1 - núm. 5 - 2000

2 - núm. 5 - 2000

SUM

ARI Editorial

Turisme i medi ambient, interessos comuns 3Jaume Matas, ministre de Medi Ambient 4DocumentEl Parlament de les Illes Balears en defensadel dret al medi ambient 6Turisme i medi ambientUn codi ètic per al turismeper Sebastià Verd 8L�impost conciliadorEntrevista a Celestí Alomar i Mateu,per Gina Garcías 12Medi ambient: �tothom ha de contribuir�Entrevista a Antoni Munar,per Antoni Oliver 16

Recrear MallorcaEntrevista a Antoni Aguiló,per Jordi Calleja 20L�Agenda Local 21 de Calviàper Maria Ferrer 24L�obligació professional de ser optimistaEntrevista a Jaume Sureda,per Constanza Forteza 28Notícies del món 31Les Illes 34Agenda 36

Els elefants de Thailàndia treballaven en l�extracció de fusta, però per raons mediambientals -per preservar els boscos- handeixat de fer-ho. Ara són una atracció turística.

3 - núm. 5 - 2000

EDIT

OR

IAL

T A R J A D E S U B S C R I P C I Ó

Nom i llinatges ................................................................

....................................................................................

Adreça ...........................................................................

Ciutat ................................. C/P ....................................

Tel ..................................... Fax ....................................

Dades bancàries:"SA NOSTRA" Caixa de Balears, oficina ..............................

Compte corrent/llibreta d'estalvis núm. ...............................

Per a subscripcions emplenau aquesta tarja i adreçau-la a:"SA NOSTRA" Caixa de Balears - Obra Social i Cultural,

c. Ter, 16, 07009 Palma, fax 971 17 17 95,o bé per correu electrònic, a: aramis@sanostra.es

núm. 5 - juny, 2000

Edita: Obra Social i Cultural de "SA NOSTRA" Caixa de Balears

C. Ter, 16. 07009 Palma.Tel. 971 17 19 25 - Fax 971 17 17 95E mail: aramis@sanostra.es

Consell Assessor:Miquel Alenyà, Miquel Pasqual,Andreu Ramis, Albert Catalan,Miquel Rayó.

Director: Sebastià Verd

Secretària de redacció:Magdalena Mulet

Redactors i col·laboradors:Jordi Calleja, Constanza Forteza,Gina Garcías, Maria Ferrer,Miquel Massutí, Antoni Oliver.

Redacció: Fundesba S.L.F. de Borja Moll, 10 - entresòlTel. 971 71 16 61.07003-Palma.

Disseny i realització:Eparrutx, Tel. 971 42 09 66

Dipòsit Legal: PM-433-1998

Preu: 500 ptaSubscripció: 1.500 pta(tres números per any) Els tres primers números de GEA - Quadern de la Terra

seran de franc, a partir de la recepció d'aquesta subscripció.

Turisme i medi ambient,interessos comuns

El turisme és un depredador del medi ambient. Aquesta és unafrase que segurament hauran escoltat moltes vegades en relació al'impacte que els turistes causen sobre espais naturals protegits o,simplement, en el cas de les Balears, quan provoquen un escalfamenteconòmic que sobrepassa la capacitat de càrrega d'un territori ambrecursos naturals limitats. No és estrany, en aquest context, que unpaís com el nostre, petit però amb una enorme capacitat turística,hagi emparat al si de la societat una forta consciència ecològica o,com a mínim, un dels grups ecologistes més actius de tot l'Estat. Iés que turisme i medi ambient, tot i les seves confrontacions,conserven uns interessos comuns que cal potenciar en benefici tantdels ciutadans de les Illes, o de qualsevol altra destinació turísticadel món, com del mateix turista que en el seu desplaçament cerca,justament, allò que prometen les campanyes de promoció: el paradís,sigui un paradís de sol i platja, de natura o de cultura.

El turisme, tal com recull el codi ètic de l'Organització Mundial,defensa el dret i la llibertat del turista, és a dir, de qualsevol personaque habita aquest planeta, de poder viatjar, conèixer món i gaudirde la naturalesa allà onsevulla, i saber però al mateix temps que éssubjecte d'una ineludible obligació: conservar el patrimoni culturali natural de tots els pobles que formen la societat universal. Ferturisme, doncs, mai no hauria de significar destrucció, tot i quel'explotació intensiva d'aquesta activitat, com passa ambdeterminades tècniques agrícoles, du inevitablement a l'aniquilacióde paisatges i d'identitats. Per exemple: l'Amazònia, aquesta granreserva natural que és o hauria de ser Patrimoni de la Humanitat,es troba doblement amenaçada per l'extracció de fusta, els cercadorsde matèries primeres i, també, pels turistes. No obstant això,quelcom diferencia els uns dels altres... ja que els turistes no cerquenfer malbé el territori que visiten, sinó gaudir-ne. Respectar el medihauria de ser, per tant, la primera obligació de la indústria turísticaper garantir la seva pròpia supervivència.

Però aquells que vivim a una zona densament turística com sónles Illes Balears sabem que les coses no funcionen d'aquesta manera.Hi ha, evidentment, una creixent conscienciació sobre la necessitatde preservar l'entorn, per garantir el futur de l'activitat econòmica,hi ha el coneixement que turisme i medi ambient formen una societatd'interessos comuns, però la dinàmica del sector fa que l'explotacióde l'entorn s'acosti més a les estratègies dels fustaires amazònics

que a l'ús racional d'uns recursos que se sap que són únics,irreparables i, per tant, en perill d'extinció. Destruir l'entorn, fermalbé la naturalesa, deforestar les selves, contaminar les aigües otapar de ciment la costa és, a la llarga, el principal enemic delsturistes i de la indústria turística.

La necessitat imposa una aliança que a les Balears ben bé espodria traduir en un pacte entre el sector turístic i els ecologistes,per reformar el model econòmic i, d'aquesta manera, frenar elcreixement urbanístic. La declaració de Parc Natural o de qualsevolaltra figura proteccionista que permeti una adequada gestióterritorial és una passa no només convenient sinó absolutamentimprescindible per garantir el futur. La conservació de l'entorn -amb gran mesura en mans del món pagès- necessita la intervenciódels poders públics per ajudar les explotacions agràries o lapreservació dels paisatges, ja sigui via subvencions o mitjançant lagestió directa sobre zones públiques. En aquest sentit, l'ecotaxatambé ens apareix com una eina a través de la qual l'Administraciópot obtenir recursos financers amb complicitat amb els turistes que,sens dubte i si se'ls explica bé, no posaran cap obstacle a destinaruna petita part del seu paquet turístic al manteniment del mediambient.

L'ecotaxa, com la declaració de parcs naturals per a les serresde Tramuntana o del Llevant, o el desenvolupament de Menorcacom a Reserva de la Biosfera, o les mesures complementàries a ladeclaració de la ciutat d'Eivissa com a Patrimoni de la Humanitatsón qüestions encara no totalment definides, però unides per unlligam comú, el mateix lligam que uneix els turistes amb el producteque, en definitiva, consumeixen, un espai de natura, d'oci o decultura que els subministra plaer i coneixement. Qui, encircumstàncies normals, voldria destruir la seva pròpia font debenestar o de riquesa? Sens dubte aquest és un gran debat obert atot el món i també, molt particularment, a les Illes Balears, unesilles on no només es genera un gran flux turístic, sinó que exportenel seu know how a la resta del món, i inverteixen en novesdestinacions com el Carib, Tunísia, Croàcia i, fins i tot, la Xina oles Filipines. I per això, precisament, és un debat que és seguitamb interès des de molts altres indrets de la nostra única terra, ladeessa GEA a la qual està dedicada aquesta publicació.

- núm. 5 - 20004

Jaume Matas és des del dia 28 d'abril ministre de MediAmbient, càrrec que li va ser ofert pel president Aznardesprés de constatar els resultats electorals obtenguts pelPP a les Balears, clarament vencedor a les Generals, i noumesos després d'haver-se vist superat pel Pacte de Pro-grés en el seu intent de continuar com a president delGovern balear. No obstant això, la designació per formarpart del Consell de Ministres no s'ha de llegir en clau auto-nòmica o, si més no, no només pensant en la política in-terna de les Illes, sinó per constatar que bona part delprestigi polític de Matas dins del Partit Popular es deu ales mesures de política mediambiental adoptades durantels seus tres anys de mandat des del Consolat de la Mar:Directrius Territorials, Llei general de turisme, esponjamentde zones turístiques... una política que llavors no va serjustament valorada ni per l'oposició que, evidentment,

desitjava anar més enfora, ni pels sectors més conserva-dors del mateix PP, encara que sí per un partit que volavançar cap al centre.

En les seves primeres declaracions públiques com aministre de Medi Ambient, Jaume Matas ha confessat unaindiscutible atracció cap a aquesta cartera que li permetràintervenir en els assumptes més importants que afectenles Balears en aquests moments, com són ara el submi-nistrament d'aigua, el tractament de residus sòlids i fins itot alguns temes relacionats amb el medi ambient i que esrecullen en el Règim Especial de les Balears, aprovat a

Jaume Matas, ministrede Medi Ambient

Madrid durant la presidència de Matas. El nou membre delConsell de Ministres recorda que és un ministre nascut ales Balears, però que ho és per a tota Espanya, encaraque el coneixement dels problemes que afecten les Illespot beneficiar-les.

COMPROMÍS DE DIÀLEG

En aquest sentit, Jaume Matas ha respost a la felicitaciódel president Antich i de la consellera de Medi Ambientamb l'oferiment d'un compromís per establir un pont dediàleg entre les administracions , ja que -afirmà- "la nos-tra obligació és superar les divergències que ens sepa-ren". Firmada ja l'ampliació de la dessaladora de Palmaper l'anterior ministra, Isabel Tocino, el Ministeri de MediAmbient ha d'informar ara sobre la participació dels Fons

de Cohesió europeus en el finan-çament del Pla de residus sòlids ien la realització, entre d'altres te-mes, del projecte de sa Costera.

EL PLA HIDROLÒGICNACIONAL

Ja amb caràcter general el pri-mer compromís de Jaume Matasamb l'Administració estatal ésl'aprovació del Pla hidrològic na-cional, un ambiciós repte que im-plica, segons reconeix el mateixministre, unes grans dosis de dià-leg i d'enteniment entre partits,grups socials i, sobretot, comuni-tats autònomes, és a dir " racio-nalitat i solidaritat". D'altra ban-da, també forma part de la sevacartera, com a objectiu, prioritari,un Pla nacional de reforestació.

CINQUÈ MEMBRE DELCONSELL DE MINISTRES

Jaume Matas, ministre de MediAmbient, és el cinquè ciutadà de les Illes Balears que s'as-seu a un Consell de Ministres des de la restauració demo-cràtica, el període històric que més alts càrrecs de les Ba-lears ha subministrat a l'Estat des de temps d'Antoni Mau-ra. Abans formaren part del Consell Josep Melià, que enfou portaveu durant la UCD encara que no era ministre,Santiago Rodríguez Miranda com a ministre de Treball, FèlixPons - ja durant el mandat socialista - com a ministre d'Ad-ministracions Públiques, abans de ser president del Con-grés i, finalment, Abel Matutes que va ser ministre d'AfersExteriors durant la passada legislatura.

- núm. 5 - 20004

5 - núm. 5 - 2000

DECLARACIÓ DE BISCAIA SOBRE EL DRETAL MEDI AMBIENT

El Seminari Internacional sobre el dret al medi ambient,celebrat a Bilbao del 10 al 13 de febrer del 1999 sota elsauspicis de la UNESCO i de l'Alt Comissionat de les Naci-ons Unides per als Drets Humans,

CONSIDERANT que ja el 1972, la Declaració de la Con-ferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà, en elseu Principi I, proclamà que l'home té el dret fonamentala la llibertat, la igualtat i el gaudi de condicions de vidaadequades en un medi de qualitat que li permeti dur unavida digna i gaudir de benestar, i té la solemne obligacióde protegir i millorar el medi per a les generacions pre-sents i futures,

CONSIDERANT que posteriorment la Declaració de Ríode Janeiro sobre Medi Ambient i el Desenvolupament del

El passat mes de febrer el Parlament de les Illes Bale-ars va aprovar per unanimitat l'adhesió a la Declaracióde Biscaia sobre el dret al medi ambient, segons unaproposició no de llei que havia estat presentada pertots els grups, Popular, Socialista, PSM Entesa Nacio-nalista, Esquerra Unida i Ecologista i Mixt. D'aquestamanera el legislatiu autonòmic es feia ressò d'una de-claració sorgida un any abans a Bilbao arran de la cele-bració d'un seminari internacional sobre dret al mediambient promogut per la UNESCO i l'Alt Comissionat deles Nacions Unides per als Drets Humans.

En el text de la Proposició no de llei, tot l'arc parlamen-tari de les Illes Balears es fa ressò de la creixent cons-cienciació mediambiental de la nostra societat i que "enels darrers anys ha crescut, de manera molt important,la consciència de la pressió gairebé insuportable quel'activitat humana exerceix sobre els ecosistemes i so-bre els recursos. La crisi ecològica arriba a proporcionsdesmesurades, i l'assoliment de la sostenibilitat esde-vé una condició tant de la preservació de l'equilibri eco-lògic com del benestar humà. Per aquest motiu, un nom-bre de gent cada vegada més gran comprèn la necessi-tat de considerar els drets ambientals com a part delpatrimoni col·lectiu que conforma els drets humans".

El Parlament de les IllesBalears en defensa deldret al medi ambient

GEA

1992, assenyalà que els éssers hu-mans constitueixen el centre de lespreocupacions relacionades amb eldesenvolupament sostenible i quetenen dret a una vida saludable iproductiva en harmonia amb la na-tura.

CONSIDERANT que instrumentsde caràcter regional, tals com laCarta Africana dels Drets Humans idels Pobles del 1981, el Protocolde San Salvador sobre Drets Eco-nòmics, Socials i Culturals del 1988i el Conveni sobre l'Accés a la In-formació, la Participació Pública enla presa de Decisions i l'Accés a laJustícia en Qüestions Mediambien-tals, adoptat per la Quarta Confe-rència Ministerial per al Medi Am-bient a Europa, celebrada a Dina-marca del 23-25 de juny del 1998,també han desenvolupat el princi-pi així plantejat.

CONSIDERANT així mateix laConvenció sobre la Diversitat Bio-lògica del 1992, la Convenció Marcde les Nacions Unides sobre el Can-vi Climàtic del 1992, la Convencióde les Nacions Unides de Lluita con-tra la Desertització en els PaïsosAfectats per Sequera Greu i/o De-sertització, en particular a Àfrica del1994, i el Conveni 169 de l'Orga-nització Internacional del Treballsobre Pobles Indígenes i Tribals apaïsos independents del 1989.

CONSIDERANT que la Resolució45/94, adoptada el 14 de desem-bre del 1990 per l'Assemblea Ge-neral de les Nacions Unides, declaraque tota persona té el dret de viu-re en un medi ambient adequat pertal de garantir la seva salut i el seubenestar.

CONSIDERANT que l'Institut de Dret Internacional, a laseva sessió d'Estrasburg el 1997, declarà que "tot ésserhumà té dret de viure en un medi ambient sa".

CONSIDERANT que cada vegada més Constitucions na-cionals proclamen el dret al medi ambient,

SUBRATLLANT la universalitat, indivisibilitat i interde-pendència de totes els drets humans,

RECONEIXENT que el dret al medi ambient pot exercir-se, tant a títol individual com en associació amb d'altrespersones, davant dels poders públics i que ha de ser pro-tegit mitjançant l'acció solidària de tots els protagonistesde la vida social: individus, comunitats, poders públics ientitats provades.

CONSIDERANT que no es pot exercir el dret al medi

DOCU

MEN

TAquest és el text de la Declaració de Biscaia:

- núm. 5 - 20006

ambient si no es disposa d'informació en quantitat i quali-tat suficient,

SUBRATLLANT la necessitat que el dret humà al mediambient sigui reconegut en un instrument jurídic d'abastuniversal,

PROPOSA, per tant, a la Comunitat Internacional i, enespecial, a les Nacions Unides i Organitzacions de caràc-ter mundial i regional, que examinin la Declaració de Biscaiasobre el dret al medi ambient i, si pertoca, adoptin lesmesures oportunes per al reconeixement efectiu d'aquestdret,

Article 1. Dret al medi ambient.

1. Tota persona, tant a títol individual com en associa-ció amb altres, té el dret de gaudir d'un medi ambient sa iecològicament equilibrat.

2. El dret al medi ambient és un dret que pot exercir-sedavant dels poders públics i les entitats privades, siguiquin sigui el seu estatut jurídic en virtut del dret nacionalo internacional.

3. El dret al medi ambient s'ha d'exercir de forma com-patible amb els altres drets humans, inclòs el dret al des-envolupament.

4. Tota persona té dret al medi ambient sense cap tipusde discriminació per motius de raça, color, sexe, idioma,religió, opinió política o de qualsevol altra índole.

Article 2. Deure de protecció del medi ambient.

1. Tota persona, tant a títol individual com en associa-ció amb altres, té el deure de protegir el medi ambient ide fomentar aquesta protecció en l'àmbit nacional i inter-nacional.

2. Els poders públics i les organitzacions internacionalstenen la responsabilitat de protegir i, si pertoca, restaurarel medi ambient per tots els mitjans que entrin a l'àmbitde la seva competència. Aquesta responsabilitat es durà aterme, en particular, mitjançant:

a) La protecció, conservació, eventual restauració i pre-venció del deteriorament de la biosfera, geosfera, hidros-fera i atmosfera.

b) L'ús racional i sostenible dels recursos naturals.

c) La promoció de models de producció i de consum quecontribueixin al desenvolupament sostenible.

d) La integració de les exigències per a la protecció delmedi ambient a les polítiques públiques i a les activitatsprivades, tenint en compte el principi de no discriminació.

3. Tots els Estats i, en particular, els Estats veïns, hau-ran de cooperar entre si en la defensa del medi ambient ien la lluita contra la contaminació sigui quin sigui el seuorigen.

4. Els Estats vetllaran per tal que no s'introdueixin mo-dificacions desfavorables i irreversibles del medi ambientque puguin atemptar contra la salut de les persones i elbenestar col·lectiu.

Article 3. Dret al medi ambient i les generacionsfutures.

1. Les generacions futures tenen dret a heretar un mediambient sa i ecològicament equilibrat

2. L'Estat té l'obligació de vigilar la qualitat i la diversi-tat del medi ambient i, en particular, d'avaluar anticipada-ment les conseqüències a llarg termini per al medi am-bient de la realització o execució de grans projectes.

Article 4. Transparència administrativa i drets deles persones en matèria mediambiental.

1. Els procediments de decisió dels poders públics i delsorganismes internacionals sobre els assumptes que tenenrelació amb el medi ambient, es regiran pel principi detransparència. Aquest principi exigeix el reconeixement delsdrets de participació i de ser informat.

2. Tota persona té el dret, per si, en associació ambd'altres o a través dels seus representants, a participar enl'elaboració de les polítiques públiques i de qualsevol me-sura relativa al medi ambient.

3. Així mateix, qualsevol persona té dret a accedir a lainformació sobre el medi ambient sense necessitat d'acre-ditar un interès determinat. Aquest dret solament podràser limitat per motius justificats i establerts legalment.

7 - núm. 5 - 2000

4. El dret de ser informat serà garantit, a més, mitjan-çant la publicació i difusió d'informes periòdics sobre l'es-tat del medi ambient.

Article 5. Dret a un recurs efectiu.

Tota persona o grup de persones el dret a un medi am-bient sa i ecològicament equilibrat de la qual hagi estat

violat, o que posseeixi informació sobre aquesta violació,haurà de tenir un recurs efectiu davant una instància na-cional i internacional.

Article 6. Dret a la reparació.

1. Qualsevol persona o grup de persones el dret a unmedi ambient sa i ecològicament equilibrat de la qual hagiestat violat i hagi sofert dany ambiental, tendrà dret aexigir i a obtenir la reparació corresponent, sense perjudi-ci de la restauració del medi ambient.

Article 7. Educació i sensibilització sobre el mediambient.

1. L'educació i la sensibilització, en tots els seus nivellsi per tots els mitjans, hauran de capacitar les personesper desenvolupar un paper útil en la protecció del mediambient.

2. Els estats i les organitzacions internacionals hauriend'adoptar les mesures educatives necessàries per assegu-rar el respecte i la protecció del dret de les persones a unmedi ambient sa i ecològicament equilibrat.

3. Les mesures assenyalades a l'apartat anterior hauri-en d'incloure programes d'ensenyament i d'educació, ambla col·laboració de les organitzacions no governamentals.

Article 8. Responsabilitat compartida.

En consonància amb els principis de solidaritat interna-cional i responsabilitat compartida, però diferenciada so-bre la protecció del medi ambient, els països desenvolu-pats haurien d'enfortir la cooperació amb els països envies de desenvolupament.

Article 9. Aplicació del dret al medi ambient.

1. Els estats i les organitzacions internacionals hauriend'adoptar totes les mesures necessàries per tal de garan-tir el dret a un medi ambient sa i ecològicament equilibratreconegut en aquesta Declaració.

2. Els poders públics haurien d'elaborar i mantenir ac-tualitzada la informació sobre el medi ambient que els afec-ti, i establir-ne sistemes per a la recopilació i classificació.Així mateix, aquesta informació es referirà a activitats exis-tents o en projecte que puguin afectar el medi ambient.

3. Igualment, els estats i les organitzacions internacio-nals, sustentant-se en la cooperació i la solidaritat inter-nacionals, haurien d'eradicar la pobresa, per la seva ínti-ma vinculació amb el dret al medi ambient, i adoptar lesmesures necessàries i adequades per aconseguir aquestobjectiu.

4. En l'execució de les mesures necessàries per tal degarantir l'exercici efectiu del dret al medi ambient, s'hau-ria de prestar una especial atenció a les persones i alsgrups vulnerables.

Feta a Bilbao, dia 12 de febrer de l'any 1999.

Turismeornitològic

a s'Albufera.

- núm. 5- 20008

TURI

SME I

MED

I AM

BIEN

T

La importància del turisme a tot el món està perfectamentdescrita en els darrers informes de l'OMT. L'any passat,després de superada la greu crisi asiàtica, el sector varegistrar un rebrot clarament expansionista amb un incre-ment de prop del 5% dels viatges internacionals. Les esti-macions per a enguany situen el nombre d'aquests turis-tes que es desplacen fora del seu país de residència enprop de set-cents milions. Un creixement que ésespecialment fort als països europeus, on l'any 2000 esproduiran prop de quatre-cents milions de viatges turís-tics, dels quals els principals beneficiaris -des del punt de

vista econòmic- seran les zones mediterrànies occiden-tals, com les Illes Balears, però també el nord i el sudd'Àfrica, el Carib, Brasil, Xina, Austràlia o Nova Zelanda,entre d'altres. Un negoci global que supera els cinc-centsmil milions de dòlars i que pot continuar creixent al ma-teix ritme dels darrers anys fins més enllà de l'any 2020quan, només en el mercat europeu, parlarem de 717 mi-lions d'arribades internacionals.

ECONOMIA I ECOLOGIA

Aquests auguris poden satisfer, sens dubte, les millorsexpectatives empresarials si no fos per un element decompetitivitat que cada pic té més pes en els paquets tu-rístic: la qualitat que, en molts de casos, és sinònim detenir cura del medi ambient. De cara al futur, diu l'ecòlegFerran Vallespinós, autor del llibre Turisme i Medi Ambientde la Fundació Areces i antic professor de la UIB, "el turis-ta serà cada cop més exigent amb les qüestions relaciona-des amb el medi ambient (...), la societat comença a as-sumir determinades molèsties o haver de pagar un majorpreu per uns productes o serveis que tenguin un valor eco-lògic afegit (...) en aquest sentit, cada territori haurà dedecidir, en primer lloc, quina és, fonamentalment, la sevavocació econòmica i quins recursos està disposada a mo-bilitzar per compatibilitzar les variants "eco"-"logia" i "eco"-"nomia".

L'anàlisi del professor Vallespinós coincideix amb gaire-bé tota la literatura que emana dels organismes interna-cionals i dels acords signats pels estats en els darrers anysen el sentit que, a partir d'ara, les regles del joc per alnegoci turístic i en general per al desenvolupament eco-

Des que Thomas Cook organitzà la primera excursió en tren des de Leiscester aLoughborough, l'any 1841, fins a començament d'aquest segle XXI, que neix amb l'apro-vació per l'OMT (Organització Mundial de Turisme) del primer codi ètic per a aquestsector econòmic, el turisme s'ha manifestat com un fenomen d'abast mundial que no espot aturar. És el primer factor de desenvolupament, l'activitat que més llocs de feina creaa tot el món, però, simultàniament, un element distorsionador per a les cultures i elspaisatges. L'entorn de les zones turístiques i, per efectes de la globalització mediambiental,tot el món, pateix les conseqüències negatives del turisme al mateix temps que es bene-ficien de les aportacions monetàries. Per això cada vegada es parla més d'ecoturismeamb una doble finalitat. Per una part l'expansió del turisme a zones naturals, en algunscasos protegides i en altres no, i per l'altra l'adopció de comportaments mediambientalmentcorrectes per a la indústria, hotels, restaurants, espais d'oci... etcètera, directament rela-cionats amb el turisme. Una cosa i l'altra no sempre es relacionen. D'aquí la necessitatd'impulsar iniciatives com les suggerides a l'Agenda Local 21 aprovada a Río de Janeiroo l'elaboració de plans que limitin l'accés turístic a determinades zones o espais permantenir un equilibri ecològic que, com sembla lògic, també ha d'incloure els aspectesculturals derivats de l'enfrontament entre receptors turístics i visitants.

nòmic han de passar per ser sostenibles i per inscriure's"en un pacte social el més ampli possible que preservi laconservació i la recuperació de l'entorn natural".

DAVANT UN NOU BOOM

La realitat és que el turisme registra un nou boom que,en el cas de les Illes Balears, s'ha vist empès per les ca-tàstrofes naturals i els conflictes bèl·lics o de terrorismed'alguna de les destinacions competidores més pròximes,com Turquia, Egipte o l'antiga Iugoslàvia. El director per a

Europa de l'OMT, Peter Shackleford, deia no fa gaireque el creixement que registra Espanya, entorn del10%, li recorda els anys setanta. A favor d'aquestaugment juguen, principalment, uns preus raona-bles, la qualitat de l'oferta i una bona promocióinternacional. Cara al futur, com ja dèiem abans,l'OMT és optimista respecte dels guanys econò-

mics, tot i que s'ha de tenir present que en aquest futur,cada pic més, el turista no es conformarà a demandar soli platja, sinó que voldrà combinar aquest producte ambaltres, com "el golf, l'interior (turisme rural) i l'oferta cul-tural". Però, sobretot, Shackleford era optimista respectea les Illes Balears i a l'Espanya turística perquè "els euro-peus d'aquí a dos anys es trobaran com a ca seva, amb lamateixa moneda, amb els seus mateixos periòdics, ambla seva mateixa gastronomia...". Optimisme o pessimis-me? És evident que depèn del color del vidre amb el quals'observi la realitat i que ens retorna a l'enfrontament en-tre la realitat econòmica immediata i l'entorn cultural inatural, el pes del qual pot ser fins i tot més fort amb labalança de les identitats que no el manteniment d'un PIBque pot ser reflecteixi una riquesa absolutament virtual.

Respecte a la realitat concreta de les Balears, el direc-tor de l'Obra Social i Cultural de "SA NOSTRA", MiquelAlenyà, anunciava un increment turístic per a enguany d'en-torn del 5%, un percentatge molt elevat si tenim en compteque partim de xifres ja molt elevades i que han creat unasensació d'angoixa o d'opressió en el si de la societat in-sular. A pesar que juliol i agost ja fa anys que han penjatel cartell de "complert", enguany tornaran a registrar aug-ments de turistes que s'hostejaran, segurament, a resi-dències privades o a alguna de les noves formes d'allotja-ment extrahoteler. Les carreteres i les platges quedaranmés saturades que mai, amb l'agreujant que la tempora-da superalta s'estendrà al juny i a gran part de setembre.L'economista preveu un increment del 3,8% el maig i d'un5,7% el juny, després d'haver constatat que enguany ladesestacionalització s'ha frenat respecte de l'expansió tu-rística de l'hivern d'anys anteriors.

Un codi ètic per al turismeper Sebastià Verd

9 - núm. 5 - 2000

TURISME I MEDI AMBIENT Un codi ètic per al turisme

Alenyà aposta per rectif icar la pol ít ica dedesestacionalització per fer més atractiva la temporadabaixa, al mateix temps que demana un increment de preusper a l'alta i l'aplicació de l'ecotaxa que permeti inversionsmediambientals que són de vital importància per al futurde les Illes.

L'ECOLOGISME RECLAMA MESURES

Des de l'ecologisme es comparteixen bona part d'aques-tes opinions. Un recent comunicat del GOB convidava elGovern de les Illes Balears a estabilitzar el creixement tu-rístic i urbanístic, "perquè ambdues coses són imprescin-dibles per resoldre el problema de l'aigua". Ningú no ne-garà mai la importància econòmica i social que té el turis-me, amb més del 80% del producte interior brut balear,però cada pic són més el que pensen que ha arribat l'horade mirar cap enrera i reduir la pressió demogràfica quepateixen les Illes i que fa que el ritme de consum d'aiguadolça s'incrementi de l'ordre dels 2.100.000 metres cú-bics per any. Els ecologistes constaten com el turisme pottrencar l'equilibri mediambiental, un trencament que es faevident amb la simple observació de l'increment de con-sum d'energia elèctrica de sobre el 12% anual, de com lamatriculació de vehicles va superar el 20% en el 1999, laqual cosa provoca la necessitat de noves infraestructuresviàries ("excuses per fer autopistes", diu el GOB) o decom la producció de residus sòlids s'incrementà en un 8%.Totes les infraestructures es troben saturades, tant les car-reteres, com les depuradores o les platges. I mentre, con-tinua incrementant-se el flux de passatgers pels aeroports,de manera que hom pot pensar que les Illes Balears so-brepassen el milió dos-cents mil habitats, no només elmes d'agost, sinó gairebé set mesos a l'any. Una densitatque pareix insostenible en molts d'aspectes: des de la pers-pectiva de preservar la qualitat de vida, però sobretot depreservar un medi ambient saludable i no trencar l'ecosis-tema.

ÈTICA I MEDI AMBIENT

Els ecologistes, com el mateix Govern -n'hi ha prou arellegir el discurs d'investidura del president Antich- apos-ten per la reforma del model econòmic, per introduir a lasocietat illenca mesures que impulsin un comportamentmediambientalment correcte. Per exemple: polítiques d'es-talvi energètic i hídric, restriccions urbanístiques i limita-cions de l'oferta turística que incloguin la desaparició deles places obsoletes o, en alguns casos, la seva substitu-ció per una oferta de major qualitat. D'alguna maneras'avança a les decisions mediambientals que aporta el CodiÈtic de l'Organització Mundial de Turisme aprovant recent-ment a Xile. Les Illes Balears són la regió turística mésavançada d'Europa pel que fa al turisme de masses que,precisament, és el que major impacte causa sobre l'en-torn. Per això mateix, i perquè les empreses turístiquesd'aquí imposen la seva presència a molts d'altres indretsdel món, les decisions preses tenen un enorme impacte.En aquests moments el debat sobre l'ecotaxa és seguitamb gran expectació, perquè més enllà de la seva reper-cussió en la hisenda pública balear, que sempre serà rela-tivament escassa, discuteix el principi ètic sobre qui ha depagar l'impacte del turisme. D'acord amb el principi de laUnió Europea sobre "qui contamina paga" ha de ser el tu-rista o, en el seu cas, els agents que impulsen el turisme,des dels majoristes de viatges als hotelers, restauradors,botiguers... etcètera. La pregunta, en qualsevol cas, és siel cost de la restauració mediambiental i cultural corres-pon al turista individualitzat o s'ha d'incloure dins d'unapolítica impositora global.

Recents enquestes demostren que el turista, com a con-sumidor, és conscient dels impactes que causa la seva

presència, però que no obstant això, la veu positiva en undoble vessant d'enriquiment personal, amb el contacte ambuna altra realitat, d'oci i de desenvolupament econòmicde les zones turístiques. Per això els impostos ecològics, ala manera d'un IVA que es pagui pel consum i pel gaudi-ment directe d'un determinat espai sembla que han detenir una bona acollida. Una enquesta realitzada per en-càrrec de la Comissió Europea fa ja cinc anys deia que el70% dels ciutadans europeus consideren que la Unió Eu-ropea ha de tenir un paper més actiu en qüestions relaci-onades amb el medi ambient, i demanaven fins i tot unapolítica d'obligat compliment en l'aplicació de polítiquesde desenvolupament que siguin sostenibles de veritat.Curiosament entre els països que més favorables són a laintervenció comunitària en polítiques mediambientals hifigura, en primer lloc, Alemanya que, com tothom sap, ésel primer subministrador de turistes a Mallorca.

TURISME I MEDI AMBIENT,UNA RELACIÓ HISTÒRICA

La recerca d'una política mediambiental que conciliï lesexpectatives del sector turístic amb l'ecologisme vénen delluny, però s'han intensificat enormement en els darrersanys, quan a través dels grans mitjans de comunicaciós'han evidenciat els efectes de les polítiques desenvolu-pistes sobre el canvi climàtic. També el turisme causa im-pactes irreversibles i, per això, se cerca un equilibri que,per a cada societat, serà distint. En el cas de les gransreserves naturals del món, com la citada de l'Amazones,s'ha de donar prioritat a la preservació del patrimoni natu-ral ja que d'elles es desprèn un bé d'interès general comés, per exemple, la no-afectació de la capa d'ozó, però ésevident que aquesta proteccióha de comportar una compen-sació. El turisme pot ser unaeina en aquest engranatge, toti que s'han de mesurar les re-percussions que la presènciad'una gran massa, si aquest ésel cas, provocarà en l'entorn.Des que el 1950 es va fundar el Club Méditerrannée, elfenomen del turisme de masses no ha deixat de ser objec-te dels estudis que relacionen el medi ambient amb aquestsector. De fet en els anys cinquanta i seixanta, després dela Segona Guerra Mundial, es creia que els efectes nega-tius del turisme eren molt inferiors en relació a un desen-volupament estrictament industrial. Estudis posteriors de-mostraren, en canvi, que la simple concentració humanaen el litoral és una de les principals causes de contamina-ció de la mar.

Cabrera.

El turisme és una força vivaal servei de la pau, un factord'amistat i comprensió entre

els pobles.

- núm. 5- 200010

TURISME I MEDI AMBIENT Un codi ètic per al turisme

No obstant això, a pesar que el turisme continua sent lagran panacea dels països en vies de desenvolupament, dellavors ençà s'ha produït una constant reflexió sobre larelació entre turisme i medi ambient. El 1960, la IUOTO(La Unió Internacional d'Oficines Turístiques Oficials) vatractar per primera vegada aquesta qüestió en una de lesseves assemblees generals, i s'adoptà, com es recorda enel llibre Desarrollo turístico sostenible en el medio rural del'editorial Natour, que "ha arribat l'hora de tractar els pro-blemes creats pel turisme i que afecten alguns aspectesde la natura". Aquest mateix any, a Roma, es reuní la Con-ferència Internacional de les Nacions Unides sobre "Viat-ges i turisme", sent la primera vegada que es posava derelleu la importància del turisme per a l'economia global.Una presa de consciència que continuà durant les dècadesdels seixanta i setanta amb la creació de nombroses orga-

nitzacions, entre les quals s'hi compten el Fons Mundialper a la Naturalesa (WWF) i d'altres públiques i privades(Greenpeace, Adena, GOB...) i, fins i tot, apareixen ja elsprimers partits "verds" a Nova Zelanda.

LA PRESA DE CONSCIÈNCIA

És l'inici de la gran ofensiva per prendre consciènciaque els problemes mediambientals tenen una escala pla-netària endemés de la local. A principis dels anys setanta,Estocolm celebrà la primera gran conferència mundial deles Nacions Unides sobre Medi Ambient, on s'aprovà lacarta magna sobre els drets ecològics de la humanitat.Igualment es va crear el PNUMA (el Programa de les Naci-ons Unides per al Medi Ambient) i, el mateix 1972, esfirmà a París el Conveni per a la Protecció del PatrimoniMundial promogut per la UNESCO. Finalment, el 1975 escreà a Madrid l'OMT (l'Organització Mundial de Turisme)que anys després impulsaria la redacció del primer codiètic per al turisme d'abast universal.

Aquest codi té uns antecedents clars en la Declaració deManila del 1980 sobre el turisme mundial, o la que dosanys després firmaren l'OMT i el PNUMA sobre "turisme imedi ambient". En la primera es pot llegir: "els recursosturístics de què disposen els països estan formats simul-tàniament per espai, béns i valors. Es tracta de recursos,l'ús dels quals no pot ser deixat a una utilitzaciódescontrolada sense córrer el risc de la seva degradació i,fins i tot, destrucció. La satisfacció de les necessitats tu-rístiques no ha de constituir cap amenaça per als interes-sos socials i econòmics de les poblacions i de les regionsturístiques, per al medi ambient, especialment per als re-

cursos naturals, atracció essencial del turisme, ni per alsllocs històrics i culturals. Tots els recursos turístics perta-nyen al patrimoni de la humanitat. Les comunitats nacio-nals i la comunitat internacional han de desenvolupar elsesforços necessaris per a la seva preservació. La conser-vació dels llocs històrics, culturals i religiosos, en tota cir-cumstància i especialment en temps de conflicte, consti-tueixen una de les responsabilitats fonamentals dels es-tats". I en el segon: "El desenvolupament de les activitatsde vacacions i temps de lleure, conseqüència del dret aldescans i al temps lliure, proclamat per la Declaració Uni-versal de Drets Humans, i una sana gestió del medi ambi-ent, són dos elements essencials i interdependents d'unmateix procés de desenvolupament, del qual en darrer ter-me, se n'ha de beneficiar l'home".

És només l'inici d'una extensa literatura relacionada ambel tema. Ja fa vint anys que el WWF feia les primeres reco-manacions per a l'ecoturisme que foren adreçades als go-verns i als majoristes de viatges. El 1985 l'assemblea del'OMT aprovà la Declaració del Dret al Turisme i el Codi delTurisme. Cinc anys més tard, la Comunitat Econòmica Eu-ropea celebrà per primera vegada l'Any Europeu del Turis-me. La reacció universal entorn a aquesta qüestió s'anàestenent progressivament amb mesures concretes, comla prohibició del 1991 de les Nacions Unides de fer viatgesturístics a l'Antàrtida per poder preservar així l'únic espaidel planeta encara no envaït per la civilització. El 1992tengué lloc a Río l'anomenada Cimera de la Terra on esparlà del concepte de desenvolupament sostenible per ala protecció, preservació i enfortiment del medi humà. Undels documents aprovats a Río és, justament, l'AgendaLocal 21 que ha empès zones turístiques, com la de Calvià,a plantejar-se el seu desenvolupament local en termes desostenibilitat.

FINALMENT, EL CODI ÈTIC MUNDIAL

Finalment l'octubre passat, l'assemblea general de l'OMTaprovà a Santiago de Xile el Codi Ètic Mundial per al Turis-me. És un codi fonamentat en el respecte a les comunitatsreceptores de turisme i en els valors humans, protecció del'entorn, garantia de beneficis per a les comunitats locals,turisme per a tots i llibertat de moviment. Segons deia elsecretari general de l'OMT, Francesco Frangialli a Editur"el Codi Ètic del Turisme té un doble vessant: moral i eco-nòmic. L'objectiu és desenvolupar un marc d'actuacions icomportaments fonamentats en el respecte i en la protec-ció del medi ambient, de la cultura i dels valors humans".La redacció d'aquest codi tengué un llarg recorregut desque l'assembla decidí a Istambul, el 1997, dur-lo enda-vant. Al final, la redacció definitiva és un al·legat a favord'un turisme responsable" per tal de contribuir al creixe-ment econòmic, a la comprensió internacional, a la pau i ala prosperitat dels països, així com al respecte universal,al respecte dels drets humans i de les llibertats sense dis-tinció de raça, llengua o religió", per fer possible- com s'hidiu en el preàmbul- que "gràcies al contacte directe, es-pontani i immediat que permet entre homes i dones decultures i formes de vida diferent, el turisme és una forçaviva al servei de la pau, un factor d'amistat i comprensióentre els pobles (...) que ha d'atendre els principis de pro-tecció del medi ambient, de desenvolupament econòmic ide lluita contra la pobresa que es formularen les NacionsUnides a la Cimera de la Terra de Río i que es varen ex-pressar en el Programa 21.

El codi recull documents anteriors, alguns dels quals jas'han esmentat, i d'altres, com el Conveni sobre la Biodi-versitat Biològica del 1995 o les reclamacions de l'OMT deEl Caire (1995) o d'Estocolm (1996) sobre la prevenció delturisme sexual i, concretament, de l'explotació sexual dela infància i constitueix una enumeració tant d'objectiuscom de mesures per utilitzar el turisme en benefici de la

La Conselleria deTurisme promocionala naturalesa.

11 - núm. 5 - 2000

TURISME I MEDI AMBIENT Un codi ètic per al turisme

humanitat. D'aquesta manera s'inicia amb una rotundaafirmació: "Afirmam el dret al turisme i a la llibertat dedesplaçament turístic", "expressam la nostra voluntat depromoure un ordre turístic mundial equitatiu, responsablei sostenible, en benefici mutu de tots els sectors de lasocietat i en un entorn d'economia internacional, obert iliberalitzada".

Aquests són alguns dels punts més rellevants delcodi:

� Les activitats turístiques s'organitzaran en harmonia ambles peculiaritats i amb les tradicions de les regions i delspaïsos receptors, i amb respecte als seus costums i lesseves lleis.

� L'explotació dels éssers humans, en qualsevol de lesseves fórmules, especialment la sexual i en particularquan afecta els nins, vulnera els objectius fonamentalsdel turisme i constitueix la negació de la seva essència.

� Els desplaçaments per motiu de religió, salut, educaciói intercanvi cultural o lingüístic constitueixen formes par-ticularment interessants del turisme i mereixen fona-mentar-se.

� Tots els agents del desenvolupament turístic tenen eldeure de salvaguardar el medi ambient i els recursosnaturals, en la perspectiva d'un creixement econòmicsanejat, constant i sostenible, que sigui capaç de satis-fer les necessitats i aspiracions de les generacions pre-sents i futures.

� El turisme de naturalesa i l'ecoturisme es reconeixen coma formes de turisme particularment enriquidores sempre

Menorca ha jugat un paper important en el corpus de tex-tos legals o declaracions dels principals organismes interna-cionals relacionats amb el turisme i amb el medi ambient.Així, l'any 1995 el Consell Insular tengué una participacióactiva en la redacció de la Carta del Turisme Sostenibleaprovada durant la Conferència Mundial de Turisme Sos-tenible celebrada a Lanzarote sota l'auspici del MAB, elprograma de la UNESCO sobre "l'home i la biosfera" quees compromet a una relació equilibrada entre la humani-tat i el medi ambient.

Les reserves de la Biosfera, i per tant Menorca, tenencom a finalitat convertir-se en models de com conviureamb la naturalesa i, per això, s'obliguen a promoure undesenvolupament econòmic que sigui ecològicament i cul-tural sostenible. Això és el que es recull, precisament, a lacarta, la redacció de la qual comença amb el reconeixentque "el turisme és una activitat ambivalent, atès que potaportar grans avantatges en l'àmbit socioeconòmic i cul-tural, mentre que al mateix temps contribueix a la degra-dació mediambiental i a la pèrdua de la identitat local".

Per això la Carta del Turisme Sostenible convida la co-munitat internacional i els governs a adoptar mesures mit-jançant les quals el "desenvolupament turístic es fonamentien criteris de sostenibilitat, és a dir, que ha de ser supor-table ecològicament a llarg termini, viable econòmicamenti equitatiu des d'una perspectiva ètica i social de les co-munitats locals". El document afegeix que el turisme hade respectar els "fràgils equilibris" que caracteritzen mol-tes destinacions turístiques, sobretot petites illes. En aquestsentit es demana una integració en l'entorn natural, cultu-ral i humà.

Al llarg de devuit articles, la carta aporta un codi d'ac-tuació tant per a l'esfera local, comprometent una planifi-cació que tengui cura de l'entorn i un adequat repartimentde la riquesa proporcionada pel turisme, que ha de reper-cutir en el manteniment de la naturalesa i del patrimonicultural, com de l'esfera internacional. En aquest sentit esdiu que "implica un canvi en els models de consum i laintroducció de mètodes de fixació de preus que permetininternacionalitzar les despeses mediambientals".

A més a més d'aquest article, que justificaria plenamentl'aplicació d'una ecotaxa turística, el document especificaque les zones turístiques han de ser objecte de suport tantsi es tracta "de zones vulnerables des del punt de vistaambiental i cultural, tant les actuals com les futures, quehauran de tenir prioritat en matèria d'ajudes financeres ide cooperació al desenvolupament turístic sostenible", comsi es tracta de zones "adultes", com seria el cas, en el seuconjunt, de les Balears. Sobre aquest punt la carta espe-cifica que "també han de rebre tractament especial leszones degradades pels models turístics obsolets i d'altimpacte".

Menorca i la Carta deTurisme Sostenible

que respectin el patrimoni natural i la població local is'ajustin a la capacitat d'ocupació dels llocs turístics.

� L'activitat turística s'organitzarà de manera que permetila supervivència i el floriment de la producció cultural iartesana tradicional.

� Les polítiques turístiques s'organitzaran de manera quecontribueixin a millorar el nivell de vida de la població deles regions visitades i respongui a les seves necessitats.La concepció urbanística i arquitectònica i la manera d'ex-plotació de les estacions i dels mitjans d'allotjament tu-rístic tendiran a la màxima integració en el teixit econò-mic i social local.

� Es farà una particular atenció als problemes específics deles zones litorals i dels territoris insulars, així com a lesfràgils zones rurals i de muntanya, on el turisme repre-senta freqüentment, una de les escasses oportunitats dedesenvolupament davant el declivi d'altres activitats eco-nòmiques tradicionals

� Les empreses multinacionals del sector turístic, factorinsubstituïble de solidaritat en el desenvolupament i dedinamisme en els intercanvis internacionals, no abusarande la posició dominant que puguin ocupar. Evitaran con-vertir-se en transmissores de models culturals i socialsque s'imposin artificialment a les comunitats receptores.A canvi de la llibertat d'inversió i d'operació comercialque se'ls ha de reconèixer plenament hauran de compro-metre's en el desenvolupament local i evitar que una re-patriació excessiva dels seus beneficis o la inducció d'im-portacions pugui reduir la contribució que aporten a leseconomies en les quals estan implantades.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Es Grau.

- núm. 5 - 200012

TURISME I MEDI AMBIENT Celestí Alomar

-Els empresaris turístics confiaven més en vostè quan vaser director general de Turisme del conseller JaumeCladera, en un govern del Partit Popular, que no ara, queés el conseller d'un govern progressista i ecologista?

-L'època del conseller Cladera es va caracteritzar fonamen-talment per un consens entre l'Administració autonòmica iel sector, en un aspecte molt positiu, que es va concretaren una sèrie de lleis, la més importants de les quals vaser, sense dubte, la Llei de modernització de la planta ho-telera, i la Llei de millora de les infraestructures turísti-ques. Amb les dues es varen millorar notablement les zo-nes turístiques. Jo crec que en aquells moments hi haviaun consens important. Ara, quan s'ha format el Govern deProgrés, la meva arribada a la Conselleria de Turisme jocrec que va suscitar una certa simpatia i esperança alshotelers, que durant els darrers anys havien vist que laConselleria de Turisme dels darrers governs del Partit Po-pular havia fet molt poques coses per ells, i les poques

coses que va fer, com la Lleigeneral del turisme, es va-ren gestar al marge del sec-tor. Jo crec que la meva ar-ribada a la Conselleria deTurisme va ser ben acollida.Nou mesos després, a lataula de discussió hi ha te-mes importants, com ésl'impost turístic, i això faque pugui semblar que lesrelacions han canviat, per-què és un tema polèmic, iel debat fa que s'extreminles postures, però jo crecque en el fons la bona rela-ció i la comunicació conti-

Posats a dotar d'ànima les coses, l'impost turístic és el bot del capital a unestadi de consciència superior, l'explicitació concreta de la nova actitud amb laqual la maquinària econòmica d'aquestes illes pot conviure amb l'entorn a par-tir del nou mil·lenni. El conseller Celestí Alomar està convençut que aconsegui-rà implantar-lo, per ventura, perquè íntimament sent que serà un instrumentde cohesió social, millor dit, de reconciliació social, que permetrà la rehabilita-ció pública de l'empresari turístic, considerat fins ara per una gran part de lapoblació com aquell que es fa ric a costa no només d'utilitzar, sinó també de fermalbé el medi ambient que és col·lectiu, que és patrimoni de tots i del futur.Amb l'impost turístic -Celestí Alomar mai no l'anomena "ecotaxa"- el consellerhaurà aconseguit impulsar la primera gran campanya d'imatge d'un sector quefins ara ha semblat indiferent a l'animadversió que ha provocat en una poblaciólocal arraconada a les platges, desplaçada de les riberes assossegades, d'al-guns dels seus mateixos pobles i carrers, a punt de perdre la identitat. Perquèa la fi, l'anomenat "sector", que és més aviat un tòtem en aquestes illes, col·la-borarà directament en la preservació del medi ambient i, a més, millorarà lacompetitivitat dels seus negocis a les Balears. L'impost turístic és, de retruc, elgran negoci per als hotelers (i és possible que Alomar es demani com és possi-ble que ells encara no ho sàpiguen).

L'impost conciliadorGina Garcías

Celestí Alomar i Mateu va néixer el desem-bre del 1949. Llicenciat en geografia i història,pertany al Cos Superior d'Administradors Civilsde l'Estat. Va ser director d'Informació de laPresidència del Govern central quan governavala UCD; director d'Informació de l'ambaixadaespanyola a Mèxic; director de Comunicació iInformació de RTVE. Amb els governs autonò-mics del Partit Popular ha estat director gerentde l'IBATUR, director general d'Ordenació delTurisme del Govern, i amb el Partit Socialista,director general d'Estratègia Turística del Go-vern central. Des de juliol del 1999 és consellerde Turisme del Govern de les Illes Balears. Éscasat i té quatre fills.

nuen existint, i que en cap moment el sector no ha mani-festat reticències al govern progressista.

EL CANVI DE MODEL

-Quin és el seu objectiu, com a conseller de turisme d'ungovern progressista i ecologista?

-Els nostres objectius s'han de concretar en el momenthistòric que vivim, no es poden considerar en abstracte.Jo crec que la nostra funció ha de ser modificar el modelde desenvolupament turístic. Un model que es basava enel creixement quantitatiu, en la creació d'una oferta hote-lera, després d'apartaments i finalment immobiliària, i ques'ha demostrat que estava esgotat. Provocava un consumde territori que s'ha de rectificar. El nostre primer objectiués aturar el creixement. La nostra línia és consolidar l'es-tructura productiva, les empreses, i no el sector immobi-liari, que és especulatiu. En segon lloc, consolidar les em-preses en funció d'un nivell de qualitat, i crear un produc-te turístic més divers i més imbuït de valor afegit. D'altrabanda, un govern progressista vol plantejar dos aspectesque són fonamentals i que estan molt lligats. La part hu-mana del turisme: una major distribució de la riquesa,perquè fins ara el turisme ha creat molta riquesa, però noha estat un bon distribuïdor de la riquesa. I a la vegadahem de millorar la formació professional dels treballadors.La investigació, la incorporació de noves tecnologies, laformació de recursos humans, és fonamental. Hem de ferl'esforç, perquè la nostra gent ocupi els llocs més qualifi-cats del nostre sistema productiu, que s'ha de diferenciarper la qualitat de la resta de l'oferta mediterrània. Hem dedeixar de ser la regió amb un menor percentatge de títolsuniversitaris. Tot això ens ha de permetre fer un salt qua-litatiu: de ser un simple destí turístic de masses hem d'ar-ribar a ser una potència turística, que exporta empreses,sistemes d'organització del treball, i que per tant necessi-ta gent qualificada.

-Rebem dotze milions de turistes anuals...

-Una mica menys. Una de les tasques que ens hem plan-

13 - núm. 5 - 2000

TURISME I MEDI AMBIENT Celestí Alomar

tejat és la de depurar les estadístiques. Hi ha gent quepassa per l'aeroport per enllaçar amb altres destinacions,altres que no són turistes, però bé, això no va privar quel'estiu passat hi hagués una sensació d'ofegament. És untema que preocupa i que volem tractar a curt, a mitjan i allarg termini. A curt termini volem impulsar una sèrie decondicions alternatives per tal que els nostres industrialspuguin diversificar el seu producte, perquè les empresesno es vegin impel·lides a oferir el producte estàndard quefins ara ens caracteritza. Hem de diversificar amb turismede congressos, de natura, d'esports, i això ens permetràno tenir aquestes puntes d'ocupació i de saturació. A mitjantermini volem ser més rigorosos a l'hora de comercialitzarel que tenim. Hem de cercar nous canals, com poden serInternet, per comercialitzar de forma individual els xaletso els apartaments. Hem de tornar entrar a poc a poc en eldebat de la sobrecontractació. Hem d'arribar al consensamb els majoristes de viatges anglesos o alemanys queens diuen, a l'estiu no volem més llits, perquè ja hi hamassa gent. Això ha de ser el punt de partida per revisarel nostre sistema de contractació, per anar baixant la pres-sió excessiva dels mesos d'estiu.

UNA POLÍTICA MEDIAMBIENTAL A UNESILLES SATURADES

-A les Balears hi ha 500.000 places turístiques legals, l'ae-roport de Palma, concebut per a l'horitzó de l'any 2025, jafunciona a ple rendiment. Ens manca aigua, ens sobra fems.A l'estiu les carreteres, les platges, els ports esportius iles cales on fondejar, estan saturades. En aquestes condi-cions, què significa, fer una política mediambiental.

-Hem d'adaptar-nos a les exigències de major qualitat queens demanen els nostres clients. Però també hem de de-fensar el medi ambient per una raó més fonamental. Hemde singularitzar i hem de preservar allò que constitueix elnostre principal actiu. No podem perdre la dicotomia campciutat, que ha estat el motor econòmic d'aquestes illes. Laprotecció dels espais naturals i del medi rural és fonamen-tal per mantenir la nostra economia. La protecció és es-sencial, perquè aquí ve la gent pel que som. Avui en diauna destinació que no està singularitzada, que no té per-sonalitat, no té futur, perquè ens obligarà a caure en laguerra de preus i tendrem les de perdre.

-Arribam al punt de considerar l'impost turístic. Com éspossible que el Consell de Turisme de la CEOE s'hagi mos-trat tan "greument preocupat" pel projecte d'implantacióde l'ecotaxa, i que hagi dit que tendria "greus conseqüèn-cies" per a l'activitat turística, perquè tendria "un efectedissuasiu en el visitant" i hagi dub-tat que la Unió Europea l'accepti. Potser tan tràgic cobrar mil pessetes acada turista? Quines són les raonsvertaderes d'aquesta oposició?

-Jo vull tenir en compte la preocu-pació empresarial i l'entenc, perquèla iniciativa és nova. Seria el primer gran destí turístic queagafa doblers de l'excedent turístic per fer inversions permillorar el producte turístic. Però l'impost turístic és d'unalògica aplanant. Els recursos públics són necessaris per al'educació, per a la sanitat, per a l'habitatge social, per feruna gran xarxa de transports públics i infraestructures...totes aquestes despeses repercuteixen positivament a

"La protecció dels espaisnaturals i del medi rural ésfonamental per mantenir la

nostra economia.La protecció és essencial".

- núm. 5 - 200014

TURISME I MEDI AMBIENT Celestí Alomar

l'economia turística, és evident, però també és evidentque no podem deixar desassistit el nostre aparell productiu.En un context internacional fortament competitiu, necessitamdonar-li el màxim de valor afegit. El que hem de fer, com abons empresaris, és treure recursos de l'excedent turístic permillorar el medi ambient, que és el nostre més importantvalor afegit. Hem de preservar els espais naturals, hem demillorar el medi ambient a les zones turístiques, hem de do-nar més qualitat al nostre producte. Jo entenc la preocupació

del sector per l'ecotaxa, peròtambé estic convençut que elsector empresarial, que estàd'acord amb els objectius,també sabrà acordar amb no-saltres una fórmula per re-vertir els excedents de l'acti-vitat turística a aquests ob-jectius. Això és l'impost tu-rístic. L'aportació del turismeper a la millora del turisme,però també per a la millorageneral de la qualitat de vidaa les Balears.

VÈNCER LA INÈRCIAHISTÒRICA

-Però pot ser que algú pensique els turistes no tendrancapacitat per pagar mil pes-setes d'ecotaxa?

-Crec que ningú no ho pen-sa. Jo crec que són raonsd'inèrcia històrica. Canviar ésdifícil. Raons de témer l'im-pacte psicològic que podria

tenir un impost turístic. Per tant hem de cercar fórmules queimpactin molt poc al mercat i siguin efectives i expliquin moltbé l'objectiu que es persegueix. És un impost finalista. I aixòés el que ens pot ajudar a trobar fórmules que tenguin pocimpacte mediàtic.

-Després de tants de mesos en què la polèmica apareix idesapareix com un Guadiana, pensa realment que s'arribaràa aplicar, l'impost turístic?

-És veritat, que ha semblat un Guadiana. Primer es va produirun gran debat, on tothom va dir la sevaposició, a vegades una mica emocional,però positiva, i després el debat es vaamagar durant tota la campanya de leseleccions generals del 12 de març, i aixòva ser molt beneficiós. Ens va donartranquil·litat i la possibilitat de pensarfórmules sòlides. Jo crec que l'impostes durà a terme, pel bé del sector turís-tic. I perquè permetrà la dignificaciósocial del sector. Davant la societat elsector turístic ja no serà només el quees fa ric a costa d'utilitzar el medi ambi-

ent col·lectiu, sinó un sector que col·laborarà activament enla preservació i en la millora del medi ambient. I crec que esdurà a terme, perquè és l'única manera de mantenir i demillorar la nostra competitivitat com a destinació turística.No basta modernitzar-se. Hem de millorar l'entorn.

-Una vegada que s'instauri, hi haurà consens dins el Governa l'hora de fer les inversions? Perquè jo m'imagín que elsempresaris i els turistes voldran veure tot d'una els seus re-sultats.

-Un dels problemes que ha tengut el Govern, el nostre granerror, la nostra debilitat, ha estat que no hem estat capaçosde transmetre aquest impost en positiu. No ho hem sabutcomunicar, quan era ben fàcil. A l'article 20 de la nostra Lleide pressuposts es diu clarament a què s'han de dedicar elsrecursos del Fons de Rehabilitació Turística. Són la milloraintegral de les zones turístiques, la recuperació d'espais i derecursos naturals i de punts d'interès patrimonial. Això jaestà definit. Però no hem estat capaços de fer-ho saber, decomunicar-ho, en aquest gran debat que s'ha produït per l'im-post turístic. Ara intentam pal·liar aquest error. I no tenc capdubte que hi ha consens dins el Govern, perquè aquests ob-jectius ja han estat aprovats pel Consell de Govern i pel Par-lament. La concreció d'aquests objectius ja serà més fàcil. Lacompra d'espais naturals, la dotació d'infraestructures i lacreació de zones verdes, la recuperació de patrimoni... tot ésposar-se a fer el llistat, un llistat limitat, real. Hi haurà con-sens dins el Govern i dins la societat civil.

-Perquè, en aquest sentit, i fent una semblança, quina eficà-cia va tenir el Pla Mirall?

-L'eficàcia del Pla d'embelliment de les zones turístiques, delsanys 90 al 92, va ser exemplar. Ens va permetre, conjunta-ment amb la Llei de modernització, sortir de la crisi d'aquellsanys. El Pla Mirall, que va venir anys després, ha tengut co-ses bones, però va tenir un defecte: no va analitzar les ne-cessitats reals de cada zona. Es va limitar a fer un embelli-ment superficial, aquest va ser l'error. Jo record que al Plad'embelliment de la meva època vàrem fer les infraestructuresque mancaven a cada zona. El Pla Mirall ha quedat en lasuperfície. Això li ha llevat eficàcia. I això ha succeït perquèha estat un pla massa dirigit des del Govern, que no va volercomptar amb la participació dels ajuntaments.

L'AIGUA

-Quan es parla de medi ambient també hem de parlar d'aiguai d'energia. Mentre la consellera de Medi Ambient parlavad'estalviar aigua i s'oposava a fabricar-ne més, vostè tranquil·-litzava els clients a les fires turístiques.

-La gestió de l'aigua, dels residus, de les infraestructures, ésmolt important, per al turisme i per als ciutadans. Els ciuta-dans fa temps que paguen el que pertoca perquè el Governgestioni bé aquests temes. I per primera vegada a la nostrahistòria, el Govern es proposa gestionar bé els recursos. L'im-post turístic pot contribuir a millorar aquests serveis, en lamesura que també el turisme n'és usuari. Però només potcontribuir de forma complementària. Ara, quant a la polèmi-ca sobre les solucions a la manca d'aigua, que va arribar asortir als mitjans de comunicació internacionals, i que ha pro-vocat que diàriament m'entrevistassin periodistes alemanys...he de dir que el Pla de xoc que ha fet el Govern garantirà unsubministrament de qualitat raonable durant l'estiu. Un plade xoc que contempla mesures estructurals que la Conselle-ria de Medi Ambient ja ha iniciat. Perquè a les Balears nopodem dependre, any rere any, de si plou o no plou. A prin-cipis del segle XXI, la tècnica ens permet superar aquestaincertesa. Per tant, no tenc cap problema per explicar-ho aBerlín. Dins el món turístic ens respecten. Ens varen dir

"Per primera vegada a lanostra història, el Governes proposa gestionar béels recursos. L'impost

turístic pot contribuir amillorar aquests serveis,en la mesura que tambéel turisme n'és usuari".

15 - núm. 5 - 2000

TURISME I MEDI AMBIENT Celestí Alomar

"arreglau les zones turístiques" i ho vàrem fer. "Arreglau elshotels i depurau l'aigua" i ho hem fet. Sempre hem solucio-nat els problemes, quan ens hem compromès. I quan dic quehi haurà aigua, ens han cregut. Ara, per què s'ha donat aquestasensació d'alarma als mercats exteriors?, primer, perquè lesBalears ja són pròximes, familiars, als mercats europeus.Segon, perquè alguna persona, per motius polítics, ha inten-tat enverinar el tema de l'aigua. I dic alguna persona, i no unpartit polític, perquè al meu costat el batle de Palma, delPartit Popular, també ha hagut de neutralitzar els excessosverbals d'alguna representant d'una empresa pública submi-nistradora d'aigua. Jo crec que tot el problema l'ha provocatuna persona amb objectius polítics i una gran dosi d'irres-ponsabilitat. Com si l'aigua hagués de ser l'arma de la granbatalla contra el Pacte de Progrés. Va ser la mateixa personaque va intentar jugar políticament amb els fems fa una sèriede mesos. I no ens ha d'estranyar que els mercats exteriorss'alarmin amb aquestes guerres de política interna. I que johagi hagut d'anar a apagar foc.

-El mateix li va passar amb l'estat de les platges. Per primeravegada un informe oficial contradeia la imatge que a les Ba-lears hi ha les platges més netes de la Mediterrània.

-Tot d'una que vàrem arribar al Govern ja sabíem que hi ha-via punts negres, no platges en males condicions. I també hosabien els ajuntaments, que són els primers responsables.Avui ja no hi ha punts negres. Estan solucionats els proble-mes que els creaven. El problema era, a més, que nosaltresno disposàvem d'un sistema de contraanàlisi, i a vegades esproduïa un punt negre de forma conjuntural i nosaltres nodisposàvem d'una contraanàlisi per poder neutralitzar la di-agnosi. Avui aquest tema ja està solucionat. Som la destina-ció turística amb la capacitat de depuració més grossa detota la Mediterrània.

LA RIBERA

-Si no es fan ports esportius, però es consent que s'establei-xin i creixin les empreses de lloguer d'embarcacions esporti-ves, anam igualment, o ja hi som, a la saturació. La mateixaque hi ha ara a les carreteres.

-No hi ha moratòria de ports esportius. El programa del Pactede Govern la contempla, però encara no està feta. El fet ésque no s'han construït més ports esportius i que, amb l'ex-cepció d'alguna actuació puntual i mínima, no es faran. Peròsí que ens preocupa el fet que cada any vénen més embarca-cions que espatllen els fons marins i saturen les platges. LaConselleria de Medi Ambient treballa en un pla per racionalit-zar aquest fet. Quant a les infraestructures hem de dir que laConselleria de Transports s'ha trobat amb un Conveni de car-reteres, però amb cap projecte fet. Això, per ventura, tam-poc no ho hem sabut transmetre així com tocava. Però, ésclar, fer un Pla de carreteres du un temps d'elaboració. Tenimun model que descarta les autopistes, però que millorarà iampliarà les carreteres amb el mínim consum de territori.Però això no és suficient. Hem de fer un Pla global de trans-ports on el transport públic serà un objectiu prioritari. Algunsaspectes d'aquest pla ja s'han avançat, com són l'impuls delferrocarril i del transport públic per carretera.

-Tothom té pressa per veure aquests resultats.

-El Govern de Progrés va crear molta il·lusió, però sempre en

aquests casos hi ha una etapa difícil de passar, que és la queara passam. És l'etapa en la qual s'han de preparar els pro-jectes, fer els tràmits, fer tota la feina silenciosa. Tots aquellsque tenien il·lusió ara tenen inquietud, perquè passam aquestssis o set mesos terribles i inevitablesfins a veure els primers resultats.

LA NOVA LLEI GENERAL DELTURISME

-Hem arribat al límit d'ocupació, peròvostè té en marxa la nova Llei generalde turisme que donarà llibertat als ho-telers per construir noves places turís-tiques.

-No. Hi ha un consens generalitzat ques'ha de créixer poc, fins i tot els quetenen ganes de fer un hotel ho saben.No parlam de major llibertat en el sen-tit de fer hotels com als anys setanta.Nosaltres parlam de més llibertat en elsentit que creiem que el sector ha arri-bat a una maduresa suficient per veure que la planta hoteleraés de primera generació, dels anys seixanta i setanta, i quetenen unes limitacions físiques evidents. La llei impulsarà l'aug-ment de qualitat, i això vol dir impulsar la llibertat i la imagi-nació de l'empresari. Nosaltres no volem posar traves admi-

nistratives innecessàries. Serà una llei simplificadora quant atràmits, que doni impuls a la capacitat empresarial, que esta-bleixi uns límits objectius al creixement -no una borsa decompra i venda de places-, una llei que a més introdueixi unnou element fonamental a la nova indústria de serveis que ésla qualitat.

-Pensa que, tot i l'impost turístic, d'aquí a tres anys els hote-lers tornaran a estar contents amb vostè?

-Miri, els hotelers no estan ara ni contents ni descontents.Passen ara una situació de confusió, perquè el missatge quese'ls ha donat no ha estat clar. I ara, quan ens tornem a seurea la taula, seguríssim que ja no hi haurà confusió.

"Hi ha un consensgeneralitzat que s'ha decréixer poc, fins i tot els

que tenen ganes de fer unhotel ho saben. No parlam

de major llibertat en elsentit de fer hotels com

als anys setanta.Nosaltres parlam de mésllibertat en el sentit quecreiem que el sector haarribat a una maduresa

suficient".

- núm. 5 - 200016

TURISME I MEDI AMBIENT Antoni Munar

-Quina relació té, en la seva opinió, el turisme i el mediambient?

-Totes les organitzacions internacionals que fan projecci-ons de futur sobre el turisme diuen que les destinacionsmadures que vulguin seguir tenint una demanda adequa-da hauran de tenir cura de tres eixos: medi ambient, higi-ene i seguretat. Ara, en primer lloc hem de conceptualitzar

què volem dir amb el terme medi ambient. Entenc quemedi ambient és tota aquella problemàtica que genera laconducta humana sobre els medis naturals, bàsicament,l'aire, el territori i l'aigua.

-Podem començar pel territori.

-El territori d'aquesta comunitat és molt limitat, per tantés fràgil. Fa quaranta anys, quan va començar el turismeni els empresaris ni l'Administració no estaven preparats,no hi havia els coneixements que tenim avui en dia i no esva fer cap tipus de planificació. Si haguéssim de començarara, les coses es farien d'una altra manera. Però ja estàfet i el que hem de fer és millorar el que tenim, en la

Antoni Munar, gerent de la Federació Hotelera deMallorca, creu que no és just que els hotelers paguinells, exclusivament, el cost del desgast del medi ambienti demana un pla integral on tots els elements de lacadena productiva, paguin. Antoni Munar té una àmpliaexperiència en la gestió al sector turístic. Bonconeixedor de la història i de la teoria del turisme creuque cada vegada és més important el binomi turisme/medi ambient.

mesura del possible. En primer lloc s'ha de posar una limi-tació al consum de territori. Les Directrius d'OrdenacióTerritorial posaran un poc d'ordre. Si parlam del creixe-ment hoteler, la Llei general d'ordenació turística preveuque per fer places noves se n'han d'eliminar d'antigues.Aquesta és una mesura acceptada tant per qui és a la in-dústria turística com per qui no. S'ha de transformar mésque ampliar l'oferta. I en aquest apartat del territori vulldir una cosa que crec que és àmpliament acceptada pelsector i és que totes les zones turístiques haurien de pla-

nificar una harmonització paisatgística i urba-na per tal que les zones siguin més humanes,moltes d'elles ja són nuclis urbans, i es tractaque trobin un urbanisme millor. Són necessa-ris els plans d'esponjament, però més impor-tant encara que això és fer un tractament inte-gral amb equips interdisciplinars, amb urba-nistes, paisatgistes, experts en ordenació deltrànsit.

NO NOMÉS FER ZONES VERDES

-No només fer zones verdes.

-No es tracta només de tomar un hotel per fer un jardí,perquè això aïlladament no té molt de sentit, perquè si estoma un hotel a una zona molt urbanitzada el que passarà

és que llevaràs tres o quatre hotels, però noresoldràs el problema ni tan sols estèticament,per això crec que el tractament ha de ser inte-gral.

-Més preocupacions mediambientals.

-Crec que s'ha de donar una solució definitivaa la problemàtica dels residus sòlids urbans.No diré quina ha de ser la millor solució, peròhi ha d'haver un consens en aquesta qüestió.Des del sector turístic, això és cert, encara quea vegades es tengui una imatge depredadoradel turisme, per conveniència o per convicciódesenvolupam una tasca que es concreta areduir al màxim la producció de residus.Intentam reciclar-los al màxim i els compactamper tal que la retirada sigui més fàcil. Quant aresidus líquids, els hotels de primera genera-ció no contemplaven l'aprofitament d'aigües gri-ses. Als hotels nous està contemplat. Intentamdesenvolupar una cultura de l'estalvi de l'ai-gua, no només entre els treballadors, sinó tam-bé entre els clients. A tots els hotels federatshi ha als banys avisos que diuen "per favor es-

talviï aigua". Als hotels s'empren una quantitat enorme detovalloles, només amb l'estalvi de tres rentades per set-mana s'estalviaria una gran quantitat d'energia, de deter-gents, en definitiva de contaminació. Educam els clientsperquè utilitzin les tovalloles les vegades que puguin i elsdeim que la deixin a terra si volen que la tovallola siguirentada, si la pengen entendrem que continuen amb lamateixa tovallola. I hem de dir que els clients en fan bas-tant de cas.

-Es posen reguladors d'aigua?

-Hi ha zones on s'ha arribat a acords amb els ajuntaments.Per exemple a Calvià on posen uns reguladors perquè l'ai-

Medi ambient:"tothom ha de contribuir"

Antoni Oliver

17 - núm. 5 - 2000

TURISME I MEDI AMBIENT Antoni Munar

gua no surti a tanta pressió. És important fer aquests trac-taments, perquè un regulador estalvia un 40% d'aigua acada un dels punts. Aquests tipus d'aparells s'instal·len deforma progressiva, igualment que el doble polsador a lescisternes del vàter, pot regular la quantitat d'aigua, a mésque s'ha reduït la capacitat de les cisternes.

-S'apliquen també sistemes d'estalvi d'energia elèctrica?

-Tots els hotels de darrera generació i els antics que esrenoven duen un sistema de targeta. Obres la porta ambla targeta i per tenir llum has de posar la targeta a unaranura, quan la'n treus s'apaga tot. Això regula el consumd'energia elèctrica. No sé quin percentatge d'hotels el te-nen ara, però d'aquí a tres o quatre anys, tots els hotelshaurien de tenir incorporats sistemes d'estalvi d'energia.L'energia és tant important com l'aigua, també deim alsclients que no tenguin sempre l'aire condicionat i que nodeixin els llums encesos quan surten. També les cambre-res tenen instruccions d'apagar els aires condicionats sifuncionen. Hi ha una consciència i el convenciment, per-què no només es tracta de deixar de consumir, sinó d'evi-tar costos. Per tant, aquesta és la visió que tenim de coms'ha d'actuar respecte al medi ambient.

-Segurament podrien fer alguna cosa més.

-També en el tema de compres intentam comprar a betzefper evitar els embalatges, hi ha circumstàncies que no hopermeten, però sempre que es pot ho feim. A Calvià te-nim un acord amb l'ajuntament per compactar els residussòlids, reduir el volum, si reduïm el volum també es redu-eixen les taxes. També hi ha una línia de subvenció per-què els hotelers puguin comprar les màquinescompactadores. Encara que un empresari no estigués con-vençut d'aquestes coses, sap que només pot anar peraquest camí, perquè a Europa, que és el nostre mercatnatural, la conscienciació mediambiental és molt alta. Aixòfa que l'empresari estigui més que obligat a desenvoluparuna eficient gestió mediambiental, perquè sap que si ho faaixò pot ser una de les seves armes comercials més im-portants a l'hora de vendre l'hotel. Un hotel verd, ben ges-tionat des del punt de vista del medi ambient, té moltasortida al mercat, això fa que cada vegada més els hote-lers a la seva gestió, sobretot ara que incorporen gestióde qualitat, també incorporin gestió de qualitat i de mediambient, perquè saben que si no ho fan així, no nomésperdrien quota, sinó que no donarien la millor relació preu/qualitat.

LA CAPACITAT DE CÀRREGADEL TERRITORI

-I per parlar d'una problemàtica més general, no creu queMallorca ja ha ultrapassat la capacitat de càrrega del ter-ritori?

-Aquest és un tema important i de vegades es toca massade passada i se'n fa un poc de demagògia. Voldria intentarcentrar el tema. La nostra comunitat té una renda de situ-ació privilegiada, això vol dir que a dues hores de vols etsals principals nuclis urbans, comercials i industrialsd'Europa. A Europa hi ha 350 milions de persones quetenen una fascinació pel Sud, per la Mediterrània, i viatjari fer vacances forma part de les seves necessitats bàsi-ques, després de menjar i vestir.

-L'Europa del sud fa de jardí de l'Europa del nord, això jahi ha algun sociòleg que ho té teoritzat.

-El Sud es converteix en una societat de serveis per alNord, però no crec que sigui intrínsecament dolent, ésqüestió que ens sapiguem organitzar.Això fa que aquesta àrea natural que és Europa vers laMediterrània, faci una pressió brutal quant a turisme i aurbanisme sobre els països mediterranis desenvolupats esrefereix, és a dir, a l'arc mediterrani més al nord d'Àfrica.Aturar aquesta pressió és difícil, però no queda més remeique fer feina en aquest sentit.

-Com s'aturaria?

-Abans parlàvem de les limitacions del creixement turís-tic, que ja no es pot limitar, perquè ja està fet, i de l'urba-nístic on tampoc no és possible limitar, perquè ja s'ha li-mitat. El que passa és quehi ha moltes llicències do-nades abans de l'aparició deles dues lleis. De noves pla-ces hoteleres n'arriben moltpoques, el que passa és queel desenvolupament urba-nístic, encara és fort i a lasocietat hi ha confusió. Noes fan més places hoteleres,si es fan no són ni l'1% deltotal, i això acabarà. Ara,circules per tota Mallorca i veus, a tots els municipis, des-envolupament urbanístic. Això s'ha de lligar amb la de-manda. Antigament es va començar per venir a Mallorca através dels hotels, avui hi ha un 20%, tal vegada se n'hauriade fer un estudi seriós, que no ve a través d'un intermedi-ari. Tenim dades fidedignes. La venda de paquets turísticsa Mallorca s'ha mantengut o fins i tot ha minvat un 1%, iel nombre de visitants britànics continua augmentant. Aixòvol dir que el visitant és de cada vegada més indepen-dent. On van aquestes persones? No ho sé. Hem demanatestudis, però entenem que una part va a hotels, i una parta cases particular, a lloguers, a cases d'amics. El que vulldir és que la càrrega que tenim el mes de juliol i agost esreparteix. Per exemple, al Pla de residus de Mallorca hi haun gràfic que diu cada mes quina quantitat de població hiha si sumam els habitants de dret i els de fet. El juliol il'agost hi ha un milió i mig de persones, en referència alshotels són 273.000, que són les places oficials. D'aques-tes, n'has de restar 608.000 residents, fa dos anys al-menys, perquè ara són 650.000, i també has d'afegir sei-xanta mil treballadors i hi ha 600.000 persones que vanfora dels hotels. També s'ha de tenir en compte que aquestaés una societat rica, i no entraré ara en detalls sobre si lariquesa està ben distribuïda o no, però jo sempre he de-fensat que el turisme no només ha de dur una rendibilitateconòmica, sinó també social. Si observam la produccióde tones anuals per mesos de residus sòlids tenim que enel mes de febrer són 25.000 tones, i l'agost 44.000, és adir, que la societat consumeix molt i el turisme agreuja lasituació. Però molts de problemes els produïm perquè somuna societat que consumeix molt. Hi ha 850.000 cotxes, iels cotxes de lloguer només són 65.000.

-Vostè creu que s'ha arribat al límit de la capacitat de càr-rega?

"Són necessaris els plansd'esponjament, però més

important encara que això ésfer un tractament integral ambequips interdisciplinars, amb

urbanistes, paisatgistes, expertsen ordenació del trànsit".

- núm. 5 - 200018

TURISME I MEDI AMBIENT Antoni Munar

-Si no hi hem arribat, hi som a prop. Però, què s'ha defer?, reduir el nombre de visitants? Bé, si redueixes l'ofer-ta immobiliària i d'allotjament, que per cert ja no es potreduir més, no queda altra solució que gestionar millor elque tenim. En termes d'aigua, d'energia, de territori,d'infraestructures, tot això ho hem de gestionar de la mi-

llor manera possible,per fer que la gentque ve tengui la mi-llor qualitat de vidapossible.

GESTIÓINTEGRALDEL MEDI

-Què pensa del'ecotaxa?

-No és tant un pro-blema d'ecotaxa,sinó de gestió inte-gral del medi ambi-ent. La comunitats'ha de plantejar deforma integral un plade gestió. Seria de-sitjable que els par-tits polítics es po-sassin d'acord enaquest tema, perquèés un tema "d'estat"i hi hauria d'haver unconsens. Un plad'aquestes caracte-rístiques els perme-tria donar solucions

simultànies a tot el que afecta el medi ambient. Fins quetots aquests temes de residus, paisatgístics, urbanístics,d'energia, aigua, etc. no s'abordin d'una forma integral, hiha una difícil solució. Si es fes això seria per a nosaltresbo, perquè per una part destruiríem el mite que els hote-lers estam a favor de la balearització, entesa com a des-trucció sistemàtica del paisatge a favor del turisme. Si esfes aquest pla el podríem exhibir com una eina d'avantat-

ge comparatiu. És a dir,que totes les altres zonesturístiques del món que esdesenvolupin tendran elsmateixos problemes. Vasa Mikonos i tens Mallorcacalcada en més petit, iamb problemes mésgreus, per tant teniml'oportunitat històrica detornar a ser capdavanters,en aquest cas en la gestió

efectiva integral del medi ambient.

LA CONTRIBUCIÓ ECONÒMICADELS HOTELERS

-Quina seria, en aquest cas, l'aportació econòmica delshotelers?

-Si es fes un pla integral tendríem una diagnosi i un trac-

tament, i el tractament no es pot fer tot de cop. Hi had'haver uns terminis i unes necessitats econòmiques a cadaun dels terminis. Això s'ha de repartir amb fons del sector,de l'Administració i europeus. El que no pot ser és dir "vullcarregar tant" i no dir qui ho administrarà, on anirà.

-És a dir, que el sector no es nega a contribuir, sinó ques'han d'aclarir les coses?

-El sector sempre ha demanat que es faci una diagnosi dela problemàtica i amb la valoració global es veurà coms'ha de contribuir. A mi em sembla molt bé que es compriAubarca i es Verger. Però quan entres en avió per la badiade Palma, veus una taca a la mar, perquè hi ha una depu-radora que no funciona, primer s'han d'arreglar aquestescoses, perquè una contaminació d'aquest tipus fa més malque el fet de no tenir un tros de terra.Quant als hotelers, si un ajuntament els ha demanat unaaportació per fer una actuació l'han feta, el que no potsfer és que de tota la cadena de valor de l'activitat econò-mica d'aquesta comunitat, únicament un graó de la cade-na se'n faci responsable.

-El que sembla és que alguns hotelers estan en contra del'ecotaxa perquè creuen que baixarà la productivitat delshotels, que vendrà menys gent i no pensen en altres avan-tatges, de qualitat etc.

-Hi ha hagut una guerra als mitjans sobre el tema i s'hadonat la sensació, no sé si sense voler o a posta, crec quesense voler, que es vol satanitzar l'activitat turística. Elturisme ha dut coses bones i dolentes, ara no podem dir"hem de destruir el turisme perquè ha dut una casta deproblemes".

-Ningú no planteja això, racionalment.

-El que passa és que hi ha gent que planteja que el turis-me ha estat el responsable d'una problemàtica que ensresta qualitat de vida, doncs el destruïm. Però quan s'em-pra una carretera, no només ho fa el turista. Quan vas a'sTrenc, no només hi van turistes, jo el que dic és que tam-poc no és just que només pagui el turista, sinó que ho hade pagar tota la cadena de l'activitat econòmica.

-També s'ha plantejat que sigui a través de l'IVA turísticque es faci un fons.

-Això ho ha plantejat Unió Mallorquina i té bastant de sen-tit, perquè això és una repercussió sobre tota la cadenade valor de l'activitat econòmica turística. És una altrapossibilitat. Però voldria anar més enllà: els que vivim aaquesta comunitat, directament o indirecta vivim del tu-risme i això ens ha donat un benestar que podem consta-tar. Els problemes que nosaltres mateixos generam a cau-sa del gran consum que tenim aquí els generam tots, itots en som responsables, és fariseu dir "jo vull viure bé,però que m'ho paguin els altres". Per exemple, el consumde l'aigua als hotels. Pagam l'aigua més cara, però el pro-blema no és el consum de l'aigua als hotels, sinó que un65% de l'aigua s'empra al sector agrícola. És una ximple-ria dir que farem pagar als turistes per resoldre els nos-tres problemes. No em sembla correcte.

-Si és decideix una forma de cobrar aquest impost, estari-en disposats a pagar?

"Encara que un empresari noestigués convençut d'aquestescoses, sap que només pot anar

per aquest camí, perquè aEuropa, que és el nostre mercat

natural, la conscienciaciómediambiental és molt alta".

19 - núm. 5 - 2000

TURISME I MEDI AMBIENT Antoni Munar

-Aquesta pregunta no es pot fer d'aquesta manera.

-Doncs, com es pot fer?

-La pregunta seria, si es fa un pla integral, els hotelers,com un graó de la cadena de valor econòmic estan dispo-sats a pagar? Hauran de pagar, com a part d'aquesta ca-dena, hauran de pagar. Però és clar que sempre s'oposa-ran a ser els únics que paguen.

-Hi ha un altre tipus de fiscalitat, que no només està diri-gida als hotelers, sinó també als constructors, es plantejatambé per als cotxes de lloguer, per als consums exces-sius d'aigua, etc.

-L'objectiu últim de l'Adminis-tració és donar el màxim dequalitat de vida als ciutadans.Aquí parlam de capacitat decàrrega, de densitats de pobla-ció, etc. Jo sempre pos l'exem-ple d'Holanda, un país petitamb una gran càrrega, en can-vi és un dels països que ofereixmés qualitat de vida del món,perquè hi ha una eficiència i unabona gestió per aprofitar totsels recursos. A més hi ha unaconscienciació a la societat ci-vil que sap que el territori éspetit i que no queda més remeique posar-se d'acord. Aquí ésaquesta cultura de gestionardiscrepàncies la que no ha ar-relat.

-S'ha mantengut amb el Governalguna reunió oficial respecte altema de l'ecotaxa?

-Diverses vegades el president de la junta directiva ha dital president Antich i al conseller de Turisme que hi ha d'ha-ver un tractament globalitzat d'aquest tema, integral. Elque es rebutja és que els hotelers siguin els únics que esfacin responsables de tot, i això fins i tot hi ha membresdel Govern que ho han dit.

-Un altre tema, com pot el sector turístic contribuir encaramés a la bona marxa de l'economia balear, per potenciaraltres sectors, com per exemple l'agrícola o la indústriaalimentària?

-El sector turístic, per exemple, consumeix una gran quan-titat de productes mallorquins. El millor client d'Agama ésuna cadena hotelera. El que passa és que hi ha determina-des coses que s'han de tenir en compte. Per exemple, elsclients no volen mantega groga, la volen blanca. Si lainfraestructura d'aquí fa la mantega groga, no es pot fergroga, perquè el client la vol blanca i la compra blanca. Ésa dir, que també s'han d'adaptar els productors a determi-nades situacions. Hem tengut un progrés gràcies al turis-me, i el turisme té unes limitacions, llavors crec que s'hauriad'aprofitar aquesta experiència i la bonança econòmica performular un nou model, no un nou model turístic, sinó unmodel d'activitat econòmica relacionada amb lasostenibilitat d'aquesta comunitat. Aquesta és la qüestió.

És fals parlar d'un nou model turís-tic, hem de parlar d'un nou modeleconòmic per a les Illes, per poderaprofitar la riquesa que ens ha dutel turisme.

SABER ON ES VOL ANAR

-Com es fa això?

-No ho sé. Pos un exemple, a vegades, i és l'exemple deXina que practica una política de desenvolupament de laperifèria, per exemple Xangai, que és una ciutat que gasta

molt de doblers per fer-hi anarels grans gurus de l'economia ide la planificació, perquè els do-nin idees sobre el futur desen-volupament. Aquí tenim bonseconomistes i arquitectes, peròa vegades els que estam més enel dia a dia no tenim perspecti-va. Tal vegada aquí hauríem defer venir gent important enaquests camps per assessorar-nos. Pujol, per exemple, té d'as-sessor Michael Potter, és a dir,que això de deixar-se assesso-rar per gent de fora ja es fa. Algúamb una perspectiva àmplia, ino subjecta a interessos parti-distes, hauria de donar la sevaopinió.

-És possible que la diagnosi i capon s'ha d'anar se sàpiga, peròtal vegada no s'han pres mai se-riosament el tema de lasostenibilitat ningú, ni el Govern

anterior ni aquest. Els principals índexs creixen a una mit-jana d'un 10%, això vol dir que es doblarà tot d'aquí a setanys i mig, quina casta de sostenibilitat és aquesta?

-Qualsevol persona mínimament intel·ligent ho veu. Elproblema és com posar-se afer-hi feina. Hi ha molt d'inte-ressos contraposats, si no escomença una cultura de gestiód'interessos i de discrepàncies,no sé què pot passar. El mateixsistema quan detecta una sèriede coses irreversibles els posaremei. Tothom està d'acord enla diagnosi, però no tothom enel tractament. Hi ha un equipde la universitat que fa una tau-la d'inputs/ outputs, se'n va feruna el 1985 i no se'n ha fet capaltra, aquesta taula és la veri-table radiografia econòmica, i sesabrà què genera el turisme,quines accions es podeninterrelacionar, etc. El tema és decidir, amb això i amb latrajectòria dels darrers cinquanta anys, analitzar cap onpodem anar amb els recursos que tenim, amb un modelsostenible.

"Seria desitjable que elspartits polítics es posassin

d'acord en aquest tema,perquè és un tema"d'estat" i hi hauria

d'haver un consens".

"Hem tengut un progrésgràcies el turisme, i el

turisme té unes limitacions,llavors crec que s'hauria

d'aprofitar aquestaexperiència i la bonança

econòmica per formular unnou model, no un nou model

turístic, sinó un modeld'activitat econòmicarelacionada amb la

sostenibilitat".

- núm. 5 - 200020

TURISME I MEDI AMBIENT Antoni Aguiló

Recrear MallorcaJordi Calleja

Quan l'any 1981 va elaborar un estudi sobre l'abastimentd'aigua a Mallorca ja va reclamar l'elaboració urgent d'un pla

per estudiar fórmules de reaprofitament i de xarxesalternatives per fer front a la sequera que ofega el camp

mallorquí. Avui Aguiló defensa el canvi a un turismeresponsable i anuncia que el model turístic actual -el de sol i

platja- ha de passar a la història ja que d'aquí a deu anysserà un model obsolet. Recuperar el paisatge de l'interior,

aconseguir un pacte intersectorial entre el turisme il'agricultura i posar en marxa l'ecotaxa són algunes de lespasses necessàries per aconseguir que Mallorca creï unanova oferta, un nou producte que pugui abastar tots els

agents econòmics i socials. El canvi consisteix a fer la vistaenrera i recuperar els valors que convertiren Mallorca en

primera destinació turística.

21 - núm. 5 - 2000

TURISME I MEDI AMBIENT Antoni Aguiló

Antoni Aguiló va néixer a Palma de Mallorca l'any1946. És casat i té quatre fills. Llicenciat en eco-nòmiques a la Universitat de Barcelona i doctorata la UIB l'any 90 on exerceix com a professor desde l'any 1974. Aguiló és l'actual president del Cer-cle d'Economia. Presideix també l'Associació deRegants de sa Síquia d'en Basté, és l'administra-dor de la fundació benèfica Natzaret i és vocal dela Fundació Matías Kühn. Ha publicat estudis i ar-ticles sobre l'empresa hotelera i la simbiosi entreagricultura, turisme i aigua.

-A què es refereix quan parla d'un turisme responsa-ble?

-En el turisme a la nostra comunitat sempre s'ha actuatamb una visió a molt curt termini, sempre hem volgutobtenir unes rendibilitats econòmiques i socials imme-diates. El problema és que no hem mirat mai a llargtermini, no hem pensat en el futur. Hi ha un fet indiscu-tible i és que les Illes són la millor destinació del món,almenys per a un turisme estructurat com el que hemtengut, un turisme de masses. Aquesta situació d'avan-tatge que tenim ha vengut donada per una sèrie de con-seqüències, el gran creixement de l'economia europeadesprés de la Segona Guerra Mundial, la curta distàn-cia que hi ha entre Mallorca i els punts més importantsd'Europa, que els avions fossin petits condicionavaaquesta destinació. La situació, però, canvia. Els avi-ons són cada dia més grossos i més potents, les novestecnologies permeten conèixer qualsevol destinació delmón i fer reserves des de ca teva, i tot això ha creatuna competència nova amb destinacions emergentsperquè són noves i exòtiques per al públic. A més, laMediterrània ha estat un focus de guerra en els darrersanys, però ara recuperarà destinacions com l'antigaIugoslàvia. El nord d'Àfrica té el problema de l'integris-me però també té un potencial important i rep molts dediners d'Europa per potenciar el seu turisme i d'aques-ta manera crear riquesa i aturar la immigració a Europa.Tot això fa que es qüestioni el futur de Mallorca si no esprenen mesures. El nostre horitzó a deu anys vista ésun futur bo però què passarà després? Tendrem unmodel que competirà amb models iguals però més mo-derns i que hauran millorat el nostre per ser més com-petitius. Tenim un exemple molt clar si comparam elshotels que tenen les nostres cadenes a Mallorca i elsque tenen a aquestes noves destinacions. Ens converti-rem en una destinació de segona fila, però avui encarapodem reaccionar. Jo crec que el futur passa ja no pelturisme sostenible, sinó pel turisme responsable. Elsagents econòmics i socials han de fer alguna cosa mésque ser sostenibles, s'han de potenciar, reviscolar i res-suscitar aquells elements que ens feren atractius perals primers turistes que arribaren a Mallorca. Eren elsbons paisatges, un bon clima, però també un atractiud'interior, en el qual crec que no tenim competènciapossible en el món. Tenim una arquitectura rural insu-perable en tot el món. Si sortim de viatge podem tro-bar castells més espectaculars que les nostres posses-sions, però els trobam cada 50 quilòmetres i aquí trobamuna finca o una casa de muntanya cada mig quilòmetreo cada quilòmetre. Tenim una gastronomia, una cultu-ra, uns costums que s'han de potenciar. Tot això com-binat amb un bon aeroport, amb una bona xarxa decarreteres, una sanitat que funcioni, una infraestructuraal servei del visitant suposarà sempre un avantatgesobre les destinacions competidores, sempre anirem perdavant. Aquest és el camí, recuperar els elements queens convertiren en una destinació especial, la calma, lacomoditat, la cultura, el paisatge interior, no només elcostaner. Això passa per reequilibrar l'economia, desti-nar recursos excedents turístics per recuperar el modeld'una Mallorca enormement atractiva en el sentit mésampli de la paraula.

-Com pot aconseguir-se una viabilitat econòmica perfer aquests canvis a curt o mitjan termini?

-Hem de ser conscients que no és fàcil encarir el pro-ducte, perquè la demanda és molt sensible i davant unincrement de cost es podria desviar cap a una altra ban-da. Hi ha, però, actuacions que podrien afavorir el pro-cés, jo sempre he defensat un pacte intersectorial en-tre agricultura i turisme, perquè crec que la nostra agri-cultura podria oferir una part important dels 300 mili-ons de menús que s'ofereixen anu-alment a Mallorca en el servei tu-rístic. Si volem tenir un camp verd idolç hem de potenciar-lo d'una ma-nera real. La mentalitat ha de can-viar. Si no compram llet de Mallorca,les vaqueries tancaran, i això signi-fica una casa abandonada i que elspobles perdin un dels seus atractius.S'ha de fer un esforç de mentalitatno per pagar més car, però sí perafavorir la producció pròpia. Jo crecque això és el que ens pot fer man-tenir el model, la creació de rique-sa a l'interior, potenciar els oficis dels pobles perquè sino d'aquí a deu anys esgotarem el model actual. Avuitots els països del món tenen clar que el futur és elturisme i si no som capaços de crear un producte defutur tendrem molts de problemes.

-Per on ha de començar aquesta renovació. La poblaciósembla conscienciada, però no es mobilitza, els políticsutilitzen aquests arguments com a arma però a l'horad'actuar semblen fermats de peus i mans... és tan granla pressió dels agents econòmics?

-Jo crec que els mallorquins xerram molt i feim moltpoc, no tenim una consciència clara. Estimam "lonostro", però ja està bé així com està i deim que aixòde la construcció no s'atura, però no hi ha una pressió.Si llegeixes la premsa no trobes una societat vertebra-da. La societat mallorquina és una societat totalmentinvertebrada, no ha pres consciència del seu paper ideixa tot el protagonisme als polítics. No és una veuforta que crea inquietud, que crea opinió. És fonamen-tal que la societat mallorquina prengui consciència delseu paper dins aquest país, hem de prendre una posicióclara i contundent. Hem estat sempre un país envaït,mai no hem oposat resistència.

-Aquest darrer any esparla molt de posar preual medi ambient. Quèpensa de l'impost turís-tic que proposa el Go-vern?

-És indiscutible que hemde potenciar els nostresencants i els nostres re-cursos. Tot això té mol-ta relació amb el cost iper això jo tenc moltaesperança en la mal ano-

"Si volem tenir un campverd i dolç hem de

potenciar-lo d'una manerareal. La mentalitat ha decanviar. Si no compram

llet de Mallorca, lesvaqueries tancaran, i això

significa una casaabandonada".

- núm. 5 - 200022

TURISME I MEDI AMBIENT Antoni Aguiló

menada ecotaxa, perquè crec que pot ser un revulsiu.Però no només per rehabilitar zones turístiques, que ésper on sembla que es dirigeixen les darreres accions,sinó per aconseguir un canvi. Necessitam una injeccióeconòmica que s'ha de dirigir a potenciar les nostrespossibilitats, és a dir, el paisatge i el medi natural. Hem

de crear xarxes de neteja demuntanyes i voravies, de cre-ar passeigs, d'afavorir elsenderisme, sembla mentidaque no tenguem encara uncarril bici, perquè tots elscicloturistes que vénen no

s'hagin de jugar la vida. Podem aprofitar terrenys queno siguin agrícolament aprofitables per fer camps defutbol o zones verdes on es puguin concentrar equipsd'esportistes professionals de tota Europa. S'han de cre-ar xarxes d'observatoris d'aus, podem restaurar-se mol-tes finques rurals que avui no són rendibles. Si feim uncamí per passejar que passi per la finca d'un pagès iaquest pot oferir una taronjada o un berenar als turis-

tes i vendre pomes o confitura probablementno haurà de tancar la finca. Això són necessi-tats bàsiques que donaran un rendiment im-mediat per a les quals es necessiten doblers.Si parlam d'una ecotaxa, "eco" vol dir queaquests diners s'han de destinar a millorar elmedi natural. Hem de pensar en conjunt, hemde crear un macroprojecte de país, no noméshem de veure una part. Hem de tenir una vi-sió integral, no podem mirar Mallorca costa iMallorca interior com dues parts diferents per-què formen part d'una mateixa realitat. O ensficam tota Mallorca dins el cap i som capaçosde dissenyar un projecte unitari i compensato acabarem oferint un producte que d'aquí adeu anys serà un producte poc atractiu.

-Pot aconseguir-se que els majoristes del sec-tor turístic, que han demostrat tenir tant depoder, acceptin formar part d'aquest projecteintegral que defensa?

-L'economia es mou pel mercat, no podem de-manar a l'agència de viatges que sigui solidà-ria amb Mallorca. L'agència de viatges vendràa Mallorca mentre hi guanyi doblers, el dia queno en guanyi se n'anirà. El que hem de fer ésque el nostre producte sigui necessàriamentla millor opció, que així com l'han comprat elsdarrers vint anys, l'hagin de comprar tambéen els pròxims vint, per ser el millor produc-te. El que hem de crear és producte i llavorsells ja passaran per allà on nosaltres vulguem.Jo no deixaria passar autocars de més de tren-ta persones per la serra de Tramuntana. Quivulgui veure la serra que en lloc de pagar 2.000pessetes en pagui 4.000, però el que no potser és que et trobis aquests autocars per lacarretera de Deià o a Lluc. Les nostres carre-teres no aguanten això. Jo accept que les car-reteres de Palma a Alcúdia o de Palma aManacor s'han d'eixamplar, perquè no pot serque ens torbem més temps per anar de Palmaa Manacor que d'Hamburg a Palma, ara bé,

també s'ha de tenir cura del territori que és a prop del'autopista i de l'ampliació. S'ha d'assegurar que les fin-ques properes estiguin arreglades i tenguin vida prò-pia. Lluitar contra els agents econòmics és impossible,però sí podem marcar unes regles de joc que siguinassumibles. Hem d'augmentar la qualitat de la nostraoferta. Hem de fer que el pagès continuï sembrant amet-llers, perquè si no arribarà un dia que ens quedaremsense l'espectacle de veure'ls florits. Hem de col·locarun mostrador amb l'ametlla mallorquina perquè la gentla tasti i digui "aquesta ametlla tan lletja és més bonaque l'americana". Hem de tenir imaginació i per aixònecessitam doblers i l'ecotaxa és una de les meves es-perances. Jo he quantificat el que pot costar la potenci-ació de la Mallorca interior i no són més de tres milmilions de pessetes anuals, una tercera part del que escalcula que es pot rebre per l'ecotaxa. Sempre hi hauràoferta de sol i platja, avui pots anar a l'Argentina pertrenta mil pessetes, però si recuperam el paisatge inte-rior serem un mercat únic al món, no podran competiramb la nostra oferta.

"Hem de tenir imaginació i peraixò necessitam doblers i

l'ecotaxa és una de les mevesesperances".

23 - núm. 5 - 2000

TURISME I MEDI AMBIENT Antoni Aguiló

-Quina opinió té de la polèmica queenvolta la declaració de Parc Na-tural de la serra de Tramuntana?

-Jo en principi defens la propietatprivada, crec que no s'ha d'espoli-ar la propietat privada. Em semblabé que el Govern o el Consell com-prin finques si surten al mercat,però sense anar més enllà. El quecrec que sí seria possible és el fo-ment de la riquesa d'aquestes fin-ques rústiques. Si el propietari dela finca acceptàs obrir ca seva alpúblic durant la setmana guanya-ria uns doblers que li permetrienmantenir en condicions la posses-sió i es podrien crear circuits depasseig molt interessants. El visi-tant podria accedir a una riquesanatural i cultural enorme, podriaconèixer els estris agrícoles, tas-tar la gastronomia popular i pas-sar una bona estona. Jo crec queun equilibri entre el poder públic ila propietat privada és perfecta-ment possible. S'han de posar elscanals oportuns perquè es puguigaudir d'aquestes finques a canvid'una recompensa econòmica, ésel secret de l'èxit.

-Parlam del futur, però encara que-den moltes coses per resoldre, pro-blemes que arrossega Mallorca desde fa molts d'anys. Vull acabar de-manant-li la seva opinió sobre untema que coneix molt bé, el pro-blema de l'aigua?

-Aquest és un tema increïble, però tenim el que ensmereixem. Jo l'any 1981 ja vaig dir que ens faltaria ai-gua i no va fer-se res. A Mallorca està demostrat quesobra l'aigua, però no s'ha fet res fins ara. Avui sí queh i comença a haver una po l í t i ca d 'a igua, dereaprofitament, d'estudi de xarxes alternatives, però finsara ha estat un desastre. El nostre model no pot serquedar-nos sense aigua... i tenim la sort de ser sufici-entment rics com per tenir una planta dessaladora atu-rada, el que no pot ser és que no la tenguem i haguemde recórrer a solucions com l'operació vaixell. Hem decercar maneres d'aprofitament d'aigua perquè la plantadessaladora funcioni el mínim possible però l'hem detenir. Ara EMAYA treballa en un tema de reaprofitamentd'aigua i de reparació de xarxes molt important, peròtot això s'hauria d'haver fet fa molt de temps. El temade sa Costera també és greu. No podem tirar aigua a lamar, i no aprofitar-la, perquè tenguem els embassa-ments plens l'aigua de sa Costera, s'ha d'anar a recu-perar el nivell de s'Estremera i aquesta aigua podrà serutilitzada si algun dia la necessitam. Jo ja vaig avisarl'any 81 que no teníem model d'aigua, ni política d'ai-

gua. No podem regar un jardí ni omplir la cisterna delvàter amb aigua de s'Estremera, som suficientment ricscom per evitar-ho i ho hem de fer. Ara som bastantoptimista. Ho hem passat tan malament enguany quefarà que tothom s'espavili.L'aigua és barata. Si una tona val 80 pessetes i neces-sitem 50 litres per dutxar-nos, cada dutxa ens costa1,6 pessetes. Durant aquesta entrevista he fumat dosDucados, és a dir 20 pessetes, això vol dir que he gas-tat 12 dutxes. Això són faves comptades, no pot serque una cigarreta valgui 10 pessetes i una dutxa només1,6. L'aigua ha de tenir el seu cost. A Alemanya la pa-guen segons l'ús que en fan, és a dir, si tu la reciclespagués menys que si l'aboques. És més econòmicreaprofitar l'aigua que fer despesa. Els hotels i les ur-banitzacions ja haurien d'estar obligats a utilitzar siste-mes de depuració. Són coses elementals que s'han desolucionar ja. Hem de crear riquesa forestal i en lloc detirar aigua depurada a la mar l'hem d'utilitzar per crearzones verdes i crear pastures naturals. Paguem una micamés car el metre cúbic i comencem a solucionar aquestproblema d'una vegada.

- núm. 5- 200024

TURISME I MEDI AMBIENT Agenda Local 21

Alguns dels qui viuen a Calvià s'han assabentat de la fei-na que s'ha dut a terme, perquè n'han estat, en el seudarrer tram, protagonistes. Del document inicial han sor-tit deu línies d'acció i quaranta iniciatives concretes quepretenen dibuixar un futur distint. Són mesures que pre-tenen, per exemple, que el municipi, entre residents i tu-ristes, no passi dels 150.000 a 250.000 habitants d'aquíquinze anys, i que la seva població no superi les 215.000

persones. I sense que això suposi augmentar el consumd'aigua, la producció actual de residus o el nombre devehicles que circulen per les seves carreteres. No semblagens fàcil.

Què és l'Agenda Local 21? Un dels principals objectiusde l'ajuntament ha estat que els conceptes i les idees es-

tiguin clars. Com diu el fulletó que s'ha repartit pel muni-cipi, l'Agenda és "el que hem de fer", és Local perquè és"a nivell municipal" i és 21 perquè és per "afrontar el segleXXI amb garanties de futur". La idea sorgeix de la Confe-rència de Nacions Unides de Río de Janeiro (1992), on esva establir un pla d'acció conegut com Programa 21. Enell, es deia que els canvis mediambientals necessaris noes podien dur a terme sense la implicació dels poders lo-cals. Fou a partir d'aquests supòsits que Calvià decidí d'en-carregar a Fernando Prats la redacció del primer docu-ment de l'Agenda Local 21, presentat el mes de novembredel 1995.

Es tractava d'una exposició teòrica que explicava els pe-rills de les destinacions turístiques mediterrànies "madu-res", de les quals Calvià n'era representatiu. A partir delsanys seixanta, aquest municipi de 14.275 hes. i 56 quilò-metres de litoral havia sofert un creixement urbanístic

desmesurat i caòtic que, trenta anys després,tenia el perill d'entrar en una fase de decadència."La baixada de la demanda turística als inicis delsanys noranta va ser la manifestació més evidentde les seves mancances i defectes (del model dedesenvolupament): visió a curt termini, envelli-ment i inadaptació de les instal·lacions turísti-

ques, massificació i maduresa del model de sol i platja(�). L'amabilitat i els atractius del nostre municipi podienesdevenir saturació i sensació opressiva", assenyala undels documents de feina de l'Agenda.

A partir d'aquesta anàlisi, el primer treball, més filosò-fic que no pas pràctic, definia la metodologia que s'haviade seguir per assolir els objectius, que es podien resumiren els següents: equilibri entre el desenvolupament eco-

nòmic i social i la protecció del medi am-bient; harmonia entre progrés econòmici qualitat de vida; avinença entre benes-tar social i preservació de l'entorn; i elpas d'una tendència insostenible a un des-envolupament sostenible. Es marcaven di-ferents passes, que suposaven, en pri-mer lloc, la definició del que s'anomenenÀrees Temàtiques Clau (ATC), de les qualss'havia de fer una exposició de la sevasituació actual i futura, aquesta darreraen dos sentits, primer com a escenari ten-dencial de no aplicar-se les mesures pro-posades en l'Agenda, i segon com a es-cenari sostenible, resultat de l'aplicaciód'aquestes mesures. A partir d'aquí, ha-vien de sorgir les propostes i, finalment,els programes concrets d'actuació muni-cipal, sempre basats en aquestes propos-tes i en tota la filosofia anterior.

PARTICIPACIÓ

Cal dir que en tot aquest procés es pre-veia la participació d'un fòrum ciutadà,integrat per més d'un centenar de perso-nes de tots els àmbits socials i econòmicsdel municipi, i la creació de comissions

especialitzades en cada una de les anomenades ATC. Aixímateix, la metodologia proposada incloïa, com a final delprocés, un "referèndum popular", que es va traduir en unacampanya de peticions d'adhesió al programa Calvià Agen-da Local 21, que tengué lloc a principis del 1999 sota elnom Missió Possible. Signaren gairebé 6.000 calvianers.

L'Agenda Local 21 de CalviàMaria Ferrer Oliver

Calvià presentava l'any 1995 un document anomenatAgenda Local 21. Era una proposta que va sorprendre,perquè marcava uns objectius ambiciosos per a unmunicipi símbol d'un desenvolupament territorial iturístic que es posava en qüestió pels seus efectesmediambientals, econòmics i socials i que es demostravaesgotat. Entre els desafiaments que l'Agenda marcava hihavia la recerca de la qualitat mediambiental, la limitaciód'un creixement potencial immobiliari desproporcionat, lamodernització de l'oferta turística amb l'ampliació de latemporada, la diversificació de la seva base econòmica ila millora de la qualitat de vida residencial. Pura i macateoria, pensaren molts. Què ha passat cinc anys després?Què se n'ha fet d'aquells objectius?

25 - núm. 5 - 2000

TURISME I MEDI AMBIENT Agenda Local 21

Les comissions foren presidides per reconeguts experts.Se'n crearen sis, cada una corresponent a una ATC: Inte-gració i Qualitat de Vida, que tenia com a responsableAntoni Tarabini; Economia, Turisme i Diversificació, dirigi-da per Miquel Alenyà; Medi Ambient Local, per MiquelMorey Andreu; Sistema Urbanístic, per José ManchadoRojas; Patrimoni Cultural, per Lleonard Muntaner; i Sec-tors Ambientals Clau, per Antonio Estevan.

A cada un d'aquests òrgans, dels quals formaven parttècnics, es va fer una valoració de la situació inicial d'onpartia Calvià, amb dades del 1995. Els resultats oferien,com mostren els documents de tre-ball, "clars i obscurs". El municipi te-nia una població total de 153.875 ha-bitants, si se sumava el nombre deturistes que es xifrava en 112.930 ide residents (40.959). Cada una deles ATC s'avaluava a partir de diferentsconceptes. Per exemple, es conside-raren quatre referències per als Sec-tors Ambientals Clau: residus, aigua,energia i transports. S'establiren tresnivells, satisfactori, millorable i insu-ficient, les dues darreres (energia itransports) es considerà que eren enun estat "insuficient", pel consum crei-xent d'energia elèctrica i per la pro-blemàtica greu de comunicacions quepateix el municipi. El consum d'aiguai la producció de residus s'avaluarencom a "millorables". Així es va fer ambcada una de les ATC. En alguns ca-sos, qüestions com l'economia local,els nuclis residencials, la cohesió i laqualitat de vida o la formació i capa-citació, obtenien un nivell satisfacto-ri. Les conclusions generals foren que existia una fortamultiplicació de la pressió humana sobre el medi,especialment sobre el litoral; que hi havia problemes deri-vats de la fragilitat de la integració social; un progressiudeteriorament i una insuficient preservació del patrimoninatural i cultural; l'envelliment d'una indústria turística noabastament renovada; i els ja anomenats problemes delsSectors Ambientals Clau.

TENDÈNCIA PERILLOSA

"Què podria succeir a Calvià en el futur si, en lloc d'apro-fundir en els canvis iniciats a principis dels anys norantas'aplicassin criteris de desenvolupament tradicionals, en-cara vigents a moltes zones del litoral balear i mediterra-ni, i s'insistís a apostar per un escenari de futur basat enl'expansió turística i residencial?". Aquesta és la preguntaque es plantejaren just després d'analitzar les diferentscomissions la situació inicial. La resposta fou negativa.Totes les referències analitzades a l'any 95 mantenien laseva situació negativa o, en la majoria dels casos, empit-joraven, amb el resultat d'un desbordament de la capaci-tat de càrrega de població, dificultats d'integració social,agudització del deteriorament del patrimoni natural i cul-tural, pèrdua de competitivitat com a destinació turística,massificació i progressiu deteriorament dels nuclis de po-blació i desbordament insostenible dels sectors ambien-tals clau.

Aquest escenari imaginari de futur ens mostra un Calviàamb una població total de 244.125 personals (174.688

turistes i 64.437 residents), en el qual si, amb dades del1998, cada calvianer consumia 103 litres d'aigua cada dia,l'any 2015, de no adoptar-se cap mesura, es passaria a170 litres. El nombre de vehicles que circulen, també dià-riament, per les carreteres del municipi, en aquest perío-de, passaria dels 70.000 als 126.000 i la quantitat de resi-dus produïts, de 41 milions de quilos cada any a 81 mili-ons.

El tercer escenari analitzat per cada àrea temàtica s'ano-mena "escenari de rehabilitació integral" i mostra l'evolu-ció ideal que hauria de seguir el municipi (amb l'estratègia

Agenda Local 21). S'aconsegueix quetotes les referències de les sis ATC mi-llorin la seva situació i, en el cas deles situacions més greus, com serienel consum d'aigua i d'energia, la pro-blemàtica es conté i no empitjora.

DEU LÍNIES D'ACCIÓ,QUARANTA INICIATIVES

I com arribar a aquesta situació?Després dels primers anys de treballde les comissions i del fòrum, el maigde 1998 es presentà un informe on seseleccionaven deu línies d'acció i, dinscada una d'elles, quaranta iniciativesconcretes (triades entre un centenarde propostes) a desenvolupar a tra-vés de programes del govern munici-pal. Aquestes línies d'acció estratègi-ca són:

1.- Contenir la pressió humana, limi-tar el creixement i afavorir la rehabi-litació integral del territori i del seulitoral.

Entre les tres iniciatives concretes incloses en aquestapartat hi ha la revisió del Pla general d'ordenació ur-bana, que ha suposat la desclassificació de gairebé1.400 hectàrees de sòl urbanitzable i la seva conversióen rústic. Es fixen també actuacionsurbanístiques com el Passeig Calvià,un eix de trenta-tres quilòmetres d'ex-tensió que pretén unir un municipi ca-racteritzat per la seva dispersió i malacomunicació entre els nuclis urbans,tot fomentant l'ús d'altres mitjans detransport com la bicicleta.

2.- Afavorir la integració, la convivència ila qualitat de vida de la població resi-dent.

Un dels motius d'aquesta línia estra-tègica és la manca d'arrels locals de bona part delsciutadans de Calvià. S'ha de tenir en compte que, dels30.000 habitants de dret (empadronats i que hi resi-deixen habitualment), només un 25% és nascut almunicipi i un 13% no és espanyol. Iniciatives concre-tes destacades d'aquest apartat (en té un total de set)són el programa "Viure a Calvià", que subvenciona l'ad-quisició d'habitatges a joves, famílies amb pocs ingres-sos i persones amb problemes de disminucions; la po-sada en marxa de cursos de formació i d'orientació,per part de l'Institut de Formació i Ocupació (IFOC) ode Cases de Cultura-Centres de Dia a cada nucli.

3.- Preservar el patrimoni natural, terrestre i marítim.

La revisió del Plageneral d'ordenació

urbana, que ha suposatla desclassificació de

gairebé 1.400hectàrees de sòl

urbanitzable i la sevaconversió en rústic.

- núm. 5- 200026

TURISME I MEDI AMBIENT Agenda Local 21

Les sis iniciatives previstes per desenvolupar aquestalínia inclouen el desenvolupament d'un pla pilot alter-natiu per substituir la regeneració artificial d'arena deles platges, un sistema que s'ha aplicat a diferents plat-ges del municipi i que sempre ha estat molt criticat perles organitzacions ecologistes. Es projecta també feruna gestió sostenible de l'aigua natural de Calvià, i ferun inventari i controls de qualitat dels recursos super-

ficials (torrents,�) o subter-ranis (aqüífers, pous,�).

4.- Recuperar el patrimonihistòric, cultural i natural.

Pretén impulsar el parc ar-queològic del puig de sa Mo-risca, identificar la xarxa decamins i miradors del muni-cipi i posar en marxa un cen-tre d'art contemporani dinsun dels parcs temàtics omulticentres recreatius pre-

vistos. Aquesta línia d'acció estratègica té cinc iniciati-ves i el seu objectiu general és que els residents i elsturistes coneguin i valorin la riquesa patrimonial, desdel punt de vista històricocultural, de Calvià.

5.- Impulsar la rehabilitació integral dels nuclis de pobla-ció residencials i turístics.

La seva justificació és la necessitat de recuperar elsnuclis residencials i turístics del municipi, duent a ter-me demolicions d'edificis obsolets per transformar-losen espais públics i millorant la imatge exterior de faça-nes o rètols comercials. Són un total de tres iniciati-ves.

6.- Millorar Calvià com a destinació turística. Substituircreixement per qualitat sostenible, cercar l'elevació deles despeses per visitant i tendir a equilibrar la tempo-rada turística.

Cinc iniciatives per garantir el futur de la principal fontd'ingressos del municipi. Preveuen renovar la imatgecomercial de Calvià, d'acord amb la política d'augmentde la qualitat de la seva oferta turística, fer un pla dediversificació de la demanda turística per producte imercat d'origen i cercar-ne la qualitat i proximitat (re-ducció dels temps de viatge), i potenciar l'hivern ambl'impuls al programa Calvià: un hivern europeu.

7.-Millorar el transport públic i afavorir els desplaçamentsdels vianants i en bicicleta entre els nuclis i a l'interior.

Les iniciatives 30 i 31 són l'adequació del transportpúblic a les necessitats del municipi i l'elaboració d'unpla de mobilitat local i disseny d'infrastructures, desd'un punt de vista ecològic i de reducció de l'impacte al'entorn.

8.- Introduir una gestió sostenible als sectors ambientalsclau: aigua, energia i residus.

El consum d'aigua a Calvià, segons aquesta línia d'ac-ció, s'ha d'estabilitzar o reduir. Per això es proposenmesures com campanyes d'estalvi, polítiques fiscals ide tarifes i l'exigència a les noves edificacions d'ins-tal·lar, per exemple, comptadors individuals. Una altrade les tres iniciatives incloses pretén també estabilit-zar o reduir el consum, en aquest cas, d'energia. Quantals residus, es vol actuar en la minimització en la sevaproducció i en l'impuls del reciclatge i del compostatge.

9.- Invertir en recursos humans i del coneixement,dinamitzar i diversificar el sistema econòmic.

Són un total de quatre iniciatives per a la millora delcapital humà i dels seus coneixements i per estimularla diversificació econòmica local. Es proposa ampliarl'activitat de l'IFOC, el foment de noves projectes em-presarials i la dinamització del món rural, amb l'aplica-ció de polítiques que serveixen per a la recuperació deles activitats agrícoles.

El consum d'aigua a Calvià s'had'estabilitzar o reduir. Per això

es proposen mesures comcampanyes d'estalvi, polítiquesfiscals i de tarifes i l'exigència

a les noves edificacionsd'instal·lar, per exemple,comptadors individuals.

27 - núm. 5 - 2000

Magaluf.

TURISME I MEDI AMBIENT Agenda Local 21

En la fase de demanar opinió als ciutadans sobre lesdeu línies d'actuació i les quaranta iniciatives que lesdesenvolupaven, es va decidir donar prioritat a quinzed'aquestes mesures concretes, que havien obtengutun ampli consens en el debat del fòrum assessor. Laseva elecció, assenyalen els documents de treball, "téun triple significat: es tracta d'actuacions que s'hanconsiderat urgents, que inclouen totes les àrees con-templades a l'Agenda, i que manifesten la ferma vo-luntat i el compromís municipal de desenvolupar, ara ien el futur, les propostes avalades per la participaciósocial".

La primera d'elles és l'aplicació dels criteris desostenibi l i tat del nou pla general , amb ladesclassificació de sòl urbanitzable. La segona, l'esta-bilització del consum d'aigua, en un termini de deuanys, als mateixos nivells que en 1997, tant pel que faal consum residencial com al turístic. En aquest apar-tat, es preveu un reciclatge urbà de l'aigua mitjançantla regeneració fins arribar a un 8% de la demanda to-tal l'any 2001 i de l'11% en el 2007. La tercera actua-ció immediata és l'elaboració d'un pla local d'estalvienergètic; la quarta, potenciar l'estalvi, reciclatge i

10.- Innovar el govern municipal i ampliar la capacitat d'in-versió pública privada concertada.

La iniciativa 39 de modernitzar l'organització municipales va dur a la pràctica el mes d'octubre de l'any passat,quan es va aprovar un decret que canvià l'estructura defuncionament del govern local. Entre les principals nove-tats hi ha l'assignació de la gestió directa de determinadesactuacions a la batlessa, Margarita Nájera, com la defini-ció global de l'Agenda Local 21, i la delegació de nombro-ses atribucions en una nova figura, el tinent de batle di-rector general, de la qual n'és responsable Manel Suárez.

Algunes iniciatives són ja en execució, com la revisiódel pla general o el Passeig Calvià. A la resta de casos,s'han establert terminis si es tracta d'actuacions que s'hande desenvolupar a curta, mitjana o mitjana llarga durada.

MISSIÓ POSSIBLE

Totes aquestes conclusions i propostes d'actuació deci-dides en les comissions temàtiques i en el fòrum ciutadàhavien de passar per una "consulta popular", tal i comestablia el primer document de l'Agenda. Aquesta campa-nya es va anomenar Missió Possible i es dugué a terme afinals del 1998 i principis del 1999. A ca seva, al carrer, elscalvianers foren reclamats per firmar un manifest d'adhe-sió al programa. Se'ls demanava, en concret, que posassinuna creu a un màxim de cinc de les deu línies d'actuació,les que considerassin prioritàries. Després, havien de po-sar el seu nom i el número de Document Nacional d'Iden-titat, per donar així "suport als objectius, accions i filoso-fia del programa Calvià Agenda Local 21". Gairebé 6.000persones, el 30% de la població adulta del municipi, hoferen, un resultat que ha estat valorat com a molt satis-factori per part dels responsables municipals.

Encara que el camí està marcat, la feina de l'Agenda noestà acabada. S'ha arribat a un grau important de concre-ció respecte al que s'ha de fer, però ara manca que els

reutilització dels residus sòlids urbans amb separació enorigen amb els objectius percentuals següents: 20% en-guany, 30% el 2001 i 70% el 2007. En cinquè lloc, espretén posar en marxa un projecte pilot per a la rehabili-tació de pedreres, vinculat al tancament de l'abocador d'es-combraries i a la separació, la recuperació i el reciclatgede materials.

La resta d'actuacions a curt termini, algunes de les quals,donat que foren decidides l'any 1998, són en marxa os'havien de fer en dates que ja s'han complert, són: iniciaraccions públiques per a la transformació del transport pú-blic (abans de desembre del 1998); moratòria de cinc anysd'obres importants en la costa, així com d'infraestructuresvials amb impacte significatiu; finalització del Passeig Calviàen cinc anys; actuació pilot per a la conservació natural deplatges (abans de juny del 99); creació d'un viver d'em-preses (abans de desembre del 98) i ampliació de les me-sures d'estímul a les petites i mitjanes empreses;dinamització del món rural; auditoria ambiental dels edifi-cis municipals; creació del parc arqueològic Puig de saMorisca; i, per últim, creació d'una oficina de Calvià: Agen-da Local 21, per assessorar el ciutadà, promocionar i sen-sibilitzar per l'estalvi de recursos.

LES QUINZE ACTUACIONS IMMEDIATES

responsables municipals, en aquesta i en les properes le-gislatures, actuïn en conseqüència. Tota l'activitat de l'Ajun-tament ha de tenir les conclusions com a orientació defeina. De fet, a hores d'ara, qualsevol actuació es relacio-na visualment, en els fulletons, amb la iniciativa amb quèes correspon.

L'Agenda Local 21 no s'ha desenvolupat només a Calvià.Hi ha altres ciutats europees, com Copenhaguen(Dinamarca), Hèlsinki (Finlàndia) i Estocolm (Suècia), quehan desenvolupat projectes similars. Els seus batles, a mésde la representant de Calvià, Margarita Nájera, anaren elpassat mes d'abril a Brussel·les per explicar el balanç deles seves actuacions.

- núm. 5 - 200028

TURISME I MEDI AMBIENT Jaume Sureda

-La gent, el públic, compta amb una informació ingent re-lativa a la problemàtica mediambiental i, a la vegada, ambuna desinformació també ingent en funció del grau de pro-paganda que sol envoltar aquestes qüestions.

-Bé, aquí entram dins les diferències entre propagandaambiental i educació ambiental, una diferència vital. Unapersona educada ambientalment seria la que és capaç dedestriar informació i propaganda, una persona capaç dellegir d'una manera crítica, de valorar de forma adequadala informació que rep. Es tracta de fer una poblaciómediambientalment alfabetitzada, perquè, de fet, la po-blació no té els coneixements mediambientals bàsics. Lamajor part de la informació que rebem sobre aquestamatèria està mediatitzada per la dimensió publicitària, peròno pels coneixements reals. Es tracta, des de la meva es-pecialitat, de formar ciutadans capaços de destriar entreel blat i la palla. En qualsevol cas, tenim un punt de parti-da molt positiu: la major part de les enquestes que es fanentre la població, en relació als temes que més la preocu-pen revelen clarament una preocupació sobre els conflic-tes mediambientals. Depèn de les conjuntures i de les cir-cumstàncies, però normalment els temes mediambientalssolen estar en els primers llocs dels rànquings de l'interèsciutadà. Ara bé, quan, després, es fan preguntes sobre elsconeixements reals apareix això que comentava. És a dir,sembla que hi ha una bona predisposició, el tema és per-cebut com un problema, però després apareixen les des-connexions i les contradiccions. Contradiccions que nopermeten canviar els comportaments. Clar, la tasca bàsi-ca de l'educació ambiental és canviar els comportaments,la d'educar i alfabetitzar. I es tracta d'una tasca terrible-ment complexa, entre d'altres raons perquè els mitjansde comunicació són extremadament diversos i plurals. Noés com a principis de segle quan la informació només arri-bava a través de l'educació.

-El conflicte aixecat en el cas de la serra de Tramuntana

Jaume Sureda Negre, vicerector de Relacions Institucionals i Estudiants de laUIB, pedagog i catedràtic d'universitat, expert en educació ambiental i presidentde la Societat Balear d'Educació Ambiental, considera que els conflictesmediambientals mai no es poden resoldre amb eines exclusivament tècniques,amb raonaments que no tenguin en compte els factors subjectius, la disposició

de les persones i, per tant, la participacióde cada sector. A la vegada, s'ha d'excloureel pessimisme, una temptació aliena a lavoluntat professional de la pedagogia, obli-gada a aportar solucions.Aquest plantejament és fruit d'una llargaexperiència investigadora dins l'àmbit de lapedagogia ambiental, iniciada en els anysvuitanta; experiència que es concreta en una

densa activitat de recerca, en la publicació de nombrosos volums -Manual dePedagogia Ambiental, 1988; Guia de l'Educació Ambiental, 1990; Disseny de Re-cursos d'Educació Ambiental, 1991-, en la codirecció d'una de les millors col·lec-cions dins aquest àmbit, "Monografies d'Educació Ambiental" , editada per laSocietat Balear i la Societat Catalana d'Educació Ambiental amb la participacióde "SA NOSTRA", i amb la implicació en projectes que pretenen ampliar l'ofertaturística al patrimoni cultural de les Illes, de manera que els beneficis d'aquestaampliació serveixen per recuperar el llegat historicoarquitectònic.

L'obligació professionalde ser optimista

Constanza Forteza

serveix d'exemple d'aquest tipus de contradiccions?

-És un cas claríssim. La reacció de determinats sectors esdóna per una manca d'informació, per una manca d'edu-cació ambiental.

CONFLICTE AMBIENTAL,SOLUCIÓ PARTICIPATIVA

-Si és així, això també revela una malaptesa per part deles administracions responsables.

-Efectivament, aquí ve la segona part del problema. Qual-sevol plantejament que es faci en matèria de creació deparcs és evident que ha d'incloure una estratègia educati-va i comunicativa. I aquestes estratègies han de partir d'unprincipi fonamental, que és el de la participació. Crec quedins l'àmbit de les decisions polítiques comencen a serclarament conscients d'aquest factor. L'única solució enels temes mediambientals, en el cas de societats com lanostra, es resumeix en una paraula: participació. Davantla complexitat d'opinions i d'interessos, només es pot apli-car un remei, el d'escoltar i considerar totes les veus. Laimmensa majoria dels conflictes i dels problemes medi-ambientals podrien entrar en vies de solució si es pos-sibilitàs una participació que conjugàs tots els interessos.I pot ser molt bé que en matèria mediambiental aquestprincipi no sempre es respecti. Des de la universitat, dinsl'àmbit de la pedagogia, impulsam una campanya de re-cerca sobre aquestes qüestions, una campanya perquè esfacin tesis doctorals sobre la comunicació ambiental. Enaquests moments, a les Balears, no tenim un coneixementexacte, una avaluació clara de la informació ambiental.Com es dóna la informació ambiental als mitjans de lesBalears, com ha evolucionat històricament aquesta infor-mació, quina orientació té? Són preguntes que no tenenuna resposta documentada. Seria molt interessant, des

29 - núm. 5 - 2000

TURISME I MEDI AMBIENT Jaume Sureda

del punt de vista de l'educació ambiental, feruna anàlisi descriptiva de l'estat de la qües-tió. Fonamentalment per fer, a continuació,propostes d'acció, perquè la pedagogia sem-pre es tradueix en propostes pràctiques, enl'aprenentatge d'un canvi d'actituds.

- Si pensam en el cas de les Balears, on l'opi-nió sembla molt radicalitzada, quina seria enaquest context la solució?

-Crec que comptam amb indicadors suficientsque ens fan veure que la problemàtica medi-ambiental ha arribat a un nivell en què ja ésl'eix de la política general. I si això és així ésperquè es tracta d'un problema de primeramagnitud. El problema ha arribat als senti-ments personals de trobar-se ofegat, de veu-re com, durant l'estiu, quasi és millor no sor-tir de ca teva. Això ho ha percebut el ciutadànormal, i ho ha percebut clarament com unproblema. Per tant, crec que tots som cons-cients del que passa. Ara bé, crec també quehem d'anar molt alerta i que no podem sata-nitzar el desenvolupament turístic. Hem dereconèixer que el turisme ha tret de la misè-ria un país com el nostre, aquest és un fetclaríssim, la primera reflexió que hem de fer.El desenvolupament turístic ha creat rique-sa, ha canviat radicalment aquesta societat,ens ha transformat en terra d'acollida quanérem una terra d'emigració. Clar, la contra-partida del fenomen la formen tots els desa-vantatges propis de l'absència de planifica-ció, del fet que tot s'ha produït en poc tempsi d'una manera massa explosiva. I sensesatanitzar el procés que ens ha dut a aquestpunt, ara ens hem de plantejar com continu-ar d'una manera sostenible. I no anar capenrera. La paraula, per molt que s'hagi repe-tit, és sostenibilitat.

LA POLÍTICA HA D'INNOVAR

-Si pensam en un problema concret, perexemple, el problema de l'aigua, sembla queens trobam en un cercle sense solucions. Si l'aigua no éssuficient i augmentam la producció de la dessaladora,augmentam també la necessitat d'energia i si augmentamla producció d'energia necessitam una central de descàr-rega que consumirà més territori. No hem arribat tard perplantejar solucions?

-Bé, en el cas de l'aigua és cert que si necessites méssubministrament hauràs d'augmentar la capacitat de ladessaladora. Però, com s'ha dit, hi ha solucions alternati-ves, solucions com les de reduir les pèrdues, molt eleva-des, de les xarxes o les de fomentar els comptadors indi-viduals. En aquest cas, es tracta de solucions tècniques.Un tipus de solucions que s'han de complementar amb lesque es refereixen al problema educatiu, és a dir, reduir elconsum. Reduir el consum no només a l'àmbit individualsinó a l'àmbit dels productors, dels fabricants d'electrodo-mèstics, als àmbits industrials i sectorials.

-I per què cap partit polític no es planteja reeducar el sec-

tor del consum agrícola, un sector que produeix l'1% delPIB i absorbeix el 65% de l'aigua?

-Clar, aquesta pregunta l'hauria decontestar un politòleg, no un peda-gog. En primer lloc, és cert que l'agri-cultura absorbeix aquest consum, al'igual que és cert que el valor del'agricultura no és només el seu valoren termes de PIB. Però, des de lameva formació puc destacar que ja fabastant de temps que el Club de Romava elaborar un document on parlava d'aprenentatge inno-vador en matèria mediambiental. I contraposava aquestaprenentatge innovador a l'aprenentatge que es denomi-na d'assaig per assaig i error. Quan es produeix un proble-ma urgent les societats han d'aportar solucions, tenguin ono tenguin la informació necessària. Podem dir que aquestaés la situació en la qual ens trobam, la d'haver de donarsolucions sense una previsió de les repercussions. El Club

"L'única solució en elstemes mediambientals,en el cas de societats

com la nostra, esresumeix en una paraula:

participació".

- núm. 5 - 200030

de Roma parlava de substituir aquesta estratègia per la dela innovació mediambiental, per preveure solucions abansque el problema esclati, abans que aparegui el conflicte.Formular estratègies en funció d'escenaris simulats. Clar,com a idea és formidable, però el que és clar és que lapolítica no ha abandonat el primer model, el clàssic, basaten l'assaig i l'error per, després, haver de cercar solucionsd'urgència. En part, estam davant la necessitat d'influirper tal que la política sigui conscient de la necessitat d'en-trar dins una dinàmica d'aprenentatge innovador.

-Quins esforços es fan des de la UIB per influir en totesaquestes qüestions?

-A l'àmbit de la meva especialitat, la UIB és una de lesprimeres universitats de l'Estat que va incorporar la disci-plina de pedagogia i educació ambiental, disciplina inclosadins la llicenciatura de pedagogia, que ara és a moltesmés universitats. Una línia concreta de treball molt inte-ressant que vull destacar és la de l'equip d'Educació Am-

biental i Interpretació del Patrimoni, grup que dirigesc.Aquest grup publica les Monografies d'Educació Ambientali impulsa el programa Desenvolupament de la Interpreta-ció del Patrimoni, adreçat a transformar, mitjançant la re-cuperació, els recursos patrimonials en recursos turístics.Es persegueix rehabilitar el patrimoni històric i cultural i, ala vegada, explotar la dimensió cultural com a recurs tu-rístic. Consegüentment, oferir alternatives turístiques, ofe-rir vies de desenvolupament econòmic dins una perspecti-

va mediambiental. Per exemple, l'Ajuntament de Montuïriinicia un programa d'aquestes característiques. També n'hiha un a Artà, a ses Païsses, amb un programa de la UnióEuropea. També feim un programa de postgrau amb laUniversitat Oberta de Catalunya sobre "Interpretació delPatrimoni". I des del punt de vista de la difusió mantenimuna pàgina web amb "SA NOSTRA" sobre temes d'educa-ció ambiental. Això entre d'altres iniciatives. Des de la pers-pectiva de la pedagogia, aquest ha de ser el camí per auna comunitat com la nostra, la de marcar alternatives. Elque no podem fer és seguir pel mateix camí.

OPTIMISME COM A VOLUNTATPROFESSIONAL

-En temes d'ecologia, el missatge més repetit confirma uncert determinisme catastrofista. No és la pedagogia la dis-ciplina que ha d'anar contra aquesta tendència?

-Crec que hem d'estar molt alerta amb aquestes tendèn-

cies. El camí exacte és demostrar que si mantenim deter-minades actituds es pot arribar a la catàstrofe o al caos.Ara, el camí no pot ser mai predicar que això és irreversi-ble. Tot depèn dels nostres comportaments, que són mo-dificables. No som davant d'un determinisme. Evidentment,un pedagog no té més remei que ser optimista. Els queens dedicam al camp educatiu només ens podem perme-tre el luxe de ser pessimistes a l'estricte àmbit de la inti-mitat.

TURISME I MEDI AMBIENT Jaume Sureda

31 - núm. 5 - 2000

MÓN

31 - núm. 5 - 2000

"L'aigua és vital per a la vida i la salutde l'ésser humà i els ecosistemes, aixícom una necessitat bàsica per al de-senvolupament dels països, però amoltes bandes del món, dones, ho-mes i nins no disposen d'aigua bonani suficient. Els recursos hídrics i elsecosistemes estan amenaçats per lacontaminació, l'ús insostenible, elscanvis d'ús del sòl, el canvi climàtic ialtres riscs. Unes amenaces que s'as-socien a la pobresa". Aquesta és unapart de la declaració del Fòrum Mun-dial de l'Aigua que es va reunir a LaHaia a finals del mes de març i quecomptà amb la participació del Con-sell Mundial de l'Aigua, l'AssociacióGlobal de l'Aigua i representants po-lítics i organitzacions no governamen-tals de cent deu països.

Durant dos dies els reunits, ambun gran protagonisme de les ONGvaren parlar de les greus mancanceshídriques que pateix la Terra en el seuconjunt. Un informe del Consell Mun-dial publicat amb el suport de lesNacions Unides i del Banc Mundial quees va fer conèixer tot coincidint ambel fòrum va fer sonar tots els senyalsd'alarma: d'aquí a vint-i-cinc anys lapoblació del planeta haurà augmen-tat en dos mil milions de persones quese sumaran a l'elevat percentatge queno té cap accés directe a l'aigua i quees calcula que superen els mil mili-ons. Només un 1% de l'aigua de laTerra és utilitzable per al consumhumà o per a l'agricultura, de mane-ra que "l'aigua - es diu a l'informe -no només és dramàticament insufici-ent a moltes zones del món, sinó quepot ser un dels recursos naturals quepoden provocar guerres en els anysvinents".

El Fòrum Mundial de l'Aiguavol que les tarifesreflecteixin el cost real

GEA

El Fòrum Mundial de l'Aigua ha signat un compromís perquè l'any2015 s'hagi reduït a la meitat la població que no té accés al'aigua potable. L'amenaça immediata de fam a Etiòpia o alRajastan, a l'India, a causa de la sequera ha mobilitzat ONG detot el món. A la declaració de La Haia s'ha demanat al mónoccidental que es conscienciï d'aquesta situació amb el pagamentd'unes tarifes que reflecteixin el cost real de l'aigua dolça.

PAGAR EL PREU QUE TOCA

No és ciència ficció, l'encontred'Holanda remarca la urgència d'unaplanificació planetària de l'aigua i esmarca, com a objectiu a quinze anysvista, reduir a la meitat el nombre de

persones sense accés a aquest recursque és imprescindible per a la vidahumana. Una de les qüestions ques'apuntaren és la necessitat de posarun preu al seu consum, ja que ambcomptades excepcions el preu que elsconsumidors paguen per l'aigua a totel món és simbòlic. La diferència en-tre les tarifes i el cost real se salvagràcies a subsidis multimilionaris quenomés poden pagar les societatsavançades.

A La Haia es va parlar de tot, in-

closes les amenaces de fam imminentque hi ha sobre gran part d'Àfrica,com Etiòpia, o a l'Índia, que exigei-xen una mobilització mundial urgent.El problema, però, no és trobar solu-cions d'emergència, que sempre sónconjunturals, sinó cercar remeis de-

finitius amb la racionalització de l'ús ila construcció de les infraestructuresnecessàries per acostar l'aigua als milmilions de persones desateses.Aquestes infraestructures, però, obli-garan a fer inversions que la majorpart dels països afectats no estan encondicions d'afrontar. Per això a Ho-landa s'ha parlat d'implicar la inicia-tiva privada, tot sabent que aquestano hi participarà si no pot garantir unarendibilitat com a mínim acceptable,és a dir, si no pugen els preus. No-

Depurar les aigües,una necessitat.

- núm. 5 - 200032

MÓN L'estat del món

La Comissió Europea s'ha mostratimplacable amb l'aprovació del Lli-bre Blanc sobre Responsabilitat Am-biental que recupera la llei del talióper castigar els culpables de catàs-trofes provocades per l 'home.Brussel·les proposa un règim queobligui els responsables de conta-minació a pagar les despeses de ne-teja i de recuperació de les zonesafectades, a més de pagar les san-cions ja establertes per la legisla-ció comunitària o de cada país.

En la redacció del Llibre Blanc vapesar molt tant l'accident del petro-lífer Erika que produí una geganti-

na marea negra a la costa bretonade França o la riada tòxica registra-da l'any passat a Doñana. La pre-gunta que es fa la Comissió és si ladespesa de la restauració ha d'anara costa dels contribuents, amb laqual cosa resultarien doblementperjudicats. La resposta és clara: ullper ulll. Qui contamina que pagui.

Brussel·les pensa que per evitardanys majors, és a dir, per forçarels possibles contaminadors a ex-tremar les mesures de control, calimposar aquest principi de respon-sabilitat, per fer possible la restitu-ció els mals causats sobre la natu-

ralesa i també sobre terceres per-sones, cas dels pescadors bretonso dels agricultors andalusos.

Ara les institucions comunitàries,estats i agents econòmics i socialstenen fins a finals de juliol per fernoves propostes o per al·legar a fa-vor o en contra d'aquest principique, en qualsevol cas, només afec-ta si "és possible lligar els efectesnegatius en el medi amb les activi-tats concretes de determinats actorsindividuals". És a dir, que fugend'aquest principi la pol·lució causa-da pel trànsit o la pluja àcida.

més així, es va dir, es podran fer lesinversions i, a més a més, evitar quel'aigua es tudi per un ús improcedento per deficiències en el mateix sub-ministrament.

EL SEGUIMENT DE LAUNESCO

En qualsevol cas la declaració nooblida que si bé "han d'existir siste-mes de cobrament que reflecteixin lesdespeses globals, no es podran im-plantar oblidant els ciutadans méspobres, que, justament, són els mésnecessitats de mesures urgents. Se-gons el Fòrum totes les polítiquesnacionals hauran de recollir ja per al'any 2005 el valor econòmic de l'ai-gua i establir per al 2015 els meca-nismes que garanteixin les necessi-tats dels pobres.

En aquest sentit, la UNESCO ela-borarà cada dos anys un informe so-

bre l'estat de l'aigua dolça al món. Elnou director general de l'organitza-ció, el japonès Koichiro Matsuura, vamanifestar a La Haia que la intenciód'aquests informes bianuals seràreduir les deficiències d'informació iajudar els estats a fer un millor ús del'aigua, per millorar la qualitat delsseus recursos, la qualitat, l'impactesobre la salut i la gestió de les con-ques hidrològiques.

ELS DRETS HUMANS

La Cimera de l'Aigua significà un critd'atenció que, al capdavall, es barre-jà amb la polèmica. Va voler plante-jar un missatge pragmàtic, però des-pertà dubtes en alguns sectors pro-gressistes, com es manifestà a l'arti-cle publicat a diferents periòdics delmón, entre els quals El País, que duiala firma del Mario Soares, com a pre-sident del Comitè Internacional per al

Conveni Mundial de l'Aigua, RiccardoPetrella i Danielle Mitterrand. En el seuescrit deien que "el Fòrum de La Haiacorre el risc de traduir-se en una der-rota del moviment de drets humans ien una victòria d'aquells que tenenuna visió de la societat, de la demo-cràcia i de la llibertat que, més enllàd'una forta càrrega retòrica humanis-ta, continua guiada, a l'era del capi-talisme triomfant, per un planteja-ment tecnoeconòmic i mercantil".

Els signants de l'article acabavendient: "una de les grans batalles polí-tiques i socials de finals del segle XIXva ser el dret universal al vot. La delcomençament del segle XXI serà ladel dret a la vida dels habitants de laTerra, sense excepció (...) l'accés al'aigua per a tots és un dret possible.Cap raó - tecnològica, econòmica, fi-nancera o política no pot ser invoca-da per impedir que es materialitziaquest dret".

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Qui contaminaque pagui

GEA

El Llibre Blanc sobreResponsabilitatMediambiental de la UnióEuropea imposa aquestprincipi per evitar elsobrecost que les catàstrofesprovocades per l'homesuposin un sobrecost per alscontribuents.

33 - núm. 5 - 2000

LES I

LLES

33 - núm. 5 - 2000

Els experts reunits en el Fòrum so-bre la Gestió de Residus organitzatpel Club Espanyol de Residus a "SANOSTRA" coincidiren a destacar la ne-cessitat de revisar les tarifes de femsa l'alça per cobrir totes les despesesderivades de la recollida, tractamenti eliminació, segons les obligacionsque recull la recentment aprovada Lleide residus sòlids urbans. Actualmenta Espanya la major part de ciutats ide pobles només paguen la recollidao, en tot cas, estableixen una tarifafixa, amb la qual cosa no només nocobreixen totes les despeses sinó que,a més a més, pateixen un alt índexde morositat.

A diferència del que passa a altrespaïsos europeus més avançats, comAlemanya, l'Estat espanyol presentauna baixa conscienciació, la qual cosaimplica la urgència d'incrementar lescampanyes, al mateix temps que lad'aplicar reformes financeres. Es cal-cula que només un 60% dels consu-midors espanyols satisfà les taxes defems, a pesar de la qual cosa la reco-llida es fa tots els dies.

DISFUNCIONS AMB EUROPA

"SA NOSTRA" va acollir els passats10 i 11 de febrer un fòrum sobre lagestió de residus, que aprofundeix enels models de finançament per a lagestió de residus municipals, impos-tos, taxes o tarifes basades en el vo-lum. Aquestes jornades, que comp-taren amb el suport del Consell Insu-lar de Mallorca, el Govern de les Illes

Fòrum sobre la gestió delsresidus celebrat a "SA NOSTRA"

La nova llei de residusurbans obligarà aapujar les tarifes

GEA

El passat febrer, la seu central de la Caixa deBalears reuní el Club Espanyol de Residus amb lesinstitucions de les Illes. Una de les conclusions foula constatació de la necessitat d'incrementar lesdespeses i, en un altre ordre de coses, constatar queel Pla director de Mallorca és a l'alçada dels millorsd'Europa.

Balears i el Club Espanyol de Resi-dus, varen dibuixar un panorama eu-ropeu de coexistència de dos siste-mes fiscals de gestió dels residus: un,basat en els imposts, que no cobreixels costs reals, i l'altre basat en lestaxes. Espanya pertany en aquestsmoments al primer grup, però el prin-cipi de "qui contamina paga", ideal eu-ropeu, s'inscriu dins del segon grupamb taxes variables en funció dels re-sidus generats.

D'una banda es pot dir que unagestió que pot ser qualif icadad'excel·lent a ciutats com Viena oBerlín, implica un cost més alt. És adir, que una gestió excel·lent equival

a pagar més. En aquest sentit, pel quefa a les Balears, una situació caracte-ritzada per la insularitat, el principi"qui contamina paga" s'ha de traduiren què el fet que 700.000 personeses veuen obligades a suportar els re-sidus generats per deu milions de tu-ristes. Una situació que cal que escorregeixi.

UN BON PLA PER AMALLORCA

Precisament, durant la segona jor-nada de treball, es va tractarl'encardinament del futur Pla directorde la gestió de residus urbans deMallorca en el Pla nacional de residusi en la normativa europea de gestióde residus a illes. En aquest sentit laUnió Europea basa la seva actuacióen la prevenció i l'aprofitament delsresidus. Per comparació i tot tenint

l'índex de desviació d'abocadors coma referent, el Pla director de Mallorcaestà en un 95% d'aprofitament delsresidus i només un 5% serà d'utilit-zació d'abocadors. En el cas de com-plir-se els objectius, aquest pla és,doncs, a l'alçada dels millors plansd'Europa com és el d'Holanda.

A la cloenda del fòrum hi varen in-tervenir el president de "SA NOSTRA",Miquel Capellà, el director executiudel Club Espanyol de Residus, CarlosMartínez, el conseller de Medi Ambi-ent del CIM, Miquel Àngel Borràs i laconsellera de Medi Ambient del Go-vern de les Illes Balears, MargalidaRosselló.

El Club Espanyolde Residus reunit

a "SA NOSTRA"

- núm. 5 - 200034

El sobredesenvolupament turístic hainfluenciat les relacions turistes-resi-dents. En concret, s'ha de destacarla repercussió dels impactes mediam-bientals i socials, que ens trobam al'estadi actual de desenvolupament

turístic, sobre els encontres entre vi-sitants i visitats. Els impactes medi-ambientals són alhora en bona partimpactes socials. Excés de construc-ció, massificació, congestió aèria,problemes de trànsit, de gestió de re-sidus, són exemples d'impactes me-

diambientalsque tambétenen un ves-sant d'impac-te social ique, per tant,determinenles relacionsturistes-resi-dents.

Al present estadi de desenvolupa-ment turístic a Mallorca, probable-ment els residents subratllen més elscostos que els beneficis, pel fet quepoden percebre aquests costos coma presents en la vida quotidiana.Aquest podria ser el cas dels proble-mes de trànsit: és comú associaraquest fenomen als mesos d'estiuamb l'alt nombre de cotxes llogats perturistes. Tanmateix s'ha de matisarque els embossos també succeeixen

Els turistes, els residents ila saturació mediambiental

Joan Amer i Fernàndez(*)

fora de temporada, com, per exem-ple, per Nadal (quan el nombre de tu-ristes i de cotxes llogats és molt infe-rior). En general, podríem establir quela societat mallorquina té els matei-xos problemes de congestió comuns

a la majoria de lessocietats contem-porànies, peròaquests proble-mes s'aguditzenmolt en tempora-da alta (especial-ment als mesos dejuliol i agost) pelmodel específic dedesenvolupamentturístic de Mallor-ca. Un dels tretsd'aquest desenvo-lupament és l'altaestacionalitat de lademanda, concen-trada als mesosd'estiu, encaraque aquesta ten-dència canvia i el

nombre de visitants per primavera itardor augmenta. De totes formes,quan es parla de desestacionalitza-ció, cal no perdre de vista que moltbona part de la gent que visitaMallorca vol sol i platja i això implicauna alta estacionalitat: no fa calor nil'aigua és calenta a les platges deMallorca durant els mesos d'hivern.

Per analitzar com són actualmentles relacions turistes-residents tam-bé s'han d'estudiar els canvis especí-fics que el turisme de platja i el pac-kage holiday han experimentat al llargde la dècada dels noranta. A una partdels visitants els deixa d'agradar eldisseny massa organitzat i estandar-ditzat del package holiday i comen-cen a fer altres activitats diferents deles programades pels majoristes. Amés, els turistes del package holidayestan altament concentrats a les des-tinacions turístiques. Fins a les dar-reries dels vuitanta, els turistes aMallorca sortien molt poc de la desti-nació turística. Avui, però, una partdels turistes volen fer altres activitatsa part de jeure a la platja. Un exem-ple d'això és l'augment de cotxes llo-

gats (especialment a la segona mei-tat dels noranta): hi ha turistes queno volen just romandre a la destina-ció turística. Aquesta tendència téconseqüències tant en la capacitat decàrrega mediambiental com en la so-cial. La "capacitat de càrrega" és elnombre màxim de persones que po-den utilitzar un lloc sense que hi hagini una alteració del medi físic, ni unapèrdua de qualitat en l'experiènciadels turistes. Mallorca no podria sos-tenir tots els turistes si aquests esti-guessin distribuïts per tota l'illa: l'im-pacte mediambiental (però tambél'impacte social, en el sentit que afec-taria la qualitat de vida dels residents)seria enorme. El fet que els turistesestiguin altament concentrats a l'es-pai (a les zones costaneres) ha retar-dat el moment de saturació de la ca-pacitat de càrrega de tota l'illa. Pos-siblement aquest moment de satura-ció s'ha assolit ara. És rellevant cons-tatar com un model no sostenible (so-bredependència en un tipus específicde turisme, el turisme de sol i platja)té alhora l'efecte temporal de fer queno excedeixi la capacitat de càrregade l'illa, perquè els turistes són bàsi-cament a les platges. Parlam de lacapacitat de càrrega de tota l'illa, simiram la capacitat de càrrega d'unazona costanera concreta, probable-ment aquesta capacitat fou excedidafa temps. Seria el cas de la platja dePalma o Magaluf.

Actualment, gran nombre de turis-tes viatgen al voltant de l'illa: això téefectes socials i mediambientals. Ambaquests nous comportaments dels tu-ristes, es posen de relleu els proble-mes de massificació i insostenibilitat,i es desconeix si Mallorca pot suportaraquestes demandes. Bàsicament nosabem si les zones fins ara "no turísti-ques" de Mallorca, i especialment llurinfraestructura, podran conviure ambtal creixement accelerat.

(*) L'autor d'aquest article és becari de"SA NOSTRA" per a estudis al

estranger 1999-2000. Departament deSociologia de la Universitat de

Lancaster (Gran Bretanya).

LES ILLES

Mallorca no podriasostenir tots els turistessi aquests estiguessin

distribuïts per tota l'illa:l'impacte mediambiental

seria enorme.

35 - núm. 5 - 2000

AGEN

DA

35 - núm. 5 - 2000

Acaba de sortir el llibre La Didàctica de laGeografia. Aprenentatge significatiu i re-cursos didàctics de les Illes Balears quemostra una manera nova d'ensenyar fona-mentada en el fet que l'alumnat ja sap, per,a partir d'aquí, donar-li la informació demanera connectada i coherentamb exemples pràctics de comportar-ho a terme, aquesta ma-nera de fer classe dóna un re-sultat del cent per cent d'apre-nentatge per part dels alumnes.El llibre és la tesi doctorald'Antoni Ballester Vallori queha publicat Documenta Balearamb ajut de la Conselleriad'Educació del Govern Balear.

Aquest llibre va dirigit a to-tes les persones interessades eneducació i al professorat, mos-tra quins recursos, eines i ide-es es poden usar en la pràcticaescolar, com es poden millorarels itineraris didàctics i els lli-bres de text, i què es pot fer al'aula per aconseguir l'aprenen-tatge a llarg termini per tal queels alumnes no oblidin el quehan après després de les vacan-ces o de l'examen.

APRENDRE PERPARTS

El llibre està estructurat enquatre parts, la primera d'intro-ducció, justificació del tema,antecedents, fonts, documentació i la di-dàctica de la geografia des de la perspecti-va constructivista.Una segona part d'anàlisi del material bi-bliogràfic de didàctica de la geografia deles Illes Balears, amb una entrada d'infor-mació per obtenir la situació actual en for-ma de taules i gràfics de resultats.

Un tercer apartat és el dels recursos di-dàctics on es recullen les estratègies di-dàctiques dels recursos de lectura (prem-sa, poesies, revistes, biografies...) recur-sos basats en el treball en equip (debats,

Una manera nova d'ensenyarGEA

La Didàctica de la Geografia analitza i proposa una millora dels itinerarisdidàctics mediambientals i materials educatius, mostra quins recursos espoden usar en la docència i conté referències personals enriquidores peraconseguir l'aprenentatge a llarg termini en la pràctica de l'aula.

dramatizacions, jocs, taula rodona...), elsrecursos audiovisuals (diapositiva, ràdio,còmics, pissarres, postals, àlbums...) elsrecursos del medi (sortides, serveis edu-catius, viatges d'estudi, itineraris...) i al-tres recursos (exposicions, enquestes,

correspondència escolar, exposicionsorals, museus...).

Per últim una quarta part és la de lesexperiències d'innovació, les diferentsestratègies a utilitzar i de com es podenpreparar metodologies de treball efecti-ves en la pràctica docent per aprendre demanera significativa, i per tant a llargtermini, amb l 'objectiu de potenciarl'aprenentatge a les aules i d'eliminarproblemes de fracàs escolar.Podem dir que l'aprenentatge, perquè espugui denominar així, ha de ser signifi-

catiu. Quan l'aprenentatge és significa-tiu l'alumnat construeix el seu aprenen-tatge, és a dir aprèn construint, no aprènper repetició. L'aprenentatge per repeti-ció és un aprenentatge arbitrari i sotmèsa l'oblit. L'aprenentatge significatiu espresenta a l'alumnat de manera coherenti connectada, permet la connexió i laconstrucció pel que és un aprenentatgereal i a llarg termini.

OBJECTIUS DE LA INVESTIGACIÓ

Un objectiu d'aquesta investigació ésajudar el professorat en el seu treball do-cent i al mateix temps l'alumnat perquè l'ex-

periència d'aprendre sigui unaactivitat agradable, atractiva isatisfactòria tant per al profes-sorat com per a l'alumnat.Com a resultat de la investiga-ció es pot concloure que:

1. "El material bibliogràficde didàctica de la geografiade les Illes Balears de mane-ra majori tària no permetl'aprenentatge significatiu"pel que convé tenir en comp-te les propostes de millora.

2. "Treballar amb recursosdiversificats i connectats il·-lustra, forma, explica i aug-menta e l coneixement del'alumnat perquè mostra unaconnexió entre els conceptesi potencia l'aprenentatge sig-nificatiu".

3. "Com a resultat de lesexperiències d'innovació escontrolen les variables clauper a l'aprenentatge signifi-catiu a l'aula com per exem-ple el treball obert, la moti-vació i la significativitat,amb un cent per cent d'apre-nentatge dels conceptes perpart de l'alumnat".

A través d'un seminari al'Institut de Ciències de l'Educació (ICE)professorat de diferents àrees i nivellseducatius treballa d'aquesta manera ambmolt bons resultats del treball dels seusalumnes als diferents cicles de primària ide l'ESO pel que s'obre una porta nova ala manera de fer classes i d'ensenyar. Elllibre es pot aconseguir a les principalsllibreries i també a través de la pàginaweb: http//personales.jet.es/antoniballes-ter on podeu trobar més informació.

- núm. 5 - 200036

Catalan, Albert i altres:Ciències de la Terra i del medi ambient,unitat didàctica.La pèrdua de la Biodiversitat.Quadern de l'Alumne.Número 5 de la Col·lecció Educació i societat. Sèrie didàctica.Novembre 1999.

La pèrdua de la biodiversitat ha estat el tema que ha triat en el darrer númerola Col·lecció Educació i Societat, sèrie didàctica coordinada per Albert Catalan.

Aquest material de la Conselleria d'Educació proposa una reflexió sobre elconcepte de biodiversitat: què és?, per què serveix? i d'on prové?, són lespreguntes plantejades per endinsar-se a continuació en propostes pràctiquesdel nostre entorn, ben entenedores per als alumnes que poden relacionar elque en principi podrien semblar conceptes abstractes amb la realitat de lesIlles.

La conservació del ferreret i la introducció de la mal anomenada "algaassassina" la Caulerpa taxifolia són alguns exemples dels analitzats a aquestquadern per entendre què és la biodiversitat i quina és la importància de laseva conservació.

El Quadern ha estat realitzat amb el suport del Centre del Professorat i deRecursos de Palma de Mallorca i editat amb el suport de la Conselleria d'Edu-cació i Cultura del Govern de les Illes Balears.

Per entendre la natura s'ha d'entendre la his-tòria, aquesta ha estat lapremissa que ha serví ala Societat d'Història Na-tural de les Balears permuntar una exposicióque ens ha permès ima-ginar com eren Mallorcai Menorca fa devers5.000 anys.

El primer trimestre del2000 es presentà al Cen-tre de Cultura de "SANOSTRA" l'exposicióLes Balears abans delsHumans en la qual elsseus artífexs mostravenunes illes, així mateixs'explicà al fullet de di-vulgació "de rondalles,unes illes aïllades de laMediterrània que tarda-ren a ser descobertes i es-tablertes pels humans".

La visita a Les Balearsabans dels Humans ensha permès travessar el tú-

nel del temps i realitzar un vi-atge al passat, per poder en-tendre el present i sobretotper poder gestionar el futur,per saber què és el que calconservar i què ens ajuda a

afavorir la naturalesa que volem per al ter-cer mil·lenni.

L'exposició està es-tructurada en cincblocs: Temps i espai,Protagonistes, Ecologiadel passat, Arribadadels humans i Passat ifutur: El territori, la sevahistòria geològica re-cent i l'època en què sesitua aquesta exposiciósón presents en un pri-mer bloc d'unitats expo-sitives. Les diferentsmostres de la flora i fau-na ens donen a conèi-xer els protagonistes:els invertebrats, elsocells, i més acurada-ment encara els amfibis,els rèptils i els mamífersterrestres que hi sónpresentats amb detall,per a després estudiarquins foren els primerscontactes amb els hu-

Entendre la Història pergestionar el futur

GEA

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

mans, i quins són els contactes humans ambaquest passat.

Per últim, un darrer apartat convida a lareflexió sobre l'estat actual de la natura, ja que,aquest és el missatge dels organitzadors: elconeixement del passat és clau per gestionarel futur, perquè encara hi som a temps.

D'una manera molt didàctica hem pogutveure com a Mallorca molt abans quearribassin els primers humans, ja hi haviamolts d'animals i de plantes que posteriormenthan evolucionat originant formes endèmi-ques, espècies que no es trobaven enlloc mésde tot el món, perquè una vegada a les Illesprocedents del continent no hi ha hagut pos-sibilitat de retorn. Mitjançant aquesta refle-xió, tal volta puguem comprendre millor laimportància de la nostra flora i fauna, tan mal-menada, i no obstant això tan important per al'evolució i per a l'equilibri del nostre medi.

L'exposició de l'Obra Social i Cultural de"SA NOSTRA", a més de la de la Societatd'Història Natural de les Balears, ha comptattambé amb la col·laboració de l'Institut Me-diterrani d'Estudis Avançats, de la Conselle-ria de Cultura i Joventut del Consell deMallorca, de la Conselleria de Medi Ambientdel Govern de les Illes Balears i de la Univer-sitat de les Illes Balears.

Aquesta mostra s'ha pogut veure també aInca i aquest estiu es traslladarà al Museu deMenorca on es podrà visitar fins el mes dedesembre.

AGENDA

37 - núm. 5 - 2000

AGENDA

Coordinades per Ferran Rodà, Joandomè-nec Ros i Montserrat Vilà se celebraran elpropers dies 12 i 13 de juny a Can Tàperaamb un doble objectiu: d'una banda presen-tar els coneixements més recents sobre elsfactors i els processos biològics, evolutius iecològics que generen i mantenen labiodiversitat, i de l'altra, explorar els vessantseconòmic i social de l'estudi i la conserva-ció de la biodiversitat. Els ponents són des-tacats especialistes de la recerca i la gestióde la biodiversitat, del país i d'arreu del món.

Les Jornades van dirigides a totes les per-sones, professionals o no, interessades enla matèria.

Les sessions de Mallorca inclouen duesjornades de treball que es desenvoluparandilluns i dimarts dies 12 i 13 de juny queduraran tot el dia i en les quals participa-ran especialistes nord-americans comRichard B. Primack de la Universitat deBoston i Shahid Naeem, Gareh Edwards-Jones, Charles Boudouresque, del Centred'Oceanologie de Marseille, o el valencià

Jornades sobre Biodiversitat iConservació Biològica/Seminar on

Biodiversity and Biological ConservationBarcelona, 8 i 9 - Palma de Mallorca, 12 i 13 - Juny de 2000

Josep A. Rosselló que parlarà del paper fun-cional de la biodiversitat.

Pel que fa al segon dia hi haurà inter-vencions de Joan Lluís Petrus, JosepGermain, Cristian R. Altaba i Carles Car-bonera. Ambdues sessions acabaran ambtaules rodones sobre Biodiversitat isostenibilitat i Com involucrar els ciuta-dans en la conservació de la biodiversitat,respectivament.

Les jornades parteixen de la premissaque la biodiversitat és el patrimoni biolò-gic d'una regió, d'un país o de tot el plane-ta, a diferents escales: les espècies dels di-ferents grups d'éssers vius, llur variabilitatgenètica i els ecosistemes que formen.Aquesta biodiversitat té uns valors ecolò-gics, econòmics i socials, entre altres, ja queels components d'aquesta biodiversitatinteractuen, fan funcionar la biosfera i elséssers humans en traiem profits diversos,no sempre fàcilment avaluables.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

El dia 5 de maig de 2000 se celebrà a l'Audi-tori Casal Pere Capellà d'Algaida (Mallorca)una Jornada sobre l'estalvi en el consum d'ai-gua urbana organitzada per la Direcció Gene-ral de Recursos Hídrics de la Conse-lleria de Medi Ambient del Governde les Illes Balears. La Jornada vacomptar amb la col·laboració de "SANOSTRA" Caixa de Balears, Ajun-tament d'Algaida, Consorci d'Aigüesdel Pla de Mallorca i Ferroser.

La jornada es va dividir en duessessions: una al matí, amb exemplesd'estalvi d'aigua urbana a Califòrnia,Alemanya i Espanya; i una a la tar-da, dedicada a les Balears.

A la sessió del matí, Joe Berg par-là sobre l'èxit en l'estalvi i ús racio-nal de l'aigua a Califòrnia emprantdiferents mesures de gestió de la de-manda, a través de polítiques i pro-grames de regulació del consum quehan conduït a una reducció important del con-sum d'aigua a tots els sectors. Les campanyesque s'han dut a terme a Califòrnia comptenamb la cooperació i col·laboració de totes lesentitats i sectors de la societat.

Kai Fabig, de l'ajuntament d'Hamburg, ex-plicà la política d'estalvi aplicada a una granciutat com Hamburg. En la seva intervenció

mostrà com el creixementdesorbitat del consumd'aigua a la ciutat obligàa introduir tot un seguitde mesures per reduir elconsum. Aquestes mesu-res consistien en campa-nyes d'educació sobre l'úsracional de l'aigua, la

instal·lació de dispositius d'estalvi a cases par-ticulars i a grans consumidors, a més d'un con-trol de les pèrdues a través del seguiment delconsum i de l'aplicació de tarifes progressi-

ves. Les mesures han tengut un èxit immediatamb una reducció en el consum d'aigua a total'àrea metropolitana d'Hamburg.

Antonio Estevan, consultor ambiental degea21, parlà sobre el fracàs de les polítiqueshidràuliques fonamentades en l'obtenció demés recursos hidràulics amb dotacions d'aiguadesmesurades. En la seva ponència explicà

com la construcció de dessaladores, amb el seucost ecològic i econòmic, no és la soluciómàgica al problema de l'aigua i que la claupassa por una política intel·ligent i decididade gestió hidrològica dels recursos i, sobretot,de les demandes urbanes i agrícoles.

Víctor Viñuales, de la Fundació Ecologia iDesenvolupament, exposà la campanya de sen-sibilització entre els consumidors duta a ter-me a Saragossa. La campanya, publicitària ieducativa, va comptar amb la col·laboració detots els sectors de la societat i repercutí en unamajor conscienciació de la ciutadania vers el

consum racional de l'aigua.Enric Tello, professor de la Univer-

sitat de Barcelona, explicà la impor-tància de la participació ciutadana enla prevenció i resolució de conflictessobre les tarifes de l'aigua. Ambexemples de la ciutat de Barcelona,el professor Tello comentà la impor-tància en la comunicació entre l'usu-ari i els gestors de l'aigua, així com lanecessitat d'establir una tarifa de l'ai-gua on es gravi els que consumeixinmés.

La sessió de la tarda començà ambla presentació del Pla Hidrològic deles Balears a càrrec del cap d'estudisi planificació de la Junta d'Aigües,Alfredo Barón. Durant la ponència va

explicar que el Pla Hidrològic de Balears, pen-dent d'aprovació pel Ministeri de Medi Ambi-ent, es redactà proposant que la demanda d'ai-gua s'adaptàs als recursos existents, utilitzantsolucions com la reutilització d'aigües depu-rades i l'aplicació de plans de gestió de la de-manda.

Carlos Lorduy, gerent de l'empresa munici-

Jornada sobre l'Estalvi enel Consum d'Aigua UrbanaCels García.Departament de Ciències de la Terra. Universitat de les IllesBalears.

- núm. 5 - 200038

Amb aquest motiu fou editat per l'equip de laReserva Natural de ses Salines, sota la direc-ció de Lluís Berbiela Mingot, un material di-dàctic adreçat als alumnes de les Pitiüses.

Blau, verd, blanc: els tresors de ses nostresilles, és un material adreçat als escolars de pri-mària i de secundària i que s'ha ofert a tots elscentres educatius de les Pitiüses, la majoria delsquals ja han participat en les diferents activi-tats proposades.

A Eivissa ofereix tres recorreguts temàtics ia Formentera un altre itinerari general, totsquatre inclouen els recursos ambientalsd'aquest espai protegit.

En la passada campanya es programarenquatre activitats que incloïen quatre itineraris:

Or Blanc, la cultura de la sal proposava unrecorregut per l'entorn saliner. La sal com undels protagonistes principals de la Reserva Na-tural de ses Salines. En aquesta activitat es des-vetllen totes les peculiaritats que envoltenaquest cristall: estructura, procés de formació,usos i destinació, així com el funcionamentdels estanys.

Blau a vista d'ocell és el suggerent títol pro-posat als escolars per realitzar un itinerari deles aus que pretén apropar els visitants al mónde l'ornitologia; per observar les aus presents

al moment de la visita i per poder valorar laimportància de ses Salines com a zona inter-nacional dins la dinàmica migratòria.

Verd que t'estim verd tradueix lliurement elvers de Lorca per introduir un itinerari delsecosistemes, la major riquesa de la ReservaNatural de les salines, constituïda per la granvarietat d'ambients que allotja en un espai re-duït.

Per últim Els colors de la vida és un itinera-

Eivissa i Formentera

La Reserva de Ses Salines, a l'abast delsestudiantsA la Reserva Natural de ses Salines, protegida des del 1995 i gestionadaactualment pel Ministeri de Medi Ambient i la Conselleria de Medi Am-bient del Govern de les Illes Balears es realitzen activitats didàctiquesencaminades a donar a conèixer la realitat de la reserva als escolarseivissencs, amb l'objectiu que puguin reconèixer els valors d'aquestespai, indispensable per a l'equilibri natural de l'illa.

ri que mostra la indubtable bellesa i l'enormevalor biològic de la Reserva. En aquesta acti-vitat els alumnes s'apropen al bosc de savinesper després veure la vegetació dunar, les plat-ges, l'explotació salinera i l'Estany Pudent, ones poden observar nombroses espècies d'aus.

Cada itinerari va acompanyat d'un quadernper a cadascun dels visitants, on s'inclouen di-verses activitats i jocs relacionats amb la sor-tida triada i també es disposa d'una sèrie debinocles perquè els escolars pugin observar béles aus en els itineraris que així ho requerei-xen.

En el Pla de gestió de la Reserva Na-tural de ses Salines en els darrers tempss'ha dedicat una especial atenció als as-pectes d'educació ambiental amb elsobjectius d'obrir l'escola a l'entorn deses Salines i d'acostar l'alumne a l'es-tudi i al coneixement dels valors de laReserva Natural mitjançant els dife-rents aspectes que la integren, naturals,socials i culturals. El programa vol fo-mentar una consciència crítica i soli-dària cap als problemes que afectenl'àmbit de la reserva i estimular elsalumnes amb la seva participació acti-va com a ciutadans, a la vegada ques'afavoreix una actitud positiva en laprotecció dels recursos naturals. Perpoder gaudir de les activitats que es fa-cin a la Reserva Natural.

En la passada campanya visitaren ses Sali-nes quaranta-vuit centres docents amb un to-tal de gairebé 2.500 alumnes, que anaren desde preescolar fins a persones majors, que acu-diren a la reserva amb escoles d'adults.D'aquesta experiència se n'han pogut extreurealgunes conclusions que han servit per millo-rar l'oferta d'enguany i poder així adaptar-semillor a l'edat dels alumnes que continuen vi-sitant ses Salines.

pal Calvià 2000, mostrà el projecte d'estabilit-zació i reducció del consum d'aigua al muni-cipi de Calvià. Aquest projecte es basa en totun seguit de mesures fonamentades en lainstal·lació de comptadors individuals, kitsd'estalvi, auditories hidràuliques a grans con-sumidors i campanyes publicitàries.

Federico Pareja, tècnic de l'empresa muni-cipal EMAYA, parlà sobre l'evolució dels con-sums d'aigua al municipi de Palma, dels re-cursos dels quals es disposa, així com de lesprincipals instal·lacions de tractament i distri-bució d'aigua gestionades per EMAYA.

Francesc Aguiló, batle de Campanet, expli-cà la política de gestió del consum d'aiguaaplicada a Campanet com a conseqüència d'unsrecursos hidràulics escassos al municipi. Elbatle de Campanet parlà sobre la importànciade la gestió de la demanda i de la necessitatd'aplicar un control exhaustiu, per part de les

administracions, de l'aigua, com a bé públicque és.

La Jornada fou clausurada per la consellerade Medi Ambient, Margalida Rosselló, queexplicà la importància d'aquestes trobades coma fòrum de participació de tots els sectors dela societat balear en un tema tan important comés l'aigua. La consellera parlà de la reordena-ció de la política hidràulica del Govern de lesIlles Balears cap a la sostenibilitat, aplicant unpla d'estalvi i eficiència en l'ús de l'aigua queha de conduir a un ús racional d'aquest recursa les Illes Balears.

Com a resum de la Jornada, a part de desta-car l'elevada assistència i participació de totsels sectors de la societat balear, es pot afirmarque el dia 5 de maig ha contribuït a demostrarque les polítiques de gestió de la demanda espoden aplicar a les Illes Balears, per obtenirresultats satisfactoris com ha ocorregut a al-

tres indrets del món on s'han aplicat. Al llargde la jornada es varen destacar els costos eco-lògics i econòmics que representen un majorconsum d'aigua, amb un major volum d'aiguaper depurar i la construcció de dessaladores.

A les Balears disposam d'uns recursos hi-dràulics suficients per viure, sempre que es ra-cionalitzi el seu consum, a través d'unes dota-cions urbanes i agrícoles reals, el control deles pèrdues, la sensibilització de tothom perfer-ne un bon ús, la utilització d'aigües depu-rades i la reutilització d'aigües grises. És evi-dent que tota política hidràulica de gestió del'aigua es troba vinculada al territori i al seuordenament. A més a més, donat que els re-cursos hidràulics i el territori són limitats, ales Balears hem de racionalitzar el dos termesper evitar un cost ecològic i de minva de laqualitat de vida del qual ens penedirem mésd'hora que tard.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

AGENDA

39 - núm. 5 - 2000

Es Grau, un espai cap a Tramuntana

FONT: Aquesta fitxa ha estat elaborada amb el material de difusió que facilita la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears.

El Parc Natural de s’Albufera des Grau,Illa d’en Colom i Cap de Favàritx se si-tua al nord-est de l’illa de Menorca i escaracteritza per incloure la principalzona humida de l’illa.

En ell s’hi distingeixen tres àrees bendiferenciades: l’illa d’en Colom, la zonade Cap de Favàritx- Prat de Morella, i lallacuna i el prat de s’Albufera. Cada unad’elles abraça ecosistemes diferents imolt diversos que van des de les zoneshumides, les pastures i cultius, comuni-tats de litoral i boscos, fins als penya-segats, dunes i platges.

De dos quilòmetres de llargada s’Al-bufera és una llacuna d’una superfícied’aigües apro-ximada de 70ha. que es tro-ba situada alnivell de la mar,c o m u n i c a d aamb aquesta através de laGola, la restaés envoltadaper un sistemadunar.

En el seu in-terior es trobenpetites i l lesamb vegetaciói roques quesurten de l’ai-gua, utilitzadesper les ausaquàtiques perposar-s’hi.

A la part oestel Prat té unasuperfície ques’inunda i s’as-seca segonsles variacionsdel nivell de l’aigua de l’albufera. Aques-ta zona es nodreix de les aportacionsd’aigua dolça procedents de l’escorren-tia superficial.

UNA VEGETACIÓ REPRESENTATIVADE MENORCA

A la vegetació de s’Albufera s’hi potdistingir una franja a les aigües somesde plantes aquàtiques, que serveixen derefugi i aliment de les aus de prat. A leszones planes i salobroses, vorera demar, hi ha extensions de salicòrnies ijoncs que constitueixen una mena decatifa vegetal, baixa i frondosa.

En el litoral rocós hi ha sobretot socar-rells, plantes gairebé exclusives deMenorca, que formen un coixí espinós ique adapten al vent. Aquestes comuni-tats vegetals creixen en forma de mo-saic: alternen amb terrenys dedicats apastures, on es mantenen espècies decultiu farratger i subespontànies de granvarietat.

En el sistema dunar que separa s’Al-bufera de la mar trobam un bell ecosis-

tema forestal de pi blanc i restes d’alzi-nar que donen pas a la vegetació prò-pia de llocs arenosos: borró, lliri de plat-ja i el card marí.

En definitiva és tracta de la vegetaciórepresentativa de Menorca, l’ullastrar re-cobreix gran part del par. Els ullastresestan acompanyat d’altres arbusts, en-tre els quals s’hi compta la llentrisca, lalletrera arbustiva i l’aladern.

LA FAUNA, UN VALOR FONAMENTALA’s Grau hi trobam gairebé quaranta

espècies d’aus en les diferents èpoquesde l’any, entre les quals cal destacar la

baldritja de les Balears, Puffinus mau-retanicus, la sola espècie endèmica deles nostres illes d’aus marines. Altresaus marines fàcils de veure són els vi-rots, Calonectris diomedea, i els cagai-res Phalacrocorax. Pel que fa a les ga-vines n’hi ha dues espècies locals: lavulgar o de peus grocs, Larus cachin-nans i la gavina roja Larus audouinii,molt més rara.

D’altra banda Menorca és una illa moltinteressant quant a fauna d’aus rapi-nyaires, algunes de les quals han so-fert una regressió en els darrers anys,com és el cas del milà Milvus milvus.Més abundant és el soter, Hieraetuspennatus i els xorics.

El més gran dels rapinyaires menor-quins és la miloca, un voltor de quasi 2m d’envergadura. A s’Albufera es veusovint alguna àguila peixatera, Pandionhaliaetus, molt escassa a la Mediterrà-nia.

Altres ocells d’interès son les cader-neres, passerells, capsigranys, busca-rets... A vorera de mar hi ha tords ro-quers i sobre dels penyals no és rar veu-

re pàsseres, Monticola solitarius.Quant a mamífers la fauna del parc és

discreta hi ha rates aranyeres, rates ce-llardes i alguns eriçons. Però el mamí-fer més espectacular és el mart, Martesmartes, que no cal confondre amb elmostel, que és molt més reduït.

L�ACTIVITAT HUMANAEl part inclou diversos monuments i

restes arqueològiques de gran interès.És especialment interessant el Camí deCavalls, que envolta l’illa de Menorcaque s’utilitzava antigament per a la vigi-lància defensiva. El tram des Grau a

Favàritx per-met conèixer lavarietat delspaisatges de lazona.

L ’ a c t i v i t a tagrícola i ra-madera esmanté en granpart dels ter-renys del parc:envolten elst r a d i c i o n a l sllocs del campmenorquí comsa Torre Blan-ca, sa BovalNova, sa BovalVella, sa Bova-leta i s’Albufe-ra. Aquest ústradicional ésla clau permantenir laqualitat del pai-satge, i mereixel més escru-

polós respecte dels visitants.Antigament a la llacuna es practicava

la caça, avui suprimida, mentre que lapesca de l’anguila es realitza des del fi-nal del segle XII de forma tradicional totutilitzant el gànguil.

L�ILLA D�EN COLOMÉs un illot de 58 ha. separat devers 200

m. de la costa NE de Menorca. Antiga-ment fou emprat com a llatzeret, se’n vacultivar una part i també s’hi intentà l’ex-plotació d’una mina de plom. Actualmentestà deshabitat.

La vegetació orientada cap al nordadopta la típica forma de coixinet espi-nós (socarrell), a causa del vent. Entreles plantes més interessants es podenanomenar la rapa mosquera, la didale-ra i l’arbust endèmic Daphne rodrigue-zii.

Quant a la fauna criden l’atenció la co-lònia de gavina vulgar i la varietat en-dèmica de la sargantana balear, Podar-cis lilfordi brauni de color verd blavós.

- núm. 5 - 200040

PARC NATURALAlbufera des Grau,l�Illa d�en Colom iel cap de Favàritx

Superfície:1.797 ha

Declaració:Decret 50/95, de 4 de maig, de la Comunitat Autònomade les Illes Balears. Aquesta declaració suposa aplicarla llei 4/89 de Conservació dels Espais Naturals i de laFlora i Fauna silvestres, que és la que defineix els parcs,entre altres instruments de protecció.

Autoritat de gestió:Òrgan propi i particular, autoritat integrada per una co-missió conjunta del Govern de les Illes Balears, el Con-sell Insular de Menorca i l’Ajuntament de Maó.

Distincions nacionals i internacionals:Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) CE.

Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) CAIB.

És la zona nucli de la Reserva de la Biosfera de progra-ma MAB-UNESCO que engloba tota l’illa de Menorca.

Hàbitats més importants:Màquies menorquines de tipus diferenciats.

Sistema dunar i hàbitats costaners.

Zona humida d’estratègia internacional per a les aus mi-gratòries.

Espècies més importants:Vegetació: ullastrar.

Arbusts: llentisca, aladern, lletrera arbustiva i pi blanc.

Vegetació de llocs arenosos: borró, lliri de platja i cardmarí.

Plantes salobroses: salicòrnies i joncs.

Aus migratòries: anàtids i fotges, agrons, corbs marins i àguila pei-xatera.

Rapinyaires: milà, soter, falcó pelegrí.

Peixos: anguila, llissa, llobarro i gambússia (introduïda)

Mamífers: conills, rata cellarda i marts

Amfibis: tortuga d’aigua, granota arbòria, sargantana italiana i serpblanca.

Serveis i direccions d’interès:Conselleria d’Agricultura del Consell Insular de Menorca.Edifici Sa Granja. Carretera Maó Fornells, km. 2 - Tel 971 35 25 02.

Conselleria d’Ordenació del Territori,Urbanisme i Medi Ambient.Camí des Castell, 28 - 07702 Maó. Tel. 971 356251.

Horari de visites:De 8 h a 15 hores.

Consell Insular de Menorca Ajuntament de Maó