdio. En un comunicat es va referir al paper “vertebrador de la realitat local” i “normalitzador de la llengua” com els dos pi
manteniment dels llocs de treball”. Espuny va concretar que els professionals temen que Marín no pugui mantenir la promesa de no fer un ERO davant la possibilitat que una proposta legislativa redueixi el nombre de membres de la Corporació de Mitjans. Els treballadors de TV3 negociaran dilluns amb la direcció i pel maig està prevista una votació per acceptar o rebutjar les retallades.
La mobilització sindical a TV3 coincideix amb les mostres de suport que està rebent l’emissora COMRàdio davant la campanya per la seva su
lars que justifiquen la continuïtat de la xarxa de ràdios municipals.
L’Associació Catalana de Ràdio, l’entitat que demana la supressió de COMRàdio, també vol eliminar la publicitat de tota la ràdio pública del país, tal com passa a l’espectre radiofònic espanyol. La baixada dels ingressos publicitaris és un dels motius que han portat la direcció de TV3 a tirar endavant les retallades. El CCMA proposa fusionar Catalunya Ràdio, TV3, Interactiva i Activa Multimèdia “per evitar la duplicitat de càrrecs”. D
comunicació » Els professionals de la cadena demanen transparència i el Col·legi de Periodistes defensa la xarxa de ràdios locals
O.J.D.:
E.G.M.:
Fecha:
Sección:
Páginas:
11218
29000
02/04/2011
CATALUNYA
3
Hospitals i Centres de Salut; ICS; RUIZ, BOI / CONSELLER DE SALUT GENERALITAT DE CATALUNYA
Tarifa (€): 3700
Data: 1 d’abril de 2011
La patronal que dirigía Boi Ruiz alega que los recortes solo son posibles despidiendo a personal
Foto: EP
BARCELONA, 1 Abr. (EUROPA PRESS) –
La Unió, la patronal sanitaria cuya presidencia ejercía Boi Ruiz antes de ocupar su
puesto como conseller de Salud de la Generalitat, ha asegurado este viernes que los
recortes que planea el Govern en el ámbito sanitario solo serán factibles con una
"incidencia especial" en el ámbito de las plantillas.
Tras analizar los primeros datos del impacto que supone para las cerca de cien
entidades asociadas a esta patronal, y que incluyen un descenso del 2% de los
precios que pagaba el Servicio Catalán de la Salud (CatSalut) y un descenso de la
actividad contratada, La Unió ha garantizado que "las entidades no podrán asumir los
recortes del presupuesto solo aplicando medidas de gestión".
La Unió precisa que aplicar únicamente medidas de gestión permitiría ahorrar entre
un 3% y un 5%, y ello no iría contra el modelo estructural, aunque también afectarían
al capítulo de personal.
"Llegar a cifras superiores supone la adopción de medidas que implicarán una
afectación del modelo de prestación de servicios y de la estructura de las
organizaciones con incidencia especial en el ámbito de las plantillas", ha subrayado la
entidad en un comunicado.
En esta línea, ha precisado que las medidas solo tienen sentido si se toman en el
plazo más breve posible y si sirven para garantizar la estabilidad del sistema.
La Unió Catalana de Hospitales engloba a más de cien entidades sanitarias y
sociales que aglutinan más de 380 centros que emplean a uno 45.000 profesionales.
Data: 1 d’abril de 2011
La UCH dice que el recorte no se podrá asumir sólo con medidas de gestión
Barcelona, 1 abr (EFE).- La Unión Catalana de Hospitales (UCH) considera que las entidades no podrán asumir los recortes del presupuesto sanitario que ha impuesto el gobierno catalán aplicando sólo medidas de gestión, que sin ser estructurales afectarán también al capítulo de personal.
En un comunicado, la patronal del sector asegura que las valoraciones que se han hecho hasta ahora implican que las medidas de gestión pueden suponer entre un 3 y un 5% de reducción del presupuesto, pero creen que llegar a cifras superiores supone adoptar medidas que afectarán al modelo de prestación de servicios, con incidencia especial en el ámbito de las plantillas.
Desde la Unión se considera que esta realidad pide un abordaje global, implicando a todos los agentes, que permita lograr acuerdos que hagan posible esta reestructuración de la manera más eficaz y menos lesiva posible, y buscar acuerdos políticos y sociales que faciliten el proceso.
También se asegura que este esfuerzo se hace teniendo en cuenta la dureza económica de la situación, pero que sólo tiene sentido si favorece que en el plazo más breve posible se estabilice el sistema sanitario, de calidad, que genera cohesión social, riqueza y ocupación, y que es muy valorado por los ciudadanos.
