mem ò ria 2007
mem ò ria 2007
mem ò ria 2007
5
Introducció 9
Programes d’atenció a les Persones Refugiades i Immigrants 11
Gràfiques de les actuacions realitzades al llarg del 2007 en els diferents Programes d’Atenció de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat 22
Valoració de les activitats realitzades des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat 65
Índex
La - ,,llar és on un troba la dignitat,,, i amb això vull dir que si bé jo no he nascut a Catalunya finalment aquí he trobat un lloc al que puc cridar llar. Jo estimo a qui m,han considerat com un ésser humà i m,han donat un tracte igualitari al que reben els homes. (...)Simplement vull ser jo mateixa, ser la persona que vull ser, sentir-me lliure i mai més tornar a la meva terra natal. Mai m,he sentit satisfeta en una societat dominada per homes que subestimin a les dones.Valorar-me com una dona lliure en els aspecte polític, religiós i per-sonal em va forçar a abandonar el meu país i trobar aquí una altra realitat. La diversitat és una de les coses que jo més valoro de Catalunya, així com que el paternalisme no tingui aquí tanta pre-ponderància. És possible que jo hagi nascut en un lloc equivocat per raons que escapen al meu control, no obstant aixó, jo sé que em trobo en el lloc correcte on realitzar la meva opció de vida. No vull dir amb aixó que aquest país sigui el paradís (...) aquí tinc dificultats, com per exemple l,idioma, tal vegada la barrera més notòria i com-plicada de superar en el procés de integració laboral i social. Estic
molt il.lusionada amb aprendre l,idioma i sé que és només una questió de temps. Trobar un treball no és tasca senzilla, pero tampoc és impossible.Hi ha persones aquí que no els agrada que els refugiats ,,envaeixin,, el seu país -com asseguren alguns d,ells-, pero també he trobat moltes persones que m,han donat la benvinguda i que comprenen les raons per les quals he abandonat el meu país, una zona de guerra i una societat patriarcal. Finalment, voldria expressar que l,asil no només m,ha do-nat l,oportunitat d,emancipar-me políticament, sinó també de trobar la llibertat social com a dona respecte d,una societat amb regles exclusivament fetes i aplicades pels homes.
Testimoni d’una palestina refugiada a Catalunya per raons de gènere. El seu sentir i pensar d’una dona que va preferir deixar el seu país d’origen a viure sotmesa a “una societat amb regles exclusi-vament fetes i aplicades pels homes” (text escrit originalment en anglès).
9
La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat és una entitat sense ànim de lucre inscrita al Registre d’Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya amb Nº 29379 i CIF Nº G-63721963. I també inscrita en el Registre Municipal d’Entitats de Sabadell.
La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat està inspirada per un profund sentit ètic i per valors com la justícia, la solidaritat, la llibertat i la igualtat. La defensa d’aquests principis constitueixen el nostre principal patrimoni, enforteix i impregna totes les nostres actuacions i és la motivació essencial del nostre treball i existència. Els nostres objectius són la defensa el dret d’asil i els drets de les persones refugia-des, i assumeix també la defensa dels drets de les persones immigrants, alhora que treballem per afavorir els processos d’integració social de les persones refugiades i immigrants a Catalunya.
Per assolir aquests objectius contem amb diferents programes que pretenen donar una resposta global i integral a les dificultats, derivades del fet migratori, a les que han de fer front els refugiats i immigrants a casa nostra. A través de dues grans línies d’intervenció. Igual d’important una que l’altre i in-terrelaccionades:
· Atenció a les persones refugiades i immigrants a través dels programes socials, jurídics i ocupacionals
· Defensa dels drets de les persones refugiades i immigrants a través de la incidèn-cia política i social i de la participació
Memòria 2007
10
11
Servei de Primera Acollida: L’acollida l’entenem com un acte actiu en que es tre-ballen tots aquells àmbits derivats del fet migratori amb la intenció de dotar dels recursos necessaris a les persones immigrants i refugiades, des d’una pers-pectiva que reforça l’autonomia, per tal de facilitar la integració social i afavorir la convivència intercultural, entesa com l’adquisició de drets civils de la població immigrant. El Servei d’Acollida ofereix, per tant, informació i orientació, i acompanyament, si s’escau, de forma in-tegral sobre drets i deures, empadronament i targeta d’assistència sanitària, orientacions en estrangeria i d’asil, activitats de coneixement de l’entorn i activi-tats pre-formatives i laborals, classes de castellà i ca-talà, ajudes socials, mediació en l’accés a l’habitatge, contenció psicosocial, activitats d’oci i de participació, etc. Es concep com un servei complementari i en co-ordinació amb els serveis socials generals i la resta de recursos existents al territori, tant municipals com d’entitats. Considerem que l’acollida a les persones immigrants i refugiades suposa una primera oportuni-tat d’adquirir unes habilitats bàsiques per reforçar la seva autonomia. Va dirigit a persones immigrants, re-fugiades, sol·licitants d’asil, apàtrides i desplaçades.
Ajut Humanitari per Persones Subsaharianes procedents de Canàries, Ceuta i Melilla: La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, a través de CEAR, forma part del trasllat de persones immi-
grants subsaharians de l’arxipèlag canari a territo-ri peninsular impulsat i coordinar per la Secretaria d’Estat d’Immigració i Emigració del Ministeri de Tre-ball i Afers Socials.
La participació de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat i CEAR en aquest programa, que consisteix en l’acollida d’aquestes persones i l’assessorament so-cial i jurídic, obeeix a un imperatiu humanitari, però des del primer moment aquesta ONG ha mantingut les seves reserves enfront un programa que estableix una “acollida” molt limitada, segons el nostre punt de vista, i que no preveu la concessió de permisos de residència i treball per circumstàncies humanitàries a aquelles persones que no poden ser retornades als seus països, si bé, almenys ha previngut possibles cri-sis humanitàries. Cadascuna de les persones acollides a aquest progra-ma són derivades als nostres serveis jurídics perquè se’ls iniciïn tràmits de residència per poder regularit-zar la seva situació.
Programes Jurídics:D,asil:
Des d’aquest servei s’informa, assessora, es tramita i es defensa l’exercici dels drets de les persones sol·licitants d’asil, refugiades, apàtrides i desplaçades. A través de les entrevistes l’equip jurídic propor-ciona informació sobre els tràmits d’asil alhora que s’encarrega d’investigar sobre la situació política i de respecte als drets humans en els països d’origen,
Programes d,Atenció a les Persones Immigrants i Refugiades
12
d’indagar en la recerca de proves dels fets al·legats pels sol·licitants d’asil i de presentació de sol·licituds, informes i recursos davant les autoritats competents.
D,estrangeria:
Des d’aquest servei es realitzen tot tipus de tràmits en estrangeria. Especialment, s’assumeixen aquells casos d’estrangeria en aquells que concorren raons humani-tàries, ja que com a especialistes en els països en con-flicte pensem que podem aportar la documentació referent als països d’origen necessària per justificar aquestes peticions, així com a justificació jurídica dels casos en que es donen vulneració de drets econòmics, socials i culturals.
Curs especialitzat en asil:
De forma anual, organitzem un Curs d’Asil per donar a conèixer als tècnics en estrangeria i aquelles perso-nes vinculades al món de la immigració, què és l’asil, qui el pot sol·licitar, quines formes de persecució con-templa, i aquells aspectes psicosocials que cal tenir en compte alhora de treballar amb persones refugiades.
Programes Socials:Pisos d’acollida temporal per sol·licitants d’asil:
Per aquelles persones que s’acullen a la protecció internacional al nostre país, mentre són sol·licitants d’asil, existeix un dispositiu d’acollida temporal per tal de garantir la cobertura de les seves necessitats bà-siques a la seva arribada, l’habitatge temporal alhora que afavorir els seus itineraris d’integració social.
Des del 2001 gestionem 4 pisos d’acollida temporal amb capacitat per 20 persones, sol·licitants d’asil, a la ciutat de Sabadell. En els pisos d’acollida es treba-llen tots aquells aspectes que incideixen en l’itinerari d’integració social (com són els aspectes jurídics, el coneixement de l’entorn, l’aprenentatge de l’idioma, la formació i recerca de treball, la salut i contenció psicològica, l’escolarització, la recerca d’habitatge, etc.).
