2
Continguts
1. DESCRIPCIÓ DEL DEPARTAMENT I DEL SEU FUNCIONAMENT (pag 3)
1.1. Composició del departament de Física i Química.
1.2. Metodologia i activitats
1.3. Activitats extraescolars i complementàries
1.4. Llibres de text i material per al curs 2015/2016
1.5. Avaluació i recuperació
1.6. Desdoblaments i agrupaments flexibles
1.7. Recuperació d‟àrees o matèries pendents
2. OBJECTIUS DE LES MATÈRIES DE CIÈNCIES NATURALS I FÍSICA I QUÍMICA
(pag 6)
3. CONTRIBUCIÓ DE LES CIÈNCIES NATURALS I LA FÍSICA I LA QUÍMICA EN
L‟ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES (pag 7)
4. CONTRIBUCIÓ DE L‟ÀREA DE CIÈNCIES NATURALS A MILLORAR LA
COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ (PLA DE FOMENT DE LA LECTURA) (pag 9)
5. PLA DE SEGUIMENT D‟ALUMNES REPETIDORS PERSONALITZAT (pag 10)
6. TRACTAMENT DE LES TIC (pag 10)
7. PROGRAMACIÓ DE CIÈNCIES NATURALS DE 2N D‟ESO (pag 10)
7.1. Objectius
7.2. Continguts
7.3. Criteris d‟avaluació
7.4. Temporalització
7.5. Criteris de qualificació
7.6. Pràctiques de laboratori, i activitats complementàries
7.7. Atenció a la diversitat
7.8. Metodologia
7.9. Contribució a les competències bàsiques
8. PROGRAMACIÓ DE FÍSICA I QUÍMICA 3R ESO (pag 18)
8.1. Continguts i criteris d‟avaluació.
8.2. Possibles pràctiques de laboratori
8.3. Activitats complementàries i extraescolars
8.4. Atenció a la diversitat
8.5. Metodologia
8.6. Temporalització
8.7. Criteris de qualificació
9. PROGRAMACIÓ DE FÍSICA I QUÍMICA DE 4T D‟ESO (pag 21)
9.1. Objectius
9.2. Continguts
9.3. Criteris d‟avaluació
9.4. Temporalització
9.5. Criteris de qualificació
9.6. Pràctiques de laboratori
9.7. Contribució a les competències bàsiques
10. PROGRAMACIÓ FÍSICA I QUÍMICA 1R BATXILLERAT (pag 29)
10.1 Objectius de la materia
3
10.2 Contribució de l‟assignatura al desenvolupament de les competències
10.3. Continguts i criteris d‟avaluació
10.4 Seqüenciació i temporalització
10.5 Metodologia
10.6 Procediments d'avaluació
10.7 Criteris de qualificació
10.8 Material didàctic
11. PROGRAMACIÓ DE QUÍMICA DE 2N DE BATXILLERAT (pag 36)
11.1. Objectius
11.2 Continguts i temporalització.
11.3 Criteris d‟avaluació
11.4 Criteris de qualificació
11.5. Activitats complementàries
12 PROGRAMACIÓ DE FÍSICA DE 2N DE BATXILLERAT (pag 45)
12.1 Objectius generals
12.2 Continguts
12.3 Criteris d‟avaluació
12.4 Temporalització
12.5 Criteris de qualificació i recuperació.
12.6 Activitats complementàries
1. DESCRIPCIÓ DEL DEPARTAMENT I DEL SEU FUNCIONAMENT
1.1. Composició del departament de Física i Química.
Els membres del departament de Física i Química de l‟IES Puig de Sa Font per el curs 2015-
2016 són:
1) Josep M. Caba Naudí: cap de departament i tutor de 1er de batxillerat A. Imparteix
classe de Ciències Naturals a dos grups de 2n d'ESO, Biologia i Geologia i Física i
Química a un grup de 3er d‟ESO i Física i Química a 1er de batxillerat, i una hora de
desdoblament a un grup de 2n d‟ESO.
2) Bartomeu Bassa Sureda: Secretari del centre. Imparteix classe de Física a un grup de
2n de batxillerat.
3) Lourdes Mondéjar Navarro: cap d‟estudis. Imparteix classe Física i Química a 4t
d‟ESO i Ciències Naturals a un grup de PISE/ALTER.
4) Trinitat Suau Tiron: imparteix classes de Ciències Naturals a dos grup de segon
d'ESO, Física i Química a un grup de 4rt d‟ESO i una hora de desdoblament a un grup
de 2n d'ESO.
5) Pere Joan Fuster Llull: tutor de 2on d‟ESO G. Imparteix classes de Ciències Naturals a
tres grups de 2on d‟ESO, Química a 2on de batxillerat, i ters hores de desdoblament
repartides entre un grup de 3er d‟ESO, 1 grup de 4rt d‟ESO i 1 grup de 1er de
batxillerat.
6) Irene Ridaura Capellino: tutora d‟un grup de 2n d‟ESO. Imparteix classe de Ciències
Naturals a dos grups de 2n d‟ESO, Biologia i Geoligia i Física i Química a dos grups
4
de 3r d‟ESO, i dues hores de desdoblament repartides entre un grup de 3er i un de 4rt
d‟ESO.
1.2. Metodologia i activitats
La metodologia que segueix el departament de Física i Química és combinar l‟exposició dels
continguts durant les classes amb la realització d‟activitats per part dels alumnes
Les activitats que es preveu que es desenvolupin per a la concreció d‟aquesta programació
són:
∙ Exàmens escrits individuals per a l‟avaluació i recuperació dels alumnes
∙ Pràctiques de laboratori.
∙ Fitxes, activitats, exercicis...
1.3. Activitats extraescolars i complementàries
Les activitats extraescolars i complementàries que es realitzaran estan incloses dins la
programació de cada àrea o matèria impartida pel departament.
1.4. Llibres de text i material per al curs 2015/2016
Els llibres de text per aquest curs són els següents:
Curs Llibre
Segon ESO Ciències de la naturalesa. Projecte: “els Camins de Saber”. Editorial
Santillana.
Tercer ESO 3 ESO Biologia i Geologia. Editorial Cruilla
Per la part de Física i Química no s‟utilitza llibre de text
Resta de cursos No s'utilitza llibre de text
Material:
- Ordinador amb connecció a internet i pantalla projectora (vídeos, simulacions,
presentacions, ...)
- Ordinadors dels alumnes per a la realitzacions de treballs, presentacions, …
- Dossiers, fitxes d‟activitats, guions de pràctiques, …
- Material de laboratori: microscopis, muntatges d‟òptica, models anatòmics, material
de vidre, ...
El departament també disposa de materials adaptats per alumnes amb dificultats
d‟aprenentatge.
1.5. Avaluació i recuperació
L‟avaluació de cada àrea o matèria tindrà les següents característiques:
- Contínua: Ha de ser un indicador permanent que orienti al professor en el
procés d‟ensenyament, funcionant com una contínua realimentació del procés.
- Globalitzadora: en el sentit que ha de considerar tots els objectius de l‟àrea o
matèria avaluada.
5
- Objectiva: Tot alumne tindrà dret a conèixer els criteris d‟avaluació i a les
actuacions de reclamació que la llei permet.
Els instruments d‟avaluació seran fonamentalment:
- Exàmens escrits . Exceptuant algun cas se‟n farà un després de cada unitat
didàctica.
- Treball realitzat al laboratori.
- Deures
- Revisió del quadern de treball.
- Valoració de l‟actitud i interès de cada alumne per l‟àrea o matèria.
Els criteris d’avaluació i qualificació de cada àrea o matèria del departament s’expliquen
a la programació corresponent de cada àrea o matèria.
1.6. Desdoblaments i agrupaments flexibles.
A l‟horari de Ciències Naturals de 3r d’ESO es disposa d‟una hora setmanal per desdoblar
cada grup. Durant els desdoblaments, la meitat del grup realitza una pràctica al laboratori de
biologia i l‟altra meitat al laboratori de química.
Alguns grups de 2n d’ESO funcionen amb agrupaments flexibles, agrupant els alumnes en
funció del nivell acadèmic, interès per l‟assignatura i comportament. La finalitat d‟aquests
agrupaments és la d‟adaptar la metodologia a les característiques de cada grup i que no
siguin tan nombrosos, per tal d‟atendre millor les necessitats dels alumnes i poder realitzar
pràctiques de laboratori. Ja que els grups són menys nombrosos, serà el professor de cada
grup l‟encarregat de fer la pràctica al laboratori.
Durant aquest curs els agrupaments flexibles són:
● De 2n A, B i C s‟han fet 4 grups
● De 2n D i F s‟han fet 3 grups
● De 2n E i 2n G no s‟han fet agrupaments flexibles
1.7. Recuperació d’àrees o matèries pendents
Per a la recuperació de les ciències naturals pendents de 1er, 2on o de 3r d‟ESO, s‟entregarà
un quadern de feina que els alumnes han de lliurar en el termini establert i aprovar-lo. A més,
han d'aprovar una de les avaluacions del curs actual de la matèria de ciències naturals,
biologia i geologia o física i química.
En el cas d‟alumnes de 4rt d‟ESO que duguin pendent les ciències naturals d‟algun curs, i no
estiguin cursant física i química i/o biologia i geologia, per recuperar la matèria se‟ls lliurarà
un quadern de feines mitjançant el cap de departament o el tutor, i s‟hauran d‟examinar de la
part o parts que no estan cursant (Física i química i/o Biologia i geologia). Es puntuarà tant el
quadern (20% de la nota) com l‟examen (80% de la nota). El professor encarregat informarà
els alumnes de les dates d‟entrega de feina i examen, i que poden demanar l‟ajuda que
necessitin acudint als departaments.
Els alumnes que, cursant 2n de Batxillerat, tinguin pendent la Física i Química de 1r de
Batxillerat s‟hauran de presentar a un examen, que probablement tingui lloc durant el segon
trimestre, elaborat d‟acord amb els criteris d‟avaluació.
6
En cas que l‟alumne amb una àrea o matèria pendent no la recuperi per alguna de les vies
indicades en els paràgrafs anteriors s‟haurà de presentar a l‟examen de recuperació de
setembre i presentar el quadern de feina d‟estiu.
2. OBJECTIUS DE LES MATÈRIES DE CIÈNCIES NATURALS I FÍSICA I
QUÍMICA
- Ciències Naturals (LOE) 1. Comprendre i expressar missatges de contingut científic utilitzant el llenguatge oral i
escrit amb propietat; elaborar i interpretar diagrames, gràfiques, taules, mapes, i altres
models de representació, i utilitzar expressions matemàtiques elementals i codis científics
diversos, per tal de poder-se comunicar en l‟àmbit de la ciència.
2. Utilitzar els conceptes, principis, lleis i teories fonamentals de la ciència, així com les
estratègies pròpies del treball científic, per comprendre els principals fenòmens naturals,
els fets rellevants de la vida quotidiana i les repercussions del desenvolupament
tecnocientífic.
3. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies pròpies de la metodologia científica,
com ara la identificació de problemes, la formulació d‟hipòtesis fonamentades i
deduccions lògiques, els dissenys experimentals, l‟anàlisi de resultats, la consideració
d‟aplicacions i repercussions de l‟estudi realitzat, i la recerca de coherència global.
4. Obtenir informació sobre temes científics utilitzant diversos mitjans i fonts,
especialment els relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació,
transmetre-la emprant diferents suports, valorar críticament el contingut d‟aquesta i
emprar-la per orientar i fonamentar les pròpies opinions i actuacions.
5. Adoptar actituds crítiques, basades en el coneixement científic, per analitzar,
individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques rellevants i socialment
controvertides.
6. Tendir a actuar en funció d‟actituds i hàbits favorables a la cura i promoció de la salut
personal i comunitària, fonamentats en el coneixement científic, per tal d‟assumir els
riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l'alimentació, el consum, les
addiccions, la sexualitat i la prevenció de les malalties en general.
7. Comprendre la importància d‟utilitzar els coneixements provinents de les ciències de
la naturalesa per satisfer les necessitats humanes i per prendre decisions en relació amb
els problemes locals i globals que ens afecten.
8. Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el
medi ambient, amb atenció als problemes amb què es troba avui la humanitat, i
especialment a aquells que afecten més directament les Illes Balears, així com la
necessitat de recerca i aplicació de solucions adients per avançar cap a la sostenibilitat.
9. Reconèixer el caràcter creatiu i provisional del coneixement científic i les seves
aportacions al pensament humà al llarg de la història, apreciant la importància del debat
obert i lliure de dogmatismes dins l‟evolució cultural de la humanitat, així com la
contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de les condicions de vida dels
humans.
10. Adquirir coneixements sobre els elements naturals i socioculturals del medi a les Illes
Balears i en altres àmbits geogràfics de major abast, i utilitzar-los per fonamentar valors,
7
actituds i comportaments favorables a la conservació dels recursos, així com a la millora
de la qualitat ambiental.
- Física i química (LOMCE) 1. Concebre el coneixement científic com un saber integrat en distintes disciplines i que forma
part del concepte universal de cultura.
2. Conèixer i comprendre els fenòmens que tenen lloc a la natura, establint relacions entre
ells.
3. Aplicar els coneixements i estratègies apresos a l‟anàlisi i la resolució de problemes i
situacions reals: observació, recerca d‟informació, formulació d‟hipòtesis, experimentació i/o
anàlisi de dades, càlcul i anàlisi de resultats i elaboració de conclusions.
4. Dissenyar i dur a terme experiments per explicar fenòmens senzills, utilitzant el material
adient i respectant les normes de seguretat i el tractament de residus.
5. Comprendre i reproduir amb claredat textos senzills de divulgació científica.
6. Adquirir les destreses bàsiques per emprar les tecnologies de la informació i la
comunicació com a instrument de feina en la resolució de situacions i problemes.
7. Desenvolupar el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat d‟aprendre a aprendre
propis del pensament científic.
8. Utilitzar de forma autònoma les fonts d‟informació com a eina de recerca per adquirir nous
coneixements.
9. Desenvolupar hàbits de feina individual i en equip de forma rigorosa i sistemàtica.
10. Reconèixer i valorar la importància de la física i química en la millora dels hàbits de salut,
els hàbits de consum, la cura d‟essers vius i el medi ambient necessària per fer sostenible el
nostre planeta i contribuir al desenvolupament i a la millora de la societat en què vivim.
3. CONTRIBUCIÓ DE LES CIÈNCIES NATURALS I LA FÍSICA I LA QUÍMICA EN
L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
- Ciències Naturals (LOE) La competència científica es troba del tot relacionada amb la capacitat per conèixer i
interactuar amb el món físic. Un coneixement correcte del món físic requereix, precisament,
l‟aprenentatge dels conceptes i procediments essencials de cadascuna de les ciències de la
naturalesa i l‟ús de les seves relacions. A més, aquesta competència també requereix els
aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement sobre els fenòmens naturals. És
necessari, per això, aconseguir la familiarització amb les diverses maneres pròpies del treball
científic: discussió sobre problemes d‟interès social relacionats amb la ciència i la tecnologia;
plantejament de conjectures i inferències fonamentades; elaboració d‟estratègies per obtenir
conclusions; planificació i implementació de dissenys experimentals; anàlisi i comunicació
dels resultats mitjançant l‟ús de la terminologia científica adient per a cada cas, etc.
