Processos participatius del Pla de gestió
Segon cicle de planificació
Sessió de retorn. Àmbit Girona 19 d’abril de 2016
AVALUACIÓ DELS PROCESSOS PARTICIPATIUS
•Sessions de debat
•Assistència per nucli
•Tipologia d’actors
•Propostes generades
2
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Girona
Sessions de debat
Avaluació dels processos participatius
3
Text en prosa
Assistència per nucli
BARCELONA 1 BARCELONA 2 GIRONA TARRAGONA
ASSISTENTS 63 55 80 52
Assistència segons tipologia actors
Assistents durant tot el
procés participatiu
Assistents d’Administracions
locals
Assistents Entitats mediambientals i
universitats
Assistents Pagesia,
ramaders
Assistents Empreses i indústria
Particulars Numero de
dones Numero de
homes
80 29 12 4 15 0
12 68
GIRONA
TOT EL TERRITORI
TOTAL DEL TERRITORI
Numero d’assistents durant tot el procés
participatiu
Assistents d’Administracion
s locals
Assistents Entitats
mediambientals i universitats
Assistents Pagesia,
ramaders
Assistents Empreses i indústria
Particulars Numero de dones
Numero de homes
PARTICIPANTS 250 81 38 11 43 2 44 206
Comparativa Assistència
5
81 46%
38 22%
11 6%
43 25%
2 1%
Relació d’assistència TOTAL
Assistents d’Administracions locals
Assistents Entitats mediambientals i universitats
Assistents Pagesia, ramaders
Assistents Empreses i indústria
Particulars
29 48%
12 20%
4 7%
15 25%
0 0%
Relació d'assistència GIRONA
Assistents d’Administracions locals
Assistents Entitats mediambientals i universitats
Assistents Pagesia, ramaders
Assistents Empreses i indústria
Particulars
Propostes generades al si del procés
RISC
INUNDACION
S
INNOVAC
IÓ
ESTALVI I
ABASTAMENT
CONTAMINACIÓ
URBANA I
INDUSTRIAL
CONTAMINACIÓ
AGRICOLA I
RAMADERA
QUALITAT
AMBIENTAL
TOTALS
PROPOSTES
PER NUCLI
BARCELONA
1
1 5 16 9 7 23 61
BARCELONA
2
4 - 19 9 10 14 56
GIRONA
11 7 22 13 30 14 97
TARRAGONA
3 -- 19 11 2 12 47
Total per
TEMÀTICA
19 12 76 42 49 63 261
D’aquestes propostes algunes són competència d’altres Administracions: 3 sobre Risc d’inundacions, 7 Estalvi i Abastament 5 Contaminació urbana 21 Contaminació agrícola 3 Qualitat ambiental
Propostes per temàtiques
61
56
97
48
262
0 50 100 150 200 250 300
BARCELONA 1
BARCELONA 2
GIRONA
TARRAGONA
Total temàtica
TOTALS PROPOSTES PER NUCLI
QUALITAT DEL MEDI
CONTAMINACIÓ AGRICOLA I RAMADERA
CONTAMINACIÓ URBANA I INDUSTRIAL
ABASTAMENT I ESTALVI
INNOVACIÓ
RISC INUNDACIONS
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Girona
RETORN DE PROPOSTES RISC INUNDACIONS
8
Risc d'inundacions
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
Regulació del cabal del riu Onyar per evitar inundacions. La
regulació del cabal del riu Onyar, a través de les preses, evitaria les
inundacions que pateix l’entorn del riu.
3
Proposta no considerada per impacte social i territorial
Promoure inundacions puntuals per disminuir el cabal punta de
l’Onyar.Es proposa fer inundacions puntuals per a disminuir els
cabals punta al riu Onyar. Es proposa com un espai per a fer
aquestes inundacions en la zona on conflueixen 9 rieres entre
l’Onyar i la Verneda. Es comenta que aquesta mesura és més
econòmica que les mesures estructurals. També s’apunta que
aquesta mesura ja està recollida en el Pla d’Espais Fluvials.
1 Aquesta zona de confluència de diversos cursos d'aigua ja s'inunda
actualment i està previst mantenir el caràcter de zona inundable
evitant nous usos incompatibles i mantenirnt tambè la funció de
laminació a fi d'evitar danys majors aigües avall, delimitant-se com a
sistema hídric.
Manteniment de les lleres de rius i torrents secs. Cal la neteja i el
manteniment de les lleres de rius i dels torrents secs com a mesura
preventiva, ja que l’arrossegament de troncs, arbres i altres objectes
facilita les inundacions. Es proposa descentralitzar i donar
autonomia als municipis per a fer les neteges i el manteniment de
les lleres.
2
El manteniment i conservació de lleres ja és una mesura inclosa al
PGRI com a ES10013.04.02. Els ajuntaments poden fer les
actuacions al seu càrrec mitjançant convenis ,i en els trams urbans es
convoquen ordres de subvenció atès que la competència és
precisament municipal. Tanmateix, L’Agència considera millor a data
d’avui executar les actuacions a través del FC, per la garantia i
l’expertesa que aquesta empresa suposa. Es valora proposta per
incrementar l’autonomia municipal.
Evitar l’acumulació de sediments. No s’ha de deixar augmentar el
cabal dels rius per l’acumulació de sediments. L’acumulació de
sediments es una de les causes de les inundacions. Hi ha un debat
en aquesta proposta -que no genera un consens al respecte- ja que
s’apunta que quan hi ha una riuada, aquesta s’emporta els
sediments i en porta de nous. S’afegeix que hi ha una funcionalitat
de les graves i aquestes han d’arribar al mar.
2
Els sediments formen part de la dinàmica fluvial i litoral natural i
solament es poden retirar en zones de risc i properes a
infraestructures transversals vulnerables.
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Girona
RETORN DE PROPOSTES RISC INUNDACIONS
9
Risc d'inundacions
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
Revisió dels criteris de disseny de les infraestructures de drenatge.
És necessari revisar els criteris de disseny de les infraestructures
de drenatge amb l’objectiu de tractar cada cas de manera
específica.
1 Això ja està contemplat en les determinacions normatives i es preveu
en aquest cicle de planificació l'actualització de les guies tècniques a
la mesura del PGRI ES100.13.04.07
Pla de gestió de neteges posterior a les riuades. Es proposa fer una
pla de gestió de neteja després de les riuades que permeti actuar
de manera conjunta entre l’ACA i els ajuntaments. En aquest sentit
es prioritza les intervencions després de la riuades en l’àmbit Güell.
1 Ja s'ha dit que es preveuen actuacions de manteniment i conservació
de lleres en les que hi poden participar els ajuntaments. Així mateix,
està prevista la mesura del PGRI ES100.16.01.01 que inclou les
actuacions de neteja necessàries posteriors a avingudes.
Regular els cabals en la zona de Torroella. Quan plou a la zona de
Torroella, concretament amb el desglaç de primavera, hi ha
inundacions. Per tant, és necessari regular els cabals del riu per
evitar les inundacions.
2
S'ha de recuperar el comportament natural de les zones inundables,
no alterar-ho, i evitar usos i ocupacions inadequats d'aquestes.
Més sensors d’avís de riuades i descentralitzar els sistemes d’avís.
Hi ha massa distància entre el sensors d’avís de les riuades, com
per exemple el sensor d’Olot que dona l’avís al municipi de Sant
Pere Pescador. En aquest sentit es proposa la instal·lació de més
sensors i que el sistema d’avisos sigui també de competència
municipal per millorar l’eficiència.
2
Al PGRI s'inclou la mesura "ES100.15.01.02 Manteniment i millora
de la xarxa de control hidrològic a la xarxa fluvial principal de les
conques internes de Catalunya" i a més a més és preveuen
mesures ES100.15.01.04 pel desenvolupament i promoció de serveis
d'alerta primerenca d'inundacions (SAPI) que poden augmentar el
nombre de sensors i la mesura ES100.15.02.01 que preveu la
coordinació entre els Plans d'actuació municipal (PAM) i l'INUNCAT.
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Girona 10
RETORN DE PROPOSTES INNOVACIÓ Innovació
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
La recerca i la innovació s’han de vincular a la gestió de l’aigua, en
el sentit que tot allò en que s’innovi pugui tenir un trasllat en la
gestió aplicada. Per això és important vincular innovació amb
gestió, i no que siguin dues línies de treball totalment independents.
1
La Programa de mesures del Pla de gestió ja preveu un capítol de
recerca i innovació destinat a fomentar la recerca en temes claus
per a la gestió de l'aigua a catalunya. En concret, aquest apartat té
una dotació programada de 5,36 M€.
Un element fonamental de la recerca i la innovació és la capacitat
per centralitzar i compartir la informació existent. Per això, es
fonamental generar les dades, després sistematitzar-les i
centralitzar-les, i finalment compartir-les. La transparència és bàsic
per poder socialitzar la informació existent i treure’n el màxim
rendiment i profit.
1
L'ACA disposa d'un seguit de portans de dades on es subministren
totes les dades de cabals, nivells d'embassaments, dades de
qualitat (biològica, fisicoquímica, etc.) i dades d'interès per a
fomentar la recerca. Les dades que no es troben a la WEB de
l'ACA es poden demanar a través de la bustia d'atenció al ciutadà,
on l'ACA repon i aporta dades de les peticions que es realitzen
Sovint en la recollida de dades i informació la lògica de treball
només respon a una lògica burocràtica de compliment de la
reglamentació vigent. Però, es considera que des del punt de vista
de la recerca caldria anar molt més enllà de la normativa vigent, i
disposar de dades de mesures on line a temps real. Es posa
èmfasi en que la tecnologia actual ho permet perfectament.
1
L'ACA recull les dades de medi que per normativa està
compromès. De totes maneres, en les mesures de I+D+R
establertes al programa de mesures, com a línies a desenvolupar,
es preveu recollir altres dades que també poden ser útils en el
futur, o per a desenvolupar línies de recerca. Les series de dades
també són un element imprescindible per a l'anàlisi de tendències a
llarg termini, per la qual cosa s'accepta la recomanació, i s'avaluarà
ser tinguda en compte en el desenvolupament de mesures I+R+D.
Per disposar d’informació i dades és necessari potenciar la
instal·lació de telecontrols, comptadors electrònics i una
sectorialització de la xarxa d’abastament.
2 Mateixa resposta que el punt anterior
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Girona 11
RETORN DE PROPOSTES INNOVACIÓ
Innovació
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
Un element important en el que cal aprofundir la recerca i la
innovació és en l’estudi i tractament de les espècies invasores ja
que tenen un gran impacte ambiental i econòmic.
1 ja està incorporada aquesta línis de recerca en el Capítol 9 de
mesures a desenvolupar en el camp de l'I+D+R
Una de les línies de la innovació hauria d’anar en la direcció de la
gestió de l’aigua i no només centrar-la en els avenços tecnològics.
Es valora necessari repensar què s’està fent i tornar a la lògica i el
sentit comú.
2
Aquest és un tema en que l'ACA vol aprofundir. De fet l'ACA ja
participa en algua experiència d'aquest tipus com és la "Comissió
de platges" on els diferents actors (Ajuntaments, Diputacions,
Organs de Salut pública, Òrgans de Protecció Civil i Seguretat,
etc.) participen en taules de debat per a la millora de la gestió de
les zones de bany del litoral català.
Es proposa com a proposta d’anàlisi per prioritzar les mesures que
s’acaben desenvolupant realitzar un anàlisi cost - benefici. De fet,
s’assenyala que el Pla de Mesures contempla aquest criteri de
priorització per acabar decidint les mesures que s’implementen.
2
Aquest és un element que cal tenir en compte. A Programa de
mesures ja s'ha realitzat una anàlisi d'optimització per a la
priorització de mesures, és a dir, l'execució de mesures que tenen
una major efectivitat a més baix cost (cost/eficàcia). De totes
maneres caldrà aprofundir en aquest camp dels els propers anys, i
dotar d'eines adequades per a la correcta implantació de diagnosi
cost7eficàcia i cost desproporcionat, tenint en compte el cost del
recurs i els costos ambientals (també els serveis ambientals que
les mesures proporcionen).
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Girona 12
RETORN DE PROPOSTES ESTALVI I ABASTAMENT
Estalvi i abastament
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
Els possibles problemes d’abastament d’aigua de Girona quedarien
resolts si l’aigua del Ter no es destinés a cobrir la demanda de
l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Per això es reclama el retorn del
Ter. La sensació és que a l’hora de gestionar els recursos hídrics
de Catalunya la perspectiva predominant sempre és barcelonina,
fins i tot, s’apunta la idea de que hauríem de parlar de
“Barcelunya”, perquè tot es fa amb un criteri per satisfer les
necessitats de Barcelona i el seu entorn.