Ajudes socials per persones refugiades:
Gestionem diferents prestacions socials que preveuen situacions de vulnerabilitat i/o problemàtiques amb les que es troben les persones refugiades, com a col·lectiu específic amb unes necessitats i dificultats concretes, per tal de donar resposta a aquestes. Aquestes prestacions van destinades a facilitar l’accés a l’habitatge estable, mitjançant el pagament tem-poral del lloguer, fiança, subministres i manutenció. La integració laboral, mitjançant el pagament de beques, formació ocupacional, matrícules, guarderies i transport. La cobertura de necessitats bàsiques i de manutenció i prestacions d’emergència per cobrir necessitats puntuals de grups vulnerables que per les seves característiques socials presenten greus dificultats per accedir al mercat laboral.
Ajudes socials per a persones immigrants en situació de vulnerabilitat social:
Aquestes ajudes tenen l’objectiu de recolzar econò-micament a aquelles persones immigrants en vies de regularització que es troben en situació de vulnera-bilitat social per tal d’evitar el risc d’exclusió social. Es tracta d’ajudes puntuals i d’emergència per poder cobrir les necessitats bàsiques, tal com l’allotjament,
13
el transport, la manutenció, les medicines, la roba, etc. Aquestes ajudes s’inscriuen en una intervenció social integral.
Servei de mediació de l,habitatge:
El servei d’acollida i mediació de l’habitatge és un programa que es planteja com un servei de suport a la recerca d’habitatge de la població immigrant i refugiada, a través d’una borsa d’habitatge en rè-gim de lloguer i pisos compartits, i mediació amb els propietaris i immobiliàries, entre aquella població immigrant i refugiada que compleix els requisits per accedir a un habitatge, però que es troba amb impe-diments per accedir-hi, pel rebuig i negativa de molts propietaris i immobiliàries a llogar-los en un. Alhora, s’assessora sobre els drets i deures de l’inquilí d’un habitatge, i es proposa el seguiment i mediació en cas que hi hagi conflicte.
Programes Ocupacionals i Formatius Agència de col·locació - Servei d,intermediació laboral:
Des d’aquest servei es realitza un treball d’intermediació ocupacional entre els nostres usua-ris/àries (refugiats, sol·licitants d’asil i immigrants en situació regular) i les empreses que necessiten incor-porar nous treballadors. El servei segueix una línia de treball ètic ja que totes les empreses col·laboradores ofereixen contractació i condicions d’acord amb el conveni vigent al seu sec-tor professional, orientat a l’estabilitat laboral de les persones refugiades i immigrants.
Itineraris d’acompanyament a la inserció laboral per immigrants i refugiats:
En aquests programes es realitzen un seguit d’accions encaminades a afavorir la integració al mercat labo-ral mitjançant l’elaboració d’itineraris personalitzats i sessions grupals de recerca activa d’ocupació.
Amb l’objectiu de millorar l’ocupabilitat del nostre col·lectiu d’atenció així com la seva promoció pro-fessional, tenint en compte el bagatge professional i formatiu dels països d’origen de les persones immi-grants i refugiades.
Projectes d’autoocupació per a persones refugiades:
Aquest servei va dirigit a les persones que ostenten la Condició de Refugiat i la Protecció Subsidiària que suposa, mitjançant la dotació de recursos econòmics i l’assessorament necessari per portar a terme un pro-jecte de treball autònom, la possibilitat de facilitar la integració òptima de les persones refugiades al nostre país. Aquesta via suposa una alternativa a les possibilitats d’integració laboral en un àmbit de treball que té en compte les seves capacitats i experiències professio-nals, etc.
Cursos de formació per millorar l’ocupabilitat de la població immigrant i refugiada:
Des dels programes ocupacionals i formatius s’imparteixen cursos de formació com el d’interpretació i traducció per a dones immigrants i refugiades o el curs de creació d’empresa, per afavorir una integració laboral que tingui en compte i reconegui el bagatge formatiu i professional de les persones immigrants i
14
Programes d’Incidència Política i Social: Aquest programa té com objectiu difondre i denun-ciar públicament les situacions d’indefensió i/o vio-lació del dret d’asil i les situacions de vulnerabilitat que pateixen les persones immigrants. Des d’aquesta àrea es realitzen nombroses activitats que van des de l’elaboració de notes de premsa i publicacions anuals sobre la situació de les persones refugiades, fins l’organització d’actes, campanyes, xerrades i con-ferències. De les que cal destacar:
Campanyes de visibilització de les persones refugiades:
En la nostra defensa al dret d’asil i per tal de contri-buir a l’enfortiment de la institució d’asil treballem en una sèrie de campanyes que tenen com objectiu conèixer i reconèixer la presència de persones refu-giades i remarcar les aportacions de les persones re-fugiades a Catalunya. Així hem desenvolupat vàries campanyes com:
· Compromesos amb les persones refugiades treballem per la Pau: amb l’objectiu de donar
refugiades. Des d’aquesta àrea s’organitzen també cursos de castellà i la creació de parelles lingüístiques en català, així com cursos d’ofimàtica.
Activitats d’oci i de coneixement de Catalunya:
Aquest projecte consisteix en la programació de sor-tides lúdiques per població immigrant i refugiada amb la intenció afavorir l’aprenentatge i les conver-ses en català, en un ambient distès, i la potenciació d’una nova xarxa social, que satisfaci les necessitats interpersonals i millorin la qualitat de vida del nostre col·lectiu. Aquests ens semblen aspectes rellevants que sovint queden minimitzats i obviats, arran la necessitat prio-ritària d’adaptació al nou context. Aquest projecte ha estat reconegut com a exemple de Bones Pràctiques
al Projecte Europeu INVOLVE sobre Integració de les persones immigrants i refugiades a través de la seva participació com a voluntaris.
Servei d’interpretació i traducció als serveis municipals del Prat del Llobregat:
Des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat gestionem un servei d’intèrprets, ja que comptem amb nombrosos col·laboradors en diferents llengües que garanteixen l’accés als serveis i una atenció de qualitat a aquelles persones nouvingudes que desco-neixien el català i/o el castellà. Aquest servei, que es crea en un primer a nivell intern, s’està també gestio-nant pel Programa de Nova Ciutadania i Immigració de l’Ajuntament del Prat del Llobregat.
Programes d,Incidència Política i Social i Participació
15
a conèixer els conflictes que es donen en el món a través de la visió de les persones refugiades com a activistes defensores dels drets humans i promotores de la construcció de la pau, s’organitzen activitats de difusió i sensibilització. Aquest projecte s’ha desenvo-lupat a Barcelona i a Sabadell.
· L’Enriquiment de la Pèrdua. Aportacions i ri-queses de les persones refugiades a Catalunya: Amb la publicació d’aquest llibre, pretenem donar a conèixer, i reconèixer, la presència de persones refu-giades a Catalunya i que, des d’una perspectiva po-sitiva, basada en les aportacions i contribucions que fan al nostre país, ens ajudin i permetin consolidar la institució d’asil com a dret i exercici fonamental per aquelles víctimes de violació de drets humans que es veuen empeses a abandonar els seus països d’origen i acollir-se a la protecció internacional. Pensem que visibilitzar a les persones refugiades que viuen entre nosaltres, acostant les seves aportacions culturals, artístiques i intel·lectuals a la ciutadania en general poden contribuir a millorar-ne la percepció i conver-tir així a Catalunya en una autèntica terra d’acollida d’asil.
Campanyes d’incidència política i social:
Per tal de donar a conèixer els nostres posicionaments en relació a la nostra defensa del dret d’asil i difon-dre i denunciar les situacions d’indefensió i vulnera-ció dels dret d’asil així com dels drets de les persones immigrades, des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, realitzem vàries publicacions:
· Publicacions sobre Altres formes de Persecució en matèria d’Asil: Aquest any destaquem l’edició d’un segon llibre de la col·lecció “Altres formes de
16
persecució” titulat “Perseguit per haver escollit la meva orientació sexual”. Aquest llibre, juntament amb el de “Les dones també som refugiades” vol donar a conèixer aquelles formes de persecució que per no quedar recollides de forma expressa a la Con-venció de Ginebra són més desconegudes. Aquesta és una manera d’informar sobre la possibilitat de sol·licitar asil per diferents supòsits de persecució per facilitar que les víctimes de violacions de drets hu-mans tinguin accés a la protecció internacional.
