2
3
Contingut
INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................... 5
Per què una proposta de servei comunitari en salut mental? .................................................. 5
1. OBJECTIUS ............................................................................................................................. 7
2. LES PROPOSTES DE SERVEI COMUNITARI WHATSUP. COM VAS DE SALUT MENTAL?
CARACTERÍSTIQUES. ...................................................................................................................... 8
a) Format A: proposta de servei comunitari articulada al voltant de les matèries............... 8
Continguts ................................................................................................................................. 9
b) Format B: proposta de servei comunitari articulada al voltant de seqüències
didàctiques. ............................................................................................................................. 10
3. PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE SERVEI COMUNITARI..............................................................11
Unitat 1 Herois...........................................................................................................................16
Unitat 2 La salut, a fons.............................................................................................................26
Unitat 3 El meu dia a dia............................................................................................................36
Unitat 4 Anàlisi crítica................................................................................................................48
Unitat 5 Fase d’avaluació...........................................................................................................64
Unitat 6 Campanya de sensibilització........................................................................................71
Unitat 7 Imatge de la campanya ...............................................................................................80
Unitat 8 Avaluació de la campanya ..........................................................................................88
Addenda....................................................................................................................................98
4
5
INTRODUCCIÓ
La situació del món actual posa constantment en joc valors bàsics per la societat com són la
solidaritat, l’ètica, la justícia, la igualtat... Els conflictes que es viuen demanden una societat
avançada no solament en l’àmbit tecnològic, sinó també en la seva vessant més humana i
social. Ens trobem amb la necessitat de respondre a la realitat des d’una òptica complexa que
englobi diferents aspectes: coherència, sentit comú, sostenibilitat, etc., però també i de
manera important la solidaritat, la humanitat i l’empatia.
Durant aquests últims anys, l’educació ha anat avançant en aquest camí de formació integral
de la persona. De manera progressiva, estem fent el recorregut que demanda la societat i hem
passat d’un ensenyament tradicionalment magistral i enfocat en continguts a un model
competencial on el com eduquem és tan important com el què.
En aquest sentit, en el moment en què un centre educatiu duu a terme el servei comunitari
reflecteix la seva aposta cap al creixement de l’alumnat com a ciutadà conscient dels seus
drets i deures i compromès amb la societat. El servei comunitari pren, doncs, un sentit no
solament educatiu, sinó també d’intencionalitat sobre com volem que sigui la societat del
futur.
Per què una proposta de servei comunitari en salut mental?
A través de les dues propostes de servei comunitari sobre salut mental que posem a disposició
del professorat, l’alumnat posarà en joc els seus coneixement i habilitats al servei d’una
necessitat social real. En la primera proposta, articulada al voltant de les matèries, no
solament es treballarà la competència social i ciutadana, que moltes vegades no es treballa en
tot el seu potencial, sinó també el contingut curricular de les matèries i les seves competències
associades. En la segona proposta, tant el format com els continguts i documentació
s’estructura segons els transferibles oficials del Departament d’Ensenyament.
L’objectiu d’ambdues propostes és treballar la dimensió intel·lectual i la dimensió humana de
l’alumnat de manera conjunta, analitzant i comprenent la realitat social en la qual viu i
comprometent-se en la seva millora. Així doncs, volem formar l’alumnat en la ciutadania del
present i del futur.
El primer pas i imprescindible que s’ha de fer és l’anàlisi de les necessitats de l’entorn: amb
quina societat ens trobem? Quines problemàtiques hi ha? On podem ajudar?
Les propostes de servei comunitari en salut mental es basen en una realitat amb una alta
incidència dels problemes de salut mental, de poc coneixement i reconeixement sobre la
importància de la salut mental, dificultats per parlar-ne i estigmatització cap a les persones que
pateixen un problema. Un exemple de la situació que es viu es troba en les dades següents:
6
- Els problemes de salut mental són malalties amb una alta prevalença en la societat
actual. Segons dades de l’ESCA (Enquesta de Salut de Catalunya) el 2014, un 16,6% de
la població de 15 anys o més patia o havia patit un problema de salut mental.
- Si fixem la mirada en el nostre alumnat, trobarem dades que asseguren que un 20%
dels joves pateixen o estan patint un problema de salut mental, la qual cosa suposa
aproximadament 6 alumnes per aula.
- No solament això. A més a més, sabem que el 50% dels problemes de salut mental
sorgeixen abans dels 14 anys i que, com abans es faci el diagnòstic, millor pronòstic de
recuperació.
A més a més, segons un estudi1 fet entre joves que han tingut problemes de salut mental...
o A l’institut...
Un 70% ha estat discriminat per part dels seus companys.
Un 40% ha tingut reaccions negatives per part del professorat.
Un 40% ha deixat d’anar a l’institut per la discriminació que patia.
o Relacions:
Un 45% ha tingut reaccions negatives per part de les seves parelles.
Un 54% ha deixat d’anar amb els amics.
Un 47% ha deixat de sortir a comprar o fer coses.
Un 40% ha deixat de tenir parella.
I el que és més greu és que, per por del que diran i de la posterior estigmatització, un 43% dels
joves amb problemes de salut mental no van demanar ajuda quan ho necessitaven.
Veiem, doncs, com l’impacte dels problemes de salut mental en joves és suficientment
important per treballar-hi com abans millor i promoure un projecte adreçat a lluitar contra
l’estigma en salut mental.
En aquesta proposta de servei comunitari, doncs, trobareu tot un seguit d’eines per poder
treballar a l’aula aquesta problemàtica de manera transversal i curricular.
1 TIme to change. Anglaterra, 2012.
7
1. OBJECTIUS
En les propostes de servei comunitari tenim un doble objectiu:
Segons la temàtica de treball: sensibilitzar els joves sobre l’estigma dels
problemes de salut mental.
Segons el currículum: adquirir la competència social i ciutadana i les competències
associades a cada matèria.
Responent a la pregunta de com assolirem aquest objectiu general, ens marquem els objectius
específics següents:
Objectiu 1: sensibilitzar els joves sobre l’estigma dels problemes de salut mental.
Objectius específics:
Millorar el coneixement dels joves en salut mental.
Promoure l’esperit crític dels joves per identificar i reconèixer situacions
d’estigma i discriminació cap a tot allò que envolti la salut mental.
Ajudar a crear un entorn més obert i disposat a escoltar, entendre i parlar
de qualsevol tema relacionat amb salut mental.
Objectiu 2: adquirir la competència social i ciutadana i les competències associades a
cada matèria.
Objectius específics:
Afavorir una actitud crítica i compromesa davant la societat.
Potenciar la participació activa de l’alumnat en la societat.
Desenvolupar habilitats relacionades amb el disseny i la realització de
projectes i amb el treball d’equip.
Donar a conèixer a l’alumnat i les seves famílies la xarxa associativa i les
entitats de l’entorn, per tal de promoure la participació dels joves.
Promoure el treball en xarxa entre els diferents agents educatius de
l’entorn.
Donar una resposta educativa a les necessitats emergents de l’entorn
escolar.
8
2. LES PROPOSTES DE SERVEI COMUNITARI WHATSUP. COM
VAS DE SALUT MENTAL? CARACTERÍSTIQUES
a) Format A: proposta de servei comunitari articulada al voltant de les
matèries.
El format de Whatsup. Com vas de salut mental? per al servei comunitari articulat a través de
les matèries és una proposta...
Propostes integrades dins del currículum de les
matèries.
Activitats competencials que promouen l’assoliment
de les competències per matèries i la competència
social i ciutadana.
Enfocant el treball de servei comunitari des de
diverses matèries.
Proposta de servei comunitari de 10 hores lectives i 10
hores de servei a la comunitat.
Amb una llista de possibles entitats del territori a les
quals us podeu adreçar.
Amb material adreçat tant al professorat com a
l’alumnat.
Així doncs, amb aquesta proposta de servei comunitari volem, per una banda, facilitar el
treball del professorat a través de propostes completes, temporitzades i dirigides mentre que,
per l’altra, fem còmplice l’alumnat d’aquest canvi positiu en l’entorn i el fem conscient
d’aquest procés.
Competencial
Transversal
Curricular
Temporitzada
Des del tercer sector
Completa
9
Continguts
Aquesta proposta de servei comunitari s’articula al voltant de les matèries següents:
UNITAT MATÈRIA TEMPS LECTIU TEMPS NO
LECTIU
Unitat 1: Herois Cultura i valors ètics 1 hora
Unitat 2: La salut, a fons Biologia i geologia 1 hora
Unitat 3: El meu dia a
dia Cultura i valors ètics 1 hora
Contacte amb l’entitat del territori 1 hora
Unitat 4: Anàlisi crítica Cultura i valors ètics 2 hores
Unitat 5: Fase
d’avaluació Matemàtiques 1 hora
Unitat 6: Campanyes de
sensibilització Àmbit lingüístic 1 hora
Unitat 7: Imatge de la
campanya Educació visual i plàstica 2 hores
Implementació del projecte 8 hores
Unitat 8: Avaluació de
la campanya Matemàtiques 1 hora
Addenda
10
b) Format B: proposta de servei comunitari articulada al voltant de
seqüències didàctiques.
Aquesta proposta es basa en el model de transferible marcat pel Departament d’Ensenyament
de la Generalitat de Catalunya i segueix la seva estructura, metodologia, continguts i
documentació requerida.
Trobareu el transferible i el seu desplegament a dins d’aquesta guia.
11
PROPOSTA DE SERVEI COMUNITARI “WHATSUP. COM VAS DE SALUT
MENTAL?”
PROPOSTA ARTICULADA AL
VOLTANT DE LES MATÈRIES
12
RELACIÓ DE PROPOSTES
UNITAT MATÈRIA
Unitat 1: Herois Cultura i valors ètics
Unitat 2: La salut, a fons Biologia i geologia
Unitat 3: El meu dia a dia Cultura i valors ètics
Contacte amb l’entitat del territori
Unitat 4: Anàlisi crítica Cultura i valors ètics
Unitat 5: Fase d’avaluació Matemàtiques
Unitat 6: Campanyes de sensibilització Àmbit lingüístic
Unitat 7: Imatge de la campanya Educació visual i plàstica
Implementació del projecte
Unitat 8: Avaluació de la campanya Matemàtiques
Addenda
13
INTRODUCCIÓ CONCEPTES CLAU
Abans d’iniciar el treball a l’aula de les unitats didàctiques dedicades al servei comunitari, recomanem situar l’alumnat en la tasca que duran a terme: - DURADA:
10 hores lectives 10 hores fora de l’horari lectiu
- MATÈRIES IMPLICADES:
Cultura i valors ètics Biologia i geologia Àmbit lingüístic Educació visual i plàstica Matemàtiques
- TEMPORITZACIÓ:
Quan iniciarem el servei comunitari? Quan finalitzarà?
- TEMÀTICA
Campanya per lluitar contra l’estigma en salut mental.
- METODOLOGIA
Tot i que el treball es farà en plenari o bé en petits grups, la campanya de sensibilització serà un projecte d’aula que hauran de consensuar entre tots, per la qual cosa només hi haurà un producte final.
Valors
Societat
Futur
Creixement personal
Drets i deures
RECURSOS QUE ES FACILITARAN:
Unitats didàctiques per al professorat
Pautes de treball per a l’alumnat
Llista d’entitats de salut mental
14
ACTIVITAT “Qüestionari previ”
30 min a l’aula Abans d’iniciar el treball de servei comunitari sobre salut
mental, facilitem a l’alumnat aquest qüestionari previ que
hauran d’emplenar. Les seves respostes són personals i no
es pretén que es comparteixin amb ningú, sinó tan sols que
siguin un referent sobre les opinions de l’alumne en salut
mental abans d’iniciar el servei comunitari.
Treball individual
RECURSOS Qüestionari
① Qüestionari previ per a l’alumnat
Individual
20 min
Les respostes a aquest qüestionari són personals i confidencials: en cap cas no
les haureu de compartir amb altres companys o amb el professorat. Per això,
us demanem sinceritat amb les preguntes que us formulem i amb vosaltres
mateixos, ja que l’objectiu és que tingueu ben clar de quin punt partiu
respecte a la salut mental: tenim clar què és la salut mental? En tenim
prejudicis? Sabem com ajudar algú amb algun problema de salut mental?
Endavant amb el qüestionari:
1. Què és per tu la salut mental?
2. Quins qualificatius assignaries al concepte de salut mental?
3. Creus que la salut mental sempre és quelcom negatiu?
4. Què creus que és un problema de salut mental?
15
5. Quines creus que són les causes dels problemes de salut mental?
6. Coneixes algú que hagi patit algun tipus de problema de salut mental?
7. Has tingut mai algun tipus de problema de salut mental?
8. Creus que alguna vegada a la vida pots arribar a tenir algun problema
de salut mental?
9. Com t’agradaria que reaccionés el teu entorn (família, amics,
companys...)?
16
Unitat didàctica 1
Herois
17
CULTURA I VALORS ÈTICS
FASE 1: PRÈVIA REALITZACIÓ DEL SERVEI
COMPETÈNCIES IMPLICADES CONCEPTES CLAU
- C1: actuar amb autonomia en la presa de decisions i
ser responsable dels propis actes. - C2: assumir actituds ètiques derivades de la
Declaració Universal dels Drets Humans. - C3: qüestionar-se i usar l’argumentació per superar
prejudicis i consolidar el pensament propi. - C4: identificar els aspectes ètics de cada situació i
donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.
- C5: mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences.
- C6: aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau.
- C9: analitzar críticament l’entorn (natural, cientificotecnològic, social, polític, cultural) des de la perspectiva ètica, individualment i de manera col·lectiva.
- C10: realitzar activitats de participació i de col·laboració que promoguin actituds de compromís i democràtiques.
Valors (compromís, solidaritat, responsabilitat...)
Beneficis
Societat
Futur
1 SESSIÓ A L’AULA
18
ACTIVITAT “ Herois”
1 SESSIÓ a l’aula
En aquesta unitat didàctica, cercarem quines són aquelles
persones que poden ser un model per a nosaltres pels seus
valors, actituds o comportaments.
Reforçarem la importància que tenen les accions individuals
en la societat global.
Treball grupal.
(4-5 alumnes/grup)
RECURSOS 1 ordinador o 1 mòbil amb connexió a Internet/grup alumnes
Material per al professorat
① Introducció
Plenari
5 min
Tots podem tenir algú que admirem més o menys. Avui treballarem sobre
persones que podríem admirar.
A partir d’ara, en grups, treballareu amb el material següent.
En 20 minuts posarem en comú les vostres recerques.
② Posada en comú
Plenari
20 min
Un cop l’alumnat hagi treballat el material que els hem facilitat, farem una
posada en comú.
Llancem a l’aula la pregunta següent:
A qui admireu? Hi ha algú de vosaltres que tingui algun heroi o heroïna?
Recollim els comentaris de l’aula i esperem que anomenin i expliquin breument
per què aquelles persones són els seus herois o models a seguir. Un cop
recollides les seves intervencions, posem en comú les seves recerques.
19
A continuació, oferim una breu descripció de les persones que convidem a
investigar:
- Rosa Parks: activista que va equiparar els drets civils entre blancs i
negres als EUA.
- Clara Campoamor: advocada, escriptora i política espanyola durant la II
República que va defensar els drets de les dones i va promoure el
sufragi universal.
- Concepción Arenal: escriptora gallega precursora dels moviments
feministes.
- Hadijatou Mani: activista nigeriana que lluita contra l’esclavisme de les
dones en el seu país.
- Malala Yousafzai: bloguera pakistanesa que lluita pel dret de les nenes
a l’escolarització.
- Nelson Mandela: polític sud-africà que va lluitar contra el sistema
polític de l’apartheid.
- Harvey Milk: polític que va lluitar per la igualtat i els drets dels
homosexuals als EUA.
Què tenen en comú aquests personatges?
Una possible resposta és que són exemples de persones que van lluitar
contra els prejudicis i/o injustícies; gràcies a la seva valentia, la societat
ha avançat i ha millorat.
Cerqueu i presenteu a la resta de grups exemples de persones que han lluitat
per trencar els prejudicis següents:
o Gènere
o Discapacitats
o Salut mental
Quins valors associaries a aquestes persones?
Valentia, dignitat, esforç, perseverança, compromís, responsabilitat,
sentit crític, etc.
20
③ El nostre paper en la societat
Plenari 5 min
En aquest moment, ressaltarem la importància del seu paper i, per tant, del seu
compromís i participació activa en la millora de l’entorn i de la societat en
general:
Creieu que nosaltres també podem ajudar a millorar el món?
Si és així, de quina manera?
Nosaltres també podem aportar per millorar la societat. El servei a la
comunitat és una manera de comprometre’ns amb el nostre entorn i de
millorar-lo.
Podem fer-ho de moltes maneres i molt variades segons el nostre nivell
d’implicació, temps disponible, coneixements..., però el que és important és
que siguem conscients que el nostre paper és important.
④ Tancament de la unitat
Plenari 5 min
Finalitzem la sessió convidant l’alumnat a fer un recull de les idees clau a través
de les següents preguntes de tancament:
Creieu que tothom, en algun moment de la seva vida, pot ajudar a millorar el
món?
Cal estar patint algun tipus de discriminació o desigualtat per voler tenir un
paper actiu en la societat?
De quines maneres podem arribar a participar-hi?
Com hem vist fins ara, podem ajudar a millorar la vida
de moltes persones lluitant amb elles contra la
discriminació, el prejudici o les injustícies.
!!
No oblidis que...
21
Material per a l’alumnat
① Recerca
Treball en
grup
20 min
Cerqueu informació sobre aquestes persones i anoteu breument el que
considereu més important:
- Rosa Parks
- Clara Campoamor
- Concepción Arenal
- Hadijatou Mani
- Malala Yousafzai
- Nelson Mandela
- Harvey Milk
Què tenen en comú aquests personatges?
Cerqueu i presenteu a la resta de grups exemples de persones que han lluitat
per trencar els prejudicis següents:
- Gènere
- Discapacitats
- Salut mental
Quins valors associaries a aquestes persones?
22
PROPOSTA D’AVALUACIÓ COMPETENCIAL
Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.
Indicadors cognitius Observacions per a l’avenç de l’aprenentatge
Reconeix els drets i deures de la
ciutadania.
Identifica les característiques
del concepte de salut mental.
Reconeix factors que sustenten
els prejudicis en salut mental.
Indicadors actitudinals Molt
sovint Sovint
Alguna
vegada
Gairebé
mai
Observacions
per a l’avenç de
l’aprenentatge
Argumenta la pròpia opinió
respecte a l’origen de les
entitats.
És conscient de les possibilitats
d’acció.
Defensa els drets i reconeix els
propis deures.
Té en compte les conseqüències
de les accions (pròpies i les dels
altres).
Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Indicadors cognitius Observacions per a l’avenç de l’aprenentatge
Identifica situacions en què es
vulneren drets de les persones.
Indicadors actitudinals Molt
sovint Sovint
Alguna
vegada
Gairebé
mai
Observacions
per a l’avenç de
l’aprenentatge
Valora la tasca de les entitats en
la defensa dels drets humans.
Evita i combat la intolerància i la
discriminació.
23
Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i per consolidar el
pensament propi.
Indicadors cognitius Observacions per a l’avenç de l’aprenentatge
Es qüestiona els prejudicis i els
costums socials instaurats.
Identifica prejudicis en una
situació argumentativa.
Indicadors actitudinals Molt
sovint Sovint
Alguna
vegada
Gairebé
mai
Observacions
per a l’avenç de
l’aprenentatge
Expressa el seu punt de vista de
manera clara, precisa i acurada.
Manté el seu punt de vista amb
arguments sòlids i variats.
Detecta els pressupòsits
presents en una argumentació.
Accepta una refutació
justificada dels seus arguments.
Contrasta les fonts diverses i
tria les més fiables.
Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i
preferentment innovadores.
Indicadors cognitius Observacions per a l’avenç de l’aprenentatge
Identifica els fonaments dels
prejudicis.
Indicadors actitudinals Molt
sovint Sovint
Alguna
vegada
Gairebé
mai
Observacions
per a l’avenç de
l’aprenentatge
Proposa accions per potenciar
l’ètica.
Intenta ser coherent amb l’ètica
i les seves accions.
24
Competència 5. Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i
creences.
Indicadors cognitius Observacions per a l’avenç de l’aprenentatge
Coneix les diverses situacions
que viuen les persones amb
problemes de salut mental.
Identifica les causes que poden
provocar situacions de
discriminació en salut mental.
Indicadors actitudinals Molt
sovint Sovint
Alguna
vegada
Gairebé
mai
Observacions
per a l’avenç de
l’aprenentatge
Mostra respecte actiu per les
altres persones.
Destaca i aprecia elements i
valors comuns a les diverses
entitats.
Detecta i denuncia
discriminacions.
Defuig expressions excloents i
discriminatòries.
Competència 6. Aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la
solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau.
Indicadors cognitius Observacions per a l’avenç de l’aprenentatge
Identifica els principals aspectes
de la cultura de la pau.
Pot distingir i posar exemples
de violència directa i
estructural.
Indicadors actitudinals Molt
sovint Sovint
Alguna
vegada
Gairebé
mai
Observacions
per a l’avenç de
l’aprenentatge
Expressa de manera assertiva
opinions pròpies.
Parafraseja fidelment les
intervencions dels altres.
Fa intervencions pertinents a la
qüestió sobre la qual es dialoga.
Se centra en els problemes i les
separa de les persones.
Evita que s’agreugin els
conflictes que l’afecten i pren
mesures per resoldre’ls.
25
Competència 9. Analitzar críticament l’entorn des de la perspectiva ètica, individualment i col·lectiva.
Indicadors cognitius Observacions per a l’avenç de l’aprenentatge
En una discussió, utilitza
arguments i coneixements
apresos en altres matèries.
Indicadors actitudinals Molt
sovint Sovint
Alguna
vegada
Gairebé
mai
Observacions
per a l’avenç de
l’aprenentatge
Es posiciona davant dels
problemes en salut mental.
Fa una anàlisi crítica dels
mitjans de comunicació entorn
de la salut mental.
Competència 10. Fer activitats de participació i de col·laboració que promoguin actituds de compromís
i democràtiques.
Indicadors cognitius Observacions per a l’avenç de l’aprenentatge
Identifica els criteris de treball
en equip i els usa en l’avaluació.
Reconeix la importància de les
entitats civils per a la societat
actual.
Indicadors actitudinals Molt
sovint Sovint
Alguna
vegada
Gairebé
mai
Observacions
per a l’avenç de
l’aprenentatge
Té una disposició col·laboradora
en els treballs en grup.
Manifesta inquietud per les
necessitats individuals i
col·lectives.
S’organitza en equip per aplicar
el projecte previst.
Compleix els compromisos.
26
Unitat didàctica 2
La salut, a fons
27
BIOLOGIA I GEOLOGIA
FASE 1: PRÈVIA REALITZACIÓ DEL SERVEI
COMPETÈNCIES IMPLICADES CONCEPTES CLAU
- C5: resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant
el raonament científic. - C12: adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables
a nivell individual i social fonamentades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos humà.
- C13: aplicar les mesures preventives adients, utilitzant el coneixement científic, en relació amb les conductes de risc i malalties associades al consum de substàncies addictives.
- C14: adoptar hàbits d’alimentació variada i equilibrada que promoguin la salut i evitin conductes de risc, trastorns alimentaris i malalties associades.
Salut
Salut física
Salut mental
Benestar
1 SESSIÓ A L’AULA
28
ACTIVITAT “La salut, a fons”
1 SESSIÓ a l’aula
En aquesta unitat didàctica, treballarem el concepte de
salut des d’un punt de vista positiu i integrador.
Treball grupal.
(4-5 alumnes/grup)
RECURSOS 1 ordinador o 1 mòbil amb connexió a Internet/grup alumnes
Material per al professorat
① Introducció
Plenari
5 min
Durant aquesta sessió treballarem la salut: què és per vosaltres la salut? Com
ens influeix? Tipus de salut?
A partir d’ara, en grups, treballareu amb el material següent.
En 20 minuts posarem en comú les vostres recerques.
② Posada en comú
Plenari
15 min
Un cop l’alumnat hagi treballat el material que els hem facilitat, farem una
posada en comú.
Cerqueu la definició de salut segons l’OMS.
“La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no
solament l’absència d’afeccions o malalties.” (OMS. 1946)
29
Un cop trobada, indiqueu quins àmbits estan involucrats en aquesta definició:
- Benestar físic
- Benestar mental
- Benestar social
Investigueu sobre aquests tres tipus de benestars.
- Benestar físic
Una proposta de definició sobre el benestar físic podria ser l’òptim
funcionament fisiològic i funcional del cos.
- Benestar mental
També segons l’OMS (2007), la salut mental no és només l’absència de
malalties. Es defineix com “un estat de benestar en el qual l’individu és
conscient de les seves pròpies capacitats, pot enfrontar-se a les tensions
del dia a dia, pot treballar de manera productiva i contribuir a la seva
comunitat”.
- Benestar social
Segons l’Institut d’Estudis Catalans...
Benestar
1 m. [LC] Situació en què es troben satisfetes les necessitats de la vida. La
caiguda de la borsa afectà el benestar de la família.
2 [SO] benestar social. Situació d’una societat en què les persones i els
grups que la formen tenen cobertes les necessitats bàsiques, gaudeixen
de les màximes possibilitats de desenvolupament personal i no estan
subjectes a discriminació.
3 m. [LC] Estat de qui se sent bé, en què els sentits estan satisfets. Quin
benestar, en aquesta contrada tan tranquil·la!
!!
30
Com interaccionen entre ells?
Tots tres àmbits es complementen, s’interrelacionen i s’influencien. No
els podem considerar de manera aïllada. Cada persona construeix la
seva salut partint d’aquests tres grans factors i és important que els
considerem els tres per poder gaudir d’un ple benestar.
Així doncs, no podem entendre la salut només amb la salut física. Els
tres àmbits de la salut (salut física, mental i social) són eixos clau per al
nostre benestar.
Com podem millorar cadascun d’aquests àmbits personals?
- Benestar físic
A través dels hàbits saludables (alimentació, descans, higiene, exercici
físic).
- Benestar mental
A través dels hàbits saludables (alimentació, descans, higiene, exercici
físic).
Parlant de com em sento.
Autoconeixement.
Educació emocional: reconeixent les meves emocions i gestionant-les
adequadament.
Demanant ajuda quan ho necessiti.
- Benestar social
Promovent relacions socials saludables.
Reforçant els llaços familiars, de parella, amics...
Reforçant el meu paper com a ciutadà responsable amb drets i deures.
31
③ La salut en positiu
Plenari
5 min
En aquest moment, emmarcarem els canvis socials dins de la seva realitat.
I vosaltres, ja cuideu la vostra salut?
Creieu que podem arribar a influir en la salut dels altres? En la seva salut...
- Física. Com?
- Mental. Com?
- Social. Com?
④ Tancament de la unitat
Plenari
5 min
Finalitzem la sessió convidant l’alumnat a fer un recull de les idees clau a través
de les següents preguntes de tancament:
Per què la salut implica tant la vessant física com la mental i social?
Què significa patir un problema de salut mental? A quins nivells m’afecta?
Com puc ajudar alguna persona que està patint un problema de salut mental?
Davant d’un malestar, ja sigui físic o mental, què hem de fer?
1 de cada 4 joves està afectat per un problema de salut
mental. Cal que els facilitem el camí per demanar ajuda. No oblidem que...
El benestar de les persones s’ha d’entendre des d’un
punt holístic i integrador de la salut física i mental. No oblidem que...
!!
!!
32
Material per a l’alumnat
① Recerca
Treball en
grup
20 min
Cerqueu la definició de salut segons l’OMS.
Un cop trobada, indiqueu quins àmbits del nostre jo estan involucrats en
aquesta definició:
-Benestar ............
-Benestar ............
-Benestar ............
Investigueu sobre aquests tres tipus de benestars.
-Benestar ............
-Benestar ............
-Benestar ............
Com interaccionen entre ells?
Com podem millorar cadascun d’aquests àmbits personals?
-Benestar físic
-Benestar mental
-Benestar social
33
PROPOSTA D’AVALUACIÓ COMPETENCIAL
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Coneix les diferents maneres
de participar i millorar la
societat.
Té una opinió i defensa el
seu punt de vista.
Participa activament en les
diferents opcions existents per
millorar la societat.
Escolta l’opinió dels altres. Escolta i intenta comprendre
la posició dels altres.
Escolta, comprèn i rebat des del
respecte les argumentacions dels
seus companys.
COMPETÈNCIES PRÒPIES DE LA MATÈRIA
COMPETÈNCIA 5: Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament
científic.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Anomena alguns dels factors
que influeixen en cada àmbit
de la salut.
Anomena i raona els factors
que influeixen en cada àmbit
de la salut.
Anomena, raona i aporta
solucions i/o potencia els
factors que influeixen en
cada àmbit de la salut.
Identifica els conceptes
pertinents quan parlem de la
salut.
Relaciona els conceptes
pertinents en cada àmbit de
la salut.
Construeix explicacions per a
la relació de conceptes i les
seves conseqüències.
És capaç de relacionar la
salut en el seu entorn.
Relaciona la salut mental en
el seu entorn i identifica
possibles situacions.
Raona sobre el nostre paper
en la salut mental propi i en
la dels altres, juntament amb
les seves conseqüències a
diferents àmbits (individual i
d’entorn).
34
COMPETÈNCIA 12: Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables en l’àmbit individual i
social, fonamentades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos
humà.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Identifica i valora la
importància dels hàbits
saludables.
Relaciona directament estats
de salut amb la influència
dels hàbits saludables.
Raona i defensa la
importància d’uns bons
hàbits saludables per a una
bona salut.
Identifica i relaciona algun
hàbit saludable amb la salut
mental.
Relaciona directament els
hàbits saludables amb una
bona salut mental.
Raona i defensa la
importància d’uns bons
hàbits saludables des d’un
punt de vista holístic, per a
una bona salut mental.
Identifica i relaciona altres
hàbits i factors amb la salut.
Relaciona directament altres
hàbits i factors amb una
bona salut mental.
Raona i defensa la
importància d’uns bons
hàbits i altres factors des
d’un punt de vista holístic,
per a una bona salut mental.
COMPETÈNCIA 13: Aplicar les mesures preventives adients, utilitzant el coneixement
científic en relació amb les conductes de risc i malalties associades al consum de
substàncies addictives.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
És capaç d’identificar els
factors de risc.
Relaciona directament
alguns factors de risc tant de
la salut mental com física.
Raona i justifica alguns
factors de risc en la nostra
salut mental.
Pot relacionar el consum de
substàncies amb ambients
de risc.
Relaciona directament el
consum de substàncies amb
ambients de risc.
Argumenta i justifica la
relació entre consum de
drogues – entorn – factor de
risc per la salut mental.
Identifica l’acció de les
drogues en el cervell.
Relaciona efectes del
consum de drogues amb
certs comportaments i
afectacions cerebrals.
Justifica, des del punt de
vista científic, com les
drogues afecten el nostre
cervell i, per tant, la nostra
manera de ser.
35
COMPETÈNCIA 14: Adoptar hàbits d’alimentació variada i equilibrada que promoguin la
salut i evitin conductes de risc, trastorns alimentaris i malaltie
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Relaciona trastorns
d’alimentació amb malalties
associades que se’n deriven.
Busca l’origen dels trastorns
d’alimentació en
pensaments i missatges
erronis.
Raona i justifica la
importància del suport i
l’educació per prevenir
malalties associades a
l’alimentació.
Comprèn la importància
d’una correcta alimentació
en el nostre dia a dia.
Justifica la importància de
l’alimentació amb aspectes
clau de la biologia humana i
del nostre benestar
emocional, mental i físic.
Reflexiona sobre les
conseqüències físiques i
mentals dels mals hàbits i els
perills que comporta.
36
Unitat didàctica 3
El meu dia a dia
37
CULTURA I VALORS ÈTICS
FASE 1: PRÈVIA REALITZACIÓ DEL SERVEI
COMPETÈNCIES IMPLICADES CONCEPTES CLAU
- C1: actuar amb autonomia en la presa de decisions i
ser responsable dels propis actes. - C2: assumir actituds ètiques derivades de la
Declaració Universal dels Drets Humans. - C3: qüestionar-se i usar l’argumentació per superar
prejudicis i consolidar el pensament propi. - C4: identificar els aspectes ètics de cada situació i
donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.
- C5: mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences.
- C6: aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau.
- C9: analitzar críticament l’entorn (natural, cientificotecnològic, social, polític, cultural) des de la perspectiva ètica, individualment i de manera col·lectiva.
- C10: fer activitats de participació i de col·laboració que promoguin actituds de compromís i democràtiques.
Entitat
Primera persona
Realitat social
Empatia
1 SESSIÓ A L’AULA 1 SESSIÓ AMB L’ENTITAT
38
ACTIVITAT “El meu dia a dia”
1 SESSIÓ a l’aula
1 SESSIÓ amb l’entitat Aquesta unitat didàctica vol ser un document marc perquè
l’alumnat prepari la seva visita a l’entitat del territori. Per
fer-ho, el professorat facilitarà a l’alumnat el contacte de
l’entitat i els convidarà a investigar sobre el paper social
d’aquestes entitats.
Treball grupal.
(4-5 alumnes/grup)
RECURSOS 1 ordinador o 1 mòbil amb connexió a Internet/grup alumnes
Material per al professorat
① Introducció
Plenari
5 mn
Per poder fer un servei comunitari en salut mental, és indispensable conèixer
de primera mà la situació real on volem incidir. Així doncs, a partir d’ara i en
grups, treballareu la trobada que tindreu amb l’entitat del vostre territori que
lluita contra l’estigma i la discriminació en salut mental.
En 15 minuts posarem en comú la feina feta.
② Posada en comú
Plenari
15 mn
Un cop l’alumnat hagi treballat la primera part del material que els hem facilitat,
farem una posada en comú. A continuació, oferim una orientació sobre la
resposta a les qüestions que els hem plantejat.
1.Reflexioneu el paper que tenen les entitats socials en la nostra societat.
39
Les entitats i associacions socials volen donar resposta a necessitats de la
societat que, ara com ara, no estan cobertes oficialment. Moltes d’elles
abracen des de tasques de sensibilització sobre situacions no reconegudes, o bé
donen suport a col·lectius sense recursos o desafavorits. El seu objectiu final és
promoure la persona, reduir les desigualtats econòmiques i evitar l’exclusió
social.
1.Quin creieu que pot ser l’origen de les entitats socials?
En molts casos, l’origen de les entitats, associacions i fundacions socials és una
persona o grup de persones que van detectar situacions a millorar o àmbits no
coberts oficialment i que afectaven la qualitat de vida d’una part de la
població.
2. Cerqueu tres exemples de persones corrents que han engegat una entitat i
empleneu la taula següent: (alguns exemples poden ser els següents)
Nom de la
persona
Què el/la va
portar a crear
una entitat?
Nom de
l’entitat
Objectiu de
l’entitat
Ana Bella Maltractament
per part de la
seva parella
Fundación Ana
Bella
Lluita contra la
violència cap a
la dona.
Apoderament
de la dona.
Muhammad
Yunus
Empobriment
crònic dels
pagesos de
Bangla Desh
per la falta de
suport
econòmic.
Banc Grameen Facilitar crèdit
a les dones per
a poder
engegar
iniciatives i/o
cultivar les
seves terres.
Cristóbal Colón
i Maria Jordà.
La convicció
que la feina
pot ajudar a
millorar la vida
de les persones
amb
discapacitats
intel·lectuals o
trastorns
mentals severs.
La Fageda Integració de
persones amb
discapacitats
intel·lectuals o
trastorns
mentals severs.
40
A partir d’aquí, proposeu cinc preguntes que formularíeu a l’entitat per
conèixer més sobre la seva realitat i els seus beneficiaris: (format obert)
1.
2.
3.
4.
5.
③ Consensuem
Plenari
20 mn
Un cop hagin posat en comú les preguntes que formularien a l’entitat, hauran de
posar-se d’acord per veure quines preguntes seleccionen. Recordem que
l’objectiu és fer una campanya de sensibilització entre tota la classe i per tant:
- Tots hauran d’estar d’acord amb les preguntes que voldran formular a
l’entitat.
- Les preguntes que es formulin seran útils per a la conceptualització i el
disseny de la campanya.
③ Visita a l’entitat
Plenari
60 mn
Un cop consensuades les preguntes i contactada l’entitat, es concertarà dia i
hora per a la seva visita per part de tot el grup classe, fora de l’horari lectiu.
41
Material per a l’alumnat
① Definim el nostre projecte
Treball en
grup
15 min
Preparem la trobada amb l’entitat
1.Reflexioneu sobre el paper que tenen les entitats socials en la nostra
societat.
2.Quin creieu que pot ser l’origen de les entitats socials?
3.Cerqueu tres exemples de persones corrents que han engegat una entitat.
Concreteu:
Nom de la
persona
Què el/la va
portar a crear
una entitat?
Nom de
l’entitat
Objectiu de
l’entitat
A partir d’aquí, proposeu cinc preguntes que formularíeu a l’entitat per
conèixer més sobre la seva realitat i els seus beneficiaris:
1.
2.
3.
4.
5.
42
Plenari 20 min
Preguntes consensuades amb el grup classe: quines preguntes formularem a
l’entitat?
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
43
PROPOSTA D’AVALUACIÓ COMPETENCIAL
Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.
Indicadors cognitius Observacions per a l’avenç de l’aprenentatge
Reconeix els drets i deures de la
ciutadania.
Identifica les característiques
del concepte de salut mental.
Reconeix factors que sustenten
els prejudicis en salut mental.
Indicadors actitudinals Molt
sovint Sovint
Alguna
vegada
Gairebé
mai
Observacions
per a l’avenç de
l’aprenentatge
Argumenta la pròpia opinió
respecte a l’origen de les
entitats.
És conscient de les possibilitats
d’acció.
Defensa els drets i reconeix els
propis deures.
Té en compte les conseqüències
de les accions (pròpies i les dels
altres).
Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Indicadors cognitius Observacions per a l’avenç de l’aprenentatge
Identifica situacions en què es
vulneren drets de les persones.
Indicadors actitudinals Molt
sovint Sovint
Alguna
vegada
Gairebé
mai
Observacions
per a l’avenç de
l’aprenentatge
Valora la tasca de les entitats en
la defensa dels drets humans.
Evita i combat la intolerància i la
discriminació.
44
Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i per consolidar el
pensament propi.
Indicadors cognitius Observacions per a l’avenç de l’aprenentatge
Es qüestiona els prejudicis i els
costums socials instaurats.
Identifica prejudicis en una
situació argumentativa.
Indicadors actitudinals Molt
sovint Sovint
Alguna
vegada
Gairebé
mai
Observacions
per a l’avenç de
l’aprenentatge
Expressa el seu punt de vista de
manera clara, precisa i acurada.
Manté el seu punt de vista amb
arguments sòlids i variats.
Detecta els pressupòsits
presents en una argumentació.
Accepta una refutació
justificada dels seus arguments.
Contrasta les fonts diverses i
tria les més fiables.
Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i
preferentment innovadores.
Indicadors cognitius Observacions per a l’avenç de l’aprenentatge
Identifica els fonaments dels
prejudicis.
Indicadors actitudinals Molt
sovint Sovint
Alguna
vegada
Gairebé
mai
Observacions
per a l’avenç de
l’aprenentatge
Proposa accions per potenciar
l’ètica.
Intenta ser coherent amb l’ètica
i les seves accions.
45
Competència 5. Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i
creences.
Indicadors cognitius Observacions per a l’avenç de l’aprenentatge
Coneix les diverses situacions
que viuen les persones amb
problemes de salut mental.
Identifica les causes que poden
provocar situacions de
discriminació en salut mental.
Indicadors actitudinals Molt
sovint Sovint
Alguna
vegada
Gairebé
mai
Observacions
per a l’avenç de
l’aprenentatge
Mostra respecte actiu per les
altres persones.
Destaca i aprecia elements i
valors comuns a les diverses
entitats.
Detecta i denuncia
discriminacions.
Defuig expressions excloents i
discriminatòries.
Competència 6. Aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la
solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau.
Indicadors cognitius Observacions per a l’avenç de l’aprenentatge
Identifica els principals aspectes
de la cultura de la pau.
Pot distingir i posar exemples
de violència directa i
estructural.
Indicadors actitudinals Molt
sovint Sovint
Alguna
vegada
Gairebé
mai
Observacions
per a l’avenç de
l’aprenentatge
Expressa de manera assertiva
opinions pròpies.
Parafraseja fidelment les
intervencions dels altres.
Fa intervencions pertinents a la
qüestió sobre la qual es dialoga.
Se centra en els problemes i els
separa de les persones.
Evita que s’agreugin els
conflictes que l’afecten, i pren
mesures per resoldre’ls.
46
Competència 9. Analitzar críticament l’entorn des de la perspectiva ètica, individualment i col·lectiva.
Indicadors cognitius Observacions per a l’avenç de l’aprenentatge
En una discussió, utilitza
arguments i coneixements
apresos en altres matèries.
Indicadors actitudinals Molt
sovint Sovint
Alguna
vegada
Gairebé
mai
Observacions
per a l’avenç de
l’aprenentatge
Es posiciona davant dels
problemes en salut mental.
Fa una anàlisi crítica dels
mitjans de comunicació entorn
de la salut mental.
Competència 10. Fer activitats de participació i de col·laboració que promoguin actituds de compromís
i democràtiques.
Indicadors cognitius Observacions per a l’avenç de l’aprenentatge
Identifica els criteris de treball
en equip i els usa en l’avaluació.
Reconeix la importància de les
entitats civils per a la societat
actual.
Indicadors actitudinals Molt
sovint Sovint
Alguna
vegada
Gairebé
mai
Observacions
per a l’avenç de
l’aprenentatge
Té una disposició col·laboradora
en els treballs en grup.
Manifesta inquietud per les
necessitats individuals i
col·lectives.
S’organitza en equip per aplicar
el projecte previst.
Compleix els compromisos.
47
Unitat didàctica 4
Anàlisi crítica
48
CULTURA I VALORS ÈTICS
FASE 1: PRÈVIA REALITZACIÓ DEL SERVEI
COMPETÈNCIES IMPLICADES CONCEPTES CLAU
- C1: actuar amb autonomia en la presa de decisions i
ser responsable dels propis actes. - C2: assumir actituds ètiques derivades de la
Declaració Universal dels Drets Humans. - C3: qüestionar-se i usar l’argumentació per superar
prejudicis i consolidar el pensament propi. - C4: identificar els aspectes ètics de cada situació i
donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.
- C5: mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences.
- C6: aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau.
- C9: analitzar críticament l’entorn (natural, cientificotecnològic, social, polític, cultural) des de la perspectiva ètica, individualment i de manera col·lectiva.
- C10: fer activitats de participació i de col·laboració que promoguin actituds de compromís i democràtiques.
Arbre de problemes
Arbre de solucions
Anàlisi d’alternatives
2 SESSIONS A L’AULA
49
ACTIVITAT “Anàlisi crítica”
2 SESSIONS a l’aula
En aquesta unitat didàctica, treballarem per definir i
identificar el projecte que volem fer. Per fer-ho, l’alumnat
reflexionarà sobre la importància de la salut mental i el
tracte que es fa d’aquesta vessant de la salut.
Treball grupal.
(4-5 alumnes/grup)
RECURSOS 1 ordinador o 1 mòbil amb connexió a Internet/grup alumnes
Material per al professorat
① Introducció
Plenari
5 min
Per poder fer un servei comunitari en salut mental, primer hem de seguir una
sèrie de passos per poder identificar el projecte. Així doncs, a partir d’ara i en
grups, treballareu la primera part del material que us facilitarem.
En 20 minuts posarem en comú les vostres recerques.
② Posada en comú
Plenari
15 min
Un cop l’alumnat hagi treballat la primera part del material que els hem facilitat,
farem una posada en comú. A continuació, oferim una orientació sobre la
resposta a les qüestions que els hem plantejat.
Reflexioneu el paper que té el benestar mental en les situacions següents:
- Davant d’un examen
- Iniciar una conversa
- Defensar una idea
- Adreçar-nos a la persona que ens agrada
- Una entrevista de feina.
50
No hi ha respostes correctes o incorrectes. En totes aquestes situacions i
igual que en d’altres, el nostre benestar mental té un paper clau que
determinarà com ens relacionem amb l’entorn i com reaccionem als
estímuls. Per exemple, controlar els nervis de l’examen i/o iniciar la
conversa, tenir seguretat i confiança per defensar una idea o acostar-nos a
la persona que ens agrada, planificar i defensar la nostra candidatura en
una entrevista de feina...
En cadascuna de les diferents facetes de la nostra vida, la salut mental
sempre estarà present.
Així doncs, i donada la seva importància, és cabdal que l’alumnat sigui
conscient de la seva salut mental i pugui parlar-ne sense por de què diran.
La salut mental és prou important perquè tothom la reconegui i en parli.
Creieu que se’n parla prou? En cas negatiu, per què creieu que passa?
Realment, no es parla gaire de la salut mental vista en positiu. Sempre
s’anomena quan algú té un problema en salut mental i l’impacte que
això té en la societat (des del punt de vista econòmic, laboral, social...).
En la vostra visita a l’entitat, què us van transmetre respecte a aquesta
qüestió?
Resposta oberta.
Analitzeu les dades següents: segons les estadístiques, un 20% de l’alumnat
pateix, ha patit o patirà un problema de salut mental.
A partir d’aquí...
- Si agafem com a mostra la vostra aula, a quants de vosaltres
correspondria aquest 20%?
- Teniu algun amic que hagi tingut o tingui un problema de salut mental?
51
Abans de respondre aquesta última pregunta, us facilitem unes altres dades. Segons un estudi2 fet entre joves que han tingut problemes de salut mental...
o A l’institut...
Un 70% ha estat discriminat per part dels seus companys. Un 40% ha tingut reaccions negatives per part del professorat. Un 40% ha deixat d’anar a l’institut per la discriminació que
patia.
o Relacions: Un 45% ha tingut reaccions negatives per part de les seves
parelles. Un 54% ha deixat d’anar amb els amics. Un 47% ha deixat de sortir a comprar o fer coses. Un 40% ha deixat de tenir parella.
Ara, responeu la pregunta que us plantejàvem anteriorment. Teniu
algun amic amb algun problema de salut mental?
Molt probablement, sí. I més d’un. Però per por de què diran i la
posterior estigmatització no us ho ha dit. La por del rebuig fa que els
joves triguin a demanar ajuda i, sobretot, que no comparteixin les
seves preocupacions amb el seu entorn (amics, família, parella,
professorat...) . L’estigma i les seves conseqüències són molt pitjor que
no pas el mateix problema de salut mental. De fet, un 43% dels joves
amb problemes de salut mental no van demanar ajuda quan ho
necessitaven.
4. Qui i què influeix en la meva salut mental?
La nostra salut mental depèn de factors biològics, psicològics i socials.
Així, les persones som animals socials que ens relacionem i que vivim
en comunitat, per la qual cosa la relació amb els altres influirà en el
meu benestar mental. Per tant, les persones amb les quals em
relaciono (professorat, companys de classe, d’institut, amics, parella,
pares, germans, família extensa, etc.) tenen un paper clau en el meu
benestar.
De la mateixa manera, cadascú de nosaltres som importants per a les
persones que tenim al nostre costat i la manera com ens relacionem
amb ells influirà en el seu benestar mental.
2 TIme to change. Anglaterra, 2012.
!!
52
5. Quines són les causes de l’estigma en salut mental? Per què es dóna?
Quins són els factors que el provoquen/mantenen?
6. En la vostra visita a l’entitat, què us van transmetre respecte a aquesta
qüestió?
En aquest punt, donarem pas a la creació de l’arbre de problemes que
establirà les relacions causa-efecte de l’estigma.
③ Arbre de problemes
Plenari
15 min
En aquest apartat i a partir dels exercicis de l’alumnat, crearem l’arbre de
problemes de l’estigma. És a dir, quins factors han contribuït a crear l’estigma en
salut mental.
Aconsellarem a l’alumnat que reculli l’arbre de problemes resultant, ja que
l’haurà d’integrar en la formulació del projecte.
Cada aula crearà el seu propi arbre de problemes segons els factors que, en
plenari, acordi com a influents a l’hora de crear i mantenir l’estigma.
Per crear l'arbre de problemes, facilitem el següent a tall d’exemple:
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
53
Per passar del primer nivell al següent, ens haurem d’anar plantejant les
preguntes següents:
Quines són les causes de l’estigma en salut mental? Per què es dóna?
Quins són els factors que el provoquen/mantenen? (ja recollida en el
treball que ha fet l’alumnat).
Per què el prejudici / autoestigma /mitjans de comunicació són causa
de l’estigma en salut mental?
Com a resultat, tindrem un “arbre” amb la relació causa-efecte de l’estigma.
④ Arbre de solucions
Plenari
30 min
El pas següent serà transformar aquest arbre de problemes en un arbre de
solucions. Així doncs, podem llançar la pregunta següent al grup:
Aquests són els factors que, segons el vostre parer, contribueixen a
mantenir i reforçar l’estigma en salut mental. Com podríem fer-ho
perquè ens ajudessin a combatre l’estigma?
Aconsellarem l’alumnat perquè reculli l’arbre de solucions resultant, ja que
l’hauran d’integrar en la formulació del projecte.
Com a exemple, transformarem el nostre arbre de problemes en arbre de
solucions:
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
54
És important afegir que, a mesura que anem transformant el nostre arbre de
problemes en arbre de solucions, en els nivells inferiors anirem incorporant nous
factors importants per ajudar-nos a resoldre el problema que ens plantegem.
④ Anàlisi d’alternatives
Plenari 25 min
Un cop tinguem transformat l’arbre de problemes en arbre de solucions, en
plenari decidiran en quina branca volen treballar per lluitar contra l’estigma
en salut mental.
Per valorar quina opció és la millor, poden utilitzar diferents criteris:
- Recursos disponibles
- Probabilitat d’èxit
- Temps disponibles
- Interessos
- Impacte
En aquest moment, podran completar la identificació del projecte amb el
suport del material que els facilitarem (Material per a l’alumnat. Segona part
– Apartat A).
Tindran 25 minuts per fer un esbós del seu projecte. Durant el treball fet fins
ara, ja s’hauran definit els diferents apartats del document, excepte els
objectius. Recomanem al professorat fer un breu repàs entre els grups per
comprovar que els objectius redactats pels diferents grups segueixen allò
acordat en el plenari.
No hem d’oblidar que, amb la nostra campanya, podem
ajudar a millorar la vida de moltes persones.
55
Material per a l’alumnat
① Definim el nostre projecte
Treball en
grup
20 min
PRIMERA PART
1. Reflexioneu sobre el paper que té el nostre benestar mental en les
situacions següents:
- Davant d’un examen
- Iniciar una conversa
- Defensar una idea
- Adreçar-nos a la persona que ens agrada
- Una entrevista de feina
2. La salut mental és prou important perquè tothom la reconegui i en
parli. Creieu que se’n parla prou? En cas negatiu, per què creieu que
passa? En la vostra visita a l’entitat, què us van transmetre respecte a
aquesta qüestió?
3. Analitzeu les dades següents: segons les estadístiques, un 20% de
l’alumnat pateix, ha patit o patirà un problema de salut mental.
A partir d’aquí...
- Si agafem com a mostra la vostra aula, a quants correspondria aquest
20%?
- Teniu algun amic que hagi tingut o tingui un problema de salut
mental?
Abans de respondre aquesta última pregunta, us facilitem unes altres dades. Segons un estudi3 fet entre joves que han tingut problemes de salut mental...
o A l’institut...
Un 70% ha estat discriminat per part dels seus companys. Un 40% ha tingut reaccions negatives per part del professorat. Un 40% ha deixat d’anar a l’institut per la discriminació que
patia.
3 TIme to change. Anglaterra, 2012.
56
- Relacions: Un 45% ha tingut reaccions negatives per part de les seves
parelles. Un 54% h deixat d’anar amb els amics. Un 47% han deixat de sortir a comprar o fer coses. Un 40% ha deixat de tenir parella.
Ara, responeu la pregunta que us plantejàvem anteriorment: teniu
algun amic amb algun problema de salut mental?
4. Qui i què influeix en la meva salut mental?
5. Quines són les causes de l’estigma en salut mental? Per què es dóna?
Quins són els factors que el provoquen/mantenen?
6. En la vostra visita a l’entitat, què us van transmetre respecte a
aquesta qüestió?
57
Plenari –
Treball en grup
25 min
SEGONA PART – Apartat A:
IDENTIFICACIÓ DEL PROJECTE DE SERVEI COMUNITARI EN
SALUT MENTAL
JUSTIFICACIÓ (Per què un projecte per lluitar contra l’estigma en salut
mental?)
DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE (Breu resum sobre el projecte que volem
dur a terme. En aquest punt, hauríeu d’explicar l’alternativa triada i
en què consistirà el vostre projecte.)
DESCRIPCIÓ DE LA POBLACIÓ BENEFICIÀRIA (A qui anirà adreçat el
nostre projecte? Per què? Quines característiques té aquest públic en
concret? Quin paper juga la salut mental en aquesta població?)
OBJECTIUS (Quin és l’objectiu final que volem assolir amb aquest
projecte, a banda de la lluita contra l’estigma?)
ARBRE DE PROBLEMES (Dibuixar el vostre arbre de problemes segons
el que heu fet a l’aula.)
ARBRE DE SOLUCIONS (Dibuixar el vostre arbre de solucions segons el
que heu fet a l’aula.)
FASE D’AVALUACIÓ (A emplenar un cop fet el treball a la matèria de
matemàtiques).
58
PROPOSTA D’AVALUACIÓ COMPETENCIAL
Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.
Indicadors cognitius Observacions per a l’avenç de l’aprenentatge
Reconeix els seus drets i deures
de la ciutadania.
Identifica les característiques
del concepte de salut mental.
Reconeix factors que sustenten
els prejudicis en salut mental.
Indicadors actitudinals Molt
sovint Sovint
Alguna
vegada
Gairebé
mai
Observacions
per a l’avenç de
l’aprenentatge
Argumenta la pròpia opinió
respecte a l’origen de les
entitats.
És conscient de les possibilitats
d’acció.
Defensa els drets i reconeix els
propis deures.
Té en compte les conseqüències
de les accions (pròpies i les dels
altres).
Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Indicadors cognitius Observacions per a l’avenç de l’aprenentatge
Identifica situacions en què es
vulneren drets de les persones.
Indicadors actitudinals Molt
sovint Sovint
Alguna
vegada
Gairebé
mai
Observacions
per a l’avenç de
l’aprenentatge
Valora la tasca de les entitats en
la defensa dels drets humans.
Evita i combat la intolerància i la
discriminació.
59
Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i per consolidar el
pensament propi.
Indicadors cognitius Observacions per a l’avenç de l’aprenentatge
Es qüestiona els prejudicis i els
costums socials instaurats.
Identifica prejudicis en una
situació argumentativa.
Indicadors actitudinals Molt
sovint Sovint
Alguna
vegada
Gairebé
mai
Observacions
per a l’avenç de
l’aprenentatge
Expressa el seu punt de vista de
manera clara, precisa i acurada.
Manté el seu punt de vista amb
arguments sòlids i variats
Detecta els pressupòsits
presents en una argumentació.
Accepta una refutació
justificada dels seus arguments.
Contrasta les fonts diverses i
tria les més fiables.
Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i
preferentment innovadores.
Indicadors cognitius Observacions per a l’avenç de l’aprenentatge
Identifica els fonaments dels
prejudicis.
Indicadors actitudinals Molt
sovint Sovint
Alguna
vegada
Gairebé
mai
Observacions
per a l’avenç de
l’aprenentatge
Proposa accions per potenciar
l’ètica.
Intenta ser coherent amb l’ètica
i les seves accions.
60
Competència 5. Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i
creences.
Indicadors cognitius Observacions per a l’avenç de l’aprenentatge
Coneix les diverses situacions
que viuen les persones amb
problemes de salut mental.
Identifica les causes que poden
provocar situacions de
discriminació en salut mental.
Indicadors actitudinals Molt
sovint Sovint
Alguna
vegada
Gairebé
mai
Observacions
per a l’avenç de
l’aprenentatge
Mostra respecte actiu per les
altres persones.
Destaca i aprecia elements i
valors comuns a les diverses
entitats.
Detecta i denuncia
discriminacions.
Defuig expressions excloents i
discriminatòries.
Competència 6. Aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la
solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau.
Indicadors cognitius Observacions per a l’avenç de l’aprenentatge
Identifica els principals aspectes
de la cultura de la pau.
Pot distingir i posar exemples
de violència directa i estructural
Indicadors actitudinals Molt
sovint Sovint
Alguna
vegada
Gairebé
mai
Observacions
per a l’avenç de
l’aprenentatge
Expressa de manera assertiva
opinions pròpies.
Parafraseja fidelment les
intervencions dels altres.
Fa intervencions pertinents a la
qüestió sobre la qual es dialoga.
Se centra en els problemes i els
separa de les persones.
Evita que s’agreugin els
conflictes que l’afecten i pren
mesures per resoldre’ls.
61
Competència 9. Analitzar críticament l’entorn des de la perspectiva ètica, individualment i col·lectiva.
Indicadors cognitius Observacions per a l’avenç de l’aprenentatge
En una discussió, utilitza
arguments i coneixements
apresos en altres matèries.
Indicadors actitudinals Molt
sovint Sovint
Alguna
vegada
Gairebé
mai
Observacions
per a l’avenç de
l’aprenentatge
Es posiciona davant dels
problemes en salut mental.
Fa una anàlisi crítica dels
mitjans de comunicació entorn
de la salut mental.
Competència 10. Realitzar activitats de participació i de col·laboració que promoguin actituds de
compromís i democràtiques.
Indicadors cognitius Observacions per a l’avenç de l’aprenentatge
Identifica els criteris de treball
en equip i els usa en l’avaluació.
Reconeix la importància de les
entitats civils per a la societat
actual.
Indicadors actitudinals Molt
sovint Sovint
Alguna
vegada
Gairebé
mai
Observacions
per a l’avenç de
l’aprenentatge
Té una disposició col·laboradora
en els treballs en grup.
Manifesta inquietud per les
necessitats individuals i
col·lectives.
S’organitza en equip per aplicar
el projecte previst.
Compleix els compromisos.
62
Unitat didàctica 5
Fase d’avaluació
63
MATEMÀTIQUES ACADÈMIQUES – APLICADES
FASE 1: PRÈVIA REALITZACIÓ DEL SERVEI
COMPETÈNCIES IMPLICADES CONCEPTES CLAU
- C1: traduir un problema a llenguatge matemàtic o a
una representació matemàtica utilitzant variables, símbols, diagrames i models adequats.
- C2: emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre problemes.
- C3: mantenir una actitud de recerca davant d’un problema assajant estratègies diverses.
- C4: generar preguntes de caire matemàtic i plantejar problemes.
- C9: representar un concepte o relació matemàtica de diverses maneres i usar el canvi de representació com a estratègia de treball matemàtic.
- C10: expressar idees matemàtiques amb claredat i precisió i comprendre les dels altres.
- C11: emprar la comunicació i el treball col·laboratiu per compartir i construir coneixement a partir de les matemàtiques.
- C12: seleccionar i usar tecnologies diverses per gestionar i mostrar informació, i visualitzar i estructurar idees o processos matemàtics.
Avaluació
Mostra
Qüestionari
Indicadors
Resultats
1 SESSIÓ A L’AULA
64
ACTIVITAT “Fase d’avaluació”
1 SESSIÓ a l’aula Aquesta unitat didàctica serà la continuació natural en la
nostra tasca de dissenyar el projecte. Així, si en l’anterior
unitat didàctica hem començat a definir el nostre projecte,
en aquesta unitat dissenyarem la fase d’avaluació per poder
enllestir el document de formulació del projecte.
Treball grupal.
(4-5 alumnes/grup)
RECURSOS 1 ordinador o 1 mòbil amb connexió a Internet/grup alumnes
Material per al professorat
① Introducció
Plenari
5 min
Llancem la pregunta següent a l’aula:
Per què creieu que és important l’avaluació d’un projecte o d’una campanya
publicitària?
Deixem uns instants perquè l’alumnat respongui. Un cop recollides les seves
intervencions, fem una reflexió conjunta:
L’avaluació és una fase important en qualsevol projecte o campanya per saber
si hem dissenyat i desenvolupat bé el projecte.
Quan avaluem una campanya, no solament avaluarem si hem assolit o no
l’objectiu (el públic objectiu s’ha conscienciat sobre la importància de la salut
mental?), sinó que també avaluem si l’hem plantejada correctament (l’anunci
era correcte? Se’n recorden? Els va agradar? Què els va despertar?)
Així doncs, l’avaluació és una eina d’aprenentatge que ens servirà per millorar
de cara a futures campanyes o projectes.
Tots els grups teniu entre les mans el document de disseny de projecte que
hem anat fent entre tots i ja el teniu enllestit o gairebé enllestit. Com a últim
pas, però, us queda definir com serà l’avaluació d’aquest projecte: l’avaluació
de la vostra campanya de sensibilització. Com sempre en aquest treball de
servei comunitari, abans de començar us facilitarem un material que heu de
treballar i, posteriorment, farem una posada en comú.
Teniu 25 minuts.
65
Durant aquest temps, recomanem que el professorat atengui grup per grup els
possibles dubtes que tinguin, ja que el treball de conceptualització que els
estem demanant en aquesta unitat didàctica és alt. Per aquesta raó, el suport
del professorat és important per després poder posar tots els treballs en comú.
② Posada en comú
Plenari
25 min
Un cop l’alumnat hagi treballat el material que els hem facilitat, farem una
posada en comú per consensuar entre tots els aspectes següents:
- Objectius – indicadors – recursos. (exemples)
OBJECTIU
(ja definits en el
document
anterior)
INDICADOR
(ha de ser quantificable,
fàcil d’obtenir i
comparables entre l’abans i
el després)
RECURSOS
(com recollirem
aquests indicadors?,
amb quina eina?)
Millora en el
coneixement de
la salut mental
En finalitzar la campanya,
el 75% dels receptors han
canviat la seva percepció
en salut mental.
Qüestionaris
d’avaluació pre i post
En finalitzar la campanya,
el 75% dels receptors
entenen què significa salut
mental.
Qüestionaris
d’avaluació pre i
post.
En finalitzar la campanya,
el 75% dels receptors han
difós el missatge a través
de les xarxes socials.
Nombre d’accessos
Nombre de tweets o
retweets.
En finalitzar la campanya,
el 75% dels receptors són
capaços de parlar i
reconèixer la salut mental.
Qüestionaris
d’avaluació pre i
post.
Nombre de
comentaris al mur de
la campanya.
- Disseny de qüestionari.
- Fases del pla d’avaluació.
66
Material per a l’alumnat
① Fase d’avaluació
Treball en
grup
25 min
SEGONA PART – Apartat B:
FASE D’AVALUACIÓ
Per poder saber si el vostre projecte ha estat un èxit, cal que feu una
avaluació al públic al qual heu adreçat la vostra campanya.
Segons l’objectiu que us heu plantejat, haureu de definir quins indicadors
utilitzareu i com els mesurareu. Per exemple...
OBJECTIU
(ja definits en el
document
anterior)
INDICADOR
(ha de ser
quantificable, fàcil
d’obtenir i
comparables entre
l’abans i el després)
RECURSOS
(com recollirem aquests
indicadors?, amb quina
eina?)
Millora en el
coneixement de
la salut mental
En finalitzar la
campanya, el 75%
dels receptors han
canviat la seva
percepció en salut
mental.
Qüestionaris d’avaluació pre
i post
......... ............. ...............
Un cop tingueu definida la font de verificació o els recursos que utilitzareu per
mesurar els indicadors, l’haureu de començar a dissenyar:
- Qüestionaris:
o Establiu el màxim de preguntes que fareu.
o Com seran aquestes preguntes?, com seran les respostes?
(obertes, tancades...)
o Què voleu preguntar?
o Com passareu els qüestionaris?
o A quantes persones passareu els qüestionaris?
o En quins moments passareu els qüestionaris?
o Quan fareu l’anàlisi de les dades?
o Comparareu resultats abans i després de la vostra campanya?
67
- Altres dades quantitatives (per exemple, nombre de tweets,
d’intervencions, etc.):
o Com mesurareu aquestes variables?
o Com controlareu el nombre d’intervencions que us interessa
saber? Cal alguna planificació? Algun estudi previ?
Com a referència, podeu consultar l’estudi ESCA (Enquesta de Salut de
Catalunya) del Departament de Salut:
http://salutweb.gencat.cat/ca/el_departament/estadistiques_sanitaries/enq
uestes/enquesta_salut_catalunya/
En aquesta enquesta, trobareu diferents exemples de preguntes relacionades
amb la salut i respostes amb diferents escales.
68
PROPOSTA D’AVALUACIÓ COMPETENCIAL
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Escolta l‘opinió dels altres. Escolta i intenta comprendre
la posició dels altres.
Escolta, comprèn i rebat des
del respecte les
argumentacions dels seus
companys.
COMPETÈNCIES PRÒPIES DE LA MATÈRIA
COMPETÈNCIA 1: Traduir un problema a llenguatge matemàtic o a una representació
matemàtica utilitzant variables, símbols, diagrames i models adequats.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Entén el significat del
vocabulari estadístic.
Selecciona la informació més
rellevant per poder elaborar
la fase d’avaluació.
Pot fer un breu esquema de
com s’hauria de dissenyar la
fase d’avaluació.
Pot explicar quin és
l’objectiu de l’estudi.
Explica l’objectiu de l’estudi i
les variables implicades.
Explica l’objectiu de l’estudi,
les variables i les hipòtesis
que plantegen.
COMPETÈNCIA 2: Emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre
problemes.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Entén el significat del
vocabulari estadístic i la seva
relació amb la realitat
Selecciona la informació més
rellevant per poder elaborar
la fase d’avaluació i té en
compte variables de la
realitat.
Selecciona la informació més
rellevant per poder definir la
fase d’avaluació, té en
compte variables de la
realitat i intenta evitar
biaixos.
69
COMPETÈNCIA 3: Mantenir una actitud de recerca davant d’un problema assajant
estratègies diverses.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Limita la fase d’avaluació a
les variables i condicions
marcades.
Amplia la fase d’avaluació
amb altres variables
relacionades.
Amplia coherentment la fase
d’avaluació amb
perspectives d’ampliació.
S’han informat mínimament
sobre la temàtica de salut
mental.
S’ha informat sobre la salut
mental i tot allò que pot
incidir en el seu estudi.
Ha aprofundit en els estudis
sobre la salut mental i ha
creat l’estudi basant-se en
els continguts que ha trobat.
Revisa el qüestionari i la
definició de l’estudi en
detectar errors.
Escolta les aportacions
mútues i les consideren.
Incorpora els suggeriments i
les aportacions per millorar
l’estudi.
COMPETÈNCIA 4: Generar preguntes de caire matemàtic i plantejar problemes.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Limita la fase d’avaluació a
les variables i condicions
marcades.
Amplia la fase d’avaluació
amb altres variables
relacionades.
Amplia la fase d’avaluació
seguint una coherència i
amb perspectives
d’ampliació.
S’ha informat mínimament
sobre la temàtica de salut
mental.
S’ha informat sobre la salut
mental i tot allò que pot
incidir en el seu estudi.
Ha aprofundit en els estudis
sobre la salut mental i ha
creat l’estudi basant-se en
els continguts que ha trobat.
Defineix preguntes senzilles i
òbvies pel qüestionari.
Genera preguntes no òbvies
pel qüestionari i inferides de
la informació que ha trobat.
Genera preguntes que
impliquin altres variables i
evitin els biaixos.
Interpreta els resultats del
gràfic.
Planteja noves preguntes a
partir dels gràfics.
Planteja preguntes a partir
de gràfics que posen en
relleu la relació entre
variables.
COMPETÈNCIA 9: Representar un concepte o relació matemàtica de diverses maneres i
usar el canvi de representació com a estratègia de treball matemàtic
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Plantegen l’ús de taules
senzilles per recollir les
dades.
Plantegen l’ús de diferents
tipus de gràfics.
Plantegen l’ús de diferents
tipus de gràfics i relacionen
les dades de diferents
maneres.
70
COMPETÈNCIA 10: Expressar idees matemàtiques amb claredat i precisió i comprendre les
dels altres.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Utilitza correctament els
termes matemàtics
associats.
Utilitza i representa
correctament els termes i la
simbologia matemàtica
associats.
Utilitza i representa
correctament els termes i la
simbologia matemàtica
associats, i ho relaciona amb
la realitat.
Exposa de manera precisa. Exposa de manera clara i
precisa amb la terminologia
adequada.
Comprèn els companys/es
en l’expressió d’idees
matemàtiques.
COMPETÈNCIA 11: Emprar la comunicació i el treball col·laboratiu per compartir i construir
coneixement a partir d’idees matemàtiques.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Treballa correctament en
equip.
Treballa de manera
col·laborativa.
Treballa de manera
col·laborativa i s’enriqueixen
els uns als altres.
L’alumne treballa el que el
grup li encarrega.
L’alumne es mostra actiu en
fer aportacions al grup.
L’alumne participa
activament, amb iniciativa i
plantejant dubtes i
preguntes per ajudar a
avançar.
COMPETÈNCIA 12: Seleccionar i usar tecnologies diverses per gestionar i mostrar
informació, i visualitzar i estructurar idees o processos matemàtics.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Proposen l’ús de diferents
tecnologies per recollir les
dades.
Proposen l’ús de diferents
tecnologies per recollir i
treballar les dades.
Proposen l’ús d’eines
properes i innovadores per
recollir i treballar les dades.
71
Unitat didàctica 6
Campanyes de sensibilització
72
ÀMBIT LINGÜÍSTIC
FASE 1: PRÈVIA REALITZACIÓ DEL SERVEI COMPETÈNCIES IMPLICADES CONCEPTES CLAU
- C1: obtenir informació i interpretar i valorar el
contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.
- C3: desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.
- C4: planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor/a, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.
- C6: revisar i corregir el test per millorar-lo, i tenir cura de la seva presentació formal.
- C7: obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals.
- C9: emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs.
- A2: implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.
Acció
Format
Objectius
Missatge
Públic
1 SESSIÓ A L’AULA
73
ACTIVITAT “Campanyes de sensibilització”
1 SESSIÓ a l’aula Aquesta unitat didàctica serà la continuació natural en la
nostra tasca de dissenyar el projecte. Així, si en l’anterior
unitat didàctica hem començat a definir i concretar què
farem, en aquesta unitat dissenyarem l’acció que durem a
terme.
Treball grupal.
(4-5 alumnes/grup)
RECURSOS 1 ordinador o 1 mòbil amb connexió a Internet/grup alumnes
Material per al professorat
① Introducció
Plenari
5 min
L’aula està dissenyant el projecte que voleu dur a terme. Heu investigat sobre
la salut mental, heu fet un arbre de problemes i, posteriorment, l’heu
transformat en arbre de solucions. A partir d’aquest arbre de solucions, heu
triat una alternativa com a via per treballar contra l’estigma.
Durant tot aquest procés, heu justificat la necessitat de dur a terme un
projecte d’aquestes característiques i heu definit els vostres objectius sobre la
base de l’alternativa que heu triat.
Ara és el moment de començar a dissenyar la vostra campanya de
sensibilització. Per fer-ho, tindreu com a suport aquesta guia que haureu
d’anar emplenant i que, pas a pas, us ajudarà a definir l’acció que voleu fer.
Com sempre en aquest treball de servei comunitari, abans de començar us
facilitarem un material que heu de treballar i, posteriorment, farem una
posada en comú.
Teniu 25 minuts.
74
②Posada en comú
Plenari
25 min
Finalitzem la sessió convidant l’alumnat a fer un recull de l’acció que vol dur a
terme.
Així, cada grup presentarà breument:
- Quina alternativa de treball ha triat (mitjans de comunicació, prejudicis,
autoestigma, etc.).
- Quin format tindrà la seva campanya (cartells, anuncis, xarxes socials,
etc.).
- Públic al qual s’adreça.
- Objectiu de la campanya.
Un cop presentat, s’haurà de consensuar en plenari quin tipus de campanya es fa
i si les diferents aportacions dels grups es poden complementar entre elles.
75
Material per a l’alumnat
① Definició de l’acció
Treball
en grup
25 min
SEGONA PART – Apartat B:
DISSENY DE L’ACCIÓ – CAMPANYES DE SENSIBILITZACIÓ
Un cop hem triat l’alternativa que volem treballar en la nostra campanya de
sensibilització, hem de començar a definir la nostra acció.
Per ajudar-vos, a més a més de les pautes que a continuació us facilitem, també
podeu consultar diferents tipus de campanya als enllaços següents:
http://obertament.org/donalacara
http://www.concursespot.org/
https://www.youtube.com/watch?v=5kh2SpZP4Cg&list=PLbgat
LoE6znzzcvQyprIuNAd3A-GUMOnZ
https://www.youtube.com/user/ttcnow2008
OBJECTIU (quin és l’objectiu que voldrem aconseguir amb aquesta campanya
en concret?)
ACCIÓ (què volem vèncer o treballar amb la nostra campanya antiestigma?)
Prejudicis en general.
Algun prejudici en concret (violència de les persones en salut mental,
inadaptació, no vàlids per treballar, etc.).
El tracte de la salut mental en els mitjans de comunicació.
El llenguatge habitual ofensiu.
Apoderar a les persones que tenen algun tipus de problema de salut
mental.
Mites entorn de la salut mental.
Sensibilitzar sobre la importància de la salut mental.
Normalitzar la salut mental
Altres: ..................................
76
TIPUS DE MISSATGE (quin serà el to del missatge que volem transmetre?)
To educatiu
To desafiant
To d’humor
To de sensibilització
To emotiu
Altres: ................................
PÚBLIC (a qui ens volem adreçar?)
Mares i pares
Professorat
Alumnat
Altres: ....................
FORMAT (quin format volem utilitzar?)
Falca radiofònica
Cartelleria
Audiovisual
Tríptics
Xarxes socials
Altres: ....................
RECURSOS (de quins recursos disposem? En necessitarem algun més?)
DIFUSIÓ (com farem la difusió de la nostra campanya antiestigma?) On la
donarem a conèixer?)
PROPOSTA DE TÍTOL PER A LA CAMPANYA
TEMPORALITAT
Data d’inici de la campanya
Data final prevista de la campanya
77
PROPOSTA D’AVALUACIÓ COMPETENCIAL
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Coneix les diferents maneres
de participar i millorar la
societat.
Té una opinió i defensa el
seu punt de vista.
Participa activament en les
diferents opcions existents
per millorar la societat.
Escolta l’opinió dels altres. Escolta i intenta comprendre
la posició dels altres.
Escolta, comprèn i rebat des
del respecte les
argumentacions dels seus
companys.
Reconeix els seus drets i
deures.
Reconeix i defensa tant els
seus drets com deures.
Fa un paper actiu en la
defensa dels drets i, en
especial, dels seus deures
com a ciutadà.
Reconeix els drets i deures
dels altres.
Reconeix i defensa els drets
dels altres.
Fa un paper actiu en la
defensa dels drets dels
altres.
COMPETÈNCIES PRÒPIES DE LA MATÈRIA
COMPETÈNCIA 1: Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de
la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Identifica el missatge del que
es vol transmetre i
l’interpreta.
Extreu els missatges
secundaris de les definicions.
Vincula les diferents idees
implícites del text.
Entén el significat de la frase
en el seu sentit més
simbòlic.
Interpreta els missatges
implícits i introdueix
elements valoratius sobre el
propòsit del text.
Sap integrar el contingut del
context específic.
Valora les idees principals i
les secundàries.
Valora els continguts en
funció dels coneixements
previs i dels obtinguts en
altres fonts d’informació.
Aporta criteris personals a
les valoracions.
78
COMPETÈNCIA 3: Desenvolupa estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir
coneixement.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Utilitzar eines de consulta senzilles, a partir de pautes donades, per accedir a la comprensió de mots clau i per obtenir informació explícita.
Identificar i seleccionar, amb suports generals, les eines de consulta adequades a la tasca i de cerca d’informació per comprendre i obtenir informació implícita.
Emprar, de manera autònoma, eines de consulta i de cerca per comprendre i integrar la informació en esquemes de coneixement previ.
COMPETÈNCIA 4: Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor/a,
intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Planificar textos escrits senzills i amb lèxic conegut i freqüent.
Planificar textos escrits amb
lèxic freqüent, amb idees
principals i secundàries.
Planificar textos escrits amb idees principals i secundàries i amb lèxic nou.
Identifica al receptor a qui va dirigit el text.
Identifica el receptor i la
intenció del text.
Identifica el tipus de text que vol desenvolupar i les diferents característiques.
Jerarquitza les idees principals.
Jerarquitza les idees
principals i secundàries.
Jerarquitza el text en idees principals, secundàries i l’enriqueix.
COMPETÈNCIA 6: Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva
presentació formal.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Rellegeixen i corregeixen el text.
Revisen el text i en
modifiquen l’estructura.
Fan una revisió minuciosa i detallada.
Utilitzen material senzill de consulta.
Utilitzen diverses fonts de
consulta i les contrasten.
Utilitzen fonts especialitzades de consulta i les contrasten.
Presenten el text amb claredat i de manera senzilla.
Presenten un text clar amb
alguns elements estètics.
Complementen el text amb elements estètics que li aporten valor.
79
COMPETÈNCIA 7: Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida
quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i
no verbals.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Interpreta quin és el propòsit
de la campanya.
Valora quin és el propòsit de
la campanya.
Aporta criteris personals i
millores per assolir l’objectiu
de la campanya.
Vincula entre si les diferents
informacions explícites de
les preguntes i respostes.
Integra el contingut en el
context específic.
Elabora un raonament
abstracte dels continguts.
Interpreta quina és la posició
dels seus companys respecte
a la problemàtica en salut
mental .
Interpreta com se senten les
persones que pateixen algun
tipus de problema de salut
mental davant de la reacció
del seu entorn.
Aporta recursos per millorar
la situació de les persones
afectades.
COMPETÈNCIA 9 Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa
per iniciar, mantenir i acabar el discurs.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Planifiquen l’exposició de les
respostes segons les
premisses marcades pel
professorat.
Planifiquen l’exposició de les
respostes segons les
premisses i l’enriqueixen
amb altres factors.
Planifiquen l’exposició de les
respostes segons les
premisses marcades pel
professorat i hi
aprofundeixen, de manera
que poden enllaçar amb
coneixement i/o
experiències prèvies i
plantejar hipòtesis.
Tenen un guió bàsic. Tenen un bon guió amb
contingut i referències
sòlides.
Tenen un bon guió amb
contingut i referències
sòlides i dades oficials.
80
Unitat didàctica 7
Imatge de la campanya
81
EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA
FASE 1: PRÈVIA REALITZACIÓ DEL SERVEI
COMPETÈNCIES IMPLICADES CONCEPTES CLAU
- C1: utilitzar estratègicament els elements dels
llenguatges visual, musical i corporal per analitzar les produccions artístiques.
- C2: mostrar hàbits de percepció reflexiva i oberta de la realitat sonora i visual de l’entorn natural i cultural.
- C4: interpretar i representar amb formes bidimensionals i tridimensionals, estàtiques i en moviment.
- C5: compondre amb elements dels llenguatges artístics utilitzant eines i tècniques pròpies de cada àmbit.
- C6: experimentar i/o improvisar amb instruments i tècniques dels llenguatges artístics.
- C7: desenvolupar projectes artístics disciplinaris o transdisciplinaris tant personals com col·lectius.
- C8: valorar amb respecte i sentit crític les produccions artístiques en els seus contextos i funcions.
- C9: gaudir de les experiències i creacions artístiques com a font d’enriquiment personal i social.
- C10: fer ús del coneixement artístic i de les seves produccions com a mitjà de cohesió i d’acció prosocial.
Imatge
Art
Elements
Expressió
Comunicació
2 SESSIONS A L’AULA
82
ACTIVITAT “Imatge de la campanya”
2 SESSIONS a l’aula L’objectiu de la sessió dedicada a aquesta unitat didàctica
serà conceptualitzar i definir la imatge i missatge de la
campanya de sensibilització de l’alumnat.
En ser una campanya oberta a l’interès de cada aula
(audiovisual, cartells, campanya a les xarxes socials, etc.),
tan sols podem oferir idees generals que es poden tenir en
compte.
Treball grupal.
(4-5 alumnes/grup)
RECURSOS 1 ordinador o 1 mòbil amb connexió a Internet/grup alumnes
Material per al professorat
① Introducció
Plenari
5 min
Llancem la pregunta següent a l’aula:
Teniu clar quins són els diferents missatges que voleu transmetre?
Deixem uns instants perquè l’alumnat respongui. Recollim els que van quedar
en sessió plenària durant l’última unitat. Un cop refrescades, fem una reflexió
conjunta:
L’acció de la nostra campanya vindrà determinada segons el missatge a
transmetre, el format que utilitzem i el públic al qual ens adrecem.
En general, però, hem de tenir en compte:
TO DE LA CAMPANYA
To educatiu
To desafiant
To d’humor
To de sensibilització
To emotiu
Altres: ................................
83
PÚBLIC AL QUAL ENS ADRECEM
Mares i pares
Professorat
Alumnat
Altres: ....................
Aquestes dues variables determinaran:
- Disseny (més clàssic o més modern)
- Tipus d’imatges
- Llenguatge que utilitzem (més conservador o més informal)
- Tipus de missatge (empatia, proximitat...)
- Cromatisme
- Ritme (en cas de ser un audiovisual)
A partir d’aquí, cada grup farà una proposta/esbós de disseny d’imatge de la
campanya, vídeo, cartell, etc. i la presentarà en plenari.
Un cop presentades, es decidirà quina o quines imatges es desenvoluparan i
es duran a terme.
② Posada en comú
Plenari
30 min
Cada grup posarà en comú les seves propostes i el grup aula triarà l‘opció o les
opcions que es desenvoluparan.
Serà important que, mentre es creï la campanya, s’estipuli quan i com es
definirà el seu títol.
A més a més, abans de començar a dissenyar la imatge de la
vostra acció de sensibilització, no oblideu que s’ha d’enfocar
la salut mental en positiu, fugint d’imatges que contradiuen
l’esperit de la campanya (lluita contra l’estigma).
No oblidis que...
!!
84
Material per a l’alumnat
① Proposta d’imatge
Treball en
grup 90 min
Per grups, feu un esbós o una proposta de la campanya de sensibilització que
voleu dur a terme en els diferents formats que heu triat en plenari (vídeo,
cartell, xarxes socials, etc.).
Un cop la tingueu definida, l’haureu de presentar en plenari i el grup aula
triarà l’opció o les opcions que es desenvoluparan.
Un exemple pot ser...
FORMAT VÍDEO
- Feu una proposta de títol.
- Feu una proposta de guió.
- Feu una proposta de seqüenciació (story board).
FORMAT CARTELL
- Feu una proposta de títol.
- Feu una proposta d’imatge.
- Feu una proposta de missatge.
FORMAT DÍPTICS
- Feu una proposta de títol.
- Feu una proposta d’estructura.
- Feu una proposta d’imatges a utilitzar.
FORMAT XARXES SOCIALS
- Feu una proposta de títol.
- Feu una proposta de dinamització de les xarxes socials.
85
PROPOSTA D’AVALUACIÓ COMPETENCIAL
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Escolta l’opinió dels altres. Escolta i intenta comprendre
la posició dels altres.
Escolta, comprèn i rebat des
del respecte les
argumentacions dels seus
companys.
COMPETÈNCIES PRÒPIES DE LA MATÈRIA
COMPETÈNCIA 1: Utilitzar estratègicament els elements dels llenguatges visual, musical i
corporal per analitzar les produccions artístiques.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Identifiquen i descriuen
elements artístics.
Identifiquen, descriuen i
caracteritzen elements clau
en una manifestació
artística.
Apliquen en el seu disseny
elements clau en una
manifestació artística.
COMPETÈNCIA 2: Mostrar hàbits de percepció reflexiva i oberta de la realitat sonora i
visual de l’entorn natural i cultural.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Perceben les evidències
d’una campanya de
sensibilització.
Perceben les evidències i
mostren interès en el
disseny de la imatge de la
campanya i el seu missatge.
Són capaços de crear de zero
continguts de sensibilització.
COMPETÈNCIA 4: Interpretar i representar amb formes bidimensionals i tridimensionals,
estàtiques i en moviment.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Interpreta el significat clar
de les campanyes
Interpreta i fa propostes per
enriquir el disseny i
representació de la
campanya.
Utilitza recursos tècnics per
dissenyar la imatge.
86
COMPETÈNCIA 5: Compondre amb elements dels llenguatges artístics utilitzant eines i
tècniques pròpies de cada àmbit.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Interpreta el significat clar
de les campanyes.
Interpreta i fa propostes per
enriquir el disseny i la
representació de la
campanya.
Utilitza recursos tècnics per
dissenyar la imatge.
És conscient dels diferents
elements artístics utilitzats
en una campanya.
Sap com projectar el que vol
transmetre a través dels
diferents elements artístics.
Projecta, dissenya i executa
amb coherència la imatge
del projecte.
COMPETÈNCIA 6: Experimentar i/o improvisar amb instruments i tècniques dels
llenguatges artístics.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Entenen la importància de la
creativitat i l’originalitat en
la creació d’una campanya.
Plantegen l’ús de diferents
tècniques per sorprendre el
receptor.
Cerquen noves eines i
metodologies per crear una
campanya diferent i
innovadora, que impacti en
el receptor.
COMPETÈNCIA 7: Desenvolupar projectes artístics disciplinaris o transdisciplinaris tant
personals com col·lectius.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Inclouen diferents arts en la
seva campanya.
Integren correctament i amb
harmonia les diferents arts.
Enriqueixen aquesta
integració d’arts i
aconsegueixen augmentar
l’impacte del seu missatge.
COMPETÈNCIA 8: Valorar amb respecte i sentit crític les produccions artístiques en els seus
contextos i funcions.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Valoren la feina dels seus
companys i paren atenció.
Valoren la feina dels seus
companys i són crítics amb el
seu enfocament.
Recullen les crítiques i altres
aportacions dels companys
per millorar la seva
campanya.
87
COMPETÈNCIA 9: Gaudir de les experiències i creacions artístiques com a font
d’enriquiment personal i social.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Gaudeixen de la preparació i
creació de la seva acció de
sensibilització.
Reconeixen la importància
del disseny per poder
transmetre un missatge, i en
gaudeixen.
Enriqueixen la seva acció de
sensibilització per sobre de
les demandes marcades.
COMPETÈNCIA 10: Fer ús del coneixement artístic i de les seves produccions com a mitjà
de cohesió i d’acció prosocial.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Són conscients de la
importància de la seva
campanya de sensibilització i
el que pot suposar per a
molta gent.
Són conscients de la
importància de la seva
campanya de sensibilització i
promouen la coordinació
entre els grups per poder
aprofitar sinergies.
Promouen la continuació o
l’ampliació de la campanya
per poder arribar a més
públic o per poder potenciar
els seus efectes.
88
Unitat didàctica 8
Avaluació de la campanya
89
MATEMÀTIQUES ACADÈMIQUES – APLICADES
FASE 3: DESPRÉS DE LA REALITZACIÓ DEL SERVEI
COMPETÈNCIES IMPLICADES CONCEPTES CLAU
- C1: traduir un problema a llenguatge matemàtic o a
una representació matemàtica utilitzant variables, símbols, diagrames i models adequats.
- C2: emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre problemes.
- C3: mantenir una actitud de recerca davant d’un problema assajant estratègies diverses.
- C4: generar preguntes de caire matemàtic i plantejar problemes.
- C9: representar un concepte o relació matemàtica de diverses maneres i usar el canvi de representació com a estratègia de treball matemàtic.
- C10: expressar idees matemàtiques amb claredat i precisió i comprendre les dels altres.
- C11: emprar la comunicació i el treball col·laboratiu per compartir i construir coneixement a partir de les matemàtiques.
- C12: seleccionar i usar tecnologies diverses per gestionar i mostrar informació, i visualitzar i estructurar idees o processos matemàtics.
Avaluació
Mostra
Qüestionari
Indicadors
Resultats
1 SESSIÓ A L’AULA
90
ACTIVITAT “Avaluació de la campanya”
1 SESSIÓ a l’aula
Aquesta unitat didàctica serà la cloenda a la implementació
del projecte i ens serà útil per valorar si hem assolit els
objectius que ens vam marcar en un inici, a través dels seus
indicadors.
Treball grupal.
(4-5 alumnes/grup)
RECURSOS 1 ordinador o 1 mòbil amb connexió a Internet/grup alumnes
Material per al professorat
① Introducció
Plenari
5 min
Llancem la pregunta següent a l’aula:
Valoreu si hem assolit o no els objectius que ens marcàvem com a projecte.
Deixem uns instants perquè l’alumnat respongui. Un cop recollides les seves
intervencions, fem una reflexió conjunta:
L’avaluació és una fase important en qualsevol projecte o campanya per saber
si hem dissenyat i desenvolupat bé el projecte.
Quan avaluem una campanya, no solament avaluarem si hem assolit o no
l’objectiu (el públic objectiu s’ha conscienciat sobre la importància de la salut
mental?), sinó que també avaluem si l’hem plantejada correctament (l’anunci
era correcte? Se’n recorden? Els va agradar? Què els va despertar?)
Així doncs, l’avaluació és una eina d’aprenentatge que ens servirà per millorar
de cara a futures campanyes o projectes.
Tots els grups teniu entre les mans el document de disseny de projecte que
hem anat fent entre tots. Per finalitzar el projecte, queda valorar si hem
assolit o no els objectius a través dels indicadors que vam establir i, per tant,
a través de la informació que ens donaran els recursos que vam crear per
recollir aquestes dades.
Teniu 25 minuts per recollir la informació i fer-ne la valoració.
91
② Posada en comú
Plenari
25 min
Un cop l’alumnat hagi treballat el material que els hem facilitat, farem una
posada en comú per consensuar entre tots els aspectes següents:
- Objectius – indicadors – font de verificació. (exemples)
OBJECTIUS
INDICADORS (delimitats
en el temps i
quantificables)
RECURSOS
Millora en el
coneixement
de la salut
mental
En finalitzar la campanya,
el 75% canvia la seva
percepció en salut
mental.
Qüestionaris d’avaluació
pre i post
En finalitzar la campanya,
el 75% entén què
significa salut mental.
Qüestionaris d’avaluació
pre i post.
En finalitzar la campanya,
el 75% ha difós el
missatge a través de les
xarxes socials.
Nombre d’accessos
Nombre de tweets
En finalitzar la campanya,
el 75% és capaç de parlar
i reconèixer la salut
mental.
Qüestionaris d’avaluació
pre i post.
Nombre de comentaris al
mur de la campanya.
Apoderar els
joves per
poder parlar
lliurement
sobre salut
mental
En finalitzar la campanya,
el 75% canvia la seva
percepció en salut
mental.
Qüestionaris d’avaluació
pre i post
En finalitzar la campanya,
el 75% entén què
significa salut mental.
Qüestionaris d’avaluació
pre i post.
En finalitzar la campanya,
el 75% és capaç de parlar
i reconèixer la salut
mental.
Qüestionaris d’avaluació
pre i post.
Nombre de comentaris al
mur de la campanya.
Promoure
l’esperit
crític dels
joves per
identificar i
reconèixer
situacions
En finalitzar la campanya,
el 75% és conscient de la
influència del seu
llenguatge en el
manteniment dels
prejudicis.
Nombre de “denúncies” que
fan sobre el tracte
estigmatitzador de la
llengua.
En finalitzar la campanya,
el 75% pot detectar
Nombre de “denúncies” que
fan sobre el tracte
92
d’estigma i
discriminació
cap a tot allò
que envolti
la salut
mental.
missatges d’estigma en
mitjans de comunicació.
estigmatitzador de la salut
mental.
En finalitzar la campanya,
el 75% pot detectar
actituds de discriminació
cap a la salut mental en
qualsevol àmbit.
Nombre de “denúncies” que
fan sobre el tracte
estigmatitzador de la salut
mental.
En finalitzar la campanya,
el 75% proposa accions per
continuar lluitant contra
l’estigma en aquest sentit.
Número de propostes que
fan per lluitar contra
l’estigma.
Ajudar a
crear un
món més
obert i
disposat a
escoltar,
entendre i
parlar de
qualsevol
tema
relacionat
amb la salut
mental.
En finalitzar la campanya,
el 75% canvia la seva
percepció en salut
mental.
Qüestionaris d’avaluació
pre i post
En finalitzar la campanya,
el 75% entén què
significa salut mental.
Qüestionaris d’avaluació
pre i post.
En finalitzar la campanya,
el 75% ha difós el
missatge a través de les
xarxes socials.
Nombre d’accessos
Nombre de tweets
En finalitzar la campanya,
el 75% és capaç de parlar
i reconèixer la salut
mental.
Qüestionaris d’avaluació
pre i post.
Nombre de comentaris al
mur de la campanya.
A més a més, l’alumnat també té a la seva disposició el qüestionari inicial que va
emplenar al principi del projecte perquè, un cop finalitzat el servei comunitari, el
pugui tornar a emplenar i comparar les seves respostes. D’aquesta manera,
podrà valorar el seu nivell d’aprenentatge i el canvi d’actituds cap a la salut
mental.
93
Material per a l’alumnat
① Fase d’avaluació
Treball en
grup
25 min
AVALUACIÓ DE LA IMPLEMENTACIÓ
Per poder saber si el vostre projecte ha estat un èxit, cal que feu una
avaluació al públic al qual heu adreçat la vostra campanya.
Segons l’objectiu que us heu plantejat, haureu de definir quins indicadors
utilitzareu i com els mesurareu. Per exemple...
OBJECTIU
(ja definits en el
document
anterior)
INDICADOR
(delimitats en el
temps i
quantificables)
FONT DE VERIFICACIÓ
Millora en el
coneixement de
la salut mental
En finalitzar la
campanya, el 75%
dels receptors han
canviat la seva
percepció en salut
mental.
Qüestionaris d’avaluació
pre i post
En finalitzar la
campanya, el 75%
dels receptors
entenen què
significa salut
mental.
Qüestionaris d’avaluació
pre i post.
En finalitzar la
campanya, el 75%
dels receptors han
difós el missatge a
través de les xarxes
socials.
Nombre d’accessos
Nombre de tweets
En finalitzar la
campanya, el 75%
dels receptors són
capaços de parlar i
reconèixer la salut
mental.
Qüestionaris d’avaluació
pre i post.
Nombre de comentaris al
mur de la campanya.
94
② Qüestionari cloenda per a l’alumnat
Individual
20 min
Un cop finalitzat el projecte de servei comunitari i conèixer més què són els
problemes de salut mental i l’estigma que pateixen, si us plau, respon el
qüestionari següent:
1.Què és per tu la salut mental?
2.Quins qualificatius assignaries al concepte de salut mental?
3.Creus que la salut mental sempre és quelcom negatiu?
4.Què creus que és un problema de salut mental?
5.Quines creus que són les causes dels problemes de salut mental?
6.Coneixes algú que hagi patit algun tipus de problema de salut mental?
7.Has tingut mai algun tipus de problema de salut mental?
8.Creus que alguna vegada a la vida pots arribar a tenir algun problema de
salut mental?
9.Com t’agradaria que reaccionés el teu entorn (família, amics, companys...)?
Com recordaràs, aquest és el mateix qüestionari que vas emplenar a l’inici del
projecte de servei comunitari. Pots comparar les teves respostes.
95
PROPOSTA D’AVALUACIÓ COMPETENCIAL
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Escolta l’opinió dels altres. Escolta i intenta comprendre
la posició dels altres.
Escolta, comprèn i rebat des
del respecte les
argumentacions dels seus
companys.
COMPETÈNCIES PRÒPIES DE LA MATÈRIA
COMPETÈNCIA 1: Traduir un problema a llenguatge matemàtic o a una representació
matemàtica utilitzant variables, símbols, diagrames i models adequats.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Entén el significat del
vocabulari estadístic.
Selecciona la informació més
rellevant per poder elaborar
la fase d’avaluació.
Pot fer un breu esquema de
com s’hauria de dissenyar la
fase d’avaluació.
Pot explicar quin és
l’objectiu de l’estudi.
Explica l’objectiu de l’estudi i
les variables implicades.
Explica l’objectiu de l’estudi,
les variables i les hipòtesis
que plantegen.
COMPETÈNCIA 2: Emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre
problemes.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Entén el significat del
vocabulari estadístic i la seva
relació amb la realitat.
Selecciona la informació més
rellevant per poder elaborar
la fase d’avaluació i té en
compte variables de la
realitat.
Selecciona la informació més
rellevant per poder definir la
fase d’avaluació, té en
compte variables de la
realitat i intenta evitar
biaixos.
96
COMPETÈNCIA 3: Mantenir una actitud de recerca davant d’un problema assajant
estratègies diverses.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Limita la fase d’avaluació a
les variables i condicions
marcades.
Amplia la fase d’avaluació
amb altres variables
relacionades.
Amplia coherentment la fase
d’avaluació amb
perspectives d’ampliació.
S’han informat mínimament
sobre la temàtica de salut
mental.
S’ha informat sobre la salut
mental i tot allò que pot
incidir en el seu estudi.
Ha aprofundit en els estudis
sobre la salut mental i ha
creat l’estudi basant-se en
els continguts que ha trobat.
Revisa el qüestionari i la
definició de l’estudi en
detectar errors.
Escolta les aportacions
mútues i les consideren.
Incorpora els suggeriments i
les aportacions per millorar
l’estudi.
COMPETÈNCIA 4: Generar preguntes de caire matemàtic i plantejar problemes.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Limita la fase d’avaluació a
les variables i condicions
marcades.
Amplia la fase d’avaluació
amb altres variables
relacionades.
Amplia la fase d’avaluació
seguint una coherència i
amb perspectives
d’ampliació.
S’ha informat mínimament
sobre la temàtica de salut
mental.
S’ha informat sobre la salut
mental i tot allò que pot
incidir en el seu estudi.
Ha aprofundit en els estudis
sobre la salut mental i ha
creat l’estudi basant-se en
els continguts que ha trobat.
Defineix preguntes senzilles i
òbvies per al qüestionari.
Genera preguntes no òbvies
per al qüestionari i inferides
de la informació que ha
trobat.
Genera preguntes que
impliquin altres variables i
s’evitin els biaixos.
Interpreta els resultats del
gràfic.
Planteja noves preguntes a
partir dels gràfics.
Planteja preguntes a partir
de gràfics que posen en
relleu la relació entre
variables.
COMPETÈNCIA 9: Representar un concepte o relació matemàtica de diverses maneres i
usar el canvi de representació com a estratègia de treball matemàtic
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Plantegen l’ús de taules
senzilles per recollir les
dades.
Plantegen l’ús de diferents
tipus de gràfics.
Plantegen l’ús de diferents
tipus de gràfics i relacionen
les dades de diferents
maneres.
97
COMPETÈNCIA 10: Expressar idees matemàtiques amb claredat i precisió i comprendre les
dels altres.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Utilitza correctament els
termes matemàtics
associats.
Utilitza i representa
correctament els termes i la
simbologia matemàtica
associats.
Utilitza i representa
correctament els termes i la
simbologia matemàtica
associats, i ho relaciona amb
la realitat.
Exposa de manera precisa. Exposa de manera clara i
precisa amb la terminologia
adequada.
Comprèn els companys/es
en l’expressió d’idees
matemàtiques.
COMPETÈNCIA 11: Emprar la comunicació i el treball col·laboratiu per compartir i construir
coneixement a partir d’idees matemàtiques.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Treballa correctament en
equip.
Treballa de manera
col·laborativa.
Treballa de manera
col·laborativa i s’enriqueixen
els uns als altres.
L’alumne treballa el que el
grup li encarrega.
L’alumne es mostra actiu en
fer aportacions al grup.
L’alumne participa
activament, amb iniciativa i
plantejant dubtes i
preguntes per ajudar a
avançar.
COMPETÈNCIA 12: Seleccionar i usar tecnologies diverses per gestionar i mostrar
informació, i visualitzar i estructurar idees o processos matemàtics.
NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3
Proposen l’ús de diferents
tecnologies per recollir les
dades.
Proposen l’ús de diferents
tecnologies per recollir i
treballar les dades.
Proposen l’ús d’eines
properes i innovadores per
recollir i treballar les dades.
98
PROPOSTA DE SERVEI COMUNITARI “WHATSUP. COM VAS DE SALUT
MENTAL?”
ADDENDA
99
PROPOSTA DE DOCUMENT: ACORDS ENTRE EL CENTRE EDUCATIU I
L’ENTITAT
DADES DE L’ENTITAT
NOM DE L’ENTITAT
NOM I COGNOMS DEL/ DE LA PRESIDENT/A O REPRESENTANT DE L’ENTITAT
DADES DEL CENTRE EDUCATIU
NOM DEL CENTRE EDUCATIU
NOM I COGNOMS DEL DIRECTOR/A DEL CENTRE EDUCATIU
D’acord amb el conveni signat entre el Departament d’Ensenyament i l’entitat, el director/a
del centre i el/la president/a de l’entitat, com a representants legals, i atès que ambdues parts
comparteixen la voluntat de promoure projectes de col·laboració amb l’objectiu de fomentar
entre l’alumnat de l’ESO accions de compromís cívic i d’exercici actiu de la ciutadania, ES
COMPROMETEN, durant el curs _____________________, a portar a terme conjuntament el
Projecte de servei comunitari per a l’alumnat d'Educació Secundària Obligatòria Whatsup.
Com vas de salut mental? i constaten que han arribat als acords següents:
- L’alumnat del centre educatiu, en col·laboració amb l’entitat, elaborarà una campanya de
sensibilització per lluitar contra l’estigma en salut mental.
- Tant l’alumnat com el professorat del centre educatiu vetllaran per preservar la intimitat i el
dret a la confidencialitat d’aquelles dades i/o fets que els transmeti l’entitat o els mateixos
testimonis, tenint sempre en compte els límits ètics i la privacitat individual.
- Durant la conceptualització i definició de la campanya de sensibilització, l’alumnat tindrà
contacte directe amb l’entitat per tal de conèixer la realitat de l’estigma en salut mental. Queda
100
en mans de l’equip coordinador del projecte entre el centre i l’entitat decidir quan, com i on es
realitza aquesta primera trobada entre alumnat i entitat.
- L’entitat intentarà facilitar el contacte de l’alumnat amb alguna persona que ha patit l’estigma
en primera persona.
- L’entitat orientarà l’alumnat sobre la campanya i els missatges que es transmetin en la
campanya, com a experts en salut mental.
- L’entitat orientarà l’alumnat i li donarà suport en la difusió de la campanya de sensibilització.
- El centre educatiu facilitarà a l’entitat el contacte amb l’alumnat.
- Els representants del centre educatiu i l’entitat es comprometen a mantenir dues reunions de
seguiment per valorar com avança el servei comunitari i possibles millores.
- El servei comunitari i la col·laboració entre entitat i centre educatiu s’ajustarà a la temporalitat
que es marqui des d’un principi. Quedarà en mans d’ambdues parts la decisió d’allargar la
col·laboració i definir dins de quin marc es fa aquesta.
- Tant el centre educatiu com l’entitat es comprometen a treballar per fomentar la salut mental
vista en positiu, ressaltant les històries de recuperació i creixement personal.
I, perquè així consti, com a prova de conformitat i acceptació, les dues parts signen aquest
document de compromís:
LLOC I DATA
DIRECTOR/A DEL CENTRE PRESIDENT/A DE L’ENTITAT
101
SERVEI COMUNITARI: WHATSUP. COM VAS DE SALUT
MENTAL?
DIARI REFLEXIU
NOM DE L’ALUMNE:_______________________________________ DATA: ___________________
OMPLE EL QÜESTIONARI SEGÜENT I VALORA LES PREGUNTES DE L’1 AL 4 SEGONS AQUESTA ESCALA:
PREGUNTA EXPLICA I RAONA 1 2 3 4
Què has fet
avui?
Què és el més
interessant
que has fet
avui?
Com t’has
sentit amb les
activitats
realitzades?
Què
suggereixes
per millorar o
canviar?
Creus que la
formació
rebuda ha
estat útil per
realitzar
l’activitat?
Comentari
Recordeu que cal lliurar el Diari Reflexiu al professorat!
102
SERVEI COMUNITARI: WHATSUP. COM VAS DE SALUT
MENTAL?
PROPOSTES DE MILLORA – MATERIAL PER A L’ALUMNAT
OBJECTIU I INDICADORS D’AVALUACIÓ DEL SERVEI
A partir de les valoracions que has fet en el teu informe-síntesi sobre el grau d’assoliment dels
objectius del servei, hauries de fer propostes de millora per a cada un dels ítems següents:
PROPOSTES DE MILLORA
Organització del servei
Temporització
Formació rebuda per l’alumnat
Qualitat del servei
Relació de l’alumnat amb els receptors del servei
Un cop hagis redactat individualment aquestes propostes, les posareu en comú en grups de
quatre per després fer-ho en gran grup (tota la classe) i elaborareu una llista entre tots.
Les propostes de millora ens seran útils en cas que es torni a fer una activitat amb aquesta
entitat. Ens permetran planificar, dissenyar i adequar les actuacions del servei a fer en un
futur.
103
SERVEI COMUNITARI: WHATSUP. COM VAS DE SALUT
MENTAL?
PROPOSTES DE MILLORA – MATERIAL PER AL PROFESSORAT
OBJECTIU I INDICADORS D’AVALUACIÓ DEL SERVEI
A partir de les valoracions que has fet en el teu informe-síntesi sobre el grau d’assoliment dels
objectius del servei, hauries de fer propostes de millora per a cada un dels ítems següents:
PROPOSTES DE MILLORA
Organització del servei
Temporització
Formació rebuda per l’alumnat
Qualitat del servei
Relació de l ‘alumnat amb els receptors del servei
Un cop hagis redactat individualment aquestes propostes, les posareu en comú en grups de
quatre per després fer-ho en gran grup (tota la classe) i elaborareu una llista entre tots.
Les propostes de millora ens seran útils en cas que es torni a fer una activitat amb aquesta
entitat. Ens permetran planificar, dissenyar i adequar les actuacions del servei a realitzar en un
futur.
Un cop els alumnes han redactat individualment les propostes, es posaran en comú en grups
de quatre per després fer-ho en gran grup (tota la classe), i s’elaborarà una llista dels resultats
entre tots.
És convenient fer arribar els resultats a Obertament per tal que puguin adequar les actuacions
en una futura col·laboració.
104
SERVEI COMUNITARI: WHATSUP. COM VAS DE SALUT
MENTAL?
QÜESTIONARI D’AUTOAVALUACIÓ DE L’ALUMNE SOBRE EL GRAU D’ASSOLIMENT DE LA
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA
Valora en quina mesura la participació en aquest
projecte t’ha permès...
MO
LT
FO
RÇ
A
PO
C
GE
NS
Ser conscient de les conductes d’estigma i
discriminació que pateixen algunes persones.
Conèixer els drets bàsics de totes les persones.
Replantejar-te els propis valors.
Reflexionar sobre com actua la societat actual davant
de situacions de discriminació.
Prendre consciència del valor de normes i lleis per
facilitar la convivència.
Conèixer i sentir-te part de l’entorn on vius.
Establir relacions positives i enriquidores amb les
persones a qui s’ha adreçat el servei.
Participar en la detecció i proposta de solucions per
prevenir i actuar enfront de situacions d’estigma i
discriminació.
Exercir els teus deures com a ciutadà.
Valorar-te més com a persona.
Millorar els teus recursos i habilitats comunicatives.
Expressar les pròpies idees.
Posar-te en el lloc de les persones que pateixen o han
patit discriminació, i experimentar alguns dels seus
105
sentiments i emocions.
Contribuir a prendre les decisions en l’elaboració del
servei comunitari.
Reconèixer i defensar la igualtat de drets de les
persones.
Gestionar situacions conflictives de manera positiva.
Mostrar una actitud solidària amb l’alumnat amb qui
has treballat.
Contribuir a canviar actituds que facilitin la millora de la
convivència.
Respectar i conviure amb persones d’interessos i
situacions vitals diferents de tu.
Comprometre’t socialment.
Valorar la importància del diàleg i l’escolta activa en la
qualitat de les relacions interpersonals.
Esforçar-te per complir els objectius proposats.
Quins aspectes assenyalats valores més negativament?
...........................................................................................................................................
..................................................................................................................
Saps explicar per què?
...........................................................................................................................................
..................................................................................................................
Com creus que es podrien millorar?
...........................................................................................................................................
..................................................................................................................
106
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT
Aquest qüestionari d’autoavaluació està alineat amb les habilitats, capacitats, valors i
actituds propis de la competència social i ciutadana del currículum d’ESO que us
adjuntem.
HABILITATS I CAPACITATS
Comprendre la realitat social des de l’anàlisi multicausal i sistèmica, valorant
l’aportació de les diferents cultures a l’evolució i progrés comú
Conèixer els valors del sistema democràtic.
Construir un sistema propi de valors, en un marc de respecte a principis o valors
universals.
Desenvolupar el pensament crític.
Construir, acceptar i practicar normes de convivència d’acord amb els valors
democràtics.
Participar.
Exercir drets i deures.
Desenvolupar l’autoconeixement i l’autoestima.
Saber comunicar-se.
Expressar les pròpies idees (assertivitat).
Posar-se en lloc de l’altre (empatia).
Prendre decisions de la vida comunitària.
Reconèixer la igualtat de drets.
Gestionar positivament els conflictes.
VALORS I ACTITUDS
Solidaritat
107
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
Compromís en la millora de l’entorn
Respecte a la diferència
Responsabilitat
Diàleg i escolta activa
Esforç
L’autoavaluació de l’alumnat pot donar elements al professorat en dos aspectes:
Informació per a l’avaluació de l’alumne.
Informació rellevant per a la revisió del propi projecte.
108
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
SERVEI COMUNITARI: WHATSUP. COM VAS DE SALUT MENTAL?
TAULA D’ASSISTÈNCIA (lliureu al professor tutor dels alumnes que realitzen el servei comunitari)
Sessió 1 2 3 4 5
Alumnes Data
1
2
3
4
5
6
7
8
109
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
SERVEI COMUNITARI: WHATSUP. COM VAS DE SALUT MENTAL?
REGISTRE DE SEGUIMENT (lliureu al professor tutor dels alumnes que realitzen el servei comunitari)
NOM DEL RESPONSABLE DE L’ENTITAT RECEPTORA:_____________________________________________________________________
NOM DE L’ALUMNE:________________________________________________________________________________________________
MARCA AMB UNA CREU EL NIVELL D’ASSOLIMENT
NIVELL D’ASSOLIMENT OBSERVACIONS
MOLT
SATISFACTORI SATISFACTORI ACCEPTABLE
CAL QUE
MILLORI
Col·laboració amb el disseny de les activitats.
Compromís amb l’entitat.
Interès i respecte cap al personal de l’entitat.
Interès genuí i empatia cap als testimonis.
Relació amb el grup de treball.
Altres: _________________________________
Altres: _________________________________
Altres: _________________________________
110
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
Elements de millora i altres aspectes a destacar.