PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
1 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
ÍNDEX
1. Antecedents i objectiu del projecte ........................................................................ 4
1.1. Localització i emplaçament ........................................................................... 4
1.2. Justificació urbanística ................................................................................. 4
1.3. Dimensió del projecte .................................................................................... 5
2. Estudi climàtic ....................................................................................................... 5
2.1. Règim de temperatura .................................................................................. 6
2.2. Règim pluviomètric ........................................................................................ 6
2.3. Règim eòlic ................................................................................................... 6
2.4. Règim d’humitat ............................................................................................ 7
3. Condicionants legals ............................................................................................. 7
3.1. Ordenances municipals ................................................................................. 7
3.2. Normes que s’ha tingut present en la redacció del projecte .......................... 7
4. Situació actual de la finca ..................................................................................... 8
5. Situació actual del sector boví............................................................................... 8
6. Estudi d’alternatives .............................................................................................. 8
6.1. Identificació de les alternatives...................................................................... 8
6.2. Elecció de les alternatives ............................................................................. 9
6.2.1. Elecció dels allotjaments i les instal·lacions........................................... 9
6.2.2. Elecció de les estructures metàl·liques................................................ 10
6.2.3. Elecció de sala de munyir en paral·lel ................................................. 10
6.2.4. Elecció de neteja automatitzada amb arrossegadors hidràulics........... 10
7. Pla de producció ................................................................................................. 11
7.1. Pla i programa productiu ............................................................................. 11
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
2 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
7.2. Dimensionament ....................................................................................... 11
7.3. Alimentació ................................................................................................. 13
7.4. Maneig reproductiu de l’explotació .............................................................. 17
7.5. Sanitat ......................................................................................................... 18
7.6. Munyida ...................................................................................................... 18
7.7. Residus ....................................................................................................... 18
7.8. Gestió dels residus...................................................................................... 19
7.9. Impacte ambiental ....................................................................................... 19
7.10. Implementació del procés productiu .......................................................... 20
7.10.1. Distribució dels bestiar ...................................................................... 20
7.10.2. Feines a realitzar ............................................................................... 21
7.10.3. Necessitats del l’explotació ............................................................... 22
8. Enginyeria del projecte........................................................................................ 26
8.1. Obres i edificacions ..................................................................................... 26
8.2. Instal·lacions elèctriques ............................................................................. 28
8.2.1. Línies monofàsiques de 230 V ........................................................... 28
8.2.2. Línies trifàsiques de 400 V ................................................................. 34
8.2.3. Línia principal ...................................................................................... 34
8.2.4. Presa de terra ..................................................................................... 34
8.3. Instal·lacions hidràuliques ........................................................................... 34
8.3.1. Xarxa d’aigua sanitària ..................................................................... 34
8.3.2. Xarxa de sanejament ........................................................................ 36
9. Planificació i programació de l’execució del projecte ........................................... 39
9.1. Activitats per a l’execució del projecte ........................................................ 39
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
3 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
9.2. Diagrama PERT ......................................................................................... 41
10. Resum del pressupost ...................................................................................... 43
11. Estudi econòmic................................................................................................ 44
11.1 Finançament de la inversió ........................................................................ 44
11.2. Avaluació econòmica ................................................................................ 44
11.2.1. Costos fixes....................................................................................... 44
11.2.2. Costos variables ................................................................................ 46
11.2.3. Ingressos .......................................................................................... 47
11.2.4. Benefici ............................................................................................. 47
11.3. Anàlisi d’inversió ....................................................................................... 49
11.3.1. Valor actual net (VAN) ....................................................................... 50
11.3.2. Relació benefici / inversió (VAN/K) .................................................... 50
11.3.3. Termini de recuperació (Pay-Back) ................................................... 51
11.3.4. Taxa interna de rendiment (TIR) ........................................................ 52
11.3.5. Diagnosi de la inversió ...................................................................... 52
12. Referència bibliogràfica ..................................................................................... 54
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
4 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
1. Antecedents i objectiu del projecte
L'objectiu del present projecte és la construcció d'una explotació per al bestiar boví de
llet en sistema intensiu a una parcel·la situada a la plana de Bou Areg (Marroc). Per
això, es construiran sis naus, les quals comptaran amb les dependències necessàries
per al desenvolupament de l'activitat, amb una superfície construïda total de 18.105
m². Aquestes naus estaran equipades amb les instal·lacions, maquinària i equips
necessaris per al correcte desenvolupament de l'activitat.
En el projecte es tracta d’una instal·lació de 1.000 vaques adultes per a la producció
de llet tenint per això la recria necessària.
A més, aquest projecte es redacta amb la finalitat d’obtenir el títol d'Enginyer Tècnic
Agrícola, especialitat Explotacions Agropecuàries (ETAEA), per l’alumne Ahmed
Mahmoudi a l'Escola Politècnica Superior de la Universitat Girona.
1.1. Localització i emplaçament
La nova explotació s’ubicarà en una finca al terme municipal de Nador, precisament a
la plana de Bou Areg. S’hi accedeix per la carretera nacional N19 direcció Nador, a
l’alçada nou quilòmetre, sortint del municipi i un cop passat l’antic Aeròdrom de
Taouima (antiga base militar espanyola a Nador) a mà esquerra es troba el camí rural
que porta a l’explotació.
La posició geogràfica:
Latitud: 35º 07’04, 80”
Longitud: 2º 54’50, 31”
La alçada sobre en nivell del mar és de 16m
1.2. Justificació urbanística
La zona d'ubicació de l'explotació està catalogada com a sòl no urbanitzable i no
protegit, és a dir es tracta de sòl rústic.
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
5 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
1.3. Dimensió del projecte
A la finca es projectaran sis edificis destinats a naus per a bestiar boví, cada nau es
desenvolupa en una sola planta, on s'ubicarà el espai destinat als allotjaments del
bestiar també es construirà una instal·lació annexa a la explotació de menys
dimensions per a la sala de munyir i la lleteria com a ús complementari.
Les naus que es volen projectar comptaran amb les dependències necessàries per al
desenvolupament de l’activitat. La superfície construïda total serà de 18.105,00 m2.
L’activitat s’instal·larà en una parcel·la a adquirir pel promotor del projecte. Aquesta
parcel·la té una superfície de 13.5 Ha.
2. Estudi climàtic
Totes les dades que a continuació s'exposen són recollides de l'estació meteorològica
de l’Aeroport de Melilla, s’ha escollit aquesta estació perquè és més propera a la finca
que l’estació a la que pertany el municipi de Nador. La posició geogràfica de l’estació
correspon a una longitud de 2.955278, d'una latitud 35.277778 i una altitud de 47m.
Les dades corresponen a un interval de temps de 2000 a 2010.
A la Taula 1.1 es descriuen les dades climàtiques durant aquest període.
Taula 1.1. Dades meteorològiques de l’estació meteorològica de l’Aeroport de Melilla
del 2000 a 2010.
T TM Tm H PP V
Gener 14,42 17,77 10,18 74,01 54,67 11,81
Febrer 15,25 18,36 10,96 74,13 46,77 13,19
Mars 16,58 19,67 12,42 72,73 40,21 13,84
Abril 18,24 21,38 13,87 70,10 48,02 14,45
Maig 20,86 23,83 16,12 65,38 17,65 14,80
Juny 24,05 27,03 19,20 68,44 3,21 13,29
Juliol 27,28 30,39 22,51 64,75 0,86 14,71
Agost 29,42 30,47 22,89 69,48 43,66 12,43
Setembre 23,94 28,03 20,63 73,24 3,64 12,12
Octubre 21,75 24,85 17,61 75,18 21,50 12,12
Novembre 18,15 21,29 13,96 72,24 57,36 12,09
Desembre 15,78 18,92 11,58 72,66 55,79 12,29
Anual 20,47 23,50 15,99 70,03 413,08 13,10
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
6 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Essent:
T: Temperatura mitjana (º C)
TM: Temperatura mitjana màxima (º C)
Tm : Temperatura mitjana mínima (°C)
H: Humitat relativa mitjana (%)
PP: Precipitació total de pluja
V: Velocitat mitjana del vent (km / h)
2.1. Règim de temperatura
Les temperatures de la zona varien poc ,són relativament constant d’un any a l’altre.
Les temperatures màximes es donen en els mesos d'estiu, superiors a 35 ºC i una
mitjana de 30 ºC mentre les temperatures mínimes es donen en els mesos d'hivern a 6
ºC i una mitjana de 10ºC. I pel que fa al gel és molt poc freqüent i es localitza en zones
amb més alçada.
2.2. Règim pluviomètric
El caràcter mediterrani del clima és molt dominant en la zona, on la pluviometria es
caracteritza per una alta variabilitat entre anys secs i anys humits. La mitjana anual de
precipitació oscil·la al voltant de 300-400 mm el qual manifesta una certa aridesa del
clima de la zona. La gran part de precipitacions es produeixen entre octubre i abril, les
dades dels 10 últims anys indiquen un màxim de pluges al mes de desembre i una
disminució progressiva de la quantitat de la pluja a partir del mes febrer, els mesos de
juny, juliol i agost són mesos molt secs.
2.3. Règim eòlic
Pel que fa als vent, el règim presenta una alternança entre l’àrea d’Oest/Sud-oest,
dominant de novembre a maig, i l’àrea Est/Nord-est durant el període maig a octubre,
sent les altres direccions són insignificants respecte a aquestes. La força d’aquests
vents, i en particular el de ponent (Oest), arriben a adquirir el caràcter de ratxes d’alta
velocitat com es el cas de Gener de l’any 1965 que va arribar a 133 km.
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
7 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
2.4. Règim d’humitat
La humitat relativa més alta a la zona es registra en els mesos de tardor i hivern
(75%), per anar descendint a la primavera i donar-se les mínimes a l'estiu (64%)
coincidint amb les temperatures més altes de l'any.
3. Condicionants legals
3.1. Ordenances municipals
Segons la ordenació urbanística del municipi de Nador , el sòl on es vol desenvolupar
el projecte consta com a zona rústica, en la qual estan permesos els moviments de
terres i les construccions.
3.2. Normes que s’ha tingut present en la redacció del projecte
En els últims anys, el Marroc ha experimentat un procés de modernització i creixement
econòmic impulsats, pels programes de reformes dels principals sectors de la seva
economia i l'entrada en vigor d’una àmplia xarxa d’acords bilaterals entre UE - Marroc,
exclusivament entre els seus primers proveïdors Espanya i França.
La aprovació d'aquests convenis entre UE - Marroc implica l'adaptació del govern
marroquí a les exigències de la Unió Europea ja que són més restrictives i
especialment en els sector agrari i la construcció.
Per a l’execució del present projecte s’ha aplicat la normativa espanyola:
Reial Decret 842/2002 de 2 d’agost. Reglament Electrotècnic per a Baixa
Tensió i Instruccions Tècniques Complementàries.
Reial Decret 314/2006, BOE de 28 de març de 2006. Codi Tècnic de
l’Edificació.
Llei 16/2002, d’1 juliol , de prevenció i control integrats de la contaminació.
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
8 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
4. Situació actual de la finca
El solar on se situarà les edificacions, actualment està lliure de construccions i no s’hi
practica cap activitat, per la qual cosa es considera un terreny erm.
5. Situació actual del sector boví
El sector ramader boví constitueix uns dels principals components de la producció
agrària del Marroc. D’acord amb les dades de l’any 1997 , el sector lacti constitueix
gairebé el 35% del PIB agrícola. Té una gran rellevància, tant en el aspecte econòmic
com social i territorial, sent un dels principals font d'ingressos per a moltes famílies on
el 18% del 20% de la ma d’obra d’agrícola treballen en explotacions ramaderes el qual
permet la fixació d’aquesta població en les zones rurals.
Al Marroc, la població ha augmentat entre 1960 i 1995 a un ritme de 2,3% anualment
això ha fet que el govern decideix diverses formes d’iniciar politiques que poden
superar les deficiències estructurals i les variacions anuals en la producció,
especialment per els productes basics en els hàbits alimentaris: els cereals i la llet com
a principal font de proteïna.
6. Estudi d’alternatives
6.1. Identificació de les alternatives
La informació detallada de l’estudi d’alternatives es pot observar a l’Annex IX
Allotjaments i instal·lacions
- Vaques en producció: estabulació amb jaç de palla o estabulació lliure
en llotges individuals.
- Vaques eixutes: estabulació amb jaç i paviment o amb jaç i terra.
- Vedelles de recria: sistema convencional o amb llotges individuals.
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
9 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Estructures dels allotjaments:
- De formigó
- Metàl·lica
- De fusta
Sistema de munyida:
- Sala de munyir en paral·lel
- Sala de munyir en espina de peix
- Sala de munyir tàndem
- Sala de munyir rotativa
- Robots de munyir
Sistema de neteja:
- Neteja amb tractor i pala
- Neteja automatitzada amb arrossegadors
- Neteja amb aigua
- Sols d’engraellat
6.2. Elecció de les alternatives
6.2.1. Elecció dels allotjaments i les instal·lacions
Vaques en producció:
Les vaques en producció estaran allotjades en llotges individuals per tota una sèrie de
raons:
- Estalvi de palla
- Llit calent i net
- Millora les condicions de repòs de les vaques
- Manteniment senzill
- Millora de la higiene
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
10 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
- Constituït per material resistent i antilliscant
- S’asseca ràpidament
Recria i vaques eixutes:
Les naus a on estaran estabulades les vedelles de recria i les vaques eixutes consten
de corrals delimitats amb cledes per a separar els lots per edats i estadis. Aquests
corrals estaran formats per una zona de repòs amb jaç de palla i l’altre d’exercici sense
jaç. Pel que fa als vedells de cria estaran en boxes individuals fins als 3 mesos,
desprès passaran a la nau de recria. D’aquesta manera s’assegura l’adaptació i el
benestar dels animals.
6.2.2. Elecció de les estructures metàl·liques
Com que les obres de l’explotació són de dimensions grans, s’ha escollit la opció de
l’execució de les naus amb estructura metàl·lica.
6.2.3. Elecció de sala de munyir en paral·lel
El sistema escollit és d’una sala en paral·lel de 2x24 fabricada amb acer galvanitzat
resistent a la corrosió.
Aquesta sala permet que les vaques entren ràpidament ja que les distàncies són més
curtes que en altres dissenys de sala, afí de prevenir una pre-càrrega de vaques,
assolir la seguritat i el confort de les vaques així com l’ estalvi de temps i ma d’obra.
6.2.4. Elecció de neteja automatitzada amb arrossegadors hidràulics
A les cinc naus destinades a l'allotjament del bestiar, s'instal·laran els arrossegadors
hidràulics com a alternativa del sistema de la neteja.
El control d’aquests arrossegadors, és clar i fàcil de programar, pot programar cicles
de neteja automàtica diaris o funcionar durant les 24 hores . Aquest sistema permet
guanyar temps, estalvi de ma d’obra i oferir la comoditat dels animals.
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
11 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
7. Pla de producció
7.1. Pla i programa productiu
L’estructura i els paràmetres productius previstos a l’explotació són:
Mitjana de producció diària per vaca en lactació: 27 kg de llet
Interval entre parts: 375 dies
Reposició: 30%
Número d’animals:
Vaques totals : 1.000 vaques
Vaques en producció: 840 vaques
Vaques eixutes: 160 vaques
Vedelles de recria: 600 caps
- Cria de 0 a 3 mesos: 76 caps
- Recria de 3 a 9 mesos: 150 caps
- Recria de 9 a 16 mesos: 174 caps
- Recria de 16 a 22 mesos: 150 caps
- Recria de 22 a 24 mesos: 50 caps
Total caps a l’explotació: 1600 caps
7.2. Dimensionament
Naus de vaques en producció
Les tres naus de vaques en producció tenen una capacitat de 280 caps per a cada
nau. Constaran de dues files consecutives, en cada fila es posaran 140 llotges
separats en dos lots de 70 llotges, 35 i 35 en paral·lel, en cada lot es posa una
separació de pas de creuament per tal facilitar el pas de les vaques a la zona
d’alimentació.
Les naus constaran d’un passadís d’alimentació central de 6 metres, situat
longitudinalment en el centre de la nau, també consta de tres passadissos per a la
neteja amb arrossegador mecànic.
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
12 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
S’instal·laran 4 abeuradors en les zones de pas, i dotze més repartits en tota la nau,
per tant seria un total de 16 abeuradors en cada nau. Les dimensions d’aquests
abeuradors són: 2 metres d’amplada, 0,75 metres d’alçada i 0,5 metres de fons.
Naus per a recria i vaques eixutes
Les vedelles de recria adulta (de 22 a 24 mesos) i les vaques eixutes s’ajuntaran en
una nau de les mateixes dimensions que la de les vaques productives. Aquesta nau
tindrà corrals amb jaç de palla, un sol passadís d’alimentació i dos passadissos de
neteja. Pel que fa als abeuradors s’instal·laran un total de dotze abeurador repartits en
funció dels animals qui hi ha en cada corral.
Naus per a vedelles de recria
La nau de recria serà d’estabulació amb jaç de palla i tindrà les mateixes dimensions
que la nau de recria i vaques eixutes. Estarà formada per lots en funció de l’edat de les
vedelles. S’hi instal·larà dotze abeuradors.
Nau per a la sala de munyir, sala d’espera, lleteria
Aquesta nau conté:
- Sala d’espera
- Sala de munyir
- Lleteria
- Oficina
- Lavabos i vestidors
Fossa de purins
El volum de purins produït a l’explotació és 10.920 m3 de purí/any.
Es construirà dues fosses independents per a cada nau, que serà un total de deu
fosses a l’explotació. El temps d’emmagatzematge s’ha considerat 4 mesos, doncs les
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
13 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
fosses han de tenir una capacitat mínima de 3.640 m3, i pera cada nau seria 1.213,33
m3 de purí que ha d’emmagatzemar.
Les dimensions de la fossa seran 12,7 x 12,2 x 4 m, per tant cada nau podrà recollir un
volum real de 1.239,52 m3 de purins.
El conjunt de totes les fosses de l’explotació arriba a emmagatzemar un volum total de
6197,60 m3.
.Femer
El volum de fems generat a l’explotació és 5.091,50 m3/any. La capacitat del femer per
a 4 mesos és : 1.697,16 m3. Es construirà dos femers amb les dimensions següents:
20 x 18 x 4 m, que recolliran una volum real de 2.880 m3 de fems.
Tant les fosses de purins com els femers s’han sobre dimensionat per tenir un marge
de capacitat per possibles eventualitats.