D‟altra part, convé tenir en compte que alguns aspectes d‟aquesta competència requereixen
una atenció específica. És el cas, per exemple, del coneixement del propi cos i les relacions
entre els hàbits i les formes de vida i la salut. També ho són les implicacions que determinats
comportaments individuals i col·lectius i la utilització dels desenvolupaments
cientificotecnològics, derivats d‟un model econòmic concret, tenen en el medi ambient. En
aquest sentit, és necessari evitar caure en actituds simplistes d‟exaltació o de rebuig del paper
de la tecnociència, afavorir el coneixement de la naturalesa i les arrels dels grans problemes
als quals s‟enfronta avui la humanitat i cercar solucions per avançar cap a la sostenibilitat.
La competència matemàtica està íntimament associada als aprenentatges de les ciències de la
naturalesa. En el treball científic es presenten sovint situacions de resolució de problemes de
solució més o menys oberta, que exigeixen posar en joc estratègies associades a aquesta
8
competència i la utilització adequada de les eines matemàtiques a cada context: mesura,
tractament de dades, elaboració i interpretació de gràfiques, representacions geomètriques, ús
de models matematitzats, etc. que convé treballar en la recerca de respostes a cada problema
concret relacionat amb els fenòmens de la naturalesa.
La contribució d‟aquesta matèria a la competència en comunicació lingüística, oral i escrita,
es realitza a partir del coneixement i de l‟ús del llenguatge de la ciència, imprescindible per
descriure fets i fenòmens. D‟altra banda, la configuració i la transmissió de les idees i les
informacions sobre la naturalesa, posa en joc una manera específica de construcció del
discurs, dirigit a argumentar o a fer explícites les relacions entre conceptes, idees, fets,
fenòmens, etc. La cura en la precisió dels termes utilitzats, en l‟encadenament adequat de les
idees o en l‟expressió verbal d‟aquestes relacions farà efectiva la contribució. La utilització
del català com a llengua vehicular en l‟estudi de les matèries científiques pot contribuir de
manera molt important a capacitar els alumnes per poder-se expressar en aquesta llengua en
tots els àmbits de la seva activitat.
La competència en el tractament de la informació i la competència digital pot dur-se a terme
a partir de la consideració que el treball científic té maneres específiques per a la recerca, la
recollida, la selecció, el processament i la presentació de la informació que s‟utilitza, a més,
de formes molt diferents: verbal, numèrica, simbòlica o gràfica.
Així, afavoreix l‟adquisició d‟aquesta competència la utilització de recursos com són els
esquemes, els mapes conceptuals, la producció i la presentació de memòries, textos, etc.
D‟altra banda, en la faceta de competència digital, també es contribueix, mitjançant la
utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), a l‟aprenentatge de les
ciències per comunicar-se, recollir informació, retroalimentar-la, simular i visualitzar
situacions, obtenir i tractar dades, etc. Els recursos propis de les TIC també permeten, de
manera especial, la modelització de fenòmens, la qual cosa permet mostrar una visió
actualitzada de l‟activitat científica.
La contribució de les ciències de la naturalesa a la competència social i ciutadana està lligada,
en primer lloc, al paper de la ciència en la preparació de futurs ciutadans d‟una societat
democràtica per a la seva participació activa en la presa fonamentada de decisions: la realitat
de cada dia ens diu que l‟art, la ciència, la tècnica, la política, l‟economia i els interessos de la
societat en general, no es troben compartimentats segons el model de disciplines acadèmiques
sinó que, de manera conjunta i integrada, constitueixen el coneixement i el saber, o sigui, la
cultura. En segon lloc, el coneixement sobre determinats debats que han estat essencials per a
l‟avanç de la ciència, contribueix a comprendre millor l‟evolució de la societat en èpoques
passades i el món actual.
En aquesta línia de consideració global del coneixement, cal subratllar també la contribució
que la ciència pot aportar també a la competència cultural i artística. Efectivament, el
desenvolupament científic i les seves aplicacions s‟acompanyen sovint d‟estratègies basades
en l‟observació, la intuïció, la imaginació, la creativitat, etc., pròpies de l‟art i de les diverses
formes en què es manifesta. A més, per expressar idees, conceptes i principis de les ciències
de la naturalesa, la utilització de distints codis per representar i explicar fenòmens és una
constant en el quefer quotidià dels científics. Sens dubte, els museus de la ciència, amb els
seus mitjans interpretatius, han de constituir un àmbit privilegiat per explorar com es
manifesten les maneres de pensar relacionades amb la ciència que tenen les diferents cultures.
Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement científic
constitueixen una oportunitat per al desenvolupament de la competència per aprendre a
aprendre. L‟aprenentatge al llarg de la vida, en el cas del coneixement de la naturalesa, es va
9
produint per la incorporació d‟informacions provinents unes vegades de la mateixa
experiència i, altres, de mitjans escrits o audiovisuals. La integració d‟aquesta informació en
l‟estructura de coneixement de cada persona es produeix si es tenen adquirits, d‟una part, els
conceptes i teories essencials lligats al nostre coneixement del món natural i, d‟altra banda, els
procediments i destreses que són habituals en el treball científic. Això comporta la necessitat
de plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del nostre entorn i de donar-hi respostes
coherents, de tenir la capacitat de treballar en grup i de saber compartir el coneixement amb
els altres.
Finalment, la contribució al desenvolupament de l‟autonomia i la iniciativa personal pot
abordar-se des de la formació d‟un esperit crític, capaç de qüestionar dogmes i prejudicis,
propi del treball científic. És important, en aquest sentit, assenyalar el paper de l‟estudi de les
ciències com a potenciador de les capacitats d‟enfrontar-se a problemes oberts, de saber
resoldre les dificultats, d‟assumir els errors com a part del procés de descobriment, de
participar en la construcció temptativa de solucions i, en síntesi, d‟implicar-se en allò que sol
anomenar-se l‟aventura de fer ciència.
Física i química (LOMCE) El primer bloc permet treballar a fons la competència matemàtica i les competències bàsiques
en ciència i tecnologia: al primer cicle de manera més qualitativa amb el reconeixement i la
utilització dels instruments i el material de laboratori; i a quart, fent un tractament més
quantitatiu, a través del càlcul d‟errors, l‟anàlisi de dades, l‟elaboració i la interpretació de
taules de dades, els gràfics i l‟aplicació de principis i lleis.
Així mateix, es treballa la comunicació lingüística a través de la comprensió i expressió tant
oral com escrita en l‟elaboració i l‟exposició del projecte d‟investigació.
L‟elaboració del projecte requereix també el desenvolupament de la competència d‟aprendre a
aprendre, en la planificació i posterior revisió de la feina, així com de la competència digital
en el procés de recerca, selecció i organització de la informació.
Del segon al cinquè bloc, atès el caràcter pràctic i experimental de la matèria, es treballen de
nou la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia a través de
la resolució de problemes: aplicant-hi principis i lleis apresos, analitzant i interpretant
resultats i fomentant l‟ús de recursos tecnològics (com ara simuladors, gràfics, laboratoris
virtuals...).
I com que també al bloc cinquè al primer cicle de l‟educació secundària obligatòria i al blocs
tercer i quart del quart curs es proposen treballs experimentals, a part de la competència
matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia, es treballen les competències
digital, d‟aprendre a aprendre i en comunicació lingüística.
Igualment en aquests blocs i a través de les lectures orientades i les explicacions del professor
es potencia l‟esperit crític amb els processos que tenen repercussió industrial, mediambiental i
social, sobretot al nostre entorn més proper que són les Illes Balears.
4. CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE CIÈNCIES NATURALS A MILLORAR LA
COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ (PLA DE FOMENT DE LA LECTURA)
Les activitats que contribueixen a millorar la comprensió lectora i la capacitat d‟expressió,
que es duen a terme a les classes de ciències naturals i física i química són les següents:
10
- Treballar el vocabulari científic.
- Lectures que es troben en cada tema en els llibres de text o en fotocòpies
proporcionades pel professor.
- Lectura i comprensió de les activitat i problemes de física i de química i de ciències
naturals.
- A primer cicle es fa una lectura comprensiva del text en veu alta i es fan esquemes o
resums.
- Activitats on l‟alumne ha d‟expressar els seus coneixements mitjançant un escrit
(treballs, activitats, elaboració de possibles articles d‟opinió sobre un tema concret,
...)
- Exposició oral de temes tractats a classe
- Anàlisi de gràfics i expressió de les conclusions de manera escrita.
5. PLA DE SEGUIMENT D’ALUMNES REPETIDORS PERSONALITZAT Els alumnes que repeteixin curs seran avaluats, a més de manera ordinària, mitjançant
l‟observació diària de la seva feina, interès i comportament. Aquesta avaluació es durà a
terme omplint un full d‟ítems elaborat per caporalia. L‟objectiu és dur un control més
exhaustiu d‟aquests alumnes. Es controlarà el progrés en la feina que han de lliurar per
recuperar l‟assignatura
6. TRACTAMENT DE LES TIC
Aquest departament utilitzarà les tecnologies de la informació i comunicació de diferents
maneres:
- Utilització de calculadora per fer operacions i resoldre els problemes plantejats.
- S‟utilitzaran les pissarres digitals per poder mostrar diferents vídeos, gràfics,
animacions, exposar treballs, ....
- Es faran treballs de recerca de temes concrets a la xarxa
7. PROGRAMACIÓ DE CIÈNCIES NATURALS DE 2N D’ESO
7.1. Objectius - Conèixer el concepte de velocitat i les seves unitats.
- Conèixer el concepte d'energia les diferents formes de manifestar-se: cinètica,
potencial, calorífica.
- Conèixer i comprendre les diferents formes de transmissió de la calor.
- Observar com els efectes de la calor modifiquen la temperatura d'un cos o canvia
l'estat de la matèria.
- Conèixer les diferents escales termomètriques.
- Aprendre a transformar diferents unitats de temperatura.
- Reflexionar sobre l'energia, les fonts, la durada i la implicació d'aquesta en el medi
ambient.
- Definir els diferents tipus d'energia.
- Comprendre i conèixer la importància de l'energia en la nostra vida.
- Reconèixer la importància de l'estalvi energètic i les seves repercussions
mediambientals.
- Valorar els avanços científics i tècnics que han permès el desenvolupament de noves
fonts d'energia.
- Entendre que tant la llum com el so són ones.
- Diferenciar les distintes característiques que té associada una ona.
11
- Conèixer i distingir els diferents tipus d'ones.
- Distingir les diferents propietats que té la llum i el so.
- Comprendre la importància que té tant el so com la llum en el medi ambient.
- Conèixer l'origen de l'energia interna de la Terra.
- Comprendre l'origen i la distribució dels volcans.
- Comprendre l'origen i la distribució dels terratrèmols.
- Valorar els riscos sísmics i volcànics i els sistemes de predicció i prevenció de tals
catàstrofes naturals.
- Comprendre el paper dels processos geològics interns en la formació del relleu
terrestre.
- Distingir els components d'un ecosistema.
- Explicar com els éssers vius interactuen uns amb altres i per què tots els éssers vius
de la natura són importants.
- Explicar com els factors de l'ambient influeixen sobre els éssers vius i per què en
climes distints hi ha ecosistemes diferents.
- Distingir les característiques dels ecosistemes aquàtics i terrestres.
- Realitzar xicotetes investigacions en ecosistemes pròxims.
- Comprendre els processos que trenquen i disgreguen les roques.
- Explicar com es produeix el modelat del paisatge a través de la meteorització i
l‟erosió.
- Conèixer els agents geològics principals i la forma en què erosionen, transporten i
sedimenten els materials.
- Identificar els diferents tipus de roques i interpretar el cicle de les roques.
7.2. Continguts
UD1. L’ESTRUCTURA DELS ECOSISTEMES. ELS ECOSISTEMES DE LA TERRA
Conceptes - L'ecosistema, definició i components.
- Els factors biòtics: les relacions intraespecífiques i les relacions interespecífiques.
- Les relacions tròfiques.
- Els factors abiòtics.
- Els ecosistemes aquàtics.
- Els ecosistemes terrestres.
- El sòl.
- Distribució dels ecosistemes segons la latitud
- Principals ecosistemes terrestres
- Ecosistemes aquàtics
- El sòl com ecosistema
Procediments - Reconeixement dels ecosistemes pròxims al centre.
- Identificació dels principals éssers vius que poblen els nostres ecosistemes.
- Realitzar esquemes de xarxes i cadenes tròfiques.
- Saber identificar els principals factors que determinen el tipus d‟ecosistema
- Saber explicar el paper que juga el sòl en l‟ecosistema
- Conèixer les principals característiques dels ecosistemes de les Illes Balears.
Actituds - Reconèixer la importància de tots els components d'un ecosistema.
- Entendre el perill que suposa l'alteració d'algun dels seus components.
- Reconèixer i valorar els ecosistemes que ens envolten.
12
- Valorar la necessitat de cuidar el medi ambient de les Illes Balears.
- Tenir conductes solidàries i respectuoses amb el medi ambient
- Tenir conductes solidàries i respectuoses amb el medi ambient
- Valoració de la tasca reivindicativa dels grups ecologistes en la defensa de la natura i
els èxits que han aconseguit a les illes balears i al món.
UD2. LA DINÀMICA INTERNA DEL PLANETA
Conceptes - L'energia interna de la Terra.
- Els volcans: origen, distribució, tipus i estructura.
- El moviment de les plaques litosfèriques.
- El magma.
- Els terratrèmols: causes i etapes.
- Les ones sísmiques: definició i tipus.
- Localització dels terratrèmols.
- Risc volcànic i sísmic.
Procediments - Realitzar de treballs relacionats amb l'estructura interna de la Terra.
Actituds - Valorar del treball dels científics en l'estudi de la dinàmica interna de la Terra.
- Reconèixer la relació entre moviments de la Terra i relleu.
- Respectar cap a l'opinió dels altres i col·laboració en els treballs en grup.
UD3: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA. TIPUS DE ROQUES
Conceptes - Tipus de meteorització.
- Agents geològics
- La formació del relleu.
- Classificacio de les roques.
Procediments - Reconèixer les roques sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques.
- Realitzar de treballs relacionats amb l'estructura externa de la Terra.
- Realitzar treballs de grup sobre el relleu local.
Actituds - Reconèixer i entendre la importància de l‟acció del agents geològics en el modellatge
del relleu.