3
Aquesta és una mesura no contemplada al Pla, malgrat s’analitzen
actuacions per millorar la disponibilitat de cabals a la comarca de
girona.
En ocasions hi ha la sensació que des de Barcelona existeix un
cert desconeixement de les especificitats de cada zona de
Catalunya, i això provoca que les polítiques de l’aigua que
s’implementen a vegades no tenen en compte les especificitats
territorials. Aquest fet s’ha posat de manifest en alguna ocasió, com
per exemple, en la gestió de l’última sequera, quan mancava aigua
a bona part de Catalunya però, en canvi, a Girona hi havia molta,
fins el punt de necessitar obrir les preses per un excés d’aigua, fet
que no es va permetre perquè en altres zones de Catalunya
mancava aigua. No tenir consignes particulars per a cada territori
en funció de cada situació és molt poc racional.
1
Cada comissió de desembassament estableix les reserves
semestrals de recursos i donen compte de la seva evolució en el seu
àmbit territorial i amb participació dels usuaris.El pla especial
d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera inclourà la gestió
diferenciada per cada una de les 18 unitats de gestió que s'han
caracteritzat
Cal despolititzar la gestió de l'aigua per evitar la interferència de la
lògica política en qüestions que sòn exclusivament tècniques
3
El document tècnic d'Impactes i Pressions (IMPRESS) és la base del
pla que identifica els reptes de l'aigua al territori del districte fluvial de
Catalunya. El Pla de Gestió de Districte Fluvial inclou els objectius
del Govern a assolir en el període de planificació i habilita i prioritza
els recursos necessaris mitjançant el Programa de Mesures
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Girona 13
RETORN DE PROPOSTES ESTALVI I ABASTAMENT
Estalvi i abastament
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
L'aigua és un recurs i una necessitat bàsica i, com a tal, hauria de
se una prioritat per al Govern de la Generalitat de Catalunya,
Aquesta prioritat s'hauria de reflectir en els seus pressupostos
dotant de recursos als responsables de la seva gestió.
3
El Programa de Mesures inclós en el Pla de Gestió de Districte
Fluvial és coherent amb el Pla Económic i Financer de l'Agència
Catalana de l'Aigua i dels altres organismes que aporten pressupost i
competències al mateix. El principi de la Directiva Marc de l'Aigua de
recuperació de costos del cicle de l'aigua està present en el Pla
Totes les mesures d'estalvi que s'apliquin haurien de repercutir
sobre qui fa l'esforç d'estalviar aigua
1
Les mesures d'estalvi redueixen el cost de l'aigua de qui fa l'estalvi i
incrementen la garantia del servei propi. La mesura B2004 potencia
la col·laboració en la millora de control de cabals subministrats en
alta, la B2011 col·labora en iniciatives d'estalvi d'aigua per part dels
ens locals, la B2012 desenvolupa recomanacions per rendiments
mínims, B2015 en l'ús d'aigües pluvials o grises
Com a criteri general, no s'hauria d'optar per realitzar un "transport
exagerat" de l'aigua, s'haurien de promoure els aqüífers locals i
adaptar els usos del territori a la disponibilitat d'aigua existent, de
manera que no es promoguin macroxarxes de transport d'aigua.
Aquest fet es posa de manifest, per exemple, en la planificació
urbanística, i el model de creixement urbanístic, En aquest sentit,
no s'hauria d'edificar en zones on no hi ha disponibilitat d'aigua. per
tant, caldria que el planjeament urbanístic tinguès en compte la
disponibilitat d'aigua a l'hora de concretar-se.
1
La mesura B2014 promou la elaboració de criteris per a la informació
de planejament urbanístic en referència a les infraestructures
d'abastament en alta i els corresponents mecanismes de contribució
econòmica. En els casos en els que existeixen fonts locals i regionals
disponibles, el pla inclou criteris d'explotació conjunta que optimitzen
la gestió. La mesura B10010 impulsa la definició i establiment del pla
d'explotació coordinada d'aigües superficials i subterrànies a l'aqüífer
fluviodeltaic del Baix Ter (sector Gualta-l'Estartit) i la B10005 el
model Fluvià-Muga
Subvencions als municipis més petits. L’ACA ha de promoure
subvencions als municipis petits per a la millora i reforç dels
abastaments municipals en alta.
1
Les mesures B2001 i B2003 inclouen la millora i reforç dels
subministraments en alta i la construcció de nous abastaments
supramunicipals o reforç dels existents
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Girona 14
RETORN DE PROPOSTES ESTALVI I ABASTAMENT
Estalvi i abastament
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
En primer lloc, respecte la gestió de sequeres, és important no
confondre una sequera amb una mala gestió de l’aigua. En
ocasions es parla de sequera quan en realitat el que es dóna és una
mala gestió de l’aigua. Es posa com exemple el fet que com la
gestió de l’aigua és de competència municipal, en ocasions hi ha
una visió molt limitada, i tot i tenir recursos propis al territori, potser
s’opta per portar recursos de fora perquè surt més econòmic. Però
en realitat això implica un malbaratament del recurs. Caldria
coordinar millor els recursos municipals i supramunicipals, i per
això, s’hauria de disposar d’una normativa que no permetés
abandonar els recursos propis.
1
Les mesures B2005, B2008, B2012 i B2014, promocionen la
disponibilitat de plans directors i serveis tècnics supramunicipals,
criteris de rendiment de xarxa i sostenibilitat de l'ús de l'aigua en el
planejament urbanístic, per tal de tecnificar la gestió de les diverses
fonts d'aigua disponibles. En els casos en els que existeixen fonts
locals i regionals disponibles, el pla inclou criteris d'explotació
conjunta que optimitzen la gestió. La mesura B10010 impulsa la
definició i establiment del pla d'explotació coordinada d'aigües
superficials i subterrànies a l'aqüífer fluviodeltaic del Baix Ter (sector
Gualta-l'Estartit), i la B10005 el model Fluvià-Muga.
Necessitat de promoure polítiques preventives del malbaratament
de l’aigua, de manera que s’incentivi l’estalvi sense que això
impliqui estar en una època de sequera.