· Edició digital del Butlletí Arquies, sobre els po-sicionaments i notícies referents a la Comissió Cata-lana d’Ajuda al Refugiat. Es troben des dels posi-cionaments de l’entitat, notícies d’actualitat, agenda i testimoniatges de les persones refugiades i de les persones que participen de forma voluntària en la nostra entitat.
· Treball d’incidència política amb els diferents par-tits polítics amb representació al Parlament de Cata-lunya per tal de donar a conèixer la situació de la institució d’asil a l’Estat espanyol i instar als diferents grups polítics perquè assumeixin les nostres reivindi-cacions mitjançant els representants dels seus partits al Congrés dels Diputats.
Aquesta mateixa tasca, la desenvolupem també a través dels diferents Departaments de la Generalitat de Catalunya que hi tenen competència perquè assu-meixin l’acollida i la defensa de l’asil a Catalunya.
Campanyes periòdiques anuals:
Hi ha una sèrie d’accions que per la seva dimensió i rellevància per l’entitat es repeteixen de forma anual, aquestes són:
· 20 de juny. Dia Internacional de les Persones Refugiades: El Dia Mundial del Refugiat, el dia 20 de juny, és el marc que les Nacions Unides van esco-llir per donar a conèixer, de forma més significativa, la situació dels més de 25 milions de persones que en el món estan perseguides i es veuen obligades a fugir de les seves llars, el que la converteix en una data emblemàtica, propicia per reflexionar sobre la situa-ció de les persones refugiades a l’Estat Espanyol que durant els últims anys ha dificultat, en gran mesura, la protecció a aquelles persones que veuen vulnerats els seus drets més fonamentals, els drets humans, en els seus països i societats d’origen. A la Comissió Ca-talana d’Ajuda al Refugiat commemorem el 20 de juny, des del 2005, amb dos actes ben diferenciats:
· Un acte de denúncia i reivindicació sobre la situa-ció de les persones refugiades a Catalunya i a l’Estat espanyol, a través d’una roda de premsa i una com-pareixença a la Comissió de Benestar i Immigració del Parlament de Catalunya. Per fer-los arribar als nostres representants polítics la situació que viuen les perso-nes refugiades i les mesures que com entitat propo-sem per corregir la vulneració dels seus drets. Alhora sol·licitar una Declaració de Suport Institucional del Parlament sobre la situació de les persones refugia-des mitjançant audiència amb el President del Par-lament.
· Un acte més lúdic-festiu en què a través de la im-plicació de les persones refugiades, dels nostres usua-ris/àries. Aquests conviden a la ciutadania a conèixe’ls a través de la seva música, gastronomia...
· Col·laboració i difusió de la publicació Informe sobre la situació dels refugiats a l’Estat espan-yol. Des del 2003, la Comissió Catalana d’Ajuda al
17
Refugiat col·labora en l’elaboració i distribució de l’informe, que elabora CEAR. CEAR és la única or-ganització europea, juntament amb el Fòrum Refu-giés de França, que publica un Informe anual sobre la situació de les persones refugiades en el seu país. Aquest Informe es realitza a través del treball quoti-dià i del contacte directe amb les persones refugia-des, però aquest no només té un valor testimonial, ja que el plantejament de problemes va acompanyat de propostes i formulació d’alternatives.
· Premi Juan Mª Bandrés a la Defensa del Dret d’Asil i a l’Ajuda a les Persones Refugiades i Des-plaçades. Es tracta d’un premi honorífic que es dóna a una persona per la seva trajectòria com a defensora dels drets humans i els drets de les persones refugia-des. Els premiats han estat entre d’altres en Javier Gi-raldo, jesuïta colombià que treballa amb desplaçats, la Suzy Castor, historiadora haitiana que presideix una associació de Drets Humans a Haití, Aminattou Hadiar, activista defensora dels Drets Humans del Poble Saharauí, i aquest any passat hem premiat al Salah Salah, defensor dels drets dels refugiats pales-tins i l’autodeterminació del Poble Palestí. La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat participa en el Premi cedit per CEAR, convidant al premiat a Catalunya per organitzar-li reunions, rodes de premsa i actes públics per donar a conèixer la tasca que rea-litza al seu país.
Finalment, col·laborem en l’Organització d’actes i participació en esdeveniments, així com també en Xerrades i taules rodones i altres activitats de Relacio-ns Institucionals, com la participació en el Pla Director de Salut i Immigració, del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i participació en els debats de l’esborrany de la Llei d’Acollida proposada per a
la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania, en la Xarxa d’Habitatge d’Inclusió de la Fundació Un Sol Món i la Taula Cata-lana per la Pau i Drets Humans de Colòmbia.
· Promoció de la participació de la ciutadania i agents socials: La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat planteja un enfocament educatiu en clau de Drets Humans i en el foment d’un voluntariat crí-tic i transformador, per això convida a participar en l’entitat a aquelles persones que comparteixen els nostres enfocaments, posicionaments i defensa del dret d’asil i dels drets humans i aquesta visió del vo-luntariat. La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat es concep com un agent de canvi i una entitat gene-radora de transformació crítica. Per això, fomenta el voluntariat com una de les formes més adequades per promoure processos de transformació i prendre sentit des d’una concepció crítica d’aquesta tasca, que superi l’assistencialisme, capaç de centrar la seva ideologia i estratègies en el foment d’una ciutadania crítica.
La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat desenvo-lupa les seves tasques a través de:
El treball en Xarxa:
Des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat defensem el treball en xarxa com a única manera d’optimitzar els esforços que fem moltes de les en-titats que treballem en el mateix àmbit. És per això que som una de les entitats que conforma l’SCAI, som membres de la Xarxa 18 de desembre-Dia del Migrant, de Fedelatina, de la Taula pels Drets Hu-mans i la Pau a Colòmbia, Federació Catalana de Voluntariat Social, Xarxa d’Habitatge d’Inclusió, Taula
18
d’Entitats del Tercer Sector, de la Federació Catalana d’ONGs pels Drets Humans, de la Xarxa Impulsora del Consens Social sobre Migracions a Catalunya, de la Plataforma 2015 i més, del Consell Nacional LGBT, de la Coordinadora per la llengua de l’Ajuntament de Barcelona, del CIRD (Centre d’Informació i Re-cursos per les dones de l’Ajuntament de Barcelona) i Xarxa d’Inserció Sòcio-laboral de l’Ajuntament de Barcelona. I a través de CEAR forma part del Consell estatal d’ONG’s d’Acció Socials, de l’ ECRE (European Council Refugees and Exiles), de l’ ENAR (European Network Against Racism), Xarxa Helena, de la Xar-xa Europea contra l’Exclusió Social, i de la Federació d’Associacions de Defensa i Promoció dels Drets Hu-mans.
Fonts de finançament:
La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat rep re-cursos per gestionar els seus programes de la Direcció General de Integració dels Immigrants, mitjançant conveni a través de CEAR, de la Fundació Un Sol Món, de l’Institut Català de les Dones, del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, de l’Oficina de Promoció de la Pau i Drets Humans del Departament d’Interior, de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, de la Secretaria de Polí-tica Lingüística del Departament de Vicepresidència, de la Secretaria per a la immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Ca-talunya, de l’Oficina LGBT del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, del Servei de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona, de la Regidoria de Drets Civils i del Gabi-net d’immigració de l’Ajuntament de Barcelona, i de Sabadell Solidari.
“Vaig sortir de la meva terra natal, Costa d,Ivori, per culpa d,esdeveniments molt tràgics. En l,actualitat em trobo en un país on puc tenir la tranquil.litat necessària per a reprendre la meva vida i poder tenir esperança i il.lusió. (...) Vaig arribar des de Tenerife amb avió a les 3.40 de la matinada. A l,aeroport de Barcelona em vaig dirigir a l,oficina de policia amb la intenció de sol.licitar ajuda i informació. Allà vaig trobar a una senyora de guàrdia a qui li vaig presentar la meva targeta groga de sol·licitant d’asil. Li vaig dir que necessitava orientació per sortir de l’aeroport i informació per trobar una organització de refugiats que m’ajudes. La funcionària mai havia vist una targeta groga i no sabia què fer, em va dir que havia d’esperar allí fins que els seus companys tornessin de la cafe-teria. Més tard van aparèixer dos policies uniformats i la dona els va explicar el meu problema, un d’ells es va dirigir a mi i va dir que no sabia res en absolut de tot aquest assumpte i que havia de consultar amb un superior. Sense saber que fer i sentint-me totalment perdut vaig agafar la meva motxilla i em vaig asseure en el sala de la terminal a esperar. Eren les cinc del matí.Vaig estar durant 20 minuts assegut esperant, quan sobtadament vaig
Testimoni d’un refugiat de Costa d´Ivori: “El meu primer dia a Barcelona”... En l’actualitat em trobo en un país on puc tenir la tranquil·litat necessària per a reprendre la meva vida i poder tenir esperança i il·lusió (text escrit originalment en francès).
veure un senyor molt elegant assegut a la barra del bar, havia alguna cosa que em deia que havia d’acostar-m’hi a ell. Li vaig preguntar si parlava francès i em va contestar de seguida que sí. Li vaig explicar la meva situació i la meva preocupació. Abans de contestar-me em va convidar a un cafè i a un entrepà, per mi era com haver trobat a Déu en aquest home. Em va explicar tots els detalls que jo ne-cessitava saber per a sortir de l’aeroport, em va regalar una targeta T-10 per a agafar el tren fins a Sants i em va ensenyar el camí per arribar a l’estació del Prat (…). Vaig seguir els seus consells i de cop i volta em vaig trobar a la plaça Espanya. Era el meu primer dia a Barcelona”.
Gràfiques de les actuacions realitzades al llarg del 2007
en els diferents Programes d’Atenció de la
Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat
23
Gènere
Edat
Primera Acollida
Més de 641,20%
De 35 a 4937,35%
De 19 a 3446,99%
Menors de 192,41%
De 50 a 6412,05%
Dones
29 34,94%
Homes
5465,06%
24
Nacionalitat
Bolívia
8,43%
Xile3,61%
Apàtrida1,20%
Sierra Leona1,20%
Benin1,20%
Gàmbia1,20%
Uruguai2,41%
Sudán1,20%
Armènia2,41%
Bielorússia2,41%
Colòmbia7,23%
Costa d’Ivori6,02%
Cuba2,41%
Equador
2,41%El Salvador3,61%
Geòrgia
4,82%Guinea-Bissau
1,20%
Guinea Equatorial1,20%
Iraq1,20%
Honduras2,41%
Mali3,61%
Marroc
2,41%
Mauritània1,20%
Nigèria1,20%
Perú3,61%
Rússia16,87%
Ucraïna1,20%
25
Demandes (1ª visita)
Nº i tipus de demandes e intervencions realitzats
Intervencions
1
3
1
Universit
aria
Secundària
Formaci
ó
Professio
nal
Batxille
rat
Primària
10
1
5 4
6
Ajudes Social
s
Atenció Juridica
Atenció So
cial Asil
22
Recerca
de treball
106
Acompanyament
gestions ex
ternes
1
15
25
10
20
5
2319
26
Demandes (2º visites)
Tramitac
ió
d’ajudes s
ocials
Recerca
habitatge
Atenció So
cial
Atenció jurídica
55
9
3
78
1
Acompanyament
gestions ex
ternes
7
11
27
Consultes i gestió de residencia i treball
Servei Jurídic d’ Estrangeria
A comunitaris8,5%
Arrelament social36,1%
Autorització de treball com a reagrupats
9,09%
Autoritzacions residència i treball inicials
9,09%
Reagrupació familiar
14,8%Arrelament laboral
6,4%
Cir. Humanitàries
8,8%
UsuarisDones250 53%
Homes21847%
28
Altres ajudes i gestions
Ajudes econòmiques
Total
Albergs, m
enjadors
Altres gesti
ons
41,6% 34,7%50
100
25
4030 25
55,5%75
100%
72
Altres tipus de consultes i gestions
Consultes de modificacions
9,8%
Consultes de persones amb règim d’estudiant
14,5%Relacionades amb expulsions
12,6%
Consultes de nacionalitat10,7%Derivacions
15,8% Cancel·lació d’antecedents penals
7,5%Relacionades amb Apatrida
3,1%
Relacionades amb asil
12,0%Informació residència permanent
9,1%Recursos administratius
4,4%
29
Programa Jurídic d’Asil
Gènere Dones18%
Homes82%
Edat
2%
De 0 a 1
0
De 10 a 1
8
De 18 a 2
5
De 25 a 3
5
De 35 a 4
5
De 45 a 5
5
Más de 5
5
30%
20%
10%4%
18%
24%21%
23%
8%
30
Actuació expedients en actiu/persones
284402
716800
600
400
200
Expedients
Persones
Actuacio
ns
Tràmits subdelegació de BarcelonaInici/Trasllats
64
Expedients in
iciats
a Barc
elona
Persones
afectad
esExpedien
ts
acumulats
de inici
Expedients d
e
trasllat
s
a Barc
elona
Total exp
edients
en actiu
300
200
10095
144 140
284
31
Expedients per nacionalitat
Costa de Marfil
21
Rússia12
Colòmbia
46
Cuba10
Sahara Occidental
10Veneçuela5
Ucranïa5
Afganistan6
Algèria5
Bolívia5
Altres33
Nigèria1
Pakistán5
Palestina5Sierra Leona
7
Irán5Iraq6
Gambia7
Georgia5
32
Nacionalitat
Pisos d’acollida temporal per a persones sol licitants d’asil
Altres9
20% Colòmbia10 21%
Veneçuela24%
Cuba24%
Bangladesh12%
Sàhara Occidental
12%
Costa d’Ivori
817%
Rússia
Sierra Leona
37%
Gàmbia
79%
Palestina37%
37%
33
Gènere
Edat
De 36 a 4510
20,83%
Menors de 25
1225%
Majors de 453
6,25%
De 26 a 35 23
47,91%
Dones37
77,08%Homes11
22,91%
34
Composició familiar
Motiu de les baixes durant el 2007
Persones s
oles Casos
Casos
benefbenef
Total
Famílies F. monoparentales
2 1
24
40
16
39
5
48
32
8
48
1
Permanència
a
Espanya
Traslla
ts CEAR
Programa A
judes
Creu Roja
Repatriaci
ó
Canvi de
programa
Acabam
ent
d’Estada
Traslla
t a
altres c
entresExpulsio
ns
Acceptats
i
trasllat
s
Inadmesos a
tràmit Total
Voluntària Obligatòria Casos Dublín
0 20
30
5
23
0
25
10
15
20
5
30
00 00
35
Temps de estada
Menys de 6
Mesos
De 12 a 1
8 Mesos
De 6 a 9
Mesos
De 9 a 1
2 Mesos
Mes de 2
anys
1114
0
5
14
7
1
0
36
Nº d’usuaris atesosGènere
Programa d’acollida d’urgencia per a persones procedents de Canáries, Ceuta i Melilla
Edat
Dones22
Homes18798
2
> 1818 - 3
435 - 4
950 - 6
4> 65
200
100
175
120 0
37
Nacionalitat
Argelia
43
Burkina Faso4Camerún
3Chad1
Costa d’Ivory4
Gabón2
Gambia38
Ghana1
Guinea Bissau6
Guinea Conakry10
Liberia2
Malí5Mauritania
2
Níger3
Nigeria4
R.C. Africana2
Senegal53
Somalia4
Sudán2
38
Comunitat autònomes de destí
Distribució dels usuaris del Programa d’Acollida d’urgencia
86
Catalunya
Madrid
País Vale
nciàMurcia
Baleare
sGalic
iaAstúriesArag
ó
Castella
la Mancha
Euskadi
Altres
100
80
60
40
20 1811
1 28
2926
3 3 1 1
Andalusia
39
Nº d’usuaris que han sol.licitat asil
Derivacions a CEAR o altres entitas(Programa d’Acollida Humanitària)
Catalunya
Madrid
País Vale
nciàSev
illa
6
4
2 1
5
21
ACCEM - Bilbao25%
CEAR - País Valencià50%
ACCEM - Barcelona25%
40
GènereTotal Usuaris:447
Edat
Agència de Col.locació
Dones
19443%
Homes25357%
-1850-64
18-3435-39
11
65
1
150
200
250
50
100
38
226
171
41
Formació
Sense e
studis
Batxille
rat
Primària
Secundària
5,5% 5%
Llicenciat
ura
Formació Profess
ional
Diplomatura
100 %
25 %
50 %
75 %
2,5%
11,5%
21,5% 21,5% 21%
42
Nacionalitat
10
20
30
40
50
Alge
riaAr
gent
ina
Arm
enia
Bang
lade
shBe
nin
Biel
orru
siaBo
livia
Bras
ilBu
lgar
iaCa
mer
unCa
p ve
rdCo
ngo
Xile
Xina
Colo
mbi
aCo
sta
d`Iv
ori
Cuba
Ecua
dor
El S
alva
dor
Gam
bia
Geor
gia
Ghan
aGu
inea
Biss
auGu
inea
Con
akry
Hon
dura
sIn
dia
Irak
Irán
Isra
elJa
póJo
rdan
iaM
alí
Mar
roc
Mau
ritan
ieM
olda
vie
Nig
eria
Paki
stán
Para
guay
Perú
Repú
blic
a D
omin
ican
aRo
man
iaFe
dera
ció
Russ
aSa
hara
Sene
gal
Sèrb
iaSi
erra
Leo
naSo
mal
iaSu
dan
Tuni
ssia
Ucr
ania
Uru
guay
Vene
çuel
a
1310
69
16
41
355
1 1 3 3
52
20
4
19
1
74 3 3 1 444 1 2 1 24
40
2 2
11
2
32
8 8
13
21
2
17
261 2 1
545
43
Situació administrativa
Immigrants Permís R i T
268 61%
Sol·licitants d’Asil
9822%
Refugiats235%
17.29
2%
Irregulars337%
Règim Comunitari153%
44
Ajuts a la formació per persones refugiades
Gènere
Dones3
38%
Homes5
62%
Nivell formatiu
Llicenciats Universitaris
787%
Primària1
13%
45
Edat
45 anys
3 38%
18-35 anys
449%
35-40 anys
113%
46
Ajuts i assesorament a l’autoocupació per persones refugiades
Gènere
Edat
Dones7
47%
Homes8
53%
35-49 anys6
40%18-34 anys
960%
47
Nacionalitat
Nivell Formatiu
Universita
riaPrim
ària
Formació Profess
ional
Secundària
2 1
9
15
6
9
3
12
3
Bielorrú
sia
Colòmbia Rússia
Costa d’Ivo
ri
4
1
10
2
Pakist
án
8
6
11
48
Situació administrativa
17.22
13%
Estatut Refugiat
1387%
49
Assesorament a l’autoocupació per persones immigrants
Gènere
Dones9
60%
Homes6
40%
Situació administrativa
Immigrant Permís RT
1386%
Comunitari17%
Règim Comunitari17%
50
Nacionalitat
Nivell Formatiu
Marroc
República
Dominicana
Senegal
BoÍivia
22
4
1
2
3
Brasil
ArgentinaCuba
Romania
4
1 1
2
1 1
Universit
ària
Secundària
Formaci
ó
Professio
nal
Batxille
rat
4
1
10
2
Primària
3
6
1
6
51
Persones ateses
134Itineraris finalitzats
99
Dades totals
Dones
60%Homes39%
Distribució per Gènere
52
Distribució dels beneficiaris per Situació Administrativa
Estatu
t de R
efugia
t
Règim Comunitar
i
Sol·licitan
t d’as
il 17.2
4
40
80
206
60
Permís d
e resi
dència
Comunitaris
(Bulgària
i Romania)
Permís d
’estudian
t
Permís d
e resi
dència
i treball
5 1 14 2
76
Distribuicio dels usuaris per demanda
Autoocupació
66%
Ocupació per compte ajena
9385%
Demanda de formació
10 9%
53
Dades totals
Polònia2 2%
AlgèriaRep Domicana22%
Senegal22%
Ucraïna11%
Perú44%
Pakistan77%
Nigèria44%
Marroc13 13%
99% Argentina
11% Armènia
44%
Bangladesh33%
Bulgària22%
Bolívia12 12%
Brasil11%
Colòmbia1111%Costa d’Ivori
44%
Equador13 13%
Índia 33%
Irak11%
Japó 11%
54
Tipus de Contractes
Insercions
Neteja i Empreses de Serveis
87 33%
Serveis13149%
Hostaleria
3212%
Indústria i Construcció31%
Servei Domèstic1
0,3%Serveis Socials52%
Administració73%
Obra i Se
rvei
Pròrrogues
Interinitat
Indefinits
23
8
100
20
91
60
13
55
Itineraris formatius per persones immigrants
Gènere
Sector de Treball
Dones92
57,8%
Homes67
42,1%
30
20
40
10
Consergeria
1 3,4%
Construcció
26,9%
Hosteleria
11
37,9%
Neteja
7
24,1%
Electrici
tat
1 3,4%
Geriatria
1 3,4%
Logística
26,9%
Vigilància
26,9%
Manteniment
1 3,4%
Servei
domèstic
1 3,4%
56
Situació Administrativa
Estadístiques de Formació
Estatut re
fugiats
Règim comunitar
i
Sol.licitan
ts d’asi
l17.2
Comunitarios
Permís d
e residència
Permís
d’estudian
tPrem
ís de
residencia
i treball
4
70
140136
6 5 4 1 21
Acció formativ
a
Taller d
’alfabetit
zació
digital orien
tada
a la RAO
Tallers
d’orientaci
ó
laboral
Tallers
de recer
ca
activa
de treball
Partici
pants en les
accions fo
rmatives
4 3
30
50
20
57
103
40
10
57
Distribució d’usuaris per demanda
Ocupació per
compte ajen
a
Autoocupació
Demanda d
e
formació
6
50
100
25
93
45
75
15
58
Itineraris formatius per sol.licitants d’asil
NacionalitatSol·licitants d’asil atesos: 119Núm. atencions: 584
Costa d’Ivo
ri
Colòmbia
Federa
ció Russa
21
50
100
25 23
14
75
15
Altres
61
GènereDones9630%
Homes8370%
59
Accions realitzadesTipus d`Entrevistes
Entrevistes de seguiment
522 89%
1ª Entrevista6211%
Derivacions a la formació
Curs de ca
talà
Curs de co
nducció
de carret
ó elevad
or
Curs de ca
stellà
Curs de fo
rmació
Ocupacionals
34
17
30
50
20
Practiques e
n empresa
2
1620
40
10
Altres (i
nformatica,
RAO)
27
60
Inserció laboral
Resultat
Sol·licitan
ts d’asi
l amb
contracte d
e treball
a
31/12/2007
Curs de fo
rmació
Ocupacionals
pendents
de finalit
zació
Sol·licitan
ts d’asi
l amb
autorització
de treball
a 31/12/2007
14
4560
100
40
4
7780
20
Curs de fo
rmació
Ocupacionals
acabat
3
61
El final de l’arc de Sant Martí, estava a BarcelonaRemuntant un llarg i difícil camí enlluernat amb les flames de la tranquil·litat, la seguretat, el coneixement, l’equilibri. El futur està a prop, veig la seva lluentor. De sobte; vents de canvi, aires de ressentiment fan que tremolin els llums, l’huracà d’odi les apagu; sense moure’m caic en un abisme, la ignorància i la incapacitat cavalquen a la cresta de l’onada de la vulgaritat.El món es tenyeix de revolució, i la revolució és vermella. Fuig l’alegria, emmanillades la pietat i l’esperança miren la compassió morta en un toll de sang. El llampec enllumena i mata el passat amb el llamp. Inconsciència conscient? Em fa fugir buscant la vida sense rumb creuo el mar. He arribat.
Camino per carrers desconeguts;Passeig de Gràcia, m’acosto i sense voler reconèixer-la aquí està l’esperança, a la Rambla de les F lors. Gairebé passo sense veure’ls, però vaig trobar els colors. En Gaudí, la música eternitzada en instants de formigó. El somriure s’amagava a la Barceloneta. La pietat i la generositat tímides, darrere un arbre al carrer Aribau, una mica més endavant la Sagrada Família em regala la PauRecorrent la Ciutat Comtal, Colom m’assenyala el futur, dient-me que vaig confiar en la seva gent i que entre ells, entengui que, el final de l’arc de Sant Martí està a Barcelona.
Testimoni de un refugiat de Veneçuela en clau de poema (text escrit originalment al castellà
65
Les peticions d,asil realitzades a Catalunya. Desconeixement jurídic i social de la institu-ció de l,asilLa Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat té com a àmbit d’actuació Catalunya. I si bé la competència en asil és estatal, pensem que la situació de l’asil a Catalunya és preocupant. Per una banda, Catalunya és la Comunitat autònoma amb més població immi-grant de l’Estat espanyol, en canvi, pel que fa a l’asil (226 peticions durant al 20071) està molt per da-rrera de Madrid (amb 3.796 peticions al 2007), les Illes Canàries (655), i Ceuta (469). Si bé aquest fet es podria explicar pel fet que totes aquestes Comunitats autònomes són els llocs d’entrada més freqüents dels fluxos migratoris, només el 34% de les peticions són realitzades a llocs fronterers.
A més, Catalunya compte amb un aeroport interna-cional, i amb frontera marina i terrestre. Però les da-des de peticions d’asil a l’aeroport de Barcelona són desoladores - 33 peticions d’asil al llarg del 2006, de les quals només 9 van ser admeses a tràmit -, tot i comptar amb vols internacionals; per exemple, un setmanal des de Colòmbia, país en la que provenen la majoria de sol·licitants d’asil que arriben a l’Estat espanyol des del 2000. Arriben també vols directes de països susceptibles de ser emissors de persones re-fugiades com Veneçuela, Gàmbia, Marroc, etc.
Al port de Barcelona, la situació és també d’un cert obscurantisme. Al 2006, van arribar al port de Bar-celona 56 polissons, principalment algerians, marro-quins, de Guinea Bissau, nigerians, i un cubà, que va ser la única persona dels 56 que va sol·licitar asil. Aquestes dades ens sorprenen, i tenint en compte que una de les característiques de l’asil a l’Estat espanyol és la dificultat a accedir al mateix, considerem que aquest fet a Catalunya és una evidència, en base a les dades, que existeix una greu desinformació, per part de les autoritats competents, sobre la institució d’asil que dificulta, de forma alarmant, a les persones que han patit les més greus violacions dels drets humans a acollir-se a la protecció internacional.
Per començar a treballar el tema dels polissons, aquest any, conjuntament amb Amnistia Internacio-nal hem realitzat un tríptic informatiu sobre què és un polissó, i que cal fer si se’n detecta un, dirigit als/les treballadors/es del port de Barcelona, amb un mò-bil d’urgències del nostre Servei Jurídic, per garantir l’assistència de totes les persones que arriben com a polissones al port de Barcelona.
Per això, la nostra tasca com entitat és donar a conèixer la institució d’asil i les diferents formes de persecució que es donen, a través de diferents for-mats com conferències, publicacions, coordinacions, grups de treball en plataformes, etc. dirigits especial-ment a les entitats que treballen amb persones im-
Valoració de les activitats realitzades des de la Comissió Catalana d,Ajuda al Refugiat
1 Dades de l’Oficina d’Asil i Refugi del Ministeri de l’Interior
66
migrants, per facilitar la detecció de possibles casos d’asil. Alhora, des del nostre servei d’acollida i des del servei jurídic, s’informa de la institució d’asil i es recomana a aquelles persones que han patit algun tipus de violació dels seus drets humans, ja que és la opció més adequada en aquests casos.
Sovint, ens trobem amb persones i/o entitats que desestimen l’asil per considerar-la una opció difícil, llarga i amb poques possibilitats d’obtenir l’estatut de refugiat. Per una banda, és important recordar, que la institució d’asil ofereix protecció, a través de la garan-tia de no devolució al país d’origen, i aquesta garan-tia és fonamental per les persones que han hagut de fugir dels seus països. D’altra banda, per difícil que sigui una via, no s’ha de menysprear, ja que des del nostre servei jurídic es treballen els expedients d’asil i es realitzen els recursos pertinents, si s’escau, per garantir la protecció de totes aquelles persones que la necessiten. La única manera d’enfortir una institu-ció és utilitzant-la i treballant-la perquè no esdevingui una excepció.
Des del Servei Jurídic d’Asil de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat superem les estadístiques d’asil de l’OAR. Al llarg del 2007 hem atès a 402 persones que corresponen a 284 expedients. Aquestes dades superiors a les peticions d’asil de l’OAR es deuen al seguiment de casos d’anys anteriors, que encara es troben en tràmit, i cal remarcar especialment 140 ex-pedients de persones que van iniciar el seu expedient a altres Comunitats autònomes, i que s’han traslladat a Catalunya a viure. Aquesta dada és important, ja que significa que Catalunya és un destí per continuar el seu projecte vital per moltes persones refugiades.
Finalment, des del Servei Jurídic d’Asil es tramiten asils sobre les formes de persecució recollides a la Convenció de Ginebra (motius religiosos, polítics, de pertinença a un determinat grup social, ètnics i de nacionalitat) i del que s’anomena altres formes de persecució per motius de gènere, orientació sexual i identitat de gènere, per motius mediambientals, etc.
La vulneració dels drets econòmics, socials i culturals de persones immigrants a casa nostra La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat dirigeix tots els seus programes d’atenció també a les perso-nes immigrants, com a forma de qüestionar la pre-tesa voluntarietat de totes les migracions. Si bé con-siderem que les vulneracions DESC són també una violació sistemàtica dels drets humans, i defensem una visió holística dels drets humans que garanteixi protecció per la violació de les 5 categories d’aquests drets (els drets civils, polítics, socials, econòmics i cul-turals), aquestes formes de persecució (equiparable a discriminació greu) no són reconegudes per l’Oficina d’Asil i Refugi ni atorgant-los la condició de refugiat, pràcticament sense admetre a tràmit aquestes peti-cions, ni atorgant-los la protecció subsidiària i/o hu-manitària (art. 17.2).
En canvi, en el document que sintetitza els criteris d’aplicació de l’article 17.2 de la Llei d’Asil2 senyala que l’epígraf que engloba “les raons estrictament hu-manitàries” inclou a les persones que s’enfronten a situacions de “greu desarrelament” en el seu país i a les que per la “desestructuració del seu país d’origen no poden incorporar-se a la vida normalitzada” no
2 Elaborat per l’OAR, l’IMSERSO i ACNUR després de varies reunions al 2003
67
satisfer els seus drets econòmics, socials i culturals in-herents a la seva dignitat humana. Seguim treballant per ampliar la protecció internacional a les persones que han patit la vulneració dels seus drets DESC i per aconseguir respostes favorables de reconeixement de la condició de refugiat per aquests motius i en con-dicions de greu vulnerabilitat. Des de la perspectiva que, els sistemes de protecció de les persones refugia-des han d’enfortir-se per brindar garanties a aquelles persones que no poden obtenir emparament del seu Estat, preservar el dret d’asil com a últim dret humà és fonamental des d’una perspectiva de la universali-tat dels drets humans.
Des del nostre Servei jurídic d’estrangeria es treballa en aquesta línia, intentant oferir una alternativa de protecció internacional a aquelles persones que han hagut de fugir dels seus països per causes mediam-bientals o de vulneracions DESC, intentant buscar el “nexe causal” entre aquestes vulneracions dels drets humans i els recollits explícitament en la Convenció de Ginebra. Especialment relacionant-lo amb el mo-tiu de “pertinença a un determinat grup social”. Alho-ra, realitzem tràmits d’estrangeria, especialitzant-nos, principalment, en aquells en que la persona immi-grant pateix una situació de vulnerabilitat social i/o concorren motius excepcionals.
Estenent la mà a les persones refugiades i immigrants
Els programes d’acollida, socials, d’habitatge, ocu-pacionals, formatius, de salut i d’oci acompanyen a les persones immigrants i refugiades en el seu pro-cés d’integració. Aquest acompanyament l’entenem
necessari en la mesura que representa una forma de reproduir el teixit social de la persona immigrant i/o refugiada que actua com antídot al patiment i faci-lita la sobrecàrrega que han d’assumir les persones nouvingudes.
En aquest apartat, cal remarcar la diferència entre el nombre de persones sol·licitants d’asil que atenem des del Servei Jurídic (402) i el nombre de places d’acollida que gestionem (20 places).
Des de fa anys venim sol·licitant una ampliació de places des de la constatació que moltes persones sol·licitants d’asil volen continuar el seu projecte vital a Catalunya, perquè compten amb xarxa social, per-què consideren que ofereix més possibilitats laborals, perquè han escollit Catalunya com a terra d’exili.
La DGII3 considera que amb el nombre de places de sol·licitants d’asil que té al conjunt de l’Estat cobreix les necessitats del col·lectiu, i si bé és possible que així sigui, pensem que és important que aquestes places siguin flexibles, i es reforcin en aquells indrets que per diferents motius tenen més demanda. Entenem que ha de ser un dret de les persones sol·licitants d’asil escollir on volen viure i integrar-se, més que consi-derar que si no hi ha places a Catalunya poden anar a una altra Comunitat autònoma. Això, sovint, acaba implicant que el sol·licitant d’asil, per exemple, és acollit a un centre d’un altre indret de l’Estat, i quan se l’autoritza a treballar, ve a viure a Catalunya. Ha-vent de fer un segon esforç d’adaptació, coneixement de l’entorn, aprenentatge de la llengua, creació de xarxa, etc.
3 Direcció General d’Integració de l’Immigrant
68
És important respectar la voluntat de les persones sol·licitants d’asil, aspecte bàsic per garantir una bona integració, i cal recordar que aquests venen al nostre país perquè han hagut de fugir del seu.
Al llarg de l’any, hem treballat amb diferents admi-nistracions catalanes per tal d’aconseguir nous pro-grames d’acollida temporal per diferents col·lectius de persones refugiades, com per exemple un progra-ma d’acollida temporal per persones perseguides per la seva orientació sexual i/o identitat de gènere i per dirigents i defensores de drets humans colombianes greument amenaçades. Esperem que al llarg del 2008 puguem consolidar aquestes iniciatives necessàries per oferir protecció a qui la necessita i per implicar a les administracions catalanes en la defensa del dret d’asil i en l’acollida a les persones refugiades.
Alhora, al 2008 es preveu també un programa d’acollida temporal per persones immigrants en si-tuació de vulnerabilitat social, ja que entenem que aquestes persones necessiten un programa d’atenció social integral que pugui revertir el seu risc d’exclusió social. Si bé, comptem ja amb ajudes socials pun-tuals, que cobreixen assessorament jurídic, social, orientació sòcio- ocupacional, allotjament, manuten-ció, transport, tràmits, medicació, etc.
Les persones immigrants i refugiades compten amb un bagatge formatiu i professional en els seus països d’origen que de vegades no és tingut en compte per les empreses i societat de destí. La convalidació de títols es converteix en un tràmit molt llarg que so-vint no acaba reconeixent-la a persones que poden comptar amb anys d’experiència en aquella professió en el seu país d’origen, per això paral·lelament a agi-litzar la convalidació de títols, des de la Comissió Ca-talana d’Ajuda al Refugiat pensem que cal cercar
estratègies per tal de millorar el nivell d’ocupabilitat de les persones immigrants i refugiades a Catalun-ya a través de la realització de cursos ocupacionals, de reciclatge en empreses i de l’assessorament en la creació d’empreses.
Especialment, el reciclatge formatiu en empreses con-siderem que és una via excel·lent d’integració labo-ral ja que suposa a la persona immigrant i refugiada poder continuar amb la seva professió mitjançant un període breu de pràctiques en una empresa per fami-liaritzar-se amb el vocabulari i la forma de treballar d’aquí. A més, suposa una integració laboral destaca-ble en la mesura que la majoria d’empreses acaben contractant-la un cop finalitzades les pràctiques.
El nostre compromís amb les persones refugiades i immigrants
Des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat entenem que el nostre treball amb les persones re-fugiades i immigrants per afavorir els seus processos d’integració social ha d’anar acompanyat d’un tre-ball d’incidència política i social sobre les situacions d’indefensió i vulneració que els toca viure, especial-ment a les persones refugiades, a l’arribada al nostre país.Pensem que no es pot defensar l’asil i a les perso-nes refugiades sense provocar una reflexió i posició crítica al votant de la institució d’asil. A més a més, al ser coneixedors i especialistes en el tema de l’asil i immigració des d’una perspectiva d’acollida, jurí-dica, laboral i social ens converteix en interlocutors bàsics per proposar millores sobre les polítiques d’asil i d’immigració. Per això, tant important és el nostre treball d’atenció al públic com el d’incidència. Aques-ta característica és el fet distintiu, el valor afegit i la raó de ser de la nostra entitat .
69
Al llarg del 2007, les nostres reivindicacions que han impregnat totes les nostres accions han girat al vol-tant de:
En primer lloc, el recordatori fonamental que arran la crisi que viu el Dret d’Asil a l’Estat espanyol i a la Unió Europea és important remarcar que la condició de refugiat és declarativa i no constitutiva, i per tant, una persona és refugiada per allò que ha viscut i no pel fet que se la reconegui com a tal.
En aquest context, i tenint en compte que estem, en-cara, pendents d’aprovar la nova Llei d’asil, ja que el termini de la transposició de la directiva europea sobre procediment d’asil va finalitzar a l’octubre del 2006, com entitat REIVINDIQUEM QUÈ:
1.- La transposició de les directives europees ha de respectar les obligacions que l’Estat espanyol ha as-sumit a través dels acords i tractats internacionals del que és part. En especial, ha de respectar i tenir en compte allò establert a la Convenció de Ginebra i al Protocol de Nova York, així com en la Convenció Eu-ropea de Drets Humans.
2.- La normativa europea estableix normes mínimes que han de respectar-se en les legislacions estatals en matèria d’asil, però la seva transposició no ha de suposar una reducció dels estàndards establerts en l’actual marc jurídic espanyol d’asil que en molts ca-sos són més elevats.
3.- En la seva política de regulació de fluxos, control de fronteres i seguretat, l’Estat espanyol a ha de res-pectar el dret d’asil i, en conseqüència, no obstaculit-zar l’accés al procediment facilitant el dret a sol·licitar-lo i respectant la normativa nacional i internacional a l’aplicar les clàusules d’exclusió. Ha de descartar-se la
utilització de llistats de països segurs ja que contradiu el contingut de la Convenció de Ginebra.
4.- El govern central té una oportunitat única per adaptar la normativa a la realitat actual i reinterpretar d’una manera més oberta i extensiva per acollir altres supòsits i formes de persecució. Al mateix temps, ha d’abandonar l’exigència real de la prova plena tant pels supòsits actualment admesos com pels altres supòsits de persecució, ja que va en contra del que assenyala la legislació internacional i interna i la inter-pretació dels jutjats i tribunals de la mateixa.
5.- Cal mantenir, i reforçar, les garanties d’assistència jurídica en l’accés al procediment i durant el mateix. Alhora, cal que les administracions responsables rebin formació específica per detectar i atendre en condicions els diferents supòsits de persecució. I in-formar sobre aquesta via a aquelles persones que ho necessitin.
L’any 2007 hem treballat en el desenvolupament de tres propostes en política d’asil, detectades a través de l’atenció als nostres usuaris/es, que suposen so-lucions a tenir en compte, i que queden recollides a l’informe sobre la situació de les persones refugia-des que any rera any publiquem, a través de CEAR. Aquestes són:
Oferir protecció temporal en les crisis humani-tàries: L’anàlisi de la gestió per part dels poders pú-blics de crisis humanitàries com les més de 30.000 persones refugiades i immigrants que van arribar al 2006 amb “cayuco” a les Illes Canàries, o els vaixells plens de persones interceptats a les nostres costes o a alta mar, posen de manifest l’absència de mecanis-mes legals apropiats per abordar-les.
70
Quan es bloquegen els instruments per a la repatria-ció d’aquestes persones, ja sigui per raons jurídiques (aplicació del principi de no devolució o superació dels terminis establerts per la llei) o per impediments de fet (falta de convenis de repatriació o de col·laboració dels països d’origen), es prolonga la situació de crisi. La protecció temporal és un instrument apropiat per afrontar aquestes crisis humanitàries. A més a més, permetria implicar a la Unió Europea i a organismes internacionals com l’ACNUR en una major corresponsabilitat i recerca de solucions a curt termini.
L’article 2 del Reglament de Protecció Temporal en cas d’afluència massiva de persones desplaçades (aprovat pel Reial Decret 1325/2003, del 24 d’octubre) defi-neix com a desplaçat als nacionals d’un tercer país no membre de la Unió Europea o apàtrides que han ha-gut d’abandonar el seu país o hagin estat evacuades. En particular, les persones que hagin fugit de zones en conflicte armat o de la violència sistemàtica o genera-litzada dels drets humans. Possiblement existeixen raons i condicionants per op-tar per l’aplicació o no d’una mesura com la propo-sada aquí però en la lectura de les normes vigents existeix aquesta possibilitat sense necessitat de forçar la seva interpretació. Més quan a través de la Directriu Europea 2001/55/CE, del 20 de juliol, relativa a normes mínimes per la concessió de protecció temporal en cas d’afluència massiva de persones desplaçades es podria exigir als països europeus la seva correponsabilitat i garantir un repartiment equitatiu entre els països de la UE en l’acollida d’aquestes persones.
Arrelament laboral per a les persones refugia-des sense protecció: La gran majoria de sol·licitants d’asil acaben quedant en situació irregular i de vul-
nerabilitat social al ser-los denegada la seva petició d’asil. El més sorprenent és que no poden acollir-se a la residència excepcional per l’arrelament laboral.
Tenint en compte que la majoria de sol·licitants d’asil han treballat de forma regular, ja que el Regla-ment d’estrangeria els atorga autorització de treball automàtica a partir dels 6 mesos de la seva petició d’asil; que el tràmit d’asil dura prop de 2 anys, la majoria han treballat de forma regular al menys 1 any i poden demostrar una permanència continuada de 2 anys; i que a més es recolzen amb documents oficials i situacions administratives regulars (targeta de sol·licitant d’asil i certificat de vida laboral), pro-posem que se’ls atorgui l’arrelament laboral ja que aquesta proposta per regularitzar-los no implica cap transformació de la normativa vigent. Únicament un aclariment i reinterpretació dels prin-cipis reglamentaris que es podria solventar amb una Ordre ministerial del Ministeri de Treball i Afers So-cials que donés pautes als tècnics de l’Administració que resolt aquestes autoritzacions de residència a qui els hagi estat denegat l’estatut de refugiat.
Dret a vot a les persones refugiades i immigrants: L’Article 13.2 de la Constitució reconeix el dret a vot de les persones estrangeres als comicis municipals en fun-ció del principi de reciprocitat i conforme l’existència de tractats internacionals que s’estableixin. Això suposa que en l’actualitat només poden exer-cir aquest dret els ciutadans de la Unió Europea i de Noruega, tot i que és possible que en breu s’estengui als nacionals d’Argentina, Veneçuela, Uruguai, Xile i Colòmbia (països amb qui s’ha firmat un tractat d’amistat que inclou el vot als comicis locals als resi-dents d’ambdós països).
71
Però, tenint en compte que el dret a vot és una pre-missa imprescindible per aconseguir la integració, la participació efectiva política i social i garantir la con-vivència, aquest no pot quedar condicionat al principi de reciprocitat, ja que aquest condiciona l’exercici del dret a vot de les persones immigrants i refugiades a la situació política del seu país d’origen. De manera que en aquells països on existeixen règims dictatorials que neguen el dret a vot als seus ciutadans també s’impedeix aquest dret als ciutadans d’aquell país que viu en un país democràtic. Alhora que nega aquest dret als immigrants i refu-giats d’aquells països que no han signat un acord de reciprocitat o que no poden signar-lo per trobar-se en una situació de descomposició de les estructures democràtiques (a causa de guerres, greus disturbis, etc.)
El dret a vot de les persones immigrants i refugiades vinculat a la residència, i no a la nacionalitat, és una de les propostes consensuades per més de 155 enti-tats a les jornades del Consens Social sobre Migracio-ns celebrades al 2006, i és la millor garantia per la convivència.
Per això proposem modificar l’article 13.2 de la Constitució per ampliar el dret a vot al conjunt de les persones immigrants residents legals (amb una per-manència determinada)
Pel que fa a Catalunya, ens trobem amb una situació singular i preocupant: Dèiem al principi que al 2007 van sol·licitar asil a Catalunya 226 persones. Pràcti-cament no hi ha peticions d’asil a les fronteres. Ni a l’aeroport del Prat, que té vols i trànsits internacio-nals, ni al port de Barcelona, que ens consta que hi arriben polissons.
Tot i així, ens trobem que moltes persones que sol·liciten asil a altres fronteres i/o indrets de l’Estat espanyol, acaben venint a Catalunya per viure. La meitat de les persones refugiades, amb estatut o no, que atenem a la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat van sol·licitar asil a un altre lloc de l’Estat espanyol. Aquesta situació d’obscurantisme en l’accés al pro-cediment d’asil pensem que recau en el desconeixe-ment de la institució d’asil i en la no defensa de la mateixa.
Creiem que Catalunya pot tenir un paper fona-mental en l’enfortiment de la institució d’asil a pesar de ser de competència estatal, vetllant per ga-rantir el procediment d’asil a les persones que han patit violació de drets humans i exigint al govern espanyol una revisió i interpretació dels motius per sol·licitar asil que s’adeqüi a les for-mes de violència i persecució actuals.
En primer lloc, perquè es tracta del compliment d’un compromís adquirit internacionalment, i en segon lloc, pel nostre deute històric en el que milers de per-sones catalanes i el propi govern de Catalunya van haver d’exiliar-se durant la Guerra Civil i la Dictadura espanyola.
Alhora, Catalunya podria oferir a l’Estat una quo-ta de persones refugiades per reassentament, per practicar amb l’exemple i recordar-li la seva respon-sabilitat en aquesta matèria. Ja que l’Estat espanyol, com a mesura complementària, hauria d’assumir els seus compromisos de solidaritat internacional i de corresponsabilitat en la protecció internacional dels refugiats i establir quotes anuals per reassentament de persones refugiades en tercers països segurs.
72
Les bases de la nova llei d’acollida recull competèn-cies en acollida i integració de les persones refugia-des a Catalunya4: En referència aquesta novetat, hem de dir: En primer lloc, des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat celebrem aquesta iniciativa, i que esperem que aquestes mesures s’aprovin al Par-lament de Catalunya, ja que és molt important que la política d’Acollida i integració en matèria d’asil tingui una política específica del govern de Catalun-ya i deixi d’estar englobada a la política general de l’Estat. D’una banda, pel deute històric que té Cata-lunya amb el tema de les persones refugiades, i de l’altra, per situar a Catalunya en un tema cabdal com és la Defensa dels Drets Humans.
En segon lloc, considerem que donades les especi-ficitats del col·lectiu de persones refugiades, la política d’Acollida i d’integració haurà de tenir un programa específic i no englobar-lo a la resta de programes d’Acollida dirigits a la població im-migrant. Ja que això seria un error que repercutiria en les garanties de protecció a les que tenen dret les persones que s’acullen a la protecció internacional.
Finalment, el nostre treball constant, compromès i crític ha sortit al carrer, consolidant el nostre espai en el món associatiu català. Teixint xarxes de treball a través de la nostra inclusió en Plataformes i Federa-cions, impulsant el Consens Social sobre Migracions, participant en la Plataforma 2015 i +, etc.
Amb el nostre fer, hem crescut amb noves persones que treballen a la nostra entitat, de forma remunera-da unes i no remunerades unes altres.
Any rera any, seguim treballant i convidant a la ciuta-dania a treballar amb nosaltres en la nostra reivindica-ció i defensa del dret d’asil i els drets de les persones refugiades. Les persones refugiades i immigrants que viuen entre nosaltres són una porta oberta al món, ens aporten l’experiència dels països en conflicte i de les seves capacitats resilients i de superació. Al mateix temps que ens enriqueixen amb els seus bagatges i valors com l’hospitalitat, la generositat, la reciproci-tat, el coratge, la tradició associativa, la seva implica-ció en la construcció de la pau, entre d’altres.
4 En el seu apartat 15, punt 2 especifica que: “Sense prejudici de les competències sectorials de l’Administració de la Generalitat, li correspon també:- Fomentar la participació de les persones estrangeres, refugiades i retornades- La política d’Acollida i integració social en matèria d’asil i refugi- La col·laboració amb l’Administració de l’Estat en la gestió de les seves competències d’estrangeria, asil, refugi i retorn- L’elaboració d’un informe anual sobre la situació d’integració social de les persones immigrades, retornades i refugiades.”
73
- CEAR (2007) Informe sobre la situación de los refugiados en España
Madrid: Editorial Catarata
- Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (2007) L’enriquiment de la Pèrdua. Les persones refugiades a Catalunya
- Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (2007)Perseguit per haver escollit la meva llibertat sexual. Les persecucions per orientació sexual i identitat de gènere
- Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (2006) Les Dones també som refugiades. Les persecucions per motius de gènere
Per saber-ne més:
Disseny: www.morivati.com Imprès per Eco-Reciclat en paper lliure de cloro
Amb el suport de: