Transcript
Page 1: Primers auxilis apunts willy

PRIMERS AUXILIS I PATOLOGIES EN L'ACTIVITAT FÍSICA I L'ESPORT

Guillem Escriu GarciaINEFC BarcelonaCurs 2012 – 2013

Page 2: Primers auxilis apunts willy

INDEX

Page 3: Primers auxilis apunts willy

PRIMERS AUXILIS

Page 4: Primers auxilis apunts willy

1. NORMES GENERALS

1.1.CONCEPTES

➢ Accident: Esdeveniment fortuït del qual segueix un dany que pot ser físic o mental.➢ Primers auxilis: Actuacions i tècniques que permeten l'actuació immediata fins l'assistència professional.

Objectius– Evitar l'empitjorament de l'accidentat/da– Prevenir possibles complicacions– Facilitar l'actuació de l'especialista sanitari

Consells generals– Mantenir calma - Protegir al ferit del fred– Evitar aglomeracions - Donar avís al personal sanitari– Saber imposar-se (control) - Trasllat adequat– No mobilitzar - Intervenció imprescindible– Examinar al ferit - No medicar– Tranquil·litzar al ferit

➢ Urgència mèdica: Requeriment d'atenció immediata per part del responsable de l'activació de la cadena de socors en aquell moment.

➢ Emergència mèdica: Urgència amb situació real de perill immediat per la vida del pacient o la funció dels seus òrgans.

Les urgències i emergències, classificades en tres grups:

1) TERCERA URGÈNCIA: la demora de l'assistència no modifica el pronòstic.2) SEGONA URGÈNCIA: l'assistència pot tardar una hora o més.3) PRIMERA URGÈNCIA: a mesura que incrementa el temps de tractament, empitjorament greu.

CADENA DE SOCORS

L'objectiu és reduir al mínim el risc d'altres situacions d'emergència, les lesions i les seqüeles posteriors a l'accident o la crisi del malalt.

Seqüència d'actuació davant d'una emergència:

PAS (PROTEGIR-AVISAR-SOCÓRRER)

PROTEGIR (accidentat i autoprotecció)- Valoració de riscs present a l'entorn- Mesures de protecció de la víctima (senyalització)- Mesures d'autoprotecció (guants)

AVISAR - Activar cadena de socros- Telèfon d'emergències: 112- Què i com informem?

· Localització exacta· Nombre d'accidentats i tipus de lesió· Verificar que la informació ha estat ben rebuda

Situació d'emergència Assist. Sanitària definitivaCadena de socors

Page 5: Primers auxilis apunts willy

SOCÓRRER- Tranquil·litzar víctima- Determinar lesions (prioritzar actuacions si escau)

· Exploració primària (signes vitals)· Exploració secundària (completa, de cap a peus)

- Actuació segons les lesions que presentiOrdre d'atenció:

1. Aturades cardíaques o respiratòries2. Hemorràgies greus o xoc3. Estat d'inconsciència4. Fractures obertes o ferides greus5. Fractures tancades o ferides lleus

SUPORT VITAL BÀSIC

Auxilis bàsics encaminats a substituir les funcions respiratòries i circulatòries. El suport vital avançat són tècniques encaminades a restablir les funcions respiratòries i circulatòries que requereixen personal sanitari especialitzat.

Seqüència ordenada d'actuacions, totes tenen la mateixa improtància per millorar la supervivència.

EXPLORACIÓ DE LA VÍCTIMA➢ Consciència: Capacitat de respondre als estímuls.

RESPON Consciència- No canviar de posició- Esbrinar què ha passat- Revalorar sovint

NO RESPON Inconscient

Si està insconscient:

➢ Respiració: buscar respiració normal – rítmica

¿ respira ?SÍ NO

Continuar avaluació (posició d'espera – lateral de seguretat)

Reanimació cardiopulmonar RCP- Combinació massatge cardíac extern – insuflacions boca a boca. Garantir que els òrgans reben oxígen per evitar la mort cel·lular.

Page 6: Primers auxilis apunts willy
Page 7: Primers auxilis apunts willy

2. LESIONS TRAUMÀTIQUES SOBRE LA PELL

2.1.FERIDES

Pèrdua de continuïtat de la pell o de les mucoses com a conseqüència d'un traumatisme. En comunicació interior estèril amb l'exterior hi ha risc d'infecció.

Les classifiquem:

Segons l'agent que les causa:

Ferides incises

- Vores ben definides i netes- Molt sagnant- Agent tallant

Ferides punxants

- Profunditat- Poc sagnant - - Objectes punxants- Infecció

Ferides contuses - Destrucció tissular (desaparició pell)- Vores difuses i aixafades- Presència de cossos estranys (infeccions)- Impacte (caigudes)

Ferides inciso-contuses

- Vores lleugerament confuses - Més sagnants que contuses- Provocades per objectes de forma tangencial

Segons la forma:

Ferides lineals

- Diferents formes

Ferides amb penjall

- Un tros de teixit unit només per un punt a la zona sana- Objecte tallant, impacte tangencial

Ferides contuses

- Un tros de teixit afectat s'ha separat del cos

FACTORS DE GRAVETAT

✔ Profunditat– Erosió (no hemorràgia)– Ferida superficial (teixit subcutani)– Ferida profunda (afectació vasos)– Ferida penetrant (en cavitat corporal, sense lesió visceral)– Ferida perforant(en cavitat corporal, amb lesió visceral)

✔ Localització– Mans, orificis naturals, tòrax i abdomen, articulacions

Page 8: Primers auxilis apunts willy

✔ Extensió– Risc d'infecció, dificultats per cicatritzar

✔ Ferides brutes– Presència de cossos estranys – infecció

✔ Ferides amb hemorràgies– Pèrdua de sang

✔ Ferides no tractades– 6 hores des que s'han produït

FERIDES LLEUS I GREUS

· Rentar-se les mans i utilitzar guant· Material de cures estèril, evitar contacte amb agents patògens

ACTUACIÓ DAVANT FERIDES LLEUS

1. Netejar i desinfectar la feridaAigua i sabor a raigAntisèpticSempre de l'interior a l'exterior

2. Cobrir la feridaApòsit gras (ferida humida)Apòsit estèril (gases)

Trasllat al centre sanitariVacuna del tètanus

ASÈPSIA I DESINFECCIÓ

Asèpsia: absència de germens patògensAntisèptic: producte químic que s'aplica sobre els teixits amb la finalitat d'eliminar els microorganismes patògens

Característiques:– Ampli aspectre bacteria– Actuació ràpida i mantinguda en el temps– No s'absorveixi a través de la pell– Inoqu a la pell– Eficaç a dosis petites

SÍMPTOMESDolor

- Teixit- Extensió- Objecte traumàtic

Hemorràgia- Gravetat

Separació de les vores- Objecte traumàtic- Retracció dels teixits afectats

ACTUACIÓ

- Simptomatologia i gravetat- Complicacions: Shock per hemorràgia i infecció- Ferides greus - metge

ACTUACIÓ DAVANT FERIDES GREUS

1. Activar cadena de socors2. Si existeix hemorràgia, controlar-la3. No extreure cossos estranys ni clavats4. Cobrir la ferida tot el possible

EL QUE NO HEM DE FER:- Utilitzar cotó fluix- Utilitzar pomades antibiòtiques, pólvores antisèptiques ni secants- Explorar, tractar ferides complicades

Opcions:

Povidona iodada – bon desinfectant, pot resultar irritantClorexidina – bon desinfectant, no irritant, transparent

Page 9: Primers auxilis apunts willy

2.2.CONTUSIONS

És una lesió sense trencament de la continuïtat de la pell causada per l'imacte d'un objecte amb el cos. Pot haver-hi una lesió per sota la pell i afecta diverses estructures (venes, artèries, múscul).

Classificació

✔ Mínima: no existeix alteració, només dolor✔ Contusió de 1er grau: ruptura de capil·lars, aparició de morats✔ Contusió de 2on grau: hematoma, tumoració (hemorràgia intersticial)✔ Contusions de 3er grau: aixafament intens de les parts toves (necrosi)

SÍMPTOMESDolor – força de l'impacte – grau d'afectació

1er grau: lleugera inflamació2on grau: inflació més manifesta3er grau: dolor intens

Inflamació i endurimentImpotència funcionalAparició de morat (a hores)

ACTUACIÓ DAVANT FERIDES GREUS

· Contusió mínima o de 1er grau: Aplicació d'aigua freda o fred

· Les de 2on i 3er grau:Embenat compressiu immobilitzadorControlades per un metge

EL QUE NO HEM DE FER:- Premer, punxar o reventar els hematomes

Page 10: Primers auxilis apunts willy

3.LESIONS MUSCULARS I TENDINOSES

3.1.LESIONS MUSCULARS

Són aquelles lesions que afecten el component contràctil del múscul.

Contusió muscular / Rampa / Contractura / Distensió / Estrabada o estirada muscular / Ruptura o estrip muscular

CONTUSIÓ MUSCULAR ETIOLOGIAImpacte directe amb un oponent o un implement

Lesió causada per una agressió externa (contusió 2on grau)Musculatura en contracció: afectació superficialMusculatura relaxada: afectació més profunda

SÍMPTOMES - Impotència funcional - Dolor a la mobilització - Lleu inflamació de la zona - Presència d'hematoma (punt dolorós)

ACTUACIÓ - Repòs funcional - Aplicació de fred (20-30 minuts) - Embenat compressiu, no immobilitzant

RAMPAETIOLOGIApH àcid al múscul. Fatiga. Manca d'hidratacióDèficits de potassi, magnesi o calci

Alteració neuromuscular.Es produeix una contracció espontània, sostinguda i intensa d'un múscul.

SÍMPTOMES - Contracció dolorosa que obliga a deixar l'activitat - Contractura de tota l'extensió del múscul - Aparició de fatiga localitzada o ge neral

ACTUACIÓ - Abandonar l'activitat física momentàniament - Realitzar exercicis d'estirament (reflex miotàtic invers). Estiraments passius forçats (20-30” rec 4-5”). Mai realitzar rebots - Torna a l'activitat, disminuint intensitat - Hidratació

CONTRACTURA MUSCULAR

ETIOLOGIAEstimulació nerviosa excessiva (treballs d'alta intensitat), males postures o postures vicioses

Alteració funcionalEs produeix un escurçament del múscul en un punt localitzat i es manté en el temps

SÍMPTOMES - Permet acabar l'activitat - Sensació molesta durant el repòs - Dolor a la mobilització - Dolor localitzat en un punt a la palpació

ACTUACIÓ - Si l'esportista ho detecta al moment: gel (sessions 20-30') - A distància: Calor, estiraments passius i AF progressiva sense dolor.

Page 11: Primers auxilis apunts willy

DISTENCIÓ MUSCULARETIOLOGIAEsports en que no se sap fins a quin límit es solicitarà un múscul. Múscul sotmès a un estirament exagerat.

Estirament sobtat i violent d'un múscul, i que sobrepassarà els seus límits d'elasticitat i es produirà una extravasació

SÍMPTOMES - L'esportista pot finalitzar l'activitat - Sensació de desconfort en repòs - Activitat reapareix la sensació de dolor - Dolorós a la palpació

ACTUACIÓ - Si es detecta en el moment, gel immediat - Primers tres dies gel (20-30'), després pot usar calor - Mantenir l'extremitat elevada - Repòs funcional (2-3 dies) - Activitat progressiva, no sobrepassar el llindar del dolor - Mai estiraments de cap tipus.

ESTREBADA MUSCULAR

ETIOLOGIAMateix mecanisme que la distensió, però l'elongació és més intensa. Contraccions excèntriques

Es produeix una afectació més greu que en la distenció muscular. Ruptura de miofibril·les

SÍMPTOMES - Fi de l'activitat - Impotència funcional manifesta - Dolor intens (repòs) - Múscul dolorós a la palpació (punt més dolorós)

ACTUACIÓ - Primers auxilis – limitar l'hematoma - Fase aguda: gel Embenat compressiu elàstic Repòs - Un cop instaurat el quadre: antiinflamatoris Termoteràpia Activitat lleugera i progressiva Resoldre possibles atròfies

RUPTURA o ESTRIP MUSCULAR

ETIOLOGIAGran tensió intramuscular generada de les contraccions (excèntriques) i descoodrinacions (fatiga) o contusió directa sobre el múscul

Es considera estrip muscular quan es produeix una ruptura parcial i parlem de ruptura si la esparació fibril·lar és total

SÍMPTOMES - Dolor en pedrada o cruixit. Fi de l'activitat - Dolor intens i localitzat en un punt concret, fins i tot en repòs - Impotència funcional - Nòdul fluctuant en la palpació del focus dolorós - Equimosi precoç - Ruptura total es poden observar dos ventres musculars

ACTUACIÓ - Primers auxilis – limitar l'hematoma - Fase aguda: gel Embenat compressiu elàstic Repòs - Un cop instaurat el quadre: antiinflamatoris Termoteràpia Activitat lleugera i progressiva Resoldre possibles atròfies

Page 12: Primers auxilis apunts willy

TRACTAMENT LESIONS MUSCULARS (immediat post-lesió)

RICE R = Rest – repòs esportiu Per prevenir futures retraccions i fer més petit l'hematomaI = Ice – gel Per fer més petit l'hematoma i disminuir inflamació i repararC = Compression – compressió Per disminuir el flux sanguini, efecte antiinflamatoriE = Elevation – elevació

Anar alternant compressió i crioteràpia

3.2.LESIONS TENDINOSES

Són aquelles lesions que afecten el component tendinós o el tendó.

Tendinitis / Entesistis / Tenosinovitis / Bursitis

TENDINITISETIOLOGIASobrecàrregues mecàniques provocades per microtraumatismes continus o bé per una agressió única però extensa

Inflamació de les cèl·lules que estructuren el tendó. Pot afectar també la transició múscul-tendó

SÍMPTOMES - Dolor intermitent que apareix després de l'exercici (durant) - Dolor continu a la regió per on passa o s'insereix el tendó - Dolor al realitzar l'acció muscular resistida - Pot aparèixer el tendó engruixit (degeneració del tendó) - Fase aguda o afectació prolongada – inflamació

ACTUACIÓ - Repòs funcional absolut - Gel (1er símptomes aguts; 20-30') - Immobilització - Teràpia manual - Infiltracions

ENTESITIS ETIOLOGIAMicrotraumatismes de repetició per tracció de la inserció tendinosa

Lesió del component tendinós localitzat a la inserció òssia. Inflamació en la interfase ós-tendó.

SÍMPTOMES - Dolor intermitent a l'inici - Dolor fins i tot en repòs - Dolor al realitzar l'acció muscular resistida - Palpació dolorosa de la zona del tendó

ACTUACIÓ - Gel davant els 1ers símptomes - Immobilització - Teràpia manual - Antiinflamatoris - Infiltracions

Page 13: Primers auxilis apunts willy

TENOSINOVITISETIOLOGIATraumatismes repetits de tracció – flexió – rotació dels tendons sobre les seves beines

Inflamació del tendó i de la beina sinovial per on passa

SÍMPTOMES - Dolor intermitent que apareix després de l'exercici (durant) - Dolor al realitzar l'acció muscular resistida - Engruiximent important - Edema de la zona per on passa el tendó - Fase aguda o afectació prolongada – inflamació

ACTUACIÓ - Repòs funcional absolut - Gel - Immobilització - Teràpia manual - Infiltracions

BURSITISETIOLOGIAMicrotraumatismes per tracció i les contusions mecàniques sobre les bosses seroses. Infecció

Inflamació de la bossa serosa per on llisquen els tendons entre els plans ossi i muscular. Es poden cronificar (higroma)

SÍMPTOMES - Dolor intermitent que apareix després de l'exercici (durant) - Dolor continu a la regió per on passa o s'insereix el tendó - Dolor al realitzar l'acció muscular resistida - Palpació dolorosa - Pot aparèixer el tendó engruixit (degeneració) - Fase aguda o afectació prolongada – inflamació

ACTUACIÓ - Embenat compressiu immobilitzant - Especialista – punció del líquid extravasat - Infiltració - Si s'organitza higroma – cirurgia

Page 14: Primers auxilis apunts willy

4. LESIONS ÒSSIES

Fractura: pèrdua de continuïtat d'un os. Lesió esquelet + teixits tous

Un os es pot trencar per diferents motius:

Agressions mecàniques d'origen intern:

➢ Fractures per insuficiència o patològiques: debilitat òssia o processos locals (tumors) que debiliten l'àrea propera. Traumatisme mínim = lesió (fractura)➢ Fractures per fatiga o estrès: Sol·licitacions mecàniques repetides. Zones més freqüents: metatarsians, tíbia, peroné i calcani. Fractura per sobrecàrrega.

Agressions mecàniques d'origen extern (traumatisme violent):

➢ Mecanisme directe (en el lloc de l'impacte)➢ Mecanisme indirecte (a distància del lloc del traumatisme). - Fractures per compressió

- Fractures per flexió- Fractures per cisallament- Fractures per torsió- Fractures per tracció

Fractura per compressió.

Força actua a l'eix de l'osCaigudes d'alçadaFractures comminuta

Fractura per flexió.

Força actua perpendicular a l'eix i la fixació d'un dels extrems provoca la rupturaFractura en ales de papallona

Fractura per cisallament.

Força paral·lela i sentit contrariSuperfícies articularsFractura transversa

Fractura per torsió.

Força provoca una rotació sobre l'eixDues forces roten en sentit inversFractures espiroidees

Fractura per tracció.

Dues forces actuen en la mateixa direcció i sentit contrari. Arrancament

Diferents mecanismes lesionals – diferents direccions de la línia de fractura:

- Fractures transverses- Fractures longitudinals- Fractures obliqües- Fractures espiroidees- Fractures per comminució

- Fractura impactada o empotrada

Page 15: Primers auxilis apunts willy

Fractura transverses.

Traç perpendicular a l'eix de l'osMecanisme directeFractures en ales de papallona

Fractura obliqües.

Traç oblic a l'eix de l'osMecanisme de flexió

Fractura per comminuta (polifragmentàries).

Múltiples fragmentsTraumatismes violentsFractures més greus

Fractura espiroidees

Pròpies dels ossos llargsLínia de fractura obliqua, que descriu una espiral al llarg de l'os i acaba amb un traç transversMecanismes de torsió

Fractura longitudinals (o verticals).

Traç de fractura paral·lel a l'eix de l'osCompressió axialOssos plans o epífisis dels ossos llargs (intraarticular)

Fractura impactada (o empotrada).

Un fragment d'os trencat impacta en un altre

Classificació segons la seva posició en el propi os:

– Diafisàries– Epifisàries

· Extraarticular· Articular

Complexitat de la fractura:

– Completes· Simples· Complicades· Comminuta

– Incompletes· Fisura· Fisura en tija verda

Grau d'afectació:

– Tancades– Obertes

· Obertes de dins cap a fora· De fora cap a dins

Page 16: Primers auxilis apunts willy

SÍMPTOMES

Dependran del tipus i localització:

1. Dolor intens focus de fractura2. Inflamació3. Impotència funcional4. Deformitat del membre afectat5. Envermelliment6. Mobilitat7. Crepitació

Simptomatologia vascular i/o nerviosa associada.Diagnòstic clínic i de confirmació radiològica

ACTUACIÓ

Trasllat al centre sanitariDisminuir el dolor (si hi ha mobilitat, immobilitzar)Parlar amb l'accidentatDavant del dubte actuem com si hi hagués fractura

– No tocar el ferit d'on és– Retirar tot allò que pugui dificultar la circulació– Impedir qualsevol tipus de moviment– Mai reduir-la!!– Immobilitzar amb tutors, fèrules, el propi cos..– Fred– Ferida oberta (hemorràgia), cobrir gasa estèril i immobilitzar

COMPLICACIONS

Possible compressió vascular o neuronalHemorràgia o xoc hipovolèmic (fractures de pelvis, fèmur, politraumàtics)Infecció fractures obertes

EL QUE NO HEM DE FER:- Aplicar calor- Utilitzar pomades antiinflamatòries, analgèsiques o calmants- Reduir una fractura

Page 17: Primers auxilis apunts willy

5. LESIONS ARTICULARS

Classificació segons la zona articular afectada:

- Lesions membrana sinovialContusió articularCommoció articular

- Lesions càpsula i lligamentsDistensió articularEsquinçLuxació

- Lesions del cartílagFractura-luxacióCandropatia

- Lesions del fibrocartílag articularMeniscopatia

5.1.LESIONS DE LA MEMBRANA SINOVIAL

CONTUSIÓ ARTICULARImpacte directe d'una força externa sobre l'articulació. Inflamació de la membrana.

ETIOLOGIA- Fortes entrades d'esports d'equip- Impacte directe sobre l'articulació- Caigudes- Articulacions més afectades: interfalàngiques, genolls (espatlla, colze i turmells)

CONMOCIÓ ARTICULARXoc de les cares articulars d'una mateixa articulació. Agent traumàtic endogen. Pot comportar afectació del cartílag articular.

ETIOLOGIA- Caigudes al buit des de certa alçada- Traumatismes repetits amb sobrecàrrega- Articulacions més afectades: genolls i turmells

SÍMPTOMES D'AMBDUESImportant conèixer la història del traumatisme

- Dolor- 'Derrame' sanguini intraarticular que compromet la mobilitat- Impotència funcional- Inflamació articular

ACTUACIÓ PER AMBDUES- Repòs- Gel 25-30min (mínim 3 cops primeres 48-72h)- Immobilització- Transport centre sanitari- Inflamació important – embenat compressiu

Page 18: Primers auxilis apunts willy

5.2.LESIONS CÀPSULA I LLIGAMENTS

DISTENCIÓ ARTICULAR

ETIOLOGIAHipertracció del lligament afectat. Torçades de turmell

Els lligaments i la càpsula són sotmesos a una tracció anormal produint un estirament o elongació, sense arribar a esquinç

SÍMPTOMESLa història del traumatisme i els símptomes defineixen el diagnòstic. - Dolor selectiu del lligament lesionat - Dolor que augmenta a la hipertracció - Reacció inflamatòria escassa

ACTUACIÓ - Repòs funcional de l'articulació - Elevar el segment lesionat (48h – reduir inflamació) - Gel (25-30min, 3 cops al dia) - Immobilitzar l'articulació - Transport al centre sanitari si la inflamació és important (embenat compressiu)

ESQUINÇ ETIOLOGIAHipertracció del lligament afectat. Torçades de turmell

Estirament d'un lligament per forces de tracció superiors a la resistència d'aquests teixits

SÍMPTOMESLa història del traumatisme i els símptomes defineixen el diagnòstic. - Dolor selectiu del lligament lesionat - Dolor que augmenta a la hipertracció - Reacció inflamatòria important (gairebé immediata)

ACTUACIÓ - Repòs funcional de l'articulació - Elevar el segment lesionat (48h – reduir inflamació) - Gel (25-30min, 3 cops al dia) - Immobilitzar l'articulació - Transport al centre sanitari si la inflamació és important (embenat compressiu)

LUXACIONSETIOLOGIACaigudes en hiperextensióArticulació més afectada l'espatlla (interfalàngiques)

Separació sobtada, parcial o total, dels extrems articulars. Suposa l'esquinçada de la càpsula i els lligaments

SÍMPTOMESSímptomes incerts Símptomes certs - Dolor - Deformitat - Impotència funcional - Fixació elàstica - Tumefacció - Cavitat articular buida - Canvi de color de la pell

ACTUACIÓ - Repòs funcional de l'articulació - Gel - No reduir l'articulació!!! - Immobilitzar l'articulació tal com estigui - Trasllat ràpid al centre sanitari

Page 19: Primers auxilis apunts willy

5.3.LESIONS DEL CARTÍLAG

FRACTURA - LUXACIÓ ETIOLOGIAForces de flexió i rotació intenses. Articulació més afectada: turmell

Es produeix una separació de la superfície articular, però la força agressora és tan important que provoca una fractura òssia

SÍMPTOMES - Dolor intens a la zona articular - Inflamació - Impotència funcional - Important deformació articular - Envermelliment de la zona

ACTUACIÓ - Impedir tot tipus de moviment - Mai reduir-la!!! - Immobilitzar

CONDROPATIA ETIOLOGIAPresència continuada de microtraumatismes. Acció d'un fort traumatisme (impacte directe sobre el cartílag o commoció articular). Articulació més afectada: genoll (disc intervertebral i l'espatlla)

Alteracions degeneratives que es produeixen sobre el cartílag articular. Lesions cròniques

SÍMPTOMESSimptomatologia inespecífica - Sensació de sobrecàrrega - Dolor inici activitatSense tractament, els símptomes van evolucionant - Dolor en repòs i sobretot de nit - Dolor més agut inici exerciciFase més avançada - 'Derrame' articular - Impotència funcional

ACTUACIÓ - Repòs funcional - Metge esportiu valoració - Valorar la tècnica o el material utilitzat - TermoteràpiaDurant la fase aguda - Repòs relatiu - Fred - Inflamació important – embenat compressiu

Page 20: Primers auxilis apunts willy

5.4.LESIONS DEL FIBROCARTÍLAG ARTICULAR

MENISCOPATIAETIOLOGIASobresolicitació de l'articulació associada a l'acció d'una força o traumatisme. Articulació més afectada: genoll i escapulohumeral

Alteracions que es produeixen sobre el fibrocartílag (menisc). Des d'una degeneració a una ruptura

SÍMPTOMESMolt variada i inespecífica - Dolor durant l'activitat, en repòs desapareix - Impotència funcional - Bloqueig articular - 'Derrame' articularAssociat a altres lesions

ACTUACIÓDavant una situació aguda de dolor i impotència funcional - Repòs funcional - Gel - Embenat compressiu i immobilitzant - Trasllat a un centre sanitari

Page 21: Primers auxilis apunts willy

6. TRAUMATISMES A LA CARA, CRANI I COLUMNA VERTEBRAL

6.1.TRAUMATISMES A LA CARA

FRACTURA NASAL

Fractura de les estructures que conformen la piràmide nasal (ossos nasals, cartílag, pont nasal, septe nasal).Ocasionar danys estructurals i estètics. Lesió més freqüent de les que es produeixen a la cara. Associades a altres lesions (columna cervical/TCE)

SIGNES D'ALARMA - L'hemorràgia no s'atura - Dificultat respiratòria - Sospites de coàguls septals - Deformitat

- Sortida líquid transparent pel nas (Rinoràquia, rinorrea cerebrospinal) - Sospites de lesions associades

Activació de la cadena de socors

SÍMPTOMES - Dolor - Epistaxi - Sensació d'obstrucció nasal - Deformitat - Hematomes al septe - Esquimosi (morat) - Inflamació

ACTUACIÓ - Mantenir la calma (accidentat) - Respirar per laboca i seure inclinat el cap endavant - Aplicar compresses fredes sobre el nas - Trasllat a un centre sanitari - No reduir la lesió!!!

TRAUMATISME OCULAR

Les lesions oculars produïdes durant la pràctica esportiva no es poden despreciar. Poden ser lleus, moderades o molt greus (associades a conseqüències funcionals i anatòmiques de la visió).

Es defineix com a qualsevol agressió mecànica, física o química sobre el globus ocular i/o els seus annexos.

– Traumatismes mecànics (mecanismes directes – indirectes):– Traumatismes orbitaris– Ferides a les parpelles– Traumatismes oculars superficials no penetrants– Contusió i concussió ocular– Traumatismes oculars penetrants– Traumàtica de les vies òptiques

– Traumatismes físics:– Queratoconjuntivitis actínica– Lesió ocular pel fred

TRAUMATISMES MECÀNICS

Traumatismes orbitaris.

Traumatismes contusos- Simples esquimosis o hema-tomes orbitaris- Fractura òssia per esclat (relativa urgència) · Visió doble · Limitació a mirar cap a dalt · Epistaxi

Ferides a les parpelles.

Traumatismes incisius.Lesions més evidents. Depenen del grau d'afectació (associades a ferides del globus ocular) seran més o menys greus. Signe d'alarma – aparició de grassa a la ferida (profunditat)

Page 22: Primers auxilis apunts willy

Traumatisme ocular superfi-cial no penetrant.(s'afecta la conjuntiva i còmia)Traumatismes lleus però molt molestos. - Hiposafgma traumàtica o equimosi subconjuntival: con-tusió lleu. Hemorràgia superfi-cial. - Erosions o abrasions cor-nials superficials: provocat per un agent mecànic. Molt dolor.

Contusió i concussió.(conseqüències intraoculars)- Contusió: impacte d'objecte. Lesions a l'iris Despreniment de retina Esclat del globus ocular Pèrdua total de l'ull- Concussió: transmissió a dis-tància de l'energia mecànica

Traumatismes oculars pene-trants (ferides i laceracions)

Situacions oculars molt greus com pot ser la perforació del globus ocular. Un cos enclavat a l'escleròtica. Trasllat a un centre sanitari. Mai intentar extreure cap cos de l'ull!

Patologia traumàtica de les vies òptiques.

Traumatismes de la base del crani poden comprometre la integritat del nervi òptic. Pèrdua de visió

SÍMPTOMES TRAUMATISMES MECÀNICS OCULARS– Dolor d'intensitat variable– Fotofòbia– Llagrimeig– Espasmes involuntaris dels músculs de les parpelles– Les erosions poden anar acompanyades d'hemorràgies conjuntivals, edemes o cúmul de sang– En algun traumatisme, afectació de l'agudesa visual

ACTUACIÓ– Rentar amb aigua o sèrum fisiològic– Aplicació de fred sense pressionar– No utilitzar cremes ni gotes– Trasllat a un centre especialitzat

TRAUMATISMES FÍSICS

Exposicions prolongades a baixes temperatures. Exposicions prolongades al sol sense protecció.

Lesió ocular pel fred. Lesió cornial transitòriaSímptomes: edema i visió borrosaRecuperació espontània (24h)Exposició prolongada a baixes temperatures (< -15ºC)Inhibició del parpallig

Queratoconjuntivitis actínica. La inflamació de la còrnia i la conjuntiva produïda per cremades provocades per les radiacions solars UVB (4-12h exposició sense protecció)

SÍMPTOMES– Envermelliment– Dolor intens– Coïssor– Fotofòbia intensa– Llagrimeig

TRACTAMENT - Irrigar els ulls amb aigua o sèrum

PREVENCIÓ - Ús d'ulleres adequades al medi - Ús de gorres amb visera

Page 23: Primers auxilis apunts willy

TRAUMATISMES A LES ORELLES

Lesions de l'orella externa– Hematoma auricular

Lesions de l'orella mitja– Barotrauma– Ruptura del timpà

HEMATOMA AURICULAR

Lesions provocades per contusions, habitualment de forma repetida, sobre les parts toves i exterior de les orelles que provoquen l'aparició d'un hematoma entre la pell i el cartílag.

Actuació: gel i compressióPrevenció: utilització de protectors

BAROTRAUMAInflamació de l'orella mitjana causada per una diferència de pressions entre la caixa del timpà i

l'atmosfera envoltant. Els canvis de pressió provoquen una inflamació, una acumulació de sang i engruiximent que poden causar la ruptura del timpà.

SÍMPTOMES – Otàlgia– Brunzit a les orelles– Hipoacúsia– Vertigen

RUPTURA DE TIMPÀ

Es produeix una obertura o petit forat al timpà. Pot afectar l'audició. Pot estar provocada per traumatismes o explosions potents.

SÍMPTOMES– Secreció per l'orella (clara, pus o sang)– Brunzit– Dolor– Hipoacúsia– Vertigen en els casos més greus

TRACTAMENT– Escalfor– Orella neta i seca– Pot requerir cirurgia

ALTRES LESIONS

LESIONS MAXILOFACIALS

Els casos més greus poden comprometre la vida de l'afectat per una obstrucció de la via aèria. Control columna cervical.

TRAUMATISMES MANDIBULARS

Fractures – ruptura de l'os de la mandíbulaLuxació – la part inferior de la mandíbula surt de la seva posició normal

Barotrauma sense ruptura de timpà: recuperació espontània (una setmana)

Signes d'alarma: mareig o sensació general de malestar

Page 24: Primers auxilis apunts willy

SÍMPTOMES ACTUACIÓ– Sagnat - Activació cadena de socors– Dolor - Sostenir lleugerament la mandíbula– Dificultat per obrir la boca - No corregir la posició de la mandíbula– Morat– Inflamació– Afectació dental– Deformitat– Entumiment llavi inferior

FRACTURA / LUXACIÓ DE PECES DENTALS

Un impacte violent pot trencar una dent provocant diferents nivells d'afectació. També pot fer caure la dent sencera.

SÍMPTOMES– Dolor i hemorràgiaACTUACIÓ– Trasllat ràpid a l'odontòleg– Aplicació de fred– Pressió directa amb una gassa per aturar l'hemorràgiaConservació de la peça dental:– No manipular-a– Conservar-la amb llet o salivaPREVENCIÓ ús de protectors bucals

FERIDES LINGUALS

La llengua és atrapada entre les dents i això pot provocar-li diferents lesions. Solen ser ferides molt sagnants.

Atenció:– Calmar la vicítima– Pressionar la zona que sagna amb una gasa neta– Gel– Trasllat al centre sanitari

TRAUMATISME AL CRANI

TRAUMATISME CRANEOENCEFÀLICS (TCE)

Produïts per agents mecànics extern en moviment que impacta al cap o per l'impacte del propi cap qeu es desplaça a una velocitat i impacta sobre una superfície dura i immòbil. Poden provocar una afectació directa o indirecta. Poden afectar el cuir cabellut, el crani o l'encèfal.

LESIONS DEL CUIR CABELLUT

Ferides, hematomes o arrencament de totes les seves capes. Ferides molt sagnants que poden conduir a un shock hipovolèmic. Si només existeix aquesta lesió, embenat compressiu i trasllat a un centre mèdic (sutura).

FRACTURES DE CRANI

Fractures simples (fissures, fractures lineals) – valorades en un centre hospitalari no solen requerir tractament específic. Complicacions: afectacions vasos sanguinis cara interna del crani – aparició d'hematomes intracraneals.

Fractures deprimides – es produeix un enfonsament de l'os. Associades a signes neurològics. Precisa tractament URGENT.

Page 25: Primers auxilis apunts willy

Fractures base del crani – sospitarem d'aquesta lesió si surt líquid cefaloraquidi pel nas o les orelles. O apareixen equimosi periorbitària i/o el signe de Batlle

LESIONS ENCEFÀLIQUES

Complicació més greu que el TCE. Degudes a impactes de l'encèfal sobre les pròpies parets del crani. Comporta la pèrdua temporal de consciència (coma).

ACTUACIÓ– Activació de la cadena de socors– En cas d'epistaxi o otorràgia, no taponar

CONMOCIÓ CEREBRAL

Afectació neurològica que implica una pèrdua temporal de consciència (impossibilitat de recordar instants previs o posteriors a l'accident)

Altres símptomes:– Cefalea intensa– Vertigen– Nàusees o vòmits

SIGNES D'ALARMA– Pèrdua de consciència– Tendència anormal a adormir-se o dificultat per despertar-se– Mal de cap persistent– Vòmits– Irritabilitat, alteracions del caràcter o actituds anormals– Dificultat per parlar o expressar-se– Diferències en la mida de les pupil·les– Pèrdues de força en alguna extremitat– Convulsions

ACTUACIÓ– Activació de la cadena de socors

TRAUMATISMES DE LA COLUMNA VERTEBRAL

Forces violentes que actuen sobre el cos poden desplaçar la columna vertebral més enllà del seu arc normal de mobilitat.

Mecanismes lesionals:– El cap i el tronc es desplacen en direccions oposades – aplicació de forces sobre el coll (cv)– Un moviment brusc del tren inferior, davant la inèrcia del tronc i del cap – aplicació de forces en sentit

contrari a la zona lumbar.

Podem sospitar que s'ha produït una lesió de la CV:– Després d'un impacte violent sobre el cap, coll, tronc o la pelvis– Accidents que originen forces d'acceleració, desacceleració o torsions laterals brusques sobre el coll o el

tronc– En caigudes (gent gran)– Accidents amb bicicleta, moto– Accidents en piscines o zones d'aigües superficials

Evitar lesions medul·lars com a conseqüència de mobilitzacions posteriors a l'accident.

Page 26: Primers auxilis apunts willy

FRACTURES PER COMPRESSIÓ

Provoquen l'aixafament del cos vertebral. Provocades per càrregues axials. Fractures comminutes, fragments ossis prop de la mèdul·la.

SUBLUXACIÓ. Luxació parcial d'una vèrtebra respecte a l'alineació normal de la CV

SOBREESTRIAMENT O ESQUINÇ dels lligaments i músculs – columna inestable.

Poden ser provocades per hiperflexió, hiperextensió, rotacions i/o inclinacions laterals excessives.

LESIONS MEDUL·LARS

LESIÓ MEDUL·LAR PRIMÀRIA Apareix en el moment de l'impacte o aplicació de la força. (Comperssió medul·lar o interrupció del reg sanguini)

LESIÓ SECUNDÀRIAEs produeix després del dany inicial, pot ser causa per la inflamació, la isquèmia o el moviment dels fragments ossis.

Contusió medul·lar: es forma un hematoma que interromp temporalment les funcions medul·lars distals a la lesió- Shock medul·lar. Fenòmen neurològic que dóna lloc a la pèrdua de les funcions sensitives i motores, flaccidesa, paràlisi i absència de reflexes per sota el nivell de la lesió. (aparició i duració variable i imprevisible).

Laceració medul·lar: el teixit medul·lar es degenera o se secciona. - Secció medul·lar completa. S'interrompen tots els fascicles espinals i totes les funcions medul·lars per

sota la lesió - Secció medul·lar incompleta. Es mantenen fascicles intactes i d'això dependrà les funcions que es

conservin.

SÍMPTOMES– Dolor al coll o l'esquena– Dolor al moviment– Dolor a la palpació– Deformitat– Defensa o rigidesa muscular dels músculs del coll i de l'esquena– Paràlisi, parèsia, adormiment, formigueig de cames i/o braços

ACTUACIÓ

– Activar la cadena de socors– No mobilitzar, ni deixar moure l'afectat

Una absència de dèficit neurològic no descarta una fractura òssia o una columna inestable que pugui provocar una lesió medul·lar.

Page 27: Primers auxilis apunts willy

7. TRAUMATISMES TORACO-ABDOMINALS

7.1.TRAUMATISMES TORÀCICS

Les lesions toràciques poden afectar la ventilació i per tant la respiració. Poden ser causades per traumatismes penetrants o contusos.

Traumatismes penetrants: les forces es distribueixen en una àrea petita i acaben penetrant a la cavitat toràcica. Poden lesionar estructures o òrgans d'aquesta cavitat.Traumatismes contusos: les forces es distribueixen sobre una àrea major i les lesions són provocades per forces de compressió o cisalla.

FRACTURES COSTALS

Les més afectades són entre la 3a i la 8a (cara lateral). La gravetat d'aquest traumatisme vindrà donada per la presència de lesions associades (contusions pulmonars, ruptura de vasos sanguinis). Fractures entre la 8a i la 12a costella són lesions associades a la melsa, fetge o ronyons.

Ruptures simples de costelles no acostumen a suposar un perill per la vida de la persona.

SÍMPTOMES– Dolor al moviment i a la palpació– Crepitació– En algun cas el pacient pot localitzar el punt exacte de la lesió

TRACTAMENT– Activació de la cadena de socors– Alleugerir el dolor (immobilitzar i reduir el moviment amb els propis braços del pacient)– No estabilitzar utilitzant esparadraps o embenats – limiten la ventilació

TÓRAX INESTABLE

S'oberven moviments anormals de la caixa toràcica provocada per una fractura bifocal en dos o més costelles contigües.

SÍMPTOMES– Moviments respiratoris paradoxals (difícils d'observar)– Dolor al respirar i a la palpació– Crepitació òssia

TRACTAMENT– Activar la cadena de socors– Col·locar el pacient sobre el costat afectat

PNEUMOTÓRAX

Ocupació per part d'aire de l'espai pleural que provoca un col·lapse pulmonar parcial o total.

Pneumotòrax simple: col·lapse del pulmóSÍMPTOMES ACTUACIÓ

– Insuficiència respiratòria - Activació de la cadena de socors

Pneumotòrax obert: col·lapse del pulmó per entrada d'aire de l'exterior de l'espai pleuralSÍMPTOMES ACTUACIÓ

– Insuficiència respiratòria - Activació de la cadena de socors– Ferida penetrant amb entrada i sortida d'aire - Oclusió de la ferida amb gasa fixada a la pell

per tres punts i deixant-ne un de lliure perquè faci de vàlvula i permeti la sortida de l'aire però no l'entrada

Page 28: Primers auxilis apunts willy

FRACTURA D'ESTERNÓ

Es produeix com a conseqüència d'un impacte directe de moderada o gran intensitat sobre la cara anterior del tòrax.

SÍMPTOMES ACTUACIÓ– Dolor intens localitzat al tòrax - Activació de la cadean de socors– Dificultat respiratòria

7.2.TRAUMATISMES ABDOMINALS

Les lesions abdominals són difícils de diagnosticar. Davant la sospita d'un traumatisme abdominal – activar cadena de socors. Causades per traumatismes penetrants o contusos.

Les lesions contuses de dels òrgans intraabdominals són conseqüència de forces de ocmpressió o cisalla. Es pot produir una hemorràgia ràpida. Algunes lesions es manifesten hores o dies després de l'impacte.

Les fractures de pelvis s'associen a pèrdues importants de sang com a conseqüència de lesions dels vasos sanguinis. Lesions abdominals i fractures pèlviques – poden comportar hemorràgies internes.

ACTUACIÓ– Activar la cadena de socors– Posició d'esperar estirats panxa a dalt amb les cames flexionades

Page 29: Primers auxilis apunts willy

8. ACCIDENTS TÈRMICS

Accidents tèrmics

8.2.ACCIDENTS TÈRMICS: CALOR

TRASTORNS LOCALITZATS

CREMADES

Lesions originades per un excés de calor sobre la pell, causades per flames, agents químics o agents físics.– Pèrdua de líquids– Pèrdua de teixit cel·lular – allibera toxines a l'espai intersticial

Valoració:1. Profunditat2. Extensió

1) PROFUNDITAT · 1er grau o epidèmiques

· 2on grau o dèrmiques· superficials· profundes

· 3er grau o subdèrmiques

2) EXTENSIÓ Complicacions i mortalitat

Regla del 9 o de WallaceDeterminar reposició de líquid

CALOR FRED

Trastorns localitzats Cremades

Trastorns sistèmicsRampes per calorSíncopeInsolacióCop de calor

Trastorns localitzats Congelacions

Trastorns sistèmics Hipotèrmia

1er grau o epidèmiques.Capa més externa de la pell.DolorosesNo són greusBon pronòstic. No seqüeles.Característiques del sol2on grau o dèrmiquesAfecten epidermis i derma.- Superficials: Afecten tota l'epidermis i una part de la derma. Doloroses.Bon pronòstic. No seqüeles- Profundes: Afecten tota l'epidermis i tota la derma. Poc doloroses. Color blanc.Risc d'infecció3er grau o epidèmiques.Afecten tota l'epidermis, tota la derma i el teixit subcutani.Dolor. Pell insensible.Color marronós foscMal pronòstic.

Page 30: Primers auxilis apunts willy

Valoració de les cremades:

Profunditat Extensió

CREMADES LLEUS

1er grau

2on grau < 10% superfície corporal

3er grau < 2% superfície corporal

CREMADES MODERADES

2on grau 10-25% adults

2on grau 5-15% infants i ancians

3er grau < 10% NO cara, peus o genitals

CREMADES GREUS

2on grau > 25% adults

2on grau > 15% infants i ancians

3er grau > 10% o cara, peus o genitals

ACTUACIÓ DAVANT UN PACIENT CREMAT

– Aplicar PAS– Separar-nos de l'agent productor– Retirar roba (sempre que no estigui adherida– Refredar el pacient entre 5-10 minuts màxim (evitar hipotèrmia)– Retirar aquelles peces de reoba o complements que puguin quedar comprimits si apareix un edema– Valorar la presència d'altres lesions– Valorar l'extensió i profunditat de les cremades– Manipular la zona afectada amb la màxima ASÈPSIA

ACTUACIÓ DAVANT CREMADES DE 1er GRAU

– Refredar la zona– No aplicar pomades ni remeis casolans– Valorar necessitat de trasllat a un centre sanitari

ACTUACIÓ DAVANT CREMADES DE 2on GRAU

– Refredar la zona– Cobrir la zona amb apòsits estèrils humits– Embenar dits de les mans o els peus per separat evitar que s'adhereixin– No rebentar mai les butllofes!!– No aplicar pomades– Valorar necessitat de trasllat a un centre sanitari

ACTUACIÓ DAVANT CREMADES DE 3er GRAU

– Refredar la zona– Retirar la roba que comprimeixi o pugui tenir un efecte torniquet– Cobrir la zona amb apòsits estèrils humits (embenar dits de les mans o els peus per separat– No retallar la zona necrosada o cremada!– No aplicar pomades!– Trasllat a un centre sanitari

Page 31: Primers auxilis apunts willy

CREMADES SOLARS

Efectes aguts:– Eritemia solar– Cremada solar

ERITEMIA SOLAR

SÍMPTOMES - Envermelliment de la pell - Inflamació - Hipersensibilitat i dolor

DETECTA30 minuts, ben desenv. 4-6h i pic 12-24h

ACTUACIÓ - Compresses humides (solució salina o antisèptic) - Cremes hidratants

RESOLT4 – 7 dies

CREMADA SOLAR

SÍMPTOMES - Butllofes i dolor - Disminució sensibilitat - Acompanyades de febre, nàusees i cefalees

DETECTA4-6 hores d'exposició

ACTUACIÓ - Compresses humides (solució salina o antisèptic) - Cremes hidratants - Àcid acetilsalicílic

RESOLT4 – 7 dies

TERMOREGULACIÓ

1. Augment temperatura interna de la sang2. Impulsos van a l'hipotàlem3. Es produeix vasodilatació en els vasos sanguinis de la pell per perdre així més calor per la pell4. Les glàndules sudorípares es tornen més actives, això augmenta la pèrdua de calor per evaporació5. Disminueix la temperatura corporal

Page 32: Primers auxilis apunts willy

TRASTORNS SISTÈMICS

El cos guanya o produeix calor de manera més ràpida a com l'elimina

REGULACIÓ DE LA TEMPERATURA EN AMBIENTS CÀLIDS

Activitat muscular entre 2000 i 5000 kcal/diaMecanismes de regulació (1,1ºC cada hora)Exercici intent + temperatures elevades, temperatures 15-20 vegades superiors

Eliminar calor:Temperatures càlides - Radiació i evaporacióTemperatura de l'aire – 35ºC radiació i evaporació (humitat de l’aire)Temperatures elevades i humitats >70% evaporació

RAMPES PER CALOR

Contraccions musculars espasmòdiquesConseqüència de la deshidratació i/o pèrdua de minerals. Afecten sobretot les extremitats inferiors.

SÍMPTOMES - Tensió muscular - Dolor a la palpació - Poden durar 15 min o més

ACTUACIÓ - Col·locar el pacient en lloc fresc - Administrar líquid (begudes esportives) - Estiraments suaus - No s'aconsella la hidratació exclusiva d'aigua

INSOLACIÓ

Afectació sobre tot l'organisme. Pèrdua excessiva de líquids i electròlits a través de la suor. Falta de reposició de líquid adequada. Exposició prolonga al sol. Exercici o treball físic extenuant en un ambient molt calorós

SÍMPTOMES - Temperatura corporal pot estar elevada - Pell calenta, humida i vermella - Sudoració profusa - Cefalea - Signes d'astènia i apatia - Sensació de mareig en posició assegut o aixecar-se

ACTUACIÓ - Trasllat a un ambient fresc - Estricats decúbit supí i treure excés de roba - Refrescar el cos - Iniciar la rehidratació - Valorar trasllat al centre sanitari

Page 33: Primers auxilis apunts willy

SÍNCOPE

Pèrdua de consciència. Augmentar la pèrdua de calor, els vasos sanguinis es dilaten acumulant molta sang i provocant una disminució del flux cerebral. Deshidratació i pèrdua de minerals + sudoració excessiva

SÍMPTOMES - Fatiga extrema - Bleix - Vertigen - Vòmits - Desmai - Pell freda i humida o calenta i seca - Hipotensió

ACTUACIÓ - Repòs en lloc fresc - Decúbit supí amb les EEII elevades - Conscient administració de líquid (aigua+sals)

Sense tractament = cop de calor

COP DE CALOR

Síndrome polisistèmic. Fracàs termoreguladorTemperatura corporal > 42ºC. Hipòxia.Diferenciem dos tipus: - Cop de calor clàssic (gent gran) - Cop de calor en esportistes Intensitat + temperatura > + humitat

SÍMPTOMES - Símptomes premonitoris: rampes musculars, dolor ab-dominal, nàusees, tras-torns de la consciència. - Trastorns neurològics: somnolència, estupor, coma, convulsions, pèrdua del to muscular, alteracions pupil·lars - Trastorns cardiovascu-lars: pols ràpid i tensió arte-rial baixa. - Trastorns ventilatoris: respiració ràpida - Trastorns cutanis: pell calenta. Pot aparèixer epistaxi

ACTUACIÓ - Refresca el cos fins a assolir una temperatura de 39ºC aprox. - Despullar el pacient - Posició fetal i ruixar amb aigua, ventar i aplicar compreses fredes. - Especial atenció a refredar el cap. - Trasllat al centre sanitari

TALL DE DIGESTIÓ

Xoc termodiferencial. Inhibició a nivell respiratori i circulatori – parada cardíaca. Causat per una combinació dels següents factors:

– Exposició prolongada al sol– Ingesta d'aliments– Esforç físic– Activitat aquàtica

SÍMPTOMES– Síncope

– Senyals d'alarma: – Sensació de debilitat– Pal·lidesa

Page 34: Primers auxilis apunts willy

– Vertigen– Nàusees– Visió borrosa (llums)

ACTUACIÓ– Treure el ferit de l'aigua– GREU: activar el PAS i iniciar RCP– Lleu: repòs, control i valorar trasllat al centre sanitari.

PREVENCIÓ D'ACCIDENTS TÈRMICS PER CALOR

Evitar l'exposició durant les hores de màxima irradiació (10-16h). Protegir-se amb roba adequada: gorres, viseres, camises i pantalons llargs. Utilitzar factors de protecció adequats:

DEM – Dosis eritematosa mínima. Temps d'exposició que produeix envermelliment.FPS – Factor protecció solar. Indica les vegades que s'allarga el DEM

Muntanya: entre 30 – 60 (protecció UVA i UVB)Aplicar 30 minuts abans sobre pell seca. Renovar cada 2h (bany o suor). Protegir els llavis i els ulls.

ACLIMATACIÓ A L'EXERCICI EN AMBIENT CALURÓS

1 hora d'exercici entre el 60-70% durant 10-14 dies. Els primers 3-5 dies es produeixen les adaptacions cardiovasculars. Al voltant dels 10 dies, mecanismes de sudoració (pèrdua de menys sals). Redueix el consum de glucogen muscular i la fatiga: Protegir-se del sol, beure molt líquid i aturar-se davant qualsevol símptoma de cop de calor.

L'aclimatació a ambients càlids: – Reposar líquids i sals al llarg de l'esforç– Reduir l'activitat física o descansar totalment– Refugiar-se en un lloc fresc i a l'ombra– Vestir roba lleugera– Protegir el cap del sol

8.2.ACCIDENTS TÈRMICS: FRED

MECANISMES DE PÈRDUA DE CALOR

Radiació: – Diferència temperatura corporal – ambiental Roba aïllant– Superfície corporal exposada Paper de diari

Convecció: Capa exterior aïlli del vent

Conducció: Roba transpirable– Roba humida (x5 pèrdues calor) Aïllants

Evaporació:– 22% pèrdues de calor Vestir-se per capes– Suor, roba humida Transpirant, aïllant, impermeable– Perspiració insensible– Respiració

PREVENCIÓ: - Evitar entrar a l'aigua...

De copDesprés exposició llarga al solDurant la digestióDesprés d'AF intensa

- Mullar-se progressivament

Si durant la pràctica d'exercici en un lloc càlid es té fred i la pell de gallina: abandonar l'exercici, posar-se a l'ombra o en lloc fresc i prendre molts líquids.

Page 35: Primers auxilis apunts willy

MECANISMES PER ADAPTAR-NOS A CANVIS DE TEMPERATURA

Vasodilatació – VasoconstriccióTemperatures < 15ºC, màxima vasoconstriccióIntervals flux – no flux. Esquimals

TremolorActivitat muscular generadora de calorFactor limitant glucosa muscular

Activitat físicaBona forma física = termoregulació més eficaç

Resposta conductualAbrigar-nos

TRASTORNS RELACIONATS AMB EL FRED

CongelacionsPenellonsPeu de trinxera

Hipotèrmia

CONGELACIONS

Congelació real de l'aigua dels teixits corporals. Vasocontricció – conservació temperatura central.Formació de cristalls de gel – lesió teixits.Formació de coàguls - +++ reducció de la circulació a la zona

Congelacions superficials.

Lleuger dolor, sensació de coïssor, adormiment, inflor.1er grau: pell vermella i inflamada2on grau: pell vermella, inflamada i amb butllofes. Disminució de la sensibilitat.

Congelacions profundes.

Superficials sense tractament – continua la congelació. Pell color cera.Congelació terminacions nervioses – desaparició de sensacions.A major temps d'exposició més greu és la lesió.

3er grau: cianosis, butllofes hemorràgiques (negres)4rt grau: absència de butllofes, teixit fred i mort, pèrdua de teixit(descongelació – gangrena)

AVALUACIÓ

– Condicions ambientals– Sensació d'entumiment, pèrdua de coordinació– Palpació del teixit– Congelacions superficials – manipulacions molestes.– Congelacions profundes – no doloroses

TRACTAMENTS

Basat en:– Reescalfar per aturar la formació de cristalls de gel– Revertir la vasoconstricció

Trasllat a un ambient càlid, al centre sanitari.

En congelacions superficials, escalfar la zona a temperatura corporal.

Complicacions: canvis de temperatura central i reducció de la circulació. Difícil diagnòstic. Factors causals: fred (vent) i humitat

Factors afavoridors congelació:- Tabac - Altitud-Alcohol - Fatiga

Prevenció:- Equip apropiat - Hidratació- Equilibri nutricional - Aclimatació

Page 36: Primers auxilis apunts willy

En congelacions profundes,– Trasllat ràpid a un centre sanitari

– Temps de trasllat superior a 2h = garantir que no es tornarà a congelar– Immersió ràpida en aigua entre 38º – 42ºC (15-45 min)– Elevació extremitat afectada– Separar dits– Si treiem les botes potser no les podem tornar a posar

Treure roba humida i posar l'abricConscient: begudes calentes i amb sucre (glucosa)

EVOLUCIÓ

Congelacions superficials: 1er grau: 3-4 dies sense seqüeles2on grau: 10-15 dies poques seqüeles

Congelacions profundes: 3er grau: 21 dies amb seqüeles4rt grau: amputacions a les 3-4 setmanes

PENELLÓ

Lesió estacional (fred i vent)Vasoconstricció exagerada provocada pel fred – isquèmia cel·lular i edema de la zona.Orelles, cames, dits dels peus i mans

Zones envermellides, inflades, poden donar lloc a butllofes i/o ulceres. Provoquen picor i dolorApareixen a les 24h d'exposició i duren 3 setmanesNo existeix tractament real definitiu

PEU DE TRINXERA

Lesió dels peus que afecta els vasos sanguinis, la pell i els nervis sensitius. Exposicions prolongades a humitat i temperatures entre 0,5 i 10ºC

Formigueig, punxades, dolor, envermelliment, inflamació, butllofes i ulceres. Hipersensibilitat al fred (pot durar setmanes o mesos), picor, dolor.

El tractament serà: Abrigar al pacient, peu sec i elevat. Els símptomes desapareixen en 4 mesos.

HIPOTÈRMIA

Trastorns en que la temperatura corporal se situa per sota els 35ºC. Sans en condicions adverses – Hipotèrmia primàriaSecundària a patologies o altres lesions – Hipotèrmia secundària

Afectació de l'estat de consciència de la víctima:Confusió > estupor > coma

No diagnòstic = PERILL DE MORT

Temperatura central <35ºC:– Disminueix FC, impuls respiratori, PA, i flux sanguini perifèric – Sang calenta al centre del cos.

Múscul esquelètic – tremolors – producció d'àcid làctic a 32ºC, rigidesa muscular

Entre 28 i 32ºC – alteracions mecanisme contràctil del cor. A menys, risc de fibril·lació ventricular.

EL QUE NO HEM DE FER - Rebentar butllofes - Massatges amb neu o mans - Donar alcohol ni tabac - Escalfar brutalment amb flama o calor sec

Page 37: Primers auxilis apunts willy

Hipotèrmia lleu

35-36ºC

Sensació de fred i pell fredaTremolor intens que es pot aturar voluntàriamentActitud negativa i pèrdua d'interèsPèrdua coordinació motora (pot caminar i parlar)

Hipotèrmia grau I

32-35ºC

Tremolor que no es pot aturar de manera voluntàriaConscient (trastorns de la parla, confusió, letargia)Empitjora la coordinació, moviments lentsDificultat per caminar (ensopega, línia recta)Conductes irracionals

Hipotèrmia grau II

30-32ºC

A 32ºC el cos intenta hivernarS'atura el tremolorTrastorns consciència (apatia, confusió, deliri)Conducta irracional, incoherent (aparença de normalitat)Pell blavosaCoordinació muscular molt limitadaPerill de fibril·lació ventricular

28-30ºCRigidesa muscularSemiconsciència, estuporA 30º semblen morts

Hipotèrmia grau III

26-28ºCInconsciènciaRespiració i FC erràticaPolsos no palpables

24-28ºC

Edema pulmonarFallada cardiorespiratòriaFibril·lació ventricularMort

Hipotèrmia grau IV

15-24ºCMort aparentTòrax comprimible i músculs abdominals depressibles

Hipotèrmia grau V

9-15ºC?Mort. No hi ha signes vitalsTòrax no comprimible i músculs abdominals no depressibles

AVALUACIÓ

Més important: tremolor i nivell de consciència– Signes de confusió– Llenguatge mal articulat– Alteracions de la marxa– Accions lentes– Tendiran a restar quiets

TRACTAMENT

Reescalfament en un centre sanitari– Evitar pèrdues de calor addicionals– Inici ràpid de tranposrt (1er reescalfament central, 2on descongelació zones perifèriques)– Trasllat a un ambient càlid– Retirar roba humida, tallant-la– Abrigar-lo– Conscient: begudes calentes i dolces– Evitar alcohol i cafeïna– No fer massatge ni aplicar calor sec

Aquests pacients no són morts fins que no són calents i morts.

PREVENCIÓ

Utilitzar un equip adequat. Diverses capes:- Primera capa = pell seca- Capes intermitges = Retenir calor- Capa exterior = Aïllament vent i aigua

Seguir els mateixos criteris a les mans.Cobrir el cap

Page 38: Primers auxilis apunts willy

9. MAL DE MUNTANYA

Apareix quan un organisme no tolera bé el descens d'oxígenPoden aparèixer formes lleus a partir de 2500m30% dels que pugen i estan unes hores a 3000m75% dels que pugen i estan unes hores a 4600mProblema greu a partir de 6000m

Sol aparèixer entre les 6 i les 10h (patró variable)Menors de 50 anysPersones que habitualment viuen per sota de 900mObesosEn dones sembla tenir menys incidència, tot i que poden patir edema pulmonarLa preparació física no protegeix

Prinicpal símptoma: MAL DE CAP, associat a:– Fatiga i debilitat desproporcionada– Vertigen– Símptomes gastrointestinals– Tos persistents i ofegament a esforços moderats– 'Pitos'– Irritabilitat– Alteració de la marxa

VALORACIÓ I TRACTAMENT DEL MAL DE MUNTANYA

Mal de muntanya lleu (1-4 punts).Repòs, hidratació i dosis habituals ibuprofè

Mal de muntanya moderat (4-6 punts)Obliga a parar l'ascens fins que es millori

Mal de muntanya greu (+ de 6 punts)Obliga al descens fins a la cota on no s'ha presentat símptomes

EDEMA PULMONAR

Sol aparèixer la primera setmana d'estar en alçada. Requereix dos símptomes i dos signes:

EDEMA CEREBRAL

Es caracteritza per trastorns mentals i/o de la marxa en persones que han referit simptomatologia de mal de muntanya o en persones que no n'han patit. Pot evolucionar cap a un coma i la mort en poques hores.

El tractament per als edemes serà de descens fins la cota on no havia símptomes i tractament farmacològic.

Mal de muntanya

Edema pulmonar

Edema cerebral

SÍMPTOMES- Debilitat, fatiga, disminució forma física- Tos- Ofec durant el repòs- Congestió o opressió toràcica

SIGNES- Pitidos en almenys un pulmó- Pell blavosa- Taquicàrdia- Respiració ràpida

Page 39: Primers auxilis apunts willy

10. ACCIDENTS CARDIOVASCULARS I RESPIRATORIS

Síncope per causes circulatòriesXoc hipovolèmic (deshidratació/hemorràgia)HipoglucèmiaHemorràgia interna/externaOfegamentObstrucció de la via aèria, ennuegamentCrisi asmàtica

SÍNCOPE

Pèrdua sobtada i transitòria de la consciència provocada per una disminució del flux sanguini cerebral. Es resol espontàniament sense deixar seqüeles neurològiques.

Diferenciem en:a) causes circulatòriesb) causes neurològiquesc) causes psíquiques – la histèriad) altres causes – hipoglucèmia

a. Causes circulatòries

Síncope vasovagal – ambients calorosos, situacions estrés, alteracions emocionals, traumatismes...Síncope ortostàtica – incorporacions ràpides, pacients convalescents, hipotensió, efectes de fàrmacAltres causes circulatòries – anèmies, deshidratació.Síncope cardíaca – patologia cardíaca (arrítmies, IAM, lesions valvulars, bloquejos)

b. Causes neurològiques

Epilèpsia:Caiguda bruscaRigidesaInici de convulsionsMossegades a la llenguaInconsciència i respiració esbufegantInconsciència urinàriaAmnèsia

SÍMPTOMES– Debilitat, falta de força– Suor freda, pell pàl·lida, nerviosisme– Nàusees i/o mareig– Visió borrosa– Pols ràpid i dèbil– Pèrdua de consciència– Casos extrems o situacions especials

poden aparèixer convulsion

ACTUACIÓ– Estirar panxa a dalt amb les cames aixecades (45º) – Afluixar roba– Evitar aglomeracions– Aire fresc– No donar líquids– Tranquil·litzar la víctima i ajudar a seure progressivament

ACTUACIÓ ESPECÍFICA- Deixar-lo estirat al terra, on no pugui colpejar-se amb res.- Afluixar la roba- Introduir un mocador a la boca- Deixar convulsionar

Si no recupera la consciència en uns minuts:...Obrir vies aèries i comprovar respiració...Preparar-se per si cal iniciar RCP...Avisar 112

Page 40: Primers auxilis apunts willy

XOC

És un estat d'insuficiència circulatòria aguda que dóna lloc a una inadequada perfusió tissular. El VMC no permet l'arribada de sang als òrgans i als teixits. Afecta totes les funcions vitals.

Tipus:Xoc hipovolèmic. Falta volum al circuit. Pot anar associat a hemorràgies o pèrdua de líquids.Xoc cardiogènic. La manca de flux als teixits és conseqüència d'un fracàs de la bomba cardíacaXoc distributiu. Provocat per una lesió a les àrees responsables del control o mal manteniment muscular.

Causa neurogènica: traumatisme tronc cerebral o cervical.Causa tòxica: germen o fàrmac que provoca dilatació exagerada del llit venósCausa anafilàctica: resposta exagerada de l'organisme que comporta afectació en distribució sang

SÍMPTOMES– Trastorns comportament i estat d'ànim: inquietud, angoixa, intranquil·litat– Disminució capacitat de resposta: resposta alentida, parla poc a poc, no es queixa– Set. Falta de líquid. Reiterativa en la seva petició– Canvis en la respiració: normalment augmenta– Pal·lidesa, pell freda i sudoració abundant. Crida molt l'atenció– Nàusees o vòmits– Oligoanúria, manca de diüresi– Augment freqüència cardíaca– Descens tensió arterial– Mala reactivitat pupil·lar

ACTUACIÓ– Situar-la en un lloc segur– Trasllat urgent a un centre sanitari– Estirar pacient en decúbit supí amb les cames en 45º, tapar-lo amb una manta– Assegurar correcta ventilació– Estar preparat per si s'hagués d'iniciar RCP– Controlar causa (xoc hipovolèmic-hemorràgies)– Immobilitzar fractures– Evitar situacions d'estrés– No donar begudes a la víctima– No deixar-la sola

HEMORRÀGIES

Sortida de sang fora dels vasos sanguinis com a conseqüència d'una ruptura traumàtica o patològica, o com a conseqüència de trastorns en la coagulació. Perill de xoc.

Segons l'origen:Hemorràgia arterial: sang surt a batzegades rítmiques color vermell viu. Difícil de controlar.Hemorràgia venosa: sang surt continua color vermell fosc. Fàcil de controlar.Hemorràgia capil·lar: sang surt lentament. Associada a ferides per fricció. Fàcil control. Risc d'infecció

Segons la quantitat de sang perduda:Hemorràgia lleu: < 15% - 750ccHemorràgia greu: 15-30% - 1500ccHemorràgia molt greu +30%Hemorràgia mortal

Segons la localitzacióHemorràgies internes: cavitàries, intersticialsHemorràgia exterioritzable: hematèmesi, hemoptisi, epístasi, otorràgiaHemorràgies externes

Page 41: Primers auxilis apunts willy

SÍMPTOMES D'HEMORRÀGIA INTERNA– Pal·lidesa, pell humida i freda. Pot adquirir una coloració blavosa– Set – Respiració ràpida i superficial– Confusió, desfici i irritabilitat– Evidències de lesió– Dolor– Pols ràpid i dèbil

ACTUACIÓ EN HEMORRÀGIA INTERNA– Situar la víctima en lloc segur– Activar el trasllat urgent a un centre sanitari– Estirar el pacient en decúbit supí amb cames a 45º (tapar amb manta)– Assegurar una correcta ventilació– Estar preparat per si cal iniciar RCP– Immobilitzar possibles fractures– Evitar situacions d'estrès– No donar begudes a la víctima– No deixar-la sola mai– Durant l'espera anar controlant les funcions vitals, nivell de consciència, respiració i pols.

ACTUACIÓ EN HEMORRÀGIA EXTERNA

Compressió directa sobre l'hemorràgia– Compressió manual: Gases estèrils sobre la lesió, taló de la mà a sobre i fem pressió 10 minuts. Les

gases no es retiren fins arribar al centre sanitari el més ràpid possible– Embenat de pressió: Apòsit sobre la ferida i emboliquem la ferida amb una vena. Fort embenat.

Comprovar el pols, temperatura i coloració extremitat– Elevació de l'extremitat lesionada

Compressió indirecta sobre l'hemorràgia. Comprimir l'artèria principal que queda per sobre del punt sagnant.

Page 42: Primers auxilis apunts willy

OBSTRUCCIÓ DE LA VIA AÈRIA. ENNUEGAMENT

ACTUACIÓ

Si la persona està conscient: Si la persona està inconscient:– Animar a tossir (més efectiu) - Estirar decúbit supí– Si és al nas, taparem l'altra fossa i que soni fort - 112– Si la tos es torna dèbil, 5 palmades a l'esquena - Iniciar RCP– Maniobra Heimlich

OFEGAMENT

L'aire no arriba als pulmons perquè s'han omplert d'aigua o a causa d'una contractura o espasme al coll. Una víctima d'ofegament sempre ha de rebre atenció sanitària encara que sembli haver-se recuperat.

SÍMPTOMES ACTUACIÓ (un cop fora de l'aigua)– Pèrdua de consciència - Cap més baix que el cos. Deixar sortir l'aigua freqüent.– No respira - Estirar la víctima– No té pols - Obrir vies aèries– Pupil·les dilatades - Comprovar si respira

RESPIRA = Posició lateral de seguretat NO RESPIRA = Avisar i iniciar RCP. 5 ventilacions +

massatge - Prevenir la hipotèrmia, retirar roba mullada

Page 43: Primers auxilis apunts willy

CRISI ASMÀTICA

Músculs bronquials pateixen contraccions espasmòdiques i les parets de les vies s'inflen, dificultant així la respiració.

SÍMPTOMES– Dificultat per respirar. Període espiració molt prolongat– Pitos al respirar– Dificultat per parlar. Esbufecs– Símptomes d'hipòxia (cianosi)– Malestar i ansietat– Tos– Atacs molt forts: esgotament, inconsciència i parada respiratòria (poc freqüent)

ACTUACIÓ– Tranquil·litzar la víctima. Facilitar inhalador– Disminuir freqüència respiratòria. Respiracions profundes– Posició còmoda, assegut– Si no remet en uns minuts, trucar al 112

Si és el primer atac, l'inhalador no fa efecte passats 5 minuts, la víctima empitjora, li falta l'alé i li costa parlar, o comença a sentir-se egotada -------------------- 112!

Si perd la consciència: obrir via aèria, valorar la respiració

RESPIRA = Posició lateral de seguretatNO RESPIRA = 112 + RCP

SITUACIONS D’ACCIDENTS CARDIOVASCULARS I RESPIRATORIS

Situació 1:Un partit de bàsquet entre dos equips juniors. És la final de la lliga. Esteu jugant en un pavelló un pavelló

petit i ple a vessar i on a més al costat mateix hi ha una piscina climatitzada. Són els últims segons, aneu perden d’un i el vostre millor jugador es juga l’1x1, fa cistella però l'àrbitre xiula falta en atac. És la cinquena falta i ha de deixar la pista. S’asseu al banqueta i de cop cau enrere. Observeu que ha perdut la consciencia, està pàl·lid i presenta una sudoració molt important i freda.

SÍNCOPE PER CAUSES CIRCULATÒRIES (SÍNCOPE VASOVAGAL O LIPOTÍMIA)

Situació 2:Esteu preparant una marató amb un amic i acostumeu a sortir a entrenar ben d’hora al matí. Avui el vostre

amic ha arribat tard, us comenta que s’ha adormit i no ha esmorzat. Comenceu l'entrenament i us comenta que esmenjaria una entrepà enorme. Seguiu rodant al vostre ritme habitual i a ell sembla que li costa seguir el ritmequan habitualment és al revés, comenta que es troba cansat, dèbil. Però decidiu seguir i uns km després us diuque sembla que es mareja i cau desplomat a terra. Observeu que ha perdut la consciencia, s’ha quedat pàl·lid i suor abundant tot i que no fa calor; és una suor freda.

HIPOGLUCÈMIA

Situació 3:Un home de 42 anys decideix començar a córrer i preparar una mitja marató. Arriba el dia de la cursa i és

un diafred i plujós. Així que decideix posar-se l’impermeable. Comença la cursa i no té set, van passant els avituallamenti no beu. Aconsegueix finalitzar la carrera. En creuar la línia d’arribada, s’asseu per recuperar forces, se li acosta un voluntari i li pregunta si està bé, li costa molt respondre, es voldria treure les sabatilles, no pot, té molta set, i la seva freqüència respiratòria en lloc de normalitzar-se, cada cop és més ràpida. La seva pell està pàl·lida i freda, suar moltíssim. Perd la consciencia.

XOC HIPOVOLÈMIC (DESHIDRATACIÓ)

Page 44: Primers auxilis apunts willy

Situació 4:Un esquiador un dia boirós baixant per una pista amb neu molt dura cau i llisca fins a impactar amb un

canó de neu. L’impacte és a la zona de l’abdomen. Ens acostem a ell i observem que li costa respondre a les nostres preguntes (estàs bé?, com et dius?). No refereix dolor però sembla espantat. Ens comenta que té set, molta set i una lleugera sensació de mareig. Observem que la seva freqüència respiratòria cada vegada és més ràpida. Acaba perdent la consciència.

XOC HIPOVOLÈMIC (HEMORRAGIA) HEMORRAGIA INTERNA

Situació 5:Un grup “d’avis” que practiquem activitat física amb l’arribada del bon temps decideixen sortir a fer

l’activitat aun parc. Una de les participants és dona un cop amb un banc al panxell de cama i començar a sagnar. En apropar-nos observem que l’extremitat afectada presenta varius. Observem que la sang que surt ho fa de manera continua i és d’un vermell fosc.

HEMORRAGIA EXTERNA

Situació 6:Estem treballant en una sala de peses i un dels usuaris en aixecar-se del banc on feia abdominals es porta

les mans al coll i començar a tossir i en apropar-nos observem que li costa respirar.OBSTRUCCIÓ DE LA VIA AÈRIA. ENNUEGAMENT.

Situació 7:Som en una piscina en un poble de muntanya. Un grup d’adolescents arriba després de jugar un partit de

futbol. Un d’ells es llança a l’aigua i els seus companys s’espanten en veure’l surar boca a baix.OFEGAMENT

Situació 8:Som professors d’educació física d’una escola petita on tot l’any fem la classe d’educació física al patí.

Un dia molt fred i humit d’hivern un dels nostres alumnes comença a tossir de forma espasmòdica, dispnea, sorollsrespiratoris (pitos), li costa parlar i cada cop està més nerviós.

CRISI ASMÀTICA


Top Related