-
8/7/2019 Monraval, M. Et Al. Mosaico Nueve Musas Moncada. 2001
1/16
1
EL MOSAIC DE LES NOU MUSES DEL POUATXO DE
MONCADA (VALNCIA)*
Magdalena Monraval
Lawrence Krougly
Jos Luis Jimnez
Josep Maria Burriel
Mosaic de Les Nou Muses, El Pouatxo (Moncada)
* Estracte de larticle El mosaic de Les Nou Muses del Pouatxo de Moncada (Valncia). Publicat en Museu de Belles Arts de
Valncia 12. Obra recuperada del semestre Octubre de 2001. Valncia.
-
8/7/2019 Monraval, M. Et Al. Mosaico Nueve Musas Moncada. 2001
2/16
2
INTRODUCCI
El descobriment del mosaic
denominat de Les Nou Muses es va
produir de manera casual el 19 d'agost de
1920, en la partida del Pouatxo de
Moncada, en el transcurs d'una excursi
realitzada per un aficionat a l'arqueologia,
J. J. Senent Ibez, a qui acompanyava el
seu amic Pepn Garca i Domingo, fill deNicolau Primitiu Gmez Serrano. La
presncia en superfcie de les tpiques i
diminutes peces prismtiques (teselles)
van permetre donar amb el mosaic, ocult
per una capa de terra de a penes 40 cm. de
potncia. Gmez Serrano es va encarregar
de realitzar el primer estudi d'aquest
mosaic que al seu parer havia de
pertnyer al dormitori (cubiculum) d'una
villa d'poca romano imperial, datat a
mitjan segle III dC. (GMEZ
SERRANO, 1923, 63).
La importncia de la troballa va
motivar que des d'un primer moment es
decidira el seu trasllat al Museu
Provincial de Valncia, situat en l'Antic
Convent del Carme. Des de la seua
installaci el 1922 fins als nostres dies el
mosaic ha sigut testimoni directe dels
avatars derivats de la prpia existncia del
Museu de Belles Arts, com el trasllat a la
nova seu en 1940 o els lgics canvis en la
seua direcci sense oblidar els referits als
criteris i mtodes de conservaci.
Precisament, la intervenci duta a terme
en els ltims anys per Magdalena
Monraval i Laurence Krougly amb l's
dels mtodes ms avanats per a la
conservaci de mosaics ha aclarit el cam
per tal que aquesta autntica joia de
l'arqueologia romana puga ser exhibida demanera permanent una vegada conclosa la
quarta fase del Museu de Sant Pius V.
EL CONTEXT HISTRIC I
ARQUEOLGIC
La villa romana del Pouatxo es
localitza geogrficament en l'extrem
septentrional del terme de Moncada,
municipi capital de la comarca de l'Horta
Nord, a escassos 10 Km. al Nord-oest de
la ciutat de Valncia. Per un altre costat
destaca la seua proximitat a l'antiga Via
Augusta (3 km a l'Oest), actual carretera
de Barcelona, i de l'antic Cam de Sagunt
a Llria (1 km. al Sud) que unia, desd'poca ibrica fins fa pocs anys, aquestes
dues ciutats. Tamb la costa mediterrnia
s un punt de referncia molt prxim, a
penes 5 km. Per tant, queda clara la seua
ubicaci estratgica des del punt de vista
-
8/7/2019 Monraval, M. Et Al. Mosaico Nueve Musas Moncada. 2001
3/16
3
de les comunicacions, tant terrestres com
martimes.
Localitzaci geogrfica
Aquest mbit espacial en poca romana
va estar inscrit, en un primer moment (s.
II-I aC.), en la Hispnia Citerior i ms
tard, durant l'alt imperi (s. I-III dC.), a la
jurisdicci del Conventus Tarraconensis.
Si es jutja pels indicis
arqueolgics trobats fins al moment en
l'esmentada comarca natural, aquesta
participar intensament del procs de
romanitzaci, s a dir, dels canvis
socioeconmics i culturals estimulats al si
dels pobles indgenes que gradualment
entren en contacte amb els llatins, procs
d'aculturaci ben estudiat en altres rees
de la pennsula ibrica i que en l'actualitat
comencem a estudiar en l'mbit que ens
ocupa.
La ciutat romana (civitas) estava
integrada per dos elements inseparables i
dotats d'un espai propi: d'una banda el
nucli urb, l'urbs, que reunia el conjunt de
funcions inherents a la seua essncia
urbana administraci i govern, activitat
comercial, edificis religiosos, espais per a
l'oci, habitatges, etc.- i d'altra banda, el
seu entorn (ager o territorium), el terme
municipal conformat pels seus accidents
naturals rius, llacs, muntanyes- i els seus
recursos pastures, pedreres, mines, etc.-,
vertebrat per una completa xarxa de vies i
camins. En aquest territori es trobaven lescases de camp (villae). Generalment, una
villa era un establiment rural dedicat a
l'explotaci del territori immediat. Quan
la villa es trobava prop de la ciutat, era
una villa suburbana, destinada a abastir
els productes del camp a la ciutat i al
mateix temps servia com a residncia
temporal o permanent del seu propietari.
Aquesta circumstncia provocava que tota
villa comptara d'una zona residencial,
pars urbana, separada de la destinada al
servici i l'explotaci del sl (pars rustica).
La residncia del propietari i la seua
famlia constava dels mateixos
equipaments que una casa urbana (domus)i els elements ornamentals estaven
d'acord amb el nivell econmic de la
famlia propietria
La fundaci de la colnia llatina
de Valentia (Valncia) l'any 138 aC.,
dotada amb tots els elements tpics de les
-
8/7/2019 Monraval, M. Et Al. Mosaico Nueve Musas Moncada. 2001
4/16
4
ciutats itliques, incls un territorium
d'abastiment i importants vies de
comunicaci que la connecten a l'Imperi
(Via Augusta), sens dubte va ser decisiva
en aquest procs (RIBERA, 1998).
Colons, molts d'ells soldats llicenciats
segons les fonts histriques, iniciaran
l'explotaci de l'esmentat territori partint
de la base duna possible parcellaci del
mateix, una centuriatio (CANO, 1979,115-127) l'extensi de la qual est per
determinar.
Poques generacions desprs de la
fundaci de Valentia, a ms de la
introducci dels nous cultius, de les noves
tcniques i sistema d'explotaci del
territori, s'imposar un nou tipus d'hbitat
del qual s que hi ha abundants evidncies
materials, les villae rusticae de carcter
eminentment agropecuari (GORGES,
1979; FERNNDEZ CASTRO, 1983), i
la mxima expressi d'un sistema
econmic inherent a la mentalitat romana.
Durant anys les troballes
arqueolgiques d'poca romana enaquesta comarca han sigut molt
nombroses remuntant-se en algun cas al
segle XVII, sent la majoria associades a
villes rstiques, encara que
desgraciadament mai hi ha hagut
excavacions arqueolgiques sistemtiques
que illustren el que els indicis apunten i
pitjor encara, hi ha jaciments que han
sigut destruts totalment. Altres villes
prximes al Pouatxo, de les moltes que
van existir en la comarca, sn Les
Paretetes dels Moros (tamb a Moncada),
on en l'actualitat es conserven visibles
abundants restes constructives
(BURRIEL i VERD, 2000), Maquives
(Museros) i L'Horta Vella de Btera,aquesta ltima a 4 km a l'Oest que es
troba en procs d'excavaci.
La villa del Pouatxo,
possiblement en el lmit Nord del
territorium o rbita de Valentia, va poder
ser el paradigma d'installaci
agropecuria on al luxe i el refinament
d'algunes dependncies, pars urbana,
suneix el carcter artesanal d'altres, la
pars rustica de la villa. Les estructures
que en 1923 descriu Nicolau Primitiu
Gmez Serrano sn diverses. Ens parla
d'un suggestus que no s una altra cosa
que una gran superfcie de terreny
preparat en dos nivells fets a partir d'unmur de contenci. El nivell inferior
encara va poder veure i fotografiar un
llen de paviment de rajoles rectangulars
disposats en espiga, opus spicatum, de
ms de 3 m2. En el segon nivell tamb es
va poder observar restes del mateix tipus
-
8/7/2019 Monraval, M. Et Al. Mosaico Nueve Musas Moncada. 2001
5/16
5
d'enrajolat sobre altres paviments de
morter, opus signinum. Al Nord de les
estructures associades al peralt artificial
va ser documentat un lacus o bassa de
8'50 m x 7'30 m. Les parets de l'estructura
hidrulica, hui desapareguda, es van fer
de formig de morter de cal (opus
caementicium).
Antic brocal de pou
Una altra estructura interessant i que va
donar nom a la partida s un pou oputeus. Desgraciadament tamb ha quedat
ocult o ha sigut destrut. En 1920 encara
es va poder dibuixar una secci i
fotografiar el brocal, una gran llosa
calcria de 1,42 x 1,33 x 0,52 m amb un
orifici de 0,59 m de dimetre (2 peus
romans). Finalment, s'ha de fer menci al
testimoni material ms important que
aquesta villa ens hi ha llegat, el mosaic
de Les Nou Muses, obra musivria
coneguda internacionalment i que es
descriu i analitza a continuaci (GMEZ
SERRANO, 1923, 53 ss.).
ANLISI ESTILSTICA
L'antecedent del mosaic rom es
troba en el mn hellnic (LAVAGNE,
1988). La tcnica empleada en el mosaic
de les Nou Muses de Moncada s la del
denominat opus tessellatum, consistent en
la composici del mosaic a base de
teselles (tessellae), xicotets cubs de mig
cm aproximadament, sobretot realitzats
en marbre, encara que tamb podienemprar-se altres materials com a pasta
vtria, cermica, etc. Les teselles es
collocaven sobre un llit de morter i per a
facilitar l'operaci es realitzava un
esquema previ de la decoraci (sinopia) a
base d'unes lnies guia. Una vegada sec el
llit de morter s'omplien els buits que
hagueren quedat entre les teselles amb
lletades de morter fi per a finalment,
fregar b la superfcie a fi d'intensificar
els colors.
Els artfexs d'aquestes obres no
gaudien d'una elevada posici social, com
mostra, tan sols es coneix una agrupaci
(collegium) de pavimentarii i perl'Edictum de pretiis de Diocleci,
promulgat l'any 301, se sap que al
comenament del segle IV dC., un
tessellarius rebia un jornal diari de 50
denaris i el seu collega, musivarius, poc
ms, 60 denaris, quantitats equivalents a
-
8/7/2019 Monraval, M. Et Al. Mosaico Nueve Musas Moncada. 2001
6/16
6
les d'un simple obrer i sempre dins de
l'escala inferior. Servisca com a
referncia que 60 denaris corresponien al
preu de dos pollastres (LAVAGNE, 1988,
28; LANCHA, 1994b, 119-136).
Descripci del mosaic
El mosaic de les Nou Muses de
Moncada, des del seu descobriment
(GMEZ SERRANO, 1923, 53 ss.), hamerescut l'atenci dels especialistes en
musivaria (BALIL, 1979, 19-30) i aix
figura en els principals repertoris sobre
mosaics romans (PARLASKA, 1959,
141, nm. 10; THEOPHILIDOU, 1984,
nm. 26; DURN, 1993, 292-296;
LANCHA, 1994a, 1016; dem, 1997,
151-153), i de la mateixa manera apareix
mencionat en diversos treballs referits a
l'rea geogrfica ms o menys extensa
relacionada amb la troballa sobre la zona
(PUIG I CADAFALCH, 1934, 362;
GARCA DE CCERES, 1948, 412 s.;
BRU, 1963, 186; ABAD, 1985, 337 ss.)
sense oblidar els dedicats a villesromanes (GORGES, 1979, V 43;
FERNNDEZ CASTRO, 1983).
Aquest mosaic constitua el
paviment d'una estana de planta
rectangular amb unes dimensions en el
moment del seu descobriment de 6,33 m
per 5,71 m., o siga, 36,1 m quadrats de
superfcie.
Com de costum, el llindar de
l'habitaci mostra una decoraci diferent
de la de la resta de l'habitaci, constituda
per un motiu d'escacat format per quatre
sries de quinze quadrats. El costat oposat
al de l'entrada estava rematat per una orla
de peltades i fulls d'heura estilitzades. Al
llarg dels quatre costats s'estn un filetnegre a qu segueix una orla constituda
per una lnia de triangles negres i a
continuaci, una altra de volutes motiu
formant una lnia d'ones- que donava pas
al taps. Els bustos de les nou muses, cada
un amb el seu corresponent
enquadrament, es disposen a ra de tres
quadres en tres files. El quadrat resultant
que ocupa l'angle inferior dret de
l'habitaci, queda vorejat per una orla de
volutes, mentres que cada quadre est
separat per un motiu a manera de soga
tricolor, blanc, gris i roig sobre fons
negre, seguit d'un tema de dentells. La
superfcie restant, en forma de L, ofereixuna decoraci a base de meandres
d'esvstiques de dents de clau simple. En
el moment del descobriment es va
identificar una prolongaci de la
superfcie de teselles blanques que rodeja
al camp decoratiu a l'altura de l'extrem
-
8/7/2019 Monraval, M. Et Al. Mosaico Nueve Musas Moncada. 2001
7/16
7
dret de la zona decorada amb meandres,
identificada com un segon llindar, extrem
que s impossible confirmar.
Es tracta d'un mosaic policrom
amb predomini del roig per a la
representaci de les carns, el blanc per al
fons i el negre per a les inscripcions amb
els noms de les muses. s evident que les
figures estan disposades per a ser
observades des de l'entrada que es trobaenfront d'elles.
Antic lacus
En la filera inferior i d'esquerra a
dreta es troba la figura millor conservada
de totes, Erato, musa de la poesia ertica
amb el seu nom escrit en l'angle superior
esquerre, ERATO, acompanyada per la
ctara que recolza sobre el seu muscle
esquerre i que de manera excepcional
inclou algunes teselles de pasta vtria, de
color verd, blau i roig; a continuaci,
Polymnia, musa de la poesia lrica i de la
pantomima amb el seu nom escrit en
l'angle superior dret, POLYM/NIA,
rematat per una hedera i en actitud de
sostindre el ceptre i Urnia amb el seu
nom escrit en l'angle superior dret,
VRANI/A i amb l'esfera recolzada sobre el
muscle esquerre que la identificava com a
protectora de l'Astronomia.
En la filera segent, Terpscore,
musa de la dansa, prcticament perduda
en el moment del descobriment amb la
lira que recolza sobre el muscle esquerre i
la menci del seu nom escrita en dos partsper damunt del seu cap, TERPSI/CORE.
La lletra P planteja dubtes fins al punt
d'haver-se suggerit en el seu lloc una E, la
qual cosa donaria una vulgaritzaci del
seu nom, TERESICORE; a continuaci,
Clio, musa de la histria que tamb va
aparixer perduda quasi en la seua
totalitat sostenint un volum o dptic
parcialment conservat, igual que el seu
nom, C[LI]/O i Callope, la primera en
rang, segons Hesode, musa de la poesia
pica, de la filosofia, de la retrica i en
general dels coneixements, figura amb el
seu nom incomplet en l'angle superior
esquerre [CAL-LI]OPE, acompanyadad'un rotllo de papir, incls en la
restauraci de 1940. Aquesta filera va
aparixer ja molt danyada fins al punt que
les figures de Terpscore i Clio van ser
afegides en la restauraci efectuada en
1940, igual que el rotllo de papir de
-
8/7/2019 Monraval, M. Et Al. Mosaico Nueve Musas Moncada. 2001
8/16
8
Callope, sobre el qual es plantegen
molts dubtes.
En la filera superior, Melpomene,
musa de la tragdia amb el bust disposat
en diagonal i el seu nom escrit en l'angle
superior dret, MELPO/MENE,
acompanyada d'una mscara sobre el seu
muscle dret, de la que a penes es va
conservar la seua part superior; a
continuaci Talia, musa de la comdia, elnom de la qual figura en l'angle superior
esquerre, TALIA, acompanyada del
pedum (bast recte) conservat parcialment
i probablement d'una mscara
desapareguda per complet; finalment,
Euterpe, musa de la msica, disposada en
diagonal com Melpomene i recolzant una
flauta sobre cada muscle amb el seu nom
escrit en l'angle superior esquerre en un
llat vulgar, HEUTERPE.
El gust per un tema iconogrfic
mitolgic
Les Muses eren les nou filles de
Mnemsine i Zeus, engendrades per elldurant nou nits consecutives. Capaces de
cantar els actes de dus i humans, aix
com proporcionar als mortals la saviesa i
la persuasi per mitj de la paraula,
adquiriren progressivament i de manera
individual atributs especfics, subjectes a
canvis notables amb el pas del temps.
Com a tema iconogrfic, les
muses ja figuren en el Vas Franois (ca.
570 a C.), encara que ser sobretot a partir
dels segles V i IV aC. quan s'incremente
la seua presncia en escultura i pintura
que passar a l'art hellenstic i rom
(MOORMANN, 1997, 97-102), com a
signe d'inquietud cultural per part delsque encarreguen aquestes obres, voluntat
patent fins i tot en l'mbit funerari, com
ho demostra la freqncia amb qu aquest
tipus es va emprar per a decorar
sarcfags. El seu concurs en mosaics a
partir del segle II dC. hi ha quasi mig
centenar d'exemplars repartits per la vasta
geografia de l'Imperi amb les Muses com
a tema principal (THEOPHILIDOU,
1984, 239-348)-, pareix respondre a un
desig de destacar un cert nivell cultural,
en molts casos ms aparent que real, no
exempt d'un carcter protector de la llar,
ja que a partir del segle III dC. i malgrat
algunes excepcions, es concentrar enl'mbit privat. D'acord amb aquesta
sensaci que el propietari volia donar,
s'entendr que les muses decoren
paviments d'estances mplies, salons per
a banquets (triclinia, oeci) de superfcie
considerable, com seria el cas del Pouatxo
-
8/7/2019 Monraval, M. Et Al. Mosaico Nueve Musas Moncada. 2001
9/16
9
amb els seus ms de 36 m quadrats que,
de totes totes resulten excessius per a un
dormitori (cubiculum) com es va proposar
en el moment del seu descobriment.
En el mosaic del Pouatxo es va
optar per un tipus de representaci de les
Muses en bust que constitueix una de les
principals modalitats amb exemplars
repartits pel nord d'frica, d'on va poder
sorgir el model. Per davant de larestauraci abusiva a qu s'ha vist sotms
el mosaic de Moncada, sobretot amb
motiu del seu trasllat al Museu de Sant
Pius V en 1940, resulta molt arriscat
parlar de parallels, tant en el cas dels
nord-africans, com els dos mosaics
procedents de Thysdrus (actual El Djem) i
altres dos de Hipona, (actual Annaba),
com de l'exemplar d'stia o el de
Trveris. Amb aquests dos ltims mostra
una especial similitud des del punt de
vista compositiu, patent en els requadres a
base dencordats, a ms del motiu de
dentells en l'exemplar de Trveris
(BALIL, 1979, 24 s.; LANCHA, 1997,152). Respecte del conjunt d'exemplars
hispans, el mosaic de Moncada
comparteix amb un procedent dItlica i
un altre de Montemayor (Crdova) el fet
que les Muses es representen en bust
constituint l'nica decoraci figurada del
paviment. Altres exemplars com el
d'Arroniz (Navarra), Mrida i Torre de
Palma a Portugal s'aparten per la seua
major complexitat.
Terpsicore
L'estructura senzilla de registres
quadrats s comparable amb la d'un altre
mosaic descobert no molt lluny deMoncada, el mosaic dels Treballs
d'Hrcules de Llria, recuperat en 1917
(BALIL, 1978a, 265-275; RAMALLO,
1990, 155) o el mosaic del Cstig de
Dirce, procedent de Sagunt (BALIL,
1978b, 265-274; RAMALLO, 1990, 155).
-
8/7/2019 Monraval, M. Et Al. Mosaico Nueve Musas Moncada. 2001
10/16
10
Aquests exemples evidencien un gust pels
temes mitolgics com a exponent d'un
refinament i d'un nivell cultural, que
podia resultar una mera aparena sense
aconseguir les cotes elevades que denoten
les grans composicions de clara
concepci pictrica.
Amb les dificultats que comporta
l'absncia d'un context arqueolgic al no
disposar de cap seqncia estratigrfica,el mosaic de Les Nou Muses de Moncada
va poder executar-se al llarg de la primera
meitat del segle III dC. En tot cas,
decorava el paviment d'una de les
estances ms importants de la villa.
PROCS DE CONSERVACI
(Magdalena Monraval i Laurence
Krougly)
Descobriment i trasllat al Museu
Provincial en l'antic Convent del
Carme
Com ja s'ha indicat, el
descobriment del mosaic de Les NouMuses es va produir de manera casual el
19 d'agost de 1920, en la partida del
Pouatxo de Moncada.
A la vista de la importncia de la
troballa els seus descobridors van
procurar protegir-lo tornant-lo a tapar
amb terra i finalment decidiren traslladar-
lo al Museu Provincial de Valncia.
El dia 27 del mateix mes els
descobridors van acompanyar al lloc de la
troballa als arquelegs Almarche,
Gonzlez Mart i Ibarra Folgado junt amb
un fotgraf, Vidal, un dibuixant, Gargallo
i un lapidari, Francs. Es van prendre
diverses fotografies del mosaic i es va
realitzar un dibuix del paviment tal comhavia sigut descobert. Per la notcia de la
troballa va circular rpidament i va ser tal
l'expectaci creada que el propietari del
terreny va decidir rodejar el permetre del
mosaic amb una corda per a cobrar a tot
aquell interessat a veurel. Per a evitar
desgrcies, Senent, en qualitat de
descobridor va cedir els seus drets al
Museu Provincial perqu aquest, desprs
de demanar la propietat del mosaic per a
l'Estat, s'encarregara de la seua extracci.
Tot i aix, el propietari del terreny es va
oposar a aquesta actuaci i noms al cap
de set mesos, al juny de 1921, va poder
dur-se a efecte.Larrencament es va realitzar
dividint el mosaic en 115 fragments
numerats amb suport d'un plnol que
serviria per a la seua posterior
reconstrucci. La documentaci relativa a
aquest procs dna fe de les mesures
-
8/7/2019 Monraval, M. Et Al. Mosaico Nueve Musas Moncada. 2001
11/16
11
adoptades per a garantir la salvaguarda
del mosaic i que van consistir en :
- La realitzaci de talls en les
unions del mosaic buscant les lnies rectes
amb la finalitat de facilitar la
reconstrucci posterior.
-Collocaci d'unes plaques de
marbre, corresponents en el seu grandria,
a cada una de les 115 extraccions, amb
aplicaci d'algeps sobre el mosaic.-Minar el substrat del mosaic per a
facilitar larrencament i volteig de les
plaques.
-Neteja dels morters del revers,
intentant rebaixar i deixar totes les
extraccions amb la mateixa grossria i
refor amb algeps armat amb fil d'aram de
ferro.
-Eliminaci de les plaques de
marbre utilitzades per a l'arrancada i
neteja de la superfcie (anvers) seguida
immediatament d'un calc sobre pla de la
forma i dimensions de cada extracci
numerant-les en el revers i sobre el
plnol.El pressupost de tota l'operaci va
ascendir a 1.311 pessetes, incloent-se el
clcul de tres obrers a ra de 9,50
pessetes cada un per dia. Per eixos anys
un jornal de mestre obrer eren 5 pessetes i
un oficial 4 pessetes. 1 kg de pa costava
0,60 pessetes, 1 litre d'oli, 1,60 pessetes i
1 litre de llet, 0,50 pessetes.
El contracte d'execuci dels
treballs, firmat el 14 d'abril de 1922,
incloa com a requisits l'obligaci de
reconstruir el mosaic en el centre del Sal
d'Antiguitats desprs d'haver rebaixat el
sl i d'haver-lo compactat, aix com la
collocaci del paviment sobre un suport
de morter de cal hidrulica i la restitucidels motius geomtrics amb teselles
antigues a un preu de 150 pessetes el
metre quadrat o amb teselles noves
tallades en pedra igual a les originals a
250 pessetes el metre quadrat. Les
llacunes (bustos de les muses) es tractaran
amb un morter de cal hidrulica aplicada
en reserva, un nivell ms avall que
l'original. El total dels treballs de
restauraci pujava a 750 pessetes a pagar
cinc dies desprs de finalitzats els
treballs.
1940: Trasllat al Museu de Belles Arts
de Sant Pius V i noves vicissitudsAmb motiu de la nova seu del
Museu de Belles Arts de Sant Pius V, en
1940, es decideix el trasllat del mosaic en
104 peces per a ser exposat en la Sala
d'Antiguitats Romanes del nou Museu.
Un taller catal realitza la collocaci
-
8/7/2019 Monraval, M. Et Al. Mosaico Nueve Musas Moncada. 2001
12/16
12
sobre un morter tradicional de cal i
arena, no obstant, el seu aspecte histric
canvia considerablement. Les llacunes
respectades en la primera arrancada
corresponent a les zones figurades de les
Muses pateixen una total reintegraci dins
del millor estil de l'poca.
En 1957 una crescuda del riu
Tria inunda el Museu de B.B.A.A. Sant
Pius V amb un efecte devastador donadala seua proximitat al llit del riu. El
paviment inundat es cobreix del fang
dipositat, no tenint testimoni escrit de cap
estudi o diagnstic sobre els danys que
aquesta inundaci va poder exercir sobre
el mosaic, tant a curt com a llarg termini.
En 1975 un altre tipus d'inundaci
actua sobre el mosaic: una simple fuga
d'aigua a causa del trencament duna
canalitzaci en el Museu de B.B.A.A. el
torna a fer malb. Des d'aleshores es
multipliquen les alteracions que es van
esmenant amb xicotetes intervencions,
encara que no sempre de manera
adequada (morter de ciment, argila enalgunes llacunes, determinats encastats
amb cola de fuster, etc.).
A la vista del precari estat de
conservaci del mosaic el restaurador J.
Escalera, de l'Institut de Conservaci i
Restauraci de Bns Culturals
(I.C.R.B.C) del Ministerio de Cultura es
desplaa a Valncia. Desprs de realitzat
un tractament d'urgncia, l'especialista
entrega el 20 de novembre de 1981 un
informe sobre les possibilitats
d'intervenci en el mosaic, insistint en la
necessitat una actuaci immediata i vlida
a llarg termini. Aquest projecte consisteix
en una consolidaci in situ per injecci
i/o arrencament i reposici de les zonesalterades; per en aquestes dates, la
reforma del Museu de B.B.A.A. de Sant
Pius V ja est programada i la Direcci
del Museu opta per un arrencament del
conjunt i el seu posterior
emmagatzematge.
Cinc anys ms tard, es reprn el
tema i el mosaic es torna a alar del seu
lloc d'ubicaci i s seccionat en 104
plaques a fi de transferir-lo de manera
rpida sobre un nou suport de formig
armat alleugerit (argila expandida),
constitut per 25 unitats transportables.
Segons les recomanacions d'Escalera, les
extraccions sn emmagatzemades, soltes,sobre planxes fines de Tablex en un
ambient poc adequat. Encara haurien de
transcrrer altres nou anys perqu
s'iniciara un nou projecte de restauraci.
Ser en 1995 quan J. Escalera
assumisca la direcci de la restauraci del
-
8/7/2019 Monraval, M. Et Al. Mosaico Nueve Musas Moncada. 2001
13/16
13
mosaic amb un equip de restauradors de
diverses formacions. L'estat general del
mosaic, aix com l'encolat darrencament
s desastrosa, (humitat, fongs, atacs
d'insectes i de rosegadores etc.), per aix,
abans de restaurar cal eliminar les teles
alterades pels atacs bioqumics propiciats,
pel tipus de cola i les deficients
condicions d'emmagatzematge.
A la vista d'aquest tractament,l'equip de J. Escalera, efectua uns treballs
de preconsolidaci del revers amb algeps
a fi d'eliminar les teles podrides i tornar a
aplicar unes noves amb la mateixa cola.
Desprs de l'assecat, es va eliminar la
capa d'algeps amb escarpells i martells.
Les 104 extraccions es van
emmagatzemar, provisionalment, en un
espai redut (4 m2), improvisat en la sala
de la Cpula, mentres s'ultimaven els
treballs de la tercera fase del Museu de
B.B.A.A. Sant Pius V.
1996-2001. ltima fase de restauraci
En 1996, la Direcci General de
Museus i Belles Arts de la Conselleria de
Cultura, Educaci i Cincia de la
Generalitat Valenciana per concurs pblic
contracta un nou equip per a encarregar-
se d'una segona fase en qu es feren els
treballs restants per a la seua adequada
exposici en el Museu. En virtut d'aix,
eixe mateix any s'efectu una revisi de
l'estat del mosaic i es program una nova
metodologia de consolidaci-restauraci
del mosaic. No obstant, els materials
previstos per J. Escalera ja havien sigut
comprats pel Museu, per la qual cosa va
caldre cenyir-se a ells i, en la mesura quesiguera possible, calia utilitzar-los,
excepte el morter previst com a capa
d'intervenci, per no considerar-se, vistes
les seues caracterstiques fisicoqumiques.
Tampoc la grossria dels panells inerts
era ptim, cosa que va condicionar, junt
amb les caracterstiques espacials del
Museu, la grandria dels pannells que
haurien pogut ser tres vegades majors,
simplificant l'acoblament.
Abans del comenament dels
treballs es va realitzar un diagnstic
exhaustiu i es van emetre sengles
informes indicant l'estat de degradaci del
conjunt.Desprs d'un minucis treball de
neteja i preconsolidaci, junt amb una
documentaci exhaustiva, tant grfica
com fotogrfica del mosaic, es va
elaborar el pla d'acoblament en 15
pannells, independents, en funci dels
-
8/7/2019 Monraval, M. Et Al. Mosaico Nueve Musas Moncada. 2001
14/16
14
vans o accessos existents en l'edifici del
Museu.
El nou projecte de consolidaci-
restauraci va contemplar els passos
segents:
El procs de neteja efectuat amb
mitjans mecnics: bistur, xicotets cisells,
vibroincisor i incls microdoll d'arena,
fins a arribar a una completa visibilitat de
la decoraci pel revers, absolutamentnecessria per a poder alinear la decoraci
i poder efectuar el muntatge.
Ja net tot el revers, i efectuades les
consolidacions necessries, es va iniciar
l'elaboraci del nou suport. Es va alinear
l'esquema decoratiu reposicionant totes
les plaques del mosaic entre si en el sl,
sempre pel revers, no sense dificultats,
ats que a causa dels danys patits,
sobretot en l'emmagatzematge, diverses
plaques van arribar deformades. El
muntatge es va projectar com ja hem
indicat, en funci d'una fcil manipulaci,
transport i emmagatzematge en el nou
magatzem del museu i a l'espera d'un llocd'exposici definitiva.
Una vegada el mosaic alineat, es
van delimitar les vores dels pannells
collocant entre ells un perfil metllic
abans d'aplicar una capa de morter
sinttic homogenetzant la cohesi de les
tessellae que a la vegada actua com a
capa d'intervenci entre la pea
arqueolgica i el nou suport inert
Muntat ja tot el conjunt sobre el
nou suport, es van voltejar cada un dels
pannells i es va iniciar el tractament de
superfcie. Va ser retirat l'encolat de
tarlatana amb cola orgnica, aplicant
compreses de cot i aigua calenta. En les
zones amb major acumulaci de cola,ms resistent i ms difcils es van
utilitzar: bisturs i xicotet utillatge de
dentista, aix com raspalls, etc. Es van
buidar totes les llacunes amb els mateixos
mtodes.
A continuaci, es va iniciar la
documentaci grfica, ressenyant les
llacunes i l'esquema bsic de la decoraci,
aix com, el permetre dels pannells ,sobre
uns calcs de pellcula transparent (acetat)
a fi de registrar l'estat del conjunt, les
seues alteracions, les zones originals etc.,
abans de comenar el procs de
reintegraci de les xicotetes llacunes i
dels talls. Les xicotetes llacunes varen serreintegrades amb teselles d'origen que
facilitaren els responsables del Museu. El
conjunt de totes aquestes teselles va ser
llavat (una a una). Una vegada seques es
van classificar per colors i grandries a fi
de facilitar els treballs de reintegraci.
-
8/7/2019 Monraval, M. Et Al. Mosaico Nueve Musas Moncada. 2001
15/16
15
Van quedar per restituir algunes parts de
les vores dels pannells, treball que es
realitzar quan el mosaic es munte en el
seu lloc d'exposici definitiva.
Davant de la possibilitat d'un
perode llarg a l'espera d'una exposici
definitiva i adequada del paviment
(horitzontal), es va projectar un sistema
d'emmagatzematge que fra mbil,
fabricat a mesura, segons els consells deles restauradores (Magda Monraval i
Laurence Krougly) i en funci de les
necessitats del Museu, que fins a la seua
tercera fase no va estar concebut per a
presentar obres arqueolgiques de
considerable grandria.
BIBLIOGRAFIA
ABAD, L. (1985): Arqueologa romana
del Pas Valenciano: panorama y
perspectivas, Arqueologa del Pas
Valenciano: panorama y perspectivas,
Alacant, pp. 337-382.
ALEJOS, A. (1991): Presencia romana en
el Museo de Bellas Artes de Valencia.Archivo de Arte Valenciano, LXXII, pp.
9-19.
BALIL, A. (1978a): El mosaico de Los
Trabajos de Hrcules hallado en Liria
(Valencia), Archivo de Prehistoria
Levantina, XV, Valncia, pp. 265-275.
BALIL, A. (1978b): El mosaico de El
Suplicio de Dirce hallado en Sagunto,
Zephyrus XXVII-XXIX, Valladolid, pp.
265-274.
BALIL, A. (1979): Mosaico con
representacin de Las Nueve Musas
hallado en Moncada (Valencia), Boletn
del Seminario de Estudios de Arte y
Arqueologa, XLV, Valladolid, pp. 19-30.
BRU, S. (1963): Les terres valencianesdurant l'poca romana, Valncia, 1963,
p. 186.
BURRIEL, J. M., VERD, J. M. (2000):
La villa romana de Les Paretetes dels
Moros de Moncada (L'Horta Nord),
Valncia. Introducci al seu estudi. Actes
del I Congrsd'Estudis de l'Horta Nord,
Valncia, pp. 19-33.
CANO, G. M. (1979): Sobre una posible
centuriatio en el regadio de la acequia de
Moncada (Valencia), Estudios sobre
centuriaciones romanas en Espaa,
Madrid, pp. 115-127.
DURN, M. (1993): Iconografa de los
Mosaicos Romanos en la Hispnia alto-
imperial, Barcelona.
FERNNDEZ CASTRO, M C. (1983):
Villas romanas en Espaa, Madrid.
GARCA DE CCERES, T. (1948):
Mosaicos romanos de la provincia de
Valencia, Crnica del IV Congreso
-
8/7/2019 Monraval, M. Et Al. Mosaico Nueve Musas Moncada. 2001
16/16
16
arqueologico del Sudeste espaol, Elx, pp
411-440.
GMEZ, N. P. (1923): El mosaico de la
villa hispano-romana del Pouaig de
Moncada, en el Museo Provincial de
Valencia, Archivo de Arte Valenciano,
IX, Valncia, pp. 54-90.
GORGES, J. J.(1979): Las villas hispano-
romaines, Pars.
LANCHA, J. (1994a): s. v. Mousa,Mousai/Musae, Lexikon Iconographicum
Mythologiae Classicae VII, pp. 991-1030.
LANCHA, J. (1994b): Les mosastes dans
la partie occidentale de l'Empire romain,
Artistas y artesanos en l'Antigedad
clsica, Cuadernos Emeritenses, 8,
Mrida, pp. 119-136.
LANCHA, J. (1997): Mosaque et culture
dans l'Occident romain (Ier-Ve s.), Roma.
LAVAGNE, H. (1988): Il mosaico
attraverso i secoli, Ravenna.
MONRAVAL, M. et alii, (2001): El
mosaic de Les Nou Muses del Pouatxo de
Moncada (Valncia). En Museu de Belles
Arts de Valncia 12. Obra recuperada del
semestre, Octubre de 2001. Valncia.
MOORMANN, E. M. (1997): Le Muse a
casa, SCAGLIARINI, D. (Dir): I temi
figurativi nella pittura parietale antica
(IV sec. a. C.- IV sec. d. C.), (Bolonia,
1995), Bolonya, pp. 97-102.
PARLASCA, K. (1959): Die rmischen
Mosaiken in Deutschland, Berln.
PUIG I CADAFALCH, J. (1934):
l'arquitectura romana a Catalunya,
Barcelona.
RAMALLO, S. (1990): Talleres y
escuelas musivas en la Pennsula Ibrica,
Mosaicos romanos estudios sobreiconografa, Actas del Homenaje in
memoriam de Alberto Balil Illana,
Guadalajara, pp. 137-180.
RIBERA, A. (1998): La fundaci de
Valncia. La ciutat a l'poca
romanorepublicana (segles II-I a. de C.),
Valncia.
THEOPHILIDOU, E. (1984): Die
Musenmosaiken der rmischen
Kaiserzeit, TrZ, 47, pp. 239-348.
TRAMOYERES, L. (1917):
Antigedades romanas de Puzol, Archivo
de Arte Valenciano, III, Valncia, pp. 72-
82.