La Unión Catalana de Hospitales es una asociación empresarial formada por más de cien entidades sanitarias y sociales que aglutinan más de 380 centros y que generan más de 45.000 puestos de trabajo. EFE
Fecha: 3 abril 2011
El recorte del presupuesto salud protagoniza los 100 días del gobierno CiU (Cataluña) SOCIEDAD-SALUD,SALUD | > AREA: Sanidad y Salud 03-04-2011 / 9:40: h Deborah Hap Barcelona, 3 abr (EFE).- El recorte del 10% de los presupuestos de salud para 2011 ha protagonizado en el ámbito sanitario los primeros cien días del gobierno de CiU que encabeza Artur Mas, una medida que ahora debe concretarse para ver cómo afecta realmente en la red asistencial. Aunque el conseller de Salud, Boi Ruiz, ha asegurado que nadie se verá privado de ninguna prestación y que ninguna de las medidas que se apliquen para contener el gasto cruzarán la línea roja en lo que afecte a la relación médico-paciente, ya se han levantado muchas voces anunciando una merma de la calidad asistencial y repercusiones para el usuario. El Departamento de Salud revisa en estos momentos las medidas de choque que cada centro ha propuesto para ajustarse a la nueva situación económica, y la fecha límite para conocer su alcance será el 22 de abril, cuando se presenten los presupuestos al Parlament. Desde el departamento se argumenta que es necesario este recorte para garantizar la sostenibilidad del sistema, y que es una medida concreta y limitada en el tiempo porque se han encontrado con un déficit de casi 1.200 millones que hay que pagar. Los recortes por la insuficiencia financiera ya se han concretado en una reducción de las estructuras directivas de los centros hospitalarios. La falta de recursos ha provocado muchas críticas por parte de los alcaldes, partidos, sindicatos, profesionales y asociaciones de pacientes, una reacción que para el gobierno se debe básicamente a cuestiones electorales porque las consecuencias en el usuario no serán de calidad, sino desde el punto de vista de proximidad. De momento, los sindicatos y gestores de la sanidad han avanzado ya algunas de las medidas propuestas y, en este contexto, hospitales de Barcelona como el Clínic, Vall d'Hebron o Sant Pau prevén cerrar quirófanos durante las tardes y el periodo estival, reducir el número de camas y suspender algunos servicios. También los alcaldes del Baix Llobregat han firmado una declaración en la que manifiestan su preocupación por los efectos de los recortes en sanidad, en la que piden negociar su aplicación, y para el alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, estos recortes son el aperitivo de lo que vendrá tras las elecciones. Desde el PSC se ha acusado al Govern de inventarse unas pretendidas exigencias del Gobierno para crear una gran cortina de humo que permita enmascarar los recortes sociales en sanidad y educación, y para Izquiera Unida la medida rompe el espinazo del sistema sanitario público catalán y abre la puerta a la privatización. Más moderada ha sido la respuesta del PPC que propone establecer un nuevo catálogo de prestaciones farmacéuticas de medicamentos genéricos para reducir el gasto en farmacia en 550 millones, mientras que desde ERC se afirma que la sanidad pública catalana no puede asumir más recortes.
Ante esta situación, los colegios de enfermería de Cataluña y la patronal, la Unión Catalana de Hospitales (UCH) han anunciado la puesta en marcha de sendos observatorios de seguimiento para detectar cómo estas medidas pueden comprometer la asistencia. Por su parte, los médicos piden que los recortes se centren en aspectos burocráticos y que se de más protagonismo al profesional en la toma de decisiones. Otro tema protagonista de estos cien días ha sido la entrada en vigor de la ley del tabaco que prohíbe fumar en espacios cerrados y en las zonas al aire libre de los recintos hospitalarios, una normativa a la que los fumadores, pese a las protestas, perece que se han adaptado bien, y que ha tenido como consecuencia la aparición de cientos de terrazas en las calles de las ciudades. EFE
Data: 2 d’abril de 2011
Hereu pide que se reanuden las obras en el hospital del Mar CAMILO S. BAQUERO - Barcelona - 02/04/2011
Desde el mes de diciembre no hay albañiles en las obras de ampliación del hospital del Mar, en Barcelona. El edificio, que albergará los nuevos servicios de urgencias, el área de maternidad y diversas unidades especializadas, está a medio hacer. Ayer el alcalde Jordi Hereu visitó el hospital y desde allí exigió a la Generalitat que reanude los trabajos. "No son un capricho ni fruto de megalomanía, sino de estricta necesidad", recalcó. No es la primera ocasión en que Hereu hace un llamamiento a que no se detengan las obras. En agosto del año pasado, casi tres años después de poner la primera piedra, el alcalde instó al Gobierno tripartito a que aprobara la financiación restante, algo que jamás sucedió. Según los cálculos del centro, hacen falta 37 millones de euros para terminar la primera de las tres fases de la ampliación. El Ayuntamiento tiene un 40% del consorcio que administra el centro, que comparte con la Generalitat.
El alcalde, acompañado por el director médico del hospital, Felip Bori, recordó que el hospital también es un potente motor económico "que no se puede parar, y menos en época de crisis". Allí, además de la atención médica, se realizan investigación en biotecnología y actividades de docencia.
Recortes inasumibles
Hereu aprovechó para cargar contra los recortes "exagerados" del Gobierno de Artur Mas e insinuó que con ellos se busca beneficiar a la sanidad privada, acusando a la pública de "ineficiente y malgastadora".
Por su parte, la Unión Catalana de Hospitales (UCH), que agrupa más de 380 centros sanitarios, aseguró ayer que los centros no podrán asumir recortes superiores al 5% sin que eso influya en la calidad del servicio prestado a los ciudadanos.
En una nota de prensa de la patronal, se asegura que las medidas de gestión anunciadas por el Departamento de Salud de la Generalitat pueden suponer entre el 3% y el 5% de reducción del presupuesto, pero se alerta de que "una cifra superior supondría adoptar medidas que afectarían al modelo de prestación de servicios, con incidencia especial en el ámbito de las plantillas".
La UCH hizo un llamamiento a abordar el problema de una manera global y buscando acuerdos políticos y sociales.