Els
si
gni-
fica
ts
de l’
art
MIREIA C. SALADRIGUES
Crèdits
Els significats
de l’art
Un projecte de Mireia C. Saladrigues per a la Capella de Sant Roc Espai Contemporani. Del 17 de juliol al 4 d’octubre de 2009.Comissari
Albert Martinez Lopez-Amor.
A l’exposició de Mireia C. Saladrigues, els títols dels llibres ex-hibits contenen la paraula “art”. El seu sentit, però, no apunta a les belles arts, sinó que transmet significats molt diversos. Som davant d’una paraula comodí que s’empra en qualsevol situació i serveix tots els interessos, des dels més transcendents fins als més prosaics, sovint fins a l’abús.
Fascinada i alhora incòmoda amb aquesta multiplicitat de sen-tits, Mireia C. Saladrigues explora a Els significats de l’art els orígens i els usos heterogenis del terme. Ho comença a fer a partir del món profús dels llibres. Els exemplars que es mostren a la Capella de Sant Roc són només les primeres passes d’un projecte que va molt més enllà. A la web de l’artista (www.mireiasaladrigues.com) qualsevol persona pot aportar les seves troballes. Només cal que enviï per correu electrònic qualsevol imatge en què hi aparegui la paraula “art”, sempre que no faci referència al més obvi: art plàstica, art visual o art de l’escena. S’inicia així una recerca col·lectiva marcada pel descobriment, la sorpresa, l’esperit de joc i fins i tot l’humor.
De mica en mica, a partir de l’experiència inicial de l’exposició, el projecte ha anat bastint un arxiu virtual amb la participació activa del públic. Cal destacar la col·laboració de l’escriptora vallenca Margarida Aritzeta, amb qui Mireia C. Saladrigues va mantenir una conversa per observar com algú que traballa amb la paraula es posiciona davant de la pluralitat de denotacions i connotacions d’”art”. A l’exposició de Sant Roc s’inclou el registre en vídeo d’aquest diàleg.
Des de la cloenda de la mostra, el projecte ha guanyat altres horitzons. A les cobertes de llibres s’hi van sumant nous ob-jectes, imatges i lemes. Anuncis de publicitat, tires còmiques, caràtules de discs i pel·lícules, titulars periodístics, etiquetes de productes comercials… Tot pot emprar amb oportunisme la paraula fetitxe. I el seu registre esdevé un altre art. L’art de recopilar els significats de l’art.
Catàleg
Text
Albert Martinez Lopez-Amor.Extractes del vídeo “Els significats de l’Art. Coversa 1: Margarida Aritzeta”, 2008Fotografia
Carles Cubos, Mireia C. Saladrigues i fotografies aporta-des a la webDisseny gràfic
Meri Iannuzzi i Txell Gràcia Impressió
Moncunill
Agraïments
Margarida Aritzeta, Cèlia del Diego,Jordi Erola, Ferran Fages, Joana Hurtado, Jordi Paris,Jens Paulus, Oriol Pérez de Tudela, Galeria Àngels Barcelona, Hangar i Llibreria La Central
L’ar
t de
reco
pila
r el
s si
gnifi
cats
de
l’ar
t
El A
rte de la
Sexualidad
en China. El a
rte de enlazar. El a
rte de la
gu
erra. E
l arte de la
estrategia. El a
rte de hacer sen
tencia. El A
rte
de Vivir. E
l Arte del control. M
étod
o Pilates. E
l arte de am
ar. C
o-riop
lastia o el a
rte de tratar el cuero. El a
rte de escribir bien
para
comunicar m
ejor. E
l Arte de Vivir el Flam
enco. E
l arte transgé-
nico. El Arte De la Personalidad
. El Arte de Vivir a Propó
sito. E
l Arte de la
Cartoman
cia. El a
rte de rod
ar anuncios en un videoju-
ego. El h
ipertexto como arte. E
l arte de hab
lar - P
revenir lo
s pro-
blem
as de voz. El a
rte de retratar un culo. E
l arte nuevo de hacer
comedias en
este tiem
po. E
l arte de hacer rad
io. E
l Arte del Fu
e-go, estufas, chim
eneas, insert, h
ornos. E
l Arte de m
orir. E
l arte
de la felicida
d. El arte de conocer a los desconocidos. E
l arte de
la cocina. El Arte de Ser Persona. El Arte de Crear. E
l arte com
o ap
uesta. E
l Arte del C
omercio Electrónico. El A
rte de la
Mem
oria.
El a
rte de la
men
tira. E
l Arte de la
Seducción. E
l Arte de ser feliz.
El A
rte de lo
Inútil. El a
rte de coleccion
ar y degustar el v
ino, una
indu
stria del s
iglo XXI. El A
rte de Amarga
rse la Vida. El a
rte de
amar. The Art of Com
plex Problem
Solving. The Art of Living
Founda
tion
. The Art of Kissing. A
rt of Su
rfing Tarifa. A
rt of
Dying. The Art of the Prank. The Art Of Innovation. A
rt of the
Tab
le. T
he Art of man
liness. The Art of Kissing. El d
ifícil art de
gestionar la incertesa en
tem
ps de canvi. L
’Art de trair. L’art de
saber escoltar. L
’art de la bicicleta. A
rt de la natura m
orta. L
’art
de l’en
gany - H
acking. The art o
f exploitation
. Nail A
rt. Latte Art.
Art of the devil. The an
cien
t art of the war. A
forism
os sobre el
arte de vivir. The Art of Quitting - Q
uit Smok
ing Inspiration. T
he
Art of Quitting Yo
ur Job Gracefu
lly. The Art of Teaching Science
Blog - A
Place to Discuss Is
sues Related to Scien
ce Edu
cation
. The
Art of Electronics. The Art of Driving. The Art of Business - W
eb
Site Promotion. The Art of Dem
otivation. The Art of the Start.
The Art of Project Man
agem
ent. The Art of Learn Softw
are Deve-
lopm
ent. A Practical and Increm
ental A
pproach. L’ofici de viure -
L’Art de la m
editació - Per què, com
i sobre què meditar? The
Art of Com
puter Program
ming (TAOCP). L’Art d’estar sol. Les
péripéties cyn
égétiques des Noirs d’Équ
ateu
r - D
e l’a
rt de rester
humain et chrétien
tout en chassant. L’art de mou
rir. El p
enjoll -
L’Art de pa
raula. L’Art de viure. L’Art de la philologie: Mélan
-ges en
l’hon
neu
r de Leena Lö
fstedt. L’Art de la M
emòria. Arte
en fru
ta. A
lma con arte. El arte de saber rega
lar. Som
e works of
art are mad
e in 15 minutes. The art of being straight. El arte de
no hacer nad
a. Art of murder. E
l arte de la crónica period
ística.
The art o
f programming. The art o
f 16 bars. El a
rte de tirarse pe-
dos. The Art of Piece. L
’Art d’estim
ar. D
el asesinato considerado
como una de las Bellas Artes. A
rte de amar y las m
etam
orfosis.
Entren
amiento para las Artes M
arciales. A
rt de ben m
enjar. El
arte de la distorsión. E
l arte de ser Dios. El a
rte del p
lacer. M
alas
artes. El arte de tener razón
. El arte de olvida
r lo insopo
rtab
le.
L’art d’en
senya
r Barcelona. El arte de insu
ltar. E
l arte de am
ar.
L’art d
’enam
orar. L’art du com
men
sal. El a
rte del espectáculo. E
l arte de viajar. E
l arte de lo posible. E
l profeta - E
l arte de la paz.
L’art d
e la felicitat. El olvidad
o arte de gu
arda
r secretos. El arte de
gobernar. E
l arte del y
o-yo
. Del arte de amar de Ovidio. El a
rte de
perder. L’Art de la vida. L’art de viure la lentitud. El arte de la lógi-
ca. E
l arte de vivir - R
eflexiones socráticas de Platón a Fou
cault.
Arte del bu
en vivir y otros ensayo
s. El arte de tratar a las m
uje-
res. El arte de la fuga
. L’art de ten
ir sem
pre raó. Del asesinato
considerado com
o una de la
s Bellas Artes. L’Art d’estim
ar. E
l arte
de in
sultar. A
rte de volar y otros tran
ces. El a
rte del a
sesinato - 11
relatos de crimen
e in
vestigación. E
l arte de amarga
rse la vida. El
arte de en
saya
r. Pen
sadores im
prescindibles del siglo XX.
Em fa gràcia veure llibres tan diversos… Alguns, com L’art de la lògica, L’art de la paraula o fins i tot aquest on surten les Belles Arts, lliguen amb el con-cepte clàssic i dual que tinc de l’art: d’una banda és una cosa que es pot aprendre, però també compor-ta una part de geni. Suposo que dic això influïda pels romàntics, que definien l’art com aquell camí que ens pot aproximar a donar una explicació de les coses més intuïtiva i més profunda que l’explicació donada per la raó. […]En el passat es distingia entre els artesans i els artis-tes. Aquelles persones que aprenien un ofici i que dominaven les tècniques eren uns bons artesans. Quan destacaven per la bellesa dels resultats ales-hores se’ls considerava artistes. […]Però la frontera entre l’artesà, és a dir, aquella per-sona que aprèn unes tècniques, i l’artista, aquella que de sobte destaca per sobre d’aquestes tècni-ques i aporta un plus, és una frontera que es dóna per consens social. Que una cosa sigui art o no sigui art és una pura convenció. […]En el fons estem parlant d’això, de consensos i de convencions. Estem parlant de maneres de viure l’art i de maneres d’acceptar-lo. No és quelcom que ens vingui donat del més enllà o que sigui apriorís-tic. En el fons és un joc. És un joc d’acceptacions, de modes, i per tant és un joc de gustos que canvi-en al llarg del temps. Fins i tot coses que han estat produïdes com a purament utilitàries després tenen un valor artístic, no? […]Les normes de l’art existeixen però són obsoletes en el mateix moment que les emprem. A partir d’aquí l’únic que fem és repetició. Quan fem alguna cosa certament singular és quan trascendim l’apre-nentatge tradicional. Diria que la gràcia és actualit-zar contínuament les normes de l’art, fer-les vives i transformar-les. Si no, no funciona.
L’art de viure, de Goliarda Sapienza, i L’art de la vida, de Zygmunt Bauman... Jo diria que aquests llibres formen part d’allò que en la tradició de la nostra cul-tura s’anomenen les històries exemplars. Amb elles pensem “a veure què descobreixo”, “a veure si hi ha alguna cosa que em permeti millorar, trascendir, etc.”. Vull dir que són com una invitació a reflexionar a partir d’un model.
L’assassinat considerat com una de les Belles Arts… Aquest altre títol forma part de la tradició de la literatura criminal. Edgar Allan Poe, a Els assassinats del carrer de la Morgue, fa una primera narració en què planteja un cas irresoluble. Després hi ha tota una literatura, i una filmografia, sobre la figura del malfactor. És molt interessant perquè els orígens són a la mitologia cristiana, en què tenim dos tipus d’èssers, els àngels i els dimonis, que representen la maldat i la bondat absolutes, el bé i el mal... Això forma part dels grans temes que creuen la humani-tat, no?
La banalització de la paraula “art” en aquests diver-sos camps la fa més asequible i menys trascendent. Més abastable, no com quan et presenten aquell “Art” en majúscula, en què només un quants són els escollits. Tu pots entrar a qualsevol mena d’art a partir de la teva experiència, i no et planteges que hagis de ser diferent de l’altra gent per entrar-hi, no? Hi entres, com si diguéssim, per la porta petita, sense traumatització, sense necessitat d’haver de passar per una educació especial adreçada a una gent també molt especial.
Con
vers
a 1:
M
arga
rida
Ari
tzet
a