ARTERIOPATIA PERIFÈRICA
Dra. Anna Ruiz Comellas
CAP Sant Joan de Vilatorrada
Grup ARTPER, Grup PROSAARU
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA
- Factors de risc
- Clínica
- Diagnòstic
- Evolució natural de la malaltia
- L’AP és el conjunt de signes i símptomes que es manifesten
quan es produeix una disminució progressiva del flux sanguini
en una extremitat.
- Etiologia: 90% per l'aterosclerosi.
- Cohort ARTPER: 3,786 subjectes > 49 a, seguiment: 9 anys, baix RCV.
- Objectiu: analitzar la contribució de l’ITB a les escales de risc
Framingham i REGICOR per a la reclassificació del RCV.
- Resultats: La incidència d'esdeveniments coronaris en pacients amb ITB
<0,9 va ser 4 vegades superior respecte als d’ITB normal .
Es va observar una millora en la capacitat predictiva de les escales
incloent l’ITB en el model, obtenint una millora de reclassificació neta
del 7% per a REGICOR i 4% pel Framingham.
- Conclusions: L’ITB ajuda a reclassificar el RCV i confirma la major
incidència d'esdeveniments coronaris en pacients amb ITB <0,9.
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA
FACTORS DE RISC
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: FACTORS DE RISC
- Els factors de risc d’AP són similars als que promouen la malaltia coronària.
J Am Heart Assoc. 2017
- Cohort Scottish Heart Health: 15.000 de 35-75 anys, lliures d’AP i MC,
seguiment 15-25 anys.
- El 19,7% va desenvolupar MC i el 3,2% AP.
- Van compartir 7 de les 9 variables de punturació de risc d’ASSIGN.
- Conclusió: El FR dominant per MC va ser l’hipercolesterolèmia i per l’AP:
la DM, el tabac i la PCR d’alta sensibilitat.
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: FACTORS DE RISC
Grups amb major prevalença d’AP:
• Edat ≥70 anys
• 50 - 69 anys amb AP de fumar o DM
• 40 - 49 anys amb DM i almenys un altre FRCV
• Símptomes de CI o dolor isquèmic en repòs
• Absència de polsos de l'extremitat inferior
• Aterosclerosi coneguda en altres llocs (MC, caròtida, renal)
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: FACTORS DE RISC
EDAT
- La prevalença d’AP augmenta amb l'edat, a partir dels 40 anys.
- Els >70 anys tenen un risc major d’AP a causa de l'edat.
- La relació entre la prevalença d’AP i l'edat es va mostrar a l'estudi NHANES: - 0,9 %entre 40 i 49 anys
- 2,5 % entre 50 i 59 anys- 4,7 % entre 60 i 69 anys- 14,5 % > 70 anys- 23,2 % > 80 anys
-Els FR tradicionals de l’AP poden estarabsents en pacients >80 anys,especialment aquells amb malaltia infrapoplítea.
L’AP és un problema clínic creixent en països desenvolupats
a causa de l'envelliment de la població.
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: FACTORS DE RISC
GÈNERE
- La prevalença d’AP en dones és igual a la dels homes, però augmenta
en les dones a partir dels >70 anys.
- Newman AB, Siscovick DS, Manolio TA, et al. Ankle-arm index as a marker of atherosclerosis in the
Cardiovascular Health Study. Cardiovascular Heart Study (CHS) Collaborative Research Group. Circulation
1993; 88:837.
- Hirsch AT, Allison MA, Gomes AS, et al. A call to action: women and peripheral artery disease: a scientific
statement from the American Heart Association. Circulation 2012; 125:1449.
- Brevetti G, Bucur R, Balbarini A, et al. Women and peripheral arterial disease: same disease, different
issues. J Cardiovasc Med (Hagerstown) 2008; 9:382.
- Meadows TA, Bhatt DL, Hirsch AT, et al. Ethnic differences in the prevalence and treatment of
cardiovascular risk factors in US outpatients with peripheral arterial disease: insights from the reduction of
atherothrombosis for continued health (REACH) registry. Am Heart J 2009; 158:1038.
- Allison MA, Ho E, Denenberg JO, et al. Ethnic-specific prevalence of peripheral arterial disease in the
United States. Am J Prev Med 2007; 32:328.
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: FACTORS DE RISC
Ann Vasc Surg. 2012
- Estudi poblacional de 847.982 dones postmenopàusiques.
- 51,1% van informar haver utilitzat THS.
- Malgrat l'augment de la prevalença de diversos FRCVentre les dones amb
THS van ser significativament menys propenses a presentar AP (3,3% vs.
4,1%, P <0,001).
- L'ús de THS en dones postmenopàusiques sembla associar-se a una
reducció significativa de la prevalença d’AP.
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: FACTORS DE RISC
ÈTNIA
❖ Major prevalença d’AP:
Afroamericans > Hispans > Europeus blancs > Asiàtics
- Els afroamericans i els hispans més diabetis i HTA.
- Els europeus blancs tenen més hipercolesterolèmia.
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: FACTORS DE RISC
HISTÒRIA FAMILIAR I FACTORS GENÈTICS:
- El risc d’AP s'incrementa en famílies identificades amb aterosclerosi d'aparició primerenca.
-El locus cromosòmic 9p21
(Chr9p21), s’ha associat a:
- MC
- IAM
- placa de l'art.caròtida
- l’AP
- malaltia aneurismàtica.
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: FACTORS DE RISC
TABAC
- El fumar sembla ser un FR més potent per l’AP que per la MC.
- Els fumadors presenten AP 10 anys abans que els no fumadors.
Pacients de 50-69 anys fumadors >10 paquets/any o DM
incidència d’AP similar als ≥70 anys.
- Una major quantitat de paquets/any també s'associa a major:
- severitat de la malaltia
- risc d'amputació
- mortalitat CV després de la revascularització
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: FACTORS DE RISC
HTA
- Als EEUU la prevalença d’HTA és del 30%, en pacients amb AP del 60%.
- El risc de desenvolupar símptomes d’AP en pacients hipertensos va
ser el doble que aquells sense hipertensió (estudi Framingham).
- Cohort anglesa 23 anys de seguiment, 4,2 milions d'individus 30-90 anys,
↑ 20 mmHg de PAS es va associar amb un 63% més de risc d’AP (BMJ
2015).
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: FACTORS DE RISC
DIABETIS
- Els diabètics presenten AP més precoç.
- L'estudi NHANES: -↑ risc d’AP en pacients amb DM (OR 2,71, IC del 95%: 1,03-7,12).- només superat per fumadors (OR 4,46; IC del 95%: 2,25-8,84).
- L'ús intensiu d'alcohol en DM 2 ↑ el risc d’AP (OR 6,25, IC 95%: 1,78-22,65)
- El risc d'amputació en DM està relacionat amb:
. la gravetat de l’AP
. la infecció
. la neuropatia
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: FACTORS DE RISC
- La lipoproteïna (a)
- és un factor de risc independent significatiu per l’AP.
- està determinada genèticament.
- En Québec Cardiovascular Study, homes 35 - 64 anys seguits durant 15 anys:
concentracions més ↑ de lipoproteïna (a) el risc de CI es va duplicar.
- Els pacients amb AP prematura tenen nivells de lipoproteïna (a)
4 vegades més alts que els controls.
- A l'estudi Framingham:
- colesterol > 270 mg/dl x 2 la incidència de CI
- per cada ↑de 40 mg/dl de colesterol x1,2 risc d’AP simptomàtica
HIPERLIPIDÈMIA
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: FACTORS DE RISC
EXPOSICIÓ DE METALLS PESANTS: arsènic, plom, cadmi i mercuri
- En el NHANES, risc d’AP va ser
més elevat pel cadmi(OR 2.82, IC del 95%: 1.36-5.85)
- En una revisió sistemàtica es va
observar que l'exposició alta a
l'arsènic es va associar a AP
(RR 2.17, IC del 95% 1.47-3.20)
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: FACTORS DE RISC
HOMOCISTEÏNA:
- Nivells ↑ s'associen amb l'aterosclerosi d'aparició precoç- Està present en fins al 40% dels pacients amb AP
- Augmenta la inflamació de la paret arterial, afavoreix l'estenosi luminal i la formació de trombos.
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: FACTORS DE RISC
ALTRES BIOMARCADORS: Basant-se en l'estudi Cohort Scottish Heart Health, son FR per l’AP:
- Proteïna C-reactiva d'alta sensibilitat- Cotinina- NT-pro-BNP- Cistatina-C
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: FACTORS DE RISC
- 90.000 participants en l'Estudi de cohorts d'envelliment de veterans, la
taxa d'incidència d’AP per mil persones/any va ser més alta entre els
pacients amb VIH en comparació amb VIH negatius (11,9 versus 9,9%).
- El risc va ser el més alt entre aquells amb:
- una càrrega viral actualitzada de VIH> 500 còpies / mL
- recompte de cèl·lules CD4 <200 cèl·lules / mm3
INFECCIÓ PEL VIH:
(p<0,0001)
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA
FACTOR PROTECTOR ?
RELACIÓ ENTRE ACTIVITAT FÍSICA I ARTERIOPATIA PERIFÈRICA
Journal Vascular Surgery 2011
- Es va examinar l'activitat d'oci acumulat durant tota la vida.
- Població de risc alt d'aterosclerosi (1.381 pacients derivats per realitzar
una angiografia coronària).
- L'estil de vida sedentari durant tota la vida va augmentar els risc d’AP
(OR 1.46; IC del 95%, 1.011-2.103).
RELACIÓ ENTRE ACTIVITAT FÍSICA I ARTERIOPATIA PERIFÈRICA
Atherosclerosis 2013
Estudi multiètnic d’aterosclerosi de cohorts (MESA).
- 6.814 Subjectes d’EUA lliures d'AP i MCV (mitjana 61 anys) i 3 anys de
seguiment.
- L'augment d 'AF intencionada, auto-reportada, protegia contra l’AP
(RR 0,85; IC del 95%: 0,74-0,98).
RELACIÓ ENTRE ACTIVITAT FÍSICA I ARTERIOPATIA PERIFÈRICA
Vascular Medicine 2015
- 1.443 subjectes, població general dels EUA, (NHANES 2003-2004).
- Relació inversa entre l'AF, avaluada amb acceleròmetres, i l 'AP(OR
0,71; IC del 95%: 0,57-0,89]
RELACIÓ ENTRE ACTIVITAT FÍSICA I ARTERIOPATIA PERIFÈRICA
Atherosclerosis 2016
- 945 homes britànics (mitjana de 78,4 anys), mesura d’AF amb acceleròmetre.
- l’AF van ser inversament associada amb l'ITB (OR 0,85; IC 95%: 0,75 0,98)
- L'AF més intensa va mostrar una associació més forta (OR 0,81; IC 95%:
0,72, 0,91)
ACTIVITAT FÍSICA I ARTERIOPATIA PERIFÈRICA
Medicina clínica 2014
- Dades basals de la cohort ARTPER, 2.840 subjectes >49 anys.
- Existia una relació inversa entre el total de AFTL i el risc de patir AP, i
pels que caminaven més d’1 hora al dia (OR 0,54; IC del 95% 0,38-0,81).
-Conclusions La AFTL es va relacionar positivament amb el ITB en el
nostre estudi, sent els subjectes amb AP els que menys AFTL realitzaven.
ACTIVITAT FÍSICA I ARTERIOPATIA PERIFÈRICA
BENEFICIS DE L’ACTIVITAT FÍSICA:
MECANISMES QUE PODEN EXPLICAR ELS BENEFICIS DE L’AF:
- L’AF millora alguns FRCV ↓ l'aterosclerosi.
- L'AF té un efecte favorable sobre la funció endotelial pels
efectes beneficiosos en el metabolisme de l'òxid nítric.
- L’AF afavoreix l’augment de circulació col·lateral i un
augment de flux sanguini al múscul.
- ↑ nivells d'AF ↓ marcadors d'inflamació.
- l'AF pot millorar l'eficiència metabòlica i millorar l'extracció
d'oxigen al teixit muscular.
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA
CLÍNICA
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: CLÍNICA
- La clínica i la gravetat dependrà de:
. grau d‘obstrucció arterial
. quantitat d'artèries afectades
. nivell d'activitat dels pacients
L’AP pot manifestar-se com:
- Isquèmia aguda
- Isquèmia crònica
. CI
. dolor atípic
. dolor en repòs
. úlceres o gangrena
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: CLÍNICA
ISQUÈMIA AGUDA
- Quadre de dolor sobtat, intens i greu a la zona distal de l’extremitat,
acompanyat de fredor i pal·lidesa, seguit de cianosis, parestèsies, pèrdua de
força, absència de polsos i afectació sistèmica. Si la isquèmia persisteix,
apareixeran ampolles cutànies i, finalment, gangrena.
- Es presenta a les 2 setmanes de l'esdeveniment causant.
- Causada per:
- Embòlia arterial aguda .- Urgència quirúrgica
- Trombosi arterial aguda: oclusió trombòtica d'una artèria estenòtica.- Urgència programada
- Trombosi d'un stent anterior vascular o reconstrucció vascular.
CLÍNICA
LA SÍNDROME DEL DIT BLAU
- Causat per l'oclusió embòlica de les artèries digitals.
- És una urgència mèdica donat el risc de progressió a necrosi irreversible.
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: CLÍNICA
ISQUÈMIA AGUDA
Clínica de les 6 P:
- Pain (dolor)
- Polar (fredor)
- Pulseless (absència de polsos)
- Pale (pal·lidesa cutània)
- Paresthesia (parestèsies)
- Paralysis (paràlisi)
DDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: CLÍNICA
ISQUÈMIA CRÒNICA
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: CLÍNICA
ISQUÈMIA CRÒNICA
CATEGORIES DE L’AP SEGONS FONTAINE I RUTHERFORD
A QUINS PACIENTS ASSIMPTOMÀTICS CAL FER ITB?
AP ASIMPTOMÀTICA:
QUIN VALOR TÉ FER L’ITB EN ASSIMPTOMÀTICS?
Per què és important detectar d’AP asimptomàtica?
- identifica els pacients amb major risc d'aterosclerosi en altres llocs.
- es beneficien de les teràpies mèdiques (p. ex. antiagregants,
hipolipemiants, antihipertensius, tto per deixar de fumar) que redueixen
el risc d‘IAM, AVC i mort.
L'associació entre l’ITB baix i el risc per a MCV està ben establert
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: CLÍNICA
SÍMPTOMES ATÍPICS
Poden ser més comuns que la claudicació clàssica a causa de:
- Les comorbiditats i les alteracions en la percepció del dolor.
(patologia osteoarticular, neuropatia, estenosi espinal, fibromiàlgia, miàlgia
induïda per estatina).
- La inactivitat física.
CLÍNICA
CLAUDICACIÓ
INTERMITENT
- Sensació de dolor o rampes en
un territori muscular de les EEII
que apareix al caminar i
desapareix amb el repòs.
- La distància de marxa a la que
apareix sol ser constant, però
s’escurça si hi ha pendent o
escales.
- El dolor es resol en 10 minuts
de descans, permetent que el
pacient continuï caminant de
nou.
CLÍNICA
● Claudicació de gluti i maluc
- Obstrucció de l’aortoilíca.
La sd. de Leriche és la tríada de:
- polsos femorals absents o disminuïts
- claudicació (glutea i maluc)
- disfunció erèctil.
CLÍNICA
● Claudicació de la cuixa:
- Obstrucció de l'artèria femoral comuna
- Pot induir la claudicació a la cuixa, panxell o tots dos.
- Polsos femorals presents i absents els distals.
CLÍNICA
● Claudicació del panxell: (+ freqüent)
- Obstrucció de l'artèria femoral superficial: dolor 2/3 superiors del panxell.
- Obstrucció artèria poplítia: dolor 1/3 inferior del panxell.
- Polsos femorals i poplitis presents però absents els distals.
CLÍNICA
● Claudicació del peu:
- Obstrucció dels vasos tibial i peroneal, poc freqüent de manera aïllada.
CLÍNICA
DOLOR ISQUÈMIC EN REPÒS:
- El reg sanguini no és suficient per les necessitats metabòliques en repòs.
- Normalment es localitza al dits dels peus.
- Es provoca o s’agreuja per l'elevació de l'extremitat inferior.
- Els pacients afectats freqüentment troben que el dolor millora al penjar-se
sobre la vora del llit o, paradoxalment (a diferència de la claudicació),
caminant per l'habitació a causa de l'efecte gravitacional.
- També es descriu com: dolor neuropàtic, palpitacions, cremor...
CLÍNICA
ÚLCERA
- Les úlceres isquèmiques sovint comencen com a ferides traumàtiques menors i després no es sanen perquè l'abastament sanguini és insuficient.
- Les úlceres isquèmiques del peu que s’infecten, poden provocar osteomielitis.
CLÍNICA
GANGRENA
- Textura dura i seca de la pell.
- Clara demarcació entre el teixit viable i el necròtic.
ÚLCERES
ÚLCERES:
ÚLCERA ISQUÈMICA : 0,2-2%
LOCALITZACIÓ
Dits del peu
Cara lateral (z. mal·leolar)
Taló
MORFOLOGIA
Marges irregulars
Base: teixit necròtic i
fibrina
POLSOS
DISTALSAbsents o dèbils
CLÍNICA-↑Dolor amb el decúbit
CI
ALTRES SIGNES
Pell prima seca atròfica
Brillant, freda,
Blanquinosa
Ungles engruixides
ÚLCERES:
ÚLCERA VENOSA: 75-80%
LOCALITZACIÓ
Regió lateral interna
1/3 inferior de la cama
Pot ser gran, circumferencial
TEIXIT
PERIULCERÓS
Dermatitis ocre
Hiperqueratosi
Atròfia blanca
CLÍNICA
Poc doloroses, excepte si
estan infectades
↓ Dolor amb el decúbit
ALTRES SIGNES
Edemes a EEII
Pell envermellida
Calor local
Varicositats
Prurit
ÚLCERES:
ÚLCERA NEUROPÀTICA : 15-25%
ÚLCERA NEUROPÀTICA
LOCALITZACIÓ
PLANTAR:
taló, sobre caps metatars,
punts de pressió
MORFOLOGIA Arrodonida
MARGES Halo hiperqueratòssic
BASE Granulada
SENSIBILITATAlteració de la sensibilitat
tèrmica i vibratòria
RX Osteòlisis prematura
DOLOR
- Indolora
- El dolor és indicatiu de
complicacions.
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA
DIAGNÒSTIC
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: DIAGNÒSTIC
DIAGNÒSTIC d’AP:
- Anamnesi
- Clínica
- Exploració física
- Exploracions complementàries
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: ANAMNESI
ANAMNESI
. S’ha d’interrogar sobre:
- Ant. familiars i personals.
- La presència de FRCV.
- L’ús de fàrmacs o l’existència d’altres MCV.
. Ha d’anar dirigida a descartar la CI o el dolor en repòs en les EEII.
. El Qüestionari d'Edimburg té una S 80-90% i E 95% pel diagnòstic de CI.
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: ANAMNESI
QÜESTIONARI D'EDIMBURG
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: EXPLORACIÓ FÍSICA
EXPLORACIÓ FÍSICA
L'examen ha d'incloure:
- Inspecció de la pell de les extremitats.
- L'examen de l'abdomen.
- La palpació de tots els polsos perifèrics.
- L'auscultació de bufs.
- L'examen neurològic de l'extremitat.
- Temperatura: la febre pot indicar la presència d'una úlcera infectada.
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: EXPLORACIÓ FÍSICA
APARENÇA D'EXTREMITAT- La pell es torna prima, seca, brillant i sense pèl. - Ompliment capil·lar lent.- Les ungles poden arribar a ser trencadisses o hipertròfiques.
TEMPERATURA I COLOR DE LA PELL - Els pacients amb AP significativa tindran pal·lidesa amb l’elevació del peu.
- En pacients amb oclusió arterial aguda tindran pal·lidesa en totes les posicions o cianosi.
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: EXPLORACIÓ FÍSICA
POLSOS
- S’haurien de palpar tots els polsos (pedi: absent el 8,7% de la població).
- L'artèria popliteal sovint no es pot palpar fàcilment, però es pot identificar
amb el doppler.
- L’ absència de polsos en dues localitzacions és molt demostrativa d’AP,
sobre tot si a l’extremitat contralateral trobem polsos palpables.
- L'absència de pols tibial posterior és el millor discriminador aïllat de
la isquèmia crònica:
· S: 71%.
· E: 91%.
· VPN: 96,5%.
· VPP: 49%.
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: EXPLORACIONS COMPLEMENTÀRIES
EXPLORACIONS COMPLEMENTÀRIES:
L’ÍNDEX TURMELL BRAÇ (ITB)
- Mètode no invasiu .- Prova eficient i senzilla.- ITB < 0,9 ↑ S i E per dx d’AP (90% Sensibilitat i 95% Especificitat).
Sonda Doppler continu de 5 a 10 MHz
DOPLER
DE BUTXACA
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA: EXPLORACIÓ FÍSICA
ÍNDEX TURMELL BRAÇ (ITB)
Quan és útil?
• Pacients asimptomàtics amb factors de risc CV:• Edat ≥70 anys• 50 - 69 anys amb AP de fumar o DM
• Símptomes de CI o dolor atípic.
• Examen anormal del pols de l'extremitat inferior.
• Per quantificar la gravetat de l’AP.
• Estudi del peu diabètic i úlcera vascular.
ITB
ITB
ITB
ITB
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA
DIAGNÒSTIC
Tot i que la història, els símptomes, l'examen físic i l’ITB poden suggerir
fortament un dx d’AP, en ocasions tenim dificultat per localitzar amb precisió
la lesió i valorar-ne la gravetat.
LIMITACIONS DE L’ITB, no valorable en:
- Artèries calcificades (ancians, diabètics i IR).
- Estenosis greus però amb circulació col·lateral important.
Segons la presentació clínica, es poden indicar altres proves:- Pletsimografia segmentària i volum dels polsos- Proves d'exercici en cinta rodada- Eco doppler- Angiografia mitjançant RNM o TAC i convencional
CLÍNICA
ESTUDI DE LA LOCALITZACIÓ I GRAVETAT DE L’AP
PLETSIMOGRAFIA SEGMENTÀRIA I VOLUM DELS POLSOS
- Avalua el flux sanguini al llarg de l’extremitat i localitza una lesió.
ESTUDI DE LA LOCALITZACIÓ I GRAVETAT DE L’AP
PROVES D’EXERCICI EN CINTA RODADA:
- Indicada amb pacients simptomàtics i ITB normal en repòs.
- Una ↓ de l’ITB post exercici >20% indica AP.
- Útil per valorar la resposta al tractament.
ESTUDI DE LA LOCALITZACIÓ I GRAVETAT DE L’AP
ECO DOPPLER:
- Permet la visualització dinàmica de la paret i la
llum arterial, i identificar calcificacions o
dilatacions.
- Permet estimar la severitat de l'obstrucció
(S 92-95%; E 97-99%).
ESTUDI DE LA LOCALITZACIÓ I GRAVETAT DE L’AP
ANGIOGRAFIA
- Patró or pel diagnòstic de l’AP.
- Delimita la localització i l’extensió de les lesions.
- Previ i post cirurgia.
ESTUDI DE LA LOCALITZACIÓ I GRAVETAT DE L’AP
ANGIOGRAFIA mitjançant RNM i TAC
- Poden obtenir imatges de gran resolució.
- Permeten un estudi molt precís de l'anatomia vascular.
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA
HISTÒRIA NATURAL I
PROGRESSIÓ DE L’AP
HISTÒRIA NATURAL I PROGRESSIÓ DE L’AP
AP ASIMPTOMÀTICA: - La majoria tenen un curs benigne.
CLAUDICACIÓ INTERMITENT als 5 anys:- 70-80 %: CI estable- 10-20 %: Agudització de la CI- 1-2%: Isquèmia crítica de les extremitats- 20% : IAM no fatal- 15-30 %: Mort (75% per causes CV, 25 % tumors pel tabac)
Més risc de progressió d’AP i pitjor pronòstic són: - Arteriosclerosi d'aparició precoç (<50 anys).- Diabètics.- Els que continuen fumant.- Malaltia renal terminal.
AP: HISTÒRIA NATURAL I PROGRESIÓ DE LA MALALTIA
ISQUÈMIA CRÍTICA DE LES EXTREMITATS:
- Els FR que augmenten el risc d'isquèmia crítica són:. DM (risc x 4) . tabaquisme (risc x3). hipercolesterolèmia (risc x2)
- La taxa d'amputació és del 25%
- La supervivència a llarg termini és baixa: . El 25% morirà per causa CV en 1 any. . Sobreviuen menys els diabètics i aquells que continuen fumant.
ARTERIOPATIA PERIFÈRICA
PER EMPORTAR-NOS
A CASA...
AP ASIMPTOMÀTICA ÉS LA MÉS FREQÜENT
L’AP és un potent predictor d'esdeveniments cardiovasculars
ITB
- > 70 anys
- 50 - 69 anys fumadors o diabètics
- Absència de polsos
INFRA DIAGNOSTICADA
RELACIÓ ENTRE ACTIVITAT FÍSICA I ARTERIOPATIA PERIFÈRICA
MOLTES GRÀCIES PER
LA VOSTRA ATENCIÓ