- Reconeixement de l‟interés econòmic de les roques i minerals i presa de consciència
davant la limitacio dels recursos naturals.
- Sensibilització cap al manteniment d‟una bona qualitat del sol i d‟una transformació
racional del relleu.
UD4. L’ENERGIA. INTRODUCCIÓ A L’ÀTOM.
Conceptes - Partícules fonamentals de l‟àtom.
- Definició d‟energia
- Característiques de l‟energia
- Tipus d‟energia
- Fonts d‟energia renovables i no renovables.
13
- Principi de conservació de l'energia mecànica.
Procediments - Anàlisi i valoració de les diferents fonts d‟energia, renovables i no renovables.
- Conèixer els Problemes associats a l‟obtenció, transport i utilització de l‟energia.
- Aplicar amb criteri el principi de conservació de l'energia mecànica.
Actituds - Valoració de les aplicacions pràctiques que té l'energia en la vida quotidiana; en
particular en el transport i producció d'energia elèctrica.
- Valorar com l'avanç científic ha aconseguit un desenvolupament tecnològic en l'ús de
l'energia per a millorar el benestar de les persones.
- Prendre consciència de la importància de l‟estalvi energètic.
UD5. LA CALOR I LA TEMPERATURA
Conceptes - Calor i temperatura.
- Efectes de la calor sobre els cossos
- Propagació de la calor: conducció, convecció i radiació.
- La mesura de la Temperatura.
- Observació i anàlisi dels efectes de la calor en la vida quotidiana.
- Analitzar els diferents mecanismes de transmissió de la calor en fenòmens que ens
envolten.
- Escales termomètriques
Procediments - Reconèixer situacions i realitzar experiències senzilles on es manifesti els efectes de
la calor en els cossos.
- Saber calcular la quantitat de calor transferit en casos senzills.
- Saber explicar els mecanismes de transmissió de la calor.
Actituds - Interpretar la calor com a transferència d‟energia.
- Valoració de les aplicacions de la utilització pràctica de la calor.
UD6. LA LLUM I EL SO
Conceptes - Les ones i les seves característiques.
- El so.
- Propietats i aplicació del so.
- La contaminació acústica.
- La llum.
- Reflexió de la llum i miralls.
- Refracció de la llum i lents.
- Contaminació lumínica.
Procediments - Utilitzar correctament els diferents conceptes associats a les característiques d'una
ona.
- Identificar el so i la llum com una ona.
- Observar i entendre els processos de reflexió i refracció.
- Ús d'Internet per a cercar informació.
Actituds
14
- Atenció i respecte per la naturalesa i el medi ambient entenent que la llum i el so
poden ser focus de contaminació ambiental.
- Valoració de la importància de la llum i el so en el desenvolupament tecnològic.
- Interès i curiositat per les ones i com aquestes formen part de la nostra vida diària.
UD7: EL MOVIMENT
Conceptes - Trajectòria
- Velocitat
- Desplaçament
- Espai recorregut
- Acceleració
Procediments - Diferenciar entre trajectòria i desplaçament
- Saber aplicar la definició de velocitat
- Passar de m/s a km/h o a partir d'altres múltiples/submúltiples
- Saber dibuixar i interpretar gràfics posició-temps i velocitat-temps.
Actituds - Saber identificar la posició a certs instants de temps a partir d‟un gràfic.
- Aplicar els conceptes de velocitat amb casos de la vida real
7.3. Criteris d’avaluació Unitat 1. L‟estructura dels ecosistemes. Els ecosistemes de la Terra
● Identificar els components biòtics i abiòtics d‟un ecosistema pròxim, valorar-ne la
diversitat i representar gràficament les relacions tròfiques establertes entre els éssers vius
de l‟ecosistema, així com conèixer les característiques principals dels grans biomes de la
Terra i dels ecosistemes de les Illes Balears.
● Explicar els factors abiòtics.
● Enumerar els components i els tipus d'ecosistemes aquàtics.
● Enumerar els components i els tipus d'ecosistemes terrestres.
● Definir el concepte de sòl, reconeixent les seves parts i els seus components.
● Valorar positivament la naturalesa, així com conèixer, respectar i protegir el patrimoni
natural de les Illes Balears, tenint en compte els mitjans per a la protecció i conservació
d‟aquest
● Explicar les principals característiques dels ecosistemes
● Explicar la distribució dels principals ecosistemes del planeta
● Conéixer les principals característiques dels ecosistemes de les Illes Balears
Unitat 2. La dinàmica interna del planeta
● Explicar les causes que originen l'energia geotèrmica.
● Explicar les parts d'un volcà, els tipus de volcans i els diferents productes expulsats per
ells.
● Explicar les causes que originen els terratrèmols.
● Relacionar les ones sísmiques amb l'estudi de l'interior de la Terra.
● Explicar els riscos associats a volcans i terratrèmols.
● Explicar la relació entre l'energia interna i la formació del relleu.
Unitat 3. Dinàmica externa de la Terra. Roques i minerals.
15
● Distingir els diferents agents geològics.
● Explica el modelatge del relleu mitjançant el agents geològics que hi actuen.
● Entendre la diferència entre erosió i meteorització.
● Explicar la formació i el tipus de roques sedimentàries
● Explicar la formació i els tipus de roques magmàtiques.
● Explicar la formació i els tipus de roques metamòrfiques.
Unitat 4. L‟energia. Introducció a l‟àtom .
● Introduir el concepte d‟àtom.
● Conèixer les partícules fonamentals que formen l‟àtom.
● Distingir les energies renovables i les no renovables
● Especificar les característiques dels diferents tipus d'energia
● Identificar els distints tipus de font d'energia.
● Comprendre la implicació que suposa l'estalvi energètic en la conservació del medi
ambient.
● Destacar la importància de la ciència en l'obtenció de nous recursos energètics
● Aplicar correctament el principi de conservació de l'energia per a la resolució de
problemes.
● Calcular en unitats del sistema internacional el treball i l'energia tant en forma
cinètica, potencial o calorífica
Unitat 5. La calor i la temperatura
● Conèixer els efectes de la calor sobre els cossos
● Distingir els processos de conducció, convecció i radiació.
● Avaluar la calor utilitzada en la variació de temperatura així com en la transformació
d'un estat a un altre de la matèria.
● Manejar correctament les diferents escales termomètriques així com la seva conversió
Unitat6. La llum i el so
● Definir amb claredat el que és una ona.
● Diferenciar entre freqüència, longitud d'ona, amplitud i velocitat de propagació de
l'ona.
● Conèixer les principals característiques d'una ona.
● Conèixer les unitats de freqüència.
● Descriure situacions corresponents a una ona transversal i una longitudinal.
● Resoldre exercicis numèrics senzills de problemes relacionats amb ones.
● Descriure fenòmens relacionats amb les ones: Reflexió, refracció.
● Ser sensible als problemes mediambientals relacionats amb la llum i el so.
Unitat 7. El moviment
● Diferenciar entre trajectòria i desplaçament.
● Conèixer el concepte de velocitat i saber-ho aplicar a casos senzills
● Representar posicions en funció del temps per a moviments uniformes.
● Saber classificar els tipus de moviment.
7.4. Temporalització
1a avaluació UD1: Estructura dels ecosistemes. Ecosistemes de la Terra (volum 2)
16
UD2: La dinàmica interna del planeta (volum 2)
2a avaluació UD3: La dinàmica externa del planeta. Tipus de roques (volum 2)
UD4: L’energia. (volum 3)
3a avaluació UD5: La calor i la temperatura (volum 3)
UD6: La llum i el so ( volum 3)
UD7: La matèria i l’energia (volum 3)
7.5. Criteris de qualificació
70% Examen
20% Quadern, fitxes, pràctiques de laboratori
10% Actitud
● Per tal d‟aprovar l‟avaluació és necessari que la nota final d‟aquesta sigui igual o superior a 5,
tenint en compte els percentatges esmentats a la taula anterior.
● L‟alumne/a aprovarà el curs sempre que tingui les tres avaluacions aprovades o en el cas de
tenir-ne una de suspesa, amb una nota superior a 4, si la mitjana de les tres avaluacions és
superior a 5.
RECUPERACIÓ
1 Si l‟alumne no supera la matèria al juny, haurà de presentar-se a la convocatòria de setembre, on
realitzarà una prova escrita (70%) de tots els continguts de la matèria. A més a més, haurà de
lliurar la feina d‟estiu que comptarà un 30% de la nota final.
7.6. Pràctiques de laboratori, i activitats complementàries Aquestes són algunes de les pràctiques / activitats que es poden fer durant el curs:
- Estudi de la velocitat.
- Punt de fusió i ebullició de l‟aigua
- Corrents de convecció
- Llum i so: estudi de lent convergents, divergents, miralls i prismes. Estudi de
capses de ressonància i diapasons
- Construcció de la maqueta d‟un volcà.
- Parts de l„ull i l‟oïda humana i fitxa per treballar to, timbre, intensitat del so
reflexió i refracció
- Anàlisi del consum d‟energia a Mallorca
- Equilibri tèrmic
- Efectes de la calor sobre els cossos.
A més, es realitzarà una sortida a Sa Duaia relacionant-ho amb els conceptes vistos a la unitat
dels Ecosistemes de la Terra. De manera que es cobreix l‟objectiu d‟estudiar els ecosistemes
de les Illes Balears.
17
7.7. Atenció a la diversitat El departament ha previst realitzar adaptacions curriculars individualitzades per a tots aquells
alumnes que ho necessitin, ja sigui per ser catalogats com a alumnes amb necessitats
educatives especials o per tenir dificultats amb la llengua i pertànyer al programa d‟acollida
lingüística (taller de llengua). Aquestes adaptacions s‟han previst per a cada una de les unitats
didàctiques.
Les adaptacions curriculars per a segon d‟ESO s‟elaboraran individualment per a cada alumne
i per a cada unitat didàctica segons els models que es troben a la carpeta del departament.
7.8. Metodologia El departament disposa de material adaptat per a cada unitat didàctica. Així mateix,
cada un dels professors elaborarà material nou, si ho troba necessari, adequat a les necessitats
específiques de cada un dels seus alumnes. Principalment aquest material consisteix en fitxes
de treball amb qüestions senzilles que l‟alumne ha d‟anar contestant. Aquests alumnes
participaran igualment en les pràctiques de laboratori i activitats complementàries.
7.9. Contribució a les competències bàsiques
1.-Comp. en comunicació
lingüística
2.-Comp. Matemàtica
3.-Comp. en el coneixement i la
interacció amb el món físic
4.-Tract. de la infor. i comp
digital
5.-Competència social i
ciudadana
6.-Competència cultural i
artística
7.-Competència per aprendre a
aprendre
8.-Autonomia i iniciativa
personal
1 2 3 4 5 6 7 8
Unitat 1. L'estructura dels
ecosistemes. x x x x x x
Unitat 1. Els ecosistemes de la
Terra. x x x x x
Unitat 2. La dinàmica interna del
planeta. x x x x x
Unitat 3. El manteniment de la vida x x x x
Unitat 4. L'energia. x x x x x x x
Unitat 5. La calor i la temperatura x x x x x x
Unitat 6. La llum i el so. x x x x x x x
Unitat 7. El moviment. x x x x x x
18
8. PROGRAMACIÓ DE FÍSICA I QUÍMICA 3R ESO
Encara que aquest curs la matèria de Ciències naturals s‟ha dividit en dues: Bilogia i geologia
i Física i química, és un mateix professor que imparteix les dues matèries. Per motius
pedagògics, s‟ha optat per no dividir les quatre hores setmanals en les dues matèries, sinó que
s‟impartirà la matèria de Bilogia i geologia durant la primera meitat del curs, i la matèria de
Física i química en la segona meitat del curs. Això implica que en la primera avaluació les
qualificacions de les dues matèries seran iguals, i correspondran a la nota de la part de
Biologia i geologia. En la segona i tercera avaluació cada matèria ja tindrà la seva nota
corresponent. Els pares dels alumnes de tercer ja estan informats d‟aquest fet.
Tot i que el departament de Física i química també dóna la matèria de Biologia i
geologia, en aquesta programació només s‟inclou la matèria de Física i química. La
informació corresponent a la matèria de Biologia i geologia està inclosa en la programació del
departament de Biologia i geologia.
8.1. Continguts i criteris d’avaluació.
U.1: LA CIÈNCIA: LA MATÈRIA I LA SEVA MESURA.
- La ciència.
- La matèria i les seves propietats. Identificar les propietats i magnituds que
serveixen per a caracteritzar la matèria així com les seves unitats
- Diferenciar entre magnituds fonamentals i derivades .
- Sistema internacional d‟unitats. Saber les unitats fonamentals del sistema
internacional.
- Mesurar diferents magnituds (longitud, massa, volum, densitat, superfície...).
- Factors de conversió. Realitzar canvis d‟unitats amb factors de conversió.
- Elaborar taules i gràfics. El mètode científic.
- Manejar correctament material de laboratori.
U.2: ESTATS FÍSICS DE LA MATÈRIA - Propietats de sòlids, líquids i gasos. Distingir les propietats que diferenciïn els
sòlids, dels líquids i dels gasos.
- Teoria cineticomolecular. Utilitzar la teoria cineticomolecular per a interpretar les
propietats dels sòlids, dels líquids i dels gasos.
- Canvis d‟estat. Saber anomenar els canvis d‟estat i interpretar-los utilitzant la
teoria cineticomolecular
- Utilitzar instruments de mesura senzills (balança, proveta, termòmetre, etc.).
- Construcció i lectura de gràfiques de canvi d'estat. Interpretar i explicar gràfiques
de refredament i escalfament de substàncies pures
- Lleis dels gasos. Saber predir i calcular el valor d‟alguna magnitud (volum,
temperatura o pressió) d‟una massa de gas aplicant les lleis dels gasos.
U.3: COM ES PRESENTA LA MATÈRIA - Classificació dels sistemes materials. Diferenciar elements, composts,
dissolucions i mescles heterogènies. Identificar exemples de la vida quotidiana.
19
- Separació dels components d‟una mescla amb tècniques com filtració, decantació,
...
- Dissolucions. Concentració (% en massa i volum i g/l) i solubilitat. Fer càlculs
de concentracions en % en massa de solut i concentració en g/l.
- Solubilitat. Explicar el concepte de solubilitat i identificar els factors que afecten
la solubilitat dels sòlids en els líquids i la dels gasos en els líquids.
U.4: PROPIETATS ELÈCTRIQUES I L’ÀTOM
- Electrostàtica. Explicar el fenòmen de l‟electrostàtica a través de diferents
experiments
- L'àtom i les partícules que el formen. Models atòmics. Explicar els diferents
models atòmics. Reconèixer la importància dels models i de la seva confrontació
amb els fets empírics.
- Nombre atòmic i màssic. Calcular els protons, electrons i neutrons d‟un àtom.
- Àtoms, isòtops i ions. Radioactivitat. Distingir entre àtoms neutres i ions.
Identificar isòtops d‟un mateix element i conèixer algunes de les seves
aplicacions
- Valoració de la provisionalitat de les explicacions com element diferenciador del
coneixement científic i com a base del caràcter no dogmàtic i canviant de la
Ciència.
U.5: ELEMENTS I COMPOSTS QUÍMICS - Els elements químics. Conèixer els símbols dels elements.
- Classificació dels elements, la taula periòdica. Explicar per què els elements
s‟ordenen en períodes i grups
- Utilització de la taula periòdica. Diferenciar entre metalls, no metalls i gasos
nobles.
- Identificar els elements químics més comuns
- Conèixer com s‟agrupen els elements: àtoms, molècules i cristalls.
- Nomenclatura de compostos binaris. Valoració de la utilització d'una
nomenclatura comú.
- Conèixer els compostos químics més comuns.
U.6: CANVIS QUÍMICS
- Canvi físic i canvi químic. Diferenciar entre canvi físic i químic.
- Reaccions químiques. Representar reaccions químiques senzilles i ajustar-les.
- Conservació de la massa en una reacció. Càlculs de massa en reaccions
químiques senzilles. Realització d'exercicis de la llei de conservació de la massa.
- Resoldre problemes i realitzar càlculs amb equacions químiques senzilles.
- Adonar-se de la importància de determinades reaccions químiques en la vida
diària i en la indústria.
- Valorar la capacitat de la ciència per donar resposta a necessitats de la humanitat
mitjançant la producció de materials amb noves propietats i d‟increment
qualitatiu i quantitatiu en la producció d'aliments i medicines.
- Reconeixer les aportacions de la indústria química en el desenvolupament i
fabricació de nous materials (llibres, plàstics, silicones i els acers) per a
l'increment en la producció d'aliments i a les investigacions en medicina.
- Criticar els efectes positius i negatius que produeixen els productes químics
presents en l'entorn sobre la salut, la qualitat de la vida i el medi ambient.
20
- Valorar la possible perillositat dels productes químics utilitzats a la llar, al lloc de
feina, al laboratori, coneixent l'ús adequat de cada un d'aquests, i respectant-ne les
normes de seguretat.
- Mostrar interès per conèixer el tractament i l'eliminació dels residus generals a les
reaccions químiques.
8.2. Possibles pràctiques de laboratori - Materials de laboratori
- Normes de l‟ús del laboratori
- Aplicació del mètode científic.
- Canvi d‟unitats. Factors de conversió.
- Mesura de la densitat
- Canvis d‟estat
- Activitats sobre la concentració de les dissolucions
- Preparació de dissolucions
- Tècniques de separació de mescles
- Coneixement dels elements químics
- Reaccions químiques
8.3. Activitats complementàries i extraescolars Està previst que els alumnes de 3er d‟ESO facin una sortida per visitar el Banc de Sang i
Teixits de les Illes Balears duran la segona avaluació. En aquesta visita ens parlaran de les
característiques de la sang, la importància de la donació de sang, ...
8.4. Atenció a la diversitat El departament ha previst realitzar adaptacions curriculars individualitzades per a tots
aquells alumnes que ho necessitin, ja sigui per ser catalogats com a alumnes amb necessitats
educatives especials o per tenir dificultats amb la llengua i pertànyer al programa d‟acollida
lingüística (taller de llengua). Aquestes adaptacions s‟han previst per a cada una de les unitats
didàctiques.
8.5. Metodologia El departament disposa de material adaptat per a cada unitat didàctica. Així mateix,
cada un dels professors elaborarà material nou, si ho troba necessari, adequat a les necessitats
específiques de cada un dels seus alumnes. Principalment aquest material consisteix en
dossiers i fitxes de treball amb qüestions senzilles que l‟alumne ha d‟anar contestant.
8.6. Temporalització
1a AVALUACIÓ
2a AVALUACIÓ UD 1. La ciència: la matèria i la seva mesura.
UD 2. Estats físics de la matèria
21
3a AVALUACIÓ
UD 3. Com es presenta la matèria
UD 4. Propietats elèctriques i l‟àtom
UD 5. Elements i compostos químics
UD 6. Canvis químics
8.7. Criteris de qualificació
70% Examen
20% Quadern, fitxes, pràctiques de laboratori
10% Actitud
- Per tal d‟aprovar l‟avaluació és necessari que la nota final d‟aquesta sigui igual o
superior a 5, tenint en compte els percentatges esmentats a la taula anterior.
- La nota final de curs és la mitjana de les 2 darreres avaluacions.
- Si l‟alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de venir
a la convocatòria extraordinària de setembre on es realitzarà una prova escrita de tots
els continguts de la matèria, a més de lliurar la feina d‟estiu. L'examen representa el
70% de la nota i la feina d'estiu el 30%. Per poder fer mitjana s'haurà d'obtenir una
nota superior a 3'5 a l'examen.
9. PROGRAMACIÓ DE FÍSICA I QUÍMICA DE 4T D’E.S.O
9.1. Objectius - Observar i explicar científicament el moviment dels cossos i conèixer les lleis que
regeixen el moviment rectilini uniforme i l'uniformement accelerat.
- Reconèixer els efectes de les forces sobre els cossos, tant sobre els que estan en
moviment com sobre els que estan en repòs.
- Conèixer els efectes de les forces en els fluids.
- Conèixer la llei de la gravitació universal, utilitzar els coneixements sobre les forces
gravitatòries per explicar els moviments dels planetes i comprendre els efectes
d‟aquestes forces sobre el nostre planeta.
- Reconèixer les formes d‟energia i les seves transformacions, així com la seva
conservació en els sistemes físics.
- Explicar, mitjançant conceptes i magnituds físiques, alguns fenòmens observables en
la naturalesa, com el moviment dels planetes, la caiguda lliure, la pèrdua d‟energia en
forma de calor en un motor, etc.
- Descriure algunes reaccions químiques fàcilment observables (combustió, corrosió,
etc.) i explicar com es produeixen.
- Conèixer la importància de la química del carboni.
- Conèixer algunes innovacions científiques i tecnològiques de gran importància, així
com les bases teòriques que han permès el seu desenvolupament.
- Aplicar estratègies científiques en la resolució de problemes relacionats amb fets
observables en la naturalesa.
- Participar en activitats i experiències senzilles que permetin verificar els fets i
conceptes estudiats, i valorar positivament el treball en equip.
- Valorar la ciència com a font de coneixement sobre l‟entorn i com a motor del
desenvolupament de la tecnologia, la qual millora les condicions de vida de les
persones.
- Mostrar interès pel coneixement de les lleis físiques que permeten explicar el
comportament de la matèria, així com per les aplicacions tècniques d‟aquestes lleis.
22
9.2. Continguts
BLOC 1 .- L’àtom i els canvis químics
Tema 1. Sistema periòdic i enllaç.
Conceptes - L‟estructura de l‟àtom. El sistema periòdic dels elements químics.
- Classificació de les substàncies segons les seves propietats. L‟enllaç químic: enllaços
iònic, covalent i metàl·lic.
- Interpretació de les propietats de les substàncies segons el tipus d‟enllaç. Estudi
experimental.
Procediments - Classificar els elements en metalls i no metalls
- Classificar els elements en els diversos grups del Sistema Periòdic
- Descriure com són les unions entre els àtoms a l‟enllaç iònic.
- Descriure com són les unions entre els àtoms a l‟enllaç covalent.
- Descriure com són les unions entre els àtoms a l‟enllaç metàl·lic.
Actituds - Valorar la classificació dels elements com un pas endavant cap al millor coneixement
de les seves propietats.
- Habituar-se a utilitzar conceptes teòrics per explicar la formació de les substàncies i
les seves característiques bàsiques.
Tema 2. Formulació inorgànica.
Conceptes - Introducció a la formulació i nomenclatura dels compostos inorgànics segons les
normes de la IUPAC.
Procediments - Formular compostos inorgànics senzills seguint les normes de la IUPAC.
Actituds - Valoració de la utilització d‟una nomenclatura comú.
Tema 3. La reacció química.
Conceptes - Interpretació d‟una reacció química com a ruptura i formació d‟enllaços.
- El mol com a unitat de quantitat de substància.
- Relacions estequiomètriques i volumètriques en les reaccions químiques.
Dissolucions. Gasos.
- Intercanvi d‟energia en les reaccions químiques. Reaccions endotèrmiques i
exotèrmiques.
- Velocitat de reacció. Disseny i realització d‟experiències per determinar els factors
que la poden modificar.
23
- Importància de les reaccions químiques en els processos relacionats amb els éssers
vius i amb la indústria.
Procediments - Identificar correctament una transformació química.
- Utilitzar les diferents tècniques de laboratori per comprovar l‟efecte dels distints
factors que afecten a la velocitat de reacció.
- Resolució d‟activitats i exercicis d‟aplicació.
- Resolució de problemes
Actituds - Valorar la importància de la Química en les nostres activitats quotidianes.
- Relacionar l‟evolució dels conceptes científics amb fets històrics importants.
- Mantenir unes normes de seguretat, d‟ordre i de neteja en el laboratori.
Tema 4. Formulació orgànica.
Conceptes - Interpretació de les peculiaritats de l‟àtom de carboni: possibilitats de combinació
amb l‟hidrogen i altres àtoms.
- Les cadenes carbonades.
- Els hidrocarburs i la seva importància com a recursos energètics. El problema de
l‟increment de l‟efecte hivernacle: causes i mesures per prevenir-lo.
- Macromolècules: importància en la constitució dels éssers vius.
- Els plàstics: importància per a la vida quotidiana. Reciclatge.
- Valoració del paper de la química en la comprensió de l‟origen i desenvolupament de
la vida.
Procediments - Construcció de models de molècules orgàniques senzilles.
- Utilització de les normes de formulació i nomenclatura per a hidrocarburs, alcohols i
àcids orgànics senzills.
Actituds - Valorar la importància dels composts orgànics en els éssers vius i en l‟obtenció de
productes útils per les nostres activitats quotidianes.
- Manifestar una actitud crítica davant el consum excessiu de plàstics i valorar la seva
recuperació i el reciclatge.
Moviment i Forces
Tema 5. El moviment
Conceptes - Caràcter relatiu del moviment. Estudi qualitatiu dels moviments rectilinis i curvilinis.
- Estudi quantitatiu del moviment rectilini i uniforme. Acceleració. Galileu i l‟estudi
experimental de la caiguda lliure.
- Anàlisi dels moviments quotidians. Estudi experimental de moviments senzills.
24
Procediments - Disseny i realització d‟experiències per a l‟anàlisi dels distints tipus de moviments
senzills.
- Anàlisi I interpretació de gràfiques I taules.
- Estudi de fenòmens d‟inducció per a l‟obtenció de la llei de caràcter universal
sempre que sigui possible.
- Observació i anàlisi de moviments que es produeixen en la vida quotidiana.
- Utilització del mètode científic en totes les observacions que realitzem.
-
Actituds - Disposició científica davant el plantejament d‟interrogants al voltant de fets que
ocorren al nostre entorn.
- Potenciació del treball individual i en equip.
- Aproximació del coneixement científic a les situacions de la vida real.
Tema 6. Les forces.
Conceptes - Identificació de forces que intervenen en la vida quotidiana: formes d‟interacció.
- Composició de forces. Equilibri de forces.
- Les lleis de Newton de la dinàmica. Aplicacions. Forces de fregament.
Procediments - Mesurar les forces i comprovar el seu caràcter vectorial.
- Composar i descomposar forces.
- Comprovar com es poden equilibrar diferents forces.
- Comprovació del compliment de les lleis físiques en els cossos que ens envolten,
tractant d‟explicar els seus moviments senzills.
- Formulació de models o hipòtesis que expliquen un moviment concret.
- Disseny i realització d‟experiències que permeten comprovar una hipòtesi
determinada.
- Resolució d‟activitats i exercicis numèrics
-
Actituds - Desenvolupament amb rigor i cura en la planificació i realització d‟experiències i
mesures, així com en la seva representació.
- Valoració positiva del fet de plantejar interrogants davant fenòmens quotidians.
- Valoració dels hàbits de claredat, neteja i ordre en l‟elaboració i presentació
d‟exercicis, informes, activitats, etc.
- Comprensió de la importància de la precisió del llenguatge i del rigor matemàtic en
l‟expressió oral i escrita dels conceptes estudiats.
Tema 7. Forces gravitatòries.
Conceptes
25
- L‟astronomia: implicacions pràctiques i el seu paper en les idees sobre l‟Univers.
- El sistema geocèntric. El seu qüestionament i el sorgiment del model heliocèntric.
- Copèrnic i la primera gran revolució científica. Valoració i implicacions de
l‟enfrontament entre dogmatisme i llibertat d‟investigació. Importància del telescopi
de Galileu i les seves aplicacions.
- Ruptura de la barrera entre cel i Terra: la gravitació universal i el pes dels cossos.
- La concepció actual de l‟Univers. Valoració d‟avenços científics i tecnològics.
Aplicacions dels satèl·lits.
Procediments - Descriure els principals components cosmològics de l‟Univers.
- Calcular les distàncies entre objectes estel·lars.
- Calcular les forces d‟atracció entre els cossos.
- Calcular el pes dels cossos segons el planeta en que es troben.
- Calcular els diferents valors de la gravetat a la Terra.
Actituds - Considerar la petita importància que té el nostre planeta en l‟ordre cosmològic
universal.
- Considerar que les forces gravitacionals són bàsiques no només al nostre planeta, sinó
també a tot l‟Univers.
Energia, treball i calor.
Tema 8. Treball i energia.
Conceptes - Valoració del paper de l‟energia a les nostres vides. Naturalesa, avantatges i
inconvenients de les diverses fonts d‟energia.
- Conceptes de treball i energia. Estudi de les formes d‟energia: cinètica i potencial
gravitatòria.
- Estudi de l‟eficàcia en la realització d‟un treball: concepte de potència.
- Llei de conservació i transformació de l‟energia i les seves implicacions.
Procediments - Obtenció de la informació mitjançant l‟observació natural.
- Identificació i anàlisi de situacions relacionades amb l‟energia i el treball.
- Identificació de fenòmens del voltant ens els que es produeixen transformacions
d‟energia, sobre tot de potencial a cinètica i al contrari.
- Utilització del Principi de Conservació de l‟Energia Mecànica aplicant-lo a aparells i
màquines d‟ús quotidià, identificant les energies transformades i comparant consums
i rendiments.
- Anàlisi d‟algunes màquines simples.
Actituds - Valoració de la importància que les magnituds d‟energia, treball i potència tenen en la
indústria i la tecnologia.
26
- Valoració de la necessitat d‟explotar racionalment les fonts d‟energia, sobre tot
aquelles que no són renovables.
Tema 9. Forces i pressions en fluids.
Conceptes - La pressió. Principi fonamental de l‟estàtica de fluids.
