Download - Pes visual i equilibri compositiu
Composició:
El pes visual
• El centre d’atenció d’una
obra és on es dirigeix la
nostra mirada, i ho fa allà
perquè és on hi ha l’element
que crida més l’atenció, que
té més pes visual.
• En l’obra de Degas, la mirada
és atreta cap al costat dret.
El pes visual
En les arts plàstiques qualsevol figura concreta o forma abstracta té un valor de pes, que vé donatper:· La seva posició en la superfície· La seva mida· El seu color· La seva configuració.
PES PER POSICIÓ:
• Si la figura s’allunya del centre, augmenta la impressió de pes i, per tant, la seva inestabilitat.
• Una posició centrada en algun dels eixos principals i les diagonals pot aguantar més pes que una altre de descentrada respecte elseixos.
• A dalt pesa més que a baix.
• La orientació vertical és més pesada que la obliqua, i
aquesta que la horitzontal.
• A la dreta pesa més que a l’esquerra.
PES PER MIDA
• Quan més gran és la figura, més pes visual té.
• Quant més llunyana, més pesada és.
PES PER CONFIGURACIÓ O TEXTURA
• Les taques de color o figures que la
seva configuració sigui geomètrica i
la seva textura compacta i densa
pesaran més que altres formes, de
configuració més lliure i textura
porosa, que deixin entreveure la
superfície del suport.
PES PER COLOR
• En general els colors càlids, els foscos i els terres pesen més que els freds, clars i elssaturats o purs.
• (Els colors càlids s’apropena l’espectador i els fredss’allunyen)
• Els tons clars sobre fons fosc pesen més que els foscos sobre clar.
• Amb el mateix fons, pesa més el tó que més contrasti.
• Amb el mateix tamany pesa més una zona blanca que una negra.
L’equilibri visual
• L’equilibri visual s’aconsegueix amb
la distribució i compensació
correcta del pes visual i de la
direcció de les formes.
• Per la contra tenim la tensió, que
ens desubica i inquieta. Pot ser
interessant en funció de la reacció
que volem que tingui la nostra
obra.
Wassily Kandinsky
Formes d’equilibri
EQUILIBRI PERFECTE (llei de la balança)
Dues taques iguals en mida,color i
configuració, i situades a igual distància del
centre del camp visual ens donen un
equilibri perfecte, però també un resultat
regular i monòton.
La simetria ens dona un equilibri perfecte, ja que reparteix dues formes a
partir d’un eix o centre.
EQUILIBRI PER EQUIVALÈNCIES (llei d’equivalències)
Per trencar la uniformitat, podem substituir una de les figures per dues
més petites, que les seves àrees sumades equivalguin a la de la gran.
EQUILIBRI PER CONTRAPES ( llei de compensació de masses)
Contrarestarem el pes de la primera figura amb la mida i
posició de la segona.
Ens donarà una composició més dinàmica i activa.
EQUILIBRI CROMÀTIC
Per aconseguir l’equilibri de color
entre dos elements cromàtics de
diferent pes visual, s’augmentarà la
mida de la figura amb el color menys
pesat i es reduirà la del més pesat
intentant compensar.