1
La mesura B2012 desenvolupa recomanacions per l'establiment de
rendiments mínims en xarxes de distribució. La mesura B2005
potencia la gestió dels plans directors com a contenció de les
dotacions i gestió de les disponibilitats. El pla especial de d'actuació
en situació d'alerta i eventual sequera, donarà continuitat a
l'establiment de plans d'estalvi.
Es proposa establir un ordre clar de prioritats en moments de
sequera. De fet, ja queda recollit en el Decret de sequera però,
caldria tornar a redactar les prioritats i restriccions del Decret de
sequera del 2007, i seria preferible fer-ho en èpoques en que no hi
ha manca d’aigua per poder-ho fer amb calma i pausadament. A
més, caldria informar més i millor en moments de crisis perquè la
gent sàpiga els criteris i les prioritats establertes.
2
El pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera,
desenvolupa els continguts dels diversos Decrets de Sequera que
s'han aprovat en els darrers anys, inclou un pla de comunicació i
explicita les mesures de restricció per cada nivell de sequera.
Potencia l'establiment dels Plans de Emergència i d'Estalvi, per tal de
poder ser activats quan es donin els episodis de sequera.
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Girona 15
RETORN DE PROPOSTES ESTALVI I ABASTAMENT
Estalvi i abastament
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
Hi ha diferents visions respecte el consum d’aigua per l’ús agrícola.
D’una banda, hi ha qui considera que hi ha massa consum d’aigua
per al consum agrícola. D’una altra banda, hi ha qui assenyala que
en temps de sequera no s’hauria de carregar tant les restriccions
en el sector agrari, sinó que primer s’haurien de discriminar altres
usos més de luxe com piscines i golfs, i no carregar sobre un
sector agrari que depèn de l’aigua.
2
El pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera,
potencia les mesures d'estalvi per sectors, establint dotacions i
valors d'estalvi per defecte i potenciant el desenvolupament de
plans d'estalvi. La implantació de restriccions es plantejarà de
manera gradual , tenint en compte les prioritats d'usos vigents.
També es destaca que la tarifa actual de l’aigua té una lògica
barcelonina, perquè el cost és molt elevat, però en aquest punt
caldria debatre si el preu de l’aigua hauria de ser en funció de la
disponibilitat i no dels m3 consumits. Perquè a Girona molta gent té
terrenys o un hort, i el territori té prou aigua com per poder donar
resposta a aquesta demanda si l’aigua del territori es queda al
territori.
3
El nivell de cobertura de la garantia de subministrament d'aigua
segueix la prioritat d'usos de la llei d'aigües, independentment de la
seva ubicació territorial. El canon de l'aigua s'estableix de manera
uniforme a tot el territori i la tarifa de l'aigua està associada als
costos de l'aigua de cada cas.
Necessitat de desmitificar la mala imatge de l'aigua reutilitzada per
promocionar aquest recurs. Per poder fer un major ús de l'aigua
regenerada es valora fonamental per augmentar el seu abast, es a
dir, buscar la manera per fer més extensiu el possible ús d'aigües
regenerades i que no es quedi només en una possible explotació
en el seu entorn més immediat
2
Les mesures B4 promocionen l'ús de l'aigua reutilitzada. En
particular, la mesura B4001 subvenciona actuacions de
reutilització. La mesura B3003 prioritza, en situació de sequera,
l'aigua regenerada per a usuaris de reg agrícola, usos municipals,
recreatius i usos ambientals. No obstant, el transport d'aigua
regenerada fora de l'àmbit proper pot fer inviable el seu cost.
S'observa que el Real Decret que regula les aigües regenerades té
molts errors, peró fa temps que està vigent. Per aquest motiu es
propoa revisar la normativa vigent de l'aigua regenerada per
adaptar-la a la realitat actual i poder promoure el seu ús
1
La mesura B4004 promociona la revisió tècnica de les
determinacions del RD 1620/2007 amb l'objectiu de flexibilitzar l'ús
de l'aigua reutilitzada
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Girona 16
RETORN DE PROPOSTES ESTALVI I ABASTAMENT
Estalvi i abastament
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
Promoció drecíproca el telecontrol ( proposta B5011). Si bé sembla
adient la promoció dels mecanismes de telecontrol per disposar
d’informació de consum i ús d’aigua, es valora que aquesta
demanda hauria de ser reciproca, i per tant que l’ACA també
disposes de mecanismes de telecontrol del volum d’aigua de les
conques i que aquesta informació estigués disponible per a tothom.
1
ACA potencia les dades obertes. En la actualitat les dades de
volums de les conques es faciliten a tothom que les demana. El
desenvolupament tecnològic de l'Agència assolirà en aquest
període facilitats per fer més fluit l'accès a aquestes dades
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Girona 17
RETORN DE PROPOSTES CONTAMINACIÓ URBANA I INDUSTRIAL
Contaminació urbana i industrial
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
Desconeixement dels criteris per a prioritzar les mesures i dels
costos. Hi ha un desconeixement de quins han estat els criteris per
a prioritzar aquestes mesures. També, donat que no es visualitzen
en les mesures els costos, no es pot valorar la seva viabilitat
econòmica. Finalment, també hi ha un desconeixement sobre si
s’està arrossegant mesures de l’antic pla de gestió.
1
El Programa de mesures estableix els criteris de prioritat d'actuacions
que s'han inclòs en el cicle 2016-2021. Aquests són: (1) Incompliment
o risc d'incompliment de Directiva d'aigües residuals D91/271/CEE (2)
Compliment dels objectius de qualitat de les masses d'aigua fixats
d'acord amb la Directiva Marc de l'Aigua D2000/60/CE per manca o
insuficiència de sanejament o depuració de nuclis urbans. Totes les
mesures inclouen la seva inversió associada.
Publicació i accessibilitat a les dades de sanejament. Els resultats
dels anàlisis sobre el sanejament de les masses d’aigua han
d’estar publicats i accessible a consulta. Clarificar la normativa
referent a les depuradores. La normativa que estableix la
ubicació de les depuradores es poc clarificadora respecte en quins
nuclis urbans es construeixen i en quins no.
1
Les dades d'explotació de les EDAR en servei es poden consultar a la
pàgina web de l'Agència. La Planificació del Sanejament preveu una
primera proposta de sistema de sanejament i d'ubicació de l'EDAR.
Aquesta proposta es revisa en el moment de materialitzar la inversió,
d'acord amb les dades actualitzades i la optimització tècnica, social,
econòmica i ambiental.
Estudiar alternatives per al tractament de les aigües residuals. Cal
estudiar el sistema d’evacuació de les aigües residuals per la via
de la gravetat, enlloc de les impulsions. Tot i que el sistema
d’implantació per gravetat és més costós, els seu manteniment
suposa una reducció dels costos de manteniment.
1 La solució més idònia dels sistemes de sanejament ve donada per
diverses condicions de contorn, tenint en compte criteris tècnics,
econòmics i ambientals.
Mancomunar depuradores. Es contempla la possibilitat de
mancomunar diferents municipis, tenint en compte la topografia del
terreny. Hi ha un programa de mancomunació de depuradores
(PSARU) que proposa tot un seguit d’alternatives per a
mancomunar EDAR a molt municipis. En aquest sentit, es pregunta
si l’ACA té en compte aquest programa alhora de planificar les
mesures del pla de gestió.
1
El Programa de mesures, pel que fa a les mesures de sanejament,
dóna continuïtat al Programa de Sanejament d'Aigües Residuals
Urbanes 2005.
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Girona 18
RETORN DE PROPOSTES Contaminació urbana i industrial
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
Ampliacions i millores de les EDAR. Hi ha EDAR de la demarcació
que estan en mal estat que provoquen abocaments d’aigües
residuals sense depurar. En aquest sentit, es proposa l’ampliació
d’algunes EDAR que estan al límit de la seva capacitat i millora el
manteniment de la resta.
1 D'acord amb els criteris generals de priorització d'actuacions, s'ha
programat en el cicle 2016-2021 les ampliacions de les EDAR de
Riudellots de la Selva, Serinyà i Cassà de la Selva.
Estudiar la possibilitat d’eliminar nutrients i fòsfor en el procés de
depuració. La problemàtica de contaminació per fòsfor i nutrients
no estan contemplades en les mesures. En aquest sentit es
proposa que es faci un plantejament integral de la problemàtica del
sanejament i es facin mesures per eliminar nutrients i fòsfor. Hi ha
tècniques per a poder reaprofitar aquests nutrients i generar
energia. També es proposa que les mesures d’eliminació de
nutrients es prioritzin segons la llera receptor (segons cabal,
l’abastament, etc.) i no segons el nombre d’habitants.
2
Actualment, els requeriments de qualitat de l'aigua tractada, en
particular l'eliminació de nutrients, venen determinats pel
compliment simulatani de les D91/271/CEE d'aigües residuals, que
estableix límits en funció de la càrrega emesa, i per la
D2000/60/CE marc de l'aigua, que fixa els objectius en funció del
medi receptor. Pel que fa als nuclis de menys de 2.000 habitants
equivalents, totes dues normatives conflueixen amb criteris
d'objectius al medi receptor.
Criteris d’intervenció en els nuclis sanejats en funció de la llera
receptora. Els criteris de priorització per a la posada en marxa de
mesures en els nuclis no sanejats s’haurien de fer a través de
l’estudi de les característiques de la llera receptora i no per criteris
poblacionals.
2
Actualment, els requeriments de qualitat de l'aigua tractada, en
particular l'eliminació de nutrients, venen determinats pel
compliment simulatani de les D91/271/CEE d'aigües residuals, que
estableix límits en funció de la càrrega emesa, i per la
D2000/60/CE marc de l'aigua, que fixa els objectius en funció del
medi receptor. Pel que fa als nuclis de menys de 2.000 habitants
equivalents, totes dues normatives conflueixen amb criteris
d'objectius al medi receptor.
Estudiar l’aprofitament de depuradores industrials fora de servei.
Cal estudiar la viabilitat de reciclar depuradores industrials fora de
servei, per a un ús municipal. És una mesura que pot reduir els
costos per a promoure el sanejament de nuclis no sanejats. Com a
exemple, es cita que al municipi de Sant Bartomeu del Grau s’està
estudiant aquesta possibilitat.
1
L'aprofitament d'infraestructures de sanejament privades pot ser
viable en determinades condicions i pot ser una opció afegida en
l'anàlisi d'alternatives previ a la redacció del projecte constructiu.
CONTAMINACIÓ URBANA i INDUSTRIAL
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Girona 19
RETORN DE PROPOSTES CONTAMINACIÓ AGRÍCOLA I RAMADERA
Contaminació agrícola
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
Millorar coordinació. Finalment, com idea general, s’apunta que en
ocasions hi ha buits de responsabilitat entre diferents departaments o
organismes públics, com per exemple, entre l’ACA i la DAAM, que
provoca que un per l’altre hi hagi buits de responsabilitat. És a dir,
caldria aclarir les competències de cada ens, i vetllar perquè no
quedin “espais” (temes) sense control o responsable. Per aquest
motiu és necessària una bona delimitació de competències i una
bona coordinació interdepartamental i interinstitucional
2
Acceptada parcialment
Hi ha una Comissió Interdepartamental de Nitrats i Dejeccions
Ramaderes creada pel Decret 145/2012, que té per objecte elaborar,
definir i coordinar les estratègies i polítiques del Govern de la
Generalitat en matèria de la gestió orgànica i fertilització”. A l’hora de
revisar i controlar les diferents zones afectades per contaminació
difosa, es tenen en compte les informacions que s’aporten des del
Departament de Salut, el d’Agricultura, Ramaderia ,Pesca i Alimentació
i l’ACA. L’ACA participa amb mesures que pretenen, d’una banda,
ampliar el coneixement sobre la contaminació per nitrats (estudis per
determinar l’origen i la distribució dels nitrats) i definir així actuacions
més específiques en les zones afectades.
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Girona 20
RETORN DE PROPOSTES CONTAMINACIÓ AGRÍCOLA I RAMADERA
Contaminació agrícola
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
Els ramaders han de pagar el cànon de l’aigua. Els ramaders
haurien de pagar el cànon de l’aigua com tothom. El criteri hauria de
ser que qui consumeix aigua la pagui. Actualment hi ha un control a
nivell de consum, en la mesura que les granges han de tenir
comptadors, i els pous legalitzats, però no paguen en funció del
consum que realitzen. Si més no, es considera que això s’hauria de
saber i explicar
3 No acceptada
No correspon al Pla de gestió la modificació de l’actual sistema de
finançament de l’ACA ja que és precisa una norma amb rang de Llei
per poder modificar les previsions del TRLMAC
Analitzar altres contaminants. Les analítiques i controls que es
realitzen estan molt focalitzats a determinades substàncies, com per
exemple els nitrats, però també hi ha altres residus que són
altament contaminants que no se sap fins a quin punt estan
controlats, especialment residus derivats de la medicació animal,
que en alguns casos té tractaments hormonals que poden ser
nocius per a les persones. En aquesta mateixa línia, la
contaminació dels fangs de depuradores o el control de fosfats, si
bé aquests últims es queden majoritàriament en el sòl i no passen a
l’aigua i per tant, segurament no és un tema competència de l’ACA
sinó del Departament d’Agricultura
3
Una de les tasques que estan establertes en el Programa de Mesures
del Pla de Gestió és la caracterització de zones amb presència de
contaminació difosa per nitrats, distribució en l'espai i discriminació de
l'origen del nitrogen, tant per aigües superficials com subterrànies,.
Els fosfats estan inclosos dintre del programa de seguiment i control de
les aigües subterrànies.
També hi ha una mesura sobre l'estudi dels possibles impactes dels
fangs de depuradora sobre el medi hídric
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Girona 21
RETORN DE PROPOSTES Contaminació agrícola
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
Promoure les bones pràctiques i la formació.Es proposa promoure
un manual de bones pràctiques i fer-ne difusió per a que els
pagesos coneguin possibles alternatives i els impactes de les
seves decisions. També es valora fonamental formar els agricultors
perquè siguin coneixedors dels diferents productes i el seu impacte
en el medi i les persones.
2 Es valorarà la seva inclusió a la Comissió Interdepartamental de
Nitrats
Augmentar els perímetres de seguretat.Es proposa augmentar els
perímetres de seguretat per a l’ús de plaguicides entorn els pous o
aqüífers per evitar possibles contaminacions. Actualment, el
perímetre de seguretat per l’ús de plaguicides és de 50 metres
respecte un pou d’aigua de boca.
2
Ja contemplades
En les concessions d’aigües destinades a l’abastament ja s’estan
implantant perímetres de protecció a les captacions. Tant en el Pla de
Gestió vigent (veure l’article 58.1 i 58.2) com en el que s’ha sotmès a
informació pública (veure article 38.5 i 38.6 i 42) existeix aquesta
previsió legal d’implantació de perímetres de protecció tant en
captacions destinades a abastament com en àrees de recàrrega
d’aqüífers.
Fer un Pla Català de Descontaminació. S’ha d’identificar les zones
més contaminades de Catalunya i posar en marxa un Pla de
Descontaminació atenent a les prioritats de cada situació.
2
Temàtica de CONTAMINACIÓ URBANA I INDUSTRIAL
Acceptada parcialment
El pressupost per dur a terme les mesures proposades estan
subjectes a el Pla Econòmic i Financer de l’ACA, per tal que sigui el
més realista possible i per tant viable. En el programa de mesures, hi
ha mesures destinades a la priorització de la gestió d’expedients de
descontaminació de fonts d’origen puntual en les masses en mal estat
per contaminació industrial.
També hi ha previst realitzar actuacions subsidiàries de
descontaminació d'aqüífers en el cas que es consideri necessari
actuar al medi, sempre i quan no es conegui el causant de la
contaminació.
CONTAMINACIÓ AGRÍCOLA I RAMADERA
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Girona 22
RETORN DE PROPOSTES Contaminació agrícola
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
Abordar la contaminació física i de metalls pesants. Les mesures
proposades posen l’èmfasi en contaminació química, però caldria
tenir en compte també la possible contaminació física, ja que la
presència d`isòtops radioactius a l’aigua pot ser un tema
preocupant. També cal abordar la contaminació de metalls pesants i
altres substàncies.
2
Temàtica de CONTAMINACIÓ URBANA I INDUSTRIAL
El pressupost per dur a terme les mesures proposades estan
subjectes a el Pla Econòmic i Financer de l’ACA, per tal que sigui el
més realista possible i per tant viable. En el programa de mesures,
hi ha una de les mesures destinades a la priorització de la gestió
d’expedients de descontaminació de fonts d’origen puntual en les
masses en mal estat per contaminació industrial. En aquest paquet
de mesures estan incloses diferents masses d’aigua.
També hi ha previst realitzar actuacions subsidiàries de
descontaminació d'aqüífers en el cas que es consideri necessari
actuar al medi, sempre i quan no es conegui el causant de la
contaminació. Aquestes mesures inclouen qualsevol tipus de
contaminant.
Promoure l’aigua de Km 0. Com a criteri general es valora
necessari promoure el criteri d’ús d’aigua de Km 0. És a dir, que
l’aigua que es consumeix sigui en la mesura del possible la que hi
ha al territori i no promoure els transvasaments
2
Temàtica de CONTAMINACIÓ URBANA I INDUSTRIALAquesta és
una mesura que l'ACA ja intenta complir, entre altres coses perquè
la portada d'aigua d'altres indrests té associat un cost d'inversió, i
uns costos de manteniment i reposició. Sempre que és possible es
cerquen vies d'abastament de proximitat amb recursos propis. Tan
sols quan hi ha problemes de contaminació (excés de sulfats, o
nitrats, etc.) és quan es plantegen altres alternatives, que passen
per procesos de sanejament "in situ" o portada d'aigües des d'un
altra indret
CONTAMINACIÓ AGRÍCOLA I RAMADERA
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Girona 23
RETORN DE PROPOSTES QUALITAT AMBIENTAL Qualitat ambiental
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
Priorització de les mesures del Pla de Gestió. Hi ha moltes mesures
en els diferents blocs dels àmbit de la qualitat hidromorfològica. En
aquest sentit i amb l’objectiu que sigui un pla realista, es proposa
que es prioritzin les mesures que siguin viables d’executar.
2
S’ha volgut garantir la suficiència financera de la planificació que
aprovi el Govern, motiu pel qual s’ha fet un esforç de priorització de
les despeses a efectuar, intentant donar compliment a les exigències
normatives més immediates”.
Mapes per a localitzar les masses d’aigua de la demarcació de
Girona. Varies persones assistents comenten que per facilitar la
participació i entendre les mesures, seria recomanable annexar a la
documentació lliurada, un mapa amb on apareguin les masses
d’aigua de la demarcació
2 S'analitza i es recull la recomanació per a properes sessions.
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Girona 24
RETORN DE PROPOSTES QUALITAT AMBIENTAL Qualitat ambiental
Mesura Valora
ció (1,
2 o 3)
Text resposta
Diversificar l’abastament d’aigua de l’àrea metropolitana de
Barcelona. Es proposa que augmenti la garantia i la
diversificació de l’abastament de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona per evitar la sobreexplotació i garantir el cabal del
Ter. 2
Determinades mesures com les que impliquen obres i actuacions que puguin ésser
declarades com a d’interès general de l’Estat o que impliquin transferències de
recursos entre diferents àmbits de planificació no pot ésser objecte del Pla de
gestió del DCFC, sinó de la Llei del Pla Hidrològic Nacional. Cal endegar un debat
per analitzar les possibilitats existents per corregir aquest dèficit amb la deguda
participació. Pot ser convenient una anàlisi conjunta de solucions, que depassa
l’àmbit d’aquest Pla de Gestió.
Fer complir la Llei de cabals de manteniment i sobretot al Baix
Ter. Hi ha l’acord en que no s’està complint els cabals
ecològics, sobretot del riu Ter, marcats pel Pla Sectorial de
Cabals de Manteniment. Concretament es proposa prioritzar
les mesures per al manteniment dels cabals Baix Ter, ja que
no n’hi ha cap en les mesures presentades.
2
En quant al suposat incompliment de la Llei 15/1959, no es considera correcta
l’apreciació, doncs els cabal mínim previst de 3 m3/s es refereix al conjunt d’aigua
circulant, inclosa la derivació per la Sèquia Monar. En tot cas, atesa la rellevància
social d’aquesta qüestió, s’accepta modificar el requeriment de cabal ambiental
previst en el Pla, conforme als valors següents (m3/s) per al tram “Ter a E.A.
A0010 (Pont de la Barca, Girona), de codi 20047;
Estudiar els cabals d’hivern i d’estiu del Ter (cabal invers) El
cabal del Ter és invers a l’estació de l’any, ja que a l’estiu el
cabal és alt i l’hivern el cabal és baix. Es proposa estudiar
aquest fenomen.
1
El PdM inclou la mesura A1.004. Seguiment de la implantació de cabals ambientals
i de l'evolució de l'estat de les masses d'aigua. Estudis necessaris per a la
determinació de cabals ecològics per al proper cicle.
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Girona 25
RETORN DE PROPOSTES QUALITAT AMBIENTAL
Qualitat ambiental
Mesura Valoració
(1, 2 o 3) Text resposta
Estudi del cabals de manteniment en funció de la climatologia de la
zona. Es proposa introduir la mesura d’actualització dels cabals de
manteniment dels rius amb estudis acurats de la climatologia de les
diferents zones de la demarcació de Girona.
1 El PdM inclou la mesura A1.004. Seguiment de la implantació de cabals
ambientals i de l'evolució de l'estat de les masses d'aigua. Estudis
necessaris per a la determinació de cabals ecològics per al proper cicle.
Rehabilitar i promoure les antigues infraestructures dels regadius. Al
llarg del anys s’han construït noves infraestructures dels regadius en
l’àmbit del Ter. Aquestes noves infraestructures han provocat
l’abandonament de les antigues infraestructures de regadiu. Les
antigues infraestructures fan una funció biològica sobre el riu que no
fan les noves. En aquest sentit, caldria introduir la rehabilitació de
les antigues infraestructures, ja que poden ajudar a recuperar la
morfologia dels rius i sobretot del Baix Ter.
2 El PdM inclou la mesura A2.042 Recuperació de la morfologia, la
connectivitat i les riberes a la conca del Ter.
Augmentar la partida pressupostària del programa de manteniment i
conservació de lleres. Amb les ajudes actuals només es poden fer
petites intervencions sobre les lleres dels rius. Com a proposta,
caldria donar ajudes de major quantitat per poder fer actuacions que
tinguin un major impacte sobre el manteniment i conservació de les
lleres.
2 Aquesta proposta correspon a temàtiques de RISC D’INUNDACIONS
Es valorarà .
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Girona 26
RETORN DE PROPOSTES QUALITAT AMBIENTAL
Qualitat ambiental
Mesura Valoració (1,
2 o 3) Text resposta
Mesures per garantir la mobilitat longitudinal del riu Ter. Planificar
mesures per garantir la mobilitat longitudinal del riu Ter. Amb
aquesta proposta es comenta que es podria promoure les activitats
de turisme fluvial.
1
Es tindran en compte per la priorització de les actuacions les
masses d’aigua amb un estat inferior a bo de connectivitat fluvial i
les masses d’aigua incloses dins de figures de protecció legal o
reserves fluvials. El PdM inclou la mesura A2.042 Recuperació de
la morfologia, la connectivitat i les riberes a la conca del Ter. A més
l’ACA ha presentat una sol·licitud de projecte LIFE (LIFE
CONECTER) avui ja adjudicada en el que una de les accions
persegueix la restauració integral de la connectivitat longitudinal i
recuperació d’antics braços fluvials al Baix Ter.
Incorporar la curbícula en la mesura A4007 de sensibilització. La
curbícula es una espècie invasora que s’instal·la en el tubs de
canalització fins al punt de deixar-los fora de servei. Si hagués bosc
de ribera aquesta colonització s’hagués frenat de manera natural.
2
El PdM incorpora les següents mesures relacionades per evitar la
propagació d'EEI com la corbícula: A4.005 Caracterització del
potencial invasor i de l'impacte de les espècies invasores
prioritàries per tal d'establir la vulnerabilitat i el risc d'invasió a les
masses d'aigua del districte de conca fluvial de Catalunya, A4.011
Millora del coneixement per la regionalització i priorització
d'actuacions de prevenció, erradicació i control d'espècies al DCFC
i la mesura A4.012. Disseny de plans d'actuació per les EEI
prioritàries.
Campanya de regularització de pous. Fer una campanya de
regularització de pous, sensibilitzant i augmentant les inspeccions. 2
El PdM inclou la mesura B1.006. Actualització i modernització del
Registre d'Aigües. La regularització de preus és una tasca amb
caràcter continu
Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Girona
Conclusions
Total Propostes generades: 97
27
Total ACA 57
Acceptades 24
En estudi o accept. parcialment 26
Rebutjades 7
Competències d’altres Administracions 40
78 43%
31 17%
73 40%
Total de mesures proposades a tots els nuclis
acceptades
rebutjades
en estudi
24 42%
7 12%
26 46%
Girona
ACA acceptades
ACA rebutjades
ACA en estudi
28
Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC)
Pressupost Programa de mesures (CIC) (prèvia a la informació pública)
Capítol Mesura Cost inversió /
Despesa
Cost inversió /
Despesa ACA
Cost inversió /
Despesa Altres
Cost explotació
ACA (€/any)
Cost explotació
altres (€/any)
A1 Implantació cabals de manteniment 8.500.000 8.500.000 - - -
A2 Rehabilitació hidromorfològica rius 13.350.206 8.629.517 4.720.688 - -
A3 Rehabilitació zones humides 16.902.656 875.000 16.027.656 - -
A4 Control i mitigació especies invasores 1.639.945 902.905 737.040 - 5.000
A5 Protecció i millora del litoral 15.194.328 200.000 14.994.328 - -
A6 Protecció i millora d'aqüífers 33.380.000 1.380.000 32.000.000 500.000 -
A7 Regulació navegació i freqüentació 1.189.500 24.000 1.165.500 - -
B1 Explotació coordinada dels recursos hídrics 9.671.547 7.671.547 2.000.000 100.000 -
B2 Millora garantia d'abastament 257.900.000 59.400.000 198.500.000 - -
B3 Gestió de sequeres 592.000 - 592.000 1.333.333 361.667
B4 Reutilització de l'aigua regenerada 6.250.000 5.000.000 1.250.000 500.000 -
B5 Millora del control i la regulació 19.000.000 19.000.000 - 602.333 -
B6 Modernització dels regadius 43.397.683 - 43.397.683 - -
C1 Millora sanejament nuclis sanejats 235.072.000 235.072.000 - 23.152.735 -
C2 Sanejament nuclis no sanejats 63.554.500 63.554.500 - 3.011.364 -
C3 Reducció contaminació industrial 710.892 676.280 34.612 - -
C4 Reducció impactes de sistemes unitaris (DSU) 24.866.667 1.100.000 23.766.667 - -
C5 Reducció nitrats d'origen agrari 17.837.240 800.000 17.037.240 - -
C6 Reducció plaguicides d'origen agrari 850.000 200.000 650.000 - -
C7 Reducció contaminació salina Llobregat 42.223.667 25.563.469 16.660.198 125.000 908.444
C8 Descontaminació d'aqüífers 7.050.000 1.000.000 6.050.000 - -
D1 Pla de gestió de riscos inundacions 97.717.000 44.000.000 53.717.000 - -
E1 Recerca innovació i desenvolupament 1.000.000 1.000.000 - - -
COST període 2016-2021 917.890.307 484.549.219 433.341.088
Cost explotació anual 27.991.432 2.608.444
29
Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC)
Pressupost Programa de mesures (CIC)
Capítol Mesura Cost inversió /
Despesa
Cost inversió /
Despesa ACA
Cost inversió /
Despesa Altres
Cost explotació
ACA (€/any)
Cost explotació
altres (€/any)
A1 Implantació cabals de manteniment 8.735.000 8.735.000 - 600.000 -
A2 Rehabilitació hidromorfològica rius 13.425.206 8.704.517 4.720.688 - -
A3 Rehabilitació zones humides 17.902.656 1.065.000 16.027.656 - -
A4 Control i mitigació especies invasores 1.639.945 902.905 737.040 - 5.000
A5 Protecció i millora del litoral 24.857.781 200.000 24.657.781 - -
A6 Protecció i millora d'aqüífers 33.380.000 1.380.000 32.000.000 500.000 -
A7 Regulació navegació i freqüentació 1.769.976 24.000 1.745.976 - - B1 Explotació coordinada dels recursos hídrics 9.671.547 7.671.547 2.000.000 100.000 - B2 Millora garantia d'abastament 289.790.000 60.630.000 229.160.000 - - B3 Gestió de sequeres 592.000 - 592.000 1.333.333 361.667
B4 Reutilització de l'aigua regenerada 6.250.000 5.000.000 1.250.000 500.000 - B5 Millora del control i la regulació 17.134.000 17.134.000 - 602.333 - B6 Modernització dels regadius 43.397.683 - 43.397.683 - - C1 Millora sanejament nuclis sanejats 228.874.000 226.304.000 2.570.000 22.088.860 - C2 Sanejament nuclis no sanejats 92.120.351 89.090.500 3.029.851 4.082.986 - C3 Reducció contaminació industrial 710.892 676.280 34.612 - - C4 Reducció impactes de sistemes unitaris (DSU) 26.366.667 2.600.000 23.766.667 - - C5 Reducció nitrats d'origen agrari 17.837.240 800.000 17.037.240 - - C6 Reducció plaguicides d'origen agrari 850.000 200.000 650.000 - - C7 Reducció contaminació salina Llobregat 64.646.400 25.563.469 39.082.931 125.000 908.444 C8 Descontaminació d'aqüífers 7.050.000 1.000.000 6.050.000 - - D1 Pla de gestió de riscos inundacions 66.612.750 44.000.000 22.612.750 - - E1 Recerca innovació i desenvolupament 1.000.000 1.000.000 - - -
COST període 2016-2021 973.804.094 502.681.219 471.122.875
Cost explotació anual 29.932.513 1.275.111
Versió final (Pressupost ampliat després d’ Informació Pública i Procés Participatiu):
30
Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC)
7% 34%
25% 9%
5% 2%
7% 2%
0,1%
Mesura Altres ACA Total
Qualitat de l’aigua 64.198.717 327.968.249 392.166.966
Abastament 245.739.683 91.071.547 336.811.230
Protecció del Medi 69.645.212 20.511.422 90.156.635
Inundacions 22.612.750 44.000.000 66.612.750
I+R+D - 1.000.000 1.000.000
471.122.875 502.681.219 973.804.094
Altres:
DARP: 59.365.923 €
DTES: 56.060.554 €
Dept. Interior: 70.000 €
Ens locals i supramunicipals: 75.955.835 €
Estat: 29.264.353 €
Diversos / tercers: 258.976.210 €
Distribució de les inversions
Pressupost Programa de mesures (CIC)
Gràcies per la seva atenció
gencat.cat