- La pressió atmosfèrica: disseny i realització d‟experiències per posar-la de manifest.
- Principis de Pascal i d‟Arquímedes. Aplicacions a la vida quotidiana.
Procediments - Disseny i realització d‟experiències amb emissió d‟hipòtesis i control de variables per
a determinar magnituds com la pressió i la força de l‟empenta deguda als fluids.
- Identificació de forces que intervenen en diferents situacions de la vida quotidiana.
Actituds - Disposició al plantejament d‟interrogants davant els fets que passen al nostre entorn.
- Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip en la planificació i
realització d‟experiències.
- Responsabilitat i prudència en la pràctica d‟esports relacionats amb la nàutica.
- Reconeixement i valoració de la importància de la hidrostàtica en la nostra vida
quotidiana.
Tema 10. Transferència d’energia: calor.
Conceptes - Concepte de temperatura, calor i energia tèrmica.
- Efectes de la calor sobre els cossos: canvi de temperatura, canvi d‟estat i dilatació
- Equivalència entre calor i treball
- Mecanismes de transmissió de calor: conducció, convecció i radiació
Procediments - Canvi d‟unitats de la temperatura
- Calor absorbit i cedit en un canvi d‟estat
- Representació gràfica de la temperatura en un canvi d‟estat
- Pas de calories a joules
- Aplicació dels mecanismes de transport de calor a casos de la vida quotidiana
Actituds - Diferenciar entre temperatura i calor
- Identificar la calor com a transferència d‟energia
- Ser conscient de la importància de l‟aïllament en l‟estalvi energètic casolà
9.3. Criteris d’avaluació Amb els següents criteris d‟avaluació s‟indica quins són els objectius mínims que s‟ hauran
d'assolir.
1. Utilitzar la teoria atòmica per explicar la formació de noves substàncies a partir d‟altres
preexistents.
27
2. Diferenciar entre processos físics i químics.
3. Saber utilitzar la taula periòdica.
4. Conèixer els conceptes de massa molecular i de mol i aplicar-los a problemes numèrics.
5. Distingir els distints tipus d‟enllaç i conèixer les propietats del compost format.
6. Formular correctament compostos inorgànics.
7. Realitzar càlculs estequiomètrics a partir d‟equacions químiques prèviament ajustades.
8. Analitzar les reaccions químiques que intervenen en processos energètics fonamentals.
9. Formular compostos senzills de carboni, diferenciant entre compostos saturats i
insaturats.
10. Descriure les característiques d‟un moviment a partir de gràfics espai-temps i velocitat-
temps.
11. Resoldre problemes on intervinguin moviments rectilinis uniformes i uniformement
accelerats i de moviments circulars uniformes. Diferenciar les unitats de velocitat I
acceleració, com també entre magnituds angulars i lineals.
12. Identificar les forces que actuen sobre un cos i explicar-les segons les lleis de la dinàmica.
Dibuixar-les correctament i indicar les possibles interaccions del cos en relació a altres
cossos.
13. Resoldre problemes sobre el moviment rectilini d‟objectes sobre els quals actuen forces
constants.
14. Conèixer les forces gravitatòries i resoldre problemes relacionats amb l‟atracció entre
masses i l‟acceleració de la gravetat en els planetes.
15. Diferenciar els conceptes de treball, potència i energia i aplicar-los a la resolució de
problemes.
16. Explicar la conservació de l‟energia i la seva importància en els sistemes físics.
Relacionar la variació de l‟energia mecànica que s‟ha produït en un determinat procés
amb el treball que s‟ha realitzat.
9.4 Temporalització Els continguts es distribuiran en tres grans blocs:
BLOC 1 .- L‟àtom i els canvis químics
BLOC 2 .- Moviment i Forces
BLOC 3 .- Energia, treball i calor.
28
La temporalització i correspondència de cada bloc amb les unitats que es realitzaran és la
següent:
1a
AVALUACIÓ
Tema 1. Sistema periòdic i enllaç.
Tema 2. Formulació inorgànica.
Tema 3. La reacció química.
2a
AVALUACIÓ
Tema 4. Formulació orgànica.
Tema 5. El moviment.
Tema 6. Les forces. Forces gravitatòries.
3a
AVALUACIÓ
Tema 7. Treball i energia
Tema 8. Forces i pressions en fluids.
Tema 9. Transferència d‟energia: calor.
9.5. Criteris de qualificació
Examen 80 %
Feina diària
Pràctiques de laboratori
Actitud
20 %
● Per tal d‟aprovar l‟avaluació és necessari que la nota final d‟aquesta sigui igual o
superior a 5, tenint en compte els percentatges esmentats a la taula anterior.
● La nota final de curs és la mitjana entre la nota de física i la nota de química. Per
poder fer la mitjana s‟ha de tenir més d‟un 4 a cada part.
● Si l‟alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de
presentar-se a la convocatòria extraordinària de setembre on realitzarà una prova
escrita de tots els continguts de la matèria, és a dir, s‟haurà d‟examinar de tota la
matèria donada durant el curs (80% de la nota). A més a més, haurà de lliurar la feina
d'estiu (20% de la nota).
9.6. Pràctiques de laboratori - Observació de propietats de diferents elements químics.
- Classificació de substàncies segons el tipus d‟enllaç.
- Estudi dels factors que influeixen en una reacció química.
- Estudi del moviment rectilini uniforme.
- Estudi del moviment rectilini uniformement accelerat.
- La força de fregament.
- Càlcul de g amb el pèndol.
29
9.7. Contribució a les competències bàsiques
1.-Comp. en comunicació
lingüística
2.-Comp. Matemàtica
3.-Comp. en el coneixement i la
interacció amb el món físic
4.-Tract. de la infor. i comp
digital
5.-Competència social i
ciudadana
6.-Competència cultural i
artística
7.-Competència per aprendre a
aprendre
8.-Autonomia i iniciativa
personal
1 2 3 4 5 6 7 8
Tema 1. sistema periòdic i enllaç x x x x x x
Tema 2. Formulació inorgànica x x x x
Tema 3. La reacció química x x x x x x
Tema 4. Formulació orgànica. x x x x
Tema 5. El moviment x x x x x x
Tema 6. Les forces. Forces
gravitacionals. x x x x x x x x
Tema 7. Treball i energia x x x x x x
Tema 8. Forces i pressions en
fluids. x x x x x x
Tema 9. Transferència d‟energia:
calor x x x x x x
10. PROGRAMACIÓ FÍSICA I QUÍMICA 1R BATXILLERAT
10.1 Objectius de la materia
1. Conèixer i comprendre els conceptes bàsics, les lleis fonamentals, les teories i els models
més importants i generals de la física i de la química. Aplicar-los per explicar situacions reals
i de la vida quotidiana.
2. Tenir una visió global de la física i la química i una formació científica bàsica sòlida i
aplicable en futurs estudis.
3. Emprar el mètode científic per abordar la solució de problemes teòrics o reals qualitatius i
quantitatius mitjançant la formulació d‟hipòtesis, la recerca d‟informació, l‟elaboració
d‟estratègies de resolució, el disseny d‟experiments, el tractament de dades, l‟anàlisi de
resultats i l‟elaboració dels corresponents informes.
4. Relacionar els nous continguts de l‟assignatura amb els previs i amb els d‟altres matèries
per construir un cos coherent de coneixements.
30
5. Expressar conceptes científics bàsics de la física i de la química i fer-los servir per raonar
de forma coherent i adequada al nivell corresponent de coneixements.
6. Utilitzar habitualment i amb destresa les tecnologies de la informació i la comunicació per
fer simulacions, tractar dades, i extreure i emprar informació de fonts diverses.
7. Dissenyar i dur a terme activitats experimentals, emprant els mitjans disponibles, i parant
especial atenció a les normes de seguretat i al tractament de residus.
8. Analitzar i comparar diferents plantejaments i hipòtesis de forma crítica, valorant la
importància del rigor i del raonament sobre les postures tancades o dogmàtiques.
9. Reconèixer la importància de la ciència en la societat, en la tecnologia i en el medi ambient,
el seu caràcter dinàmic i evolutiu, i la seva aportació al desenvolupament del pensament
humà.
10.2 Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències Comunicació lingüística
La lectura de textos i enunciats de problemes o qüestions proporciona als alumnes un
vocabulari científic cada vegada més extens i fomenta la comprensió lectora. El
desenvolupament de les respostes a qüestions teoricopràctiques incideix sobre l‟expressió
escrita, mentre que les exposicions de treballs i el debat milloren l‟expressió oral.
Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
La resolució d‟exercicis numèrics que requereix l‟ús de la calculadora, el treball amb
equacions, la notació científica, els canvis d‟unitats, el càlcul vectorial i les altres eines de
càlcul contribueixen a desenvolupar la competència matemàtica. La interpretació de resultats
de problemes o d‟experiències, el treball experimental i la recerca d‟arguments també
fomenten la competència en ciència i tecnologia.
Competència digital
Les tecnologies de la informació i la comunicació permeten emprar aplicacions informàtiques
per tractar dades o elaborar informes, programes específics per fer simulacions o visualitzar
determinats processos, i Internet per obtenir informació.
Aprendre a aprendre
El disseny d‟estratègies per plantejar un petit treball, sigui de laboratori de recerca, i la
resolució de qüestions teoricopràctiques o de problemes obliguen als alumnes a desenvolupar
la creativitat, raonar sobre el procediment a seguir i a avaluar els resultats obtinguts. La
lectura de textos científics i la discussió de les idees, d‟altra banda, fomenten l‟esperit crític i
l‟autonomia en l‟aprenentatge.
Competències socials i cíviques
L‟interès pels problemes mediambientals, la consciència del compromís de la ciència amb el
benestar social i el progrés, i la pràctica del debat constructiu i l‟intercanvi d‟idees
antagòniques contribueixen al desenvolupament d‟aquest tipus de competències.
Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor
31
Les petites recerques i experiments de laboratori i la comunicació dels resultats fan que els
alumnes hagin d‟actuar de forma creativa i imaginativa en el disseny del treball, avaluar els
resultats i comunicar-los de forma adequada.
10.3. Continguts i criteris d’avaluació
Continguts generals - Plantejament de problemes i preguntes de forma clara i objectiva.
- Aplicació de lleis, principis i relacions entre variables per formular prediccions i
trobar respostes a qüestions més o menys obertes.
- Reconeixement, generació i exposició d‟hipòtesis.
- Planificació i desenvolupament d‟experiments controlats per contrastar hipòtesis.
- Formulació i aplicació de conclusions raonables obtingudes en una investigació o en
la resolució de problemes.
- Utilització de models teòrics i experimentals per verificar i explicar diferents
fenòmens naturals.
- Resolució de problemes teòrics i aplicats mitjançant l‟ús de tècniques bàsiques de
l‟àmbit científic i l‟aplicació de conceptes.
- Selecció i aplicació de tècniques i maneig d‟instruments usuals en els laboratoris de
química i de física, com també l‟adquisició d‟hàbits que impliquin un maneig i una
cura correctes del material, i un comportament conforme a les normes de seguretat en
el laboratori i en el tractament de residus.
- Realització d‟informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per
exposar el plantejament, el desenvolupament i els resultats d‟una investigació.
- Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades.
- Selecció i maneig, amb disposició crítica, de diferents fonts d‟informació.
- Expressió de missatges científics amb coherència, claredat i precisió, tot usant el
vocabulari adequat.
- Respecte a l‟entorn natural i afermament d‟actituds favorables a la seva conservació i
protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de
la nostra comunitat.
- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions
dels altres en la labor científica i tècnica.
- Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les
solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.
Unitat 1. Magnituds i unitats a la química. - Massa. Unitats. Massa atòmica, massa molecular. Unitat de massa atòmica.
- Volum i densitat
- Nombre d‟Avogadro. El mol. Massa molar i volum molar
- Altres magnituds i unitats, múltiples i submúltiples. Factors de conversió. Xifres
significatives. Notació científica
Unitat 2. Estats de la matèria. Els gasos - Estats d‟agregació de la matèria. Teoria cineticomolecular
- Canvis d‟estat. Interpretació segons la teoria cineticomolecular
- Lleis dels gasos perfectes o ideals. Llei general dels gasos perfectes. Principi d‟Avogadro.
Equació general dels gasos
- Aplicacions de l‟equació general dels gasos. Determinació de la massa molar i la densitat
d‟un gas
32
- Mescla de gasos. Llei de Dalton de les pressions parcials
Unitat 3. Mescles i dissolucions - Mescles homogènies i heterogènies
- Suspensions i col·loides
- Dissolucions. Tipus de dissolucions
- Composició de les dissolucions: Tant per cent en massa i en volum, grams per litre,
Molaritat i fracció molar
- Substàncies solubles i insolubles
- Solucions saturades i sobresaturades. Solubilitat, corbes de solubilitat
- Solucions de gasos en líquids. Corbes de solubilitat
- Material de laboratori per a preparar dissolucions
- Propietats col·ligatives
Unitat 4. Estructura atòmica, taula periòdica i enllaç químic - L‟àtom, evolució històrica. Teoria atòmica de Dalton
- Models atòmics (Thomson, Rutherford, Bohr)
- Ampliació de la teoria de Bohr. Orbitals atòmics
- Model actual de l‟àtom
- Nombre atòmic, nombre màssic. Isòtops i ions
- Els elements més comuns
- Ordenació periòdica dels elements. Taula periòdica
- Enllaç químic. Regla de l‟octet
- Enllaç iònic. Propietats dels compostos iònics
- Enllaç covalent. Teoria de Lewis
- Enllaç metàl·lic. Propietats dels metalls
- Llei de les proporcions definides. Determinació de fórmules empíriques i moleculars
- Mètodes actuals per a l‟anàlisi de substàncies: espectrometria, espectroscopia, difracció de
raigs X i cromatobrafia.
Unitat 5. Formulació i nomenclatura inorgànica. - Introducció. Conceptes generals
- Valències / nombres d‟oxidació
- Nomenclatura dels elements
- Compostos binaris: hidrurs i altres compostos binaris amb hidrogen, òxids, peròxids, altres
compostos binaris
- Compostos ternaris i quaternaris: hidròxids, oxoàcids, oxosals, sals àcides
- Ions: ions monoatòmics i homonuclears, ions heteropoliatòmics
Unitat 6. Reaccions químiques. - Les reaccions químiques i la seva importància. Reactius i productes
- La teoria de les col·lisions
- Factors que afecten la velocitat de reacció
- Tipus de reaccions químiques segons la complexitat de les substàncies
- Càlculs en les reaccions químiques. Estequiometria.
- Llei de conservació de la massa
- L‟equació química. Ajust
- Càlculs estequiomètrics amb masses
- Càlculs estequiomètrics amb volums
- Càlculs estequiomètrics en dissolucions
33
- Reactiu limitant i en excés
- Rendiment d‟una reacció
- Puresa dels reactius
- Reaccions d‟interès biològic o industrial
- Reaccions àcid-base
- Reaccions de combustió
- Reaccions d‟oxidació-reducció
- Reaccions de precipitació
-Repercussions mediambientals d‟alguns processos químics: pluja àcida i efecte hivernacle
Unitat 7. Transformacions energètiques i espontaneitat de les reaccions químiques -Introducció a la termoquímica. Sistemes termodinàmics. Variables termodinàmiques.
Treball. Calor. Equivalència entre treball i calor
- Primer principi de la termodinàmica (energia interna). Transferències de calor a volum
constant i a pressió constant (entalpia)
- Entalpia. Processos (reaccions) endotèrmics i exotèrmics. Entalpia de reacció. Entalpia de
formació. Entalpia d‟enllaç. Llei de Hess. Càlcul de l‟entalpia de reacció a partir de: les
entalpies de formació, les entalpies d‟enllaç, la llei de Hess. Altres mètodes
- Segon principi de la termodinàmica: entropia. Entropia molar estàndard. Entropia d‟una
reacció
- Espontaneïtat de les reaccions: energia lliure de Gibbs. Condicions d‟equilibri i
espontaneïtat. Energia lliure de Gibbs de formació. Energia lliure de Gibbs de reacció
- Aplicacions energètiques de les reaccions químiques. Dispositius fred-calor. Valor energètic
dels aliments. L‟energia i els combustibles (l‟hidrogen combustible del futur; combustibles
fòssils i contaminació, efecte hivernacle)
Unitat 8. Introducció a la química orgànica. Formulació i nomenclatura - Química inorgànica vs química orgànica
- Característiques del carboni i dels compostos orgànics
- La fórmula en els compostos orgànics. Geometria
- Isomeria
- Hidrocarburs. Formulació i nomenclatura. Propietats i usos
- Derivats halogenats
- Compostos oxigenats
- Compostos nitrogenats
- Elecció del grup principal i de la cadena principal
- Compostos orgànics d‟origen natural o sintètic
- Obtenció de productes orgànics per a ús industrial (carbó i petroli)
Unitat 9. Cinemàtica - Conceptes (punt material, sistema de referència, posició, trajectòria, desplaçament,
distància recorreguda)
- Sistemes de referència inercial i no inercial. Principi de relativitat de Galileu
- Velocitat mitjana i instantània
- Acceleració
- Tipus de moviment
- Moviment rectilini uniforme (MRU)
- Moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA)
- Moviment de caiguda lliure
- Combinació de dos MRU
34
- Tir parabòlic
- Moviments circulars (MCU i MCUA)
- Moviment harmònic simple
Unitat 10. Dinàmica - Forces: concepte, caràcter vectorial i unitats
- Llei de Hooke. Dinàmica del moviment harmònic simple
- Composició de forces
- Lleis de Newton
- Tipus de forces (gravitatòria, normal, fregament, electrostàtica, d‟empenyiment)
- Les forces i el moviment: Moviments MRU i MRUA en un pla horitzontal. Moviments en
un pla inclinat. Moviment de cossos penjats per un fil (tensió). Dinàmica del moviment
circular
- Quantitat de moviment o moment lineal (p). Impuls mecànic
- Principi de conservació de la quantitat de moviment
Unitat 11. L’enrgia i la seva transferència - L‟energia
- Treball
- Potència (rendiment)
- Energia cinètica i potencial
- Conservació de l‟energia mecànica (principi de conservació de l‟energia)
- Teorema de les forces vives
- Energies cinètica i potencial del moviment harmònic simple
- Diferència de potencial elèctric
Unitat 12. El corrent elèctric. - El corrent elèctric.
- Intensitat de corrent. L‟amperímetre
- Diferència de potencial. Font d‟alimentació . El voltímetre
- Llei d‟Ohm. La resistència elèctrica. Resistivitat. ‟ohmímetre
- Energia i potència elèctrica. Efecte Joule.
- Associació de resistències
- Circuits de corrent continu.
- Instruments de mesura: el voltímetre i l‟amperímetre
- Generadors. Fem, resistència interna i ddp disponible
- Associació de generadors
10.4 Seqüenciació i temporalització
1a avaluació
UD1: Magnituds i unitats a la química
UD2: Estats de la matèria. Els gasos
UD3: Mescles i dissolucions
UD4: Estructura atòmica, taula periòdica i enllaç químic
UD5: Formulació i nomenclatura inorgànica
2a avaluació UD6: Reaccions químiques
UD7: Transformacions energètiques i esponteneïtat de les reaccions
35
químiques
UD8: Introducció a la química orgànica. Formulació i nomenclatura
UD9: Cinemàtica
3a avaluació
UD10: Dinàmica
UD11: L’energia i la seva transferència
UD12: El corrent elèctric
10.5 Metodologia L‟orientació general respon a una orientació de tipus constructivista, en la qual es parteix de
les idees prèvies de l‟alumnat, i a través de les corresponents activitats, provocar una
aproximació a un coneixement més rigorós i amb una major capacitat d‟explicació i predicció.
Per això es tindrà en compte que:
a) El primer pas serà esbrinar les idees prèvies dels alumnes, a l'inici de cada tema,
sobre els diferents conceptes a estudiar.
b) El treball cooperatiu. La funció del professor serà de dirigir l‟aprenentatge de
l‟alumne, servir de guia en la planificació i organització del treball, així com afavorir
reflexions sobre el desenvolupament de les tasques. Els treballs realitzats pels distints
alumnes i les conclusions extretes per cada un d‟ells es posaran a l‟abast de la resta del grup-
classe, de manera que es puguin treure conclusions raonades i cercar possibles alternatives als
problemes que es puguin plantejar, de manera coordinada entre tots.
c) Es donarà importància als continguts actitudinals, ja que són els que asseguren
l‟adopció de conductes respectuoses amb l‟entorn.
d) S‟utilitzarà l‟entorn Moodle l‟email o blocs per passar material a l‟alumnat, exercicis
de repàs o d‟ampliació, material de suport a les explicacions de classe i com a forma
d‟entregar treballs de classe.
10.6 Procediments d'avaluació Per fer el seguiment del procés d'aprenentatge es tindran en compte :
- Les proves escrites al final de cada tema (o temes)..
- L‟actitud participativa i l'interès que demostri l'alumne/a a classe
- Els treballs encomanats.
- Les feines i activitats encomanades per fer a casa.
Al final de cada tema (o temes, segons es trobi oportú) es farà una prova control per avaluar el
grau d‟aprenentatge del grup.
10.7 Criteris de qualificació ● 85 % conceptes: proves escrites
● 15% procediments, actitud, interès, participació i realització de la feina feta a casa.
Aquest percentatge només servirà per pujar nota si la nota de les proves escrites és
superior a 4,5.
36
Per tal d‟aprovar l‟avaluació és necessari que la nota final d‟aquesta sigui igual o superior a 5,
tenint en compte els percentatges esmentats.
La nota final de curs és la mitjana entre la nota de física i la nota de química. Per poder fer la
mitjana s‟ha de tenir més d‟un 4 a cada part. Si és inferior en alguna de les dues parts es
considerarà l‟assignatura suspesa.
Recuperació 1 Si l‟alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de presentar-
se a la convocatòria extraordinària de setembre, on es realitzarà una prova escrita de tots
els continguts de la matèria, és a dir, s‟haurà d‟examinar de la part de química i la part de
física.
2 Per aprovar l‟assignatura a la prova de setembre, la mitjana de les parts de física i
química d‟aquesta prova ha de ser superior a 5. Per a poder fer aquesta mitjana s‟ha de
treure un mínim de 4 en cada part, si la nota és inferior en alguna de les dues parts es
considerarà suspesa l‟assignatura.
10.8 Material didàctic ● Llibre de text i fotocòpies facilitades pel professor
● Ordinador, connexió a la xarxa amb canó d‟imatge.
11. PROGRAMACIÓ DE QUÍMICA DE 2N DE BATXILLERAT
11.1 Objectius. 1. Comprendre els conceptes bàsics, les lleis fonamentals, les teories i els models més
importants de la química, valorant el paper que tenen en el seu desenvolupament.
2. Aplicar els conceptes, lleis, teories i models de la química per explicar situacions
reals i resoldre problemes, inclosos alguns de la vida quotidiana.
3. Utilitzar amb autonomia les estratègies característiques de la investigació científica
(plantejar problemes, formular i contrastar hipòtesis, dissenyar i realitzar activitats
experimentals) i els procediments propis de la química.
4. Comprendre la naturalesa de la química i les seves limitacions així com les seves
relacions amb la tecnologia i la societat, valorant la necessitat de preservar el medi
ambient, de promoure estils de vida saludables i de treballar per la millora de la
qualitat de vida.
5. Expressar i comprendre pensaments que impliquin conceptes científics de química
amb coherència, claredat i precisió, tant en un context científic adequat com per
explicar-los en conversacions quotidianes.
6. Valorar la informació obtinguda de diferents fonts per formar-se una opinió pròpia
que els permeti expressar-se críticament sobre problemes actuals relacionats amb la
química.
7. Apreciar el caràcter de procés dinàmic, canviant i evolutiu de la química mostrant una
actitud flexible i obert davant opinions diverses.
8. Comprendre el caràcter bàsic i integrador de la química a través de les seves relacions
amb altres ciències, com són la biologia, les ciències de la Terra i medi ambient, la
física i la geologia.
9. Mantenir actituds pròpies del pensament científic com la curiositat, l‟esperit crític, la
tendència al treball sistemàtic i rigorós, i un punt de vista tolerant i no dogmàtic.
37
10. Reconèixer i valorar el coneixement científic en l‟àmbit de la química com a element
inseparable del coneixement general i la formació integral de les persones.
11.2 Continguts i temporalització
UNITAT 1. FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (repàs). (2 setmanes)
CONCEPTES ● Formulació inorgànica.
● Formulació orgànica
PROCEDIMENTS ● Saber formular i anomenar els principals composts inorgànics i orgànics
ACTITUDS ● Ser conscient de la importància de la formulació com a fonament de la química
UNITAT 2. REPÀS DE QUÍMICA. ESTEQUIOMETRIA (2 setmanes)
CONCEPTES - Relacions entre massa, mol, nombre d'àtoms, molècules i ions, massa molecular
- Determinació de fórmules empíriques i moleculars
- Lleis dels gasos. Variables que intervenen en càlculs amb gasos. Relacions
qualitatives entre gasos i mescles de gasos
- Estequiometria. Reactius o productes gasosos o en dissolució. Ajustament de
reaccions. Reactiu limitant, reactiu en excés, riquesa d'un reactiu. Rendiment
d'una reacció.
- Dissolucions: expressions de la concentració, mescles i dilucions
PROCEDIMENTS ● Calcular la massa, número de mols, massa molecular, número de molècules o
àtoms, ... A partir de les dades donades.
● Determinació de fórmules empíriques i moleculars a partir la composició
centesimal o l'anàlisi elemental.
● Utilitzar la llei de gasos i les lleis de mescles de gasos per a trobar alguna de les
magnituds que caracteritzen l'estat gasós, o per a trobar el número de mols d'un
gas.
● Realitzar càlculs estequiomètrics per a trobar quantitats de productes o reactius,
tenint en compte l'estequiometria de les reaccions, la presència o no de reactius
limitants i el rendiment de la reacció.
● Expressar la concentració de dissolucions de diferents formes.
● Calcular el volum de dissolvent necessari per a fer dilucions a partir d'una
dissolució més saturada.
● Anomenar el material i conèixer el procediment necessari per a la realització de
dissolucions i dilucions a nivell de laboratori.
ACTITUDS ● Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les
solucions òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees
38
● Valorar la utilitat dels càlculs estequiomètrics i altres càlculs com a fonamentals
per a la realització de treball científic en química.
UNITAT 3. ESTRUCTURA ATÒMICA DE LA MATÈRIA (3 setmanes)
CONCEPTES - Model Atòmic de Rutherford. Les seves limitacions. Model atòmic de Bohr.
- Orígens de la teoria quàntica. Hipòtesis de Planck. Efecte fotoelèctric.
- Bases de la mecànica quàntica: la hipòtesi de De Broglie i el principi d‟incertesa de
Heisenberg.
- Introducció al model quàntic. Nombres quàntics i orbitals atòmic (Geometria dels s i
p).
- Nivells energètics i configuracions electròniques: principi d‟Aufbau, principi
d'exclusió de Pauli i principide màxima multiplicitat de Hund.
PROCEDIMENTS ● Anàlisi històrica sobre l‟evolució de les teories atòmiques i la seva relació amb
l‟experimentació i el tractament empíric d‟una ciència.
● Plantejament i acotació dels problemes que planteja l‟estructura de l‟àtom,
formulació d‟hipòtesis i d‟experiències per contrastar-les.
● Càlcul d‟energies de radiacions amb l‟equació de Planck i localització a l‟espectre
electromagnètic.
● Interpretació dels espectres atòmics aplicant el model de Bohr.
● Aplicació del model de Bohr per calcular els paràmetres energètics i de radi de les
òrbites de l‟àtom d‟hidrogen, dibuixant diagrames de nivells i trànsits electrònics.
● Adjudicació de nombres quàntics als nivells, subnivells, orbitals i electrons
● Descripció gràfica de la geometria dels orbitals més senzills.
● Escriptura de configuracions electròniques d‟àtoms i de ions.
ACTITUDS ● Valoració de la importància que tenen les teories i models en la realització d‟una
investigació, així com en el desenvolupament del cos teòric de la química.
● Reconeixement de la visió dinàmica de la investigació en química que es
construeix amb les aportacions de teories i models que milloren i complementen
els anteriors.
● Valoració del rigor en les mesures i en els experiments, que obliguen a la recerca
de nous models teòrics.
UNITAT 4. SISTEMA PERIÒDIC (2 setmanes)
CONCEPTES ● La taula periòdica actual. Justificació electrònica.
● Propietats periòdiques: radi atòmic i iònic, energia d'ionització, afinitat electrònica i
electronegativitat
PROCEDIMENTS
39
● Relació entre la configuració electrònica, les propietats de l‟àtom i la ubicació en
la taula periòdica.
● Justificació de la variació de les propietats periòdiques en relació a la seva
situació a la taula periòdica.
● Descripció de les propietats físiques i químiques dels elements en el seu estat
natural.
● Comparació de les propietats dels diferents grups, analitzant les seves diferències.
ACTITUDS ● Reconeixement de la visió dinàmica de la investigació en química que es
construeix amb les aportacions de teories i models que milloren i complementen
els anteriors.
● Valoració del rigor en les mesures i en els experiments, que obliguen a la recerca
de nous models teòrics.
● Valoració dels sistemes de classificació en l‟organització de la informació.
● Reconeixement de la importància de la tenacitat dels científics en el descobriment
de fenòmens i l‟elaboració de teories
● Curiositat sobre les propietats dels elements més importants.
UNITAT 5. ENLLAÇ QUÍMIC (3 setmanes)
CONCEPTES ● Enllaç iònic. Concepte de xarxa cristal·lina i concepte d'índex de coordinació.
Energia reticular. Cicle de Born-Haber. Propietats dels compostos iònics: duresa,
punt de fusió, solubilitat i conductivitat elèctrica.
● Enllaç covalent. Model de Lewis, teoria de l'enllaç de valència (enllaç sigma i pi),
geometria de molècules senzilles (p. ex. BeF2, BF3, CH4, NH3, H2O) segons el
mètode de la repulsió de parells d'electrons de la capa de valència i/o hibridació
d'orbitals (sp, sp2 i sp
3). Polaritat dels enllaços i les molècules.
● Interaccions entre les molècules: forces de Van der Waals i enllaç per pont
d'hidrogen.
● Propietats dels compostos covalents moleculars i xarxes covalents: punt de fusió i
ebullició, solubilitat, conductivitat elèctrica i duresa.
● Enllaç metàl·lic. Propietats dels compostos metàl·lics: brillantor, ductilitat i
mal·leabilitat, conductivitat tèrmica i elèctrica.
PROCEDIMENTS ● Conèixer els conceptes i relacionar-los, especialment els referents a: configuració
electrònica –enllaç, enllaç –propietats.
● Justificar la geometria de molècules senzilles.
● Aplicació del principi bàsic de l‟evolució vers una situació de mínima energia en
la unió d‟àtoms.
● Deducció a partir d‟una teoria general de l‟enllaç de les característiques més
importants de les substàncies iòniques, covalents i metàl·liques.
● Construcció de cicles energètics de Born-Haber pel càlcul de paràmetres
energètics.
● Realitzar diagrames d‟estructures de Lewis per diferents substàncies.
● 17.Descripció de la formació d‟enllaços covalents senzills i múltiples i de la seva
contribució a la geometria molecular.
40
● 18. Deducció de la geometria molecular i identificació del seu caràcter polar o
apolar.
● 19. Identificar forces intermoleculars en diferents substàncies i justificar les
propietats que es puguin derivar.
● 20. Utilització de models tridimensionals per representar cristalls, molècules i
sòlids cristal·lins.
.
ACTITUDS ● Valoració de la importància que tenen les teories i models en la realització d‟una
investigació, així com en el desenvolupament del cos teòric de la química.
● Interès per la interpretació de la realitat utilitzant models i teories científiques.
● Actitud crítica vers les noves teories valorant la seva creativitat, el seu rigor i les
seves aportacions.
● Disposició a mantenir relacions de cooperació tant en les investigacions, com en
les tasques d‟aula per afavorir la concepció de la ciència com una activitat social
en equip.
UNITAT 6. TERMOQUÍMICA (4 setmanes)
CONCEPTES ● Introducció a la Termodinàmica. Funcions d‟estat. Energia interna i temperatura.
● La calor i el treball. Primer Principi de la Termodinàmica.
● Reaccions a pressió constant: concepte d‟entalpia, diagrames entàlpics, entalpia
estàndard de formació, entalpia de reacció.
● Equacions termoquímiques. Processos endotèrmics i exotèrmics.
● Aplicació de la llei de Hess. Entalpia d'enllaç.
● Espontaneïtat de les reaccions químiques: entropia i energia lliure de Gibbs.
● Influència de la temperatura en l‟espontaneïtat d‟una reacció.
● Contaminació per CO2 . Efecte hivernacle.
PROCEDIMENTS ● Càlcul de l‟energia d‟un procés químic en relació a la seva estequiometria.
● Resolució de problemes de càlculs d‟entalpies de reacció a partir d‟entalpies de
formació, a partir d‟entalpies d‟enllaç o per aplicació de la Llei de Hess.
● Anàlisi experimental de la calor que es desprèn o s‟absorbeix en diferents
reaccions químiques.
● Relació de l‟espontaneïtat d‟una reacció química amb els signes d‟entalpia i
d‟entropia.
● Aplicació de l‟energia lliure a la determinació de l‟espontaneïtat d‟una reacció.
ACTITUDS ● Actitud crítica envers l‟excés de reaccions de combustió produïdes a la indústria,
valorant les seves repercussions sobre el medi ambient i el canvi climàtic.
● Valoració de la transcendència del coneixement generat per la termodinàmica i
les seves aplicacions industrials i tecnològiques.
41
● Curiositat i anàlisi crítica sobre les informacions que apareixen en els mitjans de
comunicació respecte a les repercussions mediambientals i sobre el canvi climàtic
dels diferents processos químics quotidians o industrials.
UNITAT 7. CINÉTICA QUÍMICA (2 setmanes)
CONCEPTES ● Reaccions lentes i ràpides
● Velocitat de reacció: concepte i equació de velocitat
● Mecanisme de reacció: teoria de col·lisions i energia d‟activació
● Dependència de la velocitat de reacció amb la concentració
● Factors que afecten la velocitat de reacció. Catalitzadors
PROCEDIMENTS
● Calcular velocitats de reacció
● Aplicació de la teoria de col·lisions a l‟estudi dels equilibris.
● Interpretació de gràfics energètics de l‟evolució temporal d‟una reacció i
deducció de l‟energia d‟activació.
● Comentaris i lectures sobre l‟interès dels catalitzadors.
ACTITUDS
● Valoració dels aspectes cinètics en alguns processos de fabricació i conservacions
de substàncies que permetin millorar la qualitat de vida.
● Actitud crítica dels resultats obtinguts tant en els problemes com en el treball
experimental.
UNITAT 8. EQUILIBRI QUÍMIC (2 setmanes)
CONCEPTES ● Aspecte dinàmic de les reaccions químiques. Equilibri químic
● La constant d‟equilibri. Kp i Kc. Grau de dissociació
● Modificació de l‟estat d‟equilibri. Principi de Le Chatelier aplicació al procés de
Haber-Bosch de producció industrial de l‟amoníac
● Equilibris heterogenis. Reaccions de precipitació
PROCEDIMENTS
● Resolució de problemes aplicant les lleis de l‟equilibri.
● Realització de prediccions sobre l‟evolució d‟un procés químic lligat a una
situació d‟equilibri químic, partint d‟una situació de no equilibri.
ACTITUDS
● Actitud crítica dels resultats obtinguts tant en els problemes com en el treball
experimental.
● Valoració de la gran quantitat de factors que afecten les reaccions químiques i la
necessitat del seu control.
42
UNITAT 9. REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA DE PROTONS (4 setmanes)
CONCEPTES ● Concepte d‟àcid i base. Teoria d'Arrhenius i les seves limitacions. Teoria de
Brönsted-Lowry.
● Fortalesa relativa dels àcids i les bases. Constants d‟acidesa i basicitat (Ka i Kb).
Grau de dissociació.
● Equilibri iònic de l‟aigua (Kw). Concepte de pH. Càlcul de pH de dissolucions
aquoses d‟àcids i bases.
● Reaccions de neutralització. Corba de valoració. Indicadors.
● Estudi qualitatiu de les reaccions d'hidròlisi.
● Àcid sulfúric. Importància a nivell industrial. Pluja àcida.
PROCEDIMENTS
● Interpretació del concepte de parells àcid/base conjugats i de la fortalesa de
cadascuna de les espècies implicades a partir de diferents exemples plantejats.
● Resolució de problemes relacionats amb el pH d‟àcids i bases forts i febles i amb
les corresponents constants de ionització quan calgui.
● Aplicació del concepte d‟hidròlisi per deduir el grau d‟acidesa o basicitat de
diferents dissolucions.
● Realització experimental d‟una valoració àcid/base.
ACTITUDS ● Valoració de la transcendència de l‟acidesa en diferents sistemes naturals i
artificials així com de l‟impacte que pot tenir la seva modificació.
● Actitud crítica envers la incorrecta aplicació de la tecnologia que condueix a la
modificació de les condicions ambientals.
● Cura en la neutralització dels residus produïts per les pràctiques de laboratori
abans del seu abocament.
UNITAT 10. REACCIONS DE TRANSFERENCIA D’ELECTRONS (4 setmanes)
CONCEPTES ● Concepte d'oxidació i reducció. Substàncies oxidants i reductores. Nombre
d‟oxidació. Igualació de reaccions redox pel mètode de l'ió electró.
● Càlculs estequiomètrics.
● Estudi de piles electroquímiques. Elèctrode de referència (elèctrode normal
d'hidrogen), potencials normals de reducció, força electromotiu de la pila, funció
del pont salí. Predicció del sentit de les reaccions redox a partir dels potencials
normals.
● Electròlisi.
● Corrosió del ferro i la seva prevenció
PROCEDIMENTS
● Identificació dels processos d‟oxidació i de reducció a partir de la pèrdua o guany
d‟electrons així com de la simultaneïtat d‟ambdues situacions.
43
● Utilització del mètode de l'ió/electró per l‟ajustament de reaccions redox.
● Realització de càlculs estequiomètrics de processos redox.
● Anàlisi qualitativa comparativa del caràcter reductor de diferents metalls establint
una escala relativa de la seva força reductora.
● Realització experimental d‟una pila Daniell i mesura de la seva força
electromotriu.
● Predicció del sentit de desplaçament de reaccions redox senzilles a partir dels
potencials normals de reducció i escriptura de la fórmula de la pila corresponent.
● Reconeixement de les característiques generals de la corrosió i anàlisi del cas
concret del ferro i les formes d‟evitar els inconvenients d‟aquest fenomen.
● Recerca d‟informació sobre les aplicacions quotidianes i industrials més
significatives de les piles i acumuladors.
● Diferenciació dels fenòmens de l‟electròlisi i de les piles electroquímiques.
● Avaluació d‟algunes de les principals aplicacions industrials dels processos
electrolítics.
ACTITUDS ● Reconeixement de la importància dels processos redox en nombroses activitats de
la vida quotidiana i industrials.
● Actitud favorable respecte al reciclatge de piles i acumuladors per a la protecció
del medi ambient.
● Valoració de l‟interès social de la indústria química relacionada amb els
processos electrolítics tot mantenint una actitud crítica envers la necessitat de
correcte tractament dels seus residus.
UNITAT 11. QUÍMICA ORGÀNICA (4 setmanes)
CONCEPTES ● Compostos orgànics: característiques generals.
● Isomeria.
● Formulació i nomenclatura de les principals funcions orgàniques (enllaç doble i
triple, compostos aromàtics, alcohols, èters, aldehids, cetones, àcids carboxílics,
èsters,derivats halogenats, nitroderivats, amines i amides).
● Introducció a la reactivitat orgànica: reaccions de substitució, addició i
eliminació.
● Compostos clorofluorocarbonats (CFC, freó 012): aplicacions industrials i
impacte ambiental.
● Fermentació de la glucosa i grau alcohòlic.
● Importància dels polímers.
PROCEDIMENTS ● Relacionar les característiques d'un compost orgànic amb la seva estructura.
● Representar l'estructura tridimensional de diferents isòmers.
● Identificar diferents tipus de reaccions orgàniques.
ACTITUDS
44
● Valorar l'interès econòmic i industrial dels compostos orgànics.
● Valorar la importància dels polímers en la societat actual.
● Ser conscient de la limitacions dels recursos que permeten obtenir compostos
orgànics.
11.3 Criteris d’avaluació 1. Anomenar i formular correctament composts orgànics i inorgànics.
2. Identificar els diferents grups funcionals en fórmules diverses.
3. Resoldre exercicis i problemes, teòrics i aplicats, sobre l‟estequiometria de les reaccions
químiques.
4. Explicar raonadament qüestions relacionades amb l‟aspecte energètic de les reaccions
químiques.
5. Calcular entalpies de reacció a partir d‟energies estàndard de formació o de les energies
d‟enllaç.
6. Aplicar la llei de Hess per tal de calcular energies de reacció a partir de les energies
corresponents a altres reaccions químiques.
7. Deduir la possible espontaneïtat d‟una reacció química i explicar raonadament la
influència de la temperatura sobre l‟espontaneïtat del procés.
8. Explicar raonadament alguns mecanismes de reacció a partir de dades experimentals.
9. Explicar raonadament la importància de la utilització a la indústria o la vida quotidiana de
determinats catalitzadors.
10. Donada la constant d‟equilibri d‟una reacció i la quantitat inicial d‟algun reactiu i/o
producte, calcular la concentració en equilibri de cada una de les espècies químiques que
intervenen en el procés.
11. Calcular la constant d‟equilibri d‟una reacció a partir de dades obtingudes
experimentalment.
12. Explicar de forma raonada la influència de determinats factors (temperatura, pressió,
volum del recipient i concentració d‟alguna de les espècies que intervenen en la reacció)
sobre una reacció en equilibri i preveure el sentit del desplaçament d‟aquest quan es varia
algun d‟aquests factors.
13. Definir i aplicar amb correcció els conceptes d‟àcid i de base segons les teories de
Brönsted-Lowry i d‟Arrhenius.
14. Resoldre problemes on sigui necessari el càlcul de concentracions de les substàncies
presents en reaccions àcid-base en dissolució aquosa, així com l‟aplicació del concepte de
pH.
15. Identificar reaccions d‟oxidació-reducció en processos que es produeixen en el nostre
entorn o en el laboratori i escriure les equacions corresponents ajustades.
16. Donats el potencials de reducció estàndard d‟algunes espècies químiques, indicar com es
pot construir una pila electroquímica i calcular el seu voltatge.
17. Explicar de forma qualitativa el concepte d‟electròlisi i conèixer algunes aplicacions.
18. Conèixer, aplicar i relacionar :
- Configuració electrònica, sistema periòdic i propietats periòdiques.
- Configuració electrònica i enllaç.
- Enllaç i propietats de les substàncies.
19. Justificar la geometria de molècules senzilles mitjançant el concepte d‟hibridació i/o el
mètode de repulsió de parells d‟electrons.
11.4 Criteris de qualificació La nota de la 1ª i la 2ª avaluació resulta de fer la mitjana dels exàmens escrits durant
aquella avaluació.
45
Per treure la nota final de curs, es farà la mitjana dels exàmens escrits de tot el curs.
Si la mitjana és inferior a cinc, l‟alumne té la matèria suspesa, a no ésser que aprovi l‟examen
final del mes de maig.
L‟examen final és un examen que inclou tots els continguts del curs i serveix per
recuperar o augmentar la nota (pels alumnes ja aprovats).
Els alumnes que no hagin superat l'assignatura al més de maig es podran presentar a
un examen al mes de setembre, si la nota d'aquest és inferior a 5 l'assignatura quedarà
suspesa, la nota final de l'assignatura serà l'obtinguda a l 'examen.
11.5 Activitats complementàries Es proposarà als alumnes que assisteixin a les olimpíades de química. És una activitat
voluntària i el nombre de places és limitat, per tant, es seleccionaran els alumnes segons la
nota mitjana fins a l‟hora de la inscripció. Està previst que la sortida sigui al segon trimestre.
12 PROGRAMACIÓ DE FÍSICA DE 2N DE BATXILLERAT
12.1 Objectius generals:
La matèria de Física contribuirà en desenvolupar en l‟alumnat les següents capacitats:
1. Comprendre els principals conceptes de la física, la seva vinculació a problemes d'interès
i la seva articulació en un cos coherent de coneixements (lleis teories i models), com
també les estratègies utilitzades en la seva construcció.
2. Seleccionar i aplicar els conceptes, lleis, teories i models de la física més adequats per
explicar situacions reals, i resoldre problemes, qualitatius i quantitatius, teòrics i
experimentals, incloent-hi alguns de la vida quotidiana.
3. Expressar-se amb coherència, claredat i precisió sobre aspectes relacionats amb la Física,
tant en un context científic com en conversacions quotidianes.
4. Interpretar diagrames, gràfics, taules, expressions matemàtiques i altres models de
representació.
5. Analitzar i comparar hipòtesis contraposades amb pensament crític, tot valorant les seves
aportacions al desenvolupament de la física com un procés dinàmic, canviant, complex i
evolutiu, i reconèixer els principals reptes amb què s'enfronta la investigació actual en
aquest àmbit de la ciència.
6. Comprendre el caràcter bàsic i integrador de la física a través de les seves relacions amb
altres ciències i amb la tecnologia, com a element inseparable del coneixement general i
de la formació integral de les persones, i les seves aportacions a l'evolució cultural de la
humanitat.
7. Descobrir i valorar la influència recíproca de la física i la tecnologia, les seves limitacions
i les repercussions que tenen sobre la natura i sobre la societat, tot acceptant la necessitat
de preservar el medi ambient i de procurar una millora de las condicions de vida de la
humanitat, i per assolir un futur satisfactori i sostenible.
8. Dissenyar activitats experimentals, pràctiques i manipuladores, en un context
d‟investigació, tot fent ús dels coneixements científics adquirits, per tal d‟assolir objectius
prèviament fixats, i realitzar-les amb l'instrumental bàsic del laboratori i d'acord amb les
normes de seguretat de les instal·lacions.
9. Mantenir actituds pròpies del pensament científic com la curiositat, l‟esperit crític, la
tendència al treball sistemàtic i rigorós, i un punt de vista tolerant i no dogmàtic.
46
10. Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació per experimentar amb
simulacions, tractar dades i extreure informació de diferents fonts, avaluar-les,
fonamentar els treballs i adoptar decisions..
12.2 Continguts.
CONTINGUTS GENERALS:
− Plantejament de problemes i preguntes de forma clara i objectiva; presa de decisions
referents a la viabilitat i conveniència de l‟estudi de determinades qüestions i problemes.
− Aplicació de lleis, principis i relacions entre variables per formular prediccions i trobar
respostes a qüestions més o menys obertes.
− Reconeixement, generació i exposició d‟hipòtesis.
− Planificació i desenvolupament d‟experiments controlats, ja sigui per contrastar hipòtesis,
observar fenòmens o respondre a interrogants.
− Formulació, crítica i anàlisi de fiabilitat de conclusions i resultats obtinguts en una
investigació o en la resolució de problemes.
− Utilització de models teòrics i experimentals per verificar i explicar diferents fenòmens
naturals.
− Selecció i aplicació de tècniques i maneig d‟instruments usuals en els laboratoris de
física.
− Realització d‟informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per exposar el
plantejament, el desenvolupament i els resultats d‟una investigació.
− Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades.
− Selecció i maneig, amb disposició crítica, de diferents fonts d‟informació.
− Expressió de missatges científics amb coherència, claredat i precisió, tot usant el
vocabulari adequat.
− Respecte a l‟entorn natural i afermament d‟actituds favorables a la seva conservació i
protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la
nostra comunitat.
− Reconeixement de la importància del treball en equip i del respecte a les aportacions dels
altres en la labor científica i tècnica.
− Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions
aparentment òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.
Unitat 0: Repàs de la mecànica d’una partícula.
− Magnituds escalars i vectorials. Components d‟un vector i vectors unitaris.
− Vector de posició i trajectòria.
− Vector desplaçament.
− Vector acceleració. Components intrínseques del vector acceleració.
− Estudi dels moviments: moviment rectilini uniforme, moviment rectilini uniformement
variat, tir horitzontal, tir oblicu i moviment circular uniforme.
− Lleis de la dinàmica
− Aplicacions de les lleis de Newton: pla horitzontal, pla inclinat i cossos units amb
politges.
− Dinàmica del moviment circular uniforme.
− Treball mecànic.
47
− Treball realitzat per una força constant i per la força resultant.
− Potència.
− Tipus d‟energia: cinètica i potencial.
− Principi de conservació de l‟energia.
− Teorema de les forces vives.
Bloc 1. Interacció gravitatòria
− Introducció: la força gravitatòria com una de les quatre forces fonamentals.
− Forces conservatives. Energia potencial. Relació força/energia potencial.
− La revolució copernicana. Aportacions de Copèrnic i Galileu.
− Lleis de Kepler. Llei de la gravitació universal.
− Forces centrals. Energia potencial gravitatòria.
− Superació de la idea d‟acció a distància: Camp gravitatori. Camp gravitatori creat per una
massa. Línies de camp.
− Potencial gravitatori. Superfícies equipotencials. Relació camp gravitatori/potencial.
− Moment d‟una força. Moment angular d‟una partícula. Teorema de conservació del
moment angular.
− Moviment de masses en el si de camps gravitatoris: satèl·lits i planetes.
− Gravetat terrestre. Determinació experimental de g.
− Apreciació de la importància de la idea d‟unificació en les teories físiques, i en concret la
teoria de la gravitació de Newton.
Bloc 2. Interacció elèctrica
− Interacció entre càrregues elèctriques en repòs. Llei de Coulomb.
− Camp elèctric. Camp elèctric creat per una càrrega. Línies de camp elèctric.
− Energia potencial elèctrica. Potencial elèctric. Superfícies equipotencials.
− Relacions camp elèctric/ potencial elèctric. Camp uniforme.
Bloc 3. Magnetisme
− Fenòmens magnètics. Magnetisme natural. Camp magnètic.
− Força sobre càrregues en moviment. Força de Lorentz. Aplicacions. Força magnètica
sobre corrents elèctrics.
− Camp magnètic creat per corrents elèctrics. Aplicacions.
− Interacció magnètica entre corrents paral·lels. Definició d‟Ampere.
− Flux magnètic. Inducció electromagnètica. Llei de Faraday-Henry. Llei de Lenz.
Producció de corrents alterns.
− Impacte mediambiental de la producció d‟energia elèctrica.
− Aproximació històrica a la síntesi electromagnètica de Maxwell.
− Analogies i diferències entre el camp gravitatori, el camp elèctric i el camp magnètic.
− Realització de treballs pràctics sobre fenòmens electromagnètics: visualització de línies
de camp magnètic, acció d‟imants sobre corrents, funcionament d‟electroimants,
alternadors, galvanòmetres i motors; comprovació de la llei de Lenz.
48
Bloc 4. Vibracions i ones
− El moviment harmònic simple. Elongació, velocitat i acceleració.
− Dinàmica i energia del moviment harmònic simple.
− Propagació d‟una pertorbació. Ones. Classificació de les ones.
− Ones harmòniques. Paràmetres característics de les ones harmòniques.
− Equació de les ones harmòniques planes. Aspectes energètics.
− Front d‟ona. Raig. Principi de Huygens.
− Fenòmens ondulatoris: reflexió, refracció; estudi qualitatiu de les interferències, difracció,
polarització i efecte Doppler. Ones estacionàries en una dimensió.
− Lleis de la reflexió i la refracció. Índex de refracció relatiu. Reflexió total i angle límit.
− So. Ones sonores. Sensació sonora. Contaminació acústica: fonts i efectes. Actitud crítica
envers la contaminació acústica i la repercussió que té sobre la salut.
− Interpretació del pèndol simple com a aproximació a un moviment harmònic simple.
Relació entre el període del pèndol i la intensitat del camp gravitatori.
− Estudi experimental d‟un oscil·lador harmònic.
− Reconeixement de les implicacions tecnològiques que els moviments ondulatoris tenen en
la societat actual, en especial referència a les telecomunicacions.
Bloc 5. Òptica
− Naturalesa de la llum. Teoria corpuscular i ondulatòria.
− Ones electromagnètiques. Espectre electromagnètic.
− Propagació de la llum. Lleis de la reflexió i la refracció. Índex de refracció absolut.
− Introducció a l‟òptica geomètrica.
− Sistema òptic. Formació d‟imatges. Característiques de les imatges.
− Miralls plans i esfèrics. Elements característics, equació dels miralls i característiques de
les imatges.
− Lents esfèriques primes. Elements característics, equació de les lents i característiques de
les imatges. Potència d‟una lent.
− Estudi qualitatiu d‟interferències, difracció i dispersió de la llum.
− Instruments òptics. L‟ull, els seus defectes i la correcció amb lents; la lupa, els telescopis i
el microscopi.
− Realització d‟un treball pràctic que permeti comprovar les lleis de la reflexió i la
refracció, i la formació d‟imatges a través d‟una lent prima.
− Construcció gràfica de la formació d‟imatges i anàlisi de les imatges obtingudes en
miralls, lents primes i instruments òptics senzills.
− Reconeixement del caràcter unificador de la teoria actual de la naturalesa de la llum entre
la corpuscular i l‟ondulatòria.
Introducció a la física moderna
− Fets experimentals no explicats en la física clàssica: radiació del cos negre; experiment de
Michelson i Morley; discontinuïtat dels espectres atòmics; efecte fotoelèctric.
− Quantificació de l‟energia: Hipòtesi de Planck. Explicació de l‟efecte fotoelèctric.
Justificació de la discontinuïtat dels espectres atòmics.
− Postulats d‟Einstein de la relativitat especial. Conseqüències en la mesura de distàncies,
temps i masses. Equivalència massa/energia.
49
− Dualitat ona/corpuscle. Hipòtesi de De Broglie. Principi d‟indeterminació de Heisenberg:
posició/moment, energia/temps.
− Composició i estabilitat del nucli atòmic. Energia nuclear d‟enllaç.
− Processos nuclears. Radioactivitat. Fissió i fusió nuclear. Aplicacions i riscos. Dosi de
radiació.
− Descripció i representació simbòlica de processos radioactius i reaccions nuclears.
− Reconeixement del caràcter evolutiu de la física i de la necessitat de modificar o canviar
les teories a partir de les dades experimentals.
− Apreciació de la persistència de la validesa de teories antigues com a casos particulars de
teories més globals.
− Valoració crítica dels beneficis i dels riscs que acompanyen l‟ús de l‟energia nuclear.
− Curiositat envers les investigacions actuals en el camp de la física teòrica.
12.3 Criteris d’avaluació.
1. Analitzar situacions i obtenir informació sobre fenòmens físics utilitzant les estratègies
bàsiques del treball científic (tots els blocs).
2. Valorar la importància de la Llei de la gravitació universal (LGU) i aplicar-la a la
resolució de situacions problemàtiques d‟interès com ara la determinació de masses de
cossos celests, el tractament de la gravetat terrestre i l‟estudi de planetes i satèl·lits (bloc
1).
3. Conèixer els fonaments de l‟oscil·lador harmònic com a resposta d‟un sistema en
equilibri a petites pertorbacions, com també les equacions que en descriuen la dinàmica i
les transformacions energètiques que hi tenen lloc; tractar el pèndol simple com una
aproximació a un oscil·lador i utilitzar-lo per a determinar la gravetat terrestre (blocs 1 i
4).
4. Construir un model teòric que permeti explicar les vibracions de la matèria i la seva
propagació (ones), tot aplicant-lo a la interpretació de diversos fenòmens naturals i
desenvolupaments tecnològics (bloc 4).
5. Utilitzar els models clàssics (corpuscular i ondulatori) per explicar les diferents propietats
de la llum (bloc 5).
6. Usar els conceptes de camp elèctric i magnètic per tal de superar les dificultats que
planteja la interacció a distància, calcular els camps creats per càrregues i corrents
rectilinis, i les forces que actuen sobre càrregues i corrents, com també justificar el
fonament d‟algunes aplicacions pràctiques (blocs 2 i 3).
7. Explicar la producció de corrent mitjançant variacions del flux magnètic i alguns aspectes
de la síntesi de Maxwell, com la predicció i producció d‟ones electromagnètiques i la
integració de l‟òptica en l‟electromagnetisme; i valorar-ne les aplicacions (blocs 3 i 5).
8. Utilitzar els principis de la relativitat especial per explicar una sèrie de fenòmens: la
dilatació del temps, la contracció de la longitud i l‟equivalència massa-energia (bloc 6).
9. Conèixer la revolució cientificotecnològica que va tenir l‟origen en la recerca de
solucions als problemes plantejats pels espectres continus i discontinus, l‟efecte
50
fotoelèctric, etc., i que donà lloc a la física quàntica, i a noves i notables tecnologies;
delimitar els dominis de validesa de la física clàssica (bloc 6).
10. Aplicar l‟equivalència massa-energia per tal d‟explicar l‟energia d‟enllaç dels nuclis i la
seva estabilitat, les reaccions nuclears, la radioactivitat i les seves múltiples aplicacions i
repercussions. Conèixer les aportacions dels primers investigadors en radioactivitat (bloc
6).
12.4 Temporalització.
1a AVALUACIÓ.
Bloc 0. Repàs de mecànica de la partícula. (4 setmanes)
Bloc 1.Interacció gravitatòria. (4 setmanes)
2a AVALUACIÓ.
Bloc 2. Interacció elèctrica. (4 setmanes)
Bloc 3. Magnetisme. (4 setmanes)
Bloc 4. Vibracions i ones. (5 setmanes)
3a AVALUACIÓ.
Bloc 5. Òptica. (4 setmanes)
Bloc 6. Introducció a la física moderna. (3 setmanes)
12.5 Criteris de qualificació i recuperació.
La nota de cada avaluació serà una mitjana de les proves escrites efectuades.
Es farà un examen de recuperació de cada avaluació a l'inici de la següent, excepte en el cas
de la 3a Avaluació, que no tendrà prova de recuperació específica i es recuperarà amb
l'examen final.
La nota final de curs s‟obtindrà amb la mitjana de tots els exàmens fets. L‟examen final
servirà per pujar nota o aprovar l‟assignatura en el cas que no s‟aprovi per mitjana.
12.6 Activitats complementàries
Es proposarà als alumnes que assisteixin a les olimpíades de física. És una activitat voluntària
i el nombre de places és limitat, per tant, es seleccionaran els alumnes amb una prova escrita
que hauran de lliurar. Està previst que la sortida sigui al segon trimestre.