7.3. Alimentació
Vedells i vedelles de 0 a 3 mesos d’edat
En néixer, la sang del vedell o vedella no conté anticossos per protegir-se de les
infeccions i per això dins de les dues primeres hores de vida s’ha de subministrar-li
calostre maternal. En cas que la mare tingui mastitis o calostre de mala qualitat, s’ha
de tenir calostre congelat d’altres vaques i escalfar-ho al bany maria a 37 ºC.
El calostre es subministra dues vegades al dia durant la primera setmana de vida. el
vedell necessita una quantitat de calostre de 4 litres al dia i se li pot donar a
biberó o en cubeta.
A partir del vuitè dia, als animals se’ls donarà llet en pols dos cops al dia, pinso i palla
d’ordi , perquè s’hi vagi acostumant.
En la taula 7.1. es mostren als components de la ració que es subministren als vedells.
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
14 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Taula 7.1. Alimentació de vedells/es de 0 a 3 mesos d’edat.
Aliment Consum (kg vedell/dia)
Pinso 1,00
Palla d’ordi 0,12
Llet artificial 0,75
Total 1,87
El cost total en aquesta etapa és: 20.130,92 €/any
Els càlculs dels costos de l’alimentació es troben a l’Annex XII
Vedelles de 3 a 9 mesos
En la taula 7.2. s’indiquen als components de la ració que es subministren a les
vedelles de 3 a 9 mesos.
Taula 7.2. Alimentació de les vedelles de 3 a 9 mesos d’edat.
Aliment Consum (kg vedell/dia)
Pinso 2,5
Palla d’ordi 0,3
Total 2,8
El cost total en aquesta etapa és: 28.387,87 €/any
Vedelles a 16 mesos de 9 a 16 mesos
En la taula 7.3. s’indiquen als components de la ració que se li subministra a les
vedelles de 9 a 16 mesos d’edat.
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
15 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Taula 7.3. Alimentació de les vedelles de 9 a 16 mesos d’edat.
Aliment Consum (kg vedell/dia)
Pinso 2,0
Palla d’ordi 2,0
Ray grass 5,5
Total 9,5
El cost total en aquesta etapa és: 57.730,59 €/any.
Vedelles de 16 a 22 mesos
A continuació, en la taula 7.4. s’indiquen als components de la ració que se li
subministra a les vedelles de 16 a 22 mesos d’edat.
Taula 7.4. Alimentació de les vedelles de 16 a 22 mesos d’edat.
Aliment Consum (kg vedell/dia)
Ensitjat 20,0
Palla d’ordi 2,0
corrector 0,1
Total 22,1
El cost total en aquesta etapa és: 38.872,50 €/any
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
16 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Vaques en producció
En la taula 7.5. s’indica la ració de les 840 vaques en producció
Taula 7.5. Alimentació de les vaques en producció
Aliments Consum (kg M.F. /vaca i
dia)
Consum (kg M. Seca
/vaca i dia)
Fenc 1,00 0,91
Ensitjat 25,00 10,19
Ordi 0,90 0,79
Gira-sol 0,25 0,22
Gluten feed 2,00 1,79
Blat de moro 2,75 2,39
Mandioca 0,50 0,44
Soja 1,17 1,04
Blat 1,50 1,3
Carbonat càlcic 0,08 0,08
Sal 0,06 0,06
Minerals 0,07 0,07
Metionina 0,01 0,01
Total 35,29 19,29
El cost total de l’alimentació és: 717.750,60 €/any
Vaques eixutes i vedelles de 22 a 24 mesos
En la taula 7.6. s’indica la ració i de les vaques eixutes i les vedelles adultes de 22 a
24 mesos.
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
17 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
7.6. Alimentació de les vaques eixutes i les vedelles adultes de 22 a 24 mesos.
Aliments Consum (kg M.F. /vaca i
dia)
Consum (kg M. Seca /vaca
i dia)
Fenc 1,50 1,36
Ensitjat 10,00 4,08
Ordi 1,50 1,32
Gira-sol 0,40 0,35
Blat de moro 1,50 0,43
Mandioca 0,40 0,35
Segó de blat 0,50 0,44
Soja 0,37 0,33
Blat 1,04 0,9
Espigot blat .M 0,60 0,56
Bicarbonat sòdic 0,09 0,09
Carbonat càlcic 0,05 0,05
Fosfat bicàlcic 0,07 0,07
Sal 0,05 0,05
Minerals 0,07 0,07
Melassa 0,50 0,35
Total 17,65 10,81
El cost total en aquesta etapa és: 104.550,60 €/any
7.4. Maneig reproductiu de l’explotació.
Cada animal d'aquesta explotació, tindrà un número d'identificació tatuat en una de les
orelles en què figurarà l'ordre i l'any de naixement, inscrivint en la seva fitxa individual
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
18 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
totes les dades d'interès productiu per a facilitar la feina i evitar problemes en el
maneig del ramat.
Per tal d'introduir en el ramat un pla de millora genètica, s'ha decidit fer inseminació
artificial.
7.5. Sanitat
Per prevenir l’aparició de malalties a l’explotació es mantindran les instal·lacions
netes i desinfectades. Un dels moments més crítics per agafar qualsevol malaltia és
durant la munyida, per tant abans i després de la munyida es farà una desinfecció dels
mugrons i les mugroneres amb una solució sabonosa. Les menjadores es netejaran
sempre després de cada aportació d'aliment, a fi d’evitar l'acumulació de residus bruts
que poguessin provocar fermentacions indesitjades. Cada dia s’ha de vigilar l’estat
sanitari dels animals per tal de detectar possibles patologies. A més s’ha de seguir un
pla de vacunació prescrit pel veterinari.
7.6. Munyida
Les vaques es munyiran dos cops al dia. Un al matí i un a la tarda. Es conduiran les
vaques fins a la sala d’espera i aniran entrant en grups de 24 un cop munyides es
tornaran a la nau de vaques en producció.
7.7. Residus
Les aigües residuals que es generen en l’explotació ( aigües de neteja de la sala
d’espera, sala de munyir, lleteria, etc ) seran conduïdes cap a les fosses juntament
amb les dejeccions dels animals.
Pel que fa la recollida dels cadàvers, residus especials com els envasos de
medicaments, les agulles utilitzades, etc, es realitzaran a càrrec d’unes empreses
especialitzades amb la qual l’explotació tindrà un contracte establert.
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
19 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
7.8. Gestió dels residus
En la taula 7.7. s’indica la producció anual del nitrogen a l’explotació
Taula 7.7. Producció de nitrogen anual
Lot Número de caps Kg N/plaça i any Kg N/any
Vaques en producció 840 73,0 61.320,0
Vedelles cria 76 7,7 585,2
Vedelles recria 524 36,5 19.126,0
Vaques eixutes 160 51,0 8.160,0
Total 89.191,2
Com que l’explotació es troba en zona vulnerable l’aplicació màxima de nitrogen és de
170 Kg N / Ha i any. Per la qual necessita:
89.191,2 Kg N / 170 Kg/Ha = 524,65 Ha.
La finca on esta ubicada l’explotació només té una superfície de 13.5 Ha, però el
promotor té diverses finques properes qui disposen de la superfície necessària a on es
permet l’escampada dels fems i purins que es produeixen a l’explotació.
7.9. Impacte ambiental
De les principals raons que han afavorit el creixent desenvolupament de la ramaderia
lletera és l'alta demanda dels consumidors. La satisfacció d'aquesta demanda en el
mercat comporta un increment en el grau d'intensificació de les explotacions i un
augment en les necessitats d'aplicar noves tècniques i models per a les produccions
sol·licitades.
la concentració d'un gran nombre d'animals en grans unitats de producció implica que
la producció dels residus (orina, fems, gasos, aigües brutes,etc...) sigui més gran i que
el risc de contaminació del medi ambient també és més gran. Una gestió inadequada i
incorrecta d'aquests residus impliquen nombrosos impactes ambientals negatius que
comporten problemes molt greus sobre el benestar dels animals i la salut humana.
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
20 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Les formes de contaminació o els impactes que es poden derivar de l'activitat de la
ramaderia lletera i que actuen de manera negativa sobre el medi ambient és molt
variada, entre elles, hi ha:
Impacte visual i paisatgístic
Contaminació de sols
Contaminació d’aigües
Emissió de gasos a l’atmosfera
Les mesures correctores proposades en aquest projecte a fi de reduir els impactes
negatius de la gestió dels residus generats per l’explotació estan descrites a l’Annex
VII.
7.10. Implementació del procés productiu
7.10.1. Distribució del bestiar
L’explotació projectada estarà constituïda per sis naus, cinc naus les quals
allotjaran els animals i l’altre de dimensions més reduïda acollirà la sala de
munyir, sala d’espera, lleteria, serveis, sala de motors i oficina.
En la taula 7.8.s’indica la distribució dels animals segons la seva edat
Taula 7.8. Numero d’animals de l’explotació segons l’edat
Edat Número d’animals
Vedells/es de 0 a 3 mesos 123
Vedelles de 3 a 9 mesos 150
Vedelles de 9 a 16 mesos 174
Vedelles de 16 a 22 mesos 150
Vedelles de 22 a 24 mesos 50
Vaques en producció 840
Vaques eixutes 160
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
21 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Als vedell/es de cria de 0 a 3 mesos allotjaran en boxes individuals.
Les vedelles 3 a 24 mesos i les vaques eixutes es trobaran repartides en set lots qui hi
ha en les dues naus destinades a la recria.
Lot 1 : hi haurà 150 vedelles de 3 a 9 mesos
Lot 2 i 3 : hi haurà 174 vedelles de 9 a 16 mesos
Lot 4 : hi haurà 150 vedelles de 16 a 22 mesos
Lot 5: hi haurà 50 vedelles de 22 a 24 mesos
Lot 6 i 7 : hi haurà 160 vaques eixutes
Les 840 vaques en producció s’allotjaran en llotges individuals repartides en tres naus.
Cada nau consta de 280 llotja individual.
7.10.2. Feines a realitzar
Feines diàries
- Subministrament del calostre i llet artificial als vedells. El calostre es donarà a
la primera setmana de vida del vedell, dos cops al dia.
- Subministrament d’aliment: cada dia al mati es donarà pinso, palla, i aigua als
vedell/es de cria, i pel que fa a la recria, se’ls donarà palla d’ordi, el ray-grass i
pinso.
- Subministrament de la resta de racions: vedelles de 9 a 24 mesos, vaques
eixutes i vaques en producció, se’ls aporten les racions al mati amb un remolc
unifeed, a la tarda se’ls aproparà a les menjadores.
- Control de l’estat sanitari dels animals per tal detectar possibles problemes,
sobretot al moment que s’aporti l’aliment als animals s’ha comprovarà que el
seu estat sanitari sigui correcte
- Controlar els zels i les cubricions de les vaques en producció.
- Controlar les vedelles que presentin zel i inseminar-les.
- Netejar les instal·lacions de la sala de munyir i lleteria.
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
22 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Feines setmanals
- Neteja i desinfecció dels boxs individuals de les cries i les llotges individuals de
les naus de les vaques en producció.
- Aportació de palla per a jaç als lots de la recria i vaques eixutes.
Feines mensuals
- Neteja i desinfecció dels lots de recria i vaques eixutes.
- Traslladar als animals d’un lot a altre.
Feines extraordinàries
- Inseminació artificial, es realitzarà entre 45 i 50 dies desprès del part.
- Vacunar els vedells/es al néixer i al cap de tres setmanes, dels virus: BVD (virus
de la diarrea vírica bovina), BRVS (virus respiratori sincitial bovi), IBR (virus de
la rinotraqueïtis bovina) i PI-3 (virus Parainfluenza 3 bovina)
- Vacunar els vedells de més de 3 mesos d’edat i les vaques en producció, dels
virus: BVD (virus de la diarrea vírica bovina), BRVS (virus respiratori sincitial
bovi), IBR (virus de la rinotraqueïtis bovina) i PI-3 (virus Parainfluenza 3 bovina)
Sempre que es presenti un problema sanitari s’ha d’aplicar un tractament adequat.
7.10.3. Necessitats del l’explotació
Els càlculs de les necessitats de l’explotació figuren en l’Annex XVI.
Alimentació
En la taula 7.9. es mostren el consum i els costos anuals de les racions de cada fase
d’edat.(Els racionaments i el càlcul dels seu costos es troben a l’Annex XII). Les
racions es prepararan fora de la finca.
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
23 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Taula 7.9. Cost anual del racionament segons l’edat
Edat i estat Consum (kg
d’aliment/ vaca i dia) Cost (€/any)
Vedells i vedelles de 0 a 3 mesos 1,87 20.130,92
Vedelles de 3 a 9 mesos 2,80 28.387,87
Vedelles de 9 a 16 mesos 9,50 57.730,59
Vedelles de 16 a 22 mesos 22,10 38.872,50
Vaques en producció 35,30 717.750,60
Vaques eixutes 17,65 104.550,60
Total 89,22 1.015.777,84
Aigua
- Necessitat d’aigua per als animals:
Com que la llet conté aproximadament 87% d’aigua, és molt important que les vaques
consumeixen suficient aigua. Les necessitats d'aigua de les vaques estan estretament
relacionades amb la seva producció de llet, el contingut d'aigua dels aliments que
mengen, així com els factors ambientals com ara la temperatura i la humitat.
En la taula 7.10. s’indica el volum d’aigua que es consumeix anualment.
Taula 7.10. Necessitats d’aigua segons l’estat d’edat.
Origen de les necessitats Consum m3/any
Consum dels animals 43.646,60
Consum per neteja 900,00
Total 44.546,60
L’aigua en l’explotació no té un cost important ja que s’extreu del pou.
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
24 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Palla per jaç
En la taula 7.11 s’indiquen les necessitats anuals de palla per a jaç.
Taula 7.11. Consum de palla per a jaç.
Animals Kg palla/ animal i
dia Número de caps Kg /any
Vedells/es en boxes 1,5 123 67.342,50
Vedelles de recria 4,5 524 860.670,00
Vaques jaç 5 160 292.000,00
Total 1.220.012,50
El cost anual de la palla serà 170.801,75 €/any.
Despeses sanitàries
En la taula 7.12. s’indiquen les despeses previstes derivades dels medicaments,
visites del veterinari, inseminacions i sanejament.
Taula 7.12. Despeses sanitàries.
Concepte €/cap Número d’animals Cost total (€/any)
Veterinari per vaques 7,35 1.000 7.350,00
Veterinari per vedelles 4,59 647 2.969,73
Medicaments 3,67 1.647 6.044,50
Inseminació 27,57 1.524 42.016,68
Sanejament 0,90 1.647 1.482,30
Total 59.863,21
Les despeses sanitàries de les vaques suposaran un cost anual de 59.863,21€/any.
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
25 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Energia elèctrica
El càlcul del cost de la energia elèctrica figura a l’Annex XIV. Els resultats obtinguts
donen un total de despeses de 17.467,05 €/any.
Mà d’obra
La mà d’obra necessària a l’explotació és de tretze persones amb un cost mensual de
183,82 € per persona inclosa la seguretat social i assegurances. El cost total en mà
d’obra anual serà de 2.389,66 €/mes · 12 mes/any = 28.675,92 €/any.
Altres
En la taula 7.13. s’hi mostra altres tipus de despeses que té l’explotació.
Taula 7.13. Altres despeses a considerar de l’explotació
Necessitats €/any
Maquinària (gas-oil, oli, manteniment, assegurança...) 22.977
Consum d’aigua 7.353
Recollida de cadàvers 919
Recollida d’altres residus (agulles...) 460
Despeses de neteja 460
Despeses d’administració (gestoria, assegurances...) 2.757
Total 34.926
Resum de les despeses anuals
En la taula 7.14. es mostres les necessitats econòmiques totals qui hi haurà a
l’explotació.
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
26 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Taula 7.14. despeses anuals de l’explotació.
Necessitats €/any
Alimentació dels bestiar 1.015.777,84
Consum d’aigua 7.353,00
Palla per a jaç 170.801,75
Despeses sanitàries 59.863,21
Energia elèctrica 17.467,05
Ma d’obra 28.675,92
Despeses de maquinària 22.977,00
Recollida de cadàvers 919,00
Recollida d’altres residus 460,00
Despeses de neteja 460,00
Despeses d’administració 2.757,00
Total 1.327.511,77
8. Enginyeria del projecte
8.1. Obres i edificacions
El procés d’edificació que es realitza a l’explotació, és la construcció de cinc naus
similars pel que fa la seva estructura y les seves mides (3 naus de producció, 1 nau
per a vaques eixutes i recria adulta i 1 nau per a vedelles de recria) i una altre nau a on
s’ubicarà la sala de munyir, la sala d’espera, la lleteria i la oficina. La estructura de les
naus serà metàl·lica i les cobertes seran de planxa metàl·lica amb aïllament d’espuma
de poliuretà, mentre les fosses de purins i els femers es construiran amb formigó
armat.
el càlcul constructiu de les edificacions esta descrit a l’Annex XIII.
Característiques de les naus de vaques en producció i de recria (NAU I)
- Planta de la nau: 105 x 33m
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
27 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
- Separació entre pòrtics:5
- Separació entre biguetes: 1,3m
- Alçada de la nau: 9,8 m
- Material de la coberta:
o Planxa metàl·lica de 1,2mm
o Aïllament d’espuma de poliuretà
o Planxa metàl·lica de 0,6m
- Pendent de la coberta: 20%
En la taula 8.1. s’indiquen les característiques de les biguetes, jàsseres i pilars que
s’utilitzaran en l’execució d’aquestes naus.
Taula 8.1. Biguetes, jàsseres i pilars de les naus de vaques en producció i recria.
Elements Quantitat Longitud (m) Separació (m) (Acer perfil)
Biguetes 3.360 5,00 1,3 IPN-160
Jàsseres (mòduls I i III) 220 14,20 5,0 IPE-360
Jàsseres (mòdul II) 220 4,20 5,0 IPE-140
Pilars (mòduls I i III) 220 4,10 5,0 HEB-240
Pilars (mòdul II) 220 8,60 5,0 HEB-240
Les sabates seran de formigó HA-25 amb armat d’acer B-500 i de dimensions 2,0 m x
2,0 m x 1,70 m. Totes aquestes seran lligades amb riostres de 40 x 40 cm.
Característiques de la nau de la sala d’espera, sala de munyir, lleteria
(NAUII)
- Planta de la nau: 65 x 12m
- Separació entre pòrtics:5
- Separació entre biguetes: 1,3m
- Alçada de la nau: 5,63m
- Material de la coberta:
o Planxa metàl·lica de 1,2mm
o Aïllament d’espuma de poliuretà
o Planxa metàl·lica de 0,6m
- Pendent de la coberta: 20%
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
28 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
En la taula 8.2. s’indiquen les característiques de les biguetes, jàsseres i pilars que
s’utilitzaran en l’execució d’aquesta nau.
Taula 8.2. Biguetes, jàsseres i pilars de la nau de la sala de munyir
Elements Quantitat Longitud (m) Separació (m) (Acer perfil)
Biguetes 130 5,00 1,30 IPN-160
Jàsseres 28 6,50 5,0 IPE-360
Pilars 28 3,60 5,0 HEB-200
Les sabates seran de formigó HA-25 amb armat d’acer B-500 i de dimensions 2,0 m x
2,0 m x 1,50 m. Totes aquestes seran lligades amb riostres de 40 x 40 cm.
La fossa de purins i el femer es construiran amb formigó HA-25 amb armat d’acer B-
500.
8.2. Instal·lacions elèctriques
Els càlculs elèctrics del projecte estan descrits en l’Annex XIV.
8.2.1. Línies monofàsiques de 230 V
Càlcul dels punts de llum de les instal·lacions
Per al càlcul dels punts de llum s’ha tingut en compte les necessitats lumíniques de
cada espai de l’explotació.
A continuació en la taula 8.3. es mostra un resum dels paràmetres necessaris pel al
càlcul de les necessitats d’il·luminació, també s’indica el nombre total del punts de llum
que cal col·locar en cada local del edificis projectats
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
29 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Taula 8.3. Nombre de punts de llum de l’explotació
Zona E
(lux) S
(m2) h
(m) φ unitari
(m) R Cu Cc N
3 Naus vaques en producció 30 3.465 4,0 3.300 3,65 0,63 0,7 216
2 Naus cria i recria 30 3.465 4,0 3.300 3,65 0,63 0,7 144
Sala d’espera 30 345,7 3,0 3.300 2,78 0,59 0,7 8
Sala de munyir 120 287,7 3,0 3.300 2,63 0,44 0,9 26
Lleteria 150 38,86 3,0 3.300 1,0 0,3 0,9 7
Lavabos/Vestidors 120 27,36 3,0 3.300 0,86 0,27 0,9 4
Sala de motors 120 17,4 3,0 3.300 0,66 0,26 0,9 3
Oficina 250 27,3 3,0 3.300 0,86 0,27 0,9 9
Distribució de la instal·lació de 230 V
A l’explotació caldrà instal·lar un total de 12 línies elèctriques monofàsiques
alimentades amb una tensió de 230 V.
Línia 1: formada per 36 fluorescents que il·luminen la primera meitat de la nau de
producció I, 2 làmpades d’emergència i 1 endolls de servei
Línia 2: formada per 36 fluorescents que il·luminen la segona meitat de la nau de
producció I, 2 làmpades d’emergència.
Línia 3: formada per 4 fluorescents que il·luminen la meitat de sala d’espera, 13
fluorescents de la meitat de sala de munyir, 4 fluorescents del lavabo i 9 fluorescents
de la oficina i 4 làmpades d’emergència (una a la sala d’espera, una a la sala de
munyir, una al lavabo i l’altre a la oficina.) , 4 endolls (un al lavabo i 3 a la oficina).
Línia 4: formada per 4 fluorescents que il·luminen la segona meitat de la sala
d’espera, 13 fluorescents de la segona meitat de la sala de munyir, 7 fluorescents que
il·luminen la lleteria i 3 fluorescents per a la sala de motors i 2 làmpades d’emergència
( una a la lleteria i l’altre a la sala de motors), 2 endolls de servei (un a la lleteria i l’altre
a la sala de motors).
Línia 5 : formada per 36 fluorescents que il·luminen la primera meitat de la nau de
producció II, 2 làmpades d’emergència i 1 endoll de servei.
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
30 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Línia 6: formada per 36 fluorescents que il·luminen la segona meitat de la nau de
producció II, 2 làmpades d’emergència.
Línia 7: formada per 36 fluorescents que il·luminen la primera meitat de la nau de cria,
recria I , 2 làmpades d’emergència i 1 endoll de servei.
Línia 8 : formada per 36 fluorescents que il·luminen la segona meitat de la nau de cria
i recria i vaques eixutes I, 2 làmpades d’emergència.
Línia 9: formada per 36 fluorescents que il·luminen la primera meitat de la nau de
producció III, 2 làmpades d’emergència i 1 endoll de servei.
Línia 10: formada per 36 fluorescents que il·luminen la segona meitat de la nau de
producció III, 2 làmpades d’emergència.
Línia 11: formada per 36 fluorescents que il·luminen la primera meitat de la nau de
cria, recria II , 2 làmpades d’emergència i 1 endoll de servei
Línia 12 : formada per 36 fluorescents que il·luminen la segona meitat de la nau de
cria, recria i vaques eixutes II i 2 làmpades d’emergència.
En la taula 8.4. s’indiquen les característiques del aparells instal·lats en les línies
monofàsiques, les seccions del conductors de fase, seccions de conductors de
protecció i els calibres dels petits interruptors automàtics.
Taula 8.4. Característiques de les línies elèctriques de 230 V
Línia Aparells Potència
(W) I (A)
S* (mm
2)
S.P* (mm
2)
PIA (A)
Línia 1 - 36 fluorescents - 2 làmpades d’emergència - 1 endoll de servei
2.340
22 1.000
26,31
6
6
32
Línia 2 - 36 fluorescents - 2 làmpades d’emergència
2.340
22
18,50
4
4
25
Línia 3 - 29 fluorescents - 4 làmpades d’emergència - 4 endoll de servei
1.885
44
4.000
30,57
6
6
32
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
31 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
S* (mm2): Secció de conductor de fase
S.C.P* (mm2): Secció de conductor de protecció
La potència total instal·lada de les línies monofàsiques és de 38,46 kW.
Línia 4
- 26 fluorescents - 2 làmpades d’emergència - 2 endoll de servei
1.885
22 2.000
25,75
6
6
25
Línia 5 - 36 fluorescents - 2 làmpades d’emergència - 1 endoll de servei
2.340
22
1.000
26,31
6
6
32
Línia 6 - 36 fluorescents - 2 làmpades d’emergència .
2.340
22
18,50
4
4
25
Línia 7 - 36 fluorescents - 2 làmpades d’emergència - 1 endoll de servei
2.340
22
1.000
26,31
6
6
32
Línia 8 - 36 fluorescents - 2 làmpades d’emergència
2.340
22
18,50
4
4
25
Línia 9 - 36 fluorescents - 2 làmpades d’emergència - 1 endoll de servei
2.340
22 1.000
26,31
6
6
32
Línia 10
- 36 fluorescents - 2 làmpades d’emergència
2.340
22
18,50
4
4
25
Línia 11
- 36 fluorescents - 2 làmpades d’emergència - 1 endoll de servei
2.340
22
1.000
26,31
6
6
32
Línia 12
- 36 fluorescents - 2 làmpades d’emergència
2.340
22
18,50
4
4
25
Línia principal 280,37 240 120 ID:
350/30
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
32 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Les 12 línies monofàsiques s’uniran en una línia principal, per la qual passarà una
intensitat de 280,37 A, la secció del conductor de fase i neutre és de 240 mm2, i l a del
conductor de protecció és de 120 mm2. S’instal·larà un interruptor diferencial general
de 350A / 30mA.
8.2.2. Línies trifàsiques de 400 V
Distribució de la instal·lació de 400 V
Les línies elèctriques trifàsiques de 400 V que caldrà instal·lar a la nau són les
següents:
Línia 13: 2 motors arrossegadors hidràulics i 1 endoll trifàsic (Nau producció I).
Línia 14: 2 motors arrossegadors hidràulics (Nau producció I).
Línia 15: 1 motor sala de munyir i 1 endoll trifàsic (Sala de munyir, lleteria).
Línia 16: 2 motor lleteria i un endoll trifàsic (Sala de munyir, lleteria).
Línia 17: 2 motors arrossegadors hidràulics i 1 endoll trifàsic (Nau producció II).
Línia 18: 2 motors arrossegadors hidràulics (Nau producció II).
Línia 19: 2 motors arrossegadors hidràulics i 1 endoll trifàsic (Nau producció III).
Línia 20: 2 motors arrossegadors hidràulics (Nau producció III).
Línia 21:1 motor arrossegador hidràulic i 1 endoll trifàsic. (Nau cria i recria I)
Línia 22:1 motor arrossegador hidràulic i 1 endoll trifàsic. (Nau cria i recria II)
En la taula 8.5. es mostren les característiques dels aparells instal·lats en les línies
trifàsiques, les seccions del conductors de fase, les seccions de conductors de
protecció, i els calibres dels petits interruptors automàtics i interruptors magnotèrmics.
Taula 8.5. Característiques de les línies elèctriques trifàsiques (400V).
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
33 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Línia Aparells I(A) S
(mm2) S.C.P (mm2)
PIA (A)
IMM (A)
Línia 13
- 2 motors de 2.200 W - 1 endoll trifàsic
7,94 8,66
1,5
2,5
20
Motors→ 10
Línia 14
- 2 motors de 2.200 W
7,94
1,5
2,5
16
Motors→ 10
Línia 15
- 1 motor (sala de munyir) - 1 endoll trifàsic
17,32
8,66
6
6
32
Motor→ 20
Línia 16
- 1 motor regulació - 1 motor refrigeració. - 1 endoll trifàsic
8,66
28,87 8,66
16
16
50
Motor Reg.→ 10 Motor Ref.→ 32
Línia 17
- 2 motors de 2.200 W - 1 endoll trifàsic
7,94 8,66
1,5
2,5
20
Motors→ 10
Línia 18
- 2 motors de 2.200 W
7,94
1,5
2,5
16
Motors→ 10
Línia 19
- 2 motors de 2.200 W - 1 endoll trifàsic
7,94 8,66
1,5
2,5
20
Motors→ 10
Línia 20
- 2 motors de 2.200 W
7,94
1,5
2,5
16
Motors→ 10
Línia 21
- 1 motor de 2.200 W - 1 endoll trifàsic
3,97 8,66
1,5
2,5
20
Motor→ 4
Línia 22
- 1 motor de 2.200 W - 1 endoll trifàsic
3,97 8,66
1,5
2,5
20
Motor→ 4
Les 10 línies elèctriques trifàsiques (línia 13 a 22) representen una potència total
instal·lada de 89,4 kW. 14.3.3.
8.2.3. La línia principal
Els cables de la línia principal són cables unipolars de coure, aïllats amb PVC. El
càlcul de la secció d’aquests s’ha fet seguint les instruccions ITC-BT-06 i ITC-BT-19
del Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió (REBT).
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
34 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Les característiques de la línia principal són:
Secció del conductor de fase i neutre: 120 mm2.
Secció del conductor de protecció: 60 mm2.
IPC (Interruptor magnetotèrmic): 200 A
Fusibles CGP: 200
8.2.4. Presa de terra
Per a la presa de terra s’instal·larà una pica vertical de 3,75 m de longitud.
8.3. Instal·lacions hidràuliques
Els càlculs del dimensionament de la instal·lació hidràulica es troben a l’Annex XV.
8.3.1. Xarxa d’aigua sanitària
Càlcul de la xarxa de distribució d’aigua freda sanitària
Les conduccions de la xarxa de distribució d’aigua freda sanitària que s’instal·laran en
l’explotació són:
- Les línies 1, 5 i 6 agafaran les tres naus de producció.
- La línia 2 agafarà la sala de munyir.
- La línia 3 s’instal·larà en el lavabo.
- La línia 4 agafarà la lleteria.
- Les línies 7 i 8 s’instal·laran en les naus de cria, recria i vaques eixutes.
En la taula 8.6. es mostren els cabal i els diàmetres calculats de les diferents
canonades de la xarxa de distribució d’aigua sanitària.
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
35 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Taula 8.6. Cabals i diàmetres de las canonades.
Línia Punt de
consum
Cabal total
(l/s)
Diàmetre
(mm)
Diàmetre
exterior
comercial
(mm)
Diàmetre
interior
comercial
(mm)
1 Abeurador
Total
0,35
5,6
17,2
68,9
20
75
16
66
2 Aixetes
Total
0,2
0,6
13
22,5
20
25
16
21
3
Lavabo Dutxa Wàter
total
0,1 0,6 0,3
1
9,2 22,5 15,9
29,1
20 25 20
32
16 21 16
28
4 Aixetes
Total
0,2
0,6
13
22,5
20
25
16
21
5 Abeurador
Total
0,35
5,6
17,2
68,9
20
75
16
66
6 Abeurador
Total
0,35
5,6
17,2
68,9
20
75
16
66
7 Abeurador
Total
0,35
4,2
17,2
59,7
20
63
16
55,4
8 Abeurador
Total
0,35
4,2
17,2
59,7
20
63
16
55,4
Canonada principal 27,4 152,5 160 144,6
El subministrament d’aigua a l’explotació s’extreu mitjançant un grup de
bombejament que porta l’aigua a un dipòsit de 1.000 m3. Posteriorment es
col·locarà una altre grup de bombejament, el qual impulsarà l’aigua del dipòsit
a totes les canonades.
En la taula 8.7. es mostren les característiques dels grups de bombejament
instal·lats per a la extracció de l’aigua en l’explotació.
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
36 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Taula 8.7. Característiques dels grups de bombeig.
Grup de bombejament
Alçada manomètrica
(m) Cabal (l/s) Potència (CV) Potència (W)
1 11,29 15,00 6,34 4.666
2 33,69 27,40 18,93 13.954
Càlcul de la xarxa de distribució d’aigua calenta sanitària
les canonades distribuïdores de l’aigua sanitària calenta, tindran diàmetres similars als
que s’utilitzaran per a aigua freda, ja que realitzant als càlculs donarien valors més
petits, per tant es consideren acceptables.
El sistema de producció de l’aigua calenta consisteix en instal·lar un acumulador de
300 litres de capacitat.
8.3.2. Xarxa de sanejament
Xarxa d’aigües residuals
Les aigües residuals generades en l’explotació procedeixen de la sala de munyir, de
la lleteria i dels serveis (dutxa, lavabo i wàter).
La xarxa d’aigua de sanejament consta de quatre derivacions que desemboquen a una
canonada principal de sanejament que són:
Aigua residual dels serveis
Aigua residual de la neteja de sala de munyir
Aigua residual de la neteja de la sala d’espera
Aigua residual de la neteja de la lleteria
La canonada principal de sanejament consta de tres trams:
Tram A : aigua residual procedent de la lleteria i els serveis
Tram B : aigua residual procedent del tram A més la de sala de munyir
Tram C : aigua procedent del tram B més la de sala d’espera
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
37 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
A continuació en la taula 8.8.es mostren els cabals i els diàmetres de les conduccions
de les aigües residuals.
Taula 8.8. Característiques de les canonades d’aigües residuals.
Línia Qll (l/s) Diàmetre calculat
(mm)
Diàmetre comercial exterior
(mm)
Diàmetre comercial
interior (mm)
Serveis 10,22 96 110 104,0
Sala de munyir 54,54 181 200 190,2
Sala d’espera 54,54 181 200 190,2
Lleteria 7,58 86 110 104,0
Tram A 17,80 119 160 152,0
Tram B 47,75 201 250 237,8
Tram C 83,75 248 315 299,6
Xarxa d’aigües pluvials
En cada nau, les aigües pluvials es recolliran mitjançant canalons que desembocaran
als baixants situats a cada dos pilars.
En la taula 8.9. i 8.10. s’indiquen els diàmetres calculats i els diàmetres comercials
dels baixants i els col·lectors
Taula 8.9. resultats dels càlculs dels diàmetres dels baixants.
Destinació Diàmetre calculat
(mm)
Diàmetre comercial
exterior (mm)
Diàmetre comercial
interior (mm)
Naus vaques en producció 48,36 75 69
Naus cria, recria i vaques eixutes
48,36 75 69
Nau oficina, lleteria, sala de munyir, sala d’espera
33,09 50 44
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
38 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Taula 8.10. Diàmetres dels col·lectors.
Destinació Qll (l/s) Diàmetre
(mm)
Diàmetre comercial
exterior (mm)
Diàmetre comercial
interior (mm)
Naus vaques en producció 25,66 182 200 190,2
Naus cria, recria i vaques eixutes
25,66 182 200 190,2
Nau oficina, lleteria, sala de munyir, sala d’espera
5,94 105 125 119
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
39 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
9. Planificació i programació de l’execució del projecte
9.1. Activitats per a l’execució del projecte
En la taula 9.1. es mostren les diferents activitats que es realitzaran en l’execució del
projecte de l’explotació projectada.
Taula 9.1. Activitats per a l’execució del projecte
Designació Activitat
A Explanació del terreny
B Replantejament
C Excavació de fonaments i fosses
D Col·locació d’encofrats i armadures
E Execució dels fonaments
F Xarxa de sanejament
G Estructura
H Coberta
I Paviments
J Tancaments exteriors
K Tancaments interiors
L Tancaments practicables
M Instal·lació elèctrica
N Instal·lació d’aigua
O Instal·lació sala de munyir
P Instal·lació de l’estabulació
Q Acabats
R Proves de funcionament
A continuació en la taula 9.2. s’observa la durada de les activitats, les seves activitats
precedents a l’hora de l’execució i el temps PERT
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
40 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Taula 9.2. Activitats, activitats precedents (AP), durada optimista (DO), durada
pessimista (DP), temps més probable (TP) i temps PERT (T.PERT).
Designació Activitat AP DO DP TP T.PERT
A Explanació del terreny - 8 12 10 10
B Replantejament A 3 3 1 1
C Excavació de fonaments i fossa B 10 18 14 14
D Col·locació d’encofrats i armadures C 10 18 12 13
E Execució dels fonaments D 50 70 60 60
F Xarxa de sanejament E 10 18 14 14
G Estructura F 50 90 70 70
H Coberta G 34 60 41 43
I Paviments F 30 50 40 40
J Tancaments exteriors I 18 32 25 25
K Tancaments interiors J 14 22 18 18
L Tancaments practicables K,H 10 18 12 13
M Instal·lació elèctrica J 35 49 39 40
N Instal·lació d’aigua J 18 30 25 25
O Instal·lació de sala de munyir L,M,N 6 10 2 4
P Instal·lació de l’estabulació L 18 28 20 21
Q Acabats O,P 18 30 24 24
R Proves de funcionament Q 3 7 5 5
9.2. Diagrama PERT
En la figura 9.1. es mostra el diagrama PERT de l’execució del projecte, amb la
senyalització de les activitats crítiques i la seva durada.
Per elaborar el diagrama s’ha hagut de programar una activitat fictícia. Una activitat
fictícia no consumeix ni temps ni recursos. El succés 13-12 correspon a activitat fictícia
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
41 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Figura 9.1. Diagrama PERT
A = 10
I = 40
O = 4 P = 21
R = 5
K = 18
N = 25 M = 40
J = 25
L = 13
H = 43
G = 70
Q = 24
F = 14
E = 60
D = 13
C = 14
B = 1
F1
7
8
1
6
5
4
3
2
11 10
9
13
14
12
16
15
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
42 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
La durada de l’execució del projecte serà 288 dies. El camí crític d’aquest projecte
serà el següent:
A-B-C-D-E-F-G-H-L-P-Q-R
Les activitats que poden fer augmentar la durada d l’execució són:
I-J-K-M-N-O
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
43 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
10. Resum del pressupost
C01 MOVIMENT DE TERRES ................................................................................................................. 52.228,59 2,28
C02 FONAMENTACIÓ .......................................................................................................................... 389.681,92 17,06
C03 ESTRUCTURA ............................................................................................................................... 705.256,88 30,87
C04 COBERTA ...................................................................................................................................... 444.574,13 19,46
C05 PAVIMENTACIÓ ............................................................................................................................ 285.168,35 12,49
C06 PALETERIA ..................................................................................................................................... 12.908,31 0,56
C07 TANCAMENTS PRACTICABLES ...................................................................................................... 11.394,98 0,50
C08 INSTAL·LACIÓ SALA DE MUNYIR ................................................................................................. 120.000,00 5,25
C09 RAM DE FERRER ............................................................................................................................ 61.454,74 2,69
C10 INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA ............................................................................................................. 28.499,40 1,25
C11 INSTAL·LACIÓ HIDRÀULICA ............................................................................................................. 7.414,93 0,33
C12 INSTAL·LACIÓ D’EVACUACIÓ........................................................................................................... 3.157,49 0,14
C13 INSTAL·LACIÓ APARELLS DE LAMPISTERIA I SANITARIS .............................................................. 4.151,21 0,18
C13 ALTRES ......................................................................................................................................... 158.639,16 6,94
TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL 2.284.530,09
13,00 % Despeses Generals………………… 296.988,91
6,00 % Benefici industrial ............................. 137.071,81
SUMA DE G.G. y B.I. 434.060,72
14,00% I.V.A. 319.834,21
TOTAL PRESSUPOST CONTRACTA 3.038.425,02
TOTAL PRESSUPOST GENERAL 3.038.425,02
Puja el pressupost general l´esmentada quantitat de TRES MILIONS TRENTA-VUIT MIL QUATRE-CENTS VINT-I-CINC EUROS
amb DOS CÈNTIMS
Girona, a 14 de desembre de 2012.
L’alumne: AHMED MAHMOUDI
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
44 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
11. Estudi econòmic
11.1. Finançament de la inversió
Per al finançament de la construcció de la granja, es demanarà un préstec bancari
amb el valor de 500.000 € amb un interès del 5% i la resta de la inversió s’utilitzarà
capital propi del promotor.
11.2. Avaluació econòmica
11.2.1. Costos fixes
Costos fixes provinents del capital fix
A continuació en la taula 11.1 s’indiquen els costos fixes provinents del capital fix.
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
45 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Taula 11.1. Costos fixes provinents del capital fix.
Els costos fixes provinents de capital fix sumen un total de 444.287,44€.
Immobilitzat V0 (€) Vida útil
(anys)
Vn (%) Taxa
d’interès(%)
Amortitzacions Cost
oportunitat
Edificacions 2.603.273,17 30 25 5 86.775,76 65.081,84
Instal·lacions 468.692,19 25 25 5 18.747,68 11.717,31
Maquinària:
- Tractor 75 CV
- Tractor 75 CV
- Tractor135 CV
- Tractor 187 CV
- Remolc uniffed
- Remolc uniffed
- Remolc agrícola
- Remolc agrícola
- Remolc banyera
- Remolc transport
d’animals
- Grup electrogen
- Arada
- Discos
- Embaladora
- Sembradora
- Polvoritzador
- Recol·lectora
29.756,00
29.756,00
67.806,00
83.769,00
25.550,00
25.550,00
6.000,00
6.000,00
30.000,00
8.900,00
5.800,00
15.000,00
10.000,00
10.500,00
60.000,00
40.000,00
108.000,00
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
15
15
15
15
15
15
15
15
15
15
15
15
15
15
15
15
15
5
5
5
5
5
5
5
5
5
5
5
5
5
5
5
5
5
2.975,59
2.975,59
6.780,59
8.376,89
2.554,99
2.554,99
599,99
599,99
2.999,99
889,99
579,99
1.499,99
999,99
1.049,99
5.999,99
3.999,99
10.799,99
743,90
743,90
1.695,15
2.094,23
638,75
638,75
150,00
750,00
2.975,59
222,50
145,00
375,00
250,00
262,50
1.500,00
1.000,00
2.700,00
Animals 1.000.000,00 6 0 5 166.666,67 25.000,00
Total 328.428,55 115.858,89
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
46 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Costos fixes provinents de capital circulant
Els costos fixos provinents del capital circulant són l’invertit en factors de producció
que s’utilitzen en un termini de temps inferior a un cicle.
En el cas d’una explotació de boví de llet és la mà d’obra anual amb un cost de
28.675,92 €.
Costos fixos provinents del préstec bancari
Es demanarà un préstec bancari de 500.000 € amb una taxa d’interès del 5 % i es
tornarà en 15 anys. L’anualitat corresponent al préstec és de 48.171.14 € i el promig
anual dels costos fixos provinents del préstec és de 14.837,81 € .
Els càlculs de l’anualitat i dels Costos fixos provinents del préstec bancari estan
descrits en l’Annex XIX.
11.2.2. Costos variables
Es consideren els costos variables com el costos que depenen del volum de
producció.
En la taula 11.2. s’indiquen els costos variables de l’explotació.
Taula 11.2. Costos variables.
Despeses Cost (€/any) Cost oportunitat (€)
Alimentació 1.015.777,84 4.232,41
Palla per jaç 170.810,75 711,67
Despeses sanitàries 59.863,21 249,43
Energia elèctrica 17.467,05 72,78
Altres 34.926,00 145,53
Total 1.298.835,85 5.411,82
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
47 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
11.2.3. Ingressos
La principal font d’ingressos de l’explotació serà la venda de la llet produïda, tot i que
també existirà una quantitat important originada per la venda dels vedells els que
tenen un mes de vida.
En la taula 11.3. hi figura el ingressos previstos a l’explotació
Taula 11.3. Ingressos previstos a l’explotació
Concepte Quantitat Preu Ingressos (€/any)
Venda de llet 8.278.200 kg/any 0,31 €/1 kg 2.566.242,00
Venda de vedells/es 572 vedells 120 €/cap 68.640,00
Total 2.634.882,00
11.2.4. Benefici
A continuació, en la taula 11.4. s’indica el balanç econòmic i el benefici previst que
s’obtindrà de l’explotació.
Taula 11.4. Balanç econòmic previst a l’explotació.
COSTOS
Costos fixos provinents del capital fix
Cost amortització Cost oportunitat Cost total
Edificis nous 86.775,76 65.081,84 151.857,60
Instal·lacions noves 18.747,68 11.717,31 30.464,99
Maquinària nova 56.238,53 14.059,68 70.298,21
Animals 166.666,67 25.000,00 191.666,67
Cost total capital fix 444.287,47
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
48 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Costos fixos provinents del capital circulant
Cost Cost oportunitat Cost total
Mà d’obra 28.675,92 716,90 29.392,82
Cost total del capital circulant 29.392,82
Costos fixos provinents del préstec bancari
Anualitat Costos
Préstec bancari 48.171,17 222.531,09 222.531,09
Cost total del préstec bancari 222.531,09
Costos variables
Cost Cost oportunitat Cost total
Alimentació 1.015.777,84 4.232,41 1.020.010,25
Palla per jaç 170.801,75 711,67 171.513,42
Despeses sanitàries 59.863,21 249,43 60.112,64
Energia elèctrica 17.467,05 72,78 17.539,83
Altres 34.926,00 145,53 35.071,53
Costos variables total 1.304.247,67
COSTOS TOTALS: 2.000.458,23
INGRESSOS
Venda de llet 2.566.242,00
Venda de vedells 68.640,00
INGRESSOS TOTALS: 2.634.882,00
BENEFICI: INGRESSOS - COSTOS = 634.423,77
11.3. Anàlisi d’inversió
Segons les dades obtingudes a l’apartat anterior es determinaran els fluxos de caixa i
un cop obtinguts els fluxos s’analitzarà la rendibilitat de la inversió prevista.
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
49 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
A continuació en la taula 11.5. s’indica el càlcul del flux de caixa realitzat de
l’explotació projectada.
Taula 11.5. Flux de caixa
Inversió Cobraments Cobraments Pagaments Pagaments Flux de
ordinaris extraordinaris ordinaris extraordinaris caixa
4.038.425,02 500.000,00 -3.538.425,02
2.634.882,00 1.327.511,77 48.171,14 1.259.199,09
2.634.882,00 1.327.511,77 48.171,14 1.259.199,09
2.634.882,00 1.327.511,77 48.171,14 1.259.199,09
2.634.882,00 1.327.511,77 48.171,14 1.259.199,09
2.634.882,00 1.327.511,77 48.171,14 1.259.199,09
2.634.882,00 1.327.511,77 48.171,14 1.259.199,09
2.634.882,00 1.327.511,77 48.171,14 1.259.199,09
2.634.882,00 1.327.511,77 48.171,14 1.259.199,09
2.634.882,00 1.327.511,77 48.171,14 1.259.199,09
2.634.882,00 140.596,75 1.327.511,77 610.558,14 837.408,84
2.634.882,00 1.327.511,77 48.171,14 1.259.199,09
2.634.882,00 1.327.511,77 48.171,14 1.259.199,09
2.634.882,00 1.327.511,77 48.171,14 1.259.199,09
2.634.882,00 1.327.511,77 48.171,14 1.259.199,09
2.634.882,00 1.327.511,77 48.171,14 1.259.199,09
2.634.882,00 1.327.511,77 1.307.370,23
2.634.882,00 1.327.511,77 1.307.370,23
2.634.882,00 1.327.511,77 1.307.370,23
2.634.882,00 1.327.511,77 1.307.370,23
2.634.882,00 140.596,75 1.327.511,77 562.387,00 885.579,98
2.634.882,00 1.327.511,77 1.307.370,23
2.634.882,00 1.327.511,77 1.307.370,23
2.634.882,00 1.327.511,77 1.307.370,23
2.634.882,00 1.327.511,77 1.307.370,23
2.634.882,00 117.173,05 1.327.511,77 1.424.543,28
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
50 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
11.3.1. Valor actual net (VAN)
El valor actual net d’una inversió és una mesura del guany o de la rendibilitat absoluta
neta que proporciona el projecte. Quan un projecte té un (VAN) més gran que zero, es
pot dir que a partir del interès escollit es pot considerar el projecte viable des de el punt
de vista financer.
El valor actual net es determina com a la diferència entre el valor actual i la inversió
actualitzada.
Els resultats obtinguts del (VAN) per a diferents taxes d’interès s’expressen a la taula
11.6.
Taula 11.6. Valor actual net per a diferents tipus d’interès
11.3.2. Relació benefici / inversió (VAN/K)
La relació benefici / inversió, mesura el quocient entre el (VAN) i la xifra d’inversió (K).
Indica el guany net generada pel projecte per cada unitat monetària invertida. Quan
més és gran la relació més interessa la inversió.
Els resultats obtinguts de la relació ( VAN / K) per a diferents taxes d’interès
s’expressen a la Taula 11.7.
Taxa d’interès (%) VAN (€)
4 15.916.339,47
5 14.004.269,16
6 12.366.563,65
7 10.956.557,75
8 9.736.384,26
10 7.747.733,13
12 4.504.464,41
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
51 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Taula 11.7. la relació (VAN / K) en funció de diferents tipus d’interès
11.3.3. Termini de recuperació (Pay-Back)
El termini de recuperació o (Pay-Back). És el nombre d’anys que transcorren entre
l’ inici del projecte fins que la suma dels cobraments actualitzats es fa igual o superior
a la suma dels pagaments. La inversió és més interessant com més reduint sigui el
seu termini de recuperació.
Els resultats obtinguts del Pay-Back s’expressen a la Taula 11.8
Taxa d’interès (%) VAN / K
4 2,10
5 1,85
6 1,63
7 1,45
8 1,29
10 1,02
12 0,59
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
52 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Taula 11.8. Pay-Back en funció de diferents tipus d’interès
Taxa d’interès (%) Pay-Back
4 4
5 4
6 4
7 4
8 4
10 5
12 5
11.3.4. Taxa interna de rendiment (TIR)
La taxa interna de rendibilitat, és l’índex que determina la rendibilitat de la inversió. La
(TIR) representa el tipus d'interès que faria que el (VAN) sigui nul.
TIR = 35 %
11.3.5. Diagnosi de la inversió
A continuació en la taula 11.9. s’indica un resum dels diferents indicadors de
rendibilitat descrits en l’aparta anterior. En la figura 11.9. es mostra un representació
gràfica del (VAN) en funció de la taxa d’interès.
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
53 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Taula 11.9. indicadors de rendibilitat
Taxa d’interès (%) VAN (€) VAN/K TIR (%)
4 15.916.339,47 2,10
35
5 14.004.269,16 1,85
6 12.366.563,65 1,63
7 10.956.557,75 1,45
8 9.736.384,26 1,29
10 7.747.733,13 1,02
12 4.504.464,41 0,59
Figura 11.1: Representació gràfica de la funció (VAN)
La conclusió que s’extreuen d’aquest estudi, es que en aquest projecte sortiria rendible
la instal·lació de l’explotació donat que el valor del (VAN) és superior a zero i el valor
de l’índex de (TIR) és elevat.
Girona, a 14 de desembre de 2012
L’alumne: AHMED MAHMOUDI
VAN = O
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
54 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
12. Referència bibliogràfica
Referència bibliogràfica de llibres:
Buxadé Carlos, (1996). Zootecnia. Bases de la producción animal. Tomo VII .
Ediciones Mundi-Prensa
Buxadé Carlos, (1995). Zootecnia. Alimentos y racionamiento. Ediciones Mundi-
Prensa
Buxadé Carlos, (2002). Zootecnia. El ordeño en el ganado vacuno. Aspectos clave .
Ediciones Mundi-Prensa
C. Deblas, G.Gonzalez, A.Argamenteria, (1987). Nutrición y alimentación del ganado.
Ediciones Mundi-Prensa
Dahir Nº 1-60-063 de 30 hija 1379 (25 junio 1960). Développement des
agglomérations rurales (La llei qui estableix les disposicions per al desenvolupament
de les zones rurals al Marroc)
E.Sanz Parejo, C.Buxadé Carbó, I.Ovejero Rubio,(1987). Bases para el diseño de
alojamientos e instalaciones ganaderas.
J.Jarrige. Javier Gonzalez Cano, (1990). Alimentación de bovinos ovinos y caprinos.
Ediciones Mundi-Prensa
J.L.Fuentes Yagüe, (1992). Construcciones para la agricultura y la ganadería. 6ª
edición. Ediciones Mundi-Prensa.
Ministerio de agricultura, pesca y alimentación, (1989). Fichas técnicas sobre
explotaciones ganaderas. Cuarta edición
Ministerio de agricultura, pesca y alimentación, (2003). Bien estar animal. Editorial
Agrícola española. S.A
Miguel Angel Garcimartín, (1992). Edificación agroindustrial. Estructures metálicas,
estructures reticulares planas. Ediciones agrotécnicas
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
55 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Referència bibliogràfica d’articles i informes:
Abdelilah Araba, (2006). Conduite alimentaire de la vache laitière. Département de
productions animales. Institut agronomique et veterinaire Hassan II. Rabat
Abdelilah Araba, (2006). Diagnostic de situation d’élevage bovin laitière au Maroc.
Département de productions animales. Institut agronomique et veterinaire Hassan II.
Rabat
Abdelilah Araba, (2006). Gestion des grande salles de traite au Maroc. Département
de productions animales. Institut agronomique et veterinaire Hassan II. Rabat
Icex, (2008). El mercado de los materiales de construcción en Marruecos. Oficina
económica y comercial de la embajada de España en Marruecos.
Icex, (2001). Guía del inversor. Oficina económica y comercial de la embajada de
España en Marruecos.
Icex, (2001). Guía de negocios. Oficina económica y comercial de la embajada de
España en Marruecos.
Office pour le dévélopement industriel, (2001). Guide de l’investisseur.
Referència bibliogràfica de documents a internet:
Ministère de l’Agriculture et de la Peche Maritime <www.agriculture.gov.ma>
[Consulta: 3 de Mars 2012]
Estación Meteolorológica del Aeropuerto de Melilla
<www.tutiempo.net/Estaciones/Aeropuerto-de-Melilla>.[Consulta: 21 de Mars 2012]
A.Araba, S,. Bnejelloun. Organisation de la filière laitière Maroc.
<www.Ressource.ciheam.org> [Consulta: 15 de Abril 2012]
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
56 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona
Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. <www.magrama.gob.es>.
[Consulta: 15 de Abril 2012]
Generalitat de Catalunya. <www.gencat.cat>. [Consulta: 10 de Juny 2012]
Agence Marocaine de Développement des Investissements. <www.invest.gov.ma/>.
[Consulta: 17 de Setembre 2012]
El Código Técnico de la Edificación (CTE). < www.codigotecnico.org>.
[Consulta: 3 Octubre 2012]
Batiment de l’immobilier et des travaux publics. < www.batimentmaroc.com >.
[Consulta: 6 de Octubre 2012]
Institut de Tecnologia de la Construcció a Catalunya. <www.itec.cat>.
[Consulta: 22 de Novembre 2012]
Entrevista i consulta a empreses i institucions:
Direction Regional d’Agriculture de Nador (Marroc)
Office Régional de Mise en Valeur Agricole Mont Arouit du Nador (Marroc)
Agropecuària Girona “Agrogi”, empresa dedicada a construccions agropecuàries i
realitza projectes en el nord d’Àfrica. (Catalunya)
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’UNA GRANJA DE BOVÍ DE LLET A NADOR (NORD-EST DEL MARROC) MEMORIA
57 Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona