Download - Presentació Pla De Barris 31·03·09
Pla de Barris
Sessió informativa sobre el
Pla de Barris
31 de març de 2009
Pla de Barris
Objectius de la sessió:
> Informar sobre...- que és i que no és el PdB- en quina situació es troba- quines expectatives té plantejades
> Donar a conèixer els seus eixos vertebradors:- Procés i metodologia del pla- Model de relació- Actuacions sobre el territori
Pla de Barris
Bases de partida (1)
Quan parlem del pla de barris d’un ajuntament ens estarem referint a un conjunt d’actuacions per a la territorialització, és a dir, a una distribució d’accions municipals sobre els territoris de cada un dels barris que defineixen el municipi. La realització d’un Pla de Barris planteja la necessitat de disposar d’un conjunt d’informacions que permetin fer l’anàlisi de les seves característiques des del punt de vista territorial, sociològic i econòmic. Com és natural les funcions que tenen una relació més directe amb els territoris i que materialitzen de forma evident la seva actuació en els barris, són desenvolupades per l’Àrea de Serveis Territorials - Urbanisme i Vía Pública- i la de Medi Ambient. Paral·lelament l’Àrea de Comunicació és la encarregada de definir i mantenir un model de relació i informació amb els ciutadans en general i, en particular, amb aquells barris on els veïns s’organitzen al voltant d’una Associació que agrupa, coordina i representa els interessos particulars d’una determinada zona del territori. Totes les altres regidories i departaments municipals lliuren els seus serveis al conjunt de la població amb caràcter general i de manera transversal, sense distincions territorials. L’acció política d’aquestes darreres regidories es realitza seguint criteris d’equilibri entre models de concentració i de dispersió.
Pla de Barris
Bases de partida ( i 2)
Tanmateix, així com pot ser equitatiu aconseguir un equilibri de la distribució d’inversions en obra pública d’urbanització de carrers i parcs, o d’arranjament de camins amb l’objecte de que tots els barris del municipi tinguin un nivell de qualitat de les infraestructures públiques equivalent, no hauria de passar el mateix amb els equipaments.
Criteris inspirats en la economia d’escala que comporta la centralització dels espais comuns, i en els beneficis de la dinamització d’un centre urbà cohesionat i “de tots”, porten a la conclusió de que és millor que els equipaments públics es trobin concentrats en les àrees més accessibles del municipi.
Ara bé, d’altre banda, si els equipaments es troben massa concentrats, es poden produir efectes no desitjats derivats de la massificació i densificació del territori, produint excessiva demanda de recursos escassos (p.e. zones d’aparcament, densitat del trànsit rodat, etc.)
En aquest sentit tant s’hauria d’evitar una excessiva dispersió com una excessiva concentració dels equipaments, però aquest necessari equilibri es construeix des de la visió global de poble i, en definitiva, pel que respecte a un pla de barris, la distribució territorial dels equipaments no ha d’entrar en consideració en el PdB.
Pla de Barris
Les actuacions per barri es...
Les inversions per barri ..
La informació de costos per servei i barri...
El model de relació...
La informació per barri...
feien de forma reactiva per solucionar problemes puntuals i concrets
responien a necessitats bàsiques conforme es recepcionaba el barri
no es disposava d’informació agregada per barri
no estava estructurat, ni hi havia organització de barri
no estava inventariada al detall, si no agregada a nivell global de poble
es fan de forma preventiva per evitar problemes i resoldre necessitats
responen a les millores necessàries, limitades a la disponibilitat pressupostària
s’estan inventariant els actius per barri, i s’estan recopilant manualment els costos dels serveis per barri
l’Àrea de Comunicació articula les relacions amb les AAVV
s’està inventariant i desglosant per barri a través d’un projecte d’implantació SIG
es faran de forma contrastada i equilibrada, segons plans d’actuació detallats per barri
estaran subjectes a un Pla d’Inversions detallat en pressupost
els Sistemes d’Informació de l’ajuntament permetran conèixer els costos de provisió de serveis per barri de forma mecanitzada
aglutinarà la interlocució única i alhora supervisara la execució dels plans
estarà estructurada per barri i el seu manteniment puntual facilitarà el coneixement exhaustiu barri a barri
PASSAT PRESENT FUTURServeis per territori CURT MIG LLARG
QUADRE SINÒPTIC
Pla de Barris
Eix 1.- Metodologia del Pla de Barris (PdB). El PdB de L’Ametlla és un procés que forma part del projecte d’implantació del Sistema d’Informació Geogràfica (SIG). Pel que fa al PdB aquest projecte desenvoluparà les següent fases principals: F1.- Inventariar les inversions i actuacions detallades per barriF2.- Analitzar i avaluar la situació actual de cada barri identificant potencials i carències solvents.F3.- Adequar els sistemes d’informació de l’ajuntament orientant-los al seguiment “en clau de barri”F4.- Gestionar el coneixement per donar suport a la presa de decisions. Sistema SIG en implantació.F5.- Definir plans d’actuacions integrals (des del punt de vista d’inversió, manteniment, relació social, comunicació, etc)
Eix 2.- Model de relació. Definir uns canals de comunicació i d’intercanvi d’informació a dos nivells (al conjunt de la ciutadania, i a través de les Associacions de barris), per tal d’establir uns mecanismes de relació fluida amb l’Ajuntament. Eix 3.- Actuacions en el territori. Estudiar i impulsar les polítiques de l’espai públic i del medi ambient en el marc del barris definits, concretant inversions i despeses corrents de manteniment i explotació dels serveis de cada barri.
EIXOS DE TRABALL
Pla de BarrisESQUEMA PER EL CONEIXEMENT DEL TERRITORI
TERRITORI
HABITANTS
HABITATGES
CENSATS
NO CENSATS
CADASTRE
NO CADASTRE
SERVEISPÚBLICS
MUNICIPALS
BARRISBARRIS
BARRIS
Pla de BarrisSECCIONS CENSALS DE L’ANY 2001
Pla de BarrisSECCIONS CENSALS DE L’ANY 2008
Pla de BarrisNOVA DEFINICIÓ DEL TERRITORI PER BARRIS
Pla de Barris
Font: elaboració pròpia, “anàlisi per barris”. Cens 1/1/2008
NOVA ORDENACIÓ DEL TERRITORI PER BARRIS
Pla de Barris
El Serrat13%
Disseminat General3%
Can Reixac2%
La Miranda12%
St Nicolau2%
La Fustera1%
El Maset1%
St. Joan2%
Pinar de Rosanes2%
La Terrera2%
Mas Dorca1%
Les Roquetes5%
Mas Fabrera1%
St Genís2%
Sta Creu3%
Pinar i Portús2%
Turons del Vallès5%
Can Camp10%
Can Diví5%
Nucli urbà26%
Disseminat General
El Serrat
La Miranda
St Nicolau
La Fustera
Nucli urbà
Can Camp
Can Diví
El Maset
St. Joan
Pinar de Rosanes
Mas Dorca
La Terrera
Les Roquetes
St Genís
Sta Creu
Pinar i Portús
Can Reixac
Turons del Vallès
Mas Fabrera
7.872
HABITANTS EMPADRONATS, AGRUPATS PER BARRIS
Font: elaboració pròpia, “anàlisi per barris”. Cens 1/1/2008
Pla de Barris
Font: elaboració pròpia, “anàlisi padró IBI”
RANKING DE SUPERFICIES PER HABITATGE (2008)
Rang M2 Habitatges % / Total> 1400 6 0,2%
1400 5 0,2%1300 7 0,2%1200 4 0,1%1100 6 0,2%1000 2 0,1%950 4 0,1%900 4 0,1%850 4 0,1%800 8 0,3%750 11 0,4%700 9 0,3%650 17 0,6%600 25 0,8%550 36 1,2%500 40 1,3%450 59 2,0%400 121 4,1%350 240 8,1%300 443 14,9%250 691 23,2%200 661 22,2%150 369 12,4%100 200 6,7%
< 50 6 0,2%Total 2.978Promig m2 246,7El 20% supera els 350 m2El 72% ocupen entre 150 i 350 m2 Nomès el 7% ocupa menys de 100 m2
0 100 200 300 400 500 600 700 800
> 1400
1400
1300
1200
1100
1000
950
900
850
800
750
700
650
600
550
500
450
400
350
300
250
200
150
100
< 50
Excepcions: No es contemplen 4 habitatges: un de 4858 m2 i tres de 0m2
TIPOLOGIA DELS NOSTRES HABITATGES
Pla de Barris
Tipus utilització Utilització tipificada Total
A Magatzem - estacionament 95C Comercial 82E Cultural 1G Oci i hosteleria 6I Industrial 144K Esportiu 13M Obres d'urbanització i parceles sense edificar 948O Oficines 17P Edifici singular 2R Religiós 2T Espectacles 1V Vivienda residencial 2.982Y Sanitat i beneficiència 5
Total elements del Cadastre 4.298
Pla de Barris
Qualificacions Qualificacions
provisionals definitives Cèdules
protecció Projectes protecció habitabilitat Certificats
oficial visats oficial habitatges finals d'obra
promoció priv. col.legis promoció priv. lliures col.legis
D.G.P.H. aparelladors D.G.P.H. D.G.P.H. aparelladors
Ametlla del Vallès, l' 2007 30 66 35 74 81
2006 35 153 0 76 111
Vallès Oriental 2007 281 3.780 137 4.067 4.390
2006 472 6.218 107 3.951 4.262
Catalunya 2007 9.039 85.515 4.058 74.320 79.580
2006 7.226 127.117 3.402 67.851 77.309
Fonts : Departament de Medi Ambient i Habitatge
Anys disponibles : del 1981 al 2007
iniciats acabats
EVOLUCIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES
Pla de Barris
Habitatges per nombre d'habitants empadronats
cens 08SECCIÓ x = 1 x = 2 x = 3 x = 4 x = 5 x = 6 x = 7 x = 8 x = 9 x = 10 x = 11 HABITATGES electoral
S1 108 196 206 194 42 18 5 769 1.507S2 115 160 119 131 35 14 2 2 1 1 580 1.172S3 115 155 159 198 59 11 3 1 1 2 704 1.510S4 44 71 77 94 29 10 5 1 331 748S5 18 54 60 70 16 5 1 1 225 555
Num habitatges 400 636 621 687 181 58 16 3 2 2 3 2.609Persones/llar 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 HABITANTS
TOTALS 400 1272 1863 2748 905 348 112 24 18 20 33 7.743Total excepcions 131
Total HABITANTS 7.874 5.492Habitatges totals del IBI 2.978Habitatges amb HABITANTS censats 2.609Habitatges amb pers. no empadronades 369 (Deducció)Ocupació mitja per habitatge (persones) 2,97
EXCEPCIONS (En tres "habitatges excepcionals" hi són censades 131 persones)Casa Total01001 0001 60 SANT NICOLAU Residencia Casal Visitació01003 0463 48 CAN FOCS Residencia ICS01001 0002 23 PUIGGRACIOS Residencia Millet
131
INFORME DE NOMBRE D'HABITANTS PER HABITATGE
Pla de Barris
Consum aigua any 2007
Titulars Comptadors Total m3 RegistresNombre total de punts d'aigua (no ajunt) 2800 3.016 600.059 18.109Nombre punts ajuntament 2 33 13.829 200
TOTAL 3.049 613.888 18.309
Habitatges i consums per Periodes
P1 P2 P3 P4 P5 P6 MitjanaGen-Feb Mar-Abr Mai-Jun Jul-Ago Set-Oct Nov-Des
Total lectures fetes per període 3.015 3.029 3.062 3.062 3.064 3.077 3.052Lectures fetes a l'Ajuntament 33 33 34 34 33 33 33Lectures fetes a particulars A 2.982 2.996 3.028 3.028 3.031 3.044 3.018Increments (noves lectures) Base + 14 32 0 3 13
Lectures (llars) sense consum B 327 295 244 237 261 311 279,2Llars amb consum d'aigua A-B 2.655 2.701 2.784 2.791 2.770 2.733 2.739
Llars sense consum segons nombre de períodes
Consum=0 Adreses1 periode 7532 periodes 973 periodes 484 periodes 555 periodes 43tot l'any 117
DEDUCCIÓ D’HABITATGES OCUPATS
Pla de Barris
Projecte de millora de la gestió i informació del territori de l’Ajuntament de
L’Ametlla del Vallès mitjançant la implantació d’un Sistema d’Informació
Geogràfica (SIG) i impulsant canvis organitzatius i procedimentals per la
recollida, explotació, manteniment i difusió de la informació territorial necessària.
PROJECTE SIG
Fases / mesos 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
Auditoria sobre l’estat del SIG municipalTreball de camp per actualitzar inventariEstructuració de la InformacióImplantació d’eines de consulta/gestióFormació bàsica d’usuaris Difusió públicaAjust de processos i depuració
Pla de Barris
La fase executiva del projecte, centrada en el tractament, estructuració i manteniment de la cartografia, permetrà conèixer en detall:
•Planimetria corporativa municipal (1:2000, 1:1000, 1:500)•Ortofotoimatges (històriques i actuals)•Cadastre•Planejament urbanístic•Construcció/Manteniment carrerer •Equipaments i mesures de seguretat•Infraestructures:
•Xarxa viària i de camins•Xarxa elèctrica (alta, mitja i baixa tensió)•Xarxa d’aigua potable (hidrants)•Xarxa de sanejament (en alta i baixa)•Xarxa de telecomunicacions (telefonia fixa i mòbil)
•Mobiliari urbà i Patrimoni •Jardineria, arbrat públic i parcs•Etc.
PROJECTE SIG
Pla de Barris
En aquest sentit contemplem els següents aspectes principals a considerar com actius a inventariar:
Xarxes de serveis públics (seguretat, abastament d’aigua, sanejament,
enllumenat, vialitat, etc.)
Mobiliari urbà: escocells, pilons, balustrades, balises, bancs, faroles,
fonts, papereres, jardineres, pèrgoles, jocs infantils, ...
Equipaments públics: assistencial, esportiu, cultural, religiós,
administratiu,
Xarxa de transport: parades autobús, taxi,
Viari: aparcaments, guals, senyalització vertical de tràfic, bamps,
semàfors, senyalització d’aparcaments especials (transport, minusvàlida,
zones regulades, etc).
Recollida d’incidències: via pública, noves construccions, fotografies de
façanes, informació sobre promotors/titulars, etc.
PROJECTE SIG
Pla de Barris
Relació amb els veïns
A finals del 2007, l’Alcalde crea una nova regidoria que té per objecte entre d’altres tasques, ser l’únic interlocutor amb els barris de la vila. Així doncs, es comença a establir un model de comunicació amb els diversos veïns que integren els barris.
En la majoria del casos existeix una relació directa entre l’Ajuntament i els presidents o secretaris de les associacions constituïdes a cada barri.Que han estat registrats formalment i disposen d’un codi identificatiu.
En d’altres casos, la relació s’estableix amb el gestor o administrador de finques que ha contractat el president de la comunitat de propietaris.
Per últim també existeix relació amb un veí que aglutina i coordina les demandes a efectuar, a falta de tenir una estructura jeràrquica muntada.
En qualsevol cas, l’àrea de comunicació atén totes les demandes i dona tràmit a les regidories que tenen afectació en cada cas.
Pla de Barris
Associacionsde veïns
Actualment, són en actiu les següents:
-Associació de veïns del Pinar i Portús-Comunitat de propietaris de la Terrera-Associació de veïns de Can Camp-Associació de veïns del Serrat-Associació de veïns de la Miranda-Associació de veïns dels Turons del Vallès-Associació de veïns del Pinar de Rosanes
Pla de Barris
actuacions en el territori Fem un breu recull de les actuacions practicades:
• Obres a l’Antic Camí de Caldes, es canvia una gran part del clavegueram, ja que era en mal estat s'han arranjat 90 metres i s'ha substituït l'antic tub de la claveguera per un de nou de 500.
• Obres als Polígons Industrials en els carrers Centelles, Cardedeu, Llinars i Tona del polígon Industrial Montguit I s’han fet reformes urbanístiques per tal de millorar aquesta zona. S'ha reforçat el paviment de la calçada, el qual ja estava molt deteriorat i mostrava sots i esquerdes i s’han fet voreres noves per tal de facilitar la circulació dels vianants d’una manera més còmode i segura. Tot i que no s’ha modificat el sistema de clavegueram, sí que s’ha augmentat el nombre de registres per a les clavegueres. També s’han fet més embornals i una de les actuacions més destacables ha estat la instal·lació completa d’un nou enllumenat i també la instal·lació completa d’una nova xarxa d’aigua.
• Obres al barri de les Roquetes recentment s’ha construït a la zona d’equipaments del carrer Soleia quinze aparcaments en bateria. Per altra banda, també s’ha canviant una canonada d’aigua en el carrer esmentat i s’ha procedint a renovar l’enllumenat a tota la urbanització.
• Obres diverses al casc urbà, millores a la plaça de l’ajuntament, creació d’una zona d’aparcaments al carrer Pompeu Fabra. Adequació d’una zona d’estacionament al parc dels voluntaris.
• Obres al Serrat, pavimentació de la carretera de Puiggraciós per a la millora d’accés al barri. Amb carril bici integrat. Així com la nova senyalització d’evacuació del barri.
• Obres al Pinar i Portús, arranjament del talús del local social, i col·locació de nou enllumenat denominat “prim”.
Pla de Barris
actuacions en el territori
• Col·locació de zona de autocompostatge casolà al Barri del Pinar de Rosanes.
• Adequació dels parcs infantils de Can Reixach, La Terrera, Turons del Vallès i parc de les Acàcies.
• Al barri de la Miranda, s’han col·locat barreres protectores en els terrenys de zona verda amb risc de caiguda. I s’ha creat un punt de contenidors amb zona d’estacionament.
• Es millora la vorera de l’Antic Camí de Bigues i es crea una zona d’aparcament per a veïns i usuaris de l’IES i l’escola.
• Es replanten i substitueixen arbres morts i trencats als parcs i carrers de tota la vila.
• Es construeixen nous nínxols al Cementiri Municipal
• Es millora el sorral de la plaça de l’ajuntament amb sauló nou premsat
• Es revisa i es substitueix la senyalització vertical obsoleta o malmesa d’arreu
• S’instalen antenes per a la recepció de la xarxa WIFI municipal que dona cobertura a una gran part dels veïns
Pla de Barris
• En la darrera legislatura hem col·laborat amb totes aquelles activitats que els barris han programat per als seus veïns mes propers.
• Així doncs, hem vist els reis del Pinar i Portús i cel·lebrat la festa major del barri, hem anat al caga tió a la Miranda, properament cel·lebrarem la festa d’inauguració de la remodelació del barri de Can Camp, etc.
• El recull de tota la informació presentada en aquestes transparències pot veure’s en la seva totalitat en els articles publicats al Diari de l’Ametlla que dona cobertura a totes les actuacions previstes i realitzades. Així com a la web municipal
WWW.AMETLLA.CAT
activitats als barris
Pla de Barris
Pla de Barris
La Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial és una llei aprovada pel Parlament de Catalunya a través de la qual la Generalitat pretén dotar les administracions catalanes dels instruments necessaris per tal de portar a terme intervencions de caire social i urbanístic en aquells barris de Catalunya que ho requereixin.
Els principals objectius d’aquesta llei són:
– Generar un instrument de redistribució social.– Promoure la rehabilitació integral de barris especials.– Emprendre accions de millora social per fomentar la cohesió i la integració en els barris.– Millorar la sostenibilitat ambiental.– Fomentar la dinamització econòmica.
La Llei de Barris preveu l’atorgament de subvencions als municipis que tinguin un o més d’un barri que pugui ser considerat una àrea urbana d’atenció especial. Aquestes subvencions s’atorguen a través d’una convocatòria anual i, els diferents municipis que hi volen accedir, han de presentar un projecte d’intervenció integral en un o més d’un dels seus barris, el qual haurà d’estar redactat seguint unes pautes establertes.
La valoració dels projectes està regulada a través de la pròpia llei i funciona mitjançant una puntuació sobre els diferents aspectes urbanístics i socials que presenten els barris inclosos en el projecte. D’aquesta manera, entre d’altres, es puntuen aspectes com ara:
– El grau d’intensitat dels problemes urbanístics, socioeconòmics i ambientals.– La valoració de l’impacte que el projecte pot tenir en l’àmbit d’actuació.
– Si voleu consultar la llei i el reglament podeu fer-ho aquí.
LA LLEI DE